NEE SENSORIALS

ANATOMIA I FISIOLOGIA DE L’OÏDA

• Orella - el sistema auditiu (estructura)

• Oïda - sentit

Sistema auditiu: sistema més desenvolupat abans del naixement. Posteriorment té una gran importància al llarg de la vida, gràcies al llenguatge,
la orientació i la interacció amb el medi.

So: quan es fa una força sobre un objecte es provoca una vibració de les molècules que el componen, la qual cosa propaga una ona sonora.

Parts de l’orella

ORELLA EXTERNA

Obté energia acústica

Pavelló: RECEPTOR D’ONES. Té forma fibrocartilaginosa recoberta de pell, part externa presenta relleus i depressions. La seva forma permet que
les ones puguin vibrar.

- Funció: Contribueix a detectar la direcció del so canalitzant les ones sonores cap al conducte auditiu extern.
o Dificultats: néixer amb malformació en el pavelló, néixer sense pavelló auditiu
o Solucions: fer un implant.

Conducte auditiu extern: formació tubular revestida de pell (3cm de longitud), amb glàndules sebàcies (pèls - per protegir la contaminació de fora)
i glàndules ceruminoses (segreguen cera). Té una textura rugosa (per transmetre les ones). S’ha de mantenir el conducte en el condicions òptimes.

- Funció: transportar les ones des del pavelló fins la membrana timpànica.

Membrana timpànica: ha de ser elàstica (permet que viatgin les ones)

o Dificultats: que sigui rígida (no permet que les ones viatgin), perforació de
la membrana timpànica.
o Solucions: fer un implant.

ORELLA MITJANA

Cavitat buida (plena d’aire) - AMPLIFICADOR (transforma l’energia acústica en energia mecànica)

Dins la Caixa timpànica hi ha Cadena ossicular: (martell - enclusa - estrep) estan connectats entre si (no fixats). Quan la membrana timpànica es
mou permet que es mogui el martell i així la cadena ossicular.

- Funció: permet que les ones puguin circular fins l’orella interna i amplifica el so. Contrarestar la disminució de la intensitat del so a
l’arribar a l’orella interna, és a dir, amplifica el so que entra.
o Dificultats: otosclerosis - que l’estrep estigui fixat a la finestra oval (porta d’entrada a l’orella interna).
o Solucions: estapedectomia - intervenció quirúrgica (implantar un estrep nou).

Trompa d’Eustaqui: ens connecta l’orella mitjana amb els òrgans buco-fonotòris.

- Funció: ventila l’orella mitjana i això permet igualar la pressió de els orelles (l’externa amb
la de dins).
o Dificultats: no correcta ventilació,
mucositat
o Solucions: antibiòtic, drenatge, aigua

1
 NEE SENSORIALS

ORELLA INTERNA

Transformar l’energia mecànica en energia bio-elèctrica o impulsos nerviosos. Si hi ha dificultats per aquesta transformació, es realitza un implant
coclear perquè permeti enviar aquests impulsos.

Els nervis auditius no tenen intervenció quirúrgica.

Finestra oval: entrada de la orella interna (entra l’energia mecànica fins la còclea)

Còclea: forma d’espiral, dins d’ella es troba l’òrgan més important del sistema: Òrgan de Corti. El tipus
de so que es tradueix en l’espiral es diferent en un lloc o un altre, és a dir, està especialitzar en
freqüències diferents (aguts o greus).

Òrgan de Corti: constituït per una membrana basilar, cèl·lules de sostén, cèl·lules ciliades o piloses, membrana tectònica.

- Funcionament: La membrana basilar es mou i fa que es moguin les cèl·lules de

sostén i conseqüentment les ciliades. Quan els cilis es mouen produeixen una
excitació a la membrana tectònica, cosa que permet transformar l’energia
mecànica en energia bio-elèctrica o impulsos nerviosos.
Un cop s’ha transformat l’energia s’envia al cervell a partir de les fibres
nervioses (nervi auditiu).

Per caracteritzar un so ho fem a partir de dues mesures

• Intensitat - es mesura amb decibels (db) - so de 0 a 120 db - soroll (+120 db)

• Freqüència - es mesura amb hertzs (Hz) - 0 a 2000 Hz

Diferència entre hipoacúsia i sordesa

Hipoacúsia: pèrdua d’audició comparativament parlant amb el llindar auditiu d’un normooient. (per sobre de 20 db).

Sordesa / cofosi: falta total d’audició (extrem de la hipoacúsia, és a dir, pràcticament no sent res). Per molt que pugis la intensitat dels sons no
escoltaran res.

DETECCIÓ I DIAGNÒSTIC I
Otorrino (especialista) - fa el diagnosi de la persona per saber quin grau de pèrdua auditiva té. Per saber-ho es realitza a partir d’un estímul sonor,
i conseqüentment d’una resposta per part del pacient (pot ser conscient o no conscient).

Audioprotesista (tècnic) - fa una adaptació protètica, és a dir, veu quina solució tecnològica és la millor (audiòfon, implant) per poder rendibilitzar
al màxim l’audició que té, desprès del diagnosi.

Guany auditiu: la diferència entre el llindar auditiu sense pròtesi i el llindar auditiu amb pròtesi, és a dir, aquell grau d’audició que s’ha guanyat
gràcies a la pròtesi.

