ACTIVITATS

U7. L’aparell respiratori

1. La faringe és una estructura comuna als aparells respiratori i digestiu. Explica per
què els aliments no passen a les vies respiratòries.
La laringofaringe és l'última porció de la faringe i d'ella surten dos conductes: la
laringe, per davant, i l'esòfag, per darrere. Entre la laringe i l'esòfag es localitza
l'epiglotis, que és una estructura cartilaginosa que tanca la laringe durant la deglució
per evitar que els aliments passin a les vies respiratòries.

2. Explica què són l’hil pulmonar i el mediastí.

• Hil pulmonar: es troba a la cara medial del pulmó (cada pulmó en té un). És la
zona per la qual hi penetren el bronqui corresponent, les artèries, les venes i
els nervis.
• Mediastí: és la zona que queda entre els dos pulmons. Hi ha ubicats el cor, els
grans vasos, la tràquea i els bronquis.

3. Descriu la forma i la funció dels sacs alveolars i dels alvèols.

Cada conducte terminal de les vies aèries continua amb un petit conducte (conducte
alveolar) a continuació del qual es troba el sac alveolar. Aquesta estructura està
formada per un grup d'alvèols, que són petites cavitats amb una paret molt fina i
envoltades per abundants capil·lars. En aquesta zona és on finalment es produeix
l'intercanvi de gasos, entre l'aire contingut en l'alvèol i la sang que circula pels
capil·lars que l'envolten.

4. Explica amb detall, ajudant-te d’esquemes si ho necessites, què li passa al tòrax

durant la inspiració i durant l’expiració. Diferencia entre respiració abdominal i
respiració toràcica.
La inspiració s'aconsegueix per la contracció de músculs respiratoris. La seva contracció
fa que la capacitat de la cavitat toràcica augmenti i com que la pleura està fixada a

BLANCA SALA MONTOYA 1

l'interior d'aquesta cavitat i als pulmons, els estira i fa augmentar la seva grandària.
L'estructura de la pleura permet que els pulmons puguin modificar la seva mida sense
patir friccions.

En condicions de repòs l'únic múscul respiratori que intervé és el diafragma. Durant la

contracció aquest múscul s'aplana, cosa que augmenta el volum de la caixa toràcica i al
mateix temps empeny cap avall les vísceres abdominals i infla l'abdomen. Aquest tipus
de respiració s'anomena respiració abdominal o tranquil·la.

De vegades es necessita una aportació major d'oxigen. En aquestes situacions, a més

del diafragma participen altres músculs en la inspiració (intercostals externs i altres).
La seva acció conjunta estira les costelles cap amunt i cap enfora, la qual cosa
augmenta la longitud i l'amplada de la caixa. Aquest tipus de respiració s'anomena
respiració toràcica o forçada.

5. Defineix els següents termes: freqüència respiratòria, profunditat respiratòria i

ritme respiratori.
• La freqüència respiratòria és el nombre de respiracions per minut (rpm).
• La intensitat o profunditat respiratòria és el volum d'aire que es mobilitza en
cada respiració.
• El ritme respiratori és la forma en què se succeeixen les inspiracions i
expiracions.

6. Què és l’hematosi? Explica quins factors permeten que aquest procés es realitzi
de forma tan ràpida.
L'hematosi és l'intercanvi de gasos que té lloc en els alvèols. En aquest intercanvi,
l'oxigen de l'aire contingut en els alvèols passa a la sang i el diòxid de carboni
d'aquesta, als alvèols.
L'intercanvi gasós és un procés que es produeix de forma molt ràpida, perquè:
• La barrera que hi ha entre la llum dels alvèols i la sang és molt prima, ja que té
tot just una micra de gruix.

BLANCA SALA MONTOYA 2

 • La superfície total d'intercanvi, tenint en compte tots els alvèols de tots dos
pulmons, és molt gran, de fins a 100 m2.

7. Què és la cianosi? Digues quin és el tipus de cianosi que en la majoria de casos es

deu a trastorns de l’aparell respiratori i detalla a quines zones del cos se sol
manifestar.
És una coloració blavosa que presenten la pell i les mucoses d'algunes zones del cos
quan en els vasos sanguinis que les irriguen hi ha una elevada concentració
d'hemoglobina sense oxigen. Es distingeix entre cianosi central i cianosi perifèrica.
• La perifèrica es manifesta en les extremitats i se sol deure a una disminució del
flux sanguini perifèric per causes cardiovasculars.
• La central es manifesta amb coloració blavosa als llavis, la llengua i la zona
toràcica. En la majoria dels casos es deu a un trastorn de l'aparell respiratori,
encara que també pot tenir causes cardiovasculars, hematològiques, nervioses
o d'un altre tipus.

8. Explica què és una insuficiència respiratòria i posa tres exemples de malalties que
en provoquin.
La insuficiència respiratòria és la disminució de la capacitat pulmonar per realitzar
l'intercanvi gasós.
Les causes poden ser molt diverses: dipòsits en les vies respiratòries deguts al consum
de tabac, asma, infeccions respiratòries, càncer, etc.

9. Explica què són les MPOC i com es manifesten.

Les malalties pulmonars obstructives cròniques (MPOC) són malalties cròniques que
poden tenir diferents causes i que es caracteritzen per una obstrucció de les vies
baixes que provoca dificultats per respirar.

L'obstrucció dels conductes incrementa la producció de moc i dificulta la seva

eliminació. Es produeix tos amb esputs, però es manté moc acumulat, cosa que pot

BLANCA SALA MONTOYA 3

afavorir les infeccions. D'altra banda, es produeix dispnea, primer en fer esforços, però
a mesura que progressa la MPOC, es manifesta fins i tot en repòs.

10. Per què les vies pulmonars més petites es poden col·lapsar en cas d’emfisema
pulmonar? Quina és la causa més freqüent d’aquesta malaltia?
Perquè es veuen afectades les fibres elàstiques que mantenen obertes les vies
respiratòries més petites, cosa que facilita que aquestes puguin col·lapsar-se.

La causa més comuna d'emfisema és el consum de tabac, que conté productes químics
que danyen les parets dels alvèols. Altres possibles causes són la contaminació
ambiental, l'asma o alguns trastorns genètics.

BLANCA SALA MONTOYA 4