UF2 - NF1

Funcions bàsiques: respiració, circulació, reproducció i

endocrí

UF2. Activitats d’assistència sanitària

MP02 - Atenció Sanitària

Curs 22 - 23
Índex de continguts

En aquest NF1 veurem l’anatomia, fisiologia i patologia de:

1. L’aparell respiratori
2. L’aparell cardiocirculatori
3. L’aparell reproductor
4. El sistema endocrí
1. APARELL RESPIRATORI
1. L’aparell respiratori
1.1. Anatomia
Aparell respiratori

Vies respiratòries Òrgan respiratori

Fosses nasals Pulmons

Vies superiors
o altes
Faringe
Laringe

Tràquea
Bronquis
Vies inferiors o
baixes Bronquíols
ANATOMIA de l’aparell respiratori:
Alvèols https://www.youtube.com/watch?v=RKY3YogVnGc (del 0:26 al 0:43)
1. L’aparell respiratori
1.1. Anatomia

És de l’aparell digestiu!
 1. L’aparell respiratori
1.1. Anatomia
Fosses Situades a la part frontal de la cara. Són 2 cavitats obertes a l’exterior pels orificis
nasals nasals i separades per l’envà nasal. Via natural d’entrada de l’aire atmosfèric.

Funcions: - Escalfa, humidifica i allibera les partícules d’aire inspirat.

- Sentit de l’olfacte.
- Col·laborar amb la fonació.

Conducte de 12 - 14 cm, comú per a l’aparell

Faringe
respiratori i digestiu. Permet el pas de l’aire cap als
Trompa
pulmons i el pas dels aliments cap a l’esòfag. Dins la
d’Eustaqui faringe distingim 3 parts:

1) NASOFARINGE: darrere de les fosses nasals i per damunt del paladar.

2) OROFARINGE: darrere de la cavitat bucal.
3) LARINGOFARINGE: posterior a la laringe. Continua amb l’esòfag.
1. L’aparell respiratori
1.1. Anatomia
Conducte de 5 cm, comunica la faringe amb la tràquea. Constituïda per 9 cartílags
Laringe
units per lligaments i músculs.
- Permetre el pas de l’aire de la faringe a la tràquea.
Funcions: - Impedir el pas d’aliments i altres cossos cap a la tràquea.
- Netejar les vies respiratòries mitjançant el reflex de la tos.
- Òrgan principal de la fonació gràcies a les cordes vocals.

Els cartílags que trobem són:

- Epiglotis (a la part superior): és mòbil. Tanca
la laringe durant la deglució.
- Cartílag tiroide (a la part anterior): forma la
nou d’Adan, més pronunciada en homes.
- Cartílag cricoide (part inferior).
1. L’aparell respiratori
1.1. Anatomia
Conducte de 12 cm, format per 15 - 20 anells cartilaginosos incomplets (forma de
Tràquea
“C”), que va de la laringe als bronquis.

- Permetre el pas de l’aire cap als bronquis.

Funcions:
- Impedir el pas de partícules que hagin pogut entrar amb l’aire inspirat i
arrossegar-les cap a la cavitat bucal gràcies al moc i al moviment dels
cilis de la mucosa respiratòria.

Situats a continuació de la tràquea, formats per anells

Bronquis
complets de cartílag.
- Bronquis: bifurcació en 2 de la tràquea.
- Bronquíols: ramificacions més petites dels bronquis.
- Alvèols pulmonars: sacs recoberts de capil·lars on té lloc
l’intercanvi gasós.
1. L’aparell respiratori
1.1. Anatomia
Òrgan parell situat a la cavitat toràcica on té lloc l’intercanvi gasós.
Pulmons
L’espai que separa els dos pulmons és el mediastí, és on es troba el cor.

El pulmó dret es constitueix per tres lòbuls (superior, mitjà i

inferior).
El pulmó esquerre està format per dos lòbuls (superior i
inferior) per deixar espai al cor.

Cada pulmó està envoltat d’una membrana

protectora que es diu pleura.
La pleura té 2 membranes separades per
líquid pleural, el qual actua com a lubricant.
1. L’aparell respiratori
fisiologia de l’aparell respiratori:
1.2. Fisiologia https://www.youtube.com/watch?v=RKY3YogVnGc (del 0:44 al 1:21)

L’aparell respiratori és l’encarregat del procés de la RESPIRACIÓ, el qual consisteix en

l’intercanvi de gasos en l’organisme.