El fet de tenir una pèrdua auditiva no implica directament tenir mal humor ni tenir agressivitat, però si no hi ha un bon diagnosi i una intervenció
adequada (tant educativa com mèdica). Aquestes afectacions és quan no hi ha una bona adaptació, intervenció..., és a dir, quan no hi ha guanys
auditius. Són reaccions lògiques a situacions de la vida quotidiana que no estan ben resoltes (perquè ens sentim frustrats perquè no estem ben
adaptats.

2
 NEE SENSORIALS

Proves de valoració auditiva

VIES PER ON REALITZEN LES PROVES

· Audició per conducció aèria (via aèria) - quan s’utilitzen les 3 parts de les orelles, és a dir, quan fa tot el procés d’entrar per les 3 orelles (externa-
mitjana-interna). A aquest resultat és al que ens agafarem, ja que és la via que sempre s’utilitza.

· Audició per conducció òssia (via òssia) - determina si hi ha pèrdua auditiva a nivell d’orella interna. Es produeixen una vibració a partir d’unes
vibracions (objecte vibrant - diapasó) i s’aplica a la regió mastoides (zona del crani darrere del pavelló) per així estimular les cèl·lules de l’òrgan de
Corti.

Supòsits pràctics:

1. No afectació. Es fa una prova per via aèria i no es detecta cap afectació, per tant, és una persona normooient.
2. Afectació a la via aèria. Es fa una prova per via aèria i veiem afectació. Posteriorment es realitza una prova per via òssia i es veu que no
hi ha afectació a l’orella interna. Per tant veiem que hi ha una afectació a la orella externa o mitjana. En aquest cas tenim una hipoacúsia
transmisiva/conductiva (hi ha un problema de transmissió del so però no sabem on). Necessitarem fer una altra prova per determinar
quina part és l’afectada.
3. Afectació a la via aèria. Es fa una prova per via aèria i veiem afectació. Posteriorment es realitza una prova a la via òssia i també hi ha
una afectació a la orella interna, però no sabem si les altres parts de l’orella també estan afectades. Per tant, podem tenir una hipoacúsia
perceptiva (sols està afectada la orella interna) o hipoacúsia mixta (afectació de l’orella interna i potser la mitjana i/o l’externa).
Si la diferència entre la via aèria i la via òssia, és menor o igual a 10db, estem en una hipoacúsia perceptiva o neurosensorial.
Si la diferència entre la via aèria i la via òssia, és superior a 10db, estem en una hipoacúsia mixta.

PROVES SUBJECTIVES

Necessiten la col·laboració del pacient. Exemple: quan escoltis això prem un botó.

Tipus de proves subjectives:

Audiometria tonal: s’emet un to que genera un estímul i la persona ha de realitzar una conducta que el professional indiqui. A partir dels resultats
que s’extreuen es calcula el llindar auditiu de la persona.

- Per via aèria- entorn silenciós amb una cabina audiomètrica (cabina insonoritzada). El professional envia tons purs i la persona ha de
realitzar una conducta que l’indiqui (alçar el braç).
- Per via òssia- amb el diapasó enviem tons a l’orella interna i la persona ha de realitzar una conducta.
- Proves per infants:
o Pep-show: audiometries totals que es fan als infants. Sempre que l’infant prem un botó surt una animació a la pantalla (trenet).
o Prova de Suzuki- audiometria tonal amb dues pantalles (una a l’esquerra i l’altra a la dreta).

Audiometria verbal / logoaudiometria: prova que es fa com a complement de l’audiometria tonal. L’estímul que s’utilitza és una llista de paraules
equilibrada fonèticament i a partir d’aquí, es veu el grau de discriminació que té aquesta persona (percentatge de paraules que discrimina
correctament). La resposta que ha de donar és: repetir la paraula o agafar la imatge que li correspon.

- Ens informa de la capacitat que té el pacient per entendre/discriminar paraules i s’apropa més a la seva realitat auditiva.

PROVES OBJECTIVES

No necessiten la col·laboració del pacient. Exemple: proves que no hi ha un aprenentatge darrere, normalment li fan als nadons.

Potencial evocats auditiu de tronc cerebral - mesura la diferencia de potencial que es genera al llarg de tot el trajecte del tronc cerebral. Es posen
elèctrodes al llarg de tot el trajecte del crani (externament) i després s’envia un so provocat o espontani. S’estudia el registre del potencial dels
elèctrodes per saber si hi ha senyal o si hi ha registre auditiu.
3
 NEE SENSORIALS

Prova que s’utilitza més per fer els screening auditius universals.

- Ens informaran de la quantitat sons que hi arriben: tons aguts, curts, greus... (registre).
- El problema pot estar al nervi auditiu o abans (òrgan de Corti).

Otoemissió acústica / emissions otoacústiques: sons de molt baixa intensitat que produeix l’orella interna (la còclea) com a resposta de la
contracció dels cilis quan arriba l’estímul sonor (eco). Aquesta prova el que observa són les cèl·lules cilials. Es posa un micròfon al conducte auditiu
extern i s’envia sons per estimular l’audició. Aquest micròfon capta l’activitat que hi ha dins la còclea, però no ens permet saber quin és el grau de
pèrdua ni tampoc que passa amb el nervi auditiu (retrococlear).

Timpanometria / impendanciometria: mesura la capacitat de resistència que posa la membrana timpànica a la propagació del so i l’estat d’aquesta
membrana. Casos que es poden donar: es massa resistent o no, està foradada...

