Tema 1: Conducta provocada i/o

incondicionada
Tema 1: Conducta provocada y/o incondicionada

• 1- Conductes Provocades
– Reflexes (receptor-efector)
– Pautes d’acció modal (PAMs)

• 2- Efectes de l’estimulació repetida

Bibliografía: Domjan Cap. 2

 Descartes: Davant certs estímuls l’organisme respon
amb reaccions automàtiques i uniformes que resulten
ser conductes particularment adequades a aquells
estímuls.
Conducta Reflexa
 Exemples de conducta reflexa:

• Contracció de les pupil·les davant d’una llum

brillant.
• Retirada de la mà al tocar una superfície
Conducta Reflexa

calenta.
• Sobresalt que provoca un soroll fort.
• Esternut que provoca la pols en la cavitat nasal .

Tota conducta reflexa consta d’un estímul senyal

o elicitant i de la seva corresponent resposta.
4
 Reflex: Patró estereotipat de moviments d’una part
Definició de la Conducta Reflexa

del cos que pot ser provocat de manera fiable amb

la presentació de l’estímul apropiat.
 • Una conducta reflexa implica una connexió innata
Característiques dels reflexos

entre un estímul i una resposta

– L’estímul va seguit de la resposta
– Rarament la resposta es dóna sense l’estímul
• Aquesta disposició es correspon a l’esquema:

E→R

(E=estímul, R=resposta)

6
 · Un estímul ambiental activa una neurona sensitiva,
(sensorial o aferent), la qual transmet el missatge sensorial
a la medul·la espinal.
Arc Reflex

· A la medul·la espinal el impuls neuronal passa a la neurona

motora (o eferent), que activa el múscul involucrat en la
resposta reflexa.

· Les neurones sensorial i motora solen comunicar-se a

través de la interneurona.

Aquestes tres neurones formen l’arc reflex (que possibilita

un acte reflex).

7
 L’Arc Reflex
Arc Reflex

8
L’Arc Reflex
 Els reflexos proporcionen un
ajust comportamental ràpid
Conducta Reflexa

Per ex. en molts animals la estimulació

dolorosa d’un membre provoca la
retirada o flexió del membre i l’extensió
del membre oposat. En canvi en
animals que viuen suspesos dels
arbres, aquest comportament seria poc
adaptatiu, i realitza un comportament
pràcticament oposat.
 • Els reflexos constitueixen una part molt important del
repertori conductual d’un nadó.
Conducta Reflexa en nadons

• Reflex de cerca
• Reflex de succió
• Reflex de flexió plantar
(Babinski)
• Parpalleig

http://www.youtube.com/watch?v=_JVINnp7NZ0
 Reflex de succió
característic de les
cries de mamífers
Reflexos importants

Reflex de Moro
Quan el nadó nota que cau,
espontàniament obre els
braços

Reflex tònic del

coll(asimètric)
en girar el cap cap a un costat,
el braç d’aquell costat s’estira
i el de l’altre costat es
flexiona amb el puny tancat.
12
 Reflex de prensió
palmar
quan el nadó nota un
objecte a la mà,
l’agafa. Si s’intenta
Reflexos importants

retirar l’objecte, el
nadó apreta.

Reflex de cerca
quan s’estimula la galta,
el nen gira el cap i
busca l’estímul

Reflex de marxa
El nen fa moviments de
caminar quan se’l
manté de peu
13
 Reflex de flexió plantar
o Babinski
Reflexos importants

Quan s’estimula la planta

del peu, els dits
s’estiren

Si apareix Babinski en una persona de més de dos

anys pot significar Esclerosis Lateral amiotròfica, lesió o
tumor cerebral o de medul·la, meningitis
 Les patrons d’acció modal (PAMs) són seqüències
de respostes típiques de cada espècie.
Patrons d’Acció Modal

Les PAMs requereixen un estímul senyal (o estímul

desencadenant).

15
 Peix espinós
(Gasterosteus aculeatus)
Exemple de Pautes d’Acció Modal

• El mascle neda cap a la femella

(moviments en zig-zag).

(B) A continuació, guia a la femella

fins al niu.

(C) La femella entra al niu i deixa

els ous.

(D) Després de fertilitzar-les, el

mascle ventila els ous per
proporcionar l’oxigen suficient
pel seu desenvolupament.

http://www.youtube.com/watch?v=cBX8hWuiHTk 16
Exemple de Pautes d’Acció Modal

Resposta de picoteig a un punt vermell del bec del

progenitor cries de gavines

Tinbergen i Perdeck (1950)

es pregunten què provoca
aquesta resposta...
estímul senyal

Quins trets de l’estímul

desencadenant són els que
inicien la resposta de la
pauta d’acció modal?
17
 Exemple de patrons d’acció modal
Exemple de Patrons d’Acció Modal

Diverses caract. per la

resposta:

Objecte llarg, prim, en

moviment, que apunti cap a
baix i que tingui un punt
vermell a la punta.

