LLEIS

AUTORS
CITES/DOCUMENTS

Tema 14.
Les necessitats educatives especials dels alumnes i les
alumnes amb deficiència auditiva. Aspectes diferencials
en les diferents etapes del desenvolupament.
Identificació de les necessitats educatives especials
d'aquests alumnes. Sistemes de detecció del dèficit.
1. INTRODUCCIÓ
En aquest tema veurem quines són les necessitats d'aquests alumnes que presenten
deficiència auditiva. Com funciona l'orella. Quin tipus de pèrdues auditives existeixen i les
implicacions de cadascuna.
Actualment, amb el Decret 150/2017, del 17 d'octubre, partim d'un model d'escola inclusiu
on la gran majoria d'alumnes tenen cabuda a l'escola ordinària. Tenint en compte aquest
model, és important tenir present la tasca que hem de desenvolupar els docents envers el
centre, els alumnes i les famílies per tal de donar una resposta educativa a les necessitats
que se'ns presenten en el nostre dia a dia.
Com s'exposa al llibre "Alumnat amb pèrdua auditiva" de Cardona et al. (2010) a la
societat no hi ha dues persones idèntiques, amb les mateixes capacitats, interessos,
aptituds, reptes, contextos socioculturals... i tampoc a l'escola o a la classe hi ha dos
alumnes iguals, cadascú té la seva pròpia manera de ser, el seu estil i el seu ritme
d'aprenentatge, la seva pauta i rapidesa de desenvolupament, motivació, interessos i
curiositat davant del coneixement. Els centres educatius es troben davant del repte de
capacitar-se per promocionar i donar suport a la participació i també a l'aprenentatge de
tot l'alumnat, cada cop més divers, a la línia d'una escola per a tothom. Els alumnes que
tenen discapacitat o certes dificultats específiques no són una excepció.

2. MARC LEGISLATIU
Queda establert en la LOE 2/2006, del 3 de maig, d'educació, en el seu capítol II que els
alumnes amb dèficit auditiu són alumnes amb NESE. A Catalunya, la LEC 12/2009, del 10
de juliol, també considera aquests alumnes amb NESE.
El Decret 150/2017, del 17 d'octubre, de l'atenció de l'alumnat dins un marc d'un sistema
educatiu inclusiu, determina les mesures i suports que s'han de contemplar a les escales
amb alumnes amb dèficit auditiu.

3. L'OÏDA. ANATOMIA I FISIOLOGIA

La funció principal de l'oïda és convertir les ones sonores que entren pel CAE (Conducte
Auditiu Extern) en vibracions que es converteixen en impulsos elèctrics que s'envien al
cervell a través del nervi auditiu.

1
LLEIS
AUTORS
CITES/DOCUMENTS

3.1. ANATOMIA
L'orella es divideix en tres parts:
L'orella externa: Pavelló auditiu, CAE (Conducte Auditiu Extern).
Orella mitjana: Timpà, cadena d'ossets (martell, enclusa i estrep), trompa d'Eustaqui.
Orella interna: Còclea, nervi auditiu, laberint vestibular (responsables de l'equilibri).

3.2. FISIOLOGIA
L'orella externa: és on es condueixen les ones sonores fins al timpà.
L'orella mitjana: les ones sonores es transmeten a través del timpà i els ossets cap a la
còclea.
L'orella interna: és on es troba la còclea i les ones sonores que es converteixen en
estímuls nerviosos que s'envien al cervell perquè les converteixi en sensacions sonores.

4. LA DEFICIENCIA AUDITIVA: TIPUS I CLASSIFICACIÓ

La deficiència auditiva és el dèficit sensorial més comú tant en l'etapa adulta com en la
infantesa. Es calcula que 1 de 1000 nounats presenta hipoacúsia severa en el moment del
naixement o durant la primera infantesa. Aproximadament la meitat d'aquests casos són
d'origen genètic, la resta són provocats per diversos factors: ambientals, infeccions,
traumes físics o acústics.
Una pèrdua auditiva sovint implica més que un dèficit en la percepció del volum del qual
sentim. És a dir, no només vol dir que les persones sordes hi senten més fluix. Sovint
també es veu compromesa la qualitat del que senten.
La pèrdua auditiva, en el grau que sigui, pot afectar el processament de la informació
lingüística i al desenvolupament del llenguatge i la parla.

