Trastorns fòbics

QUÈ ÉS UNA FÒBIA?

Por persistent i irracional a un objecte, activitat o situació específica, que provoca en l' individu
la necessitat imperiosa d'evitar aquest objecte, activitat o situació.

En tenim de tres tipus, fòbia especifica (la més comuna), la fòbia social( trastorn d’ansietat
social) i agorafòbia.

Quan parlem de fòbies, de vegades la gravetat ve determinada pel lloc on estem vivint, si per
exemple tens fòbies als ratolins i vius al camp es més complicat conviure amb aquesta por que
en un altre lloc com un àtic al centre de Barcelona.

Exemple cas ratolins:

Estat mental del pacient: Joyce te por de veure un ratolí i que de l’atac de pànic que li pot
donar es mori. Realment la por es a morir de por no als ratolins. Por que es té als mateixos
símptomes de por. Pensaments obsessius amb els ratolins, de que li aparegui algun, pensa que
estan per totes parts, a les golfes, als armaris... aquesta situació li porta estar tancada a casa
12 anys. Té al·lucinacions i il·lusions amb els ratolins. Té por intensa i exagerada als ratolins,
pensaments successius, evita determinades situacions

Diagnòstic probable: fòbia específica

Diagnòstic diferencial: trastorn de pànic( sensació de fatalitat) i reaccions físiques intenses,

agorafòbia intentant evitar certes situacions ( obrir la despensa per por a l’aparició d’un ratolí),
fòbia social ja que esta aïllada i no veu a altres persones, trastorns psicòtics (paranoia) amb
il·lusions olfactives, TOC

FÒBIA ESPECÍFICA (FÒBIA SIMPLE)

Es caracteritza per la presència d'ansietat clínicament significativa com a resposta a l'exposició

a situacions o objectes específics temuts, el que sol donar lloc a comportaments d'evitació.

La por es relaciona amb les conseqüències derivades del contacte amb l'objecte (gos  atac,
cotxe / avió accident)

Estímul fòbic  resposta d'ansietat (immediata i invariable)

Grau de proximitat i grau en què la fugida es veu limitada  determina nivell d'ansietat

Crisi d'angoixa/ atac de pànic: quan la persona es veu obligada a romandre en aquesta
situació o creu que la fugida és impossible

Es reconeix que la fòbia és excessiva o irracional (no delirant)

Malestar clínicament significatiu o deteriorament de la activitat de l'individu

FÒBIA ESPECÍFICA: CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-5

A. Por o ansietat acusada desencadenat per la presència o anticipació d'un objecte o situació
(p. ex., volar, precipicis, animals, administració de injeccions, visió de sang).

Nota: en nens, la por o ansietat poden expressar-se mitjançant plor, enrabiades, inhibició o
abraçades.
B. L'exposició a l'estímul o situació fòbica provoca gairebé invariablement una resposta
immediata de temor o ansietat.

C. L'objecte o situació fòbica és evitada activament o suportada a costa d'una por o ansietat
intensos.

D. La por o ansietat és desproporcionada tenint en compte el dany real que pugui causar
l'estímul o situació fòbica i el context sociocultural.

E. La por, ansietat o evitació és persistent, durant usualment 6 mesos o més.

F. La por, ansietat o evitació causen un malestar clínicament significatiu o disfuncions en

l'àmbit social, ocupacional o altres àrees importants.

G. El trastorn no poden explicar-se millor per la presència d'un altre trastorn mental., incloent
por, ansietat o evitació amb situacions associades amb símptomes similars al pànic o altres
símptomes incapacitants (com en la agorafòbia); objectes o situacions relacionades amb
obsessions (com en el TOC); records d'esdeveniments traumàtics (com en el TEPT); separació
de la llar o de les figures d'afecció (com al TAS); o situacions socials (com en el trastorns de
ansietat social o fòbia social)

TIPUS DE FÒBIA (ESPECIFICAR SI ...)

