ANATOMIA DEL SISTEMA RESPIRATORI

El sistema respiratori está compost per dos tipus de vies respiratòries: les vies
respiratòries altes o superiors, i les vies respiratòries baixes o inferiors.

Vies respiratòries altes:

 Fosses nasals: els cornets nassals calenten i humecten l’aire.

 Boca
 Faringe: Conté les amígdales palatines. En ordre de Dalt a Baix, está composta
per:
- Nasofaringe
- Orofaringe
- Laringofaringe

 Laringe: cartílags articulats units pels

músculs. Conté la epiglotis I les cordes
vocals.

Vies respiratòries baixes:

 Tràquea: fa uns 10-15cm. Conté els anells

cartilaginosos.

 Bronquis: La tràquea es divideix en dos

bronquis. Des de allà es ramifiquen els
bronquiols, que conté els sacs alveolars i els
alvèols.

 Pulmons: dos pulmons. Esquerre (amb dos

lòbuls) i dret (amb tres lòbuls).

 Pleura: membranes adherides als pulmons (pleura visceral) i a les parets

internes del tòrax (pleura parietal). Aquesta pleura és un líquid lubricant entre
elles.

Les cèl·lules que recobreixen els alvèols es diuen pneumòcits. En tenim de 2 tipus:

 Pneumòcits tipus I: Conformen la majoria d’aquestes cèl·lules (la majoria de

cèl·lules són d’aquest tipus). Són grans, planes i s’encarreguen de l’intercanvi
de gasos.
  Pneumòcits tipus II: responsables de secretar una substància tensioactiva
(surfactante). Per fora tenen fibroblasts que sinteitzen fibres elàstiques i
donen un comportament elàstic als pulmons.

Als alvèols també trobem macròfags alveolars, que recorren la superficie i fagociten
cèl·lules extranyes (es mengen les coses dolentes com els bacteris).

Els pulmons tenen doble irrigació:

1. Porta sang des del cor per ser oxigenada pels pulmons. És necessària per realizar la
seva funció. La sang ve de l’artèria pulmonar i retorna al cor ja oxigenada per les
venes pulmonars.

2. Per altra banda, també té una irrigació aòrtica que és la que aporta oxigen a les
cèl·lules dels alvèols per a que puguin fer les seves funcions, aportant oxigen i
nutrients a les cèl·lules.

Fisiologia del sistema respiratori:

Als alvèols es produeix l’intrcanvi de gasos entre la cavitat alveolar i la sang.

La sang arriba carregada de CO2 del cor per l’artèria pulmonar, als alvèols deix anar
aquest co2 i es carrega d’oxigen que ve de l’aire que entra als pulmons.

Aquesta sang oxigenada torna al cor per les venes pulmonars i des de allá és enviada
per tot el cos.
 1. Ventilació 2. Difusió

Distingim:

4. Respiració
3. Transport cel·lular

1. La ventilació

Té dos processos: la inspiració i la espiració.

- Inspiració: Els músculs intercostals es contrauen i el diafragma baixa. Per

tant, els pulmons es dilaten i entra aire degut a la pressió negativa al seu
interior.

- Espiració: els músculs intercostals es relaxen i les costelles baixen. El

diafragma puja i genera una disminució de la capacitat del tórax, així que
els pulmons es contrauen i surt l’aire.

Durant la entrada de l’aire les turbulències que es generen per els cornets, sumat a que
és una zona molt capilaritzada amb cèl·lules mucoses i pels, fa que l’aire:

 Pateixi un filtrat, eliminant les partícules grans.

 Es calenti gràcies als capilars. Augmenten uns 2-3ºC.

 S’humedifiqui per les mucoses al 100%.

 Es protegeixi gràcies al nervi trigèmin (de la branca

oftálmica) que detecta irritants i provoca estornuts.

 A més, els bronquis tenen cilis i moc que expulsen partícules.

2. La difusió o hematòsi

També anomenada hematòsi. És l’intercanvi de gasos entre l’aire

alveolar ric en O2 i la sang rica en CO2. Es dona per difusió per
les diferents concentracions. Funció facilitada per la substància
tensioactiva (surfactante) dels alveols.
3. Transport

Mitjançant el sistema circulatori. El 97% circula lligat als glòbuls vermells. El 3% restant
dissolt al plasma.

En arribar als teixits l’oxigen passa a les cèl·lules i el co2 a la sang.