A l'hora de parlar d'aquestes pèrdues hem de tenir en compte: etiologia, moment en el

qual es produeix la pèrdua, on es produeix la lesió (orella externa, mitjana o interna), grau
de pèrdua, o si està afectada una o les dues orelles.

4.1. ETIOLOGIA
Genètiques: la sordesa està en el gen d'un o dels dos progenitors.
Adquirides: no té una causa genètica. Es pot produir en la gestació (per infecció de la
mare), durant el part o després del naixement (meningitis, traumatisme...).

4.2. MOMENT EN EL QUE ES PRODUEIX LA PÈRDUA

Pre-locutives: abans de l'adquisició del llenguatge.
Post-locutives: després de l'adquisició del llenguatge.

4.3. LOCALITZACIÓ DE LA LESIÓ

● Pèrdua auditiva conductiva o de transmissió:
Es produeix quan l'afectació és a l'orella externa o l'orella mitjana. Aquestes
afectacions provoquen que no arribin bé les ones sonores a l'orella interna. L'efecte és
com si tinguéssim l'orella tapada, provoca una disminució per igual de la percepció del

2
LLEIS
AUTORS
CITES/DOCUMENTS

so. Acostumen a ser patologies que responen bé al tractament quirúrgic o

adaptacions a aparells auditius. Poden ser susceptibles de portar audiòfons o
sistemes de vibració (sistemes BAHA, diademes vibradores).

● Pèrdua auditiva neurosensorial o de percepció:

Es produeix quan l'afectació està en l'orella interna (còclea) o el nervi auditiu. La
pèrdua és irreversible i l'afectació de les freqüències no sempre és a totes per igual,
n'hi poden haver unes més afectades que les altres. A més a més de necessitar més
volum per sentir-hi, pot ser que el que arribi estigui distorsionat. Depenent de les
restes auditives de cada persona es recomanarà d'audiòfons o implant coclear.
Existeix l'implant de tronc cerebral que és una opció només per les persones que no
poden ser candidats a un implant coclear.

● Pèrdua auditiva mixta:

En aquests casos l'afectació es produeix tant en la transmissió del so al nervi auditiu
com en el processament en l'orella interna o nervi auditiu. Aquests casos poden ser
susceptibles de portar audiòfons o implants. En cap cas es resoldrà només amb un
sistema de vibració.

● Pèrdua auditiva central:

Fa referència als casos on la lesió es troba en els centres auditius del cervell. La
senyal acústica pot arribar bé, però el cervell no la interpreta. No es pot resoldre amb
sistemes auditius.

4.4. GRAU DE PÈRDUA

● Normalitat: es poden sentir sons per sobre de 20 dB.

● Lleu: la pèrdua oscil·la entre 20 i 40 dB en la millor orella. La comprensió es fa difícil

quan estan en entorns sorollosos.

● Moderada: la pèrdua oscil·la entre 40 i 70 dB en la millor orella. Poden presentar

problemes en la comprensió de paraules i pèrdua d'informació en converses. Cal ajut
d'audiòfons per poder seguir els aprenentatges escolars amb èxit.

● Severa: la pèrdua oscil·la entre 70 i 90 dB en la millor orella. Normalment, tenen bona

resposta amb audiòfons tot i que en algun cas es pot recomanar l'implant coclear.

● Profunda: la pèrdua esta per sobre dels 90 dB, a vegades no hi ha restes en totes les
freqüències. Habitualment són usuaris d'implant coclear i en casos excepcionals
poden funcionar bé els audiòfons d'última generació.

