3.7. Motricitat gruixuda dels 0-2 anys. Desplaçaments.

Gateig, caminar, córrer, etc...

-Categories generals del desenvolupament motor.

Desenvolupament postural i locomoció. Habilitats motrius gruixudes.

Prensió, habilitat per utilitzar les mans. Habilitats motrius fines.

Impliquen grans moviments del cos. Fan assolir el control sobre la locomoció
(braços, cames, tronc) i la postura (estar asseguts –’sedestació-, dempeus).
Apareixen molt aviat: els nadons tombats sobre el seu estómac mouen els
braços i cames com si volguessin nedar, intenten aixecar el cap per mirar al
seu voltant. A mesura que van adquirint més força muscular intenten avançar
empenyent amb braços i tors sobre la superfície en què es troben.

DESPLAÇAMENTS
Als 2 mesos: comencen a utilitzar braços (+ actius, llei cefalocaudal) i després
les cames per anar avançant
Als 6 mesos: la majoria de nens ja aconsegueix arrossegar-se.
Als 8-10 mesos: la majoria de nens poden gatejar a 4 grapes. Coordinen els
moviments de mans i genolls.
Als 9-12 mesos: la majoria aprèn a pujar a sofàs i cadires, i caminen amb
ajuda.
Als 12 mesos: ja camina sol. Per anar ràpid s'ajupen i comencen a gatejar.

Campana de Gauss: La gran majoria d’infants, estan a la meitat de la corba,

menys un 10%, el 5% que destaquen per fer-ho molt bé i el 5% que destaquen
per no arribar.
Formes de gatejar:

✓ Arrossegar-se: amb la panxa enterra

✓ Gateig estàndard: amb mans i genolls

✓ Gateig d’ós: amb mans i peus

✓ Gateig assentat: sobre natges

✓ Gateig rem: assegut en una cama s’impulsa amb l’altra.

Després, a mesura que el nen va madurant, i adquireix un major autocontrol

corporal.
Començarà a dominar conductes motrius més complexes com córrer amb més
coordinació i equilibri, accelerar, frenar, botar, pujar i baixar escales sense
dificultat.
3.8. Motricitat fina dels 0-2 anys. Agafar i fer la pinça.
La majoria impliquen petits moviments de braços, mans i dits.
El domini de moviments corporals més precisos, com utilitzar les mans per
menjar, retallar o escriure són difícils de dominar perquè exigeixen la
coordinació de grups musculars complexos, i per aquest motiu es tarda més
temps.

-Agafar.
Els nens neixen amb una capacitat d’agafar reflex (reflex de prensió), però
semblen no controlar-lo.
Durant els 2 primers mesos: els nens miren fixament un objecte i agiten els
braços quan l'objecte es mou davant dels seus ulls. Es a dir, planifiquen
virtualment els moviments.
Als 3 mesos: aconsegueixen tocar-lo però no agafar-lo i aguantar-lo, tret que
l'objecte es col·loqui a les mans. Això en part es deu a una coordinació limitada
entre ulls i mans.
Als 4 mesos: de vegades agafen, però no controlen bé, potser tanquin la mà
massa aviat o massa tard, i normalment aguanten l'objecte durant un periode
curt de temps. Coordinació ull-mà.
Als 5-6 mesos: amb una visió centrada i moviments deliberats sota el seu
control, la majoria de nadons pot agafar i aguantar gairebé qualsevol objecte de
mida adequada. Realitza una encaixada tipus ”urpa".
A partir del moment en què el nadó pot agafar les coses: Explora tot el que està
al voltant immediat (ho toca tot, xucla).
Als 5-8 mesos: poden transferir objectes d'una mà a una altra.
Als 8-9 mesos: subjecten amb més precisió i comencen a atrapar objectes que
se'ls llencen.

Poc a poc es va desenvolupant l'habilitat d'agafar i manipular objectes petits: -

Al principi fan servir tota la mà (i el quart i cinquè dit per agafar) -Després, el dit
del mig i del centre del palmell de la mà, o el dit índex i el costat de la mà.
Finalment, entre els 10 i 14 mesos, usen el polze i l'índex i agafen qualsevol
cosa diminuta que tinguin a la vista. Es diu prensió en pinça.

El poder agafar objectes petits és el resultat de processos de: - Maduració -

Aprenentatge simple Ha d'aprendre a "ajustar-comodar" la seva conducta al
pes dels objectes, a adaptar la força amb la qual agafen:
Anticipar el pes.
Un nen de 6-7 mesos agafa un objecte amb força, amb independència del pes
de l'objecte. I en donar-li un objecte seu braç cau inicialment de manera
invariable pel pes de l'objecte. Després el nen tensa el braç fins a tornar a la
postura desitjada. Aquesta caiguda inicial indica manca d'anticipació al pes de
l'objecte.
Al voltant dels 9 mesos, la força de prensió s'adapta al pes de l'objecte, encara
que la mà continua caient davant la presentació de l'objecte (no anticipen el
pes).
Als 12 mesos davant la presentació repetida d'un objecte es redueixen els
errors de força de prensió i tensió del braç, però encara no hi ha una conducta
anticipatòria dels objectes nous.
Als 18 mesos: ja s'anticipa el pes dels objectes que encara no han agafat mai, i
"quan més gran és l'objecte, més pesa" (podent sobreestimar el pes de
l'objecte) Això fa guanyar independència.

3.9. Algunes fites del desenvolupament psicomotor.

3.10. Motricitat gruixuda dels 2-5 anys.
Els infants de 2-5 anys fan progressos importants en el desenvolupament
motor. Els seus ossos i músculs són més forts, tenen major capacitat pulmonar,
i millor coordinació neuromuscular (entre braços, cames i el sistema nerviós
central). Ara es mostren més hàbils realitzant activitats físiques que abans
hauria resultat impossible fer.

Als 5 anys: ja salten, van a peu coix, corren, escalen, atrapen la pilota amb les
mans.
Als 6 anys: van amb bici, salten a la corda, patinen ... sempre que se'ls de
l'oportunitat d'aprendre: la majoria de nens petits practiquen habilitats motrius
globals siguin on siguin (exploren, aprenen d'altres), però han de tenir un espai
adequat.

3.11. Motricitat fina dels 2-5 anys.

Hi ha un major grau de coordinació entre l'ull i la mà. Quan els nens
adquireixen el difícil control d'aquests músculs es tornen més competents i
independents perquè poden fer moltes coses: menjar amb forquilla, vestir-se
sols, posar aigua al tassó, dibuixar amb llapis, lligar-se sabates, fer un
trencaclosques...

3.12. Desenvolupament psicomotriu a la tercera infància. (6-12 anys)

Als 7/10 anys: Etapa ‘cal·ligràfica’
Als 14 anys: Ja s'ha aconseguit el desenvolupament motor, ara només hi haurà
un perfeccionament amb entrenament.