Contaminació acústica

Un Boeing 747 a prop de l'aeroport de Heathrow, a Londres

Vuvuzeles en un partit de futbol

La contaminació acústica és la pol·lució que altera les condicions de so normals del medi

ambient en una certa zona. El terme fa referència al soroll (entès com a so excessiu i
molest) provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals de lleure...) i que
produeix efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Si bé el
soroll no s'acumula, trasllada o manté en el temps com les altres pol·lucions, també pot
causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla.
Un report de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 70 dB(A), com el límit
superior desitjable. A Espanya, s'estableix com a nivell de confort acústic els 55 dB(A). Per
damunt d'aquest nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació. L'exposició
prolongada a un soroll excessiu pot provocar danys, reversibles o no, al sistema auditiu.
També pot afectar l'atenció, la irritabilitat, la fatiga i altres aspectes relacionats amb la
psicologia i el comportament dels éssers vius.
Segons estudis de la Unió Europea de 2005, 80 milions de persones estan exposats
diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dB(A) i uns altres 170 milions ho
estan a nivells d'entre 55 dB(A) i 65 dB(A).

Mesura del so 

Els equips utilitzats per la mesura del soroll són els sonòmetres
Efectes del soroll sobre la salut

Treballador amb proteccions auditives

Els rectangles sota les vies que es veuen en primer pla serveixen per a disminuir el soroll quan passi
el tren

Murs de vidre per disminuir als veïns el soroll del trànsit

Murs antisoroll que respecten el paisatge

Efectes del soroll sobre la salut poden ser auditius i també no auditius.

Efectes auditius
El sistema auditiu es ressent davant d'una exposició prolongada a una font d'un soroll,
encara que aquesta sigui de baix nivell. El dèficit auditiu provocat pel soroll ambiental
s'anomena socioacusia.
Una persona quan s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu, nota un xiulet
en l'orella, aquest és un senyal d'alarma. Inicialment, els danys produïts per una exposició
prolongada no són permanents, sobre els 10 dies desapareixen. Tanmateix, si l'exposició a
la font de soroll no cessa, les lesions seran definitives. La sordera anirà creixent fins que
es perdi totalment l'audició.
No sols el soroll prolongat és perjudicial, un so sobtat de 160dBa, com el d'una explosió o
un tret, poden arribar a perforar el timpà o causar altres lesions irreversibles.

Afeccions auditives
Les afeccions auditives que produïx el soroll són:

 Desplaçament temporal del llindar d'audició: Consistix en una elevació del llindar

produïda per la presència d'un soroll, existint recuperació total al cap d'un període,
sempre que no es repetisca l'exposició. Es produïx habitualment durant la primera hora
d'exposició al soroll.
 Desplaçament permanent del llindar d'audició: És el mateix efecte del
desplaçament temporal, però agreujat pel pas del temps i l'exposició al soroll. Quan
algú se sotmet a nombrosos desplaçaments temporals del llindar d'audició i durant
diversos anys, la recuperació del llindar va sent cada vegada més lenta i dificultosa
fins a tornar-se irreversible. El desplaçament permanent del llindar d'audició està
directament vinculat amb la perduda de la sensibilitat auditiva deguda a l'edat. La
sordera sobrevinguda pel desplaçament permanent del llindar d'audició afecta
ambdues oïdes i amb idèntica intensitat.
 Interferència en la comunicació oral: La intel·ligibilitat de la comunicació es reduïx a
causa del soroll de fons. L'orella és un transductor i no discrimina entre fonts de soroll.
Aquesta separació i identificació de les fonts sonores es dóna en el cervell. La
interferència en la comunicació oral durant les activitats laborals pot provocar
accidents causats per la incapacitat de sentir cridats d'advertència o altres indicacions.
També en les oficines, o en altres llocs, com en escoles i llars, la interferència en la
conversació constituïx una important font de molèsties que pot impedir que
el missatge siga entès.
Afeccions no auditives
La contaminació acústica, a més d'afectar a l'orella pot provocar efectes psicològics
negatius i altres efectes fisiopatològics. Per descomptat, el soroll i els seus efectes
negatius no auditius sobre el comportament i la salut mental i física de les persones; depèn
de les característiques personals. L'estres generat pel soroll es modula en funció de cada
individu i de cada situació.