1.Tipus animal

 animals o insectes( com les serps, aranyes, ratolins...)

 sol iniciar-se en la infància

2.Tipus ambiental

 situacions relacionades amb la natura i els fenòmens atmosfèrics (tempestes, aigua,

penya-segats) i a fenòmens naturals ( tro, llampec, sorolls forts...)
 sol iniciar-se en la infància

3.Tipus sang-injeccions-dany

 visió de sang, ferides, rebre injeccions

 incidència marcadament familiar (gens o aprenentatge vicari?)
 intensa resposta got-vagal. primer puja la tensió i després baixa de cop que es
produeix un desmai

4.Tipus situacional

 Situacions (transports públics, túnels, ponts, ascensors, avions, cotxe o recintes

tancats)
 Inici: distribució bimodal: segona infància o meitat de la tercera dècada de la vida.

5.Altres (p.ex. Situacions que puguin implicar ennuegament o vòmit; sons forts, gent
disfressada, ofegar-se, etc)

Es donen respostes fisiològiques d’acceleració del cor, alta tensió... en canvi, en les fòbies de
tipus sang es dona una doble resposta, de got-vagal
FOBIES ESPECÍFIQUES: CRITERIS DIAGNÒSTICS SEGONS LA CIE-10

S'han de complir totes les condicions:

A. Els símptomes, psicològics o vegetatius, són manifestacions primàries de l'ansietat i no

secundàries a altres símptomes, com, per exemple, idees delirants o obsessives.

B. Aquesta ansietat es limita a la presència d'objectes o situacions fòbiques específiques.

C. Aquestes situacions són evitades, en la mesura del possible.

inclou:

 zoofòbia
 Claustrofòbia
 Acrofòbia
 Fòbia als exàmens
 Fòbia simple

EPIDEMIOLOGIA I CURS

La major part de fòbies (fenòmens naturals, animals, sang, etc.) es desenvolupen durant la
infància (7-11 anys). No obstant això, les fòbies situacionals solen aparèixer més tard.

Prevalença anual del 9% a la població general

El 75% d'individus amb fòbia temen més d'una situació o objecte

Més freqüents en dones que en homes (2: 1) excepte en fòbia a la sang-injeccions-dany (1: 1)

L'ordre de freqüència seria: Situacional, ambiental, sang-injeccions-dany i animal

Pronòstic:

Fòbies amb llarga història clínica que persisteixen en la vida adulta mal pronòstic

Fòbies adquirides recentment  exposició, bon pronòstic

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

Trastorn obsessiu-compulsiu

pàg. ex., por a la brutícia en un individu amb idees obsessives de contaminació

Trastorn per estrès posttraumàtic

pàg. ex., evitació d'estímuls relacionats amb un esdeveniment altament estressant

Trastorn d'ansietat per separació

pàg. ex., evitació d'anar a l'escola

Hipocondria

convenciment de patir una malaltia, no por a contraure-la

Trastorns psicòtics

acceptació de la irracionalitat

Trastorn d'ansietat social

pàg. ex., evitació de situacions socials per por que resultin compromeses

Agorafòbia

MODELS EXPLICATIUS

Condicionament clàssic

Watson i Rayner. En cas que el petit Albert

 EI - RI
 EC - RC

Condicionament operant

-Mowrer. model bifactorial

 Per què no s'extingeix el RC amb el temps?

 Adquisició mitjançant condicionament clàssic
 Manteniment mitjançant reforç negatiu de la conducta d'evitació
 El subjecte no s'exposa quan hi ha evitació

-Eysenck. Teoria de la Incubació

 Adquisició: CC
 Davant el EC, el subjecte escapa i no s'exposa el temps necessari perquè el subjecte es
s'adoni que no hi ha relació amb l'EI
 Incubació: exposicions breus amb respostes d'ansietat altes

L’exposició a l’objecte temut durant períodes curta de temps fa que la por s’intensifiqui però
no estem exposats el suficient temps per veure com realment no passa res.

