Anatomia Cardiovascular

SISTEMA CARDIOVASCULAR Andrea Ortiz
1. INTRODUCCIÓ AL SISTEMA CIRCULATORI O CARDIOVASCULAR
Aquest té la funció de fer que les molècules arribin a totes les cèl·lules de l’organisme; els
organismes que són molt petits, no necessiten sistema cardiovascular, perquè les molècules que
necessiten les reben directament del medi per difusió.
El problema és que la difusió és un mecanisme poc eficient, de forma que només es pot donar
en distàncies curtes, quan considerem un cos humà que té gran volum, aquesta difusió seria
insuficient per exemple per fer arribar oxigen a totes les cèl·lules del nostre cos. Per aquest
motiu tenim un sistema cardiovascular, que el que farà serà que totes les cèl·lules de
l’organisme, estaran a una distància de difusió d’un medi que conté les substàncies que aquestes
cèl·lules necessiten. De forma que permetrà que les diferents substàncies que necessiten
aquestes cèl·lules, entre elles l’oxigen, puguin ser captades sense cap problema.
El sistema cardiovascular està constituït per 3 elements:
· La sang → es el medi de transport, que està conformada per diferents cèl·lules i un líquid
intersticial que anomenem plasma. En aquesta sang és on viatjaran les diferents molècules com
són l’oxigen, els nutrients.. que seran transportades fins a les cèl·lules.
· Els vasos sanguinis → conductes per on circula el medi de transport, aquesta sang.
· El cor → bomba que impulsa el medi de transport.
1.1. TIPUS DE VASOS SANGUINIS
A nivell anatòmic tenim bàsicament 2 tipus de vasos sanguinis:
· Artèries→ són aquells vasos sanguinis en els quals la sang flueix des del cor cap a les diferents
estructures corporals. Aquestes des del seu origen a nivell del cor, van disminuint el seu
diàmetre progressivament a nivell que arriben als diferents teixits. Les artèries presenten
branques, aquestes són bifurcacions que es fan d’una mateixa artèria; en distingim 2 tipus:
-Les colaterals→ l’artèria al llarg del seu trajecte emet una branca, però
aquesta continua.
-Les terminals→ l’artèria arriba a un punt on aquesta es bifurca en 2 i des

d’aquest punt es formen 2 noves artèries anomenades pel mateix nom.
Però l’artèria que era la principal, acaba en el punt on es bifurca.
Les artèries són estructures que en general estan dissenyades per

suportar una elevada pressió, la secció (tall) de les artèries són molt circulars, tenen aspecte de
tubs de goma molt circulars. I les parets d’aquests vasos són normalment força elàstiques, però
també gruixudes i consistents.
· Venes→ són els vasos sanguinis en el quals la sang circula en direcció contrària a la direcció
per la que circulen les artèries, és a dir, a les venes, la sang circula des dels teixits perifèrics cap
al cor; i van incrementant el seu diàmetre progressivament a mesura que s’aproximen al cor.
En el cas de les venes no parlem de branques sinó de tributàries, tindríem

per exemple dues venes que es fusionarien donant lloc a una vena més
gran, en aquest cas 2 les venes que es fusionen les anomenaríem venes
tributàries de la nova vena més gran. En aquest cas no hi ha tipus de
tributàries.
Les venes contenen sang amb molt baixa pressió per tant les seves parets
són fines, ja que no han de suportar pressió, i això fa també que tinguin una secció (tall) irregular,
si tallem una vena, en comptes de ser una secció rodona, trobarem una forma irregular, en el
cadàver normalment es veuen aixafades.
Una característica de les venes, no de totes elles, però sobretot de

les de les extremitats inferiors, és que poden presentar vàlvules,
són uns plecs que eviten que la sang retorni a través d’aquesta per
on ha vingut. Fan que la sang avanci direcció al cor, tot i que tinguin una pressió molt baixa.
·Els capil·lars→ aquests són microscòpics, per tant no es veuen a nivell

anatòmic. Aquests connecten les branques de les arteries amb les
tributàries de les venes. En aquests capil·lars és on es produeix la
difusió/intercanvi de substàncies, algunes substàncies sortiran dels
capil·lars cap als teixits, i altres entraran als capil·lars, des de els teixits.
·Anastomosis→ és una connexió anatòmica (gran) entre 2 vasos sanguinis més grans que els
capil·lars. Aquestes comunicacions poden ser entre 2 venes (anastomosis venosa), entre 2
artèries (anastomosis arterial), o a vegades podem tenir comunicacions entre una artèria i una
vena (anastomosis arteriovenoses).
1.2. EL COR
És el component del sistema cardiovascular que actuarà de bomba i impulsarà el medi, la sang,
a través dels conductes del sistema. El cor humà és el que en diem tetracameral, està format
per 4 cavitats (2 aurícules i 2 ventricles). Les aurícules, en tenim 2, un dret i un esquerra, es veien
a la part superior, i són les que recolliran la sang provinent de les venes, i els ventricles, també
en tenim un dret i un esquerra, es troben a la part inferior, i són els que expulsaran la sang cap
a les arteries.
En l’adult no hi hauria d’haver comunicació entre l’aurícula D i E, ni entre el ventricle D i E, en

realitat el cor esta separat en 2, tenim una meitat/cor dret i un esquerra, i cada meitat té la seva
aurícula on rebrà les venes, i el seu ventricle que bombejarà la sang cap a les artèries.
Entre les aurícules i els ventricles, i entre el ventricle i l’artèria que surt d’ell, hi trobem unes
vàlvules; ja veurem que fan una funció similar a les vàlvules de dins les venes, eviten que la sang
retorni a la cavitat d’on prové. Aquestes vàlvules són de 2 tipus, tenim les auriculoventriculars
que són les que es troben entre l’aurícula i el ventricle i les arterials que les trobem a la sortida
dels ventricles.
1.3. CIRCULACIÓ
La circulació s’organitza en realitat en 2 circuits, per aquest motiu tenim 2 cors que no es
comuniquen entre ells, per una banda tenim la circulació menor o pulmonar, que depèn del cor
dret, i la circulació major depèn del cor esquerra.
1.3.1. CIRCULACIÓ MENOR
Aquesta depèn del cor dret, i consisteix en el següent:
Comença quan les venes caves porten la sang a l’aurícula

