2 Condicionament Clàssic Paulovià - Curs 2020 - 2021

GRAU en PSICOLOGIA
Aprenentatge, Motivació i Emoció
Condicionament Clàssic Paulovià

APRENENTATGE
Definició
“L’Aprenentatge és un Canvi Inferit* en l’Estat Mental d’un

organisme, el qual és una Conseqüència de l’Experiència i influeix
de manera relativament permanent en el Potencial de l’organisme
per a la Conducta Adaptativa Posterior.”
R. M. Tarpy (2000): Aprendizaje: Teorías e investigación, p. 8, Madrid: Mc Graw Hill
*Inferit: No podem observar directament els canvis sinó que solament podem suposar-los a
partir de la conducta manifesta.
APRENENTATGE ASSOCIATIU
L'aprenentatge associatiu està basat en la vinculació en l’espai i el temps
de dos fets (en la seva relació de contingència).
Les associacions que donen lloc al condicionament es donen degut a la

contigüitat o proximitat temporal i espacial. Ex: una cosa passa just
després de l’altra en el mateix lloc.
Dos tipus d’aprenentatge associatiu: el condicionament clàssic i el

condicionament instrumental.
El Condicionament Clàssic és un dels mecanismes d’aprenentatge
més senzills.
Mitjançant aquest procés els organismes aprenem a donar:
- Respostes Noves als Estímuls

- Som capaços de determinar les Relacions existents entre ells
(Domjan i Bukhard, 1953)
- Som capaços d’anticipar l’aparició dels estímuls
El Condicionament Clàssic permet als organismes predir la
seqüència d’esdeveniments que és probable que es produeixi i, a
partir d’aquest coneixement, poder actuar donant respostes
noves, millorant així la seva adaptació a l’entorn.
David Hume (1711-1776)
Podem considerar a John LOCKE i David HUME precursors dels

plantejaments del Condicionament Clàssic.
“Les experiències s’originen en els sentits i aquestes experiències

s’ASSOCIEN entre sí per formar el nostre coneixement del món”
Ivan Paulov (1849-1936)
Paulov –finals s. XIX- adopta el principi d’Associació entre Estímuls

i l’aplica a la recerca científica de l’Aprenentatge.
Model de Condicionament Clàssic Paulovià
-Pavlov va observar que una resposta o reflex incondicionat (salivació, la

succió, la respiració,...) també es podia observar davant d’un esdeveniment o
estímul diferent del que el provoca de manera innata.
-El condicionament clàssic es produeix per l’associació de dos estímuls que tenen
un contigüitat temporal: un que produeix una resposta innata i un altre que no la
produeix (estímul neutre).
https://www.youtube.com/watch?v=kuAVOQixBl8
TERMINOLOGIA:
EI vs EC
-El nou estímul que era neutre i que s’ha associat al reflex incondicionat rep el
nom d’estímul condicionat (EC).
-L’estímul condicionat pot ser qualsevol element que mantingui una relació de
contingència amb l’esdeveniment que espontàniament provoca la resposta
incondicionada, l’estímul incondicionat (EI).
EI RI EN RN
EN + EI = RI
EC RC
Sobre els Estímuls
- Alguns Estímuls són eficaços quan els emprem com a Ec, en tant que d’altres
necessàriament funcionen com a Ei.
- Que un Ec o un Ei siguin efectius per generar aprenentatge depèn en part de què

siguin nous o causin sorpresa en el subjecte.
- Els Estímuls familiars NO acostumen a provocar respostes tan intenses, l’atenció

prestada és menor i, per tant, es produeix menys aprenentatge o triga més a
produir-se.
Sobre els Estímuls
- En general, els Estímuls intensos es condicionen abans que els febles. Amb tot, si
la intensitat de l’Ec o de l’Ei és excessiva, l’aprenentatge pot veure’s dificultat.
- L’associació entre l’Ec i l’Ei ha de ser rellevant o pertinent; és a dir, hi ha estímuls

que s’associen més fàcilment entre sí que altres. Això està relacionat amb com
s’associen els estímuls en el medi natural. (P.e: El malestar s’associa més a Ec’s
gustatius; i en canvi el dolor de les descàrregues elèctriques a Ec’s audiovisuals)
- Els Ec provoquen inicialment respostes menys intenses en els organismes que els
Ei.
- Els Ei tenen més força biològica.