● Cofosi: cap percepció del so.

3
LLEIS
AUTORS
CITES/DOCUMENTS

4.5. AFECTA A UNA O A LES DUES ORELLES

● Unilateral: afecta una orella.
● Bilateral: afecta les dues orelles.

Els alumnes que pateixen sordeses unilaterals poden funcionar i adquirir el llenguatge de
manera normalitzada. En aquests casos cal tenir en compte l'efecte pantalla: Els alumnes
poden no respondre quan se'ls crida pel costat que no hi senten o poden tenir dificultats
per localitzar la font sonora.
Actualment, existeixen uns sistemes auditius (Cross) que volen minimitzar aquestes
dificultats. Es col·loca a l'orella afectada un audiòfon que fa la funció de recollir tots els
sons que es perceben per aquell costat i enviar-los a l'audiòfon situat a l'orella no
afectada.

5. ASPECTES DIFERENCIALS EN LES DIFERENTS ÀREES DEL

DESENVOLUPAMENT
La dificultat d'aquests alumnes, derivada de la seva discapacitat, és la d'adquirir i
desenvolupar el llenguatge oral.
El ventall d'alumnes amb deficiència auditiva que ens podem trobar és molt gran, des
d'alumnes que tenen un llenguatge oral molt competent a altres que presenten serioses
dificultats de comprensió i expressió.

A continuació anomenarem els aspectes del desenvolupament que poden diferenciar-se

del desenvolupament típic:

● Desenvolupament lingüístic: si l'individu no és detectat a temps, protetitzat amb

celeritat i ben estimulat auditivament, les dificultats lingüístiques portaran a la
incomprensió de l'entorn, a aïllament social, problemes de relació i d'adquisició del
llenguatge. Tot i recordar una vegada més que la heterogeneïtat de l'alumnat amb
sordesa és molt gran, detallarem a grans trets els problemes en cada aspecte del
llenguatge (forma, contingut i ús):

● Forma: poden presentar problemes en la fonètica i la fonologia per la

dificultat d'audició, discriminació i identificació dels sons provocant
problemes en la producció de la parla. En la morfologia i la sintaxi les
dificultats es manifestaran a l'hora de comprendre mots funcionals.

● Contingut: afectaran aspectes com el lèxic i la semàntica traduint-se en

dificultats en l'ús i comprensió de vocabulari, així com en la sobreextensió,
les categoritzacions...

● Ús: respon a la pragmàtica. Podran presentar dificultats en l'ús i comprensió

del llenguatge figurat, frases fetes, ironía, dobles sentits, en utilitzar
adientment les funcions del llenguatge i en la intenció comunicativa.

4
LLEIS
AUTORS
CITES/DOCUMENTS

● Desenvolupament psicomotriu: Algunes patologies auditives es relacionen amb

problemes amb l'equilibri, per això pot haver-hi individus que aprenguin a caminar
més tard i que tinguin problemes de coordinació.

● Desenvolupament cognitiu: tot i no tenir problemes cognitius de base, la dificultat

en l'adquisició i domini del llenguatge pot fer que el pensament i els processos
mentals abstractes en resultin compromesos.

● Desenvolupament afectiu i social: quan les dificultats de llenguatge oral són molt
importants, els alumnes poden presentar problemes de relació amb els iguals i això
els pot causar problemes d'autoestima. Caldrà vetllar estratègies als alumnes
perquè puguin expressar els seus sentiments i entendre el que els passa, així com
fer un treball de cohesió de grup des de la tutoria de classe per incloure aquests
alumnes dins el grup.

6. IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES

ESPECIALS D'AQUESTS ALUMNES

A continuació detallarem les necessitats educatives per etapes:

ETAPA INFANTIL (0-6): és el moment on es fa la detecció de les sordeses pre-locutives

neurosensorials i mixtes . Aquesta etapa es subdivideix en dues: 0-3 i 3-6.

