TEMA 3: TRASTORNS D’ANSIETAT

1. CRITERIS DSM-5: TRASTORN D’ANSIETAT GENERALITZADA..........................................................1

CONSIDERACIONS SOBRE EL TRASTORN D’ANSIETAT GENERALITZADA.......................................1
DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL......................................................................................................................1
2. MODELS TEÒRICS (Els orígens del TAG).................................................................................................2
4. AVALUACIÓ DEL TAG................................................................................................................................4
5. TRACTAMENT DEL TAG............................................................................................................................6
6. TRASTON D’ANSIETAT SOCIAL (DSM-5)...............................................................................................10
7. MODELS TEÒRICS...................................................................................................................................11
8. AVALUACIÓ DEL TRASTORN D’ANSIETAT SOCIAL.............................................................................12
9. TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT SOCIAL.........................................................................13

1. CRITERIS DSM-5: TRASTORN D’ANSIETAT GENERALITZADA

A. Ansietat i preocupació excessives, que es produeixen més dies que altres durant almenys 6 mesos,
sobre una sèrie d’esdeveniments o activitats (com el treball o el rendiment escolar). Trastorn
d’ansietat generalitzada (DSM-5)
B. A l’individu li resulta difícil controlar la preocupació.
C. L’ansietat i la preocupació s’associen a tres (o més) dels sis símptomes següents (amb almenys
alguns símptomes presents durant més dies que no durant els últims 6 mesos): Nota: Només es
requereix un element en els xiquet
1) Inquietud o sensació de nerviosisme
2) Fatigar-se amb facilitat
3) Dificultat de concentració o ment en blanc
4) Irritabilitat
5) Tensió muscular
6) Alteracions del son (dificultat per a conciliar o mantenir el son, o son inquiet i insatisfactori)
D. L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen una angoixa clínicamentsignificativa o una
deterioració en l’àmbit social, laboral o en altres àreesimportants del funcionament.
E. L’alteració no és atribuïble als efectes fisiològics d’una substància o a una altracondició mèdica.
F. L’alteració no s’explica millor per un altre trastorn mental.

(Per exemple, ansietat o preocupació per tenir atacs de pànic en el trastorn de pànic, avaluació
negativa en eltrastorn d’ansietat social [fòbia social], contaminació o altres obsessions en el trastorn
obsessivocompulsiu,separació de les figures d’inclinació en el trastorn d’ansietat per separació,
records d’esdevenimentstraumàtics en el trastorn d’estrès posttraumàtic, l’augment de pes en
l’anorèxia nerviosa, les queixes físiquesen el trastorn de símptomes somàtics, els defectes
d’aparença percebuts en el trastorn dismòrfic corporal, elpatiment d’una malaltia greu en el trastorn
d’ansietat per malaltia, o el contingut de les creences delirants enl’esquizofrènia o el trastorn delirant).

CONSIDERACIONS SOBRE EL TRASTORN D’ANSIETAT GENERALITZADA

- L’experiència d’ansietat o por en si mateixa (per exemple, sensacions depànic, pensaments
preocupants, imatges catastròfiques, recordsdolorosos recurrents) no és evidència d’un trastorn.
- Les reaccions a aquests símptomes, o la "reacció a les nostres reaccions"(Borkovec i Sharpless,
2004) exacerben la seua intensitat i duració,causen angoixa i interfereixen en la qualitat de vida,
cosa que porta aldiagnòstic de trastorn d’ansietat

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
- Preocupació normal: distingir la preocupació normal de la patològica pot ser difícil:
 la freqüència de cada tema de preocupació
  la intensitat emocional
 l’angoixa causada per la preocupación
 la importància del tema de la preocupación

2. MODELS TEÒRICS (Els orígens del TAG)

• Model basat en l’acceptació del trastorn d’ansietat generalitzada • (Roemer i Orsillo, 2002, 20

Model d’evitació de la Model d’intolerància a Model de desregulació

preocupació i el la incertesa (Dugas et Model metacognitiu de les
TAG(Borkovec, 1994; al., 1995; Freeston et (Wells, 1995) emocions(Mennin et
Borkovec et al., 2004) al., 1994) al., 2002)

Model basat en
l’acceptació del
trastorn d’ansietat
generalitzada (Roemer
i Orsillo, 2002, 20)

A. MODEL D’INTOLERÀNCIA D’INCERTESA

 INTOLERÀNCIA A LA INCERTESA:
els individus amb TAG consideren que
lessituacions incertes o ambigües són
"estressants i molestes" (Dugas i
Koerner, 2005).

