Trastorns d’aprenentatge escolar

Dra Cristina Serra i Amaya

UTAE Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues

INTRODUCCIÓ:

Els trastorns d’aprenentatge (TA) tenen una base neurobiològica, amb component genètic que condiciona
que un nen amb QI normal no aconsegueixi avançar en un o més aprenentatges. Aquestes dificultats són
persistents i tenen repercussió negativa durant tota l’escolaritat. La prevalença dels TA és del 5-15% de la
població escolar. I són una causa molt freqüent de fracàs escolar.

El fracàs escolar és un dels problemes més greus del nostre país i afecta a més d’un 30% dels alumnes.
Entenem el fracàs escolar com la incapacitat per assolir els objectius marcats per les autoritats educatives
per l’ensenyament obligatori, per tant, abandonar el centre escolar sense obtenir cap títol acadèmic.

El fracàs escolar depèn de:

Característiques i capacitat dels alumnes

◦ L’aptitud, la capacitat d’esforç i sacrifici de cadascú. De totes 3, l’aptitud ve determinada

genèticament i no varia amb l’edat.

◦ Qualsevol alumne que als 8 anys no ha aconseguit un nivell esperat de lectura, escriptura,
càlcul i/o capacitat d’atenció , ha d’activar una senyal d´ALARMA als professionals que
l’atenen. És important fer una detecció precoç

◦ Unes capacitats cognitives limitades (baixa capacitat intel—lectual) no són el mateix que un
trastorn específic de l’aprenentatge (TA) i per tant necessiten ajudes diferents.

◦ Aquest nens i nenes tenen més risc de problemes de salut mental: estrès, ansietat, depressió
i tentatives de suïcidi

Context familiar :

◦ el nivell educatiu dels pares, sobretot en classes socials més desafavorides

(expectatives, implicació, hàbit lector, activitats culturals...)

◦ Component genètic, més d’un membre de la família no ha finalitzat els estudis i és

justifica amb la frase “la nostra família NO serveix per l’estudi”

◦ Dificultat per accedir a centres psicopedagògics per manca de recursos econòmics

Sistema educatiu:

◦ Flexibilitat dels programes educatius i dissenys curriculars. La majoria d’alumnes amb TA

tenen un nivell d'intel—ligència normal i capacitat per aprendre els continguts. Les
adaptacions no consisteixen en reduir els continguts sinó en adaptar els procediments

◦ Cal promoure la formació del professorat

◦ Professionals de suport a les escoles

Aspectes neurobiològics:

La definició d’aprendre, implica adquirir informació, guardar-la i en el moment necessari, utilitzar-la. És a dir,
la informació penetra a través dels sentits, es processa i guarda en el nostre SNC i posteriorment, l’evoquem.
El cervell pateix molts canvis des de l’etapa embrionària fins a la vellesa. El pic màxim d’aprenentatges es
produeix durant les 2 primeres dècades, quan l’estructura i les connexions del cervell es van esculpint a partir
d’influències biològiques i ambientals. La constant interacció del SNC i l’entorn dóna lloc a l’aprenentatge.

Trobem dos tipus de teixit en el cervell:

Substància gris: formada pels cossos de les neurones. Hi trobem les funcions cognitives (llenguatge,
percepció, memòria...)

Substància blanca: formada per fibres que connecten les diferents àrees del còrtex.

I dos hemisferis cerebrals:

El Dret, que té les funcions d’orientació en espai, habilitats artístiques, capacitat adaptació i
comprensió de situacions socials. Processa la informació nova i té un paper fonamental en
l’adquisició de nous aprenentatges.

L’Esquerre: bàsicament és l’hemisferi del llenguatge (processar i produir).

