EL SISTEMA NERVIÓS

PARTS i FUNCIONAMENT
1. CLASSIFICACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS
2. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
2.1. L’ENCÈFAL
LES MENINGES I EL LÍQUID CEFALORAQUIDI
CERVELL
CEREBEL
EL DIENCÈFAL: TÀLEM, HIPOTÀLEM i EPITÀLEM
TRONC DE L’ENCÈFAL: BULB RAQUIDI i PROTUBERÀNCIA
2.2. LA MEDUL·LA ESPINAL

3. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

4. SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC
5. SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM
6. FUNCIONS DEL SISTEMA NERVIÓS
1. El sistema nerviós: classificació
El sistema nerviós
2. El sistema nerviós central
2.1. L’encèfal
Les meninges
Són tres membranes que cobreixen tot el
sistema nerviós central:
• Duramàter. És la capa més externa i gruixuda. Està
en contacte amb la superfície interna del crani i la
columna vertebral.
• Aracnoides. Situada entre la duramàter i la
piamadre. És prima i està en contacte amb la
duramàter.
• Piamàter. És una capa prima que cobreix la
superfície externa del cervell i de la medul·la.
En funció de l'espai en què ens
trobem, distingim els següents espais:
• Espai epidural. Ubicat entre els ossos del crani o
les vèrtebres i la primera capa meníngia
(duramàter).
• Espai subdural. Situat entre la duramàter i
l'aracnoides.
• Espai subaracnoide. Localitzat entre l' aracnoides
i la piamadre. Aquest espai conté el líquid
cefalorraquidi (LCR) i els vasos sanguinis.
Es tracta d'un líquid incolor, format per El liquid cefaloraquidi (LCR)
aigua, proteïnes i, en menor quantitat, per
glucosa, electròlits, proteïnes, àcid làctic,
urea, cations (Na+, K+, Ca2+, Mg2+) i anions (Cl-
i HCO3-); també presenta alguns leucòcits.
El volum del LCR normal és de 80 a 150 ml
en adults

El LCR circula contínuament a traves de les

cavitats de l'encèfal i de la medul·la, i per
l'espai subaracnoide (entre l'aracnoides i la
piamadre) que envolta aquests òrgans.

La Figura mostra les quatre cavitats plenes de LCR a l'encèfal, que es denominen ventricles. Els ventricles laterals es localitzen en cadascun
dels hemisferis cerebrals i estan separats per endavant per una membrana fina, el septum pellucidum. El tercer ventricle és una cavitat
estreta al llarg de la línia mitjana superior de l' hipotàlem i entre les meitats dreta i esquerra del talem. El quart ventricle es troba entre el
tronc de l'encèfal i el cerebel.

Les principals funcions de l'LCR són

• Mecànica. Juntament amb les meninges, protegeix el sistema nerviós central de danys físics i químics.
• Regulació de la ventilació pulmonar (homeostàtica). Les modificacions del pH del LCR són un important
estímul dels centres ventilatoris.
• Transport. Pel LCR es transporta oxigen, glucosa des de la sang a les neurones i a la neuroglia, alguns
productes de rebuig i neurotransmissors
 EL CERVELL
El cervell és la part més voluminosa de l'encèfal. La seva escorça conté girs (circumvolucions), fissures i solcs.
Està dividit en dos parts, els hemisferis cerebrals
Els hemisferis cerebrals es divideixen en quatre lòbuls: frontal, parietal, temporal i occipital.
La substància blanca del cervell es troba per sota de l'escorça i està formada per axons mielínics i amielínics
que s'estenen cap a altres regions, com fibres d'associacions, comissurals i de projecció.
Els ganglis basals són grups de nuclis presents a cada hemisferi cerebral. Ajuden a iniciar i finalitzar els
moviments, a suprimir els moviments no desitjats i a regular el to muscular.
El sistema límbic envolta la part superior del tronc de l'encèfal i el cos callós. Actua sobre els aspectes
emocionals del comportament i en la memòria.

El cervell controla i coordina el comportament i les

accions voluntàries i coordina els altres centres
nerviosos
A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen
les dades i s’elabora una resposta. En ell resideix la
memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir
un llenguatge significatiu i una capacitat creadora
La superfície del cervell no és llisa, sinó que té
unes arrugues anomenades circumvolucions, i
uns solcs anomenats cissures. Una d’aquestes
cissures divideix el cervell en dos hemisferis
Els feixos d'àxons amb beina de mielina
(nervis) formen l'anomenada substància
blanca del sistema nerviós.
Els cossos neuronals i els axons sense
beina de mielina formen l'anomenada
substància gris.
A l’encèfal la substància grisa es localitza
a l'exterior i la substància blanca més
internament.
Hi ha diferències anatòmiques subtils entre ambdós hemisferis, i Hemisferis cerebrals
cadascú té funcions particulars. Cada hemisferi rep informacions des
del costat oposat del cos, exercint control sobre ell.

