APARELL URINARI Andrea Ortiz Bigas

1. GENERALITATS DE L’APARELL URINARI

Anomenarem aparell urinari aquells òrgans destinats forma i conduir l’orina fins l’exterior.
L’orina ens servirà per eliminar productes de rebuig que es formen degut el nostre metabolisme
com són els productes nitrogenats, que s’han d’eliminar perquè si s’acumulessin a l’organisme
podrien ser perjudicials, i per tant tenim un sistema per extreure’ls de la sang i conduir-los cap
a l’exterior.

El sistema urinari el dividim en dos tipus d’òrgans:

-Òrgans formadors de l’orina: els ronyons, veurem que aquests tenen

una part que en diem escorça i un altre que en diem medul·la.

-Òrgans conductors d’orina: són el que en diem les vies urinàries, en

tindrem a dintre del ronyó que en diem intrarenals; aleshores tenim
unes vies urinàries que descendeixen per la part posterior de la paret
abdominal que són els urèters i també tenim una via urinària que fa de dipòsit que anomenem
bufeta urinària, aquesta s’obre a l’exterior a través de l’últim tram de la via que és el que en
diem la uretra.

Els ronyons es troben ubicats a l’espai retroperitoneal, i en aquest espai també trobem la
primera porció, la regió pròxima dels urèters. Les anomenem vísceres retroperitoneals
primàries.

La regió distal dels urèters, la seva part terminal, la bufeta urinària i la uretra es trobaran a
l’interior de la pelvis, i per tant són estructures infraperitoneals, es troben per sota del
peritoneu/peritoneal.

2. RONYÓ

Els ronyons són una mica més grans que un puny, tot i que aquesta mida variar bastant d’un
subjecte a l’altre, tenen forma de mongeta. Com hem vist estan ubicats a l’espai que en diem
retroperitoneal primari, conjuntament amb la vena cava inferior i l’aorta abdominal.

A nivell del ronyó i distingim dues cares, una anterior (la veiem a la
imatge), una posterior que es veuria per darrere i distingim també dos
pols, un superior i un inferior. També distingim dos marges, un marge
lateral i un marge medial, i és en aquest marge medial on tindrem la
zona que en direm hil renal, per on arribaran els vasos que irrigaran el
ronyó i per on sortirà també la uretra.
APARELL URINARI Andrea Ortiz Bigas

Aquest es troba envoltat per una càpsula fibrosa que en diem la fàscia renal, aquesta envolta
el ronyó i el manté en la seva posició; aquesta fàscia renal es troba oberta per la seva regió
medial i es continua amb la fàscia que revesteix els vasos sanguinis, i a través d’aquesta
obertura de la fàscia arribaran els passos
sanguinis destinats a irrigar al ronyó.

A l’interior d’aquesta fàscia renal hi trobem

grassa, és el que en diem la càpsula adiposa del
ronyó.

ESTRUCTURA DEL RONYÓ:

A nivell del marge medial hi trobem l’hil renal, en aquest hil renal hi penetra
l’artèria renal (1), que normalment es divideix abans d’arribar aquest hil, i
dona diferents branques; també hi tenim la vena renal (2) que es bifurca
ara abans d’arribar aquest hil renal. Per l’artèria renal arribarà la sang del
ronyó i retornarà per la vena renal.

L’altre element que trobem a nivell del hil renal és l’urèter (3), aquest
formarà part d’aquesta via urinària que conduirà la orina formada a nivell del ronyó cap a la
bufeta urinària.

A l’interior del ronyó hi tenim un espai que normalment conté grassa, la qual es continua amb
la grassa de la càpsula adiposa; és el que anomenem si renal, aquest conté, a part de la grassa,
les vies urinàries intrarenals i també les branques de les venes i artèries renals
que s’han dividit més o menys a l’altura del hil o abans d’arribar a aquest hil.

El que anomenem parènquima renal és pròpiament aquell teixit, aquella part del
ronyó destinada a formar la orina; té aquesta forma de mongeta i presenta la
cavitat del si renal en el seu interior, en el qual trobarem els elements explicat anteriorment.