Cada àrea cerebral s’ha vist implicada en diferents processos de l’aprenentatge

Informació somatosensorial

Funcions motrius i Informació visoespaial

executives complexa
(planificació, presa
de decisions, Informació visual
autocontrol de
conducta, previsió
de conseqüències...)
Coordinació
motriu. S’ha
Processar paraules escrites
Informació relacionat amb
o la cara d’un conegut a
auditiva TDAH i dislèxia
gran velocitat
ELS TRASTORNS D’APRENENTATGE

Dins el TA trobem definits:

Trastorn desenvolupament del llenguatge

Dislèxia

TDAH

Discalcúlia

TANV

1.TRASTORN DEL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE (TDL)

El TDL és una dificultat persistent pel processament del llenguatge, no secundari a retard mental ni dèficits
sensorials o motrius. Té una prevalença del 2% de la població en edat escolar. Per la seva evolució o
intervenció logopèdica, el nen afectat pot arribar a desenvolupar un llenguatge oral suficient per comunicar-
se, però el problema sol persistir implicant una dificultat en l’ aprenentatge de lectoescriptura i el discurs.

Si coneixem el desenvolupament normal del llenguatge veurem que el fetus és capaç d’escoltar dins l’úter,
durant el primer any l’oïda s’aguditza, les pimeres paraules intel—ligibles apareixen als 12-18 mesos i la unió
de dues paraules entre 24-30 mesos. Entre els 5 i 6 s’ha adquirit la base del llenguatge de l’adult i
posteriorment s’anirà enriquint el vocabulari.

D’altra banda a nivell neurobiològic sabem que en el 95% de persones dretanes i en el 70% de les
esquerranes el llenguatge s’ubica a l’hemisferi esquerre. Que en el 15% d’esquerranes poden tenir
representació de llenguatge en els 2 hemisferis i la resta (15%) només al dret. I l’hemisferi dret intervé en la
comunicació gestual, modulació de la veu, melodia de la parla i mímica.

Les àrees cerebrals implicades en el llenguatge són diverses, tal com es veu en el gràfic:

TDL
Repetició GSM: escriptura

Fascicle arquejat Comprensió

Denominació

Lectura
GSM

Expressió

És important diferenciar el TDL dels trastorns de la parla. Entenem com a parla, la producció sonora del
llenguatge oral, per tant la seva disfunció es dóna en els òrgans fonoarticulatoris i NO al SNC. Entre elles
trobem

◦ Dislàlies
 ◦ Disàrtries

◦ Disrítmies o disfluències:

 Taquilàlia.

 Tartamudeig o disfèmia

El Trastorn de desenvolupament de llenguatge afecta al desenvolupament de les àrees implicades en el

llenguatge del SNC

◦ Mòdul de la fonologia

◦ Mòdul de la morfosintaxis

◦ Mòdul de la semàntica

◦ Mòdul de la pragmàtica

Trobem nens que no s’ajusten totalment a un subtipus de TDL o que comparteixen característiques de 2
subtipus i alguns poden passar d’un tipus a un altre. En la literatura trobem moltes classificacions diferents
però la més utilitzada és la de Rapin i Allen que els classifica en subtipus segons si l’afectació és dels mòduls
de fonètica/fonologia, morfosintaxis, semàntica o pragmàtica del llenguatge.

FORMA FORMA CONTINGUT ÚS

Subtipus TDL Fonètica/ Morfosintaxis Semàntica pragmàtica

fonologia

Programació X
fonològica

Dispràxia verbal X

Fonològic sintàctic X X

Agnòsia auditiva X X X X

Lèxic-sintàctic X X
Semàntic-pragmàtic X X

En la majoria dels casos no es coneix la causa però les evidències científiques orienten cap una base
genètica. HI ha diversos gens implicats com el Gen FOXP2 (cromosoma 7q31), que s’ha vist alterat en
diversos membres d’una mateixa família afectats de TDL. Altres cromosomes també s’ha vist afectats com el
2,13,16 i 19. En estudis de RM funcional i volumètrica a nivell d’investigació, s’ha comprovat que l’estructura
del SNC està bé però hi ha anomalies en els circuits que connecten les diferents àrees implicades.

Per fer el diagnòstic és necessari la història clínica i antecedents familiars, comprovar la capacitat auditiva,
que els mecanismes fonoarticulatoris siguin normals i fer un estudi neuropsicològic on es valorin funcions
cognitives i lingüístiques. Entre elles valorar la modalitat receptiva i expressiva, nivells fonològics (sons), lèxic
(vocabulari), morfosintàctic(gramàtica), semàntic(significat) i pragmàtic (ús), a més a més de les habilitats
acadèmiques de lectura, escriptura i càlcul que també poden estar afectades. Dins els diferents subtipus el
més greu és l’agnòsia auditiva verbal i el que té millor pronòstic és disprogramació fonològica.

