You are on page 1of 36

TEMA 5:

L’APARELL RESPIRATORI
TEMA 5: L’APARELL RESPIRATORI.

1. Respiració cel·lular i ventilació pulmonar.

2. Anatomia de l’aparell respiratori.


2.1 Vies respiratòries.
2.2 Pulmons.

3. Fisiologia de l’aparell respiratori.


3.1 Ventilació pulmonar.
3.2 Intercanvi de gasos als alvèols.
3.3 Transport de gasos.
3.4 Intercanvi de gasos a les cèl·lules.
3.5 Respiració cel·lular.

4. Malalties de l’aparell respiratori.


1.RESPIRACIÓ CEL·LULAR I VENTILACIÓ PULMONAR.

RESPIRACIÓ VENTILACIÓ
Conjunt de
reaccions
oxidatives on
compostos orgànics Entrada i eixida
CONCEPTE
són degradats d’aire als pulmons.
completament a
inorgànics amb
l’obtenció d’energia.

Cèl·lula
LLOC (mitocondris).
Pulmons.
2. ANATOMIA DE L’APARELL RESPIRATORI.

L’aparell respiratori està format:

• Les vies respiratòries:


Són les estructures on
circula i es condiciona l’aire
procedent de l’exterior
fins que arriba als pulmons.
Són: les fosses nasals,
faringe, laringe, tràquea i
bronquis.
Funció: Permetre l’entrada
d’aire en les condicions
adequades.
• Els pulmons: Són els dos
òrgans on es realitza
l’intercanvi de gasos entre
l’aire i la sang.
2.1 Vies respiratòries
A) Fosses nasals
• El NAS: Estructura en contacte directe amb l’exterior i
és la via natural d’accés de l’aire a l’interior de
l’organisme.
• Està format per ossos propis del nas que formen l’arrel i
cartílags que formen les cares laterals.

Etmoides Os frontal
Os nasal

Cartílag
septal

Vòmer

Maxil·lar
FOSSES NASALS:

• Són 2 cavitats baix del nas i damunt del paladar.

• Separades entre si per una paret (l’envà nasal) i s’obrin a


l’exterior pels orificis de les fosses nasals anomenats
narines i darrere comuniquen amb la faringe per dos
orificis anomenats coanes nasals.

• L’interior de les fosses nasals està recobert per una


mucosa anomenada pituïtària. La pituïtària es divideix en:

a. Pituïtària roja: Situada en la zona inferior. Està molt


vascularitzada, té glàndules mucoses i pèls. La seua
funció és filtrar, escalfar i humidificar l’aire que
entra a les vies respiratòries.

b. Pituïtària groga: Situada a la part superior, té


cèl·lules nervioses olfactòries. La seua funció és
depurar l’aire i evitar l’entrada de microorganismes.
b) Faringe.

• Conducte de 12-
14cm de llargària.

• Comunica les fosses


nasals i la boca per
dalt i la laringe i
l’esòfag per baix.

• És un òrgan comú a
l’aparell digestiu i
respiratori.

• L’epiglotis impedeix
el pas del bol
alimentari a la
laringe, deixant que
passe a l’esòfag i
l’aire a la laringe.
c) Laringe.

• Òrgan buit, en forma de con truncat.

• Situada a la zona mitjana del coll.

• Comunica amb la faringe


(dalt) i tràquea (baix)
• Longitud :36-44mm.

• Formada per un
conjunt de cartílags
units entre sí
mitjançant lligaments
i membranes
internes.
Interiorment, la laringe presenta dos parells de plecs:

a. CORDES SUPERIORS O
FALSES: No participen
en la fonació.

b. CORDES INFERIORS O
VERTADERES O
CORDES
VOCALS:Responsables
de la fonació. L’orifici
que deixen s’anomena
GLOTIS.

El so es produeix en passar
l’aire espirat per la glotis.

Segons la situació i forma


que adopten les cordes
vocals es produeix un so de
diferents característiques.
d) Tràquea.

• Tub que penetra en el tòrax i que continua amb els bronquis.

• Mesura 6-11cm de longitud i està situada davant de l’esòfag.

• Estructura rígida per la


presència d’uns 20 cartílags
en forma de ferradura (no
es tanquen dorsalment.
Funció: impedir el
tancament de la llum de la
tràquea permetent el pas
d’aire contínuament.

• Interiorment, està
recoberta per una mucosa.
Funció: impedir el pas de
substàncies estranyes,
lubrificar i humidificar
l’aire.
e) Bronquis.
• Són dos branques on es bifurca la tràquea a nivell de la quarta
vèrtebra dorsal, BRONQUIS PRINCIPALS, el dret és més llarg i
vertical que l’esquerre.