CALCULAR EL LLINDAR AUDITIU I EL TIPUS D’HIPOACÚSIA

Orella Dreta Orella Esquerra

Traç continu /
VA Traç continu / x
cercle (o)
Traç discontinu Traç discontinu /
VO
/< >
Simbologia Vermell Blau

VA: s’agafen quatre valors que corresponen a 500 Hz, 1000 Hz, 2000
500Hz + 1000Hz + 2000Hz + 4000Hz
𝑉𝐴 = = 𝑋 𝑑𝑏
Hz, 4000 Hz. El resultat és la mitjana del llindar auditiu (intensitat 4
mínima a la que començo a sentir).

VO: s’agafen quatre valors que corresponen a 500 Hz, 1000 Hz, 2000
!""#$%&"""#$%'"""#$%("""#$
Hz, 4000 Hz. El resultat és la mitjana del llindar auditiu (intensitat mínima a la 𝑉𝑂 = = 𝑥 𝑑𝑏
(

que començo a sentir).

Exemple:
!)%*+%!'%'"
𝑉𝐴 = (
= 49 à com el resultat és major que 10, és hipoacúsia mixta.

- És una persona amb hipoacúsia unilateral (l’orella dreta) amb un grau de pèrdua moderada o mitja mixta.
- La causa
Si té a les dues orelles i pèrdua simètrica: hipoacúsia bilateral amb un grau sol ser moderada
de pèrdua la transmissió del mixta.
o mitja
- Si té a les dues orelles amb diferents graus: té hipoacúsia bilateral amb un grau so (transmisiva).
de pèrdua moderada i mixta a l’orella dreta i amb un
grau de pèrdua lleuger mixta a l’orella esquerra.

CLASSIFICACIÓ DE LA SORDESA

No podem parlar de sordesa o hipoacúsia sinó sabem els graus de pèrdua d’audició. Hi ha diferents criteris de classificació. S’ha d’estimular a
l’infant oralment.

BILATERAL: passa a les dues orelles. SIMÈTRICA: passa el mateix a les dues orelles.
UNILATERAL: només a una orella. ASIMÈTRICA: a les dues orelles passen coses diferents

4
 NEE SENSORIALS

Segons la quantitat o el grau del dèficit

• Audició normal, inferior a 15-20 decibels. - Aquells casos on la mitjana del llindar auditiu està per sota de 20 (persona normooient)
1. Hipoacúsia lleugera: 20-40 db.
2. Hipoacúsia mitjana/moderada: 40-70 db.
3. Hipoacúsia severa : 70-90 db.
4. Hipoacúsia profunda o pregona : més de 91 db.
En aquesta necessita més de 90 db per poder escoltar. La següent classificació
és per saber en quin grau està la persona amb hipoacúsia profunda, ja que a
partir dels Hz que es donen no escoltarà res (amb o sense audiòfon).
a. Primer grau: restes auditives fins a 4000 Hz
b. Segon grau: restes auditives fins a 2000 Hz
c. Tercer grau: restes auditives fins a 1000 Hz
d. Quart grau: restes auditives fins a 750 Hz

Per saber el grau de pèrdua auditiva sols es mirarà la via aèria.

Segons l’edat d’aparició

Hi ha dues edats importants d’aparició (en funció si té adquirit o no el llenguatge)

- Perlocutiva: abans d’adquirir el llenguatge (abans dels 2 anys)

- Postlocutiva: després d’adquirir el llenguatge (a partir dels 6 anys) - aquestes han tingut un temps amb percepció de so, per tant han
desenvolupat una memòria auditiva. És millor aquesta
- Hi ha autors que posen un tercer tipus: Perilocutives: (2-5/6 anys)

Baltes diu que influeix l’herència però també influeix el medi en les hipoacúsies de les persones.

Gràcies als audiòfons i/o implants coclears els logopedes poden desmotitzar, és a dir, ensenyar el llenguatge oral (ajuden als infants a fer la relació
entre significat i significant).

Segons la localització de l’afectació

Hi han tres tipus hipoacúsies segons la seva localització

1. Hipoacúsia conductiva o transmisiva. Hi ha afectació a la via aèria però no a la via òssia. Hi ha un problema de transmissió del so però
no sabem on. Necessitarem fer una altra prova per determinar quina part és l’afectada.
2. Hipoacúsia perceptiva. Hi ha afectació a la via aèria i a la via òssia. Si es fa la diferència del grau de dèficit entre les dues vies i dóna
inferior o igual a 10. Només està afectada la orella interna
3. Hipoacúsia mixta. Si la diferència entre la via aèria i la via òssia, és superior a 10db. Afectació de l’orella interna i potser la mitjana i/o
l’externa.

Segons la etiologia

Podem diferenciar dos tipus de sordeses segons el causant de la hipoacúsia:

1. Sordeses hereditàries o genètiques (abans de néixer) 1/3 provenen d’aquesta causa. Hi ha més de 400 tipus o més de sordeses
hereditàries, normalment tenen alteracions a la còclea (pèrdues profundes). En alguns casos no es sap el gen que pot generar sordesa.
2. Sordeses adquirides (els meus gens al llarg del temps s’activen)
a. Prenatals - s’han adquirit abans del naixement per la mare. Exemple: si la mare passa la varicel·la embarassada, la
toxoplasmosi (pels excrements de gats, ingesta de carn crua), incompatibilitat de la reac (entre la sang de la mare i del fetus).