El tractament és específic depenent del tipus i la gravetat. Fins arribar a introduir mètodes alternatius de
comunicació en els casos més greus. En el mòdul de la fonologia cal integrar els fonemes que no realitza o
confon; en el de la morfosintaxis: millorar la comprensió i expressió de les oracions; en el de la semàntica:
millorar el nivell comprensiu i expressiu i en el mòdul de la pragmàtica: utilitzar el llenguatge com eina pels
intercanvis socials.

Les adaptacions escolars són difícils de fer i alguns necessiten una adaptació curricular individualitzada (PI).
Si que és recomanable evitar la utilització de més d’una llengua en l’entorn familiar i escolar.

Cal fer un diagnòstic diferencial amb un retard simple del llenguatge, un trastorn dins de l’espectre de
l’autisme (preguntar per joc imaginatiu i simbòlic i sobretot per la intenció comunicativa) i finalment amb la
dislèxia que pot cursar amb molta afectació del llenguatge oral en etapes inicials.

2.Dislèxia

La dislèxia o el trastorn d’aprenentatge de la lecto-escriptura, és una dificultat inesperada per adquirir la

lectura que presenten alguns nens amb intel—ligència, motivació i escolarització adequades. És el trastorn
més freqüent i millor estudiat. Té una prevalença entre 5-17% de la població. El 40% dels germans i entre un
30-50% dels pares d’un nen dislèxic també el presenten. Les repercussions van canviant al llarg de la vida,
però sempre estan presents, així que en l’edat adulta es tradueix en baixa velocitat lectora i poc domini
ortogràfic.

Per entendre la dislèxia cal parlar de la consciència fonològica. Aquesta és la capacitat per entendre que les
paraules estan composades per una cadena de sons o fonemes i s’adquireix als 4 anys. Pex: contar els sons
que té una paraula sense conèixer les lletres. Posteriorment s’aprèn la correspondència fonema-grafema,
aproximadament als 5 anys comencen a aprendre i relacionar les lletres (grafemes) amb els seus sons
(fonemes) i finalment es realitza la correspondència grafema-fonema. Aquest és el procés inicial de lectura a
educació infantil , comença amb una lectura fonològica que activa la ruta fonològica, és lenta, laboriosa i
cal molta atenció. L’exposició constant a textos escrits provoca l’ automatització d’aquesta via, activant una
via més ràpida que analitza la paraula en forma global, i és l’anomenada, ruta lèxica. Aquesta ens permet
adquirir l’ortografia d’una manera totalment passiva al identificar visualment la paraula de forma global.

Les manifestacions que trobem en la dislèxia depenen de l’edat del nen/a. Així a educació infantil i als
primeres cursos primària:

Dificultat per lletrejar i per al maneig mental dels sons de les paraules. Els costen les rimes. Mantenir
ordre seqüencial de paraules polisil—làbiques Pex: pel—lícula/peculila

Dificultat per anomenar els colors, les lletres, els números. Per dificultat en l’evocació de la paraula.

Dificultat per aprendre el so de les lletres (correspondència fonema-grafema)

Lectura amb molts errors sobretot en mecànica.

Escriptura amb errors ortogràfics naturals i arbitraris

Dificultat per memoritzar seqüències verbals (dies de la setmana, mesos de l’any, abecedari...)

En el cicle superior de primària i educació secundària (ESO)

Lectura lenta, poc automatitzada

Gran dificultat per aplicar normes ortogràfiques de forma espontània.


Expressió escrita deficient

Repercussió variable en la comprensió.

No automatitzar taules multiplicar

Finalment durant l’adolescència i edat adulta:

Baixa velocitat lectora

Poc domini ortogràfic

Rebuig a estudis o treballs que requereixin molta lectura o redacció

Les persones dislèxiques també poden presentar rebuig a tasques relacionades amb lectura, vergonya a
llegir en públic, falta de temps per acabar tasques escrites, baixos resultats acadèmics en proves escrites i
baixa autoestima.