dreta, és una sang que prové dels diferents territoris de
l’organisme amb una baixa [oxigen] i alta [CO2]. El motiu
es que en aquests teixits de l’organisme, s’ha consumit
l’oxigen i el resultat d’aquesta consumició d’O2, és la
generació de CO2, i per tant quan aquesta sang que ha
irrigat l’organisme és lògic que tingui aquestes []. De
l’aurícula dreta passa al ventricle dret a través de la
vàlvula tricúspide,(és una vàlvula auriculoventricular) i des d’aquí surt cap a l’arteria pulmonar
a través de la vàlvula pulmonar (és una vàlvula arterial). Un cop a l’artèria pulmonar, la sang es
dirigeix cap als pulmons on hi tindrem uns capil·lars que faran l’oxigenació de la sang,; a nivell
d’aquests capil·lars dels pulmons, hi haurà intercanvi de gasos en que el CO2 passarà a l’exterior,
per ser expulsat i l’O2 penetrarà.
Un cop passat aquests capil·lars pulmonars, la sang tindrà una alta [O2] i baixa [CO2], per tant
serà una sang oxigenada. Des d’aquí, la sang retornarà al cor a través de les venes pulmonars a
l’aurícula esquerra.
1.3.2. CIRCULACIÓ MAJOR O SISTÈMICA
Aquesta comença on hem deixat la sang, a nivell de

l’aurícula esquerra (sang amb alta [O2] i baixa [CO2]), i
des d’aquí, aquesta sang passarà al ventricle esquerra a
través de la vàlvula mitral (és una vàlvula
auriculoventricular), i des d’aquí sortirà per l’artèria
aorta a través de la vàlvula aòrtica (és una vàlvula
arterial). Des de la aorta surten les diferents arteries que
arriben a tots llocs de l’organisme, en aquests llocs
tindrem capil·lars sistèmics on es produirà l’intercanvi
de gasos, l’O2 sortirà i es captarà el CO2. Des d’aquests capil·lars la sang viatjarà pobre en O2 i
rica en CO2 a través de les venes fins arribar a les venes caves (inferior i superior) i cap a
l’aurícula dreta per tornar a iniciar el cicle de la circulació menor.
A nivell d’aquesta circulació, la sang que hi viatja per les artèries és oxigenada (es representa
de color vermell), i pel contrari, la sang que circula per les venes és pobre en oxigen.
A diferència de la circulació menor que la sang que viatja per les artèries pulmonars és pobre
en oxigen, mentre que la que ho fa per les venes pulmonars és oxigenada.
1.3.3. CIRCULACIÓ FETAL
La circulació que hem vist anteriorment és la que es dona en un adult, però hi ha un moment en
el nostre desenvolupament, la circulació funciona diferent perquè no respirem en aquesta fase
de la nostra vida, la circulació fetal.
En aquesta etapa de les nostres vides no podem respirar perquè tenim els pulmons replegats i
estem en un medi aquos a l’interior de l’úter, de la cavitat amniòtica; i per tant l’oxigen ens
arriba des d’una estructura que anomenem placenta, aquesta és una estructura que a través de
l’úter proporciona els nutrients, entre ells l’oxigen, que necessitem per desenvolupar-nos.
En la circulació fetal, la sang oxigenada arriba des de la vena umbilical (ve de la placenta) , arriba
a la vena cava inferior i desemboca a l’aurícula dreta, des d’aquí passarà en gran mesura cap a
l’aurícula esquerra a través d’un orifici anomenat forat oval.
Abans del naixement tenim una comunicació molt gran entre

les aurícules, a diferencia de després del naixement que
aquestes dos no es troben comunicades; els ventricles en
canvi, es troben separats des d’abans del naixement.
Un cop a l’aurícula esquerra, la sang seguirà la circulació

sistèmica, anirà al ventricle esquerra, d’allà cap a l’arteria
aorta, i des d’aquí cap als diferents llocs de l’organisme a
través de diferents branques arterials. Ara bé aquesta aorta
presenta 2 branques arterials que són les arteries umbilicals
que retornaran la sang a la placenta per oxigenar-la i tornar a començar per la vena umbilical.
Abans del naixement tenim molt poca sang que passa a través de la circulació menor, ja que
els pulmons estan replegats i no realitzen les seves funcions d’oxigenació de la sang. Per aquest
motiu hi ha aquesta comunicació entre l’arteria pulmonar i l’aorta que anomenem conducte
arteriós, i fa que molta d’aquesta sang que ha passat al ventricle dret cap a l’arteria pulmonar,
en comptes de passar pels pulmons, passi directament per l’aorta.
Quan naixem, desapareixerà el forat oval, els vasos umbilicals i el conducte arteriós i s’establirà
el patró de les dues circulacions, pulmonar i sistèmica.
1.4. SISTEMA LIMFÀTIC
Esta format per un conjunt de vasos que no anomenem sanguinis ja que no transporten sang,
sinó que transporten un líquid diferent, semblant al líquid que tenim entre cèl·lules, intersticial,
anomenat limfa.
Una de les funcions principals, és retornar l’excés de líquid intersticial cap al sistema venós. A
nivell dels capil·lars es produeix una sortida i retorn de líquid a la sang, passant pels teixits; el
problema és que surt més líquid del que retorna. A regió arterial del capil·lar on es produeix la
sortida de líquid, en surt més del que torna a entrar a la regió venosa del capil·lar, de forma
que en principi, si això es mantingues així, acabaríem acumulant un
excés de líquid als teixits, i per evitar-ho, els vasos limfàtics, recullen
aquest líquid i el transporten cap a les venes subclàvies.
A l’igual que passa amb les venes, els vasos limfàtics incrementen el
seu diàmetre progressivament a mesura que s’apropen a la seva
desenvocadura.
Aquests vasos, presenten una sèrie de dilatacions al llarg del seu recorregut i a l’interior
d’aquestes hi ha vàlvules que s’encarreguen de fer que la limfa es mogui en una única direcció,
evita el reflux d’aquesta limfa.
Al llarg del recorregut troben unes estructures en forma de mongeta que

anomenem ganglis limfàtics, aquests són estructures del sistema
immunològic, tenen una funció defensiva, controlaran que no hi hagin
patògens a la limfa.
La acumulació de limfa s’anomena limfedema, és dona en patologies en que hi ha acumulació

de líquid en l’espai intersticial. Els ganglis limfàtics són també localització molt típica dels
càncers, quan una cèl·lula maligna avança pel conducte limfàtic i es troba amb e gangli, es
comença a multiplicar allà i forma un tumor secundari que anomenem metàstasis.
2. ANATOMIA DEL COR

2.1. SITUACIÓ I RELACONS
Aquest es situa en una regió anatòmica que anomenem mediastí, concretament a una part del
mediastí, el mediastí mig; el mediastí correspon a l’espai central del tòrax.
El cor es relaciona lateralment amb els pulmons, anteriorment trobem l’estern, posteriorment
hi ha l’esòfag i l’aorta toràcica o descendent, i inferiorment hi trobem el diafragma.
En la imatge veiem la regió del mediastí des d’una una visió lateral. Aquest, es divideix en
diferents regions:
-Superior→ la part més alta està ocupat per la tràquea, la vena cava
superior i la crossa aòrtica. (per dalt trobem la 1ra costella)
-Posterior→ hi trobem l’esòfag i l’aorta descendent o toràcica.
-Anterior→ en l’adult no hi trobem casi res, però en nens petits hi ha una

estructura que anomenem timus, és un òrgan del sistema immune que quan
naixem es troba molt desenvolupat, però quan creixem s’atrofia i queda
substituït per grassa i en queden només vestigis (petites masses de teixit
tímic) en l’adult, i s’anomena grassa tímica.
-Central/Mig→ es troba ocupat pel cor.