En aquesta parènquima renal, i distingim com dos tipus de teixit, per una banda
el que en diem l’escorça renal (4), I d’altra banda el que en diem la medul·la
renal (5). Aquesta medul·la renal presenta zones que acaben amb uns extrems
arrodonits, aquests extrems arrodonits és per on sortirà l’orina formada, és el
que anomenem la papil·la renal (6).
APARELL URINARI Andrea Ortiz Bigas

3. VIES URINÀRIES INTRARENALS

A l’interior del si renal hi trobarem aquestes vies urinàries intrarenals,

aquestes estan constituïdes de la següent manera: de les papil·les renals
surt l’orina que és recollida per les estructures de les vies urinàries
intrarenals que anomenem calzes menors (1); aquests conflueixen formant
calzes més grans anomenats calzes majors (2), finalment tenim aquesta
estructura que correspon a la confluència dels calzes majors que en diem
la pelvis renal (3). La pelvis renal es continuarà un cop hagi passat l’hil amb
l’estructura tubular que anomenem urèter(4) que dirigirà l’orina des de la pelvis renal cap a la
bufeta.

4. GLÀNDULA SUPRARRENAL

Associat el ronyó hi ha una glàndula endocrina molt gran que anomenem glàndula suprarenal,
aquesta glàndula, com tota glàndula endocrina, sintetitzarà hormones que alliberarà no a una
cavitat com passa amb les glàndules exocrines, sinó directament al torrent sanguini.

Aquesta glàndula es troba ubicada a nivell del pol renal superior i es troba envoltada dins de la
mateixa càpsula fibrosa que envolta el ronyó, és a dir, es troba per dintre de la fàscia renal,
també en aquesta càpsula adiposa del ronyó.

En realitat aquestes glàndules són el conjunt de dues glàndules diferents. Conté una zona
externa i una zona interna, i aquestes dues zones es comporten com a glàndules diferents,
secreta hormones diferents.

-Medul·la adrenal (1): És la part interna i secreta catecolamines com

podria ser l’adrenalina. Són substàncies vasoactives.

-Escorça adrenal (2): és una glàndula diferent i secreta el que en diem

hormones esteroides com pot ser per exemple el cortisol.

5. URÉTER

Un cop l’orina s’ha format i ha sigut recollida pels calzes menors, majors i la pelvis renal, serà
conduïda cap a la bufeta mitjançant uns conductes que anomenem urèters. Tenim un urèter per
APARELL URINARI Andrea Ortiz Bigas

cada ronyó, i aquests descendeixen per la regió posterior de la cavitat abdominal, concretament
descendeixen pel retroperitoneu i es dirigiran a la bufeta.

En els urèters hi distingim una part que és retroperitoneal,

aquesta part creuarà els vasos ilíacs i a partir d’aproximadament
aquest punt, canvia de direcció i es col·loca a nivell
infraperitoneal.

RECORDEM: la bufeta de l’orina, on aniran a desembocar aquests

urèters, ocupa aquesta regió anterior de l’espai visceral pèlvic,
per sota del peritoneu, per tant, per arribar a aquesta bufeta de
l’orina, els urèters hauran de tenir una part de trajecte que serà
infraperitoneal.

6. BUFETA DE LA ORINA

Finalment l’orina arriba a la bufeta a través dels urèters, la bufeta de l’orina com ja hem dit
ocupa la regió anterior del compartiment visceral pèlvic, és un òrgan muscular vuit, és un
víscera buida, i té una relació amb el peritoneu que és infraperitoneal, es troba per sota de la
regió inferior del peritoneu parietal.

Aquesta bufeta presenta bàsicament dues estructures a nivell de la seva paret, per una banda
tenim la mucosa, aquesta presenta una sèrie de plecs. És una mucosa que presenta diversos
plecs i això té a veure amb la capacitat de distensió d’aquesta bufeta.

Quan la bufeta està buida presenta aquesta sèrie de plecs, quan aquesta es distendeix perquè
acumula orina, (una bufeta acumula típicament uns 300 ml d’orina, quan ja tenim moltes ganes
d’orina, però si hi han obstruccions de la uretra poden acumular inclús més orina.) Quan això
passa, la bufeta es distendeix i aquests plecs de la mucosa s’aplanaran.