La respiració és possible gràcies a les següents fases:

1. Ventilació pulmonar Entrada i sortida d’aire dels pulmons (inspiració i expiració).

2. Respiració externa (o pulmonar) Intercanvi de gasos (O2 i CO2) entre l’alvèol i la sang.

3. Transport El sistema circulatori transporta els gasos dins l’organisme.

4. Respiració interna (o tissular) Intercanvi de gasos entre la sang i les cèl·lules dels teixits.

5. Respiració cel·lular Té lloc dins les cèl·lules, serveix per obtenir energia
1. L’aparell respiratori
1.2. Fisiologia
En la ventilació pulmonar distingim:

● Inspiració: el diafragma baixa, els músculs

intercostals pugen les costelles (així augmenta la
caixa toràcica) i l’aire entra als pulmons.
● Expiració: el diafragma puja, els músculs intercostals
baixen les costelles (així es redueix la mida de la caixa
toràcica) i l’aire dels pulmons surt cap a l’exterior.

- Bradipnea: <12 rpm

Freqüència respiratòria (FR) en usuari sa: 12- 20 rpm. - Taquipnea: >20 rpm
Un pacient sa, inspira i expira 0,5 L d’aire.
La ventilació és un procés involuntari i regular, controlat pel SNA. Quan la sang està saturada
de CO2, l’encèfal ho detecta i envia ordres perquè actuïn els músculs de la cavitat toràcica.
 Resum - Fases de la respiració:

4. RESPIRACIÓ interna

5. RESPIRACIÓ cel·lular

1. Ventilació pulmonar
2. RESPIRACIÓ EXTERNA 3. TRANSPORT
 1. L’aparell respiratori
Espirometria:
És la principal prova que s’utilitza per avaluar com funcionen els pulmons, mesurant quant aire
inspires, quant aire expires i amb quina velocitat expires.

Prova espirometria: https://www.youtube.com/watch?v=_h4C7YHihMg

1. L’aparell respiratori
Espirometria:
És la principal prova que s’utilitza per avaluar com funcionen els pulmons, mesurant quant aire
inspires, quant aire expires i amb quina velocitat expires.

A partir de l’espirometria s’obté informació de

la capacitat pulmonar:
- Ventilació pulmonar o basal (volum corrent,
normal o tidal): volum d’aire inspirat o
expirat en cada respiració en condicions
normals (0,5 L).
- Capacitat inspiratòria: capacitat màxima
d’aire que es pot inspirar (3,5 L).
- Capacitat residual funcional: quantitat
d’aire que queda dins dels pulmons després
d’una expiració normal (2,5 L).
- Capacitat pulmonar total: màxim volum que
els pulmons poden assolir després d’una
inspiració profunda (6 L)
1. L’aparell respiratori
1.3. Tabaquisme
El tabaquisme és l’addicció al tabac provocada, principalment, per una substància (alcaloide)
anomenada nicotina.
Etiologia: és una drogodependència on intervenen factors psicològics, socials i farmacològics. Hi ha
una relació clara de l’augment de risc de tabaquisme amb:
- Edat en què una persona s’inicia en el tabac.
- Duració
- Patró d’inhalació de fum
- Grau de consum de tabac
Clínica: comença amb tos irritativa i crònica. Pot derivar en problemes més greus (insuficiència
respiratòria, IAM, ictus…)
Tractament i prevenció: hi ha diferents formes per afrontar el problema i deixar de fumar:
- Voluntat pròpia
- Ajuda professional (psicòlegs, infermeria, metges) i/o fàrmacs (derivats de nicotina i altres).
1. L’aparell respiratori
1.4. Patologia

Les malalties de l’aparell respiratori són un dels grups Signes i símptomes propis de
de patologies que causen major nombre patologia respiratòria
d’hospitalitzacions i mortalitat.
- Tos
De les malalties de major prevalença trobem: - Expectoració
● Infecció respiratòria. Ex: sinusitis, pneumònia. - Hemoptisi
● Asma bronquial - Dispnea
● Enfisema pulmonar MPOC (malaltia - Cianosi
● Bronquitis (aguda i crònica)
pulmonar obstructiva - Anòxia/Hipòxia
crònica)
- Dolor toràcic
● Apnea del son
- Sibilàncies al pit
Aquestes malalties poden produir insuficiència - Taquipnea
respiratòria, que és la incapacitat de l’organisme de - Bradipnea
mantenir els nivells arterials d’O2 i CO2 adequats. - Apnea
1. L’aparell respiratori
1.5. Patologia

SINUSITIS

Definició Inflamació dels sinus paranasals.