 CREENCES POSITIVES SOBRE LA

PREOCUPACIÓ: creuen que la
preocupació serviràper a ajudar-los a
enfrontar-se als esdeveniments
temuts de manera més eficaço per a
evitar que aquests esdeveniments
ocórreguen (Borkovec i Roemer,
1995)

 COMPONENTS:
 ORIENTACIÓ NEGATIVA ALS
PROBLEMES: composta per:
(1) no tenen confiança en la seua capacitat per a resoldreproblemes,
(2) percebre els problemes com a amenaces
(3) es frustren amb facilitat quan s’enfronten a un problema,
( 4) són pessimistes sobre el resultat dels esforços de resolució deproblemes (Koerner i
Dugas, 2006)
 EVITÀNCIA COGNITIVA: evitar l’excitació cognitiva i les imatgesamenaçadores associades a la
preocupació (Dugas i Koerner, 2005).

B. MODEL METACOGNITIU
 Identificar la metapreocupació com el nucli patològic del trastorn.
 Primer moment: la preocupació és utilitzada com un procés cognitiu d’afrontament per a abordar
una amenaça.
 Segon moment: la preocupació es va transformar en problemàtica en desenvolupar creences
negatives sobre aquesta (considerar-la perillosa i incontrolable).
 Processament configura un tipus de funcionament que crea el cercle de l’ansietat generalitzada.
  Distingir entre pensaments intrusius (automàtics i involuntaris. Actuen com a disparadors) i
preocupació (resposta conceptual sostinguda en el temps).
 La teràpia metacognitiva es dirigeix a detenir el tipus de processament de la preocupació, no les
intrusions que disparen la preocupació.
 Preocupació tipus 1: preocupacions sobre esdeveniments externs (m’anirà malament en un
examen) o esdeveniments interns no cognitius (no em passa aquest mal de cap).
 Preocupació tipus 2: l’objecte és la cognició en si
mateixa. La preocupació per la preocupació:
 Això alimenta el monitoratge dels pensaments indesitjats,
el fet de voler controlar els pensaments i l’evitació dels
disparadors de preocupación
 El TAG es desenvolupa quan s’activen les
metacreencees (incontrolabilitat i perillositat per al
benestar físic) negatives sobre la preocupació.
 És per això que pot ser que ocórreguen atacs de pànic.
 El component emocional s’interpreta com un fracàs
dels intents d’afrontament i això contribueix a reactivar
les preocupacions tipus 1.

C. MODEL BASAT EN L’ACCEPTACIÓ DEL TAG

Cicle de la preocupació
1) Anticipar-se repetidament a possibles perills i
amenaces. Aquestshàbits s’enforteixen
mitjançant la repetició i el reforç de
lesconseqüències.

2) Reforçat negativament per:

A) la no ocurrència dels resultats temuts
B) la reducció de l’activació fisiològica
conseqüència positiva de la participació enla
preocupació (Borkovec et al., 2004).

3) Evitar o escapar de l’experiència incòmoda i no

desitjada de lapreocupació:
A) respondre als pensaments i estats
emocionals relacionats amb l’ansietat amb
autocrítica i judici
B) participar en una varietat de comportaments potencialment problemàtics
Components

 Relació problemàtica amb les experiències internes:

o Reacció negativa a les experiències internes: pensaments negatius (per exemple,
jutjar lesrespostes emocionals com a extremes o indesitjables) o metaemocions (per
exemple, por de lapor) que poden sorgir quan un individu té una experiència interna. •
o Fusió amb les experiències internes: enredar-se o ’’fusionar-se’’ amb la reacció
negativa a lesexperiències internes. Creure que aquestes reaccions negatives
transitòries a les experiènciesinternes són permanents i, per tant, una característica
definitòria de l’individu.
  Evitació experiencial: evitar de manera activa i/o automàtica les experiències internes
percebudes com a amenaçadores o negatives de qualsevol altra forma (preocupació).
 Restricció conductual: reducció de la participació en accions o activitats valorades que
l’individu considera significatives (per exemple, passar temps amb la família)

4. AVALUACIÓ DEL TAG

ENTREVISTES DE DIAGNÒSTIC

 Van des d’una entrevista no estructurada fins a una sèrie d’entrevistesmolt estructurada. "Què et
preocupa exactament quan et preocupes pel treball?? " o "Quintipus de coses tems que puguen
passar quan et preocupes pel teu treball??"
ENTREVISTA SOBRE TRASTORNS D’ANSIETAT.