5
 NEE SENSORIALS

b. Neonatals - s’adquireix en el moment del naixement fins el primer mes de vida a causa de: la prematuritat (falta d’oxigen a
les incubadores), anòxia neonatal (falta d’oxigen al néixer), traumatisme obstètric (si el treuen amb fòrceps i toquen les
meninges).
c. Postnatals - infant normooient que després té una hipoacúsia pels antibiòtics.

a. Hipoacúsies sindròmiques - acompanyades per un síndrome, és a dir, tinc el síndrome i després adquireixo la sordesa
(Síndrome d’Usher)
b. Hipoacúsies no sindròmiques - no van acompanyades d’un síndrome

FACTORS DE RISC

1. Prematuritat (falta d’oxigen a les incubadores)

2. Medicaments
3. Herència
4. Anòxia neonatal (falta d’oxigen al néixer)
5. Traumatisme obstètric (si el treuen amb fòrceps i toquen les meninges).
6. Si la mare adquireix un virus quan està embarassada (varicel·la o toxoplasmosi)

Circuit d’atenció

Dins del CREDA hi ha dues persones per valorar i orientar a l’alumne amb
pèrdua auditiva:

1. Psicopedagog: valora i orienta sobre el llenguatge. Aquestes

orientacions les agafen els logopedes i els orienten directament.
2. Audioprotesista: valora i orienta sobre l’audició. Valora la resta
auditiva i orienta vers el guany que tindria amb un audiòfon.

El logopeda és el primer que intervé i la pèrdua es confirma per

l’audioprotesista. Si no hi ha res, tornarà a l’EAP. Si realment es confirma,
s’hauran de qüestionar si requereix intervenció logopèdica o no.

L’ESCOLA

ACAPPS - associació Catalana d’Amics de Promoció de les Persones Sordes. Pares i mares amb infants que tenen pèrdua auditiva, i que la seva via
de comunicació és el llenguatge oral (porten implants coclears).

Tipus d’escoles per poder escolaritzar als nens amb hipoacúsia:

• Escola bilingüe - alumnes sords i alumnes normooients, llengua oral i llengua de signes. Hi ha un tutor i un intèrpret a l’aula. Escola tres
pins.
Escola en entorn oral

• Escoles sectorials - escola del barri, la que et toca per la zona. Difícilment hi hauran molts alumnes amb pèrdua auditiva. Amb aquest
model d’escola la llengua oral molt bona. La problemàtica és que els infants amb aquesta pèrdua no tenen cap referent i els professionals
no són fixes.
• Escola d’agrupament - escoles que concentren alumnes amb dèficit auditiu però també hi ha infants sense aquest dèficit. Avantatges:
els professionals entenen molt bé la realitat dels alumnes, s’ofereixen més recursos fixes que formen part de l’equip (logopedes)...
L’Escoleta.

6
 NEE SENSORIALS

Concepte d’escolta- capacitat d’escoltar i entendre el que passa al voltant

incidentalment. Exemple: quan parles amb els familiars d’un infant i l’infant
escolta de fons la conversa.

Quan et dirigeixes a un infant amb un implant s’ha de establir una parla normal,
ja que no hem d’estimular una situació artificial amb l’infant.

CREDA

Raons per les quals una comunicació pot interrompre’s o dificultar-se (infants amb dèficit auditiu):

QUAN ALUMNE ÉS EMISOR QUAN ALUMNE ÉS RECEPTOR

Insuficient informació
Costa entendre la parla
Dificultats per la lectura labiofacial No estar atent. (repetir-li si cal)
Format lingüístic excessivament complex (per sobre de la Desinterès per participar en la conversa. (motivar a
seva ZDP) l’alumne)
Atenció dividida en el temps (poder estar atent a dues Problemes en la lectura labiofacial.
informacions que provenen de diferents llocs)
Canvia de tema, però sense marcar el canvi

Dos tipus de realitats:

• Realitat objectiva: el nivell d’aprenentatge de l’alumne, és a dir, què és el que sap realment l’alumne. A més s’ha de tenir en compte la
seva Zona de Desenvolupament Propera (ZDP). Sempre s’ha de partir d’aquesta realitat.
• Realitat subjectiva: la nostra sensació.

ERRORS COMUNICATIUS PER PART DEL DOCENT

1. Interrompre el discurs de l’infant per tal de corregir-lo fonèticament i millorar la seva dicció.
2. L’excessiva velocitat amb que solem parlar espontàniament la major part de l’alumnat i dels professors. - hem de parlar amb el ritme
adequat.
3. El continu bombardeig de preguntes a que sovint sotmeten al sord/a quan es detecta alguna incomprensió.
4. Emprar un repertori d’estratègies reparadores poc diversificat (repetir textualment la condigna, donar una resposta directament).
5. Formular poques preguntes obertes o que requereixin l’ús de capacitats cognitives superiors.
6. Emprar un volum de veu elevat i una parla telegràfica acompanyada d’una articulació lentificada i emfasitzada.
7. Emprar un lèxic restringit a les paraules ja conegudes per l’alumne/a.
8. Donar poques oportunitats a l’infant sord d’intervenir en una conversa (excessiu control conversacional)

IMPLICACIONS EDUCATIVES

· Alumne atent al procés instruccional · Activitats instruccionals en petits grups

· Lèxic i estructura oracional en la seva ZDP · Anticipar els canvis d’activitat
· Material visual i manipulatiu (el mateix que qualsevol altre alumne) · Anticipar continguts
· No transgredir les condicions de recepció auditiva · L’ajuda d’un company
· Verificar la comprensió · Concedir més temps
· Possibilitar la formulació de preguntes · Les adaptacions de textos