Sol començar com un refredat que

es converteix en una infecció
Etiologia
bacteriana. També pot ser produïda
per al·lèrgies.

Dolor a la regió frontal i a la zona

Clínica del nas, febre, rinorrea, anòsmia i
agèusia.

Antibiòtics, descongestionants,
Ttm analgèsics, aplicació de calor local i
aerosols salins i vaporitzadors.
1. L’aparell respiratori
1.5. Patologia

PNEUMÒNIA

Inflamació del tracte respiratori inferior que

Definició afecta els alvèols. El teixit pulmonar s’inflama i
es torna dolorós.

Infeccions bacterianes (Streptococcus

Etiologia
pneumoniae), virus, fongs.

Febre elevada, tos, expectoració, dolor toràcic,

Clínica dispnea, taquipnea, taquicàrdia, cansament,
cianosi, crepitants…

Antibiòtics (bacteriana).
Ttm
Eliminació de secrecions traqueobronquials
1. L’aparell respiratori
1.5. Patologia

ASMA BRONQUIAL

Malaltia que provoca la

broncoconstricció i inflamació dels
Definició
bronquis, la qual cosa dificulta el
pas de l’aire a través d’ells.

Infeccions respiratòries, al·lèrgens,

Desenca-
exercici intens, contaminants
denants
ambientals (tabac, químics…)

Tos, dispnea, fatiga, cianosi,

Clínica
sibilàncies…

Eliminar l’agent desencadenant.

Tractament Corticoides, broncodilatadors,
oxigenoteràpia…
1. L’aparell respiratori
1.5. Patologia

BRONQUITIS AGUDA

Inflamació de tràquea i
Definició
bronquis de curta durada.

Etiologia Infeccions (virus, bacteris)

Tos, dispnea, febre, malestar

Clínica
general, sibilàncies, roncus…

Antussígens, antibiòtics,
Ttm
broncodilatadors, corticoides…
ENFISEMA PULMONAR BRONQUITIS CRÒNICA

És un tipus de MPOC, en el És un tipus de MPOC, en el qual hi

qual hi ha dany irreversible ha inflamació de tràquea i
Definició dels alvèols fent que Definició bronquis de llarga durada i amb
disminueixi la funció recidives freqüents. Produeix
respiratòria. disminució de la funció pulmonar.

Etiologia Tabac, químics… Etiologia Tabac, químics, infeccions…

Tos, dispnea, pèrdua de pes, Tos, dispnea, malestar general,

Clínica Clínica
cansament, cianosi… cianosi, sibilàncies, roncus…

Fisioteràpia respiratòria, Fisioteràpia respiratòria,

Ttm broncodilatadors, Ttm antitussígens, antibiòtics,
oxigenoteràpia. broncodilatadors, oxigenoteràpia.
1. L’aparell respiratori
1.5. Patologia

APNEA DEL SON (SAOS)

Trastorn del son caracteritzat per

Definició la interrupció sobtada de la
respiració mentre es dorm.

Condicions anatòmiques, obesitat,

Etiologia
tabac, alcohol

Mentre dorm: roncus + no respira

Clínica (10” - 1’)
Durant el dia: somnolència, fatiga

Antussígens, antibiòtics,
Ttm
broncodilatadors, corticoides…
2. APARELL CARDIOCIRCULATORI
2. L’aparell cardiocirculatori
2.1. Anatomia
Aparell cardiocirculatori