 El programa per al DSM-IV (ADISIV) és la principal: entrevista clínica diagnòstica semiestructurada

per als trastorns d’ansietat. • ADIS-IV-L; DiNardo, Brown i Barlow 1994)
MESURES BREUS D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

 La minientrevista neuropsiquiàtrica internacional:

o Una entrevista estructurada administrada per un clínic
o Avaluar la majoria dels trastorns d’ansietat, de l’estat d’ànim, de l’alimentació, del consum de
substàncies i psicòtics
o Preguntes tancades molt específiques
o Temps d’administració: només 15-25 minuts
 La evaluación de los trastornos mentales en atención primaria (PREVALGA-MD; Spitzer, Williams,
Kroenke, Linzer, et al. 199
o És una breu entrevista semiestructurada dissenyada específicament per als metges d’atenció
primària.
o (1) Els pacients d’atenció primària emplenen primer un breu qüestionari (Patient Health
Questionnaire) en què indiquen si han experimentat o nodiversos símptomes psiquiàtrics del
DSM-IV. (2) A continuació, el clínic d’atenció primària administra els mòduls diagnòstics de
l’entrevista que escorresponen amb els ítems confirmats en el qüestionari.
QÜESTIONARIS DE DETECCIÓ

 El Qüestionari de trastorn d’ansietat generalitzada-IV (GAD-Q-IV; Newman, Zuellig, Kachin,

Constantino, et al. 2002)
o Una mesura de paper i llapis d’una sola pàgina desenvolupada per a detectar la presència del
diagnòstic de TAG.
o Símptomes del DSM-5, freqüència i intensitat

 Avaluació de la preocupació i constructes relacionats

o SEVERITAT DE LA PREOCUPACIÓ: l’Inventari de preocupacions de Penn State (PSWQ;
Meyer, Miller, Metzger i Borkovec, 1990)
 És una mesura àmpliament utilitzada de preocupació crònica.
 16 ítems dissenyats per a avaluar l’excessivitat, el descontrol i la gravetat de la preocupació
d’un individu.
 Cinc d’aquests ítems tenen puntuació inversa i pregunten pel grau d’absència de
preocupació.
 Cap dels ítems del PSWQ reflecteix un contingut de preocupació específic.

o CONTINGUT DE LA PREOCUPACIÓ: el Qüestionari de dominis de la preocupació (WDQ;

Tallis, Eysenck i Mathews, 1992) mesura el grau general de preocupació d’un individu, així com
 la quantitat de preocupació en cadascunade les cinc àrees de contingut específiques, o
dominis:
 Relacions
 Falta de confiança
 Futur sense rumb
 Treball
 Finances

o META-WORRY: L’Inventari de pensaments ansiosos: 22 ítems que mesuren la preocupació per

temes específics de:
 Interacció social preocupació social
 Salut física salut preocupació
 Preocupació per les conseqüències negatives de la mateixa preocupació metapreocupació

o CREENCES SOBRE LA PREOCUPACIÓ:

 El Qüestionari de raons per a preocupar-se (Borkovec & Roemer 1995) va ser
desenvolupat per a examinar si els individus amb TAG i els no ansiosos assenyalaven
diferents funcions percebudes de la seua preocupació
 L’escala Why Worry-II (reimpresa en Antony, Orsillo i Roemer, 2001) mostra mesures
psicomètriques sòlides de creences de preocupació positives: preocupació....
 Ajuda a la resolució de problemes (“Em preocupe per a saber què fer").
 Motiva ("El fet de preocupar-me m’incita a actuar").
 Protegeix de les emocions negatives ("Si em preocupe per endavant, em sentiré
menys decebut si ocorre una cosa greu").
 Prevé els resultats negatius ("El mateix acte de preocupar-se pot evitar que es
produïsquen contratemps").
 És un tret positiu de la personalitat ("Si no em preocupara, seria descurat i
irresponsable").

o L’Escala d’intolerància a la incertesa (IUS; Freeston et al. 1994). Es va desenvolupar per a

provar la teoria dels autors que una dificultat per a tolerar les incerteses de la vida subjau al
TAG.
AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT
Avaluació i consideració de la personalitat i les seues disfuncions com a eix articulador del diagnòstic i la
dinàmica a aplicar.
Les manifestacions disfuncionals (símptomes, problemes de comunicació, dificultats en el funcionament,
etc.) estan sempre ancorades en patrons bàsics de l’organització personal.

 PERSONALITAT: poder causal en les accions de l’individu, modula l’experiència.

