Plecs vocals - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.

org/wiki/Plecs_vocals

Plecs vocals
Els plecs vocals, també anomenats cordes Plecs vocals
vocals, són dos doblecs mucosos de la
laringe que tenen un paper fonamental en la
fonació. Estan situats entre el cartílag tiroide i
el cartílag aritenoide. Internament, són dues
bandes de teixit muscular llis. El terme que
trobem en la Nomina Anatomica és el de
plica vocalis i l'ús popular ha consagrat el
terme de corda vocal.

Els plecs vocals vibren per l'acció del pas de

l'aire que ve dels pulmons i produeixen el so
de la veu. El so que produeixen les cordes
vocals és enviat a través de la gola, el nas i la
boca, donant lloc a un so més ric en Plecs vocals. Vista superior de la laringe.
harmònics.

Els trastorns de les cordes vocals són sovint

causats per l'abús o mal ús de les cordes
vocals, tal com un ús excessiu de la veu quan
cantem, parlem, fumem, tossim, cridem o
inhalem substàncies irritants. Alguns dels
trastorns més comuns de les cordes vocals són
la laringitis, nòduls vocals, la paràlisi de les
cordes vocals i els pòlips vocals.
Estructura morfològica
del plec vocal
La laringe està recoberta interiorment per una
mucosa de tipus respiratori que comprèn un
epiteli, una dermis o còrion i glàndules, vasos
i nervis. En algunes parts de la laringe,
especialment en la vora del replec vocal, es
troba l'epiteli mucós.
Els plecs vocals estan formats per tres capes
successives: la capa mucosa o superficial, la
capa intermèdia o lligament vocal, i la capa
profunda o múscul vocal.
La mucosa. Està formada per un epiteli
escamós que li dóna brillantor i una
aparença blanquinosa. Alguns autors
inclouen la capa més superficial de la
làmina elàstica, que és la que dóna la
capacitat d'estirament al plec vocal. La
Abducció (esquerra) i adducció (dreta) dels plecs
vocals.
Detalls
Llatí plica vocalis
Identificadors
MeSH [1] (http://www.nlm.nih.gov/cgi/mesh/2020/MB
_cgi?mode=&term=Vocal+Cords&field=entry
#Tree)
TA A06.2.09.013 (https://wikidata-externalid-url.t
oolforge.org/?p=1323&url_prefix=https:%2
F%2Fwww.unifr.ch%2Fifaa%2FPublic%2FEnt
ryPage%2FTA98%20Tree%2FEntity%20TA9
8%20EN%2F&url_suffix=%20Entity%20TA9
8%20EN.htm&id=A06.2.09.013)
FMA (http://purl.org/sig/ont/fma/fma55457) 55457
: multiaxial – (https://bioportal.bioontology.o
rg/ontologies/FMA/?p=classes&conceptid=htt
p%3A%2F%2Fpurl.org%2Fsig%2Font%2Ffm
a%2Ffma55457) jeràrquic
Recursos externs
Gray p.1079 (https://archive.org/stream/anatomyof
humanbo1918gray#page/1079/mode/2up)
EB science/vocal-cord (https://britannica.com/sci
Online ence/vocal-cord)
Terminologia anatòmica

1 de 3 13/08/2020 11:22
Plecs vocals - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Plecs_vocals

mucosa de la laringe té continuïtat, per amunt, amb la de la faringe i la boca i, per baix, amb la
de la tràquea. La mucosa presenta uns plecs que recobriran les estructures lligamentoses i
musculars. La part que recobreix les cordes vocals és prima i en algunes parts no té glàndules
de secreció; per tant, l'epiteli que recobreix les cordes vocals és especialment vulnerable a la
sequedat i depèn de la secreció de les glàndules veïnes. Durant la fonació, s'ha observat com
baixa, periòdicament, la secreció produïda per glàndules ubicades més amunt. Si l'epiteli vocal
s'asseca, es dificulta la fonació i, a més a més, es pot originar una necrosi superficial. La
sequedat de la mucosa en els plecs vocals provocada per canvis ambientals (calefacció
excessiva, aire condicionat, etc.) pot produir una disfonia.

El lligament vocal. Està format per la resta de la làmina pròpia: l'estrat intermedi, amb fibres
elàstiques, i l'estrat profund, amb fibres col·làgenes. Les fibres col·làgenes confereixen una
capacitat de resistència i donen als plecs vocals consistència.

El múscul vocal. Té les seves fibres orientades paral·lelament a les del lligament vocal.

Cal destacar l'espai de Reinke, situat entre la mucosa de la vora lliure de la corda i les fibres
elàstiques, que dóna unes característiques elàstiques a la vorera de la corda i té un paper important
en la fonació. Aquest espai té molta importància per a l'explicació de la teoria mucoondulatòria de
la vibració dels replecs vocals, teoria que tractarem més endavant. La laxitud d'aquest espai permet
que, en passar l'aire entre els replecs vocals en l'expiració fonada, l'epiteli escamós pugui onejar
com una bandera al vent.

Cordes falses o cordes vocals

Els plecs vocals s'anomenen a vegades plecs vocals vertaders per a distingir-los dels plecs vocals
falsos o cordes vocals falses. També s'anomenen plecs vestibulars o plecs ventriculars.

El nom fa referència a un parell de grans i gruixuts plecs de membrana mucosa que se situen per
damunt i que protegeixen els delicats plecs veritables. Tenen un paper mínim en la fonació normal,
però s'utilitzen sovint per a alguns tipus d'emissió vocals, en determinats crits, maneres de cantar,
o per a crear efectes vocals determinats.

Els plecs vocals falsos, quan són extirpats amb cirurgia, es poden regenerar completament.

Imatges addicionals

Secció sagital de la Secció coronal de la Músculs de laringe. Laringe d'un cavall.

laringe i part laringe i part Vista superior Tall
superior de la superior de la
tràquea tràquea

2 de 3 13/08/2020 11:22
Plecs vocals - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Plecs_vocals

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plecs_vocals&oldid=20427043»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 26 oct 2018 a les 21:50.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar
termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia
Foundation, Inc.

3 de 3 13/08/2020 11:22