7
 NEE SENSORIALS

ESTRATÈGIES COMPENSATÒRIES PER LES ACTIVITATS

Activitats Estratègies compensatòries

• Lectura col·lectiva • Marcar els canvis

• Classe magistral • Anticipar el contingut
• Intervencions lliures dels • Donar un guió
alumnes • Relació tutorial
• Sessions audiovisuals • Col·locació a les primeres files
• Disposició de les taules en U
• Vídeos subtitulats
ESTRATÈGIES COMPENSATÒRIES PER LES ACTIVITATS

1. Assegurar-se que l’alumne està atent

2. Simplificar el lèxic i emprar oracions de construcció senzilla però sintàcticament correctes.
3. Fer ús de material visual i manipulatiu (atenció dividida). Recolzar-se en l’escriptura, els gràfics, els dibuixos, fotografies...
4. No transgredir les condicions de lectura labial òptimes
a. Vocalitzar amb claredat
b. Parlar a l’alumne de cara i a una distància no superior als 4 o 5 metres.
5. Verificar la comprensió de l’alumne puntualment.

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

1. Propiciar que l’alumnat formuli les preguntes sobre diferents aspectes relacionats amb les tasques acadèmiques
2. Atorgar suficient latència de temps perquè prengui notes o respongui preguntes
3. Emprar material didàctic visual (índex, esquemes, resums)
4. Afavorir sistemes d’organització a classe vàlids per a donar una resposta a la diversitat de l’alumnat:
a. Agrupaments flexibles
b. Potenciar diferents vies d’accés als objectius comuns treballats a classe
c. Potenciar tasques que facilitin la interacció dels alumnes (treball per projectes)
5. Oferir a classe explicacions complementàries a l’alumnat.
6. Augmentar l’acció tutorial sobre l’alumnat
a. Anticipar els canvis d’activitat
b. Anticipar els continguts
c. Facilitar l’ajut d’un company
7. Flexibilitzar i adequar els criteris d’avaluació

ESTILS INTERACTIUS DEL PROFESSORAT

8
 NEE SENSORIALS

AJUDES TÈCNIQUES

Audiòfon: és un conjunt d’elements mecànics, electrònics i electroacústics que capten i amplifiquen els senyals de la parla i els sons ambientals a
un nivell còmode, adaptant-los als diferents tipus i graus de pèrdues auditives.

És una pròtesi compensatòria, no restaura l’audició normal. Els audiòfons ajuden a sentir més i millor, tot i que no restitueixen l’audició normal.

Funcionament (amb piles o bateries):

1. El micròfon recull i transforma les ones sonores de l’entorn en senyals elèctrics.

2. El senyal elèctric s’envia a un amplificador on s’amplifica, es codifica i digitalitza.
3. L’ auricular recull el senyal elèctric amplificat i el converteix un altra vegada en senyal
acústic però de major energia.
4. Aquest senyal acústic amplificat s’envia a l’oïda del nen mitjançant el motlle-adaptador.
Fa un xiulet quan no està ben acoblat (ben col·locat) o quan no té bateria.

Cal saber que no es poden mullar, que cal evitar els cops i la sorra (quan té sorra cal portar-lo als especialistes perquè el netegin, i quan es mulla
s’ha d’assecar amb l’assecador amb aire fred).

Implant coclear (IC): és una pròtesi auditiva que requereix d’una intervenció quirúrgica, que realitza el metge ORL mitjançant la inserció d’un faig
d’elèctrodes a la còclea que estimulen les terminacions nervioses. Aquests elèctrodes estan connectats a l’exterior mitjançant un transmissor amb
un micròfon i un processador de so que es programa per a cada infant.

Té una part interna que s’implanta per intervenció quirúrgica (implant coclear) i una part externa (processador de parla).

La part externa té:

- Un micròfon que recull els sons més útils per a la comprensió del llenguatge i els passa al processador.
- Un processador que selecciona i processa els sons en senyals digitals i s’envia a la part interna mitjançant la bobina.
- Un transmissor o bobina transmissora que permet comunicar les parts externes amb les internes, mitjançant acoblament inductiu.
- Bateries per alimentar tot el sistema de l’IC.

La part interna té:

- L’estimulador-receptor converteix la informació digital en senyals elèctrics i els envia al faig d’elèctrodes.
- Faig d’elèctrodes està insertat a la còclea i s’activa amb la informació que transmet el processador de parla. Els senyals elèctrics que es
generen a la còclea estimulen el nervi auditiu i envien la informació a les àrees auditives on s’interpreta com a so.
- Els detectors de metalls, alguns mòbils, viatges en avió, humitat, cops al cap… distorsiona el so captat amb l’implant.

COM FUNCIONA: Quan les ones sonores arriben a l’oïda eterna, viatgen desde el conducte auditiu a la campana timpànica. Des d’alla, les ones es
transmeten a l’oïda interna i són amplificades. A l’oïda interna hi ha la còclea. La còclea està composta per tres conductes; el mig és on es troben
les cèl·lules ciliades sensitives (envien senyal als nervis i després al cervell)..

En els casos de sordera el nervi auditiu segueix funcionant però les cèl·lules ciliades han estat malmeses o han desaparegut.

