APARELL DIGESTIU

El sistema digestiu està constituït pel tb o tracte digestiu (des de la boca fins l’anus) i per una
sèrie d’estructures accessòries
TUB DIGESTIU -> PART INICIAL
- Inclou la cavitat oral, faringe, esòfag, estomac, intestí prim i l’intestí gros
- Mesura uns 5-6 metres
- Obert en els seus dos extrems (boca i anus)
- Les estructures accessòries son les dents, llengua, glàndules salivals, pàncrees, fetge,
sistema biliar i el peritoneu

- Capes: de dins cap a fora

o Capa mucosa: amb 3 parts diferents (de dins en fora)
 epiteli especialitzat segons les diferents regions digestives
 Làmina pròpia: teixit conjuntiu lax per sota de la capa d’epiteli
 Muscularis mucosae o muscular de la mucosa: múscul llis
o Capa submucosa: formada per teixit conjuntiu lax amb glàndules submucoses,
vasos sanguinis, nervis, vasos limfàtics...
 Els vasos sanguinis subministren oxigen i les substancies necessàries
 Les venes i vasos limfàtics traslladen els productes absorbits, procedents
de la digestió, cap al fetge i la circulació sistèmica, respectivament
 o Capes de múscul llis:
 Capa de múscul circular: la més interna de les dues, molt més gruixuda
 Capa de múscul longitudinal: la més externa i prima
o Capa adventícia: és la capa més externa de totes formada per teixit conjuntiu lax
que s’uneix als òrgans adjacents
 En l’estomac i intestins és una membrana serosa (PERITONEU)

- Sistema nerviós entèric -> plexes nerviosos que funcionen de manera independent i
autònoma
o També anomenat petit cervell intestinal, degut a la seva autonomia
o Innerven els vasos sanguinis, glàndules i múscul llis del tub digestiu, per tal de
coordinar els moviments
o Pot tenir connexions amb la innervació extrínseca del sistema digestiu, amb fibres
parasimpàtiques (estimulen la secreció i moviments), i simpàtiques (inhibeixen)
o Plexe submucòs de Meissner
 Situat a la capa submucosa
 S’ocupa del control de l’activitat secretora i dels vasos sanguinis
o Plexe mientèric d’Auerbach
 Situat entre les dues capes de múscul llis (longitudinal i circular)
 Regula la mobilitat del tub digestiu
 Estableix
connexions
amb el sistema
nerviós
simpàtic i
parasimpàtic ->
innervació
extrínseca (part
no tan
autònoma)
- Peritoneu
o Membrana serosa de la cavitat abdominal
o Dos capes d’epiteli simple pla (mesoteli) separats per líquid lubrificant o serós
o Envolta cavitats no obertes directament a l’exterior
o El líquid permet als òrgans lliscar fàcilment un conra els altres i contra les parets
de la cavitat on es troba
o Capes:
 Peritoneu parietal: entapissa les parets abdominals
 Peritoneu viscerals: enganxada a sobre de les vísceres
 Entre una i l’altra es troba el líquid serós
o Hi ha zones que no es troben envoltades de peritoneu com l’àrea nua del fetge
(d’aquí el nom), els ronyons i el pàncrees i duodè
 Són òrgans retroperitoneus -> queden amagats per darrere d’aquest
o Parts del peritoneu que connecten dos òrgans o un òrgan amb la paret abdominal
-> formats per les dues capes de peritoneu i envolten casi totalment una víscera
(passen els vasos sanguinis per comunicar-se )
 Mesenteri de l’intestí prim
 Mesocòlon transvers
o Epiplons: lamina gruixuda de peritoneu visceral que connecta òrgans abdominals
 Epipló major: penja de la curvatura major de l’estomac
 Després de
descendir,
es replega
cap enrere i
es fixa a la
superfície
anterior el
còlon
transvers i el
seu
mesenteri.
 Epipló menor:
connecta la
curvatura menor de
l’estomac cap a la
part proximal del duodè i del fetge
- Boca: primera part del tub digestiu
o Es comparteix amb el sistema respiratori
o Entapissada amb una membrana mucosa -> mucosa oral
 Epiteli pla estratificat no queratinitzat
o Vestíbul: espai que queda entre els llavis i les dents
o Cavitat oral: per darrere de les dents
o Paladar: al sostre de la cavitat oral
 Paladar dur (més endavant) i tou (més enrere, amb la úvula o campaneta)
 Als cantons de la campaneta es troben els pilars, dos anteriors i dos
posteriors
 Els posteriors
formen el
istme de la
gola -> porta
de
comunicació
amb la faringe
 Entre pilars es
troben les amígdales palatines -> teixit limfoide
o Òrgans accessoris de la boca
 Dents: els dents permanents substitueixen als primaris vora els 5 anys i en
els permanents hi ha 8 peces a cada quadrant (2 incisius, 1 caní,, 2
premolars i 3 molars) -> 32 dents en total
 Llengua formada per músculs esquelètics recoberts de mucosa
 Músculs intrínsecs s’encarreguen de la deglució i parlar
 Músculs extrínsecs s’encarreguen de la formació del bolus
alimentari i ajudar a tragar-lo
 Glàndules linguals -> enzim lipasa-lingual -> inicia la digestió
 Els músculs de la masticació estan innervats pel nervi trigemin o V parell
cranial