A nivell neurobiològic, la causa exacta de la dislèxia no es coneix, hi ha diversos estudis genètics que
mostren famílies senceres amb aquest trastorn. A nivell d’investigació les tècniques neuroimatge estructural i
funcional, han demostrat l’existència de les dues rutes de lectura.

El diagnòstic és clínic i es basa en la història clínica, antecedents familiars i l’estudi neuropsicològic on es

veuen puntuacions dins normalitat excepte en les proves de lectura i escriptura i pitjor rendiment en
seqüències verbals automàtiques, evocació ràpida de paraules, memòria fonològica immediata, consciència
fonològica...

Com hem vist la dislèxia, l’acompanya tota la vida. Les manifestacions i repercussions van canviant i per tant
cal ajusta el tractament. És important identificar dificultats i habilitats. No només fer el tractament reeducatiu
del nen sinó que cal posar en coneixement del trastorn a la família i escola per iniciar adaptacions escolars,
vigilar autoestima i establir una coordinació entre professionals. La reeducació a de ser precoç i s’ha d’ajustar
segons l’edat del nen. Els primers cicles de primària (fins 9-10 anys) la reeducació va incidint en el trastorn
de base però després d’aquesta edat, cal buscar estratègies compensatòries.

3.TDAH

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, és un trastorn del neurodesenvolupament que es
caracteritza per excés activitat motriu, impulsivitat i defecte d’atenció. Afecta entre un 5-10% de la població i
tot i que la majoria de diagnòstics es fa durant la infància, un 50% dels casos, els símptomes persisteixen en
l’edat adulta. En el TDAH persisteixen patrons de conducta propis d’edats inferiors. El grau o repercussió en
diferents àmbits condiciona que es consideri o no que un nen pateix el trastorn. Cal que la conducta estigui
present en dos o més àmbits de la vida del nen.

El DSM V no parla de subtipus sinó que segons les manifestacions clíniques parlem de TDAH presentació
amb predomini de dèficit d’atenció, presentació amb predomini hiperactiu/impulsiu i presentació combinada

Clínica hiperactiva/impulsiva:

Clínica precoç, es sospita o diagnostica a educació infantil o primers cursos de primària.

Dificultats més importants en relació amb la conducta “no poden estar quiets” o “actuen sense pensar”

Impulsivitat. Són incapaços de pensar abans d’actuar i interrompen amb freqüència. Costa pensar les
conseqüències dels seus actes.

Hiperactivitat. Continuo moviment, no poden estar asseguts més de pocs minuts o si ho estan, sempre
tenen una part del cos en moviment, tenen alguna cosa a les mans o tocant el que tenen al voltant. Són
sorollosos: criden, els cauen les coses de les mans, mouen objectes... Aquesta clínica NO ÉS
CONSTANT I DISMINUEIX AMB L’EDAT.

Clínica de déficit d’atenció:


Clínica a partir del segon o tercer cicle de primària o fins i tot ESO.

Dificultats més en el rendiment acadèmic

“estan als núvols”, “és vago”, “no està motivat per estudiar”

No són capaços d’organitzar ni planificar

Dificultat per mantenir l’atenció en tasques tedioses o avorrides, especialment si són llargues.

Treballs amb molts errors i pocs detalls.

La primera part dels treballs o dels exàmens està millor, perquè no poden mantenir l’esforç

L’estrès i la motivació de “l’últim moment” fa que rendeixin millor

La motivació forta i la gratificació immediata els estimula.

Dificultat per jerarquitzar la importància de les tasques.

Els nens i nens TDAH també poden presentar altres manifestacions o símptomes secundaris com inflexibilitat
i conducta explosiva, baixa memòria de treball (Tipus de memòria a curt termini, imprescindible pel
raonament, la reflexió, la comprensió de demandes de l’entorn... Gràcies a ella retenim la informació rebuda i
la manegem per obtenir una conclusió o seguir una conversa. Aquesta baixa memòria de treball està
implicada en la baixa comprensió lectora, dificultat en problemes de mates i redaccions que tenen aquests
nens). Dificultats aprenentatge perquè els costa organitzar un text escrit i el discurs oral, tenen una baixa
comprensió lectora, els falta organització, motivació i concentració. Baixa autoestima, fan molt esforç i tenen
poca recompensa ( “ets molt desobedient”, “no t’esforces”...). Alteracions del son per un mal funcionament
cicle son/vigília.