(1) Formes d’anomenar els Estímuls segons les seves
característiques:
- Estímul NEUTRE: aquell estímul que inicialment NO provoca cap resposta en
l’organisme i que acaba provocant una Resposta Condicionada després de diverses
sessions d’entrenament. Aleshores s’anomena Estímul Condicionat (Ec).
- Estímul APETITIU: aquell estímul que provoca conseqüències agradables en el
subjecte (EI).
- Estímul AVERSIU: aquell estímul que provoca conseqüències desagradables en el
subjecte (EI).
- Estímul SENYAL, DESENCADENANT o ELICITANT: aquell estímul que provoca una
resposta innata en l’organisme (EI).
(2) Formes d’anomenar els Estímuls segons les seves
característiques:
- Estímul RETROALIMENTADOR: aquell estímul que ha estat provocat com a

conseqüència d’una resposta realitzada pel subjecte. Ex. Esternut: el nas deixa de
picar-nos (L’estímul retroalimentador és la informació de què la molèstia que ha
provocat l’esternut ha desaparegut).
- Estímul PROPIOCEPTIU: aquell estímul retroalimentador la informació del qual

prové del propi organisme. Ex. Sensació de gana o de set.
- Estímul DISCRIMINATIU: aquell estímul que assenyala quan està present i quan
NO està disponible el reforçament - E+ o ED indica que SÍ està disponible, E- o Er
(delta) indica que NO està disponible-.
1a FASE del Condicionament Clàssic Paulovià
En aquesta fase està present l’Estímul Incondicionat (Ei), que

provoca una Resposta Incondicionada (Ri), que és una resposta
innata o heretada que NO ha estat apresa prèviament.
Exemples:
Menjar (Ei) provoca Resposta de Salivació (Ri)

Aire a la cara (Ei) provoca Parpelleig (Ri)
Punxada al dit (Ei) provoca Retirada del braç (Ri)
Soroll fort (Ei) provoca Plor en un nadó (Ri)
En aquesta fase també hi trobem Estímuls Neutres
Exemples:
Campaneta (En) NO provoca Resposta de Salivació (Ri)

Got d’aigua (En) NO provoca Parpelleig (Ri)
Olor de menjar (En) NO provoca Retirada del braç (Ri)
Joguina (En) NO provoca Plor en un nadó (Ri)
En aquesta fase es presenten Estímuls Neutres (En) seguits

immediatament després de l’Estímul Incondicionat (Ei), de forma
que es genera la Resposta Incondicionada (Ri)
L’Estímul Neutre –que passarà a ser l’Estímul Condicionat (Ec)- i

l’Ei es poden presentar amb diferents patrons temporals (al
mateix temps, un abans que l’altre, un quan l’altre ha finalitzat, de
forma aleatòria...)
L’esquema d’aquesta 2a fase és
En + Ei (que provoca la Ri)
Exemples:
Campaneta (En) + Menjar (Ei), que provoca Resposta de Salivació (Ri)

Got d’aigua (En) + Aire a la cara (Ei) que provoca Parpelleig (Ri)
Olor de menjar (En) + Punxada al braç (Ei) que provoca Retirada del braç (Ri)
Joguina (En) + Soroll intens (Ei) que provoca Plor en un nadó (Ri)
L’esquema d’aquesta 3a fase és
L’Estímul Neutre (En) passa a generar Resposta Condicionada (Rc)
Exemples:
Campaneta (Ec) provoca Resposta de Salivació (Rc)

Got d’aigua (En) + Aire a la cara (Ei) que provoca Parpelleig (Ri)
Olor de menjar (En) + Punxada al braç (Ei) que provoca Retirada del braç (Ri)
Joguina (En) + Soroll intens (Ei) que provoca Plor en un nadó (Ri)
El Condicionament Clàssic ha estat estudiat en diversos àmbits:
Relacions Personals, Treball, Educació, Addicció a Substàncies,
Psicopatologies, etc..., i en un gran nombre d’espècies animals:
Micos, Gossos, Gats, Aus, etc... –sobretot, però, amb rates, conills
i coloms-.
Alguns Procediments Experiments emprats en l’estudi del Condicionament
Clàssic:
- Parpelleig
- Seguiment de Signe
- Aversió Condicionada
- Por Condicionada
El Condicionament de Parpelleig (Anys 60’s) – Gormezano i cols.-
- Reflex de parpelleig amb conills albins (aire o lleu descàrrega elèctrica sobre la
tercera parpella o membrana nictitant).
- Van caldre centenars d'assajos abans no es produís condicionament.
- Dificultat Alta per al condicionament.
El Seguiment de Signe o Automoldejament (Brown i Jenkins, 1968)
- Es dóna quan un Ec assenyala de forma consistent la presentació d’un Ei.