- Faringe
o El seu extrem superior és comú en el aparell respiratori i en el digestiu
o 3 parts:
 Nasofaringue: part superior que comunica amb el nas
 Orofaringue: part mitjana que comunica amb la boca
 Laringofaringe:
part inferior que
comunica amb
l’esòfag i laringe
(que segons si
entra menjar o
aire, deixa passar
cap a un o l’altre)
- Esòfag
o Va des de la faringe fins l’estomac
o S’origina com una continuació de la faringe a nivell de la C6
o Desen per darrere del cos i pel tòrax, travessant el diafragma per el hiat esofàgic
(part muscular -> contracció=esòfag tancat ... mirar diafragma)
o Queda enganxat pel pericardi al cor per l’aurícula esquerra
o Fet per epiteli pla estratificat no queratinitzat -> forma mucosa
o Part muscular -> una part es múscul esquelètic i una altra múscul llis
o Fins que arriba al cor, baixa enganxat darrere de la tràquea i davant de la columna
vertebral
o Després passa per davant de l’arteria aorta
o Parts:
 Esfínter faringo-esofàgic -> part superior (entre faringe i esòfag)
 Funció principal: impedir que l’aire entri a l’esòfag al inspirar
tancant-se entre deglució i deglució
 Esfínter gastro-esofàgic -> part inferior (entre esòfag i l’estomac)
 Funció: impedir el reflux del contingut gàstric cap a l’esòfag -> al
ser tan àcid pot danyar l’esòfag i fins i tot, formar ulceres
 Forma un angle agut en desembocar a l’estomac, anomenat
càrdies, per dificultar el reflux
o Fa moviments en forma de serp al ingerir
o Hi ha el plexe venós submucos -> pot provocar una hemorràgia si es dilaten

