SISTEMA RESPIRATORI

SISTEMA RESPIRATORI
• DEFINICIÓ:
És el sistema encarregat de l’intercanvi gasos, és a dir, de la
captació d‘O2 de l’entorn i de l’eliminació de CO2 , per tal de
garantir un bon funcionament del Sistema Cardiocirculatori.

• FORMAT PER:
– Vies aèries:
• Superiors.
• Inferiors.
– Pulmons.
– Conducte alveolar.
– Sac alveolar. Alveol pulmonar
 ZONES DEL SISTEMA RESPIRATORI

VIES AÈRIES (CONDUCCIÓ) PULMONS (INTERCANVI)

SUPERIORS INFERIORS

BOCA TRÀQUEA CONDUCTE

ALVEOLAR
BRONQUIS
NAS PRINCIPALS SAC ALVEOLAR
BRONQUIS
FARINGE SECUNDARIS

LARINGE BRONQUIOLS
 SISTEMA RESPIRATORI
• La via aèria constitueix una via de comunicació entre l’aire
atmosfèric i els alvèols, a través del nas i la boca.
• Aquesta comunicació permet tant la inspiració com l’espiració
de l’aire.
 VIA AÈRIA SUPERIOR
El NAS:
La cavitat nassal té diverses
funcions:

– Calenta i humiteja l’aire:

La temperatura de l’aire
inspirat s’eleva fins a un
grau per sota de la
temperatura corporal.

– Filtra partícules.*
 VIA AÈRIA SUPERIOR
LA FARINGE:
Conducte de trànsit comú entre els següents sistemes:

– Sistema Respiratori.
– Sistema Digestiu.

Medeix 13 cm de llarg i es
subdivideix en tres parts:

– Porció nasal o Nasofaringe.

– Porció bucal o Orofaringe.
– Porció laringe o Laringofaringe.
 VIA AÈRIA SUPERIOR
LA LARINGE:
• És l’òrgan fonador.
• Les seves parets estan construïdes per peces cartilaginoses.
• Es troba entre l’arrel de la llengua i la tràquea.
• El pas cap a la cavitat de la laringe està controlada per un
cartílag anomenat epiglotis.*
 VIA AÈRIA INFERIOR
LA TRÀQUEA:

• És un element de transició.
• Tub cartilaginós i membranós que medeix entre 10 i
11 cm.
• Aproximadament la meitat de la tràquea la trobem al
coll i l’altre meitat al tòrax.
• Finalitza a nivell de l’esternó i dividint-se en dos
bronquis.
 VIA AÈRIA INFERIOR
ARBRE BRONQUIAL:
L’arbre bronquial està constituït per :
– La tràquea.
– Els bronquis.
– Els bronquiols.

Els bronquis són dos branques que penetren a cadascun dels

pulmons, juntament amb vasos sanguinis.

Un cop dins els pulmons es divideixen en branques més

llargues (bronquiols secundaris), els quals es continuaran
subdividint fins arrivar als bronquiols principals.
 ELS PULMONS:
• Els pulmons són l’òrgan de la respiració.
• En els pulmons és on es produeix l’intercanvi gasos.
• El pulmó dret està dividit en tres lòbuls, mentre que el pulmó
esquerra n’està dividit en dos.
• Els pulmons estan constituïts per:
– Alveols.
– Sacs alveolars.
– Conductes alveolars.
– Bronquiols.
– Y una gran xarxa de vasos sanguinis.
 ELS ALVEOLS PULMONARS:

En els alvèols es produeix

l’intercanvi dels gasos:

• Quan els alvèols s’omplen amb

l’aire inhalat, el O2 es difon per la
sang, que és bombejada pel cor,
fins als teixits i òrgans.

• El CO2 es difon de la sang als

pulmons, on és eliminat
mitjançant una exhalació.
 LA PLEURA
És una membrana cerosa que presenta dues fulles, entre les
costelles i la part interna pulmonar:

– Pleura Visceral: membrana adherida a la part interna

dels pulmons, (part interna).
– Pleura Parietal: recobreix l’interior de la cavitat toràcica,
(part externa).