- Estudiat amb coloms. Aquesta espècie colpeja amb el bec allò que li indica que hi
ha menjar. Altres espècies també s’apropen al menjar per l’olfacte, sorolls o
moviments.
- Estímuls lluminosos -tecla- (Ec) i Menjar (Ei).
- Dificultat d’adquisició del condicionament: Intermèdia (a l’entorn de 35-40
assajos).
- Es relaciona amb la tendència de molts animals a apropar-se i
contactar amb els estímuls que informen de la disponibilitat de
menjar (Domjan i Bukhard, 1993).
L’ Aversió Condicionada al Gust
- Ec (sabor nous, pe. H2O i sacarina, o xarops de diversos gustos sense efectes).
- Ei (substància que fa emmalaltir o trobar-se malament, pe. Injeccions de ClLi o
ciclofosfamida que provoquen nàusees; exposició intensa als raigs X).
- Es pot donar una forta associació en un sol assaig d’aprenentatge, la qual cosa
demostra que es tracta d’un aprenentatge molt important per a la supervivència –
pe. Un verí-.
- L’aprenentatge es pot produir encara que passin diverses hores entre la ingesta
d’un nou sabor i l’aparició dels efectes negatius –pe. Alguns verins triguen hores o
inclús dies en fer efecte sobre l’organisme-.
- Exemples: aversió al pastís de xocolata si en prens estant convalescent i et fa mal la
panxa.
Condicionament de la Por
- També anomenat Resposta Emocional Condicionada.
- Estes i Skinner amb rates (1941).
- Paràlisi com a expressió de por enfront de determinats estímuls aversius o
amenaçadors, en rates i en altres espècies.
- L’Estímul aversiu acostuma a ser una descàrrega elèctrica a les potes i l’Ec un TO o
una LLUM que s’encén quan es va a produir la descàrrega elèctrica.
_______________ Sensorial (to, llum)

Ec ............................... .................. Ec
___ Contextual
Ei ........................................................ ..................
Ei Descàrrega
elèctrica
Temps
Condicionament de la Por
- L’aparició de la por condicionada s’aconsegueix amb uns 3 – 5 assajos.
- La mesura indirecta de la por es fa per mitjà de la Raó de Supressió (mesura
quantitativa del grau de supressió de la conducta del subjecte, és a dir, la mesura
indirecta de la por que el subjecte experimenta enfront del nou estímul).
https://www.youtube.com/watch?v=D59QmEQDxmw
Respostes a l’Ec
RAÓ DE SUPRESSIÓ = ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------
Respostes a l’Ec + Respostes que el subjecte donava abans de l’aparició de
l’Ec
El valor de la Raó de Supressió varia entre 0 (paràlisi absoluta) i 0’5 (gens de por).
Presentació Temporal dels Estímuls
- L’Estímul Neutre (En) s’acostuma a presentar abans que l’Estímul Incondicionat
(Ei).
- La relació temporal entre l’Ec i l’Ei pot ser de diversos tipus.
- Cal distingir entre CONTIGÜITAT i CONTINGÈNCIA.
Contigüitat i Contingència
- Contigüitat: La relació entre dos estímuls que es presenten JUNTS en el temps
(No és condició suficient perquè es produeixi condicionament).
- La major quantitat d’aprenentatge es produeix quan l’Ec es presenta una mica

abans de l’aparició de l’Ei.
- També pot existir associació entre l’Ec i l’Ei quan hi ha una separació temporal
entre la presentació d’ambdós estímuls d’hores o inclús de dies. Aquesta qüestió
ha fet plantejar que la condició clau en el Condicionament Clàssic és el fet de què
la relació entre Ec i Ei sigui la de què l’Ec ha de suposar un bon predictor de
l’aparició de l’Ei –Contingència-.
- La relació entre l’aparició de l’Ec i l’aparició posterior de l’Ei NO sempre és una
qüestió de TOT o RES.
- La capacitat de l’Ec de predir l’Ei dependrà de la quantitat de vegades que l’Ec
aparegui abans que l’Ei, i de la quantitat de vegades que l’Ei aparegui per separat
(Rescorla, 1967)
- Alguns Ec prediuen la NO presentació de l’Ei. D’aquesta situació s’anomena
CONDICIONAMENT CLÀSSIC INHIBITORI.
A B (O no!!!)
- Les relacions entre els Ec i els Ei seguirien la Llei de la Probabilitat; la relació
entre ells NO vindria donada pel Principi de Contigüitat sinó pel PRINCIPI DE
CONTINGÈNCIA.
- Definició de CONTINGÈNCIA: és la relació entre dues probabilitats:
1.- La probabilitat de què l’Ec es presenti al mateix temps que l’Ei o p (Ei / Ec), i
2.- La probabilitat de què l’Ei es presenti en absència de l’Ec o (Ei / no Ec)
CONTINGÈNCIA = p (Ei / Ec) - p (Ei / no Ec)
Els Valors de Probabilitat es mouen entre 0 i 1 i, per tant, els Valors de

Contingència poden variar entre +1 i -1.
- Condicionament Clàssic Excitador
(L’Ec prediu l’ocurrència de l’Ei) p (Ei / Ec) > p (Ei / No Ec)
- NO Condicionament
(No existeix relació entre l’Ec i l’Ei) p (Ei / Ec) = p (Ei / No Ec)
- Condicionament Clàssic Inhibitori