- Estómac
o Forma de J
o Localitzat a l’epigastri
o Al davant té el lòbul hepàtic esquerre, al darrere té el ronyo esquerre, per sobre
el diagrama i per sota el colon transvers i el mesocòlon
o Parts:
 Fundus: part més alta i a l’esquerra de l’orifici del càrdies
 L’angle que forma amb el càrdies ajuda a evitar el reflux
 Cos: zona entre el fundus i la incisura angular
 Les curvatures major i menor el limiten a les dues bandes
 Zona pilòrica: entre la incisura angular i l’esfínter pilòric
 Separa l’estomac del duodè
 Es divideix en una porció proximal (part més ampla) i la porció
distal (més estreta)
o Per ajudar la digestió, l’estomac és la part més musculada de l’aparell digestiu,
amb 3 capes musculars són fibres longitudinals, la segona circulars
 La capa més externa són fibres longitudinals, la del mig són circulars i en
la més interna les fibres són fibres obliqües
- Intestí prim
o Tub que va des de l’estomac fins al còlon
o Consta de 3 parts:
 El duodè -> des de la zona pilòrica fins a l’angle duodè-yeyunal
 25 cm de llargada
 Envolta el cap del pàncrees
 Està cobert per peritoneu només a la cara anterior
 Es un òrgan retroperitoneal (darrere del peritoneu)
 Forma una unitat funcional amb l’estomac, fetge i pàncrees
 Rep el quim de l’estomac, la bilis del fetge i les secrecions del
pàncrees
 El colèdoc i el conducte pancreàtic principal formen la segona
porció del duodè
 A la segona porció es troba la ampolla de Vàter, on es forma
l’esfínter d’Odi, que controla el flux pancreàtic i on desemboquen
el colèdoc i el conducte pancreàtic
 El conjunt yeyun-ileón -> formen unes nanses a l’intestí prim
 Pot mesurar 4,5 metres
 Les nanses estan situades per sota del colon transvers i recobertes
per mesenteri (plecs de peritoneu), que les subjecta a la paret
abdominal posterior
 Desemboca cap al còlon en el cec (orifici ileocecal)
o És per on passa el contingut de l’intestí prim al intestí gros
o Està envoltat per la vàlvula ileocecal, que té com a funció
evitar el reflux de matèries fecals
 Esfínter ileocecal -> últims centímetres de l’ili, posteriors a la
vàlvula, amb una paret muscular gruixuda que impedeix que el
contingut de l’ili es buidi brusca i continuadament
 A l’extrem del cec es troba l’apèndix
 o L’apendicitis pot se causada per l’obstrucció de la llum de
l’apèndix per femtes

o Les capes mucoses i submucoses formen plexes circulars anomenades vàlvules

connivents o plecs de Kerckring
 Són molt més pronunciades al jejú i al duodè que el ili
 Estan coberts per projeccions de la mucosa anomenades vellositats
intestinals o villi
 Formades per epiteli columnar simple
 L’aspecte varia segons la part de l’intestí
 A l’interior de cada vellositat es troba un capil·lar limfàtic, teixit
conjuntiu, ret capil·lar i múscul llis (que li permet variar de
longitud)
 Pot absorbir líquids i substancies dissoltes i portar-les cap a la sang
o sistema limfàtic
 Entre vellositats es troben les criptes de Lieberkuhn, unes
glàndules tubulars simples que secreten líquid per tal d’absorbir
substancies des del quim
 A les parets del jejú i ili es troben acumulacions de teixit limfoide
anomenades plaques de Peyer
 Al duodè, entre vellositats, també hi ha glàndules de Brunner, que
secreten líquid alcalí
ruc en mucina per
protegir la mucosa
duodenal
 Les vellositats o villis
poden tenir també
microvellositats, per
afavorir la absorció
 Recullen els
productes absorbits
de la digestió i els
porten al fetge o al
conducte toràcic
 TRAM FINAL
- Intestí gruixut -> bonys anomenats haustres i 3 bandes de fibres anomenats tenies
o 1,5 metres de longitud totals
o Comença a l’apèndix vermiforme formant el cec, passa pel colon ascendent
(15cm), transvers (50cm), el descendent (30cm) i el sigmoide (40cm). Finalment
s’uneix al recte (12cm) mitjançant la unió recto-sigmoide i acaba en el conducte
anal.

1. Cec: fons de sac ample que comunica amb l’ili a traves de la vàlvula ileocecal
2. Apèndix vermiforme: protocuó amb forma de dit
3. Còlon ascendent: va de la vàlvula ileocecal fins a l’angle còlic dret o hepàtic (nivell cara
inferior del lòbul dret del fetge)
4. Còlon transvers: va transversalment fins a l’angle còlic esquerre o esplènic
5. Colon descendent: porció més estreta i va fins a la vora de la pelvis
6. Còlon sigmoide: va fins la cara anterior de la tercera vertebra sacra
7. Recte: va fins al conducte anal. Es troba a la part posterior de la pelvis.
a. Per la seva part distal s’eixampla i forma l’ampolla rectal
8. Conducte anal: porció terminal del tub digestiu
a. Es troba fora de la cavitat abdominal
b. En la unió recte-anus hi ha una transició busca de l’epiteli de la mucosa intestinal
a epiteli pla estratificat no queratinitzat, ja que és una zona més exposada
c. S’obre a l’exterior per l’anus, amb dos esfínters:
i. Esfínter anal intern: engreixament de la musculatura llisa circular del recte
1. És involuntari
2. Envolta 2/3 inferiors del conducte anal
ii. Esfínter anal extern: envolta el conducte anal
1. Integrat a la musculatura estriada esquelètica del sòl de la pelvis
2. És voluntari a partir dels 18 mesos de vida
d. Plexe hemorroïdal: xarxa venosa a la lamina pròpia i submucosa del conducte anal
formada per venes rectals superiors, mitjanes i inferiors. Si es fa gran dona lloc a
les hemorroides