Les causes del TDAH són múltiples , estan implicats factors genètics, present 80% dels casos però també
factors adquirits. Aquests representen 1-10% del total dels nens i hi estan implicats el consum de tabac i
alcohol durant l’embaràs, la prematuritat i baix pes al naixement o qualsevol agressió al cervell durant els
primers anys de vida (TCE).

A través d’estudis de neuroimatge estructural i funcional s’ha comprovat que existeix una alteració del lòbul
prefrontal, anomalies en el funcionament d’aquestes estructures a nivell químic i estructural. A nivell químic
per alteració de neurotransmissors com la dopamina i noradrenalina. A nivell estructural: menys volum
cerebral total, disminució de volum en el còrtex prefrontal dret, del tamany del caudat, dels hemisferis
cerebel—losos i del lòbul postero-inferior del vermis cerebel—lós.

L’evolució en el TDAH no tractat, es considera que només un 10-20% tenen remissió funcional. Un 75% dels
nens TDAH seran adolescents amb TDAH i d’aquests 50% seran adults amb TDAH. La prevalença TDAH en
l’adult és 3-4% i aproximadament un 20% dels nens TDAH seran adults amb símptomes greus. Entre un 30-
70% de persones amb TDAH tindrà algun altre trastorn, ja sigui psiquiàtric (trastorn de conducta, trastorn
negativista-desafiant, depressió, ansietat), d’aprenentatge ( dislèxia, TDL, TANV o discalcúlia) o altres ( tics).

El diagnòstic de TDAH és clínic. La història clínica juntament amb els criteris descrits en el DSM V i l’estudi
neuropsicològic. Aquests estudis per conèixer el quoficient intel—lectual, descartar trastorns associats,
conèixer el perfil detallat de funcionament cognitiu i les habilitats acadèmiques (baixa comprensió lectora,
nivell baix ortografia, expressió escrita, càlcul mental i resolució de problemes). Cal saber que ESTUDIS
NORMALS NO HO EXCLOUEN.

Els criteris del DSM V, són els mateixos que el DSM IV amb uns matissos.
 TDAH. Criteris DSMIV

En l’apartat de la hiperactivitat:

Criteri 4: “A menudo es indadecuadamente ruidoso o tiene dificultades para jugar o dedicarse

tranquilamente a actividades de ocio”

Criteri 5: “A menudo está en marcha o suele actuar como si tuviera un motor, exhibe un patrón de
actividad motora excesiva que no es modificable por los requerimientos del entorno social

S’afegeix a la Impulsivitat un 4rt criteri: “con frecuencia habla en exceso sin contenerse ante las
consideraciones sociales”

Canvis en el DSM V, el TDAH forma part dels trastorns del neurodesenvolupament i deixa de ser trastorns de
diagnòstic durant la infància. El patró de conducta ha d’estar present en 2 o més ambients (escola, casa,
feina, amics o altres activitats). Ha de portar problemes de rendiment social, educacional o del lloc de treball.
Cal ≥ 2 informants. L’edat d’inici dels símptomes als 12 anys (en el DSM IV era als abans dels 6). A partir
dels > 17 anys només necessiten 5 símptomes de DA o H-I per complir diagnòstic.

Pel tractament farmacològic tenim dos tipus de medicació:

Estimulants:

◦ Metilfenidat:

 Concerta (12h)

 Medikinet (8h)

 Equasym (8 h)

 Rubifen (4h)

◦ Anfetamina:
  lisdexanfetamina,

 sals d’anfetamina

No estimulants:

◦ Atomoxetina

 Strattera (24h)

◦ Altres: clonidina, modafinilo, bupropion, guanfacina, venlafaxina, antidepressius tricíclics...

