1.

Representar en un dibuix esquemàtic

l’anatomia de l’aparell excretor, tot indicant
els noms dels seus òrgans

2. Identificar sobre un esquema d’anatomia

les parts internes i externes d’un ronyó
3. Definir cadascuna de les parts
anatòmiques de l’aparell excretor i en
particular del ronyó, tot fent referència a la
seva situació, estructura i funció
FUNCIÓ
RONYONS
El ronyó està situat en la part baixa de l'esquena i té forma de mongeta.
La seva funció es eliminar les deixalles i l'excés de líquid del cos.
Filtren la sang, separen el excés de sals minerals i toxines i regular els líquids del cos
URÈTERS
Els urèters són tubs prims de múscul que connecten els ronyons amb la bufeta i transporten
l'orina a la bufeta.
BUFETA URINÀRIA
La funció de la bufeta és, principalment, emmagatzemar l'orina que es filtra mitjançant els
ronyons.
URETRA
La seva funció principal és expulsar, mitjançant la micció, l'orina procedent de la bufeta.

4. Indicar les funcions generals de l’aparell

excretor
APARELL URINARI FUNCIONS GENERALS: la funció es eliminar toxinas de la sang
produint l’orina. La regulació de sals minerals i aigua (sudor)
5. Definir el concepte de nefrona, tot indicant
com és, on és i com funciona
La nefrona es la unitat funcional del ronyó que té un tub que fa la difusió de les toxines i la
seva funció es filtra la sang i produir l’orina

6. Explicar detalladament el recorregut de

les toxines des de la sang fins l’exterior
La sang filtrada surt del ronyó a través de la vena renal i flueix de tornada al cor. L'orina surt
dels ronyons a través dels urèters fins a la bufeta. La bufeta es dilata a mesura que es va
omplint. Quan la bufeta és plena, les terminacions nervioses de les parets envien missatges
al cervell.

7. Definir el concepte d’orina

L’orina es una substancia que es forma a través de les toxines del cos
es un líquid format per aigua, sals minerals, toxines. (Urea)
La urea es la toxina que hi ha en l'orina.

8. Explicar detalladament quin és l’origen de

les toxines de la sang que s’eliminen als
ronyons, tot indicant el nom d’aquestes
substàncies
Una gran part de les toxines són fetes per les reaccions químiques que produeix la
respiració cel·lular. La fórmula és aquesta: hidrats de carboni + oxigen= diòxid de carboni +
aigua.
L'altra part de les toxines es generen per les reaccions químiques que destrueixen les
proteïnes caducades: proteïnes+oxigen= urea+diòxid de carboni+aigua -> son los residuos
paras la orina

9. Explicar què és la respiració cel·lular,

quina finalitat té, on es produeix, quines
substàncies necessita per a produir‐se i
quins residus genera

La seva finalitat és obtenir energía, es produeix en la mitocondria, para producir-se

necessita: matèria orgànica y oxigen. Els residus que genera es aigua, diòxid de carboni i
energía.

10. Indicar quins residus de la respiració

cel·lular són toxines solubles en l’aigua,
quines són gasos i quin residu de la
combustió no és una toxina
El que es soluble a l'aigua es la urea, el que es un gas es el diòxid de carboni i la que no es
una toxina es l'aigua #

11. Explicar quins intercanvis de

substàncies es produeixen entre les
cèl·lules i la sang, per tal que la combustió
cel·lular es pugui realitzar contínuament
CO2 està dissolt i el O2 viatja unit amb la hemoglobina.

12. Explicar quins intercanvis de

substàncies es produeixen entre la sang i
els aparells digestiu, respiratori i excretor,
permetent que la combustió cel·lular es
pugui realitzar contínuament.
per el procés de difusió

13. Utilitzar la difusió per explicar l’intercanvi

de gasos respiratoris als alvèols i el de
substàncies entre la sang i els teixits

Al mitocondri es dona la respiració cel·lular per obtenir energía. Com disminueix la

concentració d’oxigen i augmenta la de CO2, el primer entrades dels capil·lars sanguinis i el
segon surt per difusió. Aquests dos gasos es transporten per la sang (un dissolt i l’altre unit
a l'hemoglobina) fins a la zona dels alvèols pulmonars, on estan en contacte amb l’aire que
inspirem. Per difusió l’oxigen de l’aire respirat passa per difusió a la sang on hi ha una
concentració menor, mentre que el CO2 de la sang passa a l’aire per difusió ja que la
concentració és major a la sang que no pas a l’aire.

14. Identificar sobre un esquema o model

d’anatomia les diferents parts de l’aparell
respiratori

15. Diferenciar els processos de ventilació

pulmonar (inspiració/expiració) i respiració.
La ventilació pulmonar fa referència a l’entrada i sortida d’aire dels pulmons. Aquesta
entrada i sortida d’aire es dona per a que hi hagi l’intercanvi de gasos en els alvèols
pulmonars entre l’aire i la sang. La respiració fa referència a l’ús de l’oxigen per part de totes
les cèl·lules del cos per obtenir energia, de la qual obtenim com a rebuig el diòxid de
carboni. Per a que es doni respiració cal ventilació pulmonar.