L'hemisferi esquerre és més important en el

llenguatge, les habilitats numèriques i científiques, i
el raonament.
• L'hemisferi dret és més important en les habilitats
musicals i artístiques, percepcions i de patrons;
reconeixement de rostres; contingut emocional
del llenguatge; identificació d'olors i formacions
d'imatges mentals de la vista, el so, el tacte, el
gust i l'olfacte.
Àrees de Brodmann

Al cervell es poden diferenciar determinades regions de l'escorça cerebral anomenades àrees de

Brodmann on es processen senyals especifiques de naturalesa sensitiva, motora i d'associació.

• Les àrees sensitives solen rebre informació d'aquestes característiques i estan vinculades amb la
percepció i el coneixement conscient d'una sensació;
• Les àrees motores inicien els moviments i
• Les àrees d'associació es correlacionen amb funcions d'integració més complexes, com la memòria, les
emocions, el raonament, la voluntat, el judici, els trets personals i la intel·ligència.
 Àrea sensitiva

La informació arriba principalment a la meitat posterior d'ambdós hemisferis cerebrals, a regions

situades per darrera del solc central.
A l'escorça, aquestes àrees sensitives reben informació sensitiva provinent dels receptors
sensitius perifèrics.

L'àrea somatosensitiva primària (1, 2 i 3) rep impulsos nerviosos dels receptors somàtics del tacte, pressió,
vibració, pessigollejos, temperatura, dolor, propioceptiu,…; a més a més , participa en la percepció
d'aquestes sensacions.
Cada punt dins l'àrea rep impulsos d'una zona especifica de la cara o del cos. Així,
• L'àrea visual primària (àrea 17) rep informacions visuals i participa en la producció visual.
• L'àrea auditiva primària (àrees 41 i 42) rep informacions del so i participa en la percepció auditiva.
• L'àrea gustativa primària (àrea 43) rep impulsos del gust i participa en la percepció gustativa i en la
discriminació del gust.
• L'àrea olfactiva primària (àrea 28) rep impulsos de l'olfacte i participa en la olfactòria.
 Àrea motora

Les principals àrees motores són:

• l'àrea motora primària (àrea 4), que controla la contraccions de
músculs o grups de músculs específics. L'estimulació elèctrica de
qualsevol punt de l' àrea motora primària provoca la contracció de fibres
musculars esquelètiques especifiques al costat oposat del cos
• l'àrea del llenguatge de Broca (àrees 44 i 45), que controla els
músculs de la fonació.

Els diferents músculs tenen una representació desigual a l'àrea motora

primària. Una àrea cortical més extensa està dedicada als músculs que
intervenen en moviments complexos, delicats o que exigeixen certes
habilitats.
Per exemple, la regió cortical dedicada als músculs que mouen dels dits de
la mà és molt més gran que la corresponent als dits dels peus.
Aquest mapa muscular distorsionat del cos es denomina homuncle motor.
 Àrees d’associacions

L'àrea d'associacions somatosensitives (àrees 5 i 7)

permet determinar la forma i textura exactes d'un
objecte simplement en tocar-lo i relacionar les parts
del nostre cos. També emmagatzema memòries de
les experiències somatosensitives passades.
L'àrea d'associació visual (àrees 18 i 19) relaciona
les experiències visuals presents i passades i és
indispensable per reconèixer i avaluar el que veiem.
L'àrea de reconeixement facial (àrees 20, 21 i 27)
emmagatzema informació dels rostres i permet
reconèixer els individus per les seves cares.
L'àrea d'associacions auditiva (àrea 22) permet reconèixer un so particular, com la paraula, la musica o el
soroll.
L'escorça orbito frontal (àrea 11) permet identificar les olors i discriminar entre ells.
L'àrea de Wernicke (àrea 22 i -possiblement- àrees 39 i 40) interpreta el significat del llenguatge per la
traducció dels pensaments en paraules.
L'àrea d'integracions (àrees 5, 7, 39 i 40) integra interpretacions sensitives de les àrees d'associacions i els
impulsos d'altres àrees, i permet pensar sobre la base d'informacions.
EL CEREBEL
El cerebel es troba a la regió posteroinferior de la cavitat cranial. Està format per dos hemisferis
laterals i un vermis contret medial.
Es connecta amb el tronc de l'encèfal per mitjà de tres peduncles cerebel·losos.
El cerebel suavitza i coordina la contracció dels músculs esquelètics. També manté la postura i
l’equilibri. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar, anar amb bicicleta, etc.

