TEMA 10. DISCAPACITAT INTEL.

LECTUAL (ID)
1. INTRODUCCIÓ

• Definició de Discapacitat Intel·lectual → La discapacitat intel·lectual és una discapacitat

caracteritzada per limitacions importants en amb dues:
- funcionament intel·lectual
- comportament adaptatiu: que abasta moltes habilitats socials i pràctiques quotidianes.
Aquesta discapacitat té l’origen abans dels 18 anys.
Funcionament intel·lectual →El funcionament intel·lectual –també anomenat intel·ligència–
es refereix a la capacitat mental general, com ara aprendre, raonar, resoldre problemes
Una forma de mesurar el funcionament intel·lectual és una prova d’IQ. Generalment, una
puntuació de prova intel·lectual aproximada als 70 o fins a 75 indica una limitació en el
funcionament intel·lectual.

• Comportament adaptatiu → El comportament adaptatiu és el recull d’habilitats conceptuals,

socials i pràctiques que les persones aprenen i realitzen en la seva vida quotidiana.
A) Competències conceptuals: llenguatge i alfabetització; conceptes de diners, temps i
número; i l’autodirecció.
B) Habilitats socials: habilitats interpersonals, responsabilitat social, autoestima, resolució
de problemes socials i capacitat de seguir normes / obeir les lleis i evitar ser
victimitzades.
C) Competències pràctiques: activitats de la vida diària (atenció personal), habilitats
laborals, assistència sanitària, viatges / transports, horaris / rutines, seguretat, ús de
diners, ús del telèfon. •
Les proves estandaritzades també poden determinar limitacions en el comportament
adaptatiu.

• Edat d’aparició → Aquesta condició és una de les diverses discapacitats del

desenvolupament, és a dir, hi ha proves de discapacitat durant el període de
desenvolupament (abans dels 18 anys)
 1.1. PREVALÈNCIA I CURS
✓ La discapacitat intel·lectual té una prevalença general general d’aproximadament l’1% i les
taxes de prevalença varien segons l’edat. La prevalença per a una discapacitat intel·lectual
severa és d’aproximadament 6 per 1.000.
✓ L’edat i els trets característics al principi depenen de l’etiologia i la gravetat de la disfunció
cerebral

✓ La discapacitat intel·lectual es produeix a totes les races i cultures.

✓ Els homes són més propensos que a les dones de ser diagnosticats amb formes lleus i
severes de discapacitat intel·lectual.

✓ Els trastorns mentals i neurodesenvolupaments coincidents més freqüents són el trastorn

amb dèficit d’atenció / hiperactivitat; trastorns depressius i bipolars; trastorns d’ansietat;
trastorn de l’espectre autista; trastorn de moviment estereotipat

2. CRITERIS DIAGNOSTICS: DSM5

1) DISCAPACITAT INTELECTUAL (ID)

La discapacitat intel·lectual (trastorn de el desenvolupament intel·lectual) és un trastorn que
comença durant el període de desenvolupament i que inclou limitacions de l'funcionament
intel·lectual com també de l'comportament adaptatiu en els dominis conceptual, social i pràctic.
S'han de complir els tres criteris següents:
A. Deficiències de les funcions intel·lectuals, com el raonament, la resolució de problemes,
la planificació, el pensament abstracte, el judici, l'aprenentatge confirmats mitjançant
l'avaluació clínica i proves
B. Deficiències del comportament adaptatiu que produeixen fracàs de l'acompliment dels
estàndards de desenvolupament i socioculturals per a l'autonomia personal i la
responsabilitat social, les deficiències adaptatives limiten el funcionament en una o més
activitats de la vida quotidiana
C. Inici de les deficiències intel·lectuals i adaptatives durant el període de desenvolupament.
Discapacitat intel·lectual és el terme d'ús habitual en la professió mèdica, educativa i altres,
així com en la legislació pública i grups d'influència.
Especificar la gravetat actual (vegeu la Taula 1):
➢ 317 (F70) Lleu 318.0 (F71)
➢ Moderat 318.1 (F72)
➢ Greu 318.2 (F73)
➢ Profund
Especificacions : El funcionament adaptatiu és lo que determina el nivel de supports necesaris
2) RETRÀS GLOBAL DEL DESENVOLUPAMENT
Aquest diagnòstic es reserva per a individus menors de 5 anys quan el nivell de gravetat
clínica no es pot valorar de manera fiable durant els primers anys de la infància.
Aquesta categoria es diagnostica quan un subjecte no compleix amb les fites de
desenvolupament esperats en diversos camps de l'funcionament intel·lectual, i s'aplica a
individus en què no es pot dur a terme una valoració sistemàtica de l'funcionament
intel·lectual, inclosos nens massa petits per participar en les proves estandarditzades.
Aquesta categoria s'ha de tornar a valorar després d'un període de temps
 3) DISCAPACITAT INTELECTUAL NO ESPECIFICADA
Aquesta categoria es reserva per a individus majors de 5 anys quan la valoració de l'grau de
discapacitat intel·lectual (trastorn de el desenvolupament intel·lectual) mitjançant procediments
localment disponibles és difícil o impossible a causa de deterioraments sensorials o físics
associats, com ceguesa o sordesa prelingual, discapacitat locomotora o presència de
problemes de comportament greus o l'existència concurrent de trastorn mental.
Aquesta categoria només s'utilitzarà en circumstàncies excepcionals i s'ha de tornar a valorar
després d'un període de temps.