COR VASOS SANGUINIS SANG

Òrgan musculós dins el Xarxa de conductes que 4-5 L fluid viscós (8% del
mediastí. transporta la sang de cor a pes homes; 7% en dones).
Mida: d’un puny. teixits (artèries), i de teixits Funcions:
a cor (venes).
Parts: - Transport
- Regulació homeòstasi
- 4 cavitats (2 aurícules i - Defensa
2 ventricles)
- 4 vàlvules
Composició: plasma + 3
- Format per 3 capes. grups cel·lulars (eritròcits,
leucòcits i plaquetes).
2. L’aparell cardiocirculatori
2.1. Anatomia

4 cavitats:
2 aurícules (1 dreta i 1 esquerra)
2 ventricles (1 dret i 1 esquerre)

4 vàlvules: Vàlvula mitral

Vàlvula mitral Vàlvula aòrtica

Vàlvula tricúspide Vàlvula

pulmonar
Vàlvula pulmonar
Vàlvula
Vàlvula aòrtica tricúspide
2. L’aparell cardiocirculatori
2.1. Anatomia

Format per 3 capes:

1. Endocardi (la més interna),

revesteix l’interior de les cavitats.

2. Miocardi (capa intermèdia). És teixit endocardi

muscular cardíac. Té una gran miocardi
activitat, per això té una pròpia pericardi
xarxa vascular (artèries coronàries).

3. Pericardi: membrana que envolta i

protegeix el cor.
2. L’aparell cardiocirculatori
2.1. Anatomia

Vasos sanguinis:

1. Artèries: porten la sang que surt del

cor cap a tots els teixits del cos.
Tenen parets gruixudes i la sang va a
gran pressió.

2. Venes: porten la sang dels teixits

cap a les aurícules. Tenen parets
fines i poc elàstiques. La majoria
tenen vàlvules per impedir el
retrocés de la sang.

3. Capil·lars: parets molt fines. És on

es fa l’intercanvi de substàncies.
2. L’aparell cardiocirculatori
2.1. Anatomia
2. L’aparell cardiocirculatori
2.2. Fisiologia
El cicle cardíac és la successió d’esdeveniments que té lloc en el cor per permetre l’ompliment de
sang i la sortida d’aquesta cap a fora.

Inclou 2 fases:

A. Diàstole: fase de relaxació. Entra la sang dins les aurícules a través de les venes.

B. Sístole: fase de contracció. Impulsa la sang enfora del cor des dels ventricles.

Freqüència cardíaca en individu

sa i en repòs: 60 - 100 bpm.
- Bradicàrdia: <60 bpm.
- Taquicàrdia: >100 bpm.

Funcionament de l’aparell circulatori:

https://www.youtube.com/watch?v=GWN7XFOryfM
 DIÀSTOLE SÍSTOLE
El cor es contrau i es buida, impulsant la sortida de la sang:
El cor es relaxa i es dilata, de manera que s’omple
1) Les aurícules es contrauen i s’obren les vàlvules tricúspide i
de sang:
mitral. Passa la sang d’aurícules a ventricles.
- Les venes cava porten sang pobra en O2 cap a
2) Es tanquen les vàlvules anteriors (1r soroll).
l’aurícula dreta.
3) Els ventricles es contrauen i s’obren les vàlvules aòrtica i
- Les venes pulmonars porten sang rica en O2
pulmonar:
cap a l’aurícula esquerra.
- La sang surt del ventricle dret cap a l’artèria pulmonar.
La sang que ha sortit en l’anterior batec no
Anirà cap als pulmons.
retrocedeix gràcies que les vàlvules aòrtica i
pulmonar estan tancades (2n soroll). - La sang surt del ventricle esquerre cap a l’artèria aorta.
Anirà cap a la resta del cos.
2. L’aparell cardiocirculatori

L’aparell circulatori és doble perquè comprèn 2

circuits: la circulació menor (o pulmonar) i la
circulació major (o sistèmica).

- Circuit menor: porta la sang des del cor cap

als pulmons, on serà oxigenada i
posteriorment retornarà al cor ja oxigenada.