Teoria de la preparació

 Seligman
 E no equipotencials. Adquisició funcional filogenèticament

TRACTAMENT

Tècniques d'exposició

 Prevenció de resposta d'escapament

 Relaxació / respiració com resposta incompatible
 Gradual
 Jerarquia de menys USA a més USA
 En imaginació (Desensibilització sistemàtica)
 En viu
  No gradual

Inundació en imaginació

Exposició perllongada en viu

FÒBIA SOCIAL

Por intensa, persistent i excessiu en resposta a una o més situacions socials o actuacions
davant d'altres en les quals la persona es veu exposada a gent desconeguda o al possible
escrutini per part dels altres

TRASTORN D'ANSIETAT SOCIAL(FÒBIA SOCIAL)

Es caracteritza per la presència d'ansietat clínicament significativa com resposta a certes

situacions socials o actuacions en públic del propi individu, el que sol donar lloc a
comportaments d'evitació

Por persistent i acusat a situacions socials o actuacions en públic per temor que resultin
compromeses i pel judici o avaluació que els altres faran d'ells ( en el context occidental)

Crisi d'angoixa en situacions extremes, conductes d'evitació, malestar clínicament significatiu

Tipus (Heimberg et al.)

 Centre d'atenció
 Interacció social
 Interacció assertiva

Diferències interculturals

 Japó i Corea: la por és a ofendre als altres, no a passar dificultats

Especificar si és generalitzada

 Temors fan referència a la majoria de les situacions socials

 Considerar trastorn de personalitat per evitació

FÒBIA SOCIAL: CRITERIS DSM-5

A. Temor acusat i persistent per una o més situacions socials o actuacions en públic en què el
subjecte es veu exposat al possible escrutini d'altres. Exemples inclouen interaccions socials
(p.ex. Tenir una conversa, conèixer gent nova), ser observat (p.ex., bevent o menjant), actuar
davant dels altres (p. ex. Donar una xerrada).

Nota: En els nens l'ansietat ha d'ocórrer en situacions on interactua amb iguals i no només en
les seves interaccions amb adults.

B. L'individu té por, mostrarà símptomes d'ansietat o d'actuar de manera que serà avaluat
negativament pels altres (p.ex. Serà humiliant o compromès, provocarà rebuig per part dels
altres, o resultarà ofensiu als altres).

C. Les situacions socials gairebé sempre provoquen por o ansietat.

Nota: En els nens, la por o ansietat podria expressar-se a través de plors, enrabiades, inhibició,
abraçades o no parlant en situacions socials.

D. Les situacions socials o actuacions en públic temudes s'eviten o bé s'experimenten amb

ansietat o malestar intensos.

E. La por o ansietat és desproporcionat donada l'amenaça real que implica la situació social i el
context sociocultural.

F. La por, ansietat o evitació és persistent, durant normalment 6 mesos o més.

G. La por, ansietat o evitació causa malestar clínicament significatiu i dificultats en el

funcionament social, ocupacional o d'altres àrees importants.

H. La por o el comportament d'evitació no es deuen als efectes fisiològics directes d'una

substància (p. ex., drogues, fàrmacs) o d'una malaltia mèdica

I. La por, l'ansietat i l'evitació no poden explicar-se millor per la presència d'un altre trastorn
mental (p. ex., trastorn de pànic, trastorn dismòrfic corporal, trastorn de l'espectre autista).

J. Si hi ha una malaltia mèdica (p. Ex. Malaltia de Parkinson, obesitat, desfiguració per
cremades o ferides), la por, ansietat o evitació no està relacionat amb aquesta condició o
resulta excessiu.

Especificar si: si la por es restringeix a parlar o actuar en públic o en diferents situacions

"Performance only": si la por es restringeix a parlar o actuar en públic.

FÒBIA SOCIAL: CRITERIS CIE-10

S'han de complir totes les condicions següents:

A. Els símptomes psicològics, comportamentals o vegetatius són manifestacions primàries de

l'ansietat i no secundàries a altres símptomes, com, per exemple, idees delirants o obsessives.