2.1. CIE 10/11

ICD-10/11 utilitza el terme trastorns del desenvolupament intel·lectual per indicar que es tracta
de trastorns que comporten un deteriorament del funcionament del cervell a la vida.
Aquests trastorns es descriuen a ICD-11 com a meta sindrome que es produeix en el període
de desenvolupament anàleg a la demència o trastorn neurocognitiu en la vida posterior.
Hi ha quatre subtipus a l’ICD-11: lleu, moderat, greu i profund.
L'Associació Americana sobre Discapacitats Intel·lectuals i de Desenvolupament (AAIDD)
també utilitza el terme discapacitat intel·lectual
La classificació de l'AAIDD és multidimensional més que categòrica i es basa en la construcció
de discapacitats. En lloc d’enumerar els especificadors com es fa al DSM-5, l’AAIDD destaca
un perfil de suports basat en la gravetat.

3. ETIOLOGIA

I. Relatius a processos biològics: trastorns cromosòmics, trastorns metabòlics, lesions en

el moment de l'naixement, traumatisme cranioencefàlic SOCIAL
 II. Relatius a la interacció social o familiar: malnutrició maternal, violència domèstica, falta
de cures parentals, pobre interacció nencuidador COMPORTAMEN T SUPORT
EDUCATIU
III. Relatius a la presència de comportaments que poden perjudicar el fetus (teratògens):
infeccions (rubèola, sífilis ...), drogues, productes químics i radiacions (alcohol,tabac,
fàrmacs, quimioteràpia
IV. Relatius a la disponibilitat de suports educatius: manca d'estimulació o
oportunitats,sobreprotecció, manca de preparació per a la maternitat, deficiències en la
criança, suport familiar inadequat.

GENÈTICS
Quan la discapacitat intel·lectual està associada a una síndrome genètica, pot haver-hi un
aspecte físic característic (com, per exemple, síndrome de Down). Alguns síndromes tenen un
fenotip de comportament, que es refereix a comportaments específics característics d’un trastorn
genètic particular
• Down Síndrome (1 causa de DI)
• Fragile X Síndrome (2 causa de DI)
• Williams Síndrome
• Prader-Willi síndrome
DOWN SYNDROME

La Síndrome de Down es caracteritza biològicament per un excés de material genètic corresponent

a el parell cromosòmic 21. Alguns trets físics que donen a aquestes persones un aspecte distintiu
són: la inclinació dels ulls (ametllats), coll curt, pèl fi i llis, nas una mica aplanada i més petita del
normal, orelles petites i amb forma anormal.

PRADER-WILLI SYNDROME

Alteració genètica en el cromosoma 15 que afecta de manera irremissible a l'hipotàlem i per tant a
moltes de les funcions que aquest regula. És una síndrome poc freqüent ja que s'estima que seva
incidència és d'1 afectat cada 15.000 nascuts.
El que una persona neixi amb aquesta síndrome depèn exclusivament d'aquest error genètic. Les
característiques més comunes que presenten les persones amb aquesta síndrome són: obesitat,
hipotonia, hipogenitalisme, acromicria, discapacitat intel·lectual i hiperfàgia

FRAGILE X SYNDROME

La Síndrome de X-Fràgil és un trastorn lligat a l'cromosoma X. S'origina per l'absència d’una

proteïna (FMRP).
Els homes afectats per la Síndrome de X-fràgil tenen com a trets físics més característics: cara
allargada, orelles grans, macrocefàlia, solc simiesc, macroorquidismo, mala oclusió dental. Pel que
fa a les dones amb aquesta síndrome presenten uns trets físics menys pronunciats que els homes,
però tenen major grau de discapacitat intel·lectual.

WILLIAMS SYNDROME

Trastorn de el desenvolupament que ocorre en 1 de cada 7.500 Williams Syndrome nounats. Les
seves característiques neurològiques i de comportament més comuns són: presència de
discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb CI mitjà de 60-70 (CI normal> 80), dèficits en algunes
àrees (Psicomotricitat, integració visuoespacial), mentre que altres facetes estan gairebé
preservades encara que amb retards en el desenvolupament (llenguatge), o fins i tot més
desenvolupades (sentit de musicalitat). A més es caracteritzen per tenir una personalitat molt
amigable, desinhibida, entusiasta i gregària.
Els trets facials front estret, un augment de el teixit al voltant dels ulls, un nas curta, una mandíbula
petita, uns llavis gruixuts i una maloclusió dental.
Són nens sociables i comunicatius, però tenen un aprenentatge inicial més lent i un retard en el
desenvolupament de l'llenguatge. L'àrea lingüística més desenvolupada és la fonològica amb
resultats esperables per a la seva edat.