• Els bronquis principals entren en els pulmons i es ramifiquen


moltes vegades formant els bronquis secundaris, terciaris...
disminuint el seu diàmetre fins a formar les branques més fines
anomenades BRONQUÍOLS que acaben en els alvèols pulmonars,
on té lloc l’intercanvi de gasos.
• BRONQUIS SECUNDARIS o lobulars penetren en els diferents
lòbuls pulmonars. De manera que el bronqui principal dret origina
els bronquis lobulars superior, mitjà i inferior (3); mentre que
l’esquerre sols origina els bronquis lobulars superior i inferior
(2).
2.2 Pulmons • Òrgans on es realitza
l’intercanvi de gasos
entre l’aire i la sang.

• Tenen forma de
semicon amb la base
recolzada sobre el
diafragma i el vèrtex
en la part superior
(per damunt de la
clavícula, introduït a
la base del coll).

• El pulmó esquerre és
més menut que el
dret, format per 2
lòbuls mentre que el
dret en té 3, per
deixar espai al cor.
Tall del tòrax
Els pulmons es localitzen dins de la caixa toràcica
formada per:

a. 12 parells de
costelles
b. L’estern
c. La columna
vertebral
d. El diafragma.
Els bronquíols acaben en unes vesícules menudes
anomenades alvèols.
Els alvèols estan envoltats per una xarxa de
capil·lars sanguinis.

Els pulmons estan formats per:


•Ramificació bronquial.
•Alvèols pulmonars.
•Artèries, venes i capil·lars.
•Teixit conjuntiu que omple i uneix els espais que
queden entre les estructures anteriors.
INTERCANVI DE GASOS EN ELS TEIXITS
S’anomena membrana respiratòria a l’estructura
formada per la paret alveolar, el líquid intersticial i la
paret del capil·lar.

A través d’aquesta membrana es realitza l’intercanvi


de gasos.

Alvèol
Capil·lar

Membrana respiratòria Eritròcit


PLEURA
Els pulmons ocupen dos grans compartiments dins de la caixa
toràcica, que estan revestits per la PLEURA PARIETAL, mentre
que cada pulmó està recobert per una membrana similar
anomenada PLEURA VISCERAL.
Entre les dues pleures hi ha un espai o cavitat pleural que conté
un líquid de propietats lubrificants que permet que la pleura
visceral llisque sobre la parietal en els moviments respiratoris
(inspiració i espiració).

FUNCIÓ: Unir els pulmons a la caixa toràcica.


3. FISIOLOGIA DE L’APARELL RESPIRATORI.
E Atmosfera
T O2 CO2
A
1 Ventilació: intercanvi d’aire,
entre l’atmosfera i els
P Alvèols alvèols pulmonars
E pulmonars O2 CO2
S
2 Intercanvi de O2 i CO2 entre
O2 CO2 l’aire de l’alvèol i la sang
D
E Circulació
pulmonar

L
A 3 Transport de O2 i CO2 entre
Cor
els pulmons i els teixits
R
E Circulació
sistèmica
S
P O2 CO2
I
4 Intercanvi de O2 i CO2 entre la
R
sang i els teixits
A
C
O2 + glucosa CO2 + H2O + ATP
Cèl·lula
Respiració cel·lular
I
Inspiració: Entra aire Espiració: Eix aire

El diafragma i els músculs intercostals El diafragma i els músculs


interns es contreuen, intercostals externs es relaxen,
el volum toràcic augmenta el volum toràcic disminueix
La pressió dins dels pulmons La pressió dins dels pulmons
disminueix, entra aire augmenta, eix aire
La inspiració sempre és un L’espiració en general és un
moviment actiu moviment passiu
La pleura és essencial per a mantenir unflats els
pulmons i per a la mecànica ventilatòria

Pulmó normal Pneumotòrax

Costelles

Cuchillo
Pulmó
Espai
intrapleural colapsat

Pleures
Aire Pleures
visceral i visceral i
parietal parietal
Diafragma
Intercanvi de gasos:
Aire inspirat i espirat
3.2 Transport de gasos.

TRANSPORT D’OXIGEN
a. El 97 % és
transportat per
l’Hemoglobina,
formant
Oxihemoglobina.
La hemoglobina conté
quatre àtoms de ferro
en forma d’ió ferrós, i
cadascun d’ells s’uneix
de forma reversible a
una molècula d’oxigen.
b. El 3 % restant és
transportat dissolt en
el plasma sanguini.
AFINITAT DE L’HEMOGLOBINA PEL CO.
• L’hemoglobina és unes 250
vegades més afí pel CO que
pel O2.
• En presència de CO, es
forma carboxihemoglobina,
de color roig cirera i no pot
transportar O2 .
• Es produeix la mort per
hipòxia, però sense cianosi.
TRANSPORT DE DIÒXID DE CARBONI

a. El 65 % es transporta com ió bicarbonat,


(HCO3)- , dissolt en el plasma
CO2 + H2O H2CO2 HCO3- + H+

b. El 25 % es transporta unit a l’hemoglobina, en


forma de carbaminohemoglobina

c. El 10 % es transporta dissolt directament en el


plasma
3.4 Respiració cel·lular.
• Procés metabòlic pel qual els nutrients es
combinen amb l’oxigen i es descomponen,
alliberant energia.
• Té lloc als mitocondris de les cèl·lules.

You might also like