B. Aquesta ansietat es limita o predomina en situacions socials concretes i determinades.

C. La situació fòbica és evitada, quan això és possible.

inclou:

antropofobia

neurosi social

EPIDEMIOLOGIA I CURS

Entre un 3% i un 13%

Curs

 La fòbia social sol aparèixer típicament en la adolescència i al principi de l'edat adulta.

 Inici sol ser insidiós, encara que també pot relacionar-se amb una experiència social
humiliant.
 A vegades amb l'antecedent infantil de timidesa o inhibició social.
 El curs de la fòbia social acostuma a ser crònic o continu
DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

Trastorns psicòtics: Evitació perquè la gent pugui perjudicar-los

Trastorn depressiu major: Absència d'interès. anhedonisme

Agorafòbia: Situacions que no sempre impliquen observació per part dels altres

Trastorn de pànic

Trastorn d'ansietat generalitzada

Trastorn d'ansietat per separació

Trastorn dismòrfic corporal: evitació dels demes per la por de que vegin els meus defectes
físics

Fòbia específica: I concret, no interpersonal

Trastorns de l'espectre autista

Mutisme selectiu: Por a ser negativament avaluat només en situacions en què ha de parlar

Trastorn de la personalitat esquizoide: No interès en la relació amb els altres

Trastorn de la personalitat per evitació

MODELS EXPLICATIUS I TRACTAMENT

Models explicatius

 Conductuals: condicionament clàssic generalitzat a situacions socials, mantingut a

través de reforçament negatiu
 Cognitius: excessiva autoconsciència pública, por a l'avaluació negativa, divisió de el
focus atencional (percepció arousal intern i situació social)
 Dèficit en habilitats socials

Tractament

 Tècniques d'exposició
 Entrenament en habilitats socials (modelatge, assaig, feedback, tasques per a casa)
 Reestructuració cognitiva

Situacions temudes (Bados, 2001)

Intervenció pública: Parlar / actuar en públic, presentar un informe davant grup, intervenir en
grups.

Interacció informal: iniciar, mantenir i acabar converses, unir-se a una conversa o activitat ja
en marxa, parlar de temes personals, fer compliments, expressar amor, relacionar-se amb el
sexe preferit, concertar cites o acudir a les mateixa, establir relacions íntimes, assistir a festes,
conèixer gent nova, trucar a algú per telèfon, rebre crítiques.

Interacció assertiva: Sol·licitar a altres que canviïn el seu comportament molest, fer una
reclamació, tornar un producte, fer o rebutjar peticions, expressar desacord / crítica / disgust,
mantenir les pròpies opinions, interactuar amb figures d'autoritat.
Ser observat: Menjar, beure, escriure, treballar, telefonar davant d'altres, assistir a classe de
gimnàstica o dansa, utilitzar serveis públics, entrar a un lloc on ja hi ha gent asseguda, ser el
centre d'atenció

CARACTERÍSTIQUES ASSOCIADES A LA FÒBIA SOCIAL:

hipersusceptibilitat a la crítica, a la valoració negativa per part dels altres i a el rebuig.

Dificultat per autoafirmar-se.

Baixa autoestima i sentiments d'inferioritat.

Pobres habilitats socials.

Signes objectivables d'ansietat

REACCIONS CORPORALS MÉS COMUNS:

 Taquicàrdia / palpitacions
 Tremolor (veu, mans) *
 Sudoració
 Sonrojamiento *
 Tensió muscular
 Malestar gastrointestinal
 Boca seca *
 Calfreds
 Dificultat per empassar
 Nàusees
 Urgències urinàries
 Manca de respiració / dificultat per respirar
 Dolor al pit

Trastorn de personalitat per evitació

QUÈ SÓN ELS TRASTORNS DE PERSONALITAT?

Son menys intensos i afecten a diverses àrees, concretament en totes les àrees de la vida de la
persona.