4.Discalcúlia

La discalcúlia és una dificultat específica per l’aprenentatge de l’aritmètica. La prevalença està entre 3-6%.
No es coneix la causa, però diferents estudis científics suggereixen component genètic.

La capacitat de manipular quantitats és una habilitat innata. HI ha unes habilitats quantitatives biològiques o
primàries, com són: Numerositat i preconteig: habilitat per determinar correctament la quantitat de petites
col—leccions sense contar-les (3-4 elements). Ordinalitat: comprendre conceptes “més que”, “menys que”.
Aritmètica simple: el nadó és capaç de realitzar sumes i restes en petites col—leccions (2 elements)

I unes altres competències aritmètiques secundàries o adquirides, Número i compteig: associar números amb
lletres, utilitzar el sistema de base-10, traduir números d’una representació a una altra (43 a quaranta-tres).
Quan més es practica el compteig, més estratègies poden utilitzar els nens. Numeració. Estimació.

Les manifestacions clíniques que presenten els discalcúlics són diferents segons l’etapa escolar. Aixa a

Educació infantil:

◦ No saben classificar objectes per les seves característiques

◦ No entenen conceptes “més que”, “menys que”

◦ Dificultat per ordenar elements pel seu tamany

◦ Fallen en la correspondència un a un

◦ Costa contar fins a 10 o copiar números aràbic

Educació primària:

◦ Falla l’aritmètica bàsica

◦ Poca noció de quantitat

◦ Incorrecte execució d’exercicis aritmètics

◦ Falta d’habilitat per contar

◦ Incapacitat per dir l’hora

◦ Dificultat per resoldre problemes

◦ Poca habilitat per medir, reagrupar, estimar solucions

◦ Poca automatització dels fets aritmètics

◦ Ús incorrecte de signes, oblidar el portant, mala ubicació dels dígits


ESO:

◦ No tenen bon ús del número en la vida quotidiana

◦ Errors en càlculs

◦ Necessiten la calculadora per sumes senzilles

◦ No han automatitzat fet aritmètics

◦ Poques estratègies en la resolució de problemes

◦ No saben utilitzar l’estimació

Discalcúlia. Aspectes cognitius

Codis de manipulació
d’informació numèrica
Codi de magnitud (quantitat)
Codi auditivo-verbal
Codi aràbig-visual
Descripció
Representació analògica de les quantitats.
Encarregat de comprendre les relacions
tamany-distància entre números, línea
numèrica mental, estimació, comparació i
càlcul aproximat
Representació verbal, números com
conjunts de paraules. Encarregat de
processar taules de multiplicar, sumes
simples, conteig i totes les funcions
matemàtiques depenents del llenguatge
Representació de la forma visual-aràbiga
dels números. Encarregat de la lectura i
escriptura dels números aràbigs, de les
operacions amb números amb varis dígits i
la diferència entre parells-imparells.

A nivell neurobiològic veiem diferents alteracions segons l’àrea cerebral implicada.

 Discalcúlia. Nivell neurobiològic

S’activen sistemàticament una sèrie de
circuïts cerebrals localitzats en el lòbul
parietal.
Codi de magnitud

Codi verbal

Codi visual

El diagnòstic es basa en la història clínica i l’avaluació neuropsicològica. Tipus d’errors que ens trobar a
l’estudi són espaial: per mala organització en el full, procedimental: desconeix o no recorda els passos en
operacions o problemes, atencional: càlculs imprecisos, errors d’impulsivitat, no planifica..., llenguatge: no
reté vocabulari matemàtic, noció de quantitat: mal maneig de quantitats, estimació...

Pel càlcul necessites moltes funcions: memòria, llenguatge, atenció, funcions executives, visoespaials... Per
això és difícil el diagnòstic ja que un TDAH pot fer errors per falta d’atenció o mala memòria de treball, un
dislèxic perquè no automatitza les taules, un TANV col—loca malament els números en les seves columnes...,
un TDL té problemes de raonament numèric, compteig... La coexistència amb TDAH és entre 15 i 26% i amb
la dislèxia entre 17 i 64%.

Pel tractament de la discalcúlia NO hi ha evidència científica sobre l’eficàcia de cap tipus d’intervenció
específica, es recomana un abordatge a nivell individual.

