ELS ORGANS DELS SENTITS

Els òrgans dels sentits són neurones superespecialitzades que busquen info del exterior.

El còrtex es on hi ha la capacitat de raonament

Olfacte:
Terminacions nervioses capaces d’establir connexions químiques que provoquen una
despolarització nerviosa (del nervi)= descarrega elèctrica del nervi. Aquesta arriba a una part
del cervell i ho interpreta. La despolarització es produeix a la bòbeda, pels serrells nerviosos.

Límit: adaptació, el 50% dels receptors olfactoris d’adapten despres del 1r segon de
l’estimulació , això també passa amb el sabor.

L’olfacte està a la base del centre de masses neuronal, a prop del encèfal.

Diencèfal= tàlem + hipotàlem

El diencèfal és on hi arriben la majoria de les primeres dels sentits, sobretot al tàlem.

GUST:

Està situat a tota la boca, el 50% a la llengua. La llengua és el gran òrgan del gust perquè te le
pepiles gustatives.

Gustos: agre, dolç, salat, amarg i umami. Aquests 5 gustos classifiquen als aliments.

- Agre: àcids
- Salat: quan suem o pixem perdem ions, i amb lo salat recuperem els ions
- Dolç: és lo que realment ens alimenta; la cèl·lula necessita la glucosa.
- Amarg: conté moltes vegades nitrogen, el nitrogen s’organitza en forma de urea NH3+,
és neurotòxic.
- Umami: sabor global

No tenim una part de la llengua per cada un dels gustos.

Parells cranials que estàn relacionats amb el gust!!

- Nervi glosofaríngeo
- Nervi vago
- Nervi facial
- Nervi mandibular

L’olfacte i el gust estàn relacionats perquè comparteixen un nucli interpretatiu.

Tipus de receptors de la llengua, diferents tipus segons forma:

- Caliciformes: forma de copa, tenen la percepció del amarg

- Filiformes:
- Fungiformes: forma de fong
Els altres dos tots els altres gustos, incloent la sensació tèrmica

Els nervis dels sentits tenen l’estimul al tàlem.

OÏDA:

Estímul físic; onada expansiva que viatge per l’entorn. El 90% entra per les orelles però la resta
entra per les vibracions del cos.
Oïda externa=> de l’orella al timpà, composta per el pavelló auricular (=orella). Fa de
transmissió de les ones de manera que amplia les ones i les fa entrar dins. L’objectiu de l’oida
externa és fer vibrar al timpà.

Timpà=> format per 3 ossos que transformen la vibració mecànica aèria en una vibració
mecànica òssea. Hi ha pars flàccida i tensa; com més flàccid més vibra.

Oïda mitja=> múscul tensor del timpà aquest tensa el timpà per protegir-lo perquè no vibri
massa, si vibra massa dones massa info i al sistema nerviós central no vol molta info, sinó
precisa. És la part de la oïda que traspassa l’estímul aeri de vibració a un estímul mecànic ossi a
través dels 3 ossos; martell, enclusa i estrep. S’encaixa a la finestra oval= porta de la oïda
interna. La corda del timpà passa per la oida mitja, quan tenim un impacte de fred a la oida,
aquest nervi es pot inflamar i perdem la capacitat de funció del nervi facial= paràlisis facial a
frigole a la corda del timpà. L’oida mitja conté part del nervi facial, la terminació de la trompa
d’Eustaqui, el múscul tensor del timpà.

Trompa d’Eustaqui= allibrea pressions, va a la zona retronassal, drena a la part posterior de la

fossa nassal.
L’oïda (externa, mitja i interna) es situa al os temporal.

La cera és protectora, hidratant, hidròfoba, i termoaillant, protectors acústics.

Finestra oval= rep estímul

Finestra rodona= cedeix estímul

Les dos finestres rodona i oval van a la oida interna.