El cor es troba envoltat d’una estructura que anomenem pericardi, aquest és un exemple del
que anomenem cavitat salònica o seroses, ja veurem que n’hi ha 3 en tot l’organisme, les pleures
vinculades al pulmó, hi ha el peritoneu vinculat a la cavitat abdominal i el pericardi vinculat al
cor.
-El pericardi fibrós→ és bàsicament un sac fibrós que s’estén

al voltant del cor, formant una espècie de sac que conté el cor.
-El pericardi serós→ presenta dues fulles, i bàsicament el que

fa és revestir la superfície del cor/ víscera (pericardi visceral o
epicardi) i revestir la superfície interna del pericardi fibrós
(pericardi parietal). Aquestes dues fulles estan en continuïtat,
a la zona de dalt del cor hi ha unes zones de reflexió, de
manera que es una membrana continua.
Entre les dues fulles de pericardi serós hi ha el líquid pericardic, en condicions normals aquest
és d’uns pocs mil·lilitres, però a vegades, quan es lesiona o inflama aquest pericardi, per
exemple després d’un infart o una infecció d’aquest, augmenta molt aquest volum de líquid
pericardic i pot arribar inclús a pressionar el cor i provocar disfunció cardíaca.
De la mateixa manera, si una arma blanca perfora el cor, provocarà la sortida de sang de l’interior
del cor cap la cavitat pericardica, de manera que com que l pericardi fibrós és una estructura
resistent, no deixa que el cor s’expandeixi i aquesta sang també pot pressionar el cor i provocar
disfunció cardíaca.
2.2. MORFOLOGIA EXTERNA
El cor té forma de piràmide triangular, de forma que distingim 3 cares, una base, un vèrtex i 2
marges.
-La cara anterior/esternal/esternocostal → es troba en relació amb l’estern. És

la cara que veiem a la imatge.
-La cara inferior/diafragmàtica/basal→ és la que es relaciona amb el

diafragma.
-La cara pulmonar→ es troba en relació amb el pulmó esquerra.
-2 marges→ un dret (a la imatge es veu a l’esquerra on la massa de grassa) i un marge esquerra

que es troba entre la cara pulmonar i la diafragmàtica. Entre la cara anterior i la pulmonar, el
cor té una forma arrodonida, per això no es distingeix cap marge.
-La base de la piràmide→ esta ocupada per les aurícules i les 2 arteries que surten
respectivament del ventricle esquerra l’aorta i del ventricle dret la arteria pulmonar.
-L’àpex cardíac/punta cardíaca→ correspon al ventricle esquerra, i esta desplaçat cap al costat
esquerra, d’aquí es diu que tenim el cor a l’esquerra, en realitat té una posició central, però la
seva punta apunta cap a l’esquerra, per tant ocupa més porció del tòrax esquerra que del dret.
2.2.1. CARA ANTERIOR O ESTERNOCOSTAL
El primer que ens ha de cridar l’atenció és que nosaltres podem diseccionar el cor
-Solc coronari→ dona tota la volta al voltant del cor com si fos
una corona, podríem fer un tall per tot ell i ens quedaria el cor
separat en una porció superior on trobem les aurícules (la dreta
es veu molt bé a la imatge, i l’esquerra a la imatge es veu
pràcticament només l’apèndix auricular). I una porció inferior on
trobem els ventricles.
-Solc interventricular→ s’arriba a connectar amb el solc

coronari i separa els 2 ventricles (a la imatge el dret es veu a
l’esquerra i el ventricle esquerra es veu a la dreta). Es continuarà
per la cara diafragmàtica. S’anomena així perquè marca la divisió entre els 2 ventricles.
-Apèndix auriculars→ són unes regions de les aurícules que sobresurten, no són res més que
una porció de la mateixa aurícula.
-Vena cava superior→ desemboca a l’aurícula dreta, pintada de blau.
-Artèria aorta→ surt del ventricle esquerra, és la es que es veu perfectament.
-Artèria pulmonar→ es veu diseccionada per tal de poder veure la sortida de l’aorta.
-Artèries coronàries→ son una sèrie de vasos sanguinis destinats a irrigar al cor. Per l’interior
del cor circula molta sang, però el cor no es nodreix de la sang del seu interior, sinó que té vasos
sanguinis propis. Són arteries de la circulació sistèmica, surten de l’aorta, per tant contenen sang
oxigenada i irriguen el cor per a que aquest faci les seves funcions.
Quan una d’aquestes artèries s’obstrueix, hi ha una part del cor que deixa de rebre sang arterial,
es necrosarà i això produeix en que anomenem infart de miocardi.
EX: veiem unes arteries on el solc interventricular, que surten de l’aorta.

-Venes cardíaques→ la sang que irriga al cor a través de les artèries coronaries, retornen a ell a
través d’aquestes venes.
2.2.2. CARA DIAFRAGMÀTICA O INFERIOR O BASAL
-Solc coronari→ es veu on hi ha el vas sanguini de color blau que

parteix el cor.
-Solc interventricular posterior→ que s’estén per la cara posterior

i anterior i s’acabarà unint al solc coronari com veiem a la imatge. Es
on el vas sanguini del solc coronari fa una branca descendent
perpendicular a aquest.
-Solc interauricular→ es veu seguint la direcció de la vena cava

inferior i superior. Aquest solc separa les dues aurícules i també s’acaba unint amb el solc
coronari.
-Vena cava superior i inferior→ es troba a l’aurícula dreta (a la dreta i a dalt a la imatge). La
superior recollirà la sang del cap i extremitats superiors, mentre que la inferior recollirà la sang
de la regió abdominal i extremitats inferior. Aquestes porten la sang sistèmica cap a l’aurícula
dreta.
-Venes pulmonars→ son les 4 que desemboquen la sang pulmonar cap a l’aurícula esquerra, hi
ha 2 per cada pulmó.
-Si coronari→ es l’estructura en forma de tub de color blau que es veu a la imatge. Acaba
desembocant a l’interior de l’aurícula dreta. Aquest recull la major part de la sang que ha irrigat
el cor a través de les artèries coronàries, recollida per les venes cardíaques i aquestes ultimes
són les que acaben desembocant al si coronari.
2.3. MORFOLOGIA INTERNA