A l'interior es troben tractes de substància blanca que

formen l’arbre de de la vida (perquè s’assembla a les
branques d’un arbre)
 El DIENCÈFAL

El tàlem

El tàlem és una massa ovoide, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell.
Per ell passen totes les vies sensitives (excepte les olfactives) abans d’arribar al cervell i s’encarrega de
filtrar els estímuls sensorials, decidint si segueixen o acaben el seu camí (per això es considera que a més
a més d’una estació de relleu, és un centre integrador del sistema nerviós central)
També es fan conscients els estímuls dolorosos

Les lesions vasculars talàmiques que es comporten com a

ictus estratègics poden causar amnèsia, disfuncions
executives o disfàsia, així com símptomes comportamentals
o psicològics, i causar una demència vascular.
L’hipotàlem L'hipotàlem es troba per sota del tàlem. Controla el sistema nerviós autònom,
produeix hormones (ex. Oxitocina i l'antidiürètica) i regula els patrons emocionals
i conductuals (juntament amb el sistema límbic).
L'hipotàlem també conté un centre de l'alimentació i un centre de la sacietat, que
regulen la ingesta d'aliments; i un centre de la set, que regula la ingesta de
liquiditats.
Així mateix, l'hipotàlem controla la temperatura corporal, al servir com a termòstat
del cos. També es troba a l'hipotàlem el nucli supraquiasmatic, que regula els
ritmes circadians i funciona com a rellotge del cos.

L’epitàlem
Format per la glàndula pineal, que secreta melatonina, i
pels nuclis habenulars. Les àrees sensitives intervenen en
la percepció de la informació sensitiva; les àrees motores
controlen l' execució de moviments voluntaris i les àrees
de associacions més complexes com la memòria, la
personalitat i la intel·ligència. Els nuclis basals ajuden a
iniciar i a concloure moviments; suprimeixen moviments
no desitjats i regulen el to muscular. El sistema límbic
estimula emocions com ara: plaer, dolor, docilitat, afecte,
por i enuig.
El TRONC DE L’ENCÈFAL:
bulb raquidi i protuberància
El bulb raquidi és el centre de control del ritme cardíac, el ritme
respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics.
A més a més, coordina els reflexos del vòmit, l'esternut, la tos i el
singlot
La protuberància es troba per sobre del bulb. Transmet impulsos
nerviosos relacionats amb els moviments esquelètics voluntaris, de
l'escorça cerebral al tronc encefàlic. La protuberància també conté els
centres pneumotaxic i apneustic, que intervenen en el control de la
ventilació.
2.2. La medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, d’aspecte blanquinós i
cilíndric, d’uns 50 cm de longitud que està protegit per la columna
vertebral
D’ella surten 31 parells de nervis espinals o raquidis que innerven
els músculs, glàndules i òrgans de la zona
La medul·la espinal condueix els impulsos sensitius cap a l’encèfal
i els impulsos motors cap als efectors a través dels nervis
Realitza dos funcions:
• Els reflexes espinals (a la seva substància gris)
• Es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta
del cos (a la seva substància blanca)
3. Els nervis del sistema nerviós perifèric
Els nervis del sistema nerviós perifèric
El sistema nerviós perifèric
El sistema nerviós perifèric
4. El sistema nerviós somàtic
 Fu
El sistema nerviós somàtic