En l'etapa 0-3 el primer servei que intervé és l'àmbit sanitari encarregat de fer el
diagnòstic del tipus i grau de pèrdua. A partir d'aquest moment, l'infant és derivat a la
GREDA de la seva zona per tal de rebre estimulació auditiva primerenca i fer les
consideracions oportunes del comportament auditiu de l'alumne.

D'acord amb l'establert el Departament d'ensenyament ha d'informar a les famílies per tal
que puguin escollir lliurement l'escolarització en modalitat oral o bilingüe dels seus
fills/filles:

Modalitat oral: La llengua vehicular dels aprenentatges és la llengua oral parlada

i escrita.

Modalitat bilingüe: Coexisteixen la llengua de signes catalana (LSC) i les

llengües orals i escrites oficials. En aquesta modalitat la LSC és la llengua
vehicular d'aprenentatges.

En l'etapa 3-6 el GREDA juntament amb l'EAP de la zona és l'encarregat d'orientar a la

família a l'hora de triar l'escola d'infantil i primària pel seu fill. En principi es recomana que
les pèrdues importants (profundes i severes) s'escolaritzin en centre SIAL (projecte de
suport específic a l'audició i llenguatge).

5
LLEIS
AUTORS
CITES/DOCUMENTS

ETAPA PRIMÀRIA: En aquesta, els infants sords s'enfrontaran a l'adquisició d'una eina
molt important que els facilitarà l'accés a molta informació oral: l'escriptura.

Cal vetllar perquè aquest procés d'adquisició es faci de la millor manera possible. En
aquesta etapa les funcions de la MALL i la logopeda del GREDA cal que estiguin ben
definides. La MALL s'encarregarà de facilitar l'accés al Currículum dins o fora de l'aula
mentre que la logopeda del CREDA treballarà aspectes del llenguatge. En aquesta etapa
és on es faràn més evidents si calen les adaptacions curriculars o totes les mesures
d'anticipació de continguts per tal que l'alumne pugui accedir al currículum. Així com l'ajut
d'aparells de FM per facilitar l'audició del mestre en explicacions en gran grup.

En totes aquestes etapes, l'encarregat de valorar quins suports necessita l'alumne en

cada moment és principalment el CREDA juntament amb l'EAP.

7. SISTEMES DE DETECCIÓ DEL DÈFICIT AUDITIU

Des del febrer del 2010 es va establir a Catalunya el cribratge auditiu neonatal universal.
Això permet saber si el nounat té una pèrdua auditiva en els primers dies de vida. Als
nounats se'ls fan els potencials evocats de tronc cerebral automatitzats (PEATC_A). Es
col·loquen uns electrodes al cap i uns auriculars d'inserció d'un sol ús. No cal adormir el
nen, només que estigui tranquil o aprofitant el son natural. En pocs segons ens pot donar
informació de si existeix o no pèrdua. Si surt positiu es torna a repetir al cap d'un mes. En
el cas que torna a sortir positiu es deriva l'infant a l'otorrino per a fer més proves.

Les proves per determinar el dèficit auditiu es divideixen en objectives i subjectives. En les
objectives no cal la col·laboració activa del subjecte. En canvi, en les subjectives sí.

Proves objectives:
Otoscòpia: observació visual, mitjançant l'otoscopi, del CAE i el timpà.

Timpanometria: Mesura la pressió del timpà. Si la pressió és negativa és un indicador de

problemes en l'orella mitjana.

Impedanciometria: explora també l'orella mitjana, inclou timpanometria més valoració

dels reflexes estapedials. La presència d'aquests reflexes descarta una sordesa severa o
profunda.

Proves subjectives:
Audiometria tonal: ens proporciona el llindar auditiu d'una persona mitjançant l'escolta de
tons purs a diferents freqüències. Els resultats es registren en un audiograma (gràfic que
recull freqüència i la intensitat). En aquest gràfic podem visualitzar fàcilment el grau de
pèrdua.