2.3.1. VÀLVULES
Tenim 4 vàlvules cardíaques, 2 es troben entre les auricules i ventricles (auriculoventriclars), i

tenim 2 vàlvules més entre els ventricles i les respectives artèries, entre ventricle esquerra i
l’aorta, i entre el ventricle dret i l’arteria pulmonar (ventriculars o semilunars).
Aquesta imatge seria una visió del cor vist des de a dalt, i li hem extrét les auricules.
-Vàlvules auriculoventriculars→ són les 2 vàlvules que es veuen a baix amb un unic tall
entremig. Al costat esquerra trobem la vàlvula mitral, i al dret la tricúspide.
· Vàlvula mitral: està formada per 2 valves, 2 vels.
·Vàlvula tricuspide: es troba entre el ventricle i auricula dreta, i esta formada

per 3 valves, s’aqui el tall aquest en forma de Y.
-Vàlvules semilunars (3)→ La de dalt és la pulmonar i la de sota és l’aòrtica.

Aquestes tenen sempre 3 valves, i tenen una forma característica en forma
de niu d’oreneta.
2.3.2. AURÍCULA DRETA
A la imatge l’aurícula dreta oberta en direcció a l’esquerra, l’estructura aquesta blanca que
veiem és el que separa les 2 aurícules, ho anomenem septe/tàbic interauricular.
-Fossa oval→ es troba al mig del septe interauricular, és una petita

depressió que queda com a restos del forat oval, la petita
comunicació que teníem com a fetus entre les 2 aurícules. En algunes
persones el forat oval no es tanca en la vida adulta i és el que
anomenem una comunicació interauricular, és una malformació
cardíaca que a vegades requereix de cirurgia per tancar-lo.
-Desembocadures de la cava superior i inferior→ són el forat que es veu buit al costat esquerra
i el tros de vena de color blau que es veu a la part superior esquerra.
-Desembocadura del si coronari→es el petit forat que es veu sota la fossa oval.
-Vàlvula tricúspide→ es la zona filamentosa que veiem sota la desembocadura del si coronari.
2.3.3. AURÍCULA ESQUERRE
En aquesta aurícula s’hi veuen pocs elements anatòmics.
-Plec semilunar→ és la petita depressió que veiem en mig del septe

interauricular, que pel cantó de l’aurícula dreta anomenàvem com fossa
oval.
-Vàlvula mitral→ es la zona filamentosa que veiem sota el plec semilunar.
-Desembocadura de les venes pulmonars→ les 4 venes que es veuen a la part de dalt pintades
de blau.
2.3.4. VENTRICLES
El primer que hem de saber és que malgrat que els dos bombegen la sang, tenen una morfologia
molt diferent, ja que bombegen la sang de en condicions molt diferent. Mentre que el VD
bombeja la sang a una circulació que ofereix molt poca resistència al pas d’aquesta, el VE ho fa
a la circulació sistèmica; i els vasos arterials de la circulació sistèmica ofereixen gran resistència
al pas de la sang, això fa que el ventricle dret per fer passar la sang a través de la circulació
pulmonar, no necessiti generar una gran pressió.
El VD mou un gran volum de sang però a una pressió baixa. No passa el mateix amb el VE,
aquest ha de vèncer la resistències vasculars de la circulació sistèmica i per fer-ho ha de generar
una pressió arterial sistèmica elevada (en ct normals arriba a 130mmHg durant la diàstole)
El fet de que les pressions que generen sigui diferent fa que el

múscul cardíac dels 2 ventricles també sigui diferent, pel que
veiem, el VE és molt circular i la seva paret té un gruix
considerable, mentre que el VD té una forma més o menys
triangular i les seves parets estan molt menys desenvolupades
ja que no necessita generar una gran pressió. Separant els 2 ventricles tenim el que se’n diu
septe interventricular, aquest presenta dues porcions, una molt desenvolupada anomenada
porció muscular, que si veiem, pertany a la paret del VE, i la porció membranosa és molt fina, i
es troba per sobre de la porció muscular que a la imatge no veiem.
Quan es contrau el VE comprimeix la seva llum i impulsa la sang, quan es contrau el VD

comprimeix les seves parets contra aquest septe.
La paret dels ventricles no és llisa, aquesta presenta unes

estructures com petites cordes o bandes musculars que anomenem
trabècules. I sortint de les parets cap a l’interior de la cavitat hi
trobem unes masses musculars en forma de dit amb la punta lliure,
aquestes s’anomenen músculs papil·lars que mitjançant cordes
tendinoses s’uneixen a les vàlvules auriculoventriculars.
La imatge que veiem és el ventricle dret on el múscul papil·lar s’enganxa mitjançant les cordes
tendinoses a una de les 3 valves de la vàlvula tricúspide.
Els músculs papil·lars i les cordes tendinoses serveixen perquè durant la contracció del ventricle,
les dues valves contacten entre si i la sang de l’interior comprimeix les valves en direcció cap
amunt, si aquesta compressió fos suficient, aquestes es podrien obrir i tirar la sang cap a
l’aurícula, cosa que no volem que passi ja que s’obririen les valves al revés i passaria
la sang del ventricle altre cop a l’aurícula, per que no passi tenim els músculs
papil·lars amb les seves cordes tendinoses que es contrauen al mateix temps que el
ventricle i fixen aquestes vàlvules per evitar que les vàlvules s’obrin en direcció a
l’aurícula; ajuda a mantenir la vàlvula tancada durant la sístole/contracció
ventricular.
Les altres vàlvules que tenim a nivell del ventricle són les vàlvules arterials, la
pulmonar i la aòrtica, aquestes funcionen de manera diferent, aquestes tenen forma
com de niu d’oreneta, de forma que quan s’omplen de sang contacten entre elles i
tanquen el pas de sang entre l’artèria i el ventricle, evitant així el reflux.
Aquestes vàlvules, poden fallar, això s’anomena estenosi de la vàlvula, quan aquesta
no s’obra suficient. O una insuficiència de la vàlvula (EX: insuficiència mitral) això vol
dir que aquesta no tanca del tot bé, aleshores al fer la contracció, part de la sang torna a
l’aurícula (en el cas de les auriculoventriculars) o ventricle (en el cas de les arterials).
3. IRRIGACIÓ DEL COR (ART. CORONÀRIES I VEN. CARDÍAQUES)
El cor a pesar de que bombeja sang, no es pot alimentar d’aquesta ja que la difusió es
absolutament insuficient degut al gruix que tenen les seves parets, i la seva morfologia. Per tant
necessita vasos de la circulació sistèmica per fer-ho.
Per això tenim 2 artèries que neixen de l’aorta (ve de la circulació sistèmica) anomenades
artèries coronàries, coronàries perquè s’ubiquen al solc coronari. Tenim una artèria per cada
costat que porten sang al miocardi:
-Coronària dreta→ neix del costat dret de la aorta i es dirigeix en aquesta direcció seguint el
solc coronari, dona la volta al marge dret del cor i avança per la cara diafragmàtica on s’acaba
col·locant moltes vegades al solc interventricular posterior.
-Coronaria esquerra→ és molt curta, neix del costat esquerra de l’aorta, es situa en el solc
coronari i just després del seu inici, a 1cm més o menys, es bifurca creant dues branques
terminals:
·L’artèria descendent anterior o interventricular anterior: se situa al solc