 NECESSITAT D’ESTUDIAR L’ORGANITZACIÓ DE LA PERSONALITAT EN EL PACIENT.
En el TAG, el nucli pertorbador és el worry (com a estil de processament davant la pèrdua de control).
Mostren marcades diferències interindividuals en relació a patrons interindividuals, factors temperamentals
i estils de personalitat.
Variable important: estils interpersonals
1) Excessivament sobreprotector
2) Intrusiu
3) Socialment evitatiu
4) No assertiu
NECESSITAT D’INCLOURE L’EXPLORACIÓ DE PATRONS PRIMARIS DE PERSONALITAT PER A
DETECTAR SI EL PACIENT PRESENTA UNA ORGANITZACIÓ DIMENSIONAL DISFUNCIONAL DE LA
PERSONALITAT
AVALUACIÓ DINS DEL MODEL BASAT EN L’ACCEPTACIÓ DEL TAG

 REACCIONS A l’EXPERIÈNCIA INTERNA

o Quan notes que et preocupes, quins pensaments, sentiments i sensacions experimentes
acontinuació?
o Et trobes amb pensaments crítics sobre les teues experiències d’ansietat?
o Quin tipus de pensaments tens?

 EVITACIÓ EXPERIENCIAL
o Pot ser intern, com la supressió de pensaments o emocions, o extern, com el consum de
substàncies, l’autolesió o la restricció de l’alimentació.
o Distingir entre els esforços per a modular o regular l’angoixa emocional i els esforços rígids per
aevitar-la

 CONSTRICCIÓ DEL COMPORTAMENT

o Funcionament en la seua vida diària i les formes en què l’ansietat i la preocupació estan
interferint.
o Qüestionari de vida valuosa (Wilson, Sandoz, Kitchens, i Roberts, 2010).

 CONTEXT I HISTÒRIA
o Com entén el client (així com la seua família i amics) la seua ansietat.
o La identitat cultural del client

5. TRACTAMENT DEL TAG

Trastorn d’ansietat generalitzada: intervenció

- Els metaanàlisis revelen que les teràpies cognitivoconductuals (TCC)són eficaces per al TAG, amb
grans efectes que es mantenen durant elsperíodes de seguiment (Borkovec i Ruscio, 2001; Covin,
Ouimet, Seeds,i Dozois, 2008).
- El TAG continua sent un dels trastorns d’ansietat que menys èxit té enel seu tractament (Waters i
Craske, 2005).
- Menys del 65% dels clients compleixen els criteris de funcionamentfinal alt en el posttractament
(Ladouceur et al., 2000; Newman et al.,2011).

Model d’acceptació del trastorn d’ansietat generalitzada: intervenció

Valors:
Atenció i compromís Prevenció de
Psicoeducació Autoregistres Acceptació
consciència amb les recaigudes
accions

1) PSICOEDUCACIÓ

• Debat sobre la naturalesa de la por, l’ansietat i la REPTES

preocupació.
• La funció de les emocions: cal destacar-hi la
naturalesa habitual de la nostra resposta emocional i
com la repetició reforça aquests hàbits, mentre que la
interrupció pot afeblir-los.
• Dificultat per a atendre lespreocupacions
específiquesdels clients i, alhora,presentar
una àmpliainformació nova.
• Els clients no estan d’acordamb el
 material.
• Descriure les habilitats de mindfulness.

- Termes d’aclariment:
 L’ansietat està estretament relacionada amb la por, però es produeix en previsió d’una
situació temuda.
 L’estrès és la resposta que tenim -pensaments, sentiments, sensacions físiquesdavant
qualsevol demanda o factor estressant.
 Preocupació: és el component cognitiu de l’ansietat i sovint pot produir-se fins i tot molt
abans d’una amenaça potencial.

- De què es componen la por i l’ansietat?

 Sensacions físiques
 Pensaments/Símptomes cognitius
 Altres emocions

- La por s’aprèn.

- La por ens ajuda a evitar els perills físics reals.

 Es tracta de respostes naturals i humanes que ens ajuden.

- La por és fàcil d’aprendre.

 El nostre sistema nerviós ha evolucionat perquè puguem detectar i aprendre fàcilment el
perill, per a mantenir-nosfora de perill.

- La por i l’ansietat poden estendre’s fàcilment a altres coses.

 Aprenem fàcilment a témer coses que són similars o estan associades a objectes o
situacions que percebem com aamenaçadores.

- La por no es pot desaprendre.

 L’única manera que arribem a tenir menys por d’un objecte o d’una activitat és tenir molta
experiència amb ell perquèens ensenye que estem segurs.

- Algunes pors s’hereten biològicament.

 Som més propensos a témer coses que amenaçaven la supervivència dels nostres
avantpassats. Estem "programats"per a aprendre ràpidament a témer i evitar les serps i les
aranyes

- La naturalesa de la preocupació
 "I si li passa alguna cosa al meu fill?"
 "I si em pose roig del treball?"
 "I si em pose malalt i no tinc a ningú que em cuide?"
 "I si la meua parella em deixa?"
 "I si no puc mantenir la meua família?

- I també ens preocupem per esdeveniments menys significatius, assumptes menors:

 "I si arribe tard a la cita amb el metge?"
 "I si la meua nota té una errada?"
 "I si els nostres veïns s’enfaden pels lladrucs del nostre gos?"
 "I si el pollastre que cuine està massa sec?"
Per què ens preocupem?
 a) Preparació: preocupar-se pel que pot eixir malament els ajuda a preparar-se per a possibles
resultats negatius.
→ Alguns aspectes de la preocupació poden ser una preparació, però molts no ho són i,
per contra, poden interferir amb una preparació eficaç.

b) Motivació-preocupació com a motivació cap a l’acció.

→ Encara que els nivells moderats de preocupació poden motivar-nos a actuar, les
preocupacions poden fàcilment alimentar-se a si mateixes i intensificar-se.

c) La superstició -la preocupació per la possibilitat d’un resultat catastròfic- impedeix que
aquest es produïsca.
→ Com que a vegades pensem en catàstrofes molt improbables quan ens preocupem,
tenim molta experiència a preocupar-nos per coses que no ocorren.

d) Evitació: utilitze la preocupació per a generar maneres d’evitar qualsevol resultat que puga
ser incòmode.
→ No totes les catàstrofes potencials poden evitar-se fàcilment, i evitar-les comporta altres
costos.

e) Resolució de problemes: percebre que la seua preocupació els ajuda a resoldre un

problema.
→ Quan ens preocupem, sovint ens encallem en el component d’identificació de la
preocupació, però no en la resolució del problema.

f) Distraure’s dels temes més emocionals: distraure’s de les coses que els resultaven més
angoixants
→ A llarg termini, això ens deixa incapaços d’enfrontar-nos eficaçment als temes dolorosos.

2) AUTOCONTROL
"Deures"
Els clients es tornen cap a les seues experiències internes en lloc d’apartar-se habitualment, i veuen
cada aspecte de la seua experiència en lloc de mesclar els components

3) AUTOREGISTRES
Monitoratge de la preocupació

Seguiment de les emocions: Ajuda els pacients a comprendre les emocions i a diferenciar-les.
 Seguiment dels esforços de control: com més intentem allunyar els pensaments i sentiments, més
sovint els experimentarem i més intensament els sentirem.

Control de la distracció i l’evitació

4) ATENCIÓ I CONSCIÈNCIA
- L’ansietat redueix naturalment l’atenció cap a l’amenaça potencial.
- Ignorem qualsevol senyal que ens trobem bé i sovint passem per alt detalls menys
amenaçadors de la situació.
- Ser més conscients del cicle de les nostres respostes en cada etapa ens ajuda
o Observar els detalls menys amenaçadors de la nostra experiència.
o Atrapar el nostre cicle d’ansietat en un punt anterior, quan és més fàcil provar noves
respostes i interrompre aquest cicle d’escalada.
o Aprendre que la nostra ansietat pot no ser tan greu, o tan duradora, com sembla.
o Respondre més intencionadament als nostres pensaments i emocions

5) MINDFULNESS
- Forma particular de parar atenció en el moment present (a propòsit i amb amabilitat i cura) i les
pràctiques que ens ajuden a desenvolupar aquestes habilitats.
- Habilitat de mindfulness
I. Consciència al moment present.
 II. Curiositat… ser científics, observant curiosament.
III. Acceptació, no és resignació, és acceptar el moment present.
IV. Autocompassió i cura per nosaltres mateixos. Tractar-nos amablement en lloc de jutjar-
nos i criticar-nos.

6) ACCEPTACIÓ
- L’acceptació no és una renúncia.
- L’acceptació com a acció, no com a sentiment: podem acceptar la no acceptació.
- L’acceptació és un procés
o Fixa’t en el que està passant...
o Fixa’t en el nostre desig d’apartar-nos, i en canvi...
o Gira cap a la nostra experiència. . .
o Suavitza’t cap a ella i permet que el que ja es troba ací es trobe ahí, i llavors...
o Veurem què aprenem i com volem actuar
7) VALORS: PARTICIPAR EN ACCIONS
Objectius:
- Ens obliga a prendre decisions sobre com volem gastar el nostre temps i recursos.
- Ens ajuda a centrar la nostra atenció.
- Ens proporciona motivació i dirección
Valors:
- Principis triats personalment, intrínsecament gratificants, que defineixen la nostra manera
d’estar en el món. Una brúixola que utilitzem per a guiar-nos en un viatge.
- Els valors se centren en el present.
- No es pot completar o aconseguir plenament.
- Depenen completament de les nostres accions; no estan influenciades per factors externs i
incontrolables.
- Tenim tot el que necessitem ara mateix per a actuar de manera coherent amb els nostres
valors.