Així doncs, es necessita un

estímul senyal o
desencadenant
22
Exemple de Patrons d’Acció Modal

Exemple de patrons d’acció modal

Conducta de recuperació d’un ou que

ha caigut del niu.

Baerends i Drent (1982) volen

determinar quines són les
característiques que estimulen
òptimament aquesta conducta.

Exploren el color, la mida i les motes.

23
Exemple de Patrons d’Acció Modal

· Observen que els tres factors afecten (de manera

additiva) a l’hora de recollir els ous.
· L’atractiu augmenta a més tamany, més color i si
estava més motejat.

24
Exemple de Pautes d’Acció Modal

Exemple de pautes d’acció modal

· Combinant aquests tres factors es pot

aconseguir un objecte més efectiu que
l’original.

· Aquests estímuls inusualment efectius

reben el nom d’estímuls
supranormals -> resposta
especialment intensa

25
També peix espinós:

http://www.youtube.com/watch?v=ZfcGZCGdGVE
PAMs vs Reflexes: PAM són més complexes,
consisteixen en una sèrie d’accions, són més variables
(encara que estereotipades), característiques de cada
espècie.

D’acord amb Moltz (1963) per ser qualificada de PAM,

una seqüència conductual ha de complir quatre
criteris:
1. Estereotipada
• Succeeix de manera similar cada cop
2. un cop s’ha iniciat, continua fins al final
• És difícil de parar
3. té un període latent
• Un cop completada, ha de passar un temps abans que la
conducta torni a aparéixer
4. innata
• els animals han de realitzar tota la seqüència conductual el
primer cop que es produeix (no es va “aprenent”)
 Estímul senyal en la conducta sexual humana: estímuls
visuals, tàctils, olfactius.
Estímuls supranormals en humans

Cosmètics, certa cirurgia estètica i perfums: destacar els

estímuls senyal (creació estímuls supranormals)

Aplicacions clíniques -> Estrés post-traumàtic

28
 Les conductes motivades, sovint tenen una estructura de
seqüència de conductes. En aquest cas la seqüència es pot aturar
Organització seqüencial de la conducta

(en contrast amb PAM). El pas d’una acció a l’altra depèn de la

presència d’un estímul extern apropiat.

http://www.youtube.com/watch?v=-BFOOrwos98

http://www.youtube.com/watch?v=l-S1wTdfJr4
29
Organització seqüencial de la conducta: Conducta Organització seqüencial de la conducta -> Respostes
no aïllades.
apetitiva vs Conducta consumatòria

• Conducta apetitiva: primers components de la

seqüència conductual. Permet posar a l’organisme en
contacte amb els estímuls que generaran la conducta
consumatòria. Conductes variables i susceptibles de
ser modificades mitjançant l’aprenentatge.

• Conducta consumatòria: finalització de la conducta on

s’assoleix l’objectiu que la guiava. Es dona al final de la
seqüència conductual. Són PAMs típics de cada
espècie, estereotipades, no varien gaire entre
individus, situacions (o cultures en el cas dels humans)

30
Exemples de Conducta apetitiva vs Conducta

Cerca de menjar per part de l’esquirol

consumatòria

Comportament sexual de les persones.

• Conducta apetitiva

• Conducta consumatòria

31
 No totes les respostes davant d’un estímuls són iguals.
Hi ha variacions (plasticitat) cada cop que es
presenta un estímul depenent de nombrosos
Efectes de l’estimulació repetida

aspectes. Per exemple, la repetició.

0,03ml de suc de
llimona/llima a la
llengua durant els 10
primers assajos.

Assaig 11: canvi

a suc de
llima/llimona

Epstein et al. 1992

32
Efectes de l’estimulació repetida O la naturalesa (complexitat) de l’estímul.

Atenció visual en nadons humans

(Bashinski i cols., 1985)

Estímul 4 x 4

Es mesura el temps de fixació del Estímul 12 x 12

bebè a la pantalla 33
Bashinski et al. 1985
 9

Temps de fixació (segons)

8
7
6
5 4x4
Atenció visual en bebès

4 12 x 12 Estímul 4 x 4
3
2
1
0
1 2 3 4 5 6 7 8
Assaigs
Estímul 12 x 12
Aquests resultats indiquen que …

· L’atenció visual provocada per un estímul nou canvia

a mesura que el nadó es familiaritza amb l’estímul.