interventricular anterior
·L’artèria circumflexa: dona la volta al marge esquerra del cor i arriba a la

cara posterior on dona diverses branques.
Quan una d’aquestes artèries falla, es quan tenim un infart de miocardi.
Per altra banda, quan aquesta sang ha irrigat el miocardi, ha de tornar a l’aurícula dreta i ho fa
a traves de les venes cardíaques, tenim 3 de diferents, i totes elles acaben desembocant al si
coronari de la cara basal del cor.
-V. Cardíaca major→ aquesta acompanya l’artèria descendent anterior.
-V. Cardíaca mitjana→ es troba a la cara basal, aquesta acompanya la

porció del solc interventricular de l’artèria coronària dreta.
-V. Cardíaca menor→ en la imatge no es veu representada però aquesta

continuaria per la cara basal cap al solc coronari.
-V. Cardíaques anterior →Hi ha una petita part de la sang que passa per aquí i aquestes salten
el si coronari i van directament a l’aurícula dreta.
4. SISTEMA DE CONDUCCIÓ
Els elements d’aquest sistema estan formats per cèl·lules cardíaques que a simple vista es
distingeixen poc de la resta de cèl·lules del cor, i si no es fan servir preparacions especifiques, és
difícil de veure en una dissecció normal.
Aquest sistema és responsable de 2 coses: d’una banda de generar el ritme cardíac, aquest en
repòs batega uns 60 batecs/minut, aquesta xifra varia depenent de la persona, edat, etc. Però
aquest ritme cardíac el genera un marcapàs intern que és un dels elements d’aquests sistema
de conducció. A part de generar el ritme cardíac, també fa que la contracció del cor es produeixi
de forma sincronitzada.
Les fibres musculars que formen el miocardi, no es contrauen aleatòriament, sinó que ho fan
seguint un orde, unes regions del cor es contrauen primer, després unes altres, i la funció
d’aquesta contracció coordinada és generar un batec que realitzi un treball de bombeig efectiu.
Quan la contracció ventricular no te cap mena de control, es dona el que s’anomena fibril·lació
ventricular, és una situació que dona un treball de bombeig no efectiu, i si no s’hi posa cura, pot
acabar amb la mort de l’individu.
Els elements d’aquests sistema són els següents:
-Node sinusal→ es troba a nivell de la unió de la vena cava superior amb l’AD. Aquest és el
responsable de generar el ritme cardíac en ct normals. És el marcapàs, aquí comença la
contracció que avança a través de les aurícules fins que arriba a l’altre node.
-Node auriculoventricular→ es troba a la porció membranosa del septe

interventricular. Aquí la despolarització, la contracció cardíaca, es frena
durant uns instants per permetre que les articules es contraguin abans
de que es comencin a contraure els ventricles, així amb la contracció de
les aurícules s’omplen eficientment els ventricles.
-Feix de His→ és una estructura en forma de feix que continua el node

auriculoventricular. Aquest avança per septe interventricular i es divideix en 2 branques, una
per cada costat.
Si hi ha pacients que tenen problemes amb aquestes branques, ho anomenem bloqueig de la

branca D o E del feix de his.
-Fibres de purkinje→ serien les fibres que venen a continuació de les branques del feix de His.
Així doncs la contracció es dona d’aquesta manera, comença al node sinusal, arriba al node
auriculoventricular on hi haurà un lapsus de temps molt petit, després passa pel feix de His,
segueix per les branques del feix fins arribar a les fibres de purkinje on aquestes estimularan les
fibres miocardíaques per a que es contraguin. D’aquesta manera es provoca una contracció
ordenada del miocardi.
Ja sigui per tema de l’edat o pel que sigui, si algun d’aquests elements deixa de funcionar o es
degenera i perd la seva funcionalitat, és el que anomenarem arrítmia, la contracció no serà la
òptima ja que no es dona una contracció ordenada.
5. ATANOMIA DELS VASOS SANGUINIS (ARTÈRIES)

5.1. CIRCULACIÓ PULMONAR O MENOR
Aquesta, anatòmicament és molt simple.
Ventricle dret→ d’aquí s’origina l’artèria pulmonar que al inici és un

vas únic anomenat artèria pulmonar o tronc pulmonar. Aquest és curt
i de seguida es bifurca en 2 branques, perquè una d’aquestes es dirigeix
al pulmó E i l’altre al D (A. Pulmonar D i A. Pulmonar E) (es veu molt bé
a la imatge, es troben junt a sobre de les v. pulmonars). Aquestes es
van dividint dins els pulmons, fins arribar a formar els capil·lars
pulmonars que s’ajunten per donar lloc a les venes pulmonars que en
tenim 4 (V. Pulmonars D (2) i V. Pulmonars E (2)), que retornaran la
sang a l’aurícula esquerre.
5.2. CIRCULACIÓ MAJOR O SISTEMÀTICA