- En el còlon i el recte és on tenim la flora intestinal -> més de 400 tipus de bacteris i més
d’un milió dins nostre
 GLANDULES ACESSORIES
Glàndules salivals
- Secretem 1 litre de saliva al dia aproximadament
- Les glàndules estan situades fora de les parets del tub digestiu
- Són estructures parells -> hi ha 6 glàndules majors i altres més petites
- Les més importants:
o Glàndules paròtides:
 Formades exclusivament per cèl·lules seroses que produeixen una
secreció aquosa de moc
 25% de la secreció total de saliva en repòs
 Situades entre la rama de la mandíbula per davant i la apòfisis mastoides
per darrere
 El seu conducte desemboca per sobre del segon molar superior
 Es travessada per l’arteria caròtida externa i pel nervi facial
o Glàndules submaxil·lars o sub-mandibulars
 Formades per cèl·lules seroses i mucoses
 70% de la salivació en repòs
o Glàndules sublinguals
 Formades per mucoses i seroses
 5% de la salivació en repòs
- Secreció serosa: conté amilasa salival/ptialina, enzim que digereix el midó
- Secreció mucosa: mucopoteines amb funció lubricant, que donen a la saliva la
consistència enganxosa
- La saliva basal conté Na, Cl, K i bicarbonat en concentracions similars a les del plasma,
amb més concentració de potassi que al plasma

Fetge
- Òrgan de major importància metabòlica i més gran del cos
- Ocupa l'hipocondri dret i part del epigastri i del hipocondri esquerre.
- Està situat sota el diafragma i sol estar cobert per les costelles 5-10.
- Format per dos lòbuls
o Lòbul hepàtic dret -> el més gran
o Lòbul hepàtic esquerre -> el més petit
- Està subjecte a la paret abdominal anterior i a la cara inferior del diafragma mitjançant
el lligament falciforme que és un plec de peritoneu i que separa els 2 lòbuls hepàtics.
- Presenta 4 cares: anterior, posterior, diafragmàtica i visceral.
o La cara diafragmàtica és llisa i amb forma de cúpula. S'emmotlla a la concavitat
del diafragma que la separa de les estructures intratoràciques.
 o La cara visceral (inferior) presenta moltes irregularitats. Aquí es relaciona amb
l'estómac, el duodè, la vesícula biliar i el còlon.
 En ella es troba el hilo hepàtic pel qual passa l'artèria hepàtica, la vena
porta, els
conductes
hepàtics dret i
esquerre i vasos
limfàtics.

- Es mou amb la respiració i varia

també la seva posició amb
qualsevol canvi postural que
afecti el diafragma.
- El fetge té un doble aportació
sanguínia:
o Un 30% prové de
l'artèria hepàtica  porta sang oxigenada cap al fetge des de la arteria aorta
o un 70% de la vena porta  porta sang amb nutrients cap al fetge del tracte
intestinal, melsa i pàncrees
 és la unió de la vena mesentèrica superior i de la vena esplènica
- La sang surt del fetge per les venes hepàtiques, que drenen directament a la vena cava
inferior
- Els 2 lòbuls hepàtics estan
separats funcionalment.
o Cada un té el seu propi
aportació de l'artèria
hepàtica i de la vena
porta i té el seu propi
drenatge venós.