· La naturalesa del canvi queda determinada per la 34

naturalesa de l’estímul.
 • Habituació. Disminució en la tendència a respondre
produïda per l’estimulació repetida.

• Sensibilització. Increment en la tendència a

respondre produïda per l’estimulació repetida.
Definicions

SENSIBILITZACIÓ
9
SENSIBILITZACIÓ
8

Temps de fixació (segons)

7 HABITUACIÓ
6
HABITUACIÓ
5
4
3
2
1
0
1 2 3 4 5 6 7 8
Assaigs
 La presentació d’un
to intens produeix
Resposta de sobresalt

una resposta de
sobresalt en
l’animal

Groves i Thompson, 1970

 L’habituació suposa una disminució de la
resposta, però NO tots els cassos en els que
es produeix una disminució de la resposta es
produeix per habituació. Poden haver-hi altres
causes:
Habituació

• Adaptació sensorial: suposa la no

descàrrega (o disminució) de la neurona
sensorial davant un estímul.

• Fatiga motora: no s’activaria el múscul o

conjunt de músculs implicats en la resposta.
Diferències entre habituació, adaptació
sensorial i fatiga

Adaptació sensorial dels òrgans sensorials

(pèrdua temporal de sensibilitat)
Fatiga de la resposta als músculs efectors
(s’incapaciten temporalment).

38
 • Deshabituació: Restabliment de la resposta habituada quan
se sensibilitza a l’organisme amb un estímul nou i/o intens.
Deshabituació

DESHABITUACIÓ

¿Per què no
Sensibilització?

Groves and Thompson, 1970

 Característiques de l’Habituació i de la
Sensibilització
Paradigma de deshabituació

• El paradigma de deshabituació s’utilitza freqüentment per

estudiar les capacitats discriminatives dels bebès (tant visuals
com auditives).

• S’utilitza amb bebès de pocs mesos d’edat, inclús amb bebès

recent nascuts.

• Per exemple... distingeixen els bebès les expressions facials

(emocionals) dels adults?
(Young-Browne i cols., 1977)

40
 Paradigma de deshabituació

Habituació… assaig 1

41
 Paradigma de deshabituació

Habituació… assaig 2

42
 Paradigma de deshabituació

Habituació… assaig n

43
Habituació
Temps de mirada

1 2 3 -3 -2 -1

Assaig
44
Fase de Prova…. Deshabituació

45
Què passa quan canvia l’estímul?

Antic (habituat) Nou

46
 “Deshabituació”
Temps de mirada

nou - experimental

antic -- control

1 2 3 -3 -2 -1 Fase de prova
assaig
47
Habituació- deshabituació en neonats
• Poden diferenciar dues
llengües?
• Disseny de discriminació: Alta
amplitud de succió
• Habituació a paraules d’una
llengua (anglès)
• Fase de prova: noves paraules
d’una altra llengua (francès) / o
de la mateixa (anglès)

Mehler i cols. (1988)

48
 Resultats: recent nascuts
40 Habituació

35
Prova
Numero de Succions/Min

30

25
H
20

15

10

0
Grup Experimental Grup Control

Habituació: Anglès Habituació: Anglès

Prova: Francès Prova: Anglès
49
 Mecanisme fisiològic de l’habituació en
Mecanisme fisiològic de l’habituació en

l’Aplysia (Kandel, Premi Nobel)

· El seu sistema nerviós conté un número bastant

petit de neurones (unes 20.000), relativament
grans (1 mil·límetre de diàmetre), permetent
l’Aplysia

identificar les neurones individualment, així com les

vies neurals.
· Aquestes propietats han permès entendre els
canvis en el sistema nerviós de la Aplysia durant la
presentació repetida d’un estímul i també en el
condicionament clàssic o pavlovià.

50
 Mecanisme fisiològic de l’habituació en
Mecanisme fisiològic de l’habituació en

l’Aplysia (Kandel)

· Si s’aplica un estímul (p.

ex. un doll d’aigua) en el sifó
o en el mantell inferior,
l’Aplysia

retrau el seu òrgan

respiratori, la agalla o
brànquia (reflex de retirada o
de retracció).

51
 Mecanisme fisiològic de l’habituació en
Mecanisme fisiològic de l’habituació en

l’Aplysia (Kandel)
· L’aplicació repetida del
doll d’aigua fa que la
resposta de retracció
s’habituï.
l’Aplysia

Tot i així, una breu

descàrrega en un
determinat moment
sensibilitza la resposta.

