GRAU en PSICOLOGIA

Aprenentatge, Motivació i Emoció

Aplicacions del Condicionament Clàssic

 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic

INTRODUCCIÓ
“És possible aplicar els principis de Canvi Conductual generats per Processos
d’Aprenentatge mitjançant Condicionament en condicions artificials i de laboratori, a les
situacions complexes i ecològiques de la vida quotidiana dels humans?“

S’acostumen a emprar tècniques basades en el Condicionament en diversos àmbits i

sovint com a complement d’enfocaments més amplis, inspirats en altres supòsits
psicològics.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
INTRODUCCIÓ

Paulov creia que l’aprenentatge i l’educació resultaven en gran mesura de l’establiment de

noves connexions neuronals.

És de suposar que el coneixement dels Principis que governen el desenvolupament

d’Associacions ha de servir per promoure tècniques psicològiques pràctiques.

L’elaboració formal d’estratègies aplicades basades en el Condicionament Paulovià tingué lloc

a mitjans de la dècada dels 50’s –al mateix temps que aquelles basades en el Condicionament
Instrumental d’Skinner-.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic

INTRODUCCIÓ

TERÀPIA DE CONDUCTA: Tècniques basades en el Condicionament Clàssic

-sobretot aplicades a l’àmbit clínic: fòbies, addiccions,...-

MODIFICACIÓ DE CONDUCTA: Tècniques basades en el Condicionament Instrumental

-aplicables a tots els àmbits d’intervenció-
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA

Watson i Rayner (1920). Cas del Petit Albert –nen d’11 mesos d’edat-.

Li presentaren una rateta blanca perquè hi jugués. En un principi el nen NO mostrava cap
signe de Por. Tot seguit, cada vegada que intentava agafar-la els experimentadors generaven
un soroll fort que sorprenia i espantava el nen. En pocs assajos el Petit Albert
experimentava Por quan se li acostava la rateta.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA

Watson i Rayner (1920). Cas del Petit Albert –nen d’11 mesos d’edat-.
Es va produir una generalització de la Por a altres mascotes i objectes de peluix de color blanc.
Es tracta d’un dels primers exemples d’inducció experimental de Por.
La 2a fase, que contemplava un Contracondicionament als objectes condicionats abans, NO
es va poder dur a terme per l’absència del nen.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
El cas del Petit Peter (1924), un nen de gairebé 3 anys. Mary Cover Jones (1896-1987)

https://www.thedailyba.com/shop/stickers/patreon-03-marycoverjones

Es tractava d’un nen amb por als animals i objectes de peluix.

CONTRACONDICIONAMENT: exposició progressiva als objectes que li feien por mentre

tenien lloc experiències agradables per ell com ara jugar o menjar allò que li agradava.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
El cas del Petit Peter (1924), un nen de gairebé 3 anys. Mary Cover Jones (1896-1987)

Per potenciar els efectes hi va afegir elements d’Aprenentatge Observacional o Modelat: la

presència d’altres nens que no solament estaven tranquils sinó que, a més, es sentien atrets
pels animals i els peluixos.

La por va anar remetent progressivament.

Moltes pors poden haver estat adquirides per Condicionament Clàssic i mantingudes per
Condicionament Operant.

Evitació → reforçament negatiu --- --- --- No EC sense EI --- --- --- No habituació
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA

Fòbia als avions.

Adquisició de la por (CC). Manteniment de la fòbia (reforçament negatiu, CO)

 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA

Seligman (1971) considera que, per raons evolutives en el transcurs de la història de l’espècie,
els humans estem innatament més predisposats a desenvolupar fòbies a uns objectes i
situacions que no pas a d’altres.

Certs individus més predisposició a patir fòbies. Factors hereditaris i cognitius juguen un
paper important en el desenvolupament de fòbies:

1.- Estil de pensament caracteritzat per la tendència a malinterpretar com a perilloses

situacions que NO ho són.
2.- Focalitzar exageradament l’atenció en els perills percebuts.
3.- Recordar preferentment i exacerbar les experiències traumàtiques.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA

El Condicionament Clàssic pot ser especialment útil per ajudar a corregir alteracions
emocionals.

Ha inspirat algunes tècniques com ara l’Exposició i la Dessensibilització Sistemàtica (ansietat i

fòbies)
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Dessensibilització Sistemàtica

Joseph Wolpe (1958), psiquiatre sud-africà, descontent amb els plantejaments i els
tractaments de la psicoanàlisi, desenvolupa la Dessensibilització Sistemàtica, que
s’assemblava molt al tractament ideat per Mary Cover Jones.

Per tal d’eliminar les pors s’exposava als pacients de forma gradual als objectius i situacions
fòbiques. D’aquesta forma podien comprovar vivencialment que no els passava res en relació
allò que poguessin témer.

Posteriorment hi va incloure un altre element: alguna activitat incompatible amb el temor

que el pogués inhibir mentre durava l’exposició –normalment era la inducció d’un estat de
relaxació- Acostumava a recórrer a les imatges mentals per evocar les escenes temudes.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Dessensibilització Sistemàtica

La Dessensibilització Sistemàtica es definiria com un procediment terapèutic que, a partir del

Contracondicionament com a antecedent, en basa en el principi d’Inhibició Recíproca i es
caracteritza per la seva naturalesa progressiva i imaginària.

Consta de 3 passes:

1.- Entrenament en Relaxació: De manera autocontrolada i seguint diversos procediments

2.- Elaboració de la Jerarquia d’Ansietat: Els pacients estableixen una jerarquia rigorosa d’escenes que
generen nivells progressius de temor.

