L’aparell respiratori s’encarrega de captar l’oxigen de l’aire perquè pugui passar a
l’aparell circulatori i expulsar a l’exterior el diòxid de carboni procedent de la sang (i que s’ha produït dins les cèl·lules).
3.1 Anatomia: estructura de l’aparell respiratori
L’aparell respiratori està format per dos tipus d’elements: les vies respiratòries i els pulmons.
3.1.1 Les vies respiratòries
Són els conductes i cavitats encarregats de conduir l’aire des de l’exterior del cos a l’interior dels pulmons i viceversa. Estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis, els bronquíols i els alvèols pulmonars. La major part de la superfície interna de les vies respiratòries està recoberta per unes cèl·lules productores de mucositat, que captura les substàncies que porta l’aire en suspensió. A més, les cèl·lules són ciliades, la qual cosa permet moure aquestes substàncies atrapades cap a l’exterior de les vies respiratòries. En ordre de l’exterior a l’interior són: a) Fosses nasals: cavitats situades per damunt de la boca i que s’obrin cap a l’exterior pels orificis del nas. A les fosses nasals l’aire s’escalfa, gràcies a la pituïtària roja; es filtren les substàncies en suspensió, per acció dels pèls; i s’humiteja, amb l’acció de les glàndules que alliberen mucus. b) Faringe: conducte d’uns 12 cm comú a l’aparell digestiu i al respiratori que condueix l’aire cap a la laringe. L’epiglotis evita que els aliments penetrin a les vies respiratòries durant la deglució. c) Laringe: tub molt curt que condueix l’aire cap a la tràquea. A l’interior es troben les cordes vocals, que vibren quan passa l’aire produint sons. d) Arbre bronquial: estructura formada per la tràquea, els bronquis i els bronquíols de manera que sembla un arbre invertit. e) Tràquea: tub de 12 cm de longitud i 2 cm de diàmetre que recorr el coll per davant l’esòfag i condueix l’aire fins als bronquis. Està protegit per una sèrie d’anells cartilaginosos en forma de C, que dóna rigidesa al tub evitant una obstrucció per esclafament. f) Bronquis: són els dos conductes en què es bifurca la tràquea; penetren als pulmons, on es ramifiquen en tubs cada vegada més fins, anome- nats bronquíols. g) Bronquíols: són conductes cada vegada més fins i nombrosos que hi ha dins els pulmons. Condueixen l’aire fins als alvèols pulmonars. h) Alvèols pulmonars: sacs de parets molt fines situats a l’extrem dels bronquíols. Estan en- voltats de capil·lars sanguinis per poder bescan- viar l’oxigen pel diòxid de carboni. Fig. 3.8 Diagrama de l’aparell respiratori.