CALIBRATGE

En observar una persona podem detectar elements fisiològics que ens donen
informació. D’aquesta observació en diem calibratge:

- Com respira, si ho fa pausadament o acceleradament.

- Com parla, si ho fa en el mateix to o el puja o el baixa.
- Si té algun moviment repetitiu d’alguna part del cos, o expressions
facials que ens donin alguna pista del seu estat.
- Si gesticulació bruscament
- Si es mou d’un costat a l’altre
- Si mou el nas
- Si té les mandíbules “premudes”
- Si té el front arrugat
- La posició de la boca

En funció de què estem sentint o què estem pensant tenim una conducta,
lligada a la nostra neurologia, els comportaments externs i les representacions
internes estan directament relacionats. Calibrem un determinat estat intern del
nostre interlocutor quan observem, de manera reiterada, els mateixos patrons.

Aquest calibratge ens dona informació del seu estat intern (fisiologia i ment), a
través de l’observació dels canvis externs, d’aquesta manera podem
comprendre i acompanyar a la persona. És la diferència entre veure, adonar-se
i observar. La majoria de les persones tan sols veuen a les altres persones.
Veure és permetre que l’ull registri únicament les ones electromagnètiques de
llum. El nivell següent és adonar-se que es produeix quan fem preguntes sobre
el que estem veient. L’últim nivell és l’observació i és en aquest nivell on podem
calibrar, ja que no tan sols ens adonem sinó que descobrim el patró de l’altre.
En general, podem dissimular una emoció verbalment i evitar gesticular, però
no es poden controlar el microcomportaments perquè no acostumem a ser-ne
conscients. Alguns paràmetres com la postura corporal, els gestos i les
expressions de la cara, són bastant evidents, altres poden ser més subtils, com
per exemple la coloració de la pell, la llum dels ulls, la grandària de les
pupil·les, el moviment de les celles, el moviment de les pestanyes, de les
parpelles, el rictus de la boca, la veu, la respiració, els moviments involuntaris
de la musculatura,...

S’ha de diferenciar entre calibració: “la Maria té les espatlles baixades”, i

al·lucinació: “la Maria està deprimida”. Saber realitzar un bon calibratge, a
través de la nostra agudesa visual, en pot ajudar a adonar-nos de l’estat d’ànim
de les persones del nostre voltant, generar i mantenir relacions positives, ser
més empàtics amb el nostre entorn, millorar la nostra comunicació.