3.- Afrontament progressiu i sostingut de cada pas de la jerarquia en estat de relaxació: Els
passos a afrontar cal que siguin assumibles. Si la cadena NO es pot seguir, es retrocedeix al punt anterior de
seguretat.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Dessensibilització Sistemàtica

H. Eysenck (1916-1997)

També es pot fer ús de la Dessensibilització Sistemàtica en viu.

Alguns autors consideren que aquesta tècnica NO és explicable per contracondicionament.

Eysenck (1976), per exemple, afirma que es tracta d’un simple fenomen d’extinció.
L’Ec (el temor) disminuiria perquè es presenta sense l’Ei (l’experiència traumàtica original). Dona suport a
aquesta explicació el fet de què la relaxació NO resulta necessària; n’hi ha prou amb l’exposició gradual.

Tot i que, les fòbies severes responen millor al tractament si inclouen relaxació.
Per altra banda, en la Dessensibilització Sistemàtica és molt probable que intervinguin tant
l’extinció com el contracondicionament.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA

A grans trets podríem parlar de 2 tipus de tècniques:

1.- Orientades a extingir (pors i ansietats, per exemple)

2.- Orientades a transformar en aversius determinats estímuls i substàncies de

consum abusiu, per exemple.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic

TERÀPIA DE CONDUCTA
Tècniques d’Exposició

La Inundació és una exposició massiva i perllongada en condicions de seguretat a la

situació fòbica sense que el pacient la pugui eludir per tal de NO donar lloc al
Reforçament Negatiu de la conducta d’escapada o evitació.

La inundació resulta especialment útil per a les pors condicionades. També per al
Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT) i alguns Trastorns Obsessius Compulsius (TOC)
en què intervenen elements inductors d’ansietat.

Pot ser en viu o en imaginació. També es fa ús de la realitat virtual.

 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Teràpia Aversiva

Utilitzada quan alguns estímuls resulten excessiva i inadequadament atractius (consum

excessiu d’alcohol, tabac i altres drogues, comportaments sexuals abusius, etc...)

Aquesta tècnica té el propòsit de reduir l’atractiu dels estímuls. Deriva de l’aversió

adquirida al sabor.

Inicis: administració electroxocs en pacients alcohòlics en la veient, olorant i provant

l’alcohol (Kantorovich, 1929) / “Tractament” homosexualitat (L. Max, 1935)

A partir dels anys 50 es revisa la tècnica i es dona els usos actuals (Joseph Wolpe).
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Teràpia Aversiva

Aquesta tècnica associa la visió, olor i sabor (de les begudes alcohòliques, pe.) amb alguna
substància emètica (que provoca el vòmit) com l’emetina o el liti.

S’aplica al tabaquisme, a l’addicció a altres drogues i també per tractar delinqüents

sexuals.

Quan s’empren E’s aversius imaginaris parlem de Sensibilització Encoberta.

Imatges repulsives per combatre comportaments perillosos (p.e. en la conducció o en el
consum de drogues).

Algunes d’aquestes tècniques compaginen els plantejaments del Condicionament Clàssic i

també els del Condicionament Operant.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Altres aplicacions: (1) Aplicacions mèdiques

Les claus contextuals (en les drogodependències) poden desencadenar la síndrome

d’abstinència en la persona desintoxicada.

El procediment d’exposició a aquestes claus és efectiu, si més no com a complement

d’altres tractaments més convencionals. Aquesta exposició resulta encara més eficaç si es
dona en diversos contextos, incloent-hi el context d’adquisició. Així es pot afavorir la
supressió total de les reaccions condicionades compensatòries enfront de les claus de la
droga.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Altres aplicacions: (1) Aplicacions mèdiques

Es possible acabar condicionant la resposta del sistema immunitari, endocrí i nerviós davant
determinades drogues, fàrmacs o estímuls.

Efecte placebo...

Tècniques de potenciació immunològica condicionada... Poques evidències en humans

 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Altres aplicacions: (2) Publicitat

Les actituds, les preferències, el valor afectiu de les coses i, fins i tot, els estats
motivacionals són susceptibles de ser condicionats.

Aparellament del producte amb persones, termes, imatges, músiques i escenes altament
positives: prestigi, èxit, riquesa, qualitat, diversió, bellesa, atractiu sexual, etc...

La idea és transferir als productes uns sentiments i emocions favorables, potenciar la seva
imatge i augmentar la probabilitat de ser triats i consumits.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Altres aplicacions: (2) Publicitat

Experiments d’ Smith i Engel (1968): cotxe amb noia i sense

Participants: 120 homes

Resultats: cotxe amb noia percebut com més atractiu, més ben dissenyat, més car, ràpid i
menys segur.
 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Altres aplicacions: (2) Publicitat

Experiment d’ Stuart, Shimp i Eagle (1987) amb pasta dental i escenes positives (paisatges
naturals (pasta – escenes // condicionament demorat el més efectiu)

Extret de: Froufe, M. (2011). Psicología del aprendizaje. Madrid: Paraninfo.

 APRENENTATGE ASSOCIATIU
Aplicacions del Condicionament Clàssic
TERÀPIA DE CONDUCTA
Altres aplicacions: (2) Publicitat

Experiments de Gibson (2008) sobre condicionament avaluatiu (transferència de valència

entre estímuls) de l’actitud respecte les marques – emparellant paraules i imatges positives,
encara que els participants no tinguessin una preferència prèvia.

Extret de: Froufe, M. (2011). Psicología del aprendizaje. Madrid: Paraninfo.