UD 4.

LA RESPIRACIÓ
● Quines estructures formen l’aparell respiratori?
● Com funciona l’aparell respiratori?
● Quins són els signes i símptomes respiratoris més freqüents?
● Què és una insufuciència respiratòria?
Vídeo. Aparato respiratorio
4.1. La respiració
Consisteix en el suministre d’oxigen desde l’aire fins les cèl·lules i la expusió
de dioxid de carboni desde les cèl·lules al medi ambient.

Objectius de la respiració

- Donar a les cèl·lules de l’organisme l’oxígen que necessita per realitzar el

metabolisme cel·lular.
- Expulsar de l’organisme el diòxid de carboni resultant del metabolisme
cel·lular.
Processos que es donen en la respiració:

● Transport o conducció. Entre l’exterior i la zona d’intercanvi gasós a través de

l’aparell respiratori i entre esta zona i les cèl·lules a través del aparell circulatori.
● Intercanvi gasós. En els pulmons, on la sang pren oxígen i allibera diòxid de carboni i
a nivell cel·lular on es realitza el procés invers.
● Respiració cel·lular. Les cèl·lules utilitzen l’oxígen per realitzar el seu metabolisme,
que produeix diòxid de carboni.
4.2. Anatomia de l’aparell respiratori
Per realitzar la seua funció l’aparell respiratori consta de les següents estructures:
● Vies respiratòries altes o superiors: foses nasals, faringe i laringe
● Vies respiratòries baixes: tràquia,bronquis i les seues ramificacions i
alvèols.
● Pulmons: contenen part dels bronuis i les seues ramificacions i l’estroma
pulmonar.

L’intercanvi respiratori es produeix

en la zona terminal de les vies
respiratòries, en unes cavitats
rodejades de capil·lars
denominades alvèols.
FOSSES NASALS

Són l’entrada de l’aire inspirat. Les parets internes de les fosses estan entapissades amb
una mucosa que escalfa i neteja de partícules l’aire inspirat.

El la part superior de la cavitat nasal es troba la mucosa olfatòria, on es troben les

terminacions nervioses perifèriques del nervi olfatori que permeten percebre els olors.
FARINGE
És la zona de connexió entre el tub digestiu i les vies respiratòries. Està formada per la unió
entre les cavitats nasal i bucal per un costat i esòfag i laringe per un altre.

Parts de la faringe:
● nasofaringe
● orofaringe
● laringofaringe

LARINGE
És un ógan impar situat davant de la faringe i que continúa amb la tràquea. Formada per
cartílags articulats entre sí i units per músculs i membranes.
A l’entrada de la laringe es troba un espai limitat que es denomina glotis on es troba un
cartílag en forma de llengua que es nomena epiglotis que evita la broncoaspiració.
La laringe es fa més estreta a l’interior i presenta quatre plecs, les cordes vocals.
TRÀQUEA

És la prolongació de la laringe. Es bifurca en els dos bronquis. La carina és la cresta de la

base de la tràquea que separa les abertures dreta i esquerra dels bronquis principals.

Aproximadament la meitat de la tráquea es troba al coll i la resta és intratoràcica. Consta de

de 16 a 20 anells cartilaginosos anomenatscartílags traqueals.

La tràquea està entapissada per una mucosa vibràtil (amb cilis), que es troba en moviment
constant per fer ascendir les secrecions o els cossos estranys que poden penetrar en les
vies aèries i així permetre la seua expulsió.
BRONQUIS I BRONQUIOLS

La tràquea es divideix en bronquis principals dret i esquerre. Es dirigeixen asimètricament cap els
costats. El bronqui dret és més curt però més ampli i es dirigeix en àngul obtús. El bronqui esquerre és
més llarg, més estret i més horizontal.

...per este motiu cossos estranys, tubos endotraqueals i sondes d’aspiració es situen principalment en
el bronqui principal dret i en el pulmó dret es produeixen la majoria de les broncoaspiracions.

Al arribar els bronquis als pulmons, penetren per l’hil pulmonar (cs: hilio pulmonar) amb vasos
sanguinis,, vasos limfàtics i nervis i comencen a ramificar-se. EL bronqui dret es divideix es tres rames
i el esquerre en dos.

Els bronquis es divideixen en bronquiols i estos a la seua vegada en bronquiols de diàmetre menor.

Els bronquiols tenen una mucosa amb cilis y cél·lules productores de moc per tal d’expulsar al exterior
els patògens.
ALVÈOLS

Els bronquios respiratoris es subdivideixen en conductes alveolars i sacs alveolars.

Els sacs alveolars estan formats per varios alvèols, que constitueixen la unitat terminal de la
via aèria i que te co funció fonamental l’intercanvi gasós.

Els alvèols tenen forma redona i el seu diàmetre varia segons la profunditat de la
respiració.Són els responsables de l’estructura esponjosa del parènquima o teixit pulmonar.

La paret Alveolar està formada per cèl·lules epitelials, capilars pulmonars, teixit conjuntiu i
cèl·lules intersticials. La paret delimita una cavitat, la llum alveolar en la qual h ha cèl·lunes
nomenades macròfags que netejen l’aire contaminat de l’exterior.