El soroll entra per un micròfon i viatja per un mini ordinador extern anomenat ‘procesador del soroll’. El soroll es processat i es converteix en
informació digital. La informació s’envia a través de l’antena transmisora fins la part del sistema quirúrgicament implantat. L’implant converteix la
informació sonora en senyals elèctriques que viatjaran cap a una guia d’electrodes inserits dins de la petita oïda interna o coclear. Els electrodes
estimulen directament el nervi auditiu i envien la informació sonora fins al cervell.

L’implant coclear és un mecanisme totalment nou per a l’audició.

9
 NEE SENSORIALS

Emissora de Freqüència Modulada (FM): És un aparell que va directament del micròfon del mestra a l’implant coclear.

Eliminació de barreres de comunicació a l’aula a través de sistemes de FM: fins fa pocs temps no es va tenir en compte la qualitat de l’estímul
auditiu relacionada amb les característiques de l’aula escolar.

Aula missatges majoritàriament de forma oral (auditiva). L’audició és essencial per l’aprenentatge, però l’objectiu de l’educació és la comprensió
i per tant, hem de tenir des del principi una bona qualitat de senyal acústica. Així doncs, l’estructura del lloc ha de ser l’adequada.

Causas d’ambient acústic inadequat: reverberació (eco que es produeix quan el so es reflexa en diferents superfícies), distància, distància
auditiva crítica (distància màxima que pots estar de la persona que està parlant abans de deixar d’escoltar el que diu), soroll de fons. → Això
provoca baix rendiment sobretot en els infants amb problemes auditius.

Ni implants ni audiòfons cobreixen totes les necessitats dels nens/es amb deficiència auditiva, ja que quan el soroll de fons supera els 60dB el
benefici de les pròtesis és nul. SOLUCIÓ: Sistema FM → un dispositiu d’ajuda tècnica que consisteix en un transmissor que porta un micròfon (la
mestra porta el transmissor i el micro) i un receptor (el porta l’alumne). El micro recull la senya i aquesta és modulada en una ona
electromagnètica transmitida en forma inalàmbrica a través de ones de ràdio, al receptor utilitzant la mateixa tecnologia que les ràdios de
AM/FM. I arriba a l’implant o audiofon.

- Dynamic FM: un sistema intel·ligent que monitoritza constantment el nivell de soroll de l’ambient i ajusta el guany de la FM quan se
superen els 57dB. Això aporta una major intel·ligibilitat.

- Beneficis → com és inalàmbric el professor pot tenir mobilitat sense veure’s degradada la qualitat de la senyal-

- Cada FM serà individualitzat per l’infant per un audiòleg.

- A Madrid hi ha escola (Tres Olivos) que estan posats molt en el tema on han fet millores en l’estructura de les aules i accepten a molts
infants amb deficiència auditiva, i estan bastant focalitzats en disminuir les barreres a aquests infants. FAn ús de FM.

LA FAMÍLIA
Programes d’assessorament a pares i mares

Recurs 1. Lectura de l'article: Silvestre, N. (2010): Les famílies que tenen criatures amb necessitats educatives específiques: les famílies oïdores
que tenen criatures sordes. Educar, 45 (1-17). https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/214610/284902

1. Les famílies són unitats dinàmiques. Quins són els factors que afecten als processos adaptatius de les famílies?

- Factors intrínsecs a la família: la seva composició, característiques personals dels seus membres, estils educatius, cohesió i comunicació
familiar
- Factors relacionats amb les condicions socioculturals i laborals
- Suports que rep la família per adaptar-se, tant per part de la família no nuclear i d’amics com de la participació en xarxes socials, etc.

2. Quines són les etapes de Lutterman i la importància del seu coneixement.

El procés d’elaboració del dol, segons Lutterman (1985), compta amb les següents fases:

- Xoc emocional: dol, abatiment, preocupació, depressió, passivitat i dificultats per pensar i organitzar-se. Aflicció passiva, “això no ens
està passant”, etapa molt curta.
- Reconeixement: segueix l’aflicció, però la família es posa en marxa per afrontar la situació (recerca d’orientació, entrevistes amb
especialistes, presa de decisions sobre la pròtesi auditiva, modalitat de comunicació...). Afloren les vivències d’angoixa i d’inseguretat
respecte a l’educació de la criatura per falta de sentir-se preparats per afrontar la seva educació.
- Negació: les famílies no accepten la sordesa del fill/a i busquen la solució miraculosa perquè deixi de ser sord/a.
- Acceptació: la família aprèn a veure el fill com a criatura, en tot allò que té de comú amb les altres i en el que té de diferent en tant que
sordes.

10
 NEE SENSORIALS

- Etapa d’acció constructiva: algunes famílies s’impliquen en l’acció per millorar la qualitat de vida de les persones sordes més enllà de
l’educació dels seus propis fills.

Aquestes etapes varien d’una família a una altra, no són ben definides, són il·lustratives de les adaptacions que fan les famílies davant el naixement
d’una criatura sorda i són indicatives per als criteris d’actuació dels especialistes (conèixer en quin moment es troben les famílies des del punt de
vista vivencial és necessari per a l’actuació eficaç dels especialistes).

3. Conclusions dels diferents estudis sobre l'estrès familiar.

Quitner er alt. (1990): les mares amb criatures sordes presenten un nivell més alt d’estrès, i percebien a les seves criatures com a menys adaptables
i més inestables.

L’edat de la criatura és una variable influent, però no sempre en el mateix sentit.