- La distribució dels vasos

sanguinis forma una base per
dividir el fetge en segments
hepàtics que són
quirúrgicament significatius.
Microscòpicament...
- Està envoltat càpsula fibrosa
que en el hilo forma beines
fibroses al voltant de la vena
port a , l'artèria hepàtica i els
conductes hepàtics.
- El parènquima hepàtic està
disposat en petits lòbuls.
o Diàmetre d’un
mil·límetre cada un
o Compost de dobles
làmines d'hepatòcits
o cèl·lules
hepàtiques,
separades entre si per
una xarxa de
capil·lars: els sinusoides hepàtics, que tenen una capa endotelial incompleta i no
tenen membrana basal.
 Entre els sinusoides es troben macròfags anomenats cèl·lules de Kupffer
o Els hepatòcits estan en contacte directe amb el plasma, que ocupa l'espai de
Disse, situat entre les cèl·lules sinusoïdals i els hepatòcits.
 L’espai de Disse o presinusoidal es veu ocupat per les microvellositats dels
hepatòcits per l’intercanvi de nutrients amb la sang  l’espai actua com
un intermediari que no permet que estiguin en contacte directe
· Conté fibres de col·lagen tipus III
- Des dels sinusoides, els hepatòcits recullen l'oxigen, els nutrients i altres productes que
necessiten i tornen alguns dels productes resultants del seu metabolisme i els productes
de rebuig als sinusoides.
- Els hepatòcits intervenen en el metabolisme de glúcids, lípids i proteïnes, eliminen de la
sang productes
metabòlics de rebuig
generats per altres
teixits i els
converteixen en
compostos que es
puguin excretar per
l'orina o la femta.
- La bilis és sintetitzada
pels hepatòcits i
excretada als canalicles
biliars, situats entre
hepatòcits adjacents i
sense contacte amb els
sinusoides.
 - A partir dels canalicles es formen els conductes interlobulillars, que s’uneixen per
progressivament fins donar lloc als conductes hepàtics dret i esquerre.

Sistema biliar
- El sistema biliar és un sistema de canals i conductes que porta la bilis fins al intestí prim.
- Es diferencien dos parts:
o Via biliar intra-hepàtica: constituïda pels canalicles i conductillos biliars que
formen part de l'estructura microscòpica del fetge.
o Via biliar extrahepàtica: surt per l'hilo hepàtic, que connecta amb la vesícula biliar
i el duodè
  Comença en els conductes hepàtics, que recullen la bilis de la meitat
corresponent, la deixen i formen el conducte hepàtic comú i aquest
s’uneix amb el conducte cístic (que ve de la vesícula), per formar junts el
colèdoc, que juntament amb el conducte de Wirsung desemboca a la
ampolla de Váter
 L’esfínter d’Oddi controla el flux pancreàtic cap al duodè
 L’esfínter del colèdoc controla el flux de la bilis cap al duodè
· permet que la bilis pugui anar a la vesícula o al duodè.

- La vesícula biliar és un sac de parets fines (forma de pera)

o Ocupa la cara visceral del fetge
o Emmagatzema la bilis secretada pel fetge
o El conducte de sortida és el conducte cístic

Pàncrees
- El pàncrees és una glàndula accessòria del tub digestiu
- El pàncrees te forma allargada i aplanada i es localitza a la part esquerra l'abdomen , en
posició transversal respecte als cossos de les vèrtebres lumbars superiors.
o La cap està col·locada dins el marc duodenal i es relaciona per darrere amb la
artèria aorta , la vena cava inferior , la vena porta i el colèdoc.
o Coll
o El cos i la cua es relacionen, respectivament , amb el ronyó esquerre i la melsa.
 Per davant es interposa peritoneu entre el pàncrees i la cara posterior de
l'estómac.  òrgan retroperitoneal
- Longitud total de 15 cm
- En el seu interior es troba el conducte pancreàtic principal de Wirsung , que comença a
la cua del pàncrees i viatja al llarg del parènquima de la glàndula.
- Connectada al duodè per dos conductes secretors
o El conducte del cap o Santorini desemboca al duodè directa i independentment
o El conducte de Wirsung s’uneix amb el colèdoc i desemboquen junts a l’ampolla
de Vàter o papil·la duodenal
- És una glàndula mixta, exocrina i endocrina.
o Glàndula exocrina perquè segrega suc digestiu que arriba a la cavitat del duodè
(cèl·lules del parènquima)
o Glàndula endocrina perquè segrega 2 hormones principals: el glucagó i la insulina
que passen a la sang.
 Les cèl·lules endocrines es disposen en els illots de Langerhans que estan
separats del teixit exocrí.