5-TANV

El trastorn d’aprenentatge no verbal (TANV), és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la

coordinació motriu, la integració visuoespaial, les habilitats psicosocials i els aprenentatges escolars. No està
recollit en el DSM V. El TANV té diverses definicions i no hi ha criteris consensuats pel diagnòstic. Per
aquest motiu no hi ha dades ni estudis epidemiològics.

Les característiques a nivell neuropsicològic , les dividim en dèficits primaris, secundaris i terciaris. A més
també trobem dèficits a nivell del llenguatge. Aquests dèficits contrasten amb unes bones habilitats
lingüístiques primàries (percepció autiditiva), secundàries (atenció verbal i auditiva) i terciàries (memòria
auditiva i verbal).

-Dèficits primaris:

◦ la percepció tàctil i visual

 ◦ la psicomotricitat àmplia

◦ adaptació a les tasques o en situacions noves

Dèficits secundaris:

◦ Atenció tàctil

◦ Conductes exploratòries

Dèficits terciaris:

◦ en la memòria tàctil i en la visual

◦ Formació de conceptes

◦ Capacitat de resolució de problemes

Dèficits en algunes dimensions del llenguatge:

◦ Pràxies orals

◦ Prosòdia

◦ Pragmàtica

A nivell clínic trobem una gran variabilitat.

Àrea motriu. Són maldestres. Des de la primera infància dificultats en motricitat fina i gruixuda. Esport,
retallar, cordar-se la bata, grafisme, vessar l’aigua, caure objectes de les mans, arrugar els papers,
cordar-se botons o llaços, vestir-se...

Àrea social. Solen mostrar-se oberts a iniciar relacions però amb dificultat per mantenir-les, no interpreten
la informació no verbal. Judicis erronis, males interpretacions o interpretacions literals. Nens mecànics,
rutinaris, dificultat per resoldre “noves situacions”

Funcions visoespaials/visoconstructives. Mal maneig de l’organització i distribució de l’espai sobre el

paper, males presentacions, escassa habilitat pel dibuix i puzzles, col—locació errònia de números,
limitacions en reproduccions i orientació en mapes, dificultats per copiar de la pissarra.

Exemple de la figura de Rey

Llenguatge. Bones habilitats en fonologia i morfosintaxi. Dificultat per interpretar paraules o frases
segons el context, reconèixer dobles sentits, diferents significats que pot tenir una paraula, sentits
figurats, ironia i bromes. Actuen millor amb nens més petits o amb adults.

Àrea afectiva. Tendeixen a aïllar-se, “estan fora de lloc”. Criticats i castigats per situacions que no
poden resoldre. Baixa autoestima, ansietat i depressió
 A nivell d’aprenentatge les dificultats venen per la mala grafia, en lectura fan una mala comprensió
lectora, perquè fan interpretació literal del que llegeixen i per dificultat d’extraure la idea principal d’un text
i fins i tot poden tenir dificultats en la descodificació grafema-fonema (mala percepció visual),
Matemàtiques: Errors en alineació de números, dificultat en el raonament de problemes.

A nivell neurobiològic sembla que hi una disfunció de l’hemisferi dret.

TANV. Aspectes cognitius i

neurobiològics
HEMISFERI DRET
HEMISFERI ESQUERRE •Estil cognitiu:
•Estil cognitiu: •Processament
•Processament simultani, holístic o
seqüencial. Observació i gestàltic
anàlisi dels detalls •Percepció/cognició:
•Percepció/cognició: •Estímuls no verbals,
•Processament i percepció visoespaial
producció de llenguatge •Habilitats acadèmiques:
•Habilitats acadèmiques: •Raonament
•Lectura matemàtic, alineació
•Motor: dels números
•Seqüenciació de •Motor:
moviments, execució de •Manteniment del
moviments i gestos gest i la postura
seguint un ordre •Emocions:
•Percepció de les
emocions