(L’Ec prediu la NO ocurrència de l’Ei) p (Ei / Ec) < p (Ei / No
Ec)
- Taula i Fórmules per saber la Relació de Contingència entre 2 Estímuls:
a
p (Ei / Ec) = ----------
Ei No Ei a+b
Ec a b
c
No Ec c d p (Ei / No Ec) = ----------
c+d
- L’aspecte clau del Model de Contingència entre l’Ec i l’Ei serà que l'aparellament
entre ambdós estímuls NO és suficient per tal que es produeixi Condicionament
Clàssic, sinó que ÉS NECESSARI que l’Ec sigui un BON PREDICTOR de l’aparició de
l’Ei (Condicionament Clàssic Excitador) o de la NO aparició de l’Ei (Condicionament
Clàssic Inhibitori)
Procediments típics del condicionament clàssic:
Simultani
De demora
D’empremta o petjada
Cap enrere
Condicionament Simultani
- L’Ei i l’Ec es presenten al mateix temps i durant el mateix temps també de
presentació.
Aquest procediment produeix associació però en menys quantitat que en els procediments de
Demora i de Petjada.
Condicionament de Demora
- En aquest procediment l’Ec es presenta una mica abans que l’Ei. A més, l’Ei
apareix abans que l’Ec hagi desaparegut
1.- De Demora Curta: L’Ei es presenta poc després de l’aparició de l’Ec (el procediment més
freqüent).
2.- De Demora Llarga: L’Ec està present molt de temps abans no es presenti l’Ei. L’Ec pot estar
exposat entre 5 i 10 minuts abans no aparegui l’Ei.
Condicionament d’empremta o petjada
- Es similar a l’anterior, si bé no tant efectiu –a mesura que s’incrementa l’Interval
de Petjada va decaient la intensitat del condicionament-. En aquest cas es presenta
primer l’Ec però l’Ei NO es presenta fins que l’Ec ha desaparegut un temps abans.
Ex. Les pluges a la tardor (Ec) ens indiquen que 21 dies després pot ser que es facin bolets (Ei);
per tant, la Ri seria anar a buscar bolets i la Rc seria anar-hi 21 dies després de què hagi plogut
Condicionament cap Enrere
- L’Ei es presenta abans que aparegui l’Ec.
L’Ec informa de l’acabament d’Ei.

És útil, en ocasions, per a la formació de Condicionament Clàssic Inhibitori (Tarpy, 2000) i en
ocasions també per al Condicionament Clàssic Excitador.
S’aconsegueix una associació d’Ec i Ei en un 50% de les vegades després de 4 sessions
d’entrenament.
El major aprenentatge sempre es dóna amb el procediment de Demora.
Altres procediments del condicionament clàssic: Condicionament
Aleatori
- Els Ec i els Ei es presenten de forma aleatòria de forma que de vegades
coincideixen i d’altres no. Les contingències es donen a l’atzar.
- El valor de contingència serà 0 –o valors molts propers-
- Els condicionaments Simultani, Cap Enrere i Aleatori NO permeten que el
subjecte predigui l’aparició de l’Ei, per la qual cosa són els que menys
condicionament produeixen.
Altres procediments del condicionament clàssic: Condicionament
Temporal
- Es presenta únicament l’Ei, a intervals regulars.
- Es genera un Ec implícit, que és el temps.
- Calen molts assajos per associar l’Ec i l’Ei. Ex. Posar el despertador a la mateixa hora
Fenòmens bàsics del Condicionament Clàssic: l’ADQUISICIÓ
- Es produeix durant la fase de FORMACIÓ del Condicionament Clàssic.
- L’Estímul Neutre (En) esdevé Estímul Condicionat (Ec) –que genera una Rc-.
Corba típica de
l’Adquisició del C.C.
Força de la Rc
Assajos d’Associació Ec i Ei
Els majors increments es donen en els primers assajos.

Arriba un moment en què la corba és assintòtica.
Fenòmens bàsics del Condicionament Clàssic: l’EXTINCIÓ
- Es produeix quan, una vegada l’En ha esdevingut Ec, i aquest aporta una taxa
estable de Rc, deixem d’aparellar Ec amb Ei. La força de la Rc s’anirà debilitant a
poc a poc, arribant inclús a desaparèixer.
Corba típica de
l’Extinció del C.C
Força de la Rc
Assajos d’Extinció –només Ec-
L’extinció és, i ha estat, emprada en gran mesura en l’àmbit clínic per mitjà de la Modificació
de Conducta. Ex. Tractament de les fòbies.
No totes les Rc s’extingeixen de la mateixa forma. En general, quant més forta sigui la Rc, més
costarà d’extingir.
Fenòmens bàsics del Condicionament Clàssic: la RECUPERACIÓ
ESPONTÀNCIA
- Hem condicionat un Estímul i tot seguit l’hem extingit. Després d’una pausa d’uns
dies és molt probable que ens trobem que l’Ec torni a generar la Rc. D’aquest
fenomen l’anomenem Recuperació Espontània.
- Quan s’apliquen Tècniques de Modificació de Conducta és freqüent que es
produeixin recaigudes i retrocessos, a mesura que la persona va millorant en el
temps. Ex. Por a les bates blanques.
Desenvolupament Recuperació Espontània.
temporal dels processos
d’Adquisició, Extinció i
Recuperació Espontània en
el Condicionament Clàssic
Força de la Rc
Adquisició Extinció Pausa (Interval Extinció