- Lederberg i Golbach (2002): quan les criatures tenien 22 mesos, les mares estaven més estressades i preocupades per les capacitats
comunicatives i de desenvolupament dels fills. Quan els fills tenien 3 i 4 anys, les mares de criatures sordes i mares de criatures oients
eren iguals.
- Konstantareas i Lampropoulou (1995): en una mostra de criatures sordes d’edats compreses entre els 2 anys i els 14, varen trobar que
l’estrès matern augmentava amb l’edat dels fills.

L’atenció primerenca beneficia a les famílies. A banda d’afavorir el desenvolupament de la criatura sorda, representa, també, un suport directe
per a elles mateixes.

- Pipp-Siegel, Sedey i Yoshinaga-Itano (2002): el nivell d’estrès de 184 mares amb criatures sordes, ateses en atenció primerenca, estava
lleugerament per sota del de la població normativa.

La participació en xarxes de suport: aporten recursos personals i socials per fer front a l’educació de la criatura sorda.

- Hintermair (2006): relació entre els alts nivells d’estrès de les famílies i les dificultats conductuals de les criatures, i la importància dels
programes de suport per reduir les dificultats de les famílies. Lamentablement, la facilitat en l’accés als programes de suport estava
influïda pel nivell d’estrès de les famílies. És a dir, que hi accedien de manera continuada les famílies que d’alguna manera menys ho
necessitaven, les que presentaven un nivell més baix d’estrès.

Sensació d’aïllament social: la pateix la família inicialment pel que fa a les relacions socials d’abans de tenir la criatura sorda. En aquest sentit
(procés d’elaboració del dol), la família fa un procés de recuperació de les relacions i d’establiment de noves amb famílies que també tenen una
criatura sorda (participació en xarxes socials).

4. Concepte de sensibilitat conversacional i les seves implicacions.

SENSIBILITAT CONVERSACIONAL: capacitat d’estar en sintonia amb la criatura, interpretant els seus senyals comunicatius, responent
adequadament als seus interessos, activitats o estats afectius (Sanford et alt., 2000).

- Hi ha estudis que han mostrat les dificultats maternes per interpretar altres tipus de conductes de les criatures (és a dir, tenir sensibilitat
conversacional). Les mares que interpreten les conductes de les criatures acostumen a animar-les a parlar.
- El dèficit en SC pot comportar una manca d’estímul a l'ús del llenguatge oral (estudis que mostren relació significativa entre sensibilitat
materna i desenvolupament del llenguatge de la criatura sorda).
- Mares de criatures sordes que es poden definir com d’excessiu control de la conversa. Es tracta de conductes en general molt dirigides
a controlar la conducta de la criatura, donant ordres, demanant atenció, etc. Aquestes conductes dificulten l’expressió espontània de la
criatura.
- Simplificació excessiva dels continguts de la conversa per mirar d’adaptar-se al nivell de llenguatge de la criatura, però que resulta
excessivament simple per a les capacitats de comprensió de la criatura.

11
 NEE SENSORIALS

5. Factors que han fet canviar les expectatives d'adquisició del llenguatge oral per la criatura amb hipoacúsia.

En el nostre país, així com als altres països desenvolupats, en la darrera dècada s’han produït dos fets que han revolucionat les expectatives
d’adquisició del llenguatge oral per la criatura sorda.

1. L’aplicació de manera generalitzada de les noves tecnologies en la fabricació de pròtesis auditives, que permet a les criatures sordes
adquirir el llenguatge oral per la via auditiva (si s’apliquen a temps i es donen les condicions educatives necessàries).
2. La possibilitat de satisfer una de les condicions educatives necessàries, que és l’atenció durant el primer any de vida, preferiblement
durant els primers 6 mesos, gràcies a la detecció i diagnosi a temps que permet la progressiva implantació del screening universal
neonatal.
Els progressos tecnològics en l’àmbit de la valoració auditiva (screening universal neonatal) i en l’àmbit del perfeccionament de les
pròtesis són molt positius per l’adquisició del llenguatge oral.

6. Importància dels programes d'acompanyament i d'orientació per a les famílies amb criatures amb hipoacúsia.

PROGRAMES D’ATENCIÓ PRIMERENCA:

- Tots els programes de tractament logopèdic per a criatures sordes promouen en menor o major grau la col·laboració de les famílies. En els
programes d’atenció primerenca, es dona una aproximació a les condicions naturals en què creix la criatura (per exemple, fer les activitats
del tractament en sales semblants a les sales significatives de la llar).

- L’anàlisi conjunta especialista/família permet optimitzar les estratègies comunicatives de les famílies.

- D’altres programes com ara l’impulsat per Lutterman (1985) promouen l’atenció als diferents membres de la família. Per exemple, el centre
programava dies de convivència de diferents membres de la família: el dia dels avis, el dels germans, etc.

- Important que l’especialista desplaci l’accent de l’atenció directa a la criatura cap a la família: pensar què ha de fer el logopeda per col·laborar
amb la família, que és qui realment optimitza la comunicació i el desenvolupament lingüístic de la criatura sorda (família = paper principal,
però col·laboració mútua: programes centrats en la família).

- OBJECTIU: aprendre les estratègies més apropiades per estimular el llenguatge en la criatura sorda.
Una de les vivències freqüents de les famílies és la inseguretat per exercir el rol de pare o de mare de la manera com ho haurien fet en el
cas que la criatura fos oïdora. En conseqüència, una línia d’actuació amb les famílies consisteix a facilitar que les famílies reprenguin
confiança en les capacitats d’exercir de manera competent la funció paterna o materna.