El diagnòstic es realitza per la història clínica. És important preguntar pel desenvolupament psicomotor inicial.
Solen tenir un desenvolupament normal o precoç del llenguatge i un cert retard en l’àrea motriu. Exploració
física. Estudi neuropsicològic: CI, llenguatge, memòria, funcions executives i atencionals, visoperceptives,
visoespaials i visoconstructives, coordinació i velocitat motriu, aprenentatges escolars. Podem trobar TANV
primari on no hi ha trastorns associats. Però també es parla de “Perfil neuropsicològic de TANV”, nens
afectats de cromosomopaties, síndromes dismòrfics, seqüeles TCE greu, hidrocefàlies, efectes secundaris de
tractament oncològic, disgenèsia del cos callós, prematuritat.... ÉS L’ÚNIC TRASTORN D’APRENENTATGE
ON ESTÀ INDICAT Ressonància magnètica cerebral, si precisa.

El tractament es basa en compensar dificultats i potenciar habilitats. En una primera etapa és important
estimular punts dèbils. La segona etapa es basa en buscar estratègies compensatòries utilitzant els seus
punts forts. (memòria mecànica i verbal, seguiment de pautes, perseverança i tenacitat). Cal evitar termes
ambigus, frases de sentit metafòric, preguntes obertes, ironies o sarcasmes, anticipar amb temps els canvis,
dir que s’espera d’ells en una situació i donar consignes verbals concretes i explícites.
BIBLIOGRAFIA XERRADA TRASTORNS APRENENTATGE ESCOLAR

1. American Psychiatric Association. DSM V.

2. Per què em costa tant aprendre? Ed Edebé. A. Sans.
3. Guia de pràctica clínica sobre el TDAH en niños y adolescentes. Madrid: Plan Nacional
para el sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Consumo. Agència
d’avaluació de tecnologia i recerca mèdiques de Catalunya; 2009. Guies de pràctica
clínica en el SNS.
4. Quadern FAROS. El aprendizaje en la infancia y la adolescència: claves para evitar el
fracaso escolar. www.faroshsjd.net
5. Attention-Deficit hyperactivity disorder. A Handbook for diagnosis and treatment.
Guilford Press; 2006. 3 ed. Barkley RA.
6. Cortical Thinning af de attention and executive function networks in adults wiht TDAH.
Makris et al, Cerebral Cortex . June 2007;17:1364-1375
7. Trajectories of cerebral cortical developmet in childhood and adolescence and adult
attention-deficit/hiperactivity disorder. Shaw et al., Biol Psychiatry 2013
8. Attention and executive Systems abnosmalities in adults with childhood ADHD: a
DT_MTI study of connections. Makris et al, Cerebral còrtex May 2008;18:1210-1220
9. Brain activationp rofiles in dyslexic children during non-word reading: a magnètic
source imaging study. Neuroscience Letters 290 (2000), 61-65
10. Magnetic source imaging studies of dyslexia interventions. Developmental
neuropsychology 2006, 30 (1), 591-611
11. Develepmental dyslexia. The Lancet, 2004, 363, pp 1451-60
12. Paradoxes in the definition of dyslexia. Dyslexia 1999, 5, 192-214
13. Trastorno específico del lenguaje. Málaga: Aljibe. 1999. Agudo G.
14. El lenguaje del niño. Barcelona: Masson, 2ª edición 2001. P 3-28
15. Perfiles clínicos evolutives y transiciones en el espectro del trastorno específico del
desarrollo del lenguaje. Rev Neurol 2003; 36 (supl1) s29-s35 Crespo-Eguílaz N,
NarbonaJ.
16. The develoment of arithmetical abilities. Journal of child psychology and spychiatry
46:1(2005) pag 3-18.
17. Three pareital circuits for number processin. Cognitive neuropsychology, 2003, 20
(3,4,5,6), 487-506. DehaeneS, Piazza M, Pinel P, CohenL.
18. Bases neuronales del procesamiento numérico y del cálculo. Rev Neurol 2010, 50 (1):
39-46
19. Síndrome del hemisferio derecho en niños: correlación funcional y madurativa de los
trastornos del aprendizaje no verbales. Rev Neurol 2000;31(4): 360-367
20. Non-verbal learning disorders: cognitive-behavioural characteristics and
neuropsychological aspects. Rev Neurol. 2009. Feb 27; 48 Suppl2: s77-81