(Ec-Ei) (Ec només) de temps sense (Ec només)
presentar l’Ec)
Fenòmens bàsics del Condicionament Clàssic: la GENERALITZACIÓ
i la DISCRIMINACIÓ
- Estímuls molt DIFERENTS poden ser catalogats d’IGUAL forma i estímuls molt
IGUALS poden ser catalogats de manera DIFERENT.
- Definició de GENERALITZACIÓ: Tendència a respondre de la mateixa manera enfront

d’estímuls semblants a l’Ec.
- Definició de DISCRIMINACIÓ: Tendència a respondre de forma diferent enfront d’estímuls
semblants a l’Ec.
- Quant més semblants són els Estímuls:

+ fàcil és la Generalització
+ difícil és la Discriminació
(I a l’inversa )
i la DISCRIMINACIÓ
- Experiment de Guttman i Kalish (1956) amb coloms i colors -canviant
progressivament la longitud d’ona i observant com canviava la Rc-.
i la DISCRIMINACIÓ
- La disminució progressiva de les respostes s’anomena GRADIENT de
GENERALITZACIÓ. El pendent del Gradient de Generalització ens indica la
importància (alta o baixa) d’aquella característica en relació a la Rc.
- L’estudi dels Gradients de Generalització ens permet conèixer fins a quin punt una
característica d’un estímul (pe, el volum, el color o la textura) és important en la
regulació de la conducta d’un subjecte.
i la DISCRIMINACIÓ
-Distribució típica dels Gradients de Generalització (Experiment de Guttman i
Kalish, 1956)
350
300
250
Respostes 200
150
100
50
0
500 520 540 560 580 600 620 640 660
Longitud d’ona (nm)
Fenòmens especials del Condicionament Clàssic: el
CONTRACONDICIONAMENT
-Els fenòmens especials del Condicionament Clàssic són procediments
d’aprenentatge amb petites variacions dels procediments estàndard.
-En el Contracondicionament, enlloc d’associar un Estímul Neutre (En) amb l’Ei, s’hi
associa un estímul que provoca una resposta diferent, inclús contrària, a la de l’Ei.
- P.e: Associar un gos (Ei que genera por) amb un joc (Ec que genera benestar); o
bé associar alcohol (Ei de tipus apetitiu) amb un fàrmac que genera nàusees (Ec de
tipus aversiu).
Ec (+) provoca una Rc (+) Joc que provoca Benestar

Ec –- Ei provoca una Rc (-) Joc i Gos (el joc provoca
Benestar)
Ec (-) provoca una Rc (-) El Gos provoca Benestar
CONDICIONAMENT D’ORDRE SUPERIOR
-En aquest tipus d’aprenentatge, un Estímul pot actuar com a Ei després d’haver
estat condicionat
-1a FASE: En primer lloc es produeix un aprenentatge per Condicionament Clàssic

bàsic
En + Ei que genera una Ri Ec1 genera Rc1 –condicionament de 1r ordre-
- 2a FASE: Després s’emparella un altre En amb l’Ec1, i l’En passa a ser l’Ec2
En + Ec1 que genera Rc1 Ec2 genera Rc2 –condicionament de 2n ordre-
- Aquest procediment podria seguir amb una Fase 3, una Fase 4, etc... I aleshores
parlaríem de condicionament de 3r ordre, de 4t ordre, etc...
CONDICIONAMENT D’ORDRE SUPERIOR
- Els Diners són reforçadors secundaris que poden intercanviar-se per reforçadors
primaris o bé per altres reforçadors secundaris que cridin més l’atenció.
- Rc1 > Rc2 > Rc3 > Rc4
- Aquest procediment permet aplicar l’Ec a un major nombre de situacions inclús

encara que l’Ei NO estigui disponible, sigui perillós o perjudicial pel subjecte.
- Es formen associacions successives entre uns aprenentatges i altres.

PRECONDICIONAMENT SENSORIAL
- El propòsit és aconseguir que un Estímul Neutre (En) esdevingui un Ec sense
haver estat associat a un Ei
- En primer lloc s’associen dos Estímuls Neutres

En1 – En2 (Ex: Una llum i un to)
- A continuació, fets alguns assajos, es produeix una associació de l’En2 amb l’Ei
En2 + Ei (que provoca una Ri) Ec2 provoca una Rc2
(Ex: Un to + boleta de menjar, que provoca salivació) (Ex: El to provoca
salivació)
- Tot seguit comprovem que l’En1, ara Ec1 (llum) provoca una resposta de salivació,
o Rc1
- L’associació prèvia entre 2 estímuls neutres és capaç de provocar un nou

condicionament en absència de l’Ei (Ec1 provoca Rc1)
Fenòmens especials del Condicionament Clàssic: l’ECLIPSAMENT
- Es dóna quan procurem de realitzar un procediment d’aprenentatge amb 2 ó més
Ec, i un d’ells s’associa en major mesura a l’Ei. Per tant, un d’ells NO provoca cap Rc
o la provoca amb una intensitat molt feble.
En1 + En2 + Ei (que provoca una Ri)
Ec1 provoca Rc1 Ec2 NO provoca Rc2
Ec1 + Ec2 provoquen Rc1
- En aquest procediment Ec1 seria l’Estímul Eclipsador i Ec2 l’Estímul Eclipsat