4. AVALUACIÓ
Avaluacio comprensiva
- Avaluació de la capacitat Intel.l.actual i el funcionament adaptatiu
- Identificació d’etiologies genètiques i no genètiques
- Avaluació de condicions mediques associades (e.g., paralisi cerebral)
- Avaluació de trastorns comòrbids
Els components de l’avaluació inclouen: basic història mèdica pre/post natal, avaluació
física, genética, metabolic screening i avaluació de neuroimatge.
➢ ESCALA VINELAND
L'ESCALA VINELAND és una escala de desenvolupament que presenta versió
per a pares i per a professors i pot ser autoadministrat, el rang d’edat cobreix
primaria, secundaria i més de 18 anys.
Avaluar el funcionament adaptatiu a nivell conceptual, social i pragmatic de l'individu Avalua
els seguents dominis:
a) Les habilitata de comwnicació (receptiva, pragmática...)
b) Les habiltata socials (interaccions social&, capacitat dimaginacie
c) Les babilitats del dia, a dia (vestir-se, posar la taula, anarseo a dormir a soles,
fer us dels diners, controlar les hoves i el temps, cuidat personal, fel la compra,
utilizar dispositus, saber marcar un telèten en el móvil, saber agafar una cita
médica...)
Un altre domini que avalua les habilitats motores grosses (saltar, anar en bicileta.
caminar...) i fines (tallar en unes tissores una figura, escrute. ). Ens dona un
index d'un tuncionament ben adaptatu i d'altre no ben adaptatiu
Té diverses funcions, ja que es pot passar tant a pares com a professors. a més
que té unes propietats psicométtiques molt altres (alfa de Cronbach de 80). Ajuda
molt al diagnostic del autisme, ja que hi ha molt items molt relacionats en la
simptomatologia d'aquest trastorn. per aixo normalment sels pasa aquest test.
 ➢ ABAS-II
Evaluación de las habilidades funcionales cotidianas necesarias para desenvolverse de
manera autónoma en la vida diaria. P. L. Harrison y T. Oakland.
- Edat: 0 - 89
- Duració :20 mn
- 3 VERSIONS: PAREs, Mestres, Adults
- 3 Dominis: m 100 (sd 15) → Conceptual, social i personal
- 10 Areas: m 10 (sd3)

5. INTERVENCIÓ

1) LLENGUATGE
2) PERCEPCIÓ
- ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ
- PROGRAMES ESTIMULACIÓ RÀPIDA: pretenen desenvolupar percepció visual,
auditiva, tàctil, olfactiva i vestibular
- ESTIMULACIÓ BASAL: va ser desenvolupat pel professor Andreas Fröhlich, un
especialista alemany en educació especial que va treballar amb nens amb discapacitats
somàtiques i mentals combinades greus. Fröhlich va demostrar que les capacitats
innates (basals) de tot ésser humà en l’àrea de la percepció proporcionen un punt de
partida suficient per promoure i estimular la percepció i la comunicació. o banys relaxants
(massatge), vibració manual de les articulacions dels braços i les cames, i balanceig o
balanceig.

3) MOTOR
- HABILITATS MOTORES GROSSES Programes d’estimulació primerenca i té per
objectiu desenvolupar tècniques de control del motor del cap, control del tronc, voltes del
cos, parades, salts i tècniques fisioteràpiques
- HABILITATS MOTORES FINS
o Programes d’estimulació primerenca
o Específic: Entrenant una postura correcta
o La normalització del to, (control de la postura correcta, massatge i estimulació
manual dels punts motors)
o El desenvolupament de patrons. Enforteix la coordinació muscular, la força
muscular, l'equilibri d'aprenentatge, el desenvolupament de la bona coordinación

4) COGNITIU-COMPORTAMENTAL

- Els nens amb discapacitat intel·lectual tenen problemes d’atenció, memòria i en funcions
executives.
- A nivell conductual poden presentar conductes repetitives i perseverants, agressivitat,
impulsivitat, comportament antisocial o autodestructiu, tàndols.
- A la síndrome de Down hi ha hiperexpressió de sentiments per falta d'inhibició de les
zones corticals frontals.
- síndrome de Prader-Willi, els nens poden tenir conductes inflexibles i manipulables, fins i
tot robant menjar o diners per comprar-lo (aquests subjectes tenen problemes a
l’hipotàlem que provoquen fam insaciable).
- Per millorar els comportaments amb problemes, s’utilitzen tècniques de modificació del
comportament (economia de token, extinció, emmotllament, ...) i medicació