4. La respiració cel·lular

La respiració cel·lular és el conjunt de reaccions bioquimiques per les quals

determinats compostos orgànics són degradats mitjançant oxidació fins a covertir-se
en inorgànics, en un procès que proporciona energía aprofitable per a la cèl·lula

*Conjunt de reaccions bioquimiques on determinats compostos orgànics passen a ser

inorgànics mitjançant oxidació, procès que proporciona energía aprofitable per a la
cel·lula.

 Això té lloc als mitocondris de cada cèl·lula.

 Permet que l’energia emmagatzemada en molècules s’alliberi de manera
controlada i es pugui emmagatzemar en forma d’ATP.
 L’ATP s’utilitzarà en tots els processos biològics.

Fisiopatologia del Sistema respiratori:

Els problemes en el Sistema respiratori normalment es donen per obstruccions de les

vies, ja sigui per una inflamació, una infecció o neoplàsies.

1. inflamació de les vies altes o superiors

LA RINITIS

 La rinitis és la inflamació de la mucosa de la cavitat nasal.

 Pot ser per infeccions víriques o per al·lèrgens (rinitis alérgica).

MANIFESTACIONS TRACTAMENTS
Picor nasal Repòs
Mocs Ús d’antihistamínics
estornuts Ús d’anticongestius

FARINGITIS

 Inflamació de la faringe (mal de gola).

 Causat normalment per Streptococcus.

MANIFESTACIONS TRACTAMENTS
Dificultat per empassar repòs
 Gola vermella Augment en la ingesta de líquids
Analgèsics i/o antibiòtics si es bacteriana.

LARINGITIS

 Edema de les cordes vocals (edema: inflamació per acumulació de líquid)

 Pot estar provocada per: fumar o fum de tabac, intubació endotraqueal o abús
de les cordes vocals.

MANIFESTACIONS TRACTAMENTS
Dificultat per parlar No parlar
Ronquera

 Es pot complicar amb: epiglotitis (provocada per el bacteri haemofilus

influenzae).
 La epiglototis sol aparèixer en nens i sol ser mortal ja que s’inflama la epiglotis i
no deix pas a l’aire.

ALTRES COMPLICACIONS

 Curp (sol donar-se en nens).

 Laringotraqueitis.
 Inspiració i tos ronca en nens (tos de gos)
 Estridor (xiulet al respirar)

Apareixen els símpomes després d’anar al llit.

2. Inflamacions de les vies baixes

ASMA

 Malaltia pulmonar obstructiva.

 Es produeix una inflamació dels bronquis que
s’estreten i produeixen més moc, dificultant el pas de
l’aire.
  Es pot produir per:
- Infeccions respiratories
- Excercici intens
- Contaminants ambientals (fum tabac)
- Al·lèrgens (àcars de la pols)

MANIFESTACIONS TRACTAMENT
Tos, normalment de matinada o amb Simptomàtic:
exercici. Interrompre la crisi mitjançant
medicaments com l’adrenalina.
Xiulets als respirar (sibilàncies) corticoides
Opresió toràcica oxigenoterapia
Dispnea o fatiga Preventiu:
broncodilatadors
antihistaminics
Corticosteròides i teràpia respiratoria

BRONQUITIS

 És la inflamació de l’arbre traqueobronquial (bronquis)

causada per alguna infecció.

 Pot ser aguda o crónica. La aguda está afavorida pel fred,

la malnutrició o exposició a la contaminació.

MANIFESTACIONS TRACTAMENT
Tos amb mucositat i de vegades sang. Repòs
febre antiossígens
Sibilàncies i dificultat respiratòria Antibiòtic si es bacteriana
Mal d’esquena i coll broncodilatadors

PNEUMÒNIA

 Inflamació del tracte respiratori inferior (als pulmons)

 Causada per diferents agents patògens. Bacteris o pneumonia atípica per virus
o fongs.
 Pot afectar a tot o una part.
 Simptomes inespecífics + respiratoris
 MANIFESTACIONS TRACTAMENT
Inflamació del teixit pulmonar, tornant- Antibiòtics
se dolorós.
Els sacs alveolars es poden omplir de Teràpia de suport (si és necessària)
líquid o pus.
Febre elevada
Dolor toràcic
Traquipnea
Mal de cap
Pell sudorosa, cianosi
Cansanci
vòmits
Dolors articulars o musculars

TUBERCULOSI

 Infecció bacteriana crónica causada per Mycobacterium tuberculosi.