- L’Eclipsament es pot produir per 2 motius:
1.- Quan un dels Estímuls és més intens que l’altre
2.- Quan un dels Estímuls té MJOR RELLEVANÇA CAUSAL (Ex: Si volem associar una olor i
un to al menjar és més probable que l’olor sigui més rellevant donat que el menjar ja acostuma
a fer olor però no pas soroll)
- A més, segons l’espècie pot haver-hi més predisposició biològica a associar alguns
Estímuls amb altres. Té relació amb l’entorn natural de cadascuna.
Fenòmens especials del Condicionament Clàssic: el BLOQUEIG
- Es produeix quan hi ha un procés de condicionament compost (hi ha 2 ó més
estímuls per condicionar) i un d’ells ja ha estat prèviament condicionat, la qual
cosa dificulta el condicionament de l’altre estímul condicionat.
- 1a FASE: En1 + Ei (que provoca Ri) Ec1 provocarà Rc

- 2a FASE: En2 + Ec1 (que provoca Rc) Ec2 NO provocarà Rc
- Ex: En condicions naturals es presenten molts estímuls. És un avantatge poder-se

centrar en aquells estímuls que aporten major informació i ignorar la resta. Si no
funcionés el mecanisme d’inhibició, l’atenció aniria canviant constantment d’un
estímul a un altre.
Fenòmens especials del Condicionament Clàssic: la INHIBICIÓ
LATENT
- La presentació aïllada d’un Estímul abans de què s’intenti d’associar a un Ei
provoca que l’associació posterior sigui més difícil.
- 1a FASE: Estímul Neutre (En) sol

- 2a FASE: En + Ei (que provoca una Ri)
- 3a FASE: Ec –abans En- provoca una Rc feble o inexistent
- Ex: Es poden reduir les nàusees relacionades amb la quimioteràpia administrada a

un hospital, havent visitat l’hospital amb anterioritat en diverses ocasions –sense
l’experiència de patir nàusees-
- La Inhibició Latent mostra una gran dependència del Context. Si el mateix Estímul
es presenta en un context diferent pot deixar de produir-se la inhibició i donar-se
Fenòmens especials del Condicionament Clàssic: la IRRELLEVANÇA
APRESA
- Es presenten un Ec i un Ei de forma NO correlacionada; és a dir, de vegades es
presenta un, de vegades es presenta l’altre, de vegades ambdós, sense seguir un
ordre lògic. Aquesta presentació prèvia dificulta l’aprenentatge posterior.
- 1a FASE: En // Ei
- 2a FASE: En + Ei (que provoca una Ri)
- 3a FASE: Ec (abans En) provoca una Rc feble o inexistent
Condicionament Clàssic Vicari
- No sempre hem d’estar exposats als Ec i als Ei per aprendre les relacions entre
uns i altres.
- Gran part de l’aprenentatge es produeix per observació.

Condicionament Clàssic Inhibitori
- Quan un Ec permet predir la NO presentació d’un Ei
Ei provoca una Ri En NO provoca una Ri

Ec – NO Ei (quan es presenta l’Ec no es presenta l’Ei)
Ec- provoca la Rc- (Resposta Condicionada Inhibitòria)
- Ex. Un nen aprèn que quan el seu pare es posa a veure la Tv (Ec), ell NO anirà al
parc (Ei). El nen no insistirà en anar a jugar al parc i traurà les seves joguines a la
seva habitació (Rc)
- Per tal que es doni un Condicionament Inhibitori és necessari que hi hagi un
context excitador
- Existeixen dos procediments experimentals per tal de provocar Condicionament
Inhibitori:
1.- Procediment Estàndard i 2.- Procediment d’Inhibició Diferencial

1.- Procediment Estàndard o Discriminació Composta
Es van presentant a l’atzar 2 tipus d’assajos:
Situació1 Situació2
------------- -------------
Ec+ ............... ................ Ec+ ............... ................
Ec- .............................................. ---------------
-------------- Ec- .............. ...............
Ei .................. ............ Ei .............................................
--------------
Rc ..................... .......... Rc .............................................
Ex. Semàfor i guàrdia. Si el guàrdia ens indica que passem en vermell sabem que
NO ens multaran.
2.- Procediment d’Inhibició Diferencial
Aquest procediment genera menor condicionament que el procediment
anterior, la qual cosa porta a pensar en la importància del context excitador
Situació 1 Situació 2
-------------
Ec+ ............... ................ Ec+ .............................................
Ec- .............................................. ---------------
-------------- Ec- .............. ...............
Ei .................. ............ Ei .............................................
--------------
Rc ..................... .......... Rc .............................................
Perspectives teòriques del Condicionament Clàssic
El propòsit és integrar els coneixements Conductuals, Quantitatius i Biològics de
què es disposa avui dia, la qual cosa encara no s’ha assolit
Primers models teòrics quantitatius del Condicionament Clàssic
1.- Teoria de la Reducció de l’Impuls (Hull, 1943)
Hull afirmava que les associacions entre un Ec i la Rc es formaven quan