A . Un patró permanent d'experiència interna i de comportament que es s'aparta acusadament

de les expectatives de la cultura del subjecte. Aquest patró es manifesta en dos (o més) de les
àrees següents:

1. cognició (p. Ex., Formes de percebre i interpretar-se a un mateix, als altres i als
esdeveniments)
2. afectivitat (p. Ex., La gamma, intensitat, labilitat i adequació de la resposta emocional)
3. activitat interpersonal
4. control dels impulsos (o no control)

B. Aquest patró persistent és inflexible i s'estén a una àmplia gamma de situacions personals i
socials.
C. Aquest patró persistent provoca malestar clínicament significatiu o deteriorament social,
laboral o d'altres àrees importants de l'activitat de l'individu. (produeixen deteriorament amb
tractar amb els altres)

D. El patró és estable i de llarga durada, i el seu inici es remunta almenys a la adolescència o al

principi de l'edat adulta. Apareix a l’adolescència que es quan es forma la personalitat

E. El patró persistent no és atribuïble a una manifestació o a una conseqüència d'un altre

trastorn mental.

F. El patró persistent no és degut als efectes fisiològics directes d'una substància (p. ex., una
droga, un medicament) ni a una malaltia mèdica (p. ex., traumatisme cranial).

TRASTORN DE PERSONALITAT PER EVITACIÓ:CRITERIS DEL DSM-5

Es la por de ser jutjat i criticat pels altres s’aplica en totes les àrees de la seva vida trobant-se
amb una persona molt inhibida.

Patró general d'inhibició social, uns sentiments d'inferioritat i una hipersensibilitat a l'avaluació
negativa, que comencen al principi de l'edat adulta i es donen en diversos contextos, indicats
per 4 o més dels següents ítems:

1. Evita treballs o activitats que impliquin un contacte interpersonal important a causa de la

por a les crítiques, la desaprovació o el rebuig.

2. És poc inclinat a implicar-se amb la gent si no sap que va a agradar.

3. Demostra repressió en les relacions íntimes a causa del por de ser avergonyit o ridiculitzat

4. Preocupat per la possibilitat de ser criticat o rebutjat en les situacions socials.

5. Esta inhibit en les situacions interpersonals noves a causa de sentiments d'incapacitat.

6. Es veu a si mateix com socialment inepte, personalment poc interessant o inferior als altres.

7. És extremadament reticent a córrer riscos personals o a implicar-se en noves activitats pel

fet que poden ser comprometedores

CRITERIS DIAGNÒSTICS DE trastorn ansiós (AMB CONDUCTES D'EVITACIÓ) DE LA

PERSONALITAT SEGONS LA CIE-10

A. Ha de complir els criteris generals de trastorn de la personalitat

B. Ha de complir al menys quatre dels següents ítems:

1. Sentiments constants i generalitzats de tensió emocional i temor

2. Preocupació constant amb si mateix i sentiments d'inseguretat i inferioritat
3. Hipersensibilitat al rebuig i la crítica
4. Resistència a entaular relacions personals, llevat que es rebin fortes garanties d'una
acceptació sense crítiques
5. Exclusió de l'estil de vida, a causa de la necessitat de certesa i seguretat

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

Fòbia social
  El trastorn fòbic és més intens i específic
 El trastorn de personalitat dels comportaments socialment aversius tenen una qualitat
difusa i invasora de totes les àrees de la vida

Trastorn de personalitat esquizoide

 Indiferent a les qüestions socials

 Embotiment emocional

Trastorn de personalitat esquizotípic

 Excèntrics i estranys

Trastorn de personalitat paranoide

Trastorn depenent de la personalitat

 Responen a la crítica amb submissió i no amb evitació

EPIDEMIOLOGIA, CURS I PRONÒSTIC

Prevalença entre 1-10% de la població general

En ambients protegits, la persona pot funcionar adequadament

Si falla el sistema protector, pot aparèixer depressió, ansietat i irritabilitat

Poden presentar episodis de fòbia social

TRACTAMENT

Psicoteràpia orientada a donar suport al pacient

Teràpia de grup

Entrenament en habilitats socials i assertivitat