6. TRASTON D’ANSIETAT SOCIAL (DSM-5)

A. . Por o ansietat marcats davant una o més situacions socials en què l'individu s'exposa a un
possible escrutini per part dels altres. Alguns exemples són les interaccions socials (per exemple,
mantenir una conversa, conèixer persones desconegudes), ser observat (per exemple, menjar o
beure) i actuar davant d’altres persones (per exemple, fer un discurs). Trastorn d'ansietat social
(DSM-5)
→ Nota: En els xiquets, l'ansietat s’ha de produir en l'entorn dels companys i no solament
durant les interaccions amb els adults.
B. L'individu tem actuar d'una manera o mostrar símptomes d'ansietat que siguen avaluats
negativament (és a dir, que siguen humiliants o vergonyosos, que provoquen rebuig o ofenguen els
altres).
C. Les situacions socials quasi sempre provoquen por o ansietat.
→ Nota: En els xiquets, la por o l'ansietat es poden expressar amb plors, rebequeries,
paralització, aferrament, encongiment o no parlar en situacions socials.
D. Les situacions socials s'eviten o se suporten amb intensa por o ansietat.
E. La por o l'ansietat són desproporcionats respecte a l'amenaça real que suposa la situació social i el
context sociocultural.
F. La por, l'ansietat o l'evitació són persistents i solen durar 6 mesos o més
G. La por, l'ansietat o l'evitació provoquen una angoixa clínicament significativa o una deterioració en
l'àmbit social, laboral o en altres àrees importants del funcionament
H. La por, l'ansietat o l'evitació no són atribuïbles als efectes fisiològics d'una substància o a una altra
condició mèdica.
 I. La por, l'ansietat o l'evitació no s'expliquen millor pels símptomes d'un altre trastorn mental, com el
trastorn de pànic, el trastorn dismòrfic corporal o el trastorn de l'espectre autista.
J. Si hi ha una altra condició mèdica, la por, l'ansietat o l'evitació no hi estan clarament relacionats o
són excessius.
Els individus amb ansietat social són un grup heterogeni quant a l'omnipresència i gravetat dels seus
temors.
Especificador. Només rendiment: si la por es limita a parlar o actuar en públic

 Ansietat menys greu i símptomes depressius mínims.

 No hi ha dèficit d'habilitats socials.
 Edat d'inici més tardana.
 Antecedents menys freqüents de timidesa en la infància.

7. MODELS TEÒRICS

A. MODEL COGNITIVOCONDUCTUAL
Els biaixos cognitius provocats per una major atenció en
les situacions socials són els responsables de mantenir
l'ansietat social:
- Autopercepció negativa.
- Probabilitat i costos estimats elevats.
- Control emocional percebut baix.
- Percepció d'escasses habilitats socials.
Ruminació posterior a l'esdeveniment: confirma els biaixos
negatius i manté l'aprensió social i la conducta d'evitació

B. MODEL INTEGRAT COGNITIVOCONDUCTUAL DEL TRASTORN D’ANSIETAT SOCIAL

(Heimberg)
Presència d'una audiència percebuda com a
inherentment crítica i amb estàndards que són poc
probable que es complisquen.
Representació mental de com es veuen davant
d’altres persones (per ex., malaptesa): imatges
negatives i distorsionades en què el jo es veu des de
la perspectiva d'un observador.
La imatge del jo es veu a més influïda per senyals
interns i senyals externs, com les reaccions dels
altres.
Dèficits d'acompliment causats per la divisió dels
recursos d'atenció i les demandes de la tasca social
actual: retroalimentació social negativa.
Biaix negatiu de l'autorepresentació mental: no
assoleix les expectatives de l'audiència; pèrdua
d'estatus social i rebuig.
 Les prediccions negatives donen lloc a símptomes cognitius, conductuals i fisiològics d'ansietat que
acaben retroalimentant la representació mental negativament esbiaixada del jo que veuen als altres i
perpetuen el cicle d'ansietat

C. CANVI RECENT EN EL MODEL

Temor central: temor a l'avaluació negativa.
Investigació recent: el temor és a l'avaluació negativa i positiva (Activa la creença que els assoliments
no es podran sostener)
Les persones amb AS s'esforcen per NO atraure l'atenció cap a si mateix

8. AVALUACIÓ DEL TRASTORN D’ANSIETAT SOCIAL

1. Entrevista clínica
- ADIS-IV (Brown, Di Nardo, & Barlow, 1994) o ADIS-5-L (Brown, Di Nardo, & Barlow, 2013): les
entrevistes semiestructurades ajuden a arribar a un diagnòstic diferencial i a proporcionar una
avaluació sistemàtica d'una àmplia gamma de condicions comòrbides que poden afectar el curs
del tractament.
- Índex de gravetat del clínic (CSR): grau d'angoixa i interferència associat a cada diagnòstic (0-
8). Un CSR de 4 o més suggereix que el pacient compleix els criteris diagnòstics. Quan
diversos trastorns reben un CSR de 4 o més, el trastorn que rep el CSR més alt es designa com
el diagnòstic principal i els altres trastorns es designen com a addicionals.