- Circuit major: porta la sang oxigenada des

del cor fins la resta de l’organisme i la
retorna cap al cor, carregada de CO2.
2. L’aparell cardiocirculatori
2.3. Patologia

Les malalties cardiovasculars són la primera causa Signes i símptomes propis de

de mortalitat en països desenvolupats. patologia cardiovascular
Destaquen: - Arítmia
- Infart agut de miocardi (IAM) (la més prevalent) - Dolor toràcic
- Ictus (accident cerebrovascular - ACV) - Hipertensió arterial
- Hipotensió arterial
- Hipertensió arterial (HTA)
- Taquicàrdia
- Insuficiència cardíaca (IC) - Bradicàrdia
- Dispnea
- Mareig
- Síncope
- Edema
2. L’aparell cardiocirculatori
2.3. Patologia
Les cèl·lules que formen el cor Infart Agut de Miocardi (IAM)
reben l’O2 i els nutrients
gràcies a les artèries Síndrome que apareix per una disminució o
interrupció de la circulació d’una artèria
coronàries, que són les Definició
coronària. Això fa que el teixit cardíac pateixi per
artèries que envolten i isquèmia, fins el punt que pot morir per necrosi.
irriguen el cor.
Tabaquisme, HTA, colesterol elevat, Diabetis
Etiologia
Mellitus tipus II…

Dolor opressiu al pit, pot irradiar a mandíbula i

Clínica braç (sobretot esquerre), sudoració, debilitat,
dispnea…

Cal actuar ràpidament, ja que no millora amb el

Ttm
repòs.
2. L’aparell cardiocirculatori
2.3. Patologia

Accident Cerebrovascular (ACV) (ICTUS)

Síndrome que apareix pel dany d’un

vas sanguini que irriga el cervell.
Definició Aquesta lesió fa que no arribi
suficient oxigen a una part del cervell
(isquèmia).

Isquèmic (obstrucció del vas sanguini)

Tipus
Hemorràgic (el vas sanguini es trenca)

R (Riure)
A (Aixecar els braços)
Diagnòstic P (Parla)
I = Ictus
D = actuar De pressa
2. L’aparell cardiocirculatori
2.3. Patologia

Hipertensió Arterial (HTA)

Trastorn en el que la pressió de la sang

que circula per les artèries és massa
elevada de forma continuada, fet que
Definició
fa augmentar la tensió que fan les
parets de les artèries, amb el
conseqüent risc de lesionar-les.

Conse-
Insuficiència cardíaca, ictus, IAM
qüències

Dieta equilibrada (i sense sal)

Prevenció Fer exercici físic
No fumar ni beure alcohol
2. L’aparell cardiocirculatori
2.3. Patologia

Insuficiència Cardíaca (IC)

Trastorn en el qual el cor no pot

Definició bombar la sang de la manera
com ho hauria de fer.

S’afecta el costat dret del cor.

IC DRETA
Apareix edemes a EEII, cianosi.
2 tipus

S’afecta el costat esquerre del

IC
cor. Apareix dispnea, fatiga, tos
ESQUERRA
amb expectoració rosada.
3. APARELL REPRODUCTOR
3. L’aparell reproductor
3.1. Anatomia MASCULÍ

Parts principals:
- Penis: òrgan copulador.
- Testicles: produeixen
espermatozoides i hormones sexuals.
- Epidídim: conducte on maduren els
espermatozoides.
- Conductes deferents: connecten
l’epidídim amb la uretra.
- Vesícules seminals: 2 glàndules que
produeixen líquid seminal.
- Pròstata: glàndula per sota la bufeta.
Produeix líquid seminal.
3. L’aparell reproductor
3.1. Anatomia FEMENÍ

Parts principals: Trompes de Fal·lopi

- Vagina: òrgan copulador. Trompes de Fal·lopi
- Ovaris: produeixen els Ovaris

òvuls i les hormones

sexuals.
- Trompes de Fal·lopi:
comuniquen ovaris - úter. Bufeta
urinària
- Úter: lloc on s’allotja
Clítoris Recte
l’embrió en cas d’embaràs. Llavis majors

La capa més interna Llavis menors

s’anomena endometri.
Úter
- Cèrvix: comunica vagina -
Vagina Cèrvix o coll Úter
Orifici
úter. de l’úter uretral
3. L’aparell reproductor
3.2. Fisiologia: EL CICLE OVÀRIC
La dona està sotmesa a 2 cicles:
A) Cicle ovàric: es repeteix cada 28
dies (aprox). La seva funció és
produir els òvuls. L’ovulació té lloc
al voltant del dia 14 (±2) del cicle.
B) Cicle menstrual: es repeteix cada
28 dies (aprox). La seva funció
preparar l’úter per allotjar l’embrió
en cas de fecundació. Si no hi ha
fecundació, té lloc la menstruació.

control hormonal de la menstruació (de 2:12 a 6:21)

https://www.youtube.com/watch?v=HowmUkfAp_w
3. L’aparell reproductor
3.2. Fisiologia: EMBARÀS

Període de temps comprès entre la fecundació de l’òvul i el part.