5.2.1. AORTA
La circulació major s’inicia sortint del VE en l’aorta, aquesta és l’arteria més gran del cos que té
forma de crossa, de bastó amb la part de dalt corbada i té múltiples branques colaterals que ara
anirem veient i 2 terminals que són les arteries ilíaques comunes. Dividim l’aorta en diferents
segments:
Inicialment l’aorta ascendent, una porció molt petita just a la sortida

del cor. Aleshores trobem un altre porció de l’aorta anomenada aorta
descendent que es divideix en 2 porcions, una que es troba a l’interior
del tòrax i l’altre a l’interior del abdomen (aorta toràcica i aorta
abdominal), entre les dues tenim una porció que realitza una
curvatura anomenada crossa de l’aorta.
CROSSA DE L’AORTA
A nivell de la aorta ascendent només té 2 arteries col·laterals que ja hem vist quan hem parlat
de les coronàries, la D i la E que es bifurcarà en una descendent anterior i una circumflexa.
A nivell de la crossa aòrtica trobem 3 colaterals:
-Tronc arterial braquiocefàlic→ aquest es divideix en 2 arteries, una que

va cap amunt i l’altre en direcció lateral, són respectivament l’artèria
caròtida comuna dreta i l’arteria subclàvia dreta.
És un tronc arterial perquè és un tronc que posteriorment es divideix. El

nom de braquiocefàlic vol dir literalment braquio del braç i cefàlic del
cap. S’anomena subclàvia perquè passa posteriorment a la clavícula.
-A. Caròtida comuna esquerra→ es dirigirà al cap.
-A. Subclàvia esquerra→ es dirigirà al braç esquerra.
Vinculat a aquestes subàlvies, tenim una arteria colateral molt important

anomenada arteria vertebral, aquestes s’introdueixen profundament en el coll
i passen per l’orifici costotransvers que trobàvem a nivell de les apòfisis
transverses de les vèrtebres cervicals. I aquesta penetrarà al crani a través del
forat magna i també contribuirà a la irrigació de l’encèfal.
ARTÈRIES CARÒTIDES
De caròtides en teníem 2, una per cada costat que ascendeixen pel coll en direcció al cap. Més
o menys a nivell de l’angle de la mandíbula, per darrera d’aquest, les caròtides comunes es
divideixen en 2 branques terminals, la caròtida externa i la interna.
Després de la divisió, caròtida externa dona lloc a múltiples branques
colaterals i terminals, destinades a irrigar les estructures facials, el
crani i les meninges, però ni irriguen el cervell. Les diferents branques
d’aquesta caròtida presenten anastomosis entre elles i entre les de
cada costat, això fa que aquesta caròtida externa a vegades es lliga
sense que passi massa res, per això les estructures facials no són vulnerables als infarts.
La caròtida interna, no dona cap altre branca colateral mentre es troba al

coll, és a dir, en el trajecte des del seu inici al coll fins al crani no dona cap
branca colateral. Aquesta artèria penetrarà a l’interior del crani i allà farà
branques colaterals; són branques destinades a irrigar el cervell
(s’anomenen artèries cerebrals) tot i que no són les úniques, també tenim
les arteries vertebrals que estan destinades al mateix.
A la base de l’encèfal tenim una estructura anomenada Polígon de Willis, per

sota li arriben les arteries vertebrals que es fusionen donant lloc a una artèria
única anomenada artèria basilar, la qual presenta connexions amb les
caròtides internes, les quals presenten connexions entre elles també. És una
anastomosis arterial.
Aquesta estructura esta formada com una mena de mecanisme de seguretat que eventualment
hauria de permetre fer arribar sang des de qualsevol de les arteries que s’hi enganxen, tot i que
a vegades és insuficient i quan una d’elles s’oclusiona es produeix el que anomenem infarts
cerebrals.
ARTÈRIES SUBCLÀVIES
L’arteria subclàvia avança en direcció distal pel braç i anirà

emeten colaterals. Aquesta canvia de nom en funció de la regió
per on passa. Quan ens trobem a l’axil·la trobem l’arteria axil·lar, després trobem
l’arteria braquial, aquesta és la que fem servir per determinar la pressió arterial del
pacient. Aquesta artèria braquial a nivell del colze es divideix en 2 branques terminals
anomenades artèria radial (una mica més gran que la cubital i es fa servir per veure el
pols o extreure una mostra de sang del pacient, ja que es troba més superficial) i
artèria cubital; a nivell del canell, aquestes es troben a la regió anterior d’aquest.
A nivell de la mà aquestes dues formen 2 arcs anastomòtics, un es troba
superficial i l’altre més profund, i ja que es troben a nivell del palmell de la mà en
diem arcs palmars, d’aquí sortiran les arteries que irrigaran els dits anomenades
arteries digitals.
AORTA DESCENDENT O TORÀCICA
Es situa a nivell del mediastí posterior, es a dir es troba a la part posterior del
torax, i presenta 2 tipus de branques colaterals:
-Artèries parietals (intercostals posteriors)→ són branques que s’originen de

la part posterior de l’aorta i irriguen la paret toràcica. Són de petita mida.
La paret toràcica té irrigació també per altres artèries però aquestes juguen un
paper molt important en això.
-Artèries viscerals (esofàgiques, mediastíniques i bronquials)→són les petites que es veuen per
sobre de l’altre estructura
·Les a. esofàgiques: són les que s’encarreguen d’irrigar l’esòfag.
·Les a. mediastíniques: són les que irrigaran altres estructures que tenim en
aquest nivell.
·Les a. bronquials: són les que acompanyen els bronquis. Bàsicament la seva
funció és irrigar aquelles estructures que les arteries pulmonars no arriben a
irrigar, per exemple els bronquis etc. Són importants perquè en algunes situacions són causants
del sagnat pulmonar molt rellevants, i de que el pacient expulsi sang amb la tos, això ho
anomenem hemoptisi. Això causat de que són molt petites i la pressió que suporten és la
mateixa que en tota la circulació sistèmica.
AORTA ABDOMINAL
Per sota del diafragma tindrem aquest segon segment de l’aorta

descendent. Hi trobarem:
-A. parietals (lumbars)→ surten de la part posterior de l’aorta i

irriguen la paret, a la imatge no en veiem cap. Aquestes a nivell de la
regió abdominal no les anomenem intercostals ja que no hi ha costelles, sinó que les anomenem
lumbars.
-A. viscerals→ en tenim de 2 tipus, unes que surten en direcció lateral i altres en direcció ventral.
·A. renals: es dirigeixen lateralment, estan destinades a irrigar els ronyons. Són parelles.
·Tronc celíac: surt en direcció ventral, a la imatge es veu

diseccionada i veiem un forat. Està destinada a irrigar les vísceres
digestives. Irriga el fetge, l’estómac, la melsa, el pàncreas i el
duodè.
·A. mesentèrica superior: surt en direcció ventral, es troba just

per sota del tronc celíac. Està destinada a irrigar les vísceres
digestives. Irriga l’intestí prim, gran part de l’intestí gros i part del
duodè i el pàncreas.
·A. mesentèrica inferior: surt en direcció ventral, es veu una mica

per sobre a nivell de la bifurcació de l’aorta cap a les ilíaques. Està destinada a irrigar les vísceres
digestives. Aquesta irriga només la porció distal de l’intestí gros.
·A. gonadals: a la imatge es veuen com braços molt fins que surten de l’aorta a nivell
ventral. Són parelles, i en el cas de que sigui una dona seran les arteries ovàriques, i en el cas
d’un home les arteries testiculars.
A la regió abdominal trobem les dues branques terminals de l’aorta anomenades ilíaques
comunes, en tenim una per cada costat.
ARTÈRIES ILÍAQUES COMUNES
Aquestes es troben a la part inferior, posterior de l’abdomen i a nivell de la pelvis.

