EDUCACIÓ VOCAL

Expressió Musical a Educació Infantil 2021-2022

 SISTEMA FONADOR

Aparell ressonador
On el so es modifica i amplifica

Aparell fonador
On es fabrica el so

Aparell respiratori
Mecanisme mobilitzador d’aire
 L'APARELL RESPIRATORI

En la inspiració, diferents músculs es contrauen

per fer més gran la caixa toràcica

Els intercostals externs,

petits músculs que hi ha entre les costelles,
COSTELLES
creen espai pels costats de la caixa toràcica
PULMONS

DIAFRAGMA

El diafragma baixa i crea espai cap a baix i cap els costats

INSPIRACIÓ
En l'expiració, el diafragma puja, es redueix la
mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons
surt a l'exterior.

EXPIRACIÓ
 L'APARELL FONADOR

A la laringe és on les cordes vocals o replecs

vocàlics vibren i transformen l’aire en so
 Les cordes vocals són dos doblecs musculosos de la laringe que vibren amb el pas
de l’aire que ve dels pulmons i produeixen el so de la veu.

Cordes vocals obertes En la fonació, les cordes s’ajunten i deixen

en la respiració passar un fil d’aire que fa vibrar la mucosa i es
transforma en so

Estan cobertes d’una mucositat que les permet mantenir-se humides per poder vibrar bé.
Els plecs vocals són altament elàstics. Tensar-los més o menys, allargar-los o escurçar-los, fer-
los més gruixuts o prims és el que li permet a la veu la seva gran versatilitat.
 L'APARELL
RESSONADOR

Cavitat nasal

Cavitat bucal

Les cavitats ressonadores amplifiquen

i modifiquen el so produït per les cordes Faringe
vocals

Distingim la boca, la faringe i les fosses nasals

 CARACTERÍSTIQUES DE LA VEU

VEU PARLADA

Aquella que es fa servir habitualment en la vida quotidiana per parlar amb un o

diversos interlocutors a una distància propera, o bé amb un petit grup de persones
en un espai sense soroll.

Es tracta d’un tipus de veu que no necessita gaire flux d’aire, ni tampoc gaire
projecció de la veu, i l’ús de la qual en general no produeix cansament o fatiga vocal,
si no és que la veu es fa servir d’una manera inadequada.
 VEU PROJECTADA

Quan ens adrecem a un grup més nombrós d’interlocutors, com per exemple és el cas
d’impartir una classe a l’escola, cal fer servir la veu projectada, per tal que el missatge
pugui arribar correctament a la totalitat dels oients (Elgström, 2005).

VEU CANTADA

La veu projectada juntament amb la veu cantada, una altra de les maneres més habituals
de fer servir la veu a l’escola, necessiten de molta més quantitat d’aire que la veu parlada i,
sobretot, d’un funcionament òptim dels mecanismes que intervenen en la producció de la
veu, especialment el de la projecció.

En cas de no saber fer servir adequadament la veu projectada o cantada d’una

manera natural, serà convenient dur a terme un treball vocal per optimitzar-ne l’ús
Encara que la veu parlada, la veu projectada i la veu cantada s’emeten amb el mateix
mecanisme, hi ha algunes diferències destacables pel que fa a les qualitats dels sons que
s’emeten: l’altura, la durada i la intensitat dels sons, així com també la tessitura on
s’ubiquen.

Timbre

Altura i timbre

Intensitat i durada
L’altura:
• En la veu parlada o projectada els sons són poc precisos, ja que no es consideren i es
poden emetre a l’altura que sigui més convenient en cada moment
• En la veu cantada es fan servir unes altures de sons determinats, els quals són molt
precisos.

La durada:
• La veu parlada i la veu projectada donen molta importància a les consonants de les
paraules
• La veu cantada dóna una importància més gran a les vocals, per la qual cosa la durada
dels sons pot ser molt més llarga.
La intensitat:
• En la veu parlada i la veu projectada hi ha poca variació
• En la veu cantada hi ha grans variacions que van des dels 40 dB fins a poder superar els
100 dB.

La tessitura és el conjunt de sons on la veu cantada i parlada es mou amb més

facilitat i màxima sonoritat

• En la veu parlada i projectada se situa entorn de cinc a vuit tons i està ubicada al
voltant de la freqüència fonamental de cada veu.
• En la veu cantada, més àmplia i en general molt més aguda, fa servir aproximadament
dues octaves (Asselineau i Berel, 1991).
CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS
 FORMACIÓ I EXERCITACIÓ VOCAL

Per tal de produir una bona veu i cantar bé, sense fer-nos mal a les cordes vocals,
necessitem tenir una bona postura corporal, controlar la respiració i l’emissió
vocal

POSTURA RESPIRACIÓ EMISSIÓ VOCAL

actitud psicofísica consciència i enriquir les qualitats

adequada per al treball control de acústiques de la veu
vocal la respiració professional del mestre;
mantenir amb naturalitat
i sense esforç la veu
projectada
Eix Vertical Encadenament muscular
 Cal que tinguem cura de la veu.
En tenim una de gratis però és per tota la vida!

Existeix el perill que la veu se’n comenci a ressentir i aparegui el que es coneix
com a disfonia

Professionals d’atenció a la cura de la veu:

• Otorrinolaringòleg
• Foniatra
• Logopeda
Consells per aconseguir uns hàbits saludables:

- Mentre es parla, fer pauses, cal alimentar la veu amb el flux respiratori
- No cridar ni forçar la veu a les classes (graduar la intensitat)
- Respirar pel nas
- Tessitura habitual (pujada)
- Realitzar exercicis d’escalfament de la veu
- Ajudar-se de la comunicació no verbal (gestos i moviments)
- Mantenir una postura corporal adequada
- Parlar lentament i articular clarament per tal d’emetre missatges intel·ligibles
- Descansar correctament (8h mínim)
- Vigilar amb les calefaccions i els aires condicionats (evitar canvis de temperatura)
- Vigilar amb el guix de les escoles
- Evitar llocs contaminats (fum, sorolls elevats)
- Beure molta aigua
- Compte amb les subtàncies tòxiques com l’alcohol, el tabac...