Té una durada d’uns 280 dies (de 37 a 40 setmanes).
En aquesta fase la dona experimenta múltiples canvis. Òrgan amb molts vasos
sanguinis que permet
l’intercanvi de substàncies
entre mare i fetus.

Sac amniòtic Placenta

Contenen i protegeixen
l’embrió durant l’embaràs.
Líquid amniòtic
Cordó umbilical
Connecta l’embrió amb la
placenta. Conté les artèries i
venes umbilicals.

VÍDEO: fecundació (de 6:21 a 8:01 )

https://www.youtube.com/watch?v=HowmUkfAp_w
3. L’aparell reproductor
3.2. Fisiologia: MENOPAUSA

És el període de transició d’una dona

on els ovaris deixen de produir els
òvuls, es produeix menys hormones
sexuals (estrògens i progesterona).
Normalment passa entre els 45 i 55
anys d’edat.
3. L’aparell reproductor
3.3. Patologia

Signes i símptomes propis de

patologia de l’aparell reproductor

- Menorràgia
- Menàrquia
- Amenorrea
- Oligomenorrea
- Bartolinitis
- Salpingitis
- Postitis
- Balanopostitis
- Malalties de transmissió sexual:
femení i masculí
4. SISTEMA ENDOCRÍ
4. El sistema endocrí
4.1. Anatomia Glàndules endocrines
El sistema endocrí està format per
les glàndules endocrines, les quals
produeixen i secreten HORMONES.
Les hormones són substàncies
químiques que, un cop alliberades, es
transporten per la sang.
S’encarreguen de regular les
activitats de diversos òrgans i de
controlar processos orgànics.

Funcionament del sistema endocrí:

https://www.youtube.com/embed/Pld6iBPKwAk?controls=1
4. El sistema endocrí
4.1. Anatomia
Situat a la base del cervell. Responsable de la coordinació del sistema endocrí i
Hipotàlem
de la regulació de l’activitat de les diferents glàndules endocrines.

Unida a l’hipotàlem. Col·labora en la regulació del funcionament de les glàndules

Hipòfisi
endocrines. També produeix hormones (ex. la GH).
4. El sistema endocrí
4.1. Anatomia
2 petits òrgans situats a sobre dels ronyons.
Glàndules Segreguen hormones com l’adrenalina,
suprarenals
l’aldosterona, el cortisol…

Situades al coll. La tiroide regula sobretot el

Tiroide i metabolisme, amb hormones com la tiroxina.
paratiroides Les paratiroides són 4 glàndules que regulen els
nivells de calci i fòsfor en sang.

Segrega les hormones insulina i glucagó, que

Pàncrees controlen els nivells de glucosa en sang.
4. El sistema endocrí
4.1. Anatomia
Testicles Produeixen testosterona, l’hormona masculina que regula els
(gònades processos sexuals.
masculines)

Ovaris Situades al costat de l’úter. Produeixen hormones (estrògens i

(gònades
progesterona) que regulen els cicles ovàric i menstrual.
femenines)
4. El sistema endocrí
4.2. Patologia

Les malalties del sistema endocrí es

produeixen quan les hormones Signes i símptomes propis de
patologia del sistema endocrí
segregades per les diferents
glàndules endocrines estan en excés - Polidípsia
o bé per defecte. - Poliúria
Les principals malalties són: - Polifàgia
- Astènia
- Diabetis Mellitus
- Pèrdua de pes
- Hipertiroïdisme
- Hiperglucèmia
- Hipotiroïdisme
- Hipoglucèmia
- Malaltia de Cushing
I fins aquí!!!

MP02 - Atenció Sanitària

Curs 22 - 23