 Efectes psicopatològics: Entre 95 i 105 dBa a més es produeixen afeccions en el rec

cerebral, alteracions en la coordinació del sistema nerviós central, alteracions en el
procés digestiu, augment en la tensió muscular i la pressió arterial, i canvis de pols en
l'encefalograma.[1]
 Efectes psicològics: Inclouen insomni i dificultat per a agafar el son;
fatiga; estrès (per l'augment de les hormones relacionades, com per exemple
l'adrenalina); depressió; ansietat; irritabilitat; agressivitat; histèria;neurosi;
aïllament social i falta de desig sexual. Tots els efectes psicològics estan íntimament
 relacionats, per exemple l'aïllament conduïx a la depressió i l'insomni produïx fatiga, la
fatiga, falta de concertació, la falta de concentració a la poca productivitat i la falta de
productivitat a l'estrès.
 Efectes en la son: El soroll produïx dificultats per a conciliar el somni. A més a més, hi
pot despertar als que estan dormits. El somni és una activitat que copa un terç de les
nostres vides i ens permet descansar, ordenar i projectar el nostre conscient. És
important tindre en compte que, no cal un gran soroll per pertorbar el somni, els
estímuls dèbils sorpresius també poden fer-ho.
 Efectes a la conducta: El soroll produïx alteracions en la conducta, normalment, són
momentànies. El soroll pot provocar sentiments d'inquietud e inseguretat, que poden
transformar-se en agressivitat o mostrar un individu amb un major grau de desinterès o
irritabilitat.
 Efectes a la memòria: En aquelles tasques on s'utilitza la memòria, s'ha demostrat
que hi ha un major rendiment en aquells individus que no estan sotmesos als soroll. En
canvi, quan un individu està sotmès a sorolls no desitjats baixa el seu rendiment.
 Efectes a l'atenció: El soroll fa que l'atenció es localitzi en aquells aspectes més
importants de la feina, deixant de costat altres aspectes considerats de menor
rellevància.
 Efectes durant l'embaràs: S'ha observat que les mares embarassades que han estat
des de començaments del seu embaràs en zones molt sorolloses, tenen xiquets que
no sofrixen alteracions. Tanmateix, si l'exposició ocorre després dels cinc mesos de
gestació, després del part els xiquets no suporten el soroll, ploren quan l'asseguen, i al
nàixer tenen una mida inferior a la normal.
 Efectes als xiquets: El soroll repercutix negativament sobre l'aprenentatge i
la salut dels xiquets. Quan els xiquets són educats en ambients sorollosos, perden la
seua capacitat d'atendre senyals acústics i sofrixen pertorbacions,n en la seua
capacitat d'escoltar, el que es tradueix en un endarreriment en l'aprenentatge de la
lectura, el que dificulta la comunicació verbal. Així el soroll afavorix l'aïllament i la poca
sociabilitat dels menuts.

Gestió ambiental del soroll

A la Unió Europea s'aprovà la Directiva 2002/49/CE que regula l'avaluació i la gestió del
soroll ambiental.[2]
A la legislació espanyola es defineix les àrees amb altes quantitats de contaminació
acústica com a "Zones Acústicament Saturades".[3]
A Andalusia s'aprovà una llei el 2007 que entrava en vigor el 2008, [4] a Castella i
Lleó s'aprovà una llei el 2009[5] i al País Valencià el 2002.[6]