Aquestes artèries es tornaran a bifurcar donant lloc a una artèria ilíaca interna i
una externa, la interna presenta múltiples branques, és més petita i curta però es
ramifica molt; aquestes estan destinades a irrigar les estructures que trobem a
l’interior de la pelvis i periné, com pot ser l’úter, la pròstata, la part del recte, etc.
L’arteria ilíaca externa és més gran i sortirà de la pelvis, passa per darrera del lligament inguinal
i penetra a la cuixa. Inicialment, aquesta es col·loca en posició molt superficial, i li passa el mateix
que a la subclàvia, va canviant de nom segons el lloc on es trobi. Des del punt en que aquesta
surt de la pelvis ja no parlem d’artèria ilíaca externa sinó d’artèria femoral.
Aquesta artèria femoral si estem estirats es molt fàcil palpar el seu pols a nivell de la
ingle, ja que aquí es troba relativament superficial, cosa que fa que sigui fàcil de
lesionar, i si es dissecciona, el risc de morir dessagnat és bastant elevat. Pel fet que
sigui superficial, és una via d’accés típic per realitzar procediments enovasculars.
Aquesta anirà descendint per la cuixa, fent-se també cada cop més profunda i arriba
un punt que passa per la part posterior de la cuixa a través del hiat dels adductors, i es
situa a la regió posterior del genoll que té forma de rombe que anomenem fossa
poplítia; per tant quan l’artèria es situa en aquesta regió, passem a anomenar-la artèria poplítia.
Des d’aquí d’ona lloc a les seves branques terminals, l’artèria tibial posterior i l’altre
creua la membrana interòssia col·locant-se a la regió anterior de la cama, descendirà i
la trobarem a la regió dorsal del peu on es troba superficial i la podem palpar a nivell
de la part posterior del peu, l’anomenem artèria tibial anterior.
Igual que passava amb la mà, aquestes 2 arteries tibials formen anastomosis en un únic
arc plantar, del qual surten les branques que irrigaran els dits i altres estructures del
peu.
6. ATANOMIA DELS VASOS SANGUINIS (VENES)
Les venes de la circulació sistèmica es divideixen bàsicament en 3 grups:
-Cava superior→ recull la sang de la porció supradiafragmàtica del cos, és a dir, el torax, les
extremitats superiors, i el cap; i la drena a l’auricula dreta
-Cava inferior→ recull la sang de la porció infradiafragmàtica del cos, és a dir, l’abdomen iles
extremitats inferiors
·Vena porta→ drena la sang de les visceres abdominals, les de l’intestí prim, l’intestí
gros, l’estomac, el pancreas, la melsa, i la condueix al fetge; allà aquesta sang és processada pel
fetge i un cop processada s’avoca cap a la vena cava inferior. L’anomenem porta ja que és un
sistma portal (en l’organisme en tenim 2), això vol dir que tenim capilars que drenen a una vena
i aquesta en comptes d’anar cap una vena de major calibre i després cap al cor, es torna a dividir
i torna a formar un altre red capilar; en aquest cas aquests són els sinusoides hepàtics que
trobem a nivell del fetge.
Aquesta vena actua de mitja de transport entre un grup de capilars que trobariem a nivell de
l’intestí prim i un altre grup de capilars que trobariem a nivell del fetge; l’objectiu del primer
grup de capilars serà per exemple, recollir els nutrients de l’intestí prim, transportar-los al fetge
per a que aquest els processi i després acabarà desembocant a la vena cava inferior a través
del que anomenem venes hepàtiques o suprahepàtiques.
VENA CAVA SUPEROPR
Aquesta en realitat es forma per la unió de dos troncs venosos, el que anomenem tronc venós
braquiocefàlic (1), en tenim un D més curt i un E més llarg, el motiu de la seva allargada és que
com que la vena cava es troba desplaçada a la dreta, l’E ha de ser més llarg per tal d’arribar a la
vena cava superior. Aquest recull la sang del braç i cap. Es forma a la seva vegada per 2 venes i
en el punt d’unió d’aquestes venes hi desemboca un altre, per tant té bàsicament 3 tributàries:
-Vena jugular interna (2)→ aquesta acompanya a la vena caròtida comuna

i a la interna, de fet aquesta és una vena molt gran. S’origina en un dels
orificis que tenim a la base del crani i recull la sang de l’encèfal i altres
extructures cranials (veiem la vena facial) i la glàndula tiroides.
-Vena subclàvia (3)→ aquesta acompanya l’artèria subclàvia i recull

la sang de l’extremitat superior.
En el punt d’unió entre la vena subclàvia i la jugular interna, hi

desemboca un altre vena provinent del cap anomenada vena jugular
externa (4); a vegades desemboca a nivell de la unió de la jugular
interna i la subclàvia o només a nivell de la subclàvia. Aquesta presenta
conexions moltes vegades amb la vena jugular interna, sobretot a
nivell de l’angle de la mandíubla i recull sang superficial de la cara, la paròtida, també d’altres
regions del coll i del crani. Aquesta vena és molt superficial, és molt petita
comparada amb la jugular interna i passa externament per
l’esternocleidomastoidal.
Algunes persones quan tenen calor, fan exercici o s’enfaden molt, aquesta
vena es marca a la regió lateral del coll passant per sobre de
l’esternocleidomastoidal.
VENA SUBCLÀVIA
El drenatge venos de l’extemitat superior, acaba recollint-se per la vena subclàvia. Aquesta és a
continuació de la vena axil·lar. Igual que passava amb les artèries, vena subclàvia i vena axil·lar
són el mateix vas però amb diferent nom per la posició anatòmica que atravessen.
Quan ens apropem a nivell més distal, tindrem una serie de tributàries d’aquesta vena axil·lar i
subclàvia, aquestes les dividim en 2 grups:
-Venes profundes→ són les representades en la fotografia i com el nom indica,