Audiometria verbal: s'explora la intel·ligibilitat que té el subjecte de paraules a diferents

intensitats.

6
LLEIS
AUTORS
CITES/DOCUMENTS

8. CONCLUSIÓ
El cribratge auditiu neonatal i els nous ajuts audioprotètics han obert unes possibilitats als
infants sords inimaginables fa uns anys.
L'educació dels infants ha evolucionat molt en els últims anys, així com les proves per
avaluar el dèficit i la seva evolució. Les necessitats educatives d'aquests alumnes han de
ser molt coordinades entre el servei sanitari i l'àmbit escolar.
La valoració de l'aprenentatge i desenvolupament del llenguatge serà el factor que ens
donarà informació en tot moment dels ajuts que necessitarà aquest alumnat.

9. BIBLIOGRAFIA
CAPDEVILA, M. (2008). Sords profunds. pero hi sentim i parlem. Editorial Municipal.
CARDONA ET AL.(2010) Alumnado con pérdida auditiva. Escuela inclusiva: alumnos
distintos pero no diferentes . Editorial Graó.

Grup d'investigació sobre les sordeses i Trastorns en l'adquisició del llenguatge: Alumnat
sord a les etapes infantil i primaria. Criteris i exemples d'intervenció educativa. Manuals de
la UAB, 2002.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.

Decret 150/2017, del 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un

sistema educatiu inclusiu.

10. WEBGRAFIA

NESE:
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/nes
e/
GREDA:
http://xt.ec.gencat.cat/ca/serveis/see/creda/

11. ESQUEMA
1. L'oïda. Anatomia i fisiologia.
1.1. Anatomia: Orella externa: pavelló auditiu, CAE (conducte auditiu extern). Orella
mitjana: timpà, cadena d'ossets (martell, enclusa i estrep), trompa d'Eustaqui.
Orella interna: còclea, nervi auditiu, laberint vestibular i conductes semicirculars
(responsables de l'equilibri).
1.2. Fisiologia: L'orella externa: on es condueixen les ones sonores fins al timpà
L'orella mitjana: les ones sonares es transmeten a través del timpà i els ossets cap
a la còclea. L'orella interna: on es troba la còclea i les ones sonores es
converteixen en estímuls nerviosos que s'envien al cervell perquè les converteixi en
sensacions sonores.
2. La deficiència auditiva.Tipus i classificació.

7
LLEIS
AUTORS
CITES/DOCUMENTS

Etiología: genètiques i/o adquiridas.

Moment en el que es produeix la pèrdua: pre-locutives i post-locutives.
Localització de la lesió: pèrdua auditiva conductiva o de transmissió, pèrdua
auditiva neurosensorial o de percepció, pèrdua auditiva mixta i pèrdua auditiva
central.
Grau de pèrdua: normoient, lleu, moderada, severa, profunda i cofosi.
Afecta a una o a les dues orelles.
3. Aspectes diferencials en els diferents etapes del desenvolupament.
Desenvolupament lingüístic: forma, contingut i ús.
Desenvolupament psicomotriu.
Desenvolupament cognitiu.
Desenvolupament afectiu i social.
4. identificació de les necessitats educatives especials d'aquests alumnes.
Modalitat oral: La llengua vehicular dels aprenentatges és la llengua oral parlada i
escrita.
Modalitat bilingüe: Coexisteixen la !lengua de signes catalana (LSC) i les llengües
orals i escrites oficials. En aquesta modalitat la LSC és la llengua vehicular dels
aprenentatges.
Suports: EAP, CREDA, SIAL, MALL.
5. Sistemes de detecció del dèficit auditiu.
Proves objectives: otoscopia, timpanometria, impedanciometria, otoemisions
acústiques (OEA), potencials evocats de tronc (PEATC), potencials evocats d'estat
estable (PEAee).
Proves subjectives: audiometria tonal i audiometria verbal.