Normalment afecta als pulmons.

 És molt contagiosa, ja que es transmet per l’aire amb estornuts, parla o tos.

 Pot afectar a altres teixits.

MANIFESTACIONS TRACTAMENT
Tos no productiva Combinacions de fàrmacs
antituberculosos.
astènia 6 mesos de tractament, en dos fases.
Dolor toràcic Les persones en contacte amb el malalt
també s’han de tractar.
Pèrdua de pes
Febre
Suor nocturna
Dispnea

MPOC (Malalties pulmonars obstructives cròniques)

S’anomenen aixì les malalties que causen una obstrucció de les vies baixes que
provoquen dificultats per respirar. Unes de les malalties serien:

- Bronquitis crónica
- Emisfema pulmonar
EMFISEMA PULMONAR

És una malaltia que fa més grans els alveols pulmonars. Els converteix en sacs grans i
irregulars amb grans forats a les parets internes. Això provoca una reducció en la
superficie dels pulmons, I per tant, una disminución de la quantitat d’oxigen que
arriba a la sang.

A part, destrueix les fibres elàstiques que mantenen les vies

respiratories obertes. Aquestes vies es colapsen i provoca que
l’aire no pugui escapar a l’espirar.

També destrueix els capilars que porten oxigen als capilars.

L’emfisema pulmonar es detecta amb una espirometría.

MANIFESTACIONS TRACTAMENT
Dispnea al fer esforç i més tard també en NO TE CURA
repòs
Pèrdua de pes SOBRETOT NO FUMAR
ansietat Es fan servir antiinflamatoris i
medicaments per obrir les vies.
fatiga Oxigenoterapia i broncodilatadors amb
nebulitzadors.
tos Es pot fer rehabilitación pulmonar per
millorar els símptomes.
sibilàncies

La principal causa de l’emfisema pulmonar és el tabaquisme. Un altra factor de risc

important és l’exposició als contaminants i al fum.

Altres factors de risc de l’emfisema pulmonar:

- Edat avançada
- Bronquitis o asma
- Carencia de la proteína alfa-1 antitrispina (malaltia rara).

CÀNCER DE PULMÓ

El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement

mailgne de cèl·lules del tracte respiratori.

El 95% dels malalts són fumadors, exfumadors o fumadors passius, o

persones exposades al crom, productes derivats del carbó o del petroli, etc.
També exposats a radiacions ionitzants.
És un dels càncers més freqüents a nivell mundial que pot derivar en metàstasi d’altres
teixits.

És un dels càncers amb més incidencia en l’ésser humà i responsable dels índex de
mortalitat oncológica més grans a escala mundial, sent la 1ª causa de mort per càncer
en homes i la 3ª en dones, després de colon i de mama.

Hi ha dos tipus de càncer de pulmó principal:

 Carcinoma de cèl·lules petites o microcític: suposa el 15% de tots els càncers

de pulmó.
 Carcinoma de cèl·lules no petites no microcític.

MANIFESTACIONS TRACTAMENT
Dificultat respiratoria Cirurgia
Tos que empitjora i pot presentar sang
Radioterapia
Pèrdua de pes i gana Quimioterapia en pastilles, injeccions o
suero
Dolor constant al pit criocirurgia
Episodios de pneumonia i bronquitis Teràpia fotodinámica (PDT). Productes
freqüent químics i llum.
Inflamació de cara i coll.

El tractament que s’aplicarà al càncer de pulmó dependrà del tipus de càncer si és més
sensible a un o altre tractament.

 Els carcinomes de cèl·lules petites es sol tractar amb quimioteràpia i radiació.

 El carcinoma de cèl·lules no petites es sol tractar amb cirurgia.

PATOLOGIES DE LA PLEURA

Són patologies de la capa que envolta els pulmons. Poder estar produides per:

- Virus
- Insuficiencia cardiaca
- Patologies pulmonars

Pleuritis o pleuresía: inflamació de la pleura.

Aquesta pleuritis pot fer que la respiració resulti dolorosa
i empitjora amb la tos.
Pneumotòrax: entrada d’aire des del pulmó. Colapse pulmonar. L’aire del pulmó es
filtra a la cavitat pleural. Això resulta una emergencia médica

Embassament pleural: acumulació anormal de líquid.