TEORIES DE

L’APRENENTATGE
2.1- CONDUCTISME

2.2- COGNITIVISME
CONEIXEMENTS PREVIS
• Què és aprendre per a vosaltres?
• Quina diferència veieu que hi ha entre conductes
i cognicions?
• Poseu algun exemple de conducta, i algun
exemple de cognició.
• A partir de lo que heu escrit anteriorment,
podrieu fer una definició del que és
aprenentatge conductista?. I d’aprenentatge
cognitivista?
Què és aprendre?

• APRENDRE RECONSTRUIR

Adquirir nous coneixements, habilitats i

actituds processar-les, interioritzar-les i
posteriorment integrar-les i és així quan
reconstruim el nostre coneixement.
Quina diferència creieu que hi ha
entre conductes i cognicions?

• CONDUCTES: COMPORTAMENTS.

• COGNICIONS: PENSAMENTS.
EXEMPLE DE CONDUCTES I COGNICIONS

• CONDUCTES: PLORAR, SALIVAR

• COGNICIONS: Tinc la sensació que això

sortirà bé,…
 Aprenentatge conductista
vs
Aprenentatge cognitivista

• Aprenentatge conductista: aprenem a través

de les conductes que observem.

• Aprenentatge cognitivista: aprenem a través

dels pensaments o informació que processem.
El CONDUCTISME

• 1- DEFINICIÓ.

• 2- CONDICIONAMENT CLÀSSIC.

• 3- CONDICIONAMENT OPERANT.
 DEFINICIO DE CONDUCTISME

• Corrent de la psicologia que entèn

l’aprenentatge a través de l’observació de
les conductes. Per això els seus seguidors
feien servir una sèrie d’estratègies
encaminades a estudiar-les, considerant
l’entorn com un conjunt d’estímuls-
resposta.
CONDUCTISME CLÀSSIC

• Definició

• Condicionament clàssic: I. PAVLOV

• Factors temporals del condicionament.

• Aplicacions del condicionament clàssic amb humans :

Watson&Rayner.
Què és el condicionament clàssic?

• És un tipus d’aprenentatge associatiu, que

consisteix en presentar dos estímuls junts:
a)- Neutre
b)- Estímul incondicionat.
• El estímul incondicionat és el que donarà a lloc a
diverses respostes i tan sols en mesurarem una;
la resposta condicionada.
• Màxim representant I. PAVLOV.
Condicionament clàssic: Pavlov

• BIOGRAFÍA DE IVAN PAVLOV.

• EXPERIMENT DE IVAN PAVLOV: GOSSOS.

 BIOGRAFÍA DE IVAN PAVLOV
(1849-1936)

• Va nèixer a Riazan (Rusia).

• Va estudiar a l’Academia Militar de medicina
de San Petersburgo (Rusia).
• Fisiòleg i premi Nobel de medicina.
• Conegut pels seus estudis sobre el
comportament reflex.
• Descobriment de reflexes incondionats i
condicionats en gossos (1889) que van tenir
una influència molt important en les teories
psicològiques conductistes.
Experiment de Ivan Pavlov (1889)

• Interès incial: conèixer la fisiologia

digestiva. Per això va utilitzar els gossos.
• D’aquí sorgeixen totes les seves troballes,
que li van permetre dissenyar els
esquemes del condicionament clàssic.
En què consisteix l’experiment? (I)
Abans del condicionament:
• Estímul
Incondicionat (menjar)
• Resposta incondicionada
(salivar)
• Estímul neutre (so d’una
campana)
Després del condicionament:
• Estímul condicionat (campana)
• Resposta condicionada (salivar)
En què consisteix l’experiment ? (II)

EI (MENJAR) RI (SALIVAR)

EC(CAMPANA) RC (SALIVAR)
En què consisteix l’experiment ?(III)

• Que el so de la campana (neutre) pugui arribar a fer que

els gossos salivin, es perquè:

- Pavlov presentà durant diversos

assaigs el so de la campana (EN) seguit de
la presentació del menjar ( EI) i això
provocava la salivació (RI).
- LLavors ja només amb el so de la campana (EC) els
gossos ja havien associat que se’ls hi presentaria el
menjar (EI) i per això salivaven (RC). S’havia produït
el condicionament de l’estímul inicialment neutre
(campana).
En què consisteix l’experiment ?(IV)

RESUM
Abans del condicionament:
EI RI
EN EI RI

Després del condicionament:

EC RC
 FACTORS TEMPORALS DEL
CONDICIONAMENT CLÀSSIC

• 1- SIMULTANI

• 2- DEMORA

• 3- DE PETJADA

• 4- CAP ENRERA.
 SIMULTANI

El condicionament simultani és dolent

perquè comencen i acaben al mateix
moment tan el EC com el EI. Existeix
simultanietat en la presentació. Per tant
no hi ha associació d’estímuls.
 DEMORA

• És el més efectiu ja que el EC comença

una mica abans que el EI però
coincideixen una mica en el temps.
D’aquesta manera hi ha una associació
dels estímuls molt forta.
 DE PETJADA

• Comença abans el EC i després el EI.