Gestió ambiental del soroll a Catalunya

Per a la protecció contra la contaminació causada pels sorolls i les vibracions, la normativa
vigent a Catalunya estableix diferents eines per a la seva gestió, com els mapes de soroll i
els plans d'acció.
Dins el conjunt de mapes de soroll podem trobar:

 Mapes estratègics de soroll: Són mapes que mostren el nivell de soroll ambiental
existent en un territori determinat, amb informació de la població exposada.
 Mapes de capacitat acústica: Estableixen la zonificació acústica del territori, fixant
uns nivells màxims d'immissió permesos a cada zona durant un període determinat.
[8]
 Tots els municipis estan obligats a tenir el seu mapa de capacitat acústica, i posar-lo
a disposició dels ciutadans.[9]
Mapa de situació acústica existent de l'aglomeració del Barcelonès II. Índex Ld.

Mapa de capacitat acústica. Barri de Ciutat Vella de Barcelona - 2011.

Els mapes estratègics de soroll representen els nivells de soroll existents, en funció de

diferents indicadors, com el nivell dia (Ld), nivell vespre (Le), nivell nit (Ln) o nivell dia-
vespre-nit (Lden) en dB(A). A més de la informació dels nivells de soroll ambiental, el mapa
estratègic conté dades de la població exposada als diferents nivells de soroll. També és
interessant que continguin informació relativa a:

 Mapes de superació, respecte al valors límit, segons el mapa de capacitat acústica.

 Nombre d'habitatges, escoles, hospitals, i en general receptors sensibles, exposats als
diferents nivells i en funció dels diferents índex de soroll.

Mapa de capacitat acústica del municipi de Santa Coloma de Gramenet - 2011

Els mapes de capacitat acústica delimiten el territori en zones de sensibilitat, i aquestes

zones de sensibilitat es divideixen en usos:

 Zones de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que
requereixen una protecció alta contra el soroll.
o A1: Espais d'interès natural.
o A2: Predomini de sòl d'ús sanitari, educatiu i cultural.
o A3: Habitatges situats en medi rural.
o A4: Predomini de sòl d'ús residencial.

 Zones de sensibilitat acústica moderada (B): formada pels sectors del territori que
admeten una percepció mitjana del soroll.
 o B1: Coexistència de sòl d'ús residencial amb activitats i/o infraestructures de
transport existents.
o B2: Predomini de sòl d'ús terciari diferent de C1.
o B3: Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d'ús industrial.

 Zones de sensibilitat acústica baixa (C): formada pels sectors del territori que
admeten una percepció elevada del soroll.
o C1: Usos recreatius i espectacles.
o C2: Predomini de sòl d'ús industrial.
o Zona de soroll: Àrees del territori afectades per infraestructures de transport a
altres equipaments públics.
Els valors màxims d'immissió en dB(A) permesos es fixen per franges horàries dia (7 a 21
h), vespre (21 a 23 h) i nit (23 a 7 h).
Els plans d'acció són eines de gestió per a la preservació, recuperació i millora de la
qualitat acústica. Els plans d'acció tenen per objectiu:

 Afrontar globalment les qüestions que fan referència a la contaminació acústica en les
zones corresponents.
 Determinar les accions prioritàries que cal realitzar en cas que se sobrepassin els
objectius de qualitat acústica.
 Protegir les zones tranquil·les en les aglomeracions i a camp obert contra l’augment de
la contaminació acústica

Dia Internacional de Conscienciació del Soroll [modifica]

El Dia Internacional de Conscienciació del Soroll se celebra cada any el 29 d'abril per
donar a conèixer i sensibilitzar la ciutadania[10] de la importància de la prevenció de la
contaminació acústica per evitar malalties associades al soroll, entre elles la sordesa, i
millorar la qualitat de vida de la població.
Aquesta dia, fundat pel Center for Hearing and Communication [11] (CHC), es va celebrar
per primera vegada l'any 1996 per animar a la gent a fer alguna actuació o activitat sobre
el soroll molest dels entorns en què treballen i viuen.