Entre elles es troba la cavitat pleural, que s’encarrega

d'emmagatzemar una petita quantitat de líquid, amb una
funció merament lubricant.
 CICLE RESPIRATORI:
Trobem dues fases en el cicle respiratori:

• F. Inspiratòria:S’eixampla la caixa toràcica i permet que

els pulmons s’omplin de 02, (inspiració).

• F. Espiratòria: Es produeix una compressió de la caixa

toràcica i fa que els pulmons es buidin.

Aquestes fases són provocades pels músculs que envolten la

caixa toràcica.
Aquesta activitat muscular es coneix amb el nom de Treball
Respiratori.
 ELS MÚSCULS RESPIRATORIS:*

INSPIRATORIS ESPIRATORIS

EN REPÒS DIAFRAGMA PROCÉS PASSIU

EN ACTIVITAT INTERCOSTALS EXT. INTERCOSTALS INT.

SUBMÀXIMA ESCALENS DIAFRAGMA
DIAFRAGMA
ESTERNOCLEIDO-
EN ACTIVITAT MASTOIDEO M. PARET ABDOMINAL
MÀXIMA TRAPECIS + TOTS ANTERIORS
+ TOTS ANTERIORS
ELS MÚSCULS RESPIRATORIS:

INTERCOSTALS DIAFRAGMA
ELS MÚSCULS RESPIRATORIS:

ESTERNOCLEIDO-
TRAPECI
MASTOIDEO
 ANÀLISI DE LES CAPACITATS RESPIRATORIES I
LES SEVES VARIACIONS:
Trobem diferents paràmetres per valorar la capacitat
respiratòria i les seves variacions :
Mètodes:
• Espirometria.
• Ergo espirometria.

• Freqüència respiratòria (FR):

Número de cicles respiratoris en un minut.

• Volum Corrent (VC):

Quantitat d’aire en cada cicle respiratori (inspiració en repòs).
VC = 0.5L
ANÀLISI DE LES CAPACITATS RESPIRATORIES I LES SEVES
VARIACIONS:

• Volum de Reserva Inspiratòria (VRI):

Quantitat d’aire que es pot introduir en els pulmons per
sobre del Volum Corrent (VC).
VRI = 3 - 3.5 L (inspiració forçada).

• Volum de Reserva Espiratòria(VRE):

Quantitat d’aire que es pot treure de més en una espiració
forçada.
VME = 1 -1.5 L

• Capacitat vital (CV): CV = VC + VRI + VRE

CV = 4.5 – 5.5 L
 ANÀLISI DE LES CAPACITATS
RESPIRATORIES I LES SEVES VARIACIONS:

• Volum Residual (VR):

És l’aire que es queda dins de l’organisme i que no
aconseguim expulsar.
VR = 1 L

• Capacitat Pulmonar total:

CPT = VC + VRI + VRE + VR

 ANÀLISI DE LES CAPACITATS
RESPIRATORIES I LES SEVES VARIACIONS:

• Volum Minut Respiratori (VMR):

És la quantitat d’aire que som capaços de moure per unitat de

temps.
També rep el nom de:

• Ventilació (VE).
• Règim ventilatori (RV).

VMR = VC x FR
 ANÀLISI DE LES CAPACITATS
RESPIRATORIES I LES SEVES VARIACIONS:
• Volum Espiratori Màxim per Segon (VEMS):

És la quantitat màxima d’aire que expulsem en un segon.

Depèn de:
• Diàmetre de les vies aèries.
• Fucionalitat de la musculatura respiratoria.

Repòs: 6 L
Màx: 180 L
 ÍNDEX DE TIFFENNEAU:

• Obtenim un percentatge de comparar el VEMS amb

la capacitat vital (CV).

• Hauria de ser major del 75 %.

I. TIFFENNEAU = VEMS / CV

• Som capaços d’expulsar un 75% de l’aire inspirat en

un segon.
 COMPOSICIÓ DE L’AIRE:
• AIRE:
– Nitrogen (N2): 79%
– Oxigen (O2): 20.9%
– CO2: 0.03%

• A nivell del mar el trobem amb una pressió de una atmosfera

(1 ATM).
• 1 ATM = 760 mmHg.
• A mida que guanyem alçada, fins a 5.000m :
– La composició de l’aire és invariable.
– El que varia és la pressió atmosferica.
COMPOSICIÓ DE L’AIRE: