APARELL RESPIRATORI

Anatomia i fisiologia
MP2 – Terminologia clínica i patologia
UF2 – Fisiopatologia de sistemes i aparells
Professor: Marc Batlló Tena
1. ANATOMIA
o Tracte respiratori superior
o Cavitat nasal i foses
o Sins
o Faringe
o Laringe
o Tracte respiratori superior
o Tràquea
o Bronquis
o Principals - Segmentaris/Lobulars
o Pulmons
o Pulmó dret
o Pulmó esquerra
o Estructures accessòries
o Diafragma
o Pleura
o Estructura òssia i muscular
1.1 ANATOMIA - Tracte respiratori superior
Cavitat nasal i foses
o Estructura òssia i car=laginosa, recoberta interiorment per un epiteli amb funció
olfac=va.
Sins
o Són cavitats dins els ossos cranials recoberts per mucosa (epiteli) nassal.
o Es formen durant el creixement de l’infant i son diferents en cada persona, afecten
tant l’aparença com el to de veu.
Faringe
o Canal de conducció on desemboquen els orificis posteriors de nas i boca.
o Transporta tan aire com aliments.
Laringe
o Òrgan car=laginós encarregat de la fonació a través de les cordes vocals.
o El carLlag epiglo=s ges=ona el control del pas dels aliments deglu=ts cap a l’esòfag.
1.2 ANATOMIA - Tracte respiratori inferior
Tràquea
o Conducte car+laginós amb epitelial ciliat, que permet la conducció d’aire des
del tracte respiratori superior a l’inferior.
Bronquis
o Conductes encarregats del transport des de la tràquea cap als pulmons, es
divideixen en forma d’arbre inver+t i se’l sol anomenar també arbre bronquial.
o Bronquis principals: són dos i comuniquen un amb cada pulmó. El dret és més
curt i ample, pel que és més probable que els cossos estranys i entrin més
fàcilment.
o Bronquis segmentari: subdivisions dels bronquis principals que van
acompanyats, sempre, d’una vena i arteria pulmonar segmentada.
o Aquests es subdivideixen en bronquíols i, finalment, bronquíols terminals.
 1.2 ANATOMIA - Tracte respiratori inferior
o Pulmons
o Són les estructures essencials de la respiració, són
lleugers, tous, esponjosos i molt elàs=cs.
o Canvien de forma, mida i aparença al llarg de la vida
degut a l’ús i a l'acumulació de pols i parLcules dins
seu.
o Estan separats per diverses estructures, entre elles
el cor, que determinen la seva forma, mida i
funcionament.
o Cada un d’ells esta dins del seu propi sac pleural i es
comuniquen en la seva part interna per on passen
bronquis, venes i artèries.
o Pulmó dret: és més gran i pesat, esta format per
tres lòbuls.
o Pulmó esquerra: és més estret però més alt, esta
format per dos lòbuls. Esta en contacte directe amb
el cor.
1.3 ANATOMIA - Estructures accessòries
Vasos sanguinis
o Acompanyen els bronquis fins a convertir-se en capil·lars als alvèols.
o Arteria pulmonar: porta sang venosa pendent d’oxigenar del cor als pulmons.
o Vena pulmonar: porta sang oxigenada dels pulmons al cor.
o Arteries bronquials: “alimenta” als pulmons, prové de l’arteria aorta.
o Venes bronquials: retornen part de la sang de les arteries bronquials, altre part es
dirigeix a les venes pulmonars.
Diafragma
o Múscul que separa la cavitat toràcica i abdominal el qual es contrau i relaxa de
manera rítmica i contínua, involuntàriament la major part del temps.
o Relaxat, oprimeix la cavitat toràcica i expulsant la major part de l’aire dels pulmons.
Pleura
o Membranes que recobreixen tots els òrgans i els mantenen aïllats.
o Contenen una petita quantitat de líquid, el líquid pleural.
Estructura òssia i muscular toràcica
2. FISIOLOGIA
Principis bàsics de la fisiologia de l’aparell respiratori:

La funció dels pulmons és fer l’intercanvi gasós amb la sang, per aquest
mo9u els alvèols estan en estret contacte amb els capil·lars.

Als alvèols es produeix el pas d’oxigen des de l’aire fins a la sang, a la

vegada que també ho fa el diòxid de carboni des de la sang cap a l’aire.

Aquest úl9m pas es produeix per la diferència de pressions parcials

d’oxigen i diòxid de carboni (difusió simple) entre la sang i els alvèols.
2. FISIOLOGIA
1. La respiració externa:
a. La inspiració té lloc quan la contracció del diafragma i els músculs
intercostals externs augmenten el volum de la cavitat toràcica i fan que el
pulmó s’expandeixi.
b. L’expiració, espiració o exhalació que té lloc quan el diafragma es relaxa i la
cúpula diafragmà+ca puja passivament per la seva elas+citat; així, el pulmó
disminueix el seu volum i l’aire surt a l’exterior.
2. L’intercanvi i el transport de gasos
a. Es produeix entre els vasos capil·lars i l’interior de l’alvèol pulmonar.
3. La respiració cel·lular
a. És la degradació total, per mitjà de l’oxidació, d’algunes substàncies
orgàniques fins a matèria inorgànica per alliberar energia.
2.1 FISIOLOGIA - Respiració externa

o La respiració (o ven/lació) és el
procés d’alliberament dels
pulmons per facilitar l’intercanvi
de gasos amb el medi ambient
intern.

o Principalment és la pressió
parcial del diòxid de carboni
(PCO2), o la concentració de
diòxid de carboni, qui controla
la velocitat respiratòria.
2.1 FISIOLOGIA - Respiració externa
o El control de la respiració externa (cicle d’inspiració i espiració) és a
través de mecanismes fisiològics:
o El sistema nerviós central s’ajusta de manera automà8ca (involuntària) la
freqüència i el ritme respiratori. Es realitza a través de centres nerviosos
respiratoris al bulb raquidi i en la protuberància del tronc de l’encèfal.
o Certes artèries disposen de sensors anomenats quimioreceptors que
analitzen la sang i verifiquen els seus nivells d’oxigen (O2) i CO2.
o La concentració elevada de CO2 en sang és l’esHmul més fort perquè la
respiració sigui més profunda i augmen@ la seva freqüència.
o Si disminueix la concentració de CO2 en sang, els centres respiratoris
emeten ordres que disminueixin la freqüència i la profunditat de la
respiració.
 2.1 FISIOLOGIA
o El sistema de control de la respiració
precisa de tres elements bàsics:
o Sensors: són quimioreceptors
centrals o perifèrics (cos caro/di).
o Controladors: són els centres
respiratoris de l’encèfal.
o Efectors: corresponen als músculs
respiratoris, sobretot el diafragma.

o Els moviments d’inspiració i expiració

també poden controlar-se
voluntàriament.
2.1 FISIOLOGIA - Respiració externa
o La inspiració:
o Té lloc quan la contracció del diafragma i els músculs intercostals
externs augmenten el volum de la cavitat toràcica i fan que el pulmó
s’expandeixi.
o La pressió intraalveolar es fa nega@va respecte a l’atmosfèrica i entra
aire al pulmó fins que desapareix el gradient de pressió.
o L’expiració:
o Es produeix quan el diafragma es relaxa i la cúpula diafragmà8ca puja
passivament per la seva elas8citat.
o La pressió intrapulmonar es fa posi@va pel que fa a l’atmosfèrica, el
pulmó disminueix el seu volum i l’aire surt a l’exterior fins que desapareix
el gradient de pressió i la pressió intraalveolar s’iguala a l’atmosfèric.
2.1 FISIOLOGIA - Respiració externa
o Freqüència respiratòria:
o En repòs, un adult respira 14-20 cicles/minut.
o En situacions d’exercici intens pot arribar a 60 cicles/minut.
o Quan es fa un esforç Lsic augmenta de forma involuntària.
o En estat de repòs, el volum d’aire que entra al pulmó durant
una inspiració es diu volum corrent i és de 500 cm3.
o La capacitat pulmonar total oscil·la entre 4.000 i 6.000 cm3.
o Depenen de l’edat, el pes i el sexe, i és més elevada en els homes que
en les dones.
2.2 FISIOLOGIA - Capacitats pulmonars
2.2 FISIOLOGIA - Capacitats pulmonars
o Volum corrent (VC o VT)
o Volum d’aire inspirat o expirat en cada respira- ció normal; és d’uns 500
ml aproximadament.
o Volum de reserva inspiratori (VRI)
o Volum addicional màxim d’aire que es pot inspirar per sobre del volum
corrent normal; habitualment és d’uns 3000 ml.
o Volum de reserva expiratori (VRE)
o Quan8tat addicional màxima d’aire que es pot expirar mitjançant una
expiració forçada, després d’una expiració corrent normal; normalment
és d’uns 1100 ml.
o Volum residual (VR)
o Volum d’aire que queda als pulmons i les vies respiratòries després de
l’expiració forçada, suposa de mitjana uns 1200 ml aproximadament.
Aquest volum no pot ser exhalat.
2.2 FISIOLOGIA - Capacitats pulmonars
o Capacitat inspiratòria (CI)
o Volum d’aire que una persona pot respirar començant en el nivell d’una expiració normal i
distenent al màxim els seus pulmons (3500 ml aprox.). La fórmula és la següent: CI = VC + VRI.
o Capacitat residual funcional (CRF)
o Volum d’aire que queda als pulmons després d’una expiració normal (2300 ml aprox.). La
fórmula és la següent: CRF = VRE + VR.
o Capacitat vital (CV)
o Volum d’aire que és possible expulsar dels pulmons després d’haver inspirat completament és
d’aproximadament 4,6 litres. La fórmula és la següent: CV = VRI + VC + VRE.
o Capacitat pulmonar total (CPT)
o Volum d’aire que hi ha en l’aparell respiratori després d’una inhalació màxima voluntària.
Correspon a aproxi- madament 6 litres d’aire. És el màxim volum al qual es poden expandir els
pulmons amb el màxim esforç possible (5,800 ml aprox.). La fórmula és la següent:
CPT=VC+VRI+VRE+VR.
2.3 FISIOLOGIA - Intercanvi i transport de gasos
o L’alvèol és la unitat bàsica de l’aparell respiratori on
es dona l’intercanvi de gasos.
o Són evaginacions de l’epiteli dels conductes aeris
amb una sola obertura perquè sur?n i entrin els
gasos, controlada per l’acció d’un esBnter de
múscul llis.
o Les seves parets, anomenades septes alveolars,
proporcionen un gran augment de la superBcie
d’intercanvi
o Els alvèols se situen els uns al costat dels altres
separats pels septes interalveolars que estan
formats per:
o L’epiteli pla simple d’un alvèol.
o La seva làmina basal.
o Teixit connec?u amb una abundant xarxa de
capil·lars sanguinis.
o Les parets dels alvèols contenen múscul llis, fibres
elàs@ques i col·lagen. Si fallen les fibres elàs@ques,
els alvèols es col·lapsen i això provoca la
desaparició de les divisions del sac alveolar i la
incapacitat de fer l’intercanvi.
2.3 FISIOLOGIA - Intercanvi i transport de gasos
o Les cèl·lules que formen el reves/ment epitelial alveolar són:
o Pneumòcits de ,pus I: són cèl·lules primes i planes i formen l’estructura dels
alvèols cobrint aproximadament el 90–95% de la super:cie alveolar. Estan
involucrades en el procés d’intercanvi de gasos entre els alvèols i la sang. Són
extremadament fines, perquè siguin fàcilment permeables per permetre un
intercanvi de gasos fàcil entre els alvèols i la sang.
o Pneumòcits de ,pus II: segreguen un tensioacEu pulmonar per reduir la tensió
superficial de l’aigua i permeten que la membrana se separi, per tant, augmenta
la seva capacitat per intercanviar gasos. Les cèl·lules alveolars de Epus II
cobreixen una peEta fracció de la super:cie alveolar. Tot i que només representen
<5% de la super:cie alveolar, són relaEvament nombrosos (el 60% de les cèl·lules
epitelials alveolars).
o Macròfag alveolar: és un Epus de macròfag (cèl·lula del sistema immunitari) que
es troba a l’alvèol pulmonar, prop dels pneumòcits, però separats de la paret.
2.3 FISIOLOGIA - Intercanvi i transport de gasos
o En la zona alveolar, on es dona l’intercanvi
gasós, la paret és més prima i s’anomena
barrera alveolocapil·lar:
o Surfactant a la super?cie alveolar
(disminueix tensió superficial).
o Pneumòcit Fpus I de l’epiteli alveolar.

o Làmines basals del pneumòcit i endoteli

fusionades.
o Cèl·lula endotelial de la paret capil·lar.

o L’ac/vitat del macròfag alveolar és molt

important:
o És elevada ja què es troba en un dels
límits entre el cos i el món exterior.
o Eliminar parRcules com la pols o els
microorganismes.
 2.4 FISIOLOGIA – La respiració cel·lular
o La respiració cel·lular:
o Per mitjà de l’oxidació de substàncies orgàniques fins a obtenir matèria
inorgànica per alliberar energia.
o El substrat d’aquest metabolisme és la glucosa, àcids grassos i, menys
habitualment, aminoàcids o derivats cetònics.
o Aquestes molècules s’obtenen mitjançant la diges+ó i arriben a les cèl·lules
mitjançant el sistema circulatori, aquestes es combinen amb l’oxigen que
arriba a les cèl·lules per via sanguínia, en l’hemoglobina que hi ha en els
glòbuls vermells (eritròcits).

GLUCOSA + OXIGEN ⟶ DIÒXID DE CARBONI + AIGUA + ENERGIA

C6H1206 + 6 O2 ⟶ 6 CO2 + 6 H2O + ATP
2.4 FISIOLOGIA – La respiració cel·lular
o Aquesta reacció d’oxidació produeix tres subproductes:
o Diòxid de carboni (CO2): evacuat per la circulació sanguínia, per on viatja
dissolt en el plasma.
o Aigua (H2O): acumulat a les cèl·lules o evacuat al torrent sanguini.
o ATP (Adenina trifosfat): reservori d’energia que s’acumula a les cèl·lules.
o La respiració cel·lular és una part principal del metabolisme,
concretament del catabolisme.
o L’energia con+nguda en diferents biomolècules és alliberada de manera
controlada en funció de les necessitats.
o Durant la respiració́, aquesta energia alliberada durant aquestes reaccions
químiques exotèrmiques és incorporada a la molècula d’ATP a través d’un
cicle complex complex.
o Aquestes molècules d’ATP són u+litzades com a reservori d’energia en els
processos biològics que tenen lloc al nostre organisme.
2.4 FISIOLOGIA – La respiració cel·lular
2.4 FISIOLOGIA – La respiració cel·lular