l’emissió de la resposta en presència de l’estímul anava seguida d’una Reducció de
l’Impuls.
Fórmula de Hull-Spence: rHi = 0 (M – Hi) on
rHi = increment en l’hàbit d’aprenentatge (canvis en l’associació Ec – Rc)

M = valor màxim de l’aprenentatge
Hi = força de l’hàbit en iniciar-se l’aprenentatge i
0 = paràmetre de taxa d’aprenentatge (que indica + o – velocitat d’aprenentatge)
Primers models teòrics quantitatius del Condicionament Clàssic
2.- Teoria Estocàstica de l’Aprenentatge o del Mostreig d’Estímul
El reforçament es defineix en termes de contigüitat entre l’estímul i la

resposta –no es té en compte la reducció de l’impuls-.
Ec seria el conjunt d’elements que, en cada assaig, es poden associar amb

una resposta determinada o a la seva contrària. La teoria arriba a un sistema de
quantificació de l’aprenentatge molt semblant a la teoria de Hull.
Aquests models solament poden explicar els supòsits d’aprenentatge més

senzills, quan un Ec s’associa a un Ei però no pot explicar altres fenòmens més
complexos com l'eclipsament (ensombrecimiento o overshadowing) o el bloqueig.
Models de Selecció d’Estímul
Calia modificar els models anteriors ja que es va veure que la força associativa d’un
E depenia també de la força associativa que havien adquirit també altres estímuls
durant les sessions d’entrenament.
1.- Model de la Sorpresa de l’Estímul (Kamin, 1969)
El que plantejava Kamin és que l’aprenentatge depenia del grau de sorpresa

que provocava l’Ei.
La seva teoria permet explicar els fenòmens de Bloqueig i d’Eclipsament, si

bé el següent model rep més recolzament empíric i és emprat en nombroses
recerques actuals.
2.- Model de Rescorla i Wagner
La quantitat d’aprenentatge assolida per l’Ec en un assaig determinat depèn

de la força associativa assolida per TOTS els Estímuls presents en aquell assaig.
Segons el model, quan NO es produeix associació entre els Ec i els Ei és

perquè s’ha esgotat la capacitat de l’Ei per provocar més condicionament.
Aquest model permet explicar el Bloqueig de forma més encertada que el

model de Kamin.
3.- Model Atencional de Mackintosh (1975)
Segons aquest autor, la reducció en la capacitat de produir força associativa

es deu a què s’han produït canvis en l’atenció que es dedica a l’Ec. Els Ec són
bloquejats o eclipsats per una disminució de l’atenció que se’ls dedica.
El model de Rescorla i Wagner NO era capaç d’explicar el fenomen d’Inhibició

Latent, però aquest de Mackintosh, sí.
També explica la Irrellevança Apresa, tant pel que fa al condicionament

excitador com inhibitori.
4.- Model de Pearce i Hall (1980)
El model de Mackintosh NO ofereix tampoc resposta satisfactòria a algunes

situacions d’aprenentatge.
Segons Pearce i Hall, els organismes tenen una capacitat de processament

limitada respecte dels Ec i els Ei que es presenten de forma simultània. Els estímuls
que anessin seguits d’una conseqüència imprevista serien aquells amb més
probabilitats de ser processats.
L’aspecte clau del model indica que un estímul serà processat en la mesura
que NO sigui un bon predictor de les seves conseqüències.
Aquest model és el que permet explicar el major nombre de fenòmens

d’aprenentatge.
5.- Model de Temps Real de Schmajuck (1997)
Un aspecte clau d’aquest model concret és la traça de l’Ec.
Una vegada s’ha presentat l’Ec, el subjecte faria una representació interna
d’ell, que variaria en el transcurs del temps x(t).
Pel model, el valor de la traça de l’Ec seria màxim poc temps després d’haver
aparegut l’estímul i decauria de forma negativament accelerada quan aquest
deixés de presentar-se.
------------------------------
Ec (t) ......................... ................................
------------------------
x(t) ......................... ..........................
Altres models teòrics del Condicionament Clàssic
Altres models serien el de Sutton i Barto (1990), el model SOP de Wagner

(1981) i els models de Temps Real Complex (Coutureau i cols., 2002; Grossberg,
1975; Honey i Ward-Robinson, 2002; Schmajuk i Dicarlo, 1992)
Tots ells han procurat d’explicar nous fenòmens d’aprenentatge però, ara per
ara, no existeix cap model que permeti predir de forma adequada tots els
fenòmens d’aprenentatge observats en l’estudi del Condicionament Clàssic.
A dia d’avui continuen aflorant fenòmens d’aprenentatge diferents que no

havien estat descrits amb anterioritat i caldrà, per tant, un model teòric més ampli
que els pugui abraçar.