• La diferència en el temps entre la presentació
del EC i del EI s’anomena PETJADA.
• Contra més gran és aquest període pitjor és el
condicionament, ja que no hi ha associació.
• Per tan la petjada ha de ser curta.
 CAP ENRERA

• Es presenta primer el EI que el EC.

• És molt dolent, ja que l’associació que es

pot arribar a produir és la inversa a
l’esperada. Per això és diu cap enrera.
Aplicacions del condicionament clàssic amb

humans : Watson&Rayner (1920)

• Watson&Rayner van fer el seu

experiment amb un nen que es deia
Albert i tenia 9 mesos.
• RESULTATS: El nen plorava cada cop
que li presentaven la rata perquè ho
havia associat amb un soroll molt fort
que l’espantava. L’albert ara, acabava
plorant cada cop que se li presentava
qualsevol animal blanc i pelut,ex: conill.
EXEMPLES DE CONDICIONAMENT

• Si algú ens fa la pilota i aquesta persona

normalment la fa quan té interès per alguna
cosa. Quan ens vingui fent la pilota ja
reaccionarem dient-li: què vols, ja?

• Si un cop un aliment, ens sentà malament i ens

va produir vòmits. El proper cop que ens tornin
a oferir aquest aliment és probable que el
rebutgem.
El CONDICIONAMENT OPERANT
O
INSTRUMENTAL
• 1- DEFINICIO

• 2- Tipus de reforç

• 3- Tipus de procediments

• 4- Condicionament operant: B. F Skinner

• 5- EXEMLES
Què és el condicionament operant?

• És el tipus de condicionament mitjançant el qual un

individu, respon (CONDUCTA) a partir de la
presentació d’un estímul- reforç.

• Per tant s’estableix una associació entre aquesta

conducta i el seu reforç corresponent.

• Es mesurarà la freqüència d’ocurrència de les

respostes dels individus.
 TIPUS DE REFORÇ

• REFORÇAMENT POSITIU: No és altra cosa que

un PREMI, que obviament és dóna quan la
resposta (CONDUCTA) és la correcta.
Ex: Oferir una recompensa econòmica si es
guanya un partit de futbol.
• REFORÇAMENT NEGATIU: Es presenta un
estímul aversiu, que el que fa es extingir la
resposta (CONDUCTA).
Ex: Castigar al nen que no s’ha portat bé.
 Tipus de procediments

• 1- Recompensa: Quan se’ns presenta un

reforç positiu, al realitzar una conducta. Per això aquesta es va repetint.

• 2- Càstig: Quan se’ns presenta un reforç negatiu cada cop que

realitzem una conducta. Per això aquesta s’estingeix.

• 3- Omissió: Quan s’espera que se’ns presenti un reforç positiu i pel

contari no se’ns presenta, es disminueix la conducta.

• 4- Escape: Quan s’espera que se’ns presenti un reforç negatiu i pel

contrari no és així, s’aumenta la freqüència d’ocurrència de respostes.
CONDICIONAMENT OPERANT: B.F SKINNER

• 1- BIOGRAFIA DE B. F SKINNER.

• 2- EXPERIMENTS DE SKINNER.
 BIOGRAFIA DE B.F SKINNER
(1904- 1990)
• Va nèixer a Susquehanna
(Pensilvania)
• Es va graduar amb psicologia
al 1930.
• Posteriorment al 1931 es
doctorà.
• Va basar les seves teories en
l’anàlisi de les conductes
observables.
• Va assegurar que utilitzar
reforços positius de la
conducta correcta era més
atractiu des del punt de vista
social i pedagògicament eficaç.
 Experiments de B.F SKINNER

• Animals: rates o coloms

• Material: caixa de Skinner i reforços
positius (menjar) o reforços negatius
(descàrrega)
• Objectius: mesurar la freqüència
d’ocurrència de les respostes davant
d’un determinat estímul.
• Procediments: recompensa, càstig, omissió i
escape.

• Esquema utilitzat: E-R

RESULTATS DELS EXPERIMENTS

• Skinner va descobrir que tan les

rates com els coloms es
comportaven segons l’estímul-
reforç que se’ls hi presentès:
a)- positiu (menjar):
feien conducta (pressió
palanca).
b)-negatiu(descàrrega):
deixaven de fer-la.
• Es per això que per explicar les
seves troballes fa servir
l’esquema E-R.
 Exemples de condicionament operant

• Si saps que cada cop que jugues a futbol

et lesiones, li agafaràs por i potser deixes
de jugar-hi.
• Si et portes bé saps que et donaran la
paga.