Vídeo: “Me acompañas”

Recurs 2. Video del Programa Phonak infantil:¿ME ACOMPAÑAS?

- D’1 a 3 de cada 1000 infants neixen amb una pèrdua auditiva severa o profunda.
- Entre 5 i 7 infants de cada 1000 neixen amb una deficiència auditiva de grau suficient que pot afectar de manera important l’adquisició
del llenguatge oral, l’accés al nivell curricular i les relacions socials.
- La detecció del problema en néixer, el seu correcte diagnòstic i tractament juntament amb la prevenció, contribueixen a que les
conseqüències no siguin majors.
- En el cas de la Noa, quan va néixer, els pares no pensaven que pogués tenir cap problema d’audició, no li van fer la prova. Van pensar
que estaria bé, com la seva germana gran.
- Les hipoacúsies neurosensorials són hereditàries en un 50% dels casos. De l’altre 25%, la meitat són adquirides i l’altre meitat no es
coneix amb exactitud encara l’origen d’aquestes.
- La família va començar a dubtar quan a una distància relativa, la cridaven i aquesta no es girava.
- Tant en en cas de les hipoacúsies neurosensorials greus com de les d’origen mecànic que no tenen un tractament quirúrgic, s’ha
d’actuar de manera protèsia precoç per disminuir la merma en la capacitat auditiva.

12
 NEE SENSORIALS

- Les sospites per part dels pares encara són l’origen de la incertesa. Aquestes aguaiten en la vida familiar i en els estaments educatius
en infants de molt curta edat.
- Tant els pares com les mestres de la Noa, van començar a sospitar a la llar d’infants, però ningú va arribar a cap conclusió.
- En la prevenció, els àmbit educatius i familiars tenen bona part del protagonisme. No havent superat l’impacte del diagnòstic, o potser
després d’un temps amb audiòfons, s’enfronten a la decisió de realitzar-li al seu fill o filla un implant coclear.
- La Noa té un implant en l’oïda dreta i un audiòfon en l’oïda esquerra.
- En un nombre de casos significatius, la pèrdua d’audició no és estable. Pot variar i incrementar-se amb el temps per diferents causes.
L’avaluació audiològica consecutiva és imprescindible en aquests casos.
- Ella té una pèrdua progressiva, va començar amb una audició i va acabar en profunda. Tot això ha estat difícil per la família i han anat
superant-ho.
- La Noa és una nena feliç, quan arriba a l’escola està feliç, està feliç amb l’entorn i amb el que té. Sempre somriu i fa bromes…
- Acceptar que al seu fill li ha sobrevingut una discapacitat auditiva és una revelació sovint dolorosa que hauran d’afrontar a través del
coneixement que vagin adquirint per al seu fill, dominar les seves pròpies emocions o reaccions emocionals, són els millors factors
d’èxit.
- La mare creu que és important que a l’escola la tinguin en compte, la logopeda és molt important, els metges són molt importants…
Però sobretot, la família, és súper important. Si els pares dediquen temps, ganes i esforç, el fill surt endavant amb molta més facilitat.
- En tots els casos la família és l’eix des del que es vertebren les incògnites, els dubtes i actitud que marcaran les etapes successives dels
infants amb discapacitat auditiva. Segur que absolutament res del que faci el seu fill els mantindrà impassibles al llarg de la seva vida.
- Als pares els esperen moments profundament interessants, juntament amb el seu fill/a. Els trobaran!
- El cas de l’Ida, és un com el de tants adults que “no escolten bé”. La pèrdua d’audició s’ha convertit en deficiència sensorial més
freqüent. Essent sovint causa de discapacitat tant física com de la comunicació, fet que afecta a les relacions personals i socials.
Aquestes són entre d’altres les causes principals i alteracions afectives en els adults que no escolten bé.
- La filla comenta que quan la seva mare era més jove, era la vida de la casa, la que sempre estava per tot.
- Algunes deficiències auditives són degudes a una alteració dels mecanismes físics de la transmissió del so. D’altres són alteracions dels
òrgans nerviosos de difícil o impossible solució quirúrgica.
- Gaudir de la família i les relacions personals és fonamental per mantenir la qualitat de vida d’aquestes persona “grans”.
- En el cas d’adults que no escolten bé, les xifres no estan definides, però se sap que aproximadament el 25% de la població de més de
50 anys tenen algun tipus d’alteració en la seva capacitat auditiva. Això pot provocar aïllament o rebuig social.
- Més del 70% de les persones majors de 60 anys tenen algun grau d’alteració de l’audició que compromet la seva activitat diària. Totes
aquestes persones requereixen d’accions i recursos que millorin i contribueixin en el seu benestar personal.
- Abans li havien de repetir 3 vegades les coses, perquè no escoltava, i ella s’enfadava i es negava a acceptar que no escoltava. Quan es
va posar els audiòfons, va sorprendre’s de la seva pròpia veu, perquè es va tornar a escoltar la veu.
- No escoltar es converteix en normalitat, normalitat dins de l’anormalitat.
- Existeixen evidències de que el nombre de casos de pèrdua auditiva, en menor o major grau, és comú en tots els països. Però augmenta
progressivament en els països més desenvolupats.
- En ambdós casos es parla de la paraula “acompanyar” que és el que fan els familiars més propers de les persones afectades per la
deficiència auditiva.

13