LA PRODUCCIÓ DELS

SONS: L'APARELL
FONADOR

L'ésser humà, per parlar,

aprofita un seguit
d'òrgans que, en principi,
tenen unes altres
utilitats: l'aparell
respiratori i l'aparell
digestiu.

Bàsicament podem dir

que, quan parlem, l'aire
que puja dels pulmons
ha d'efectuar una mena
de cursa d'obstacles fins
que pot ser expulsat (per
la boca o pel nas),
produint aleshores uns
sons determinats.

⮚ Primera fase en la producció dels sons

S'anomena respiració: hi ha una impulsió de l'aire des dels pulmons, passant pels
bronquis i la tràquea.

⮚ Segona fase en la producció de sons

S'anomena fonació: la massa d'aire procedent dels pulmons arriba a la laringe, on

topa amb el primer obstacle fonamental, les cordes vocals. Són uns músculs
membranosos i elàstics, una mena de plecs o llavis lligats al cartílag tiroide (la
prominència del qual és la nou del coll). De l'espai que deixen entre elles les cordes
vocals se'n diu glotis. Si en el moment de passar la columna d'aire expirat
(procedent dels pulmons), les cordes vocals estan relaxades, la glotis està oberta i
deixa passar l'aire sense que es produeixi cap vibració: emetrem un so sord. Però
si les cordes vocals estan tenses, aleshores la glotis es troba gairebé tancada i, per
vèncer aquest obstacle, l'aire passa produint una sèrie de vibracions: emetrem un so
sonor.

⮚ Tercera fase en la producció de sons

1
S'anomena articulació. En aquesta fase, el so es modula i es modifica segons la
posició que adoptin els òrgans de la boca (vel del paladar, llengua, dents i llavis).

Un cop superades les cordes

vocals, l'aire puja per la faringe des
d'on es dirigirà cap a la cavitat bucal
(boca) o cap a la cavitat nasal (nas).
Que l'aire es dirigeixi cap a una o cap a
una altra cavitat depèn de l'acció del
vel del paladar. Si el vel del
paladar, amb la úvula en el seu
extrem (campaneta) està elevat,
obstrueix el camí cap a les fosses
nasals i l'aire haurà d'anar cap a la
boca: pronunciarem aleshores un so
oral. En canvi, si l'aire troba el vel
del paladar abaixat, una part
d'aquest aire anirà cap a les
fosses nasals, que fan de
ressonadores, i articularem un so
nasal.

Quan l'aire es dirigeix cap a la boca, es troba amb un seguit d'òrgans, que dividirem
en dos grups:

òrgans passius òrgans actius (o

(o immòbils) mòbils)
les dents superiors la llengua
els alvèols dentaris els llavis
el paladar dur el vel del paladar
maxil·lar superior maxil·lar inferior
paret faríngea

Segons com estiguin els òrgans de la cavitat bucal, parlem de dos tipus de sons:

a) sons vocàlics: no hi ha cap òrgan de la boca que obstaculitzi la sortida de

l'aire.
b) sons consonàntics: els òrgans bucals obstaculitzen la sortida de l'aire en
algun punt de la boca.

PUNT D'ARTICULACIÓ I MODE D'ARTICULACIÓ

2
El punt de la boca on es troba aquest obstacle s'anomena punt d'articulació. Per
tant, definiríem el punt d'articulació com el lloc de la cavitat bucal on es produeix
l'obstrucció al pas de l'aire. Per exemple, una consonant s'anomena palatal
perquè el dors de la llengua toca el paladar; s'anomena dental si la punta de la
llengua (àpex) toca les dents.

Trets Punt d'articulació Sons i grafies

Bilabial Els dos llavis [p], pala; [b], bata; [m], mig
Labiodental Els llavis inferiors i les [f], fals; en alguns dialectes,
dents superiors. [v], Valls.
Dental L'àpex de la llengua i les [t], tassa; [d], dit
dents superiors
Alveolar L'àpex de la llengua i els [s], sort; [z], casa; [ts], gats,
alvèols superiors. [dz], tretze; [l], cala, [ɾ],
Maria; [ ], gorra; [n], nen.
Palatal El dors de la llengua i el [ ], xoc; [Ӡ], joc, [ ʧ ], cotxe;
paladar [ʤ ], metge; [ʎ ]; lluna; [ɲ],
banya.
Velar El postdors de la llengua i [k], casa; [g], gat.
el vel del paladar
obstrueixen el pas de
l'aire.

El mode d'articulació es refereix a la manera com es produeix un so tenint en

compte quant temps dura l'obstrucció de l'aire i com es venç aquesta obstrucció. És
a dir, té a veure amb la manera com l'aire aconsegueix vèncer els obstacles dels
òrgans bucals i sortir per la boca.

Trets Mode d'articulació Sons

Oclusiu L'aire surt per la boca [p], [b], [t], [d], [k], [g]
fent una petita explosió
després d'haver estat
restringit.
Fricatiu L'aire passa fregant per [f], [v], [s], [z], [ ] , [Ӡ]
un canal estret.
Africat L'aire és sotmès a una [ts], [dz], [ʧ ], [ʤ]
oclusió i després a una
fricació
Lateral L'aire surt pels costats [l], [ʎ]
del canal bucal
3
Vibrant La llengua vibra i això fa [ ɾ ], [r]
que es talli el pas de l'aire
Nasal L'aire passa a través de [m], [n], [ɲ]
la cavitat nasal

4
L'ALFABET FONÈTIC INTERNACIONAL (AFI)

La fonètica representa cada so amb un signe, per tal de superar les dificultats que
tenen les diferents ortografies de les llengües existents. El conjunt d'aquests signes
forma l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI). http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio

VOCALS
So Grafia Grau Punt Exemple
d'obertura d'articulació
[i] i Tancada Anterior o vint
palatal
[e] e Semitancada Anterior o temps
palatal
[ε] e Semioberta Anterior o cel
palatal
[a] a Oberta Central cas
[ə] a Mitjana Central casal
e mare
[ ɔ] o Semioberta Posterior o bo
velar
[o] o Semitancada Posterior o fosc
velar
[u] o Semitancada Posterior o suc
u velar bondat
[j] i iogurt, deia,
rai, camió
[w] u quan,
cauen, bou

Les vocals en posició assil·làbica

Es divideixen en consonants, semivocals i semiconsonants:

1. Consonants: en posició intervocàlica i la "i" en posició inicial.

ca / uen no / ia io / de

2. Semivocals: després de la vocal sil·làbica.

cau cau / re ai / re

3. Semiconsonants: entre consonant i vocal.

qua / tre guant acció

CONSONANTS
5
So Grafi Punt d'art. Mode Sord/ Exemples
a d'art. Sonor
[p] p bilabial oclusiu sord pala, apa, tapa
[t] t dental oclusiu sord tret, atrapar
+a,o,u
[k] c velar oclusiu sord casa, costa, cub
[b] b bilabial oclusiu sonor bata, bossa
[β ] b bilabial espirant sonor abús, cabra
[d] d dental bilabial sonor dit, dona
[δ] d dental espirant sonor adéu, adreça
[g] g velar oclusiu sonor gust, got
[ɣ g velar espirant sonor agost, agre
]
[f] f labiodental fricatiu sord fusta, cafè
[v] v labiodental fricatiu sonor vaca, vi
*
[s] s-/ alveolar fricatiu sord sopa, cassola, pensa,
ss/c/ç caçar
esperança, capaç,
ceba
atenció
[z] z/-s- alveolar fricatiu sonor zebra, pinzell, casa
[ts] ts alveolar africat sord potser
[dz tz alveolar africat sonor setze
]
[ʃ] x/ix/ palatal fricatiu sord xinès, caixa, peix,
ux rauxa
[Ӡ j +a,e,o
palatal fricatiu sonor joc, gerro, angel,
] g+e,i conjugar
[ʧ ] tx/ig palatal africat sord fletxa, butxaca,
esquitx
mig, bateig
[ʤ tj/tg palatal africat sonor platja, metge
]

[l] l alveolar lateral sonor lògic, plou

[ʎ] ll palatal lateral sonor lluna
[ɾ ] r alveolar vibrant sonor mare, cara
simple
[r] rr alveolar vibrant sonor morro, carro
múltiple
[m m bilabial nasal sonor mà, amor
]
6
 [ɱ m+f labiodental nasal sonor amfiteatre, infermera
] conferència
[n] n alveolar nasal sonor nit
[ɲ] ny palatal nasal sonor canya
+k
[ŋ] n velar nasal sonor blanc
Qualsevol i/u que estigui en posició assil·làbica (és a dir, que formi diftong) es
transcriuen [j], [w]

7
Contacte de consonants

De la mateixa manera que succeeix amb les vocals, el contacte entre consonants
produeix tota una sèrie de fenòmens fonètics:

a) Ensordiment: aquest fenomen es dóna quan els sons oclusius, fricatius i

africats sonors esdevenen sords en determinats contextos,

b) Sonorització: seria el cas contrari, és a dir, quan els sons oclusius, fricatius
i africats sords esdevenen sonors en determinats contextos.

Sons oclusius:
1) Es realitzen com a sords iguals a [p], [t], [k] davant de:

- pausa
- consonant sorda
- vocal

Transcriviu

tap trencat tub estret

2) Es realitzen com a sonores igual a [b], [d], [g] davant de:

- consonant sonora

Transcriviu

tub verd tap de suro cap de trons

Sons fricatius i africats:

1) Es realitzen com a sords iguals a [f], [s], [ʃ], [ʧ] davant de:

- pausa
- consonant sorda

8
Transcriviu

fotògraf pobre sales pintades

peix pudent

2) Es realitzen com a sonors iguals a [v], [z],[Ӡ], [ʤ] davant de:

- vocal
- consonant sonora

Transcriviu

fotògraf amic esquitx lluent

sales empaperades peix d'aigua dolça

c) Assimilació: és el procés pel qual un so consonàntic pren el mateix punt

d'articulació que el so que el segueix. Les assimilacions més freqüents són:

[n] + [b]-[p] [m] ben ple convidar

[n], [m] + [f] [ɱ] confiar àmfora

[n] + [k]-[g] (velars) [ŋ] blancor angúnia

[n] + consonant palatal [n, ] punxar, un jardí un lloro

[n]-[l] + dental [ ] dental caldera

[ ]

d) Geminació: es dóna quan un so consonàntic adopta el punt d'articulació que

el so que el segueix o bé es duplica.

[l] + [ʎ] el llum [ʎʎ]

[bl] poble [bbl]
[gl] regla [ggl]
[l·l] il·lusió [ll]

9
[tl] atleta [əllεtə]

[tll] batlle [báʎʎə]

[tm] atmosfèric [əmmusfεrik]

e) Emmudiments: es dóna quan determinants sons no es pronuncien.

camp [kám] però camp obert [kámpuβεrt]

dolor [duló]

tomb [tóm]

sant [sán] però sant Andreu [sántənδrew]

10
Les consonants espirants

Transcriurem [b], [d], [g], com a espirants [β], [δ], [ γ ]:

- entre vocals

abús [əβús] avi [áβi]

adéu [əδéw]

agost [əγós]

- en els grups consonàntics br / dr / gr entre vocals

abraçar [əβrəsá]

podrit [púδrit]

agre [áγrə]

- quan al davant portin una fricativa:

peix daurat [péʃδəwrát]

11