Per fora de la bufeta tenim la capa muscular de la bufeta que en diem múscul detrusor, aquest
és el que es contraure durant la micció per expulsar l’orina. A nivell de la bufeta i distingir
bàsicament tres parts:
APARELL URINARI Andrea Ortiz Bigas

-Cos (1): és la part que veuríem des de la part superior de la

pelvis, i la part més alta d’aquest cos es troba en el seu extrem
anterior, el que seria l’àpex de la bufeta, d’aquest àpex hi
sortirà un lligament que unirà la bufeta amb el melic.

-Fons (2): És la per inferior de la bufeta.

-Coll (3): es continua amb el fons en direcció inferior, i en

aquest coll és on trobarem la uretra.

Els urèters desemboquen a nivell de la regió posterior de la bufeta, a la part posterior d’aquest
fons de la bufeta.

A nivell d’on desemboquen els urèters trobem una zona especial de la mucosa de la bufeta, és
el que anomenem trígon vesical.

El trígon vesical és una zona més o menys triangular que es

caracteritza per tenir una mucosa que està fermament adherida a la
capa muscular i no presenta plecs. És una zona de mucosa llisa que
no presenta plecs independentment de que la bufeta estigui plena o
buida.

Aquesta regió que en diem trígon vesical està delimitada per tres
orificis, és com un triangle amb la base amb direcció superior, i en
aquests dos vèrtexs trobaríem els orificis dels urèters. Aquests
orificis són molt petits i veurem que costen de veure a la sala de
dissecció.

En el vèrtex inferior d’aquest triangle, tindríem l’orifici de la uretra, l’orifici uretral intern, a
partir d’aquí ja tindríem la uretra que conduirà l’orina cap a l’exterior.

7. URETRA

L’últim tram de la via urinària és la uretra, és aquest conducte que conduirà a l’orina des de la
bufeta de l’orina fins a l’exterior. Aquesta uretra és una regió de la via urinària que presenta
grans diferències en funció de si ens trobem enfront d’una uretra femenina o enfront d’una
uretra masculina.
APARELL URINARI Andrea Ortiz Bigas

FEMENINA:

La uretra femenina d’entrada és molt més curta que la masculina, fa uns 3-4 cm de longitud i en
ella hi distingim un orifici intern (1) i un orifici extern (2) que s’obra a nivell del vestíbul de la
vagina, ja ho veurem quan parlem de l’aparell reproductor; i té una orientació molt vertical,
amb una lleugera inclinació de posterior cap anterior i un trajecte bàsicament vertical.

Aquesta uretra quan s’acaba al coll de la bufeta, es troba envoltada per

un múscul constituït per fibres musculars esquelètiques, és un múscul del
periné, les seves fibres estan disposades en forma d’anell de forma que
quan es contrauen poden tancar aquesta uretra. Aquest múscul és el que
en diem l’esfínter de la uretra (3).

MASCULINA:

La uretra masculina és més llarga perquè tindrem un tros d’uretra que es trobarà a nivell del
penis, i això dona més longitud total en aquesta uretra.

A la uretra masculina hi distingim tres porcions:

-Uretra prostàtica: és la primera porció que es relaciona amb una glàndula que ja
estudiarem, s’anomena pròstata.

-Uretra membranosa: és un tram molt curt de la

uretra, aquesta és la porció de la uretra que es relaciona
amb aquest múscul que actua d’esfínter, anomenat esfínter
de la uretra(3) (múscul estriat esquelètic amb les fibres
disposades en forma d’anell, múscul del periné).

-Uretra esponjosa: es troba a continuació de la uretra membranosa, s’anomena així

perquè es trobarà dins d’una estructura que en diem el cos esponjós. Correspon ala porció
d’uretra que es troba a l’interior del penis.

Finalment en aquesta uretra masculina hi trobem dues curvatures, que haurem de saltar quan
introduïm una sonda urinària en un pacient masculí. Tenim una primera curvatura, una
curvatura que en diem proximal que es troba a nivell de la uretra esponjosa i final de la uretra
prostàtica; aquesta curvatura és fixa i a vegades pot costar de fer passar a la sonda per aquesta
curvatura.
APARELL URINARI Andrea Ortiz Bigas

L’altre curvatura és mòbil i s’anomena curvatura distal. Evidentment és molt fàcil d’eliminar
fent canviar la posició del penis, per tant aquesta no donarà cap problema per fer passar una
sonda però a vegades la curvatura proximal pot costar una mica més.