Mercè del Barrio Arranz

 L’arc reflex
Un reflex és una seqüència d'accions rapides, automàtiques i no planificades que apareix en resposta a un
estímul determinat.
Els reflexos es poden agrupar de diferents maneres:
Alguns reflexos són innats, com allunyar la mà quan toquem una superfície calenta encara abans de
percebre la seva temperatura.
• Altres reflexos són apresos o adquirits. Per exemple, s'adquireixen diversos reflexos quan s'aprèn a
conduir un vehicle. Pressionar els frens en una situació d'emergència n'és un exemple.
• Quan la informació de la informació es duu a terme en la substància grisa de la medul·la, el reflex es
denomina reflex espinal. Un exemple és el conegut reflex rotulià.
• Si la integració es produeix en el tronc encefàlic en lloc de la medul·la, el reflex es denomina reflex
cranial. Un exemple són els moviments de rastreig lents que realitzen els ulls a mesura que llegim
aquesta frase.
• És probable que s’estigui més al tant dels reflexos somàtics, que impliquen la contracció de la
musculatura esquelètica. De la mateixa importància, però, són els reflexos autònoms (viscerals) que
generalment no es perceben de manera conscient. Estan donats per les respostes del múscul llis, el
múscul cardíac i les glàndules. Les funcions corporals, com la freqüència cardíaca, la digestió, la micció i
la defecació són controlades pel sistema nerviós autònom, per mitjà dels reflexos autònoms.
Els impulsos nerviosos que es propaguen cap al SNC, dins d'aquest i des d'aquest segueixen
determinades vies segons el tipus d'informacions, l'origen i la destinació.
El trajecte seguit pels impulsos nerviosos per produir aquests reflexos es denomina arc reflex (circuit
reflex). En un arc reflex es troben cinc components funcionals (marcats a l’esquema):
Un exemple de reflex és el reflex patel·lar (rotulià):
El reflex d'estirament provoca la contracció del muscle esquelètic (l'efector), en resposta a l'estirament del
muscle. Aquest tipus de reflex té lloc a traves d'un arc reflex monosinàptic i es pot generar a partir de
l'activació d'una sola neurona sensitiva que fa sinapsis a l'SNC amb una única motoneurona. Pot ser estimulat
colpejant lleugerament els tendons que s'insereixen en les articulacions del colze, canell, genoll i turmell.
Un exemple d'un reflex d'estirament el constitueix el reflex patel·lar (reflex rotulià)

El reflex d' estirament opera de la

següent forma (veure imatge)

Reflex d'estirament. Aquest arc reflex monosinaptic

presenta només una sinapsi a l'SNC, entre una única
neurona sensitiva i una única neurona motora. També
es mostra en la figura un arc reflex polisinaptic als
músculs antagonistes, que presenta dues sinapsis al
SNC i una interneurona. Els signes més (+) indiquen
sinapsis excitatòries i el signe menys (-) representa una
sinapsi inhibitòria.
5. El sistema nerviós autònom o vegetatiu
S’anomena així perquè actua fora del control de la voluntat. Regula, per exemple, els batecs del
cor, la freqüència respiratòria o la pressió sanguínia.
El formen:
• El sistema nerviós simpàtic
• El sistema nerviós parasimpàtic Les seves accions són antagòniques.

El sistema nerviós simpàtic

• Actua en moments en què l’organisme es troba sotmès a tensió, estrès o perill.
• Provoca un conjunt de canvis que comporten un augment de la despesa d’energia i que
preparen l’organisme per enfrontar-se a situacions adverses. Aquests canvis poden ser dilatar la
pupil·la, accelerar el ritme cardíac, contreure els vasos sanguinis de la pell (la persona
empal·lideix), etc.

El sistema nerviós parasimpàtic

• Actua en moments en què l’organisme es relaxa.
• Provoca un conjunt de canvis que comporten una disminució de la despesa d’energia i que
afavoreixen que l’organisme torni a la normalitat
• En general, la seva actuació és oposada a la del simpàtic.
• Són exemples de la seva activitat la disminució del ritme cardíac, la dilatació dels vasos sanguinis
de la pell (la persona recupera el color), etc.
El sistema nerviòs autònom
6. Funcions del sistema nerviós
El sistema nerviós porta a terme un complex conjunt de tasques.
Permet percebre diferents olors, parlar i recordar fets passats, també proporciona senals que
controlen els moviments del cos i regulen el funcionament dels òrgans interns.
Aquestes activitats diverses poden ser agrupades en 3 funcions bàsiques: sensitiva (aferent),
integradora (de procés) i motora (eferent).

Funció sensitiva. Els receptors sensitius detecten els estímuls interns, com l' augment de la
tensió arterial, i els externs, com l'estímul que produeix una gota de pluja quan cau sobre el
braç. Aquesta informació sensitiva és transportada després cap l'encèfal i la medul·la espinal a
traves dels nervis cranials i espinals.
Funció integradora. El sistema nerviós processa la informació sensitiva analitzant i prenent
decisions per efectuar les respostes adequades, activitat coneguda com a integració.
• Funció motora. Un cop la informació sensorial ha estat integrada, el sistema nerviós pot
generar una resposta motora adequada activant efectes (muscles i glàndules) a traves dels
nervis cranials i espinals. L'estimulació dels efectes produeix la contracció d'un muscle o
estimula una glàndula per augmentar la seva secreció.