2 Condicionament Clàssic Paulovià - Curs 2020 - 2021

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2 Condicionament Clàssic Paulovià - Curs 2020 - 2021

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GRAU en PSICOLOGIA

Aprenentatge, Motivació i Emoció

Condicionament Clàssic Paulovià

“L’Aprenentatge és un Canvi Inferit* en l’Estat Mental d’un

R. M. Tarpy (2000): Aprendizaje: Teorías e investigación, p. 8, Madrid: Mc Graw Hill

Les associacions que donen lloc al condicionament es donen degut a la

Dos tipus d’aprenentatge associatiu: el condicionament clàssic i el

Mitjançant aquest procés els organismes aprenem a donar:

- Respostes Noves als Estímuls

David Hume (1711-1776)

Podem considerar a John LOCKE i David HUME precursors dels

“Les experiències s’originen en els sentits i aquestes experiències

Ivan Paulov (1849-1936)

Paulov –finals s. XIX- adopta el principi d’Associació entre Estímuls

-Pavlov va observar que una resposta o reflex incondicionat (salivació, la

- Que un Ec o un Ei siguin efectius per generar aprenentatge depèn en part de què

- Els Estímuls familiars NO acostumen a provocar respostes tan intenses, l’atenció

- L’associació entre l’Ec i l’Ei ha de ser rellevant o pertinent; és a dir, hi ha estímuls

- Els Ei tenen més força biològica.

- Estímul RETROALIMENTADOR: aquell estímul que ha estat provocat com a

- Estímul PROPIOCEPTIU: aquell estímul retroalimentador la informació del qual

En aquesta fase està present l’Estímul Incondicionat (Ei), que

Menjar (Ei) provoca Resposta de Salivació (Ri)

En aquesta fase també hi trobem Estímuls Neutres

Campaneta (En) NO provoca Resposta de Salivació (Ri)

En aquesta fase es presenten Estímuls Neutres (En) seguits

L’Estímul Neutre –que passarà a ser l’Estímul Condicionat (Ec)- i

L’esquema d’aquesta 2a fase és

En + Ei (que provoca la Ri)

Campaneta (En) + Menjar (Ei), que provoca Resposta de Salivació (Ri)

L’esquema d’aquesta 3a fase és

L’Estímul Neutre (En) passa a generar Resposta Condicionada (Rc)

Campaneta (Ec) provoca Resposta de Salivació (Rc)

- Es dóna quan un Ec assenyala de forma consistent la presentació d’un Ei.

_______________ Sensorial (to, llum)

- La major quantitat d’aprenentatge es produeix quan l’Ec es presenta una mica

CONTINGÈNCIA = p (Ei / Ec) - p (Ei / no Ec)

Els Valors de Probabilitat es mouen entre 0 i 1 i, per tant, els Valors de

- Condicionament Clàssic Inhibitori

L’Ec informa de l’acabament d’Ei.

Els majors increments es donen en els primers assajos.

Assajos d’Extinció –només Ec-

Adquisició Extinció Pausa (Interval Extinció

- Definició de GENERALITZACIÓ: Tendència a respondre de la mateixa manera enfront

- Quant més semblants són els Estímuls:

Ec (+) provoca una Rc (+) Joc que provoca Benestar

-1a FASE: En primer lloc es produeix un aprenentatge per Condicionament Clàssic

En + Ei que genera una Ri Ec1 genera Rc1 –condicionament de 1r ordre-

En + Ec1 que genera Rc1 Ec2 genera Rc2 –condicionament de 2n ordre-

- Rc1 > Rc2 > Rc3 > Rc4

- Aquest procediment permet aplicar l’Ec a un major nombre de situacions inclús

- Es formen associacions successives entre uns aprenentatges i altres.

- En primer lloc s’associen dos Estímuls Neutres

- L’associació prèvia entre 2 estímuls neutres és capaç de provocar un nou

- En aquest procediment Ec1 seria l’Estímul Eclipsador i Ec2 l’Estímul Eclipsat

- 1a FASE: En1 + Ei (que provoca Ri) Ec1 provocarà Rc

- Ex: En condicions naturals es presenten molts estímuls. És un avantatge poder-se

- 1a FASE: Estímul Neutre (En) sol

- Ex: Es poden reduir les nàusees relacionades amb la quimioteràpia administrada a

- Gran part de l’aprenentatge es produeix per observació.

Ei provoca una Ri En NO provoca una Ri

1.- Procediment Estàndard i 2.- Procediment d’Inhibició Diferencial

Primers models teòrics quantitatius del Condicionament Clàssic