You are on page 1of 5

TEMA 7: TRÀQUEA I PULMONS

- Són sistemes musculesquelètics

TRÀQUEA
- Tub cartilagomembranós d’uns 12 cm de longitud que uneix la laringe amb els
pulmons.
- És flexible per tal d’adaptar-se al moviment del coll, etc.
- Per això està format per anells cartilaginosos en forma de “u” per la part anterior
i una membrana fibròtica que el separa de l’esòfag.
- Va del cricoides fins a la carina (angle de bifurcació traqueal) a l’alçada dels
bronquis (pulmons…)
- Relacions:
o Cervicals:
§ Per davant de la tràquea (just sota els cartílags tiroides i
cricoides) trobem una glàndula que segrega hormones tiroideas
à és la glàndula tiroides.
§ Per darrera està l’esòfag.
§ Nervis recurrents: branca del nervi vago (o nervi pneumogàstric),
encarregat de donar innervació als pulmons, etc… Aquest nervi
baixa i a l’altura de la tràquea torna apujar (per això es diu
recurrent)
o Toràciques:
§ Grans vasos i pulmons.

47
BRONQUIS
- Continuació de la tràquea fins als pulmons.

- És un conducte elàstic que condueix l’aire de la tràquea als pulmons.

- Per tal de repartir l’aire a tota la massa pulmonar aquests bronquis fan vàries
divisions:
o 1a divisió en 2 parts: formen els bronquis principals:
§ un al pulmó dret
§ un al pulmó esquerra

o 2a divisió: en bronquis lobars:


§ Cada un d’aquests dóna l’aire a cada una dels lòbuls pulmonars:
• 3 al pulmó dret
• 2 al pulmó esquerre

o Última divisió: bronquis segmentaris o bronquiols:


§ acaben en els alvèols que és on es fa l’intercanvi de gasos.

- Quan s’irriten, aquests bronquis segreguen moc , d’aquí venen les bronquitis

48
PULMONS
- Hi ha 2 pulmons:
o El dret és més gran que l’esquerra
o Per això els bronquis també són diferents

- Continent:
o Tòrax

- Pleura:
o És l’encarregada de fer una pressió uniforme per tal que pugui entrar
l’aire uniformement per tot el pulmó.
o Te 2 capes:
§ Pleura visceral: a la part interna enganxat al pulmó
§ Pleura parietal: a la part exterior enganxat a les costelles i
músculs
o Líquid pleural: és el líquid que hi ha entre les dues capes.
o Quan s’irrita la pleura fa com un líquid à és quan es diu que hi ha líquid
als pulmons.

- Sistemes musculars:
o Són els sistemes musculars que ens ajuden a respirar:
§ Diafragma:
• És el múscul bàsic i més important
• Separa l’abdomen i el tòrax
• Té una forma esfèrica.
• Té el seu punt d’intersecció a la columna, costelles i punta
esternal
• És l’únic múscul pla que té un petit orifici a la part
posterior que rep el nom d’hiatus del diafragma à és un
orifici que permet el pas de l’esòfag, artèria aorta i la vena
cava.
• Té una capacitat de treball similar a la del cor
• Funció:
o Quan es contrau amplia el tòrax (capacitat
toràcica) i comprimeix l’abdomen (cavitat
abdominal)
o Quan es relaxa à al contrari.
§ Músculs intercostals interns i externs

49
- Fisiologia pulmonar: inspiració i expiració
§ Inspiració-à és un moviment actiu on intervé:
• Múscul diafragma
• Músculs intercostals externs
• Músculs del coll:
o Múscul esternocleidomastoideo (ECM)
o Músculs escalens: van de la columna vertebral a la
primera costella

§ Espiració à moviment molt més fàcil, doncs és la “posició


normal del cos”. Els músculs que intervenen són:
• Elasticitat pulmonar i pleural
• Múscul diafragma: principal
• Músculs intercostals interns: baixen la graella costal i
comprimeix la cavitat toràcica
• Músculs abdominals: actuen de forma accessòria però
mantenen el to.
o Múscul recte abdominal anterior: de l’última
costella i punta esternal fins al nivell de la pelvis
o Múscul poliventricular
o Múscul transvers: de la columna fins al múscul
recte abdominal

50
- Fisiologia pulmonar:
o Tenim 4,5 milions de glòbuls vermells.
o Capil·lars dels alvèols respiratoris: cada alvèol té un petit capil·lar que
permet que passin els glòbuls vermell à és on es dóna l’intercanvi de
gasos O2 per CO2
o Fem de 10 a 12 respiracions per minut à cada inspiració agafem uns
500 cm3 d’aire.

- Volums pulmonars:
o Volum residual (VR) à 20 %
§ Evita el colapse
§ Encara que traiem el màxim d’aire dels nostres pulmons sempre
queda un volum d’aire residual.
o Volum de reserva espiratòria (VRE) à 20 %
§ Per exemple: una fonació perllongada, bufar espelmes…
o Volum corrent (VC) à 10 %
§ Volum que respirem normalment
o Volum de reserva inspiratòria (VRI) à 50 %
o Volum espiratori màxim per segon (VEMS)

- Capacitats pulmonars:
o Capacitat vital (CV):
§ VRI + VC + VRE
o Capacitat pulmonar total (CPT):
§ CV + VR
o Capacitat inspiratòria (CI):
§ VRI + VC
o Capacitat funcional residual (CFR):
§ VRE + VR

- Mètodes d’exploració:
o Espirometria à per valorar el nivell
d’aire que inspirem:
§ Capacitats pulmonars
§ Volums pulmonars
§ Elasticitat pulmonar

51

You might also like