Una persona té uns 300 milions d’alvèols. Una

superfície que ocuparia 100-140 m2
PULMONS

Órgan situat en la cavitat toràcica i rodejat d’una membrana denominada pleura.

L’espai que separa les pulmons s’anomensa mediastí i en ell es troben órgans
con el cor, el timo (cs) i els grans vasos (aorta, venes caves…). Per la zona
interior els pulmons queden separats dels órgans abdominals per el múscul
diafragma.

Els pulmons tenen dos cares:

Cara diafragmàtica: inferior, en contacte amb el diafragma

Cara costal: es la exterior, en contacte amb les costelles.

Cara medial: interior, en contacte amb el mediastí. Es on estroba l’hili del pulmó,
l’arteria pulmonar, els nervis i on ixen les venes pulmonars.
Els pulmons estan formats per varios lòbuls:

Pulmó dret: tres lòbuls (superior, medi i inferior)

Pulmó esquerre: dos lòbuls (superior i inferior)

PLEURA

La pleura és una membrana que recobrix tot el pulmó. Té l’apariència d’una

túnica serosa, brillant i llisa. Està formada per dos capes:

Pleura visceral: adherida al pulmó.

Pleura parietal: exterior, en contacte amb l’interior de la cavitat toràcica.

Entre les dos capes de la pleura es troba la cavitat pleural, ocupada per una
xicoteta cantital de líquid, el líquid pleural, que serveix com lubricant i permet el
lliscament de les dos fulles pleurals durant la respiració.

La pleura visceral no té inervació sensitiva però la parietal si que la té. Els

processos que afecten a la pleura parietal són molt dolorossos.
RX tórax normal
TÓRAX O CAVITAT TORÀCICA

Caixa composta d’ossos, cartílags i

músculs que es mouen per permetre
l’expansió pulmonar. Dividida en tres
compartiments: cavitat pleural dreta,
cavitat pleural esquerra i mediatí.

Delimitada en la part anterior per

l’esternó i els cartílags costals, als
laterals per dotze parells de costelles,
en la part posterior per dotze
vértebres costals i en la part interior
pel diafragma.
ELS MÚSCULS DE LA RESPIRACIÓ

● Diafragma. Baixa durant la inspiració fent descendir les visceres abdominals i

augmentant la capacitat toàcica.
● Músculs intercostals interns i externs. Els externs augmenten la capacitat durant la
inspiració i els interns la recuperen durant l’espiració.

En la insuficiència respiratòria, a més dels músculs respiratoris participen altres com

els del coll i fins i tot els del abdomen.
FISIOLOGIA DE L’APARELL RESPIRATORI
La fisiologia de l’aparell respiratori esta relacionada amb la de l’aparell circulatori i
per això, la fallada funcional d’un dels dos aparells condueix a la fallada de l’altre.

Fases de la respiració:

● Fase pulmonar o externa. Correspon a la conducció de l’aire des de l’exterior fins els
pulmons i a l’intercanvi gasós que es produeix en ells aixi com el procés invers pel qual
s’expulsa diòxid de carboni.
Fase hemàtica. correspon al transport dels gasos per part de la sang. L’ oxígen va dels
pulmons fins les cèl·lules i la sang carregada de dioxid de carboni arriba fins l’ aparell
respiratori.

Fase tisular o interna. Correspon a l’intercanvi gasós entre la sang del sistema capilar
perifèric i les cèl·lules. Les cèl·lules utilitzen l’ oxigen per al metabolisme cel·lular -respiració
cel·lular- i generen diòxid de carboni que cedeixen a la sang.
FASES DE LA RESPIRACIÓ

FASE PULMONAR O EXTERNA

Es produeix l’intercanvi gasós entre l’aire ambient i la sang capil·lar pulmonar.

La ventilació pulmonar es produeix gràcies a dos moviments respiratoris: inspiració ( gràcies

al diafragma) i espiració (moviment passiu).

L’aire inspirat ha de ser distribuït homogèniament entre els alvèols.

La red vascular de l’aparell circulatori asegura que la sang que arriba als pulmons puga
realitzar l’intercanvi gasós.

L'oxigen passa dels alvèols a la sang capilar i el diòxid de carboni dels capil·lars als alvèols
gràcies a la diferència de pressió a cada
FASE HEMÀTICA

La sang va descarregant diòxid de carboni i prenent oxígen en els alveols continuament. Una
vegada oxigenada, la sang circula per fer arribar l’ oxígena totes les cèl·lules.

La sang,a més d’aportar oxígen i recollir diòxid de carboni a nivell cel·lular, també aporta nutrients i
arreplega productes de rebuig. Les vies per les quals el cos es llibera d’estos productes són els
pulmons, el fetge i els renyons.

L’oxígen es transportat en un 97% per la Hb i la resta disolt en plasma. En canvi, el diòxid de

carboni es transporta majoritàriament disolt en el plasma.
FASE TISULAR O INTERNA

En els teixits, la presió d’oxígen es més elevada en la sang capilar que en les cèl·lules i per este
motiu la sang passa a les cèl·lules.

Les cèl·lules utilitzen oxígen en els seus precessos metabòlics, que generen CO2 (respiració
cel·lular).

Quan la PCO2 supera a la de la sang, este passa

als capil·lars i de ahi als pulmons per ser eliminat
en l’espiració.
REGULACIÓ DE LA RESPIRACIÓ

La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme gràcies a dos

mecanismes:

1. Control nerviós: centre respiratori en el tronc de l’encèfal. Neurones que

responen al canvis del CO2 i del pH arterial.
2. Control químic: quimiorreceptors perifèrics (en la caròtida i l’aorta) que
responen als canvis en la concentració d’O2 i transmeten senyals al centre
respiratori per controlar la respiració.
SIGNES I SÍMPTOMES RESPIRATORIS

SIGNES I SÍMPTOMES RESPIRATORIS

Alteració del patró respiratori: es produeix quan la inspiració o espiració no produeix una
ventilació adequada.Ex: Cheyne Stokes, Biot, Kussmaul.

Freqüència

● Respiració eupneica o normal. Adult: 12 a 18 rpm. Xiquets: 30-40 rpm.

● Respiració taquipneica. Superior a 20 rpm.
● Respiració bradipneica. Inferior a 12 rpm.
● Apnea. Ausència de respiració. Parada respiratòria

Ritme: definit per la forma, frequència i amplitud

SIGNES I SÍMPTOMES DE L’APARELL RESPIRATORI

Xiulades. Per obstrucció parcial de les vies respiratòries. Ex. Asma

Estridor. Per obstrucció parcial de la faringe, laringe o tràquea.Es deu a processos

inflamatoris o presència de cossos estranys.

Asfixia. Obstrucció de la via aèria.Si és lleu, la víctima estarà conscient, amb tos forta i
xiulades.

En l’asfixia greu hi ha poca o ninguna entrada d’aire. Tos dèbil o inexistent, cianosi i
incapacitat per parlar.

Signe universal d’ofegament: agarrarse el coll.

Obstrucció de via aérea per cos estrany: OVACE

Audio: ruidos respiratorios

Tos. Pot anar acompanyada d’esput (moc, deixalles, cèl·lules).

Disnea. Dificultat respiratòria.

Hemoptisis. Expectoració de sang que ve del tracte respiratori.

Epistaxis. Hemorràgia nasal.

Cianosis. Color bau de les mucoses a causa de una concentrció baixa d’oxígen a
la sang.
SIGNES I SÍMPTOMES RELACIONATS AMB LA FORMA DE RESPIRAR

Aleteig. Eixamplament de l’abertura de les foses nasals durant la respiració.

Vídeo: aleteo nasal

Tiraje intercostal. Moviment dels músculs cap a dins entre les costelles.

Vídeo: tiraje intercostal en neonato

Utilització de la musculatura accesòria. Utilització de músculs que normalment

no s’utilitzen per respirar com els del coll o els del abdomen.

Vídeo: músculs accesoris de la respiració

Respiració paradoxal. Els moviments del tórax són normals però l’abdomen
s’afona en l’espiració. La causa és que l’abdomen actúa com múscul accesori de
la respiració.

Vídeo. respiración paradógica

Gasping o respiració agónica. Indica parada cardiaca.

Vídeo: gasping
PRINCIPALS PATOLOGIES RESPIRATÒRIES

INSUFUCIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA

Es produeix en la EPOC (enfermetat pulmonar obstructiva crònica). Obstrucció

progressiva i no resversibles de les vies aèries causada principalment pel tabac.
Esprodueix una disminució de la capacitat respiratòria que empitjora amb els
anys. Es diagnostica amb una espirometría.

Vídeo: EPOC

Vídeo: fumar y EPOC

CÁNCER DE PULMÓN

És la primera causa de mort per càncer.

HIPERTENSIÓ PULMONAR

Aument de la presió sanguínia a la arteria pulmonar, que és la que distribueix la sang desde
el cor fins els pulmons per tal d’oxigenar-se.
NEUMONÍA

Es produeix quan els bacteris infecten els alvèols.

Es produeix inflamació i dificultat en l’intercanvi gasós.

NEUMOTÒRAX

És l’entrada d’aire a la cavitat pleural degut a un traumatisme, que provoca el colapse del
pulmó. Es produeix dolor en el tòrax de forma brusca, disnea, sudoració, pal·lidesa i
taquicàrdia.
ASMA

Espasmes en els bronquis i en els bronquiols i inflamació de les membranes mucoses. Es

produeix per causa alèrgica, motivada per l’exercici…

TUBERCULOSIS

Infecció bacteriana que afecta sobre tot al pulmó. Cursa amb tos, pèrdua de pes, cansanci i
esput amb sang.
PLEURITIS

Inflamació de la membrana que cobreix els pulmons, la pleura.Quan els pulmons pateixen
una patologia, les membranes s’inflamen i friccionen produint dolor.

ENFISEMA PULMONAR

Els pulmons perden elasticitat. Es produeix a causa del tabac i la vellesa.