2. Instruments d’autoinforme
- Escala breu de por en l'avaluació negativa (BFNE; Leary, 1983): Mesura la preocupació per
l'amenaça social-avaluativa.
- Alguns exemples…Em preocupa el que els altres puguen pensar de mi, fins i tot quan sé que no
hi ha cap diferència. No em preocupa encara saber que la gent s'està formant una impressió
desfavorable de mi. Tinc por que la gent em trobe defectes. Quan parle amb algú, em preocupa
el que puga estar pensant sobre mi etc
- Qüestionari de diagnòstic de la fòbia social (SPDQ; Newman et al., 2003)
- Escala breu de fòbia social (BSPS; Davidson et al., 1991): Mesura els símptomes de por,
evitació i excitació fisiològica associats a la fòbia social. Avalua la por de ser observat per uns
altres
- Escala d'ansietat davant la interacció social (SIAS): Por d'interactuar en díades i grups. Sol
administrar-se en combinació amb l'SPS.
- Escala d'ansietat social de Liebowitz (LSAS; Liebowitz, 1987): Mesura una àmplia gamma de
dificultats de rendiment i socials relacionades amb la fòbia social.
- Escala d'autoafirmacions a l’hora de parlar en públic (SSPS; Hofmann & DiBartolo, 2000)
Comprèn les "autoafirmacions positives" i les "autoafirmacions negatives“.
- Escala de pensaments i creences socials (STABS; Turner, Johnson, Beidel, Heiser i Lydiard,
2003) El qüestionari conté dues subescales a partir d'una anàlisi factorial, comparació social i
ineptitud social.

3. Avaluació del comportament

- Exposició a situacions reals que provoquen ansietat a fi de mesurar la resposta d'ansietat.
- S'utilitza per a calibrar la dificultat de les exposicions.
- Demaneu que es qualifique l'ansietat abans i en diversos moments durant i després del joc de
rol.
9. TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT SOCIAL
I. Tractaments validats empíricament
Les tècniques més investigades i eficaces són:
- Exposició (especialment in vivo, però també imaginària): exposició simulada en la sessió, que
inclou l'autoexposició en viu en l'entorn natural.
- Reestructuració cognitiva combinada amb exposició (CBT).
- Protocol de teràpia cognitiva de Clark i Wells (1995).
- Teràpia de grup cognitivoconductual (CBGT; Heimberg i Becker, 2002).
- *Altres tractaments investigats han sigut la relaxació aplicada i la dessensibilització sistemàtica,
la resolució de problemes i l'entrenament assertiu.

II. Lógica del tractament:

Integració d'exposició i reestructuració cognitiva
Exposició:
- Oportunitat de posar a prova les creences disfuncionals (per ex., em posaré tan nerviós que no
podré acabar el discurs).
- Genera formes més realistes d'entendre's a si mateix i els altres.
- Permet experimentar la disminució de l'ansietat (habituació).
- Permet practicar habilitats conductuals que han sigut evitades durant molt de temps (per ex.,
demanar una cita).
Reestructuració:
- Aprenen a tractar els pensaments i creences com a hipòtesis.
- Explorar si aquests materials cognitius són útils i/o realistes.
L'exposició durant la sessió i la reestructuració abans, durant i després de l'exposició són
particularment importants.

III. PSICOEDUCACIÓ
Ansietat social normal vs. problemàtica: quan és normal? Continu d'ansietat
- Intensitat.
- Duració de l'ansietat abans i durant les situacions socials.
- Nombre de situacions que provoquen ansietat.
- Grau de deterioració de la vida.
La importància de l'adherència: relació terapèutica i expectatives dels tractaments.
Els components del tractament: estudis previs i resultats, establir objectius, exercici motivacional (pros i
contres).
Debat sobre l'etiologia i el manteniment de l'ansietat: el cicle d'ansietat del pacient.
- Components de l'ansietat: fisiològics, cognitius i conductuals.
- El terapeuta ajuda el client a practicar la identificació de cadascun d'aquests components amb un
exemple hipotètic.
- La discussió sobre l'etiologia de l'ansietat social condueix a una discussió sobre els pensaments
disfuncionals.
Justificació del tractament: reestructuració cognitiva, exposicions i tasques per a casa (autocontrol).
IV. MONITORATGE
Al final de cada jornada, registreu la mitjana d'ansietat i depressió que heu experimentat durant el dia i
el pic d'ansietat en cada situació que heu monitorat. Si la situació no ha ocorregut aquell dia, indiqueu
NA (no aplica)

V. REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA
- En combinació amb l'exposició.
- Indicat en pacients amb una forta por a la crítica social.
Objectius: ajudar els pacients a gestionar les expectatives de falta de control, suprimir els pensaments
automàtics relacionats amb l'aparició de conseqüències catastròfiques, centrar-se en els assoliments i
eliminar els objectius perfeccionistes.
Les reaccions emocionals es produeixen com a resultat de les
interpretacions de les situacions, no de les situacions en si mateix.
 "Pensaments automàtics": pensaments negatius, distorsionats o
irracionals sobre un mateix, el món o el futur, que condueixen o
augmenten l'experiència d'ansietat problemática
.
 Patrons de pensament disfuncionals:
o Locus de control extern.
o Normes perfeccionistes.
o Baixa autoeficàcia.

 Desafiar els pensaments automàtics i controlar-los:

 No sé amb qui parlar.
o Tinc alguna idea sobre qui podria parlar?
o Realment importa a qui trie?
 M'estic posant molt nerviós.
o Com de nerviós és massa nerviós? Què significa això?
o És estrany que estiga nerviós per aquest discurs?
o Algú més estaria nerviós?
 Quedaré com un complet idiota.
o Què vull dir amb "complet idiota"?
o Fins a quin punt crec que els altres "veuran" la meua ansietat?
 Arribaré allí i no podré dir res.
o Quina probabilitat hi ha que no diga res durant 3 minuts?
o Què passarà si no puc completar els 3 minuts?

 "Errors de pensament": categories comunes en què poden caure els pensaments automàtics.
 Els pacients són propensos a participar de certs tipus de pensament distorsionat (per exemple,
lectura de la ment, endevinació, desqualificació del que és positiu), i la identificació d'aquests
errors de pensament habituals pot ajudar a desafiar els pensaments automàtics. Exemple: “Ja
hi som, llegint la ment de nou. No hi ha cap raó per suposar que estan pensant el pitjor". Es
presenta als clients una adaptació de la llista d'errors de pensament.

 Trobar els errors lògics en els pensaments automàtics: llista d'errors de pensament
 VI.

ESTRATÈGIES D’EXPOSICIÓ
Exposició a les situacions que provoquen ansietat social.
Jerarquia de la por i l'evitació.
1. Pluja d'idees: penseu en totes les situacions
socials que us provoquen ansietat i que eviteu
2. Ordenació de les situacions de menor a major
ansietat.
3. Descobrir què facilita o dificulta una situación:
pensar en els moduladors de l'exposició.
4. Exposició en sessió, 3 parts:
a. Preexercici: reestructuració cognitiva.
b. Exposició: joc de rols.
c. Postexercici: revisió
Limitacions

 Si hi ha un dèficit d'habilitats socials, no

hi ha prou amb l'exposició.
  Moltes situacions socials són imprevisibles, breus i no proporcionen una resposta inmediata

Recomanacions

 Utilitzar cada situació social com una oportunitat d'assaig.

 Centrar-se en la situació social en lloc de centrar-la en un mateix.
 Abandonar gradualment els comportaments de seguretat per a facilitar l'habituació.
 Realitzar una exposició simulada o assajos per a posar a prova les pors.

VII. ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS

PROGRAMES DE TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL

Tractaments empíricament validats (APA):
A. Teràpia de grup cognitivoconductual (CBGT; Heimberg i Becker, 2002). Components:
 Identificar els pensaments automàtics.
 Identificar i classificar els errors lògics.
 Desafiar i qüestionar els pensaments automàtics i formular alternatives més racionals.
 Establir objectius racionals de comportament (en lloc d'objectius irreals i perfeccionistes).
 Exposició.

B. Teràpia cognitiva per al trastorn d'ansietat social (CT-SAD; Clark i Wells, 1995). Tractament de
protocol individual. Components:
 Conceptualització de la fòbia social i justificació del tractament.
 Psicoeducació sobre els efectes negatius de l'atenció centrada en un mateix i les conductes de
seguretat.
 Entrenament de l'atenció en la situació social en lloc de l'atenció centrada en un mateix.
 Tècnica de videoretroalimentació (per a modificar la imatge distorsionada de si mateixos).
 Reestructuració cognitiva de pensaments automàtics i creences irracionals.
TERAPIA DE GRUPO VS INDIVIDUAL