52
Mecanisme fisiològic de l’habituació en

Neurona
Sensorial
Interneurona
l’Aplysia

Neurona
Sifó Motora

No hi havia canvis en la
sensibilitat post- Galla
sinàptica al transmissor,
si no la quantitat de
neurotransmissors
http://www.youtube.com/watch?v=6zBAA49InjU
emesos en la neurona
sensorial pre-sinàptica. http://www.youtube.com/watch?v=yLa-cXg8BwM
 Característiques de l’Habituació i de la
Característiques de l’Habituació i la

Sensibilització

1. Curs temporal
Sensibilització

• En la majoria de les situacions l’augment de la disposició a

respondre (sensibilització) és de curta durada.

• Tot i així, la duració dels efectes de la sensibilització està

determinada per la intensitat dels estímuls
sensibilitzadors.

• La habituació té una duració variable.

54
 Característiques de l’Habituació i de la
Característiques de l’Habituació i la

Sensibilització
1. Curs temporal
– Sensibilització
Sensibilització

• Efectes breus: 3 seg., 10/15minuts, etc...

• En algun cas molt concret la sensibilització persisteix
més d’una setmana

– Habituació
• Habituació a curt termini (segons o minuts)
• Habituació a llarg termini (dies)

55
 Resposta de sobresalt davant la presentació d’un to agut i
intens
Característiques de l’Habituació i la

HABITUACIÓ
Sensibilització

LLARG TERMINI

HABITUACIÓ
CURT TERMINI Recuperació
espontània

La Recuperació espontània és la principal característica del efecte

d’habituació a curt plaç.
56
Leaton, 1976
Característiques de l’Habituació i la

2. Especificitat de l’estímul

– L’habituació és específica de l’estímul que es

presenta. No obstant això, es pot observar una
Sensibilització

certa generalització.

– La sensibilització no és específica de l’estímul.

Si un animal està sensibilitzat, la seva reactivitat
s’incrementa per a diversos estímuls.

57
Característiques de l’Habituació i la

2. Especificitat de l’estímul: Intensitat i freqüència

• És més probable que es produeixi un augment de les respostes
Sensibilització

– sensibilització - quan l’estímul presentat repetidament és

molt intens. Conforme s’incrementa la freqüència de l’estímul
la sensibilització és més gran.
• Predomina els fenomen d’habituació quan els estímuls que es
repeteixen són relativament dèbils. El nivell d’habituació
augmenta conforme s’incrementa la freqüència de l’estímul
dèbil.

58
 Sensibilització

59
Sensibilització a la resposta de sobresalt
Resposta de sobresalt en les rates al presentar un to
(110 dB, 4.000 Hz, 90 ms.).

Grup 1: El to es
presenta sobre un
soroll de fons de 60 dB
40 40
Grup 2: Sobre un soroll
de fons de 80 dB. Soroll de fons: Soroll de fons:
30 60 dB 30 80 dB

Resposta de sobresalt
20 20

10 10

0 0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Blocs de 10 tons
60
Davis, 1974
Teoria del Procés Dual de l’Habituació i la
Sensibilització (Groves i Thompson) Teoria del Procés Dual de l’Habituació i la
Sensibilització

Groves i Thompson (1970)

Habituació i sensibilització succeeixen en

diferents parts del sistema nerviós.

• Habituació: sistema E-R (arc reflex)

• Sensibilització: sistema d’estat (parts del

sistema nerviós que determinen la tendència a
respondre. Només s’activa amb esdeveniments
excitadors).
61
 • Sistema E-R (arc reflex)
Format per les vies neurològiques més curtes.
Connecten els òrgans sensorials (estimulats
per l’estímul elicitant) amb els músculs que
Teoria del Procés Dual

intervenen en la resposta elicitada (per tant,

pot considerar-se igual que l’arc reflex).

• Sistema d’estat
Estan implicades altres parts del sistema
nerviós que determinen el nivell general de
disposició o la tendència a respondre de
l’organisme.

Les drogues (estimulants o depressors) poden

alterar el funcionament d’aquest sistema, i per
tant, la tendència a respondre.
 • Procés d’habituació depèn
del sistema
Teoria del Procés Dual

E-R (arc reflex)

• Procés de sensibilització
depèn del sistema d’estat.

La diferència entre els processos d’habituació i

de sensibilització donarà lloc als efectes nets de
l’habituació o de la sensibilització
 Teoria del Procés Dual

Temps de fixació (segons)

0
1
2
3
4
5
6
7
8
9

Assaigs
1 2 3 4 5 6 7 8