es troben profundes al braç. Aquestes, acompanyen en realitat a les respectives
artèries, d’això en diem que són satèl·lits de les respectives artèries, i tenim 2
venes per cada artèria, que presenten moltes anastomosis entre elles. Les
venes braquials a nivell del braç, ens donen 2 xarxes venoses, una que
acompanyarà a l’arteria radial i l’altre a la cubital (vena cubital i radial).
-Venes sueprficials→ aquestes són molt variables, tenen una morfologia variable entre els
subjectes, i són molt importants per nosaltres ja que són les que farem servir per exemple per
agafar una mostra de sang venosa per fer un anàlisi de sang, per colocar una via, etc. Per tant
normalment les puncions venoses la immensa majoria es fan en aquestes venes superficial del
braç.
Aquestes venes es comuniquen, formen anastomosis amb les venes profundes a través de venes
que anomenem venes perforants.
Podem considerar que aquests sistema s’originaria a nivell del dors de la mà, on tenim una ret
venosa molt interconectada que anomenem red venosa dorsal de la mà. Aquestes també son
molt variables entre els diferents subjectes, i a vegades tenen un calibre considerable i per tant
tabmé per fem servir per les puncions venoses. A partir s’aquesta red venosa es formen
principalment 2 venes principals:
· Vena cefàlica (1)→acaba drenant/ es tributària de la vena axil·lar i es troba a la regió

lateral del braç.
· Vena Basílica (2)→ és tributària de les venes branquials o axil·lar i es troba a la regió
medial del braç.
· Vena mitjana de l’avantbraç (3)→ és molt diferent també entre les diferents
persones, es troba a la regió anterior de l’avantbraç. I recull sang venosa
principalment de la regió del palmell de la mà i la regió anterior del braç.
Aquestes venes a nivell del colze, formen anastomosis entre elles, són les
que típicament es realitzen les puncions.
· Vena mitjana del colze (4)→ és una anastomosis entre la vena basílica i
la cefàlica.
· Vena mitjana cefàlica (5) i basílica (6) → en un altre pacient observem que en comptes de tenir
la vena mitjana del colze, aquesta es bifurca en 2.
VENES DE LA PAREt TORÀCICA
Aquestes són bàsicament les venes intercostals posteriors (1) que

acompanyen a les artèries intercostals posteriors. A cada espai
intercostal trobem una vena, artèria i un nervi. Aquestes drenaran
gran part de la sang del tòrax.
A partir d’aquí tenim una gran diferència anatòmica entre el costat

dret i l’esquerra, les venes intercostals posteriors del costat dret
drenen cap a una vena de gran calibre anomenada vena àziga (2) que
ascendeix pel tòrax, pròxima a la columna vertebral i fa una crossa
com l’aorta per unir-se a la vena cava superior. Aquesta recull les venes intercostals del costat
dret.
Al costat esquerre es forma una vena similar però més petita, per la part inferior trobem la vena
hemiàziga (3) i per la part superior més petita encara, hi tenim la vena hemiàziga accessòria (4).
Aquestes dos fan anastomosis i posteriorment desemboquen a la vena àziga (són tributàries),
que recull la sang de la paret toràcica.
La formació anatòmica de les dues venes hemiàzigues varien d’un subjecte a l’altre.
CAVA INFERIOR
És una vena molt gran que trobem a la regió abdominal a la dreta de l’arteria aorta descendent
toràcica. Aquesta es forma per la unió de 2 tributàries seves que són les venes ilíaques comunes,
aquestes les trobem posteriorment a les artèries ilíaques comunes, tenim també una D i una E.
Té 2 tributàries més:
-Venes renals→ que recolliran la sang dels 2 ronyons
-Venes suprahepàtiques/ hepàtiques→ a la imatge les veiem a la

part de dalt de tot tocant just amb el diafragma.
En aquest punt tenim diferències amb les artèries provinents de

l’aorta, la sang provinent del tronc celíac, la mesentèrica superior i
la mesentèrica inferior, es recull a través de la vena porta i arriben
a les venes hepàtiques on acabaran drenant a la vena capa inferior.
-Vena gonadal→ es de menys importància, la dreta drena a nivell de la cava inferior, mentre
que la esquerra drena a la vena renal esquerre.
VENA PORTA
Aquesta vena es forma de la unió de 2 grans venes, la vena

mesentèrica superior que la veiem en la imatge com la més gran i
ample, i la vena esplènica que és la que drena la melsa, en aquesta hi
desemboca un altre vena molt important anomenada vena
mesentèrica inferior la qual drena l’intestí gros. En conjunt, aquestes
venes recolliran la sang de l’intestí prim, el colon, el pàncreas, el duodè,
l’estomac i la melsa; acaba tota aquesta sang passant pel fetge on és
processarà i acabarà desembocant a les venes suprahepàtiques.
La circulació portal, el drenatge de la vena porta, té una importància molt gran sobretot en
pacients que tenen problemes de fetge, per exemple cirrosis hepàtica.
VENES ILÍAQUES COMUNES
És un patró similar al que teniem amb les artèries; la vena ilíaca comuna esta formada de 2 venes
anomenades ilíaca interna i ilíaca extern.
-Vena ilíaca interna→ és més petita i recull la sang de les estructures pèlviques.
-Vena ilíaca externa→acompanya a la artèria ilíaca externa, i surt de la pèlvis passant

pel lligament inguinal i es situa nivell de la regió anterior de la cuixa, i després a la regió
medial; a nivell del genoll passa a situar-se a la regió posterior on l’anomenem fossa
poplítia. Al llarg d’aquest trajecte, aquesta vena ilíaca externa va canviant de nom,
acompanyant a les artèries respectives
·Venes profundes:
-a partir del lligament inguinal l’anomenem vena femoral. És única
-quan es troba a la fossa poplítia l’anomenem vena poplítia.és unica, i es bifurca

donant lloc a les venes tibials anteriors i tibials posteriors que a l’igual que passava amb les
artèries, aquestes venes seran satèlits de les respectives artèries, i formaran moltes
anastomosis al voltat d’elles.
·Venes superficials:
·Vena safena major → és la més gran, es troba a la regió medial de l’extremitat

inferior. És tributària de la vena femoral. Es important ja que es fa servir de material
per fer un bypass.
Un bypass és per exemple, tenim una vena obstruida que té moltes possibilitats de
causar un infart de miocardi, aleshores es fa una especie de pont que faci que la sang
pugui evitar passar pel tros obstruit. Això es realitza a nivell de les artèries coronàries,
per exemple entre l’aorta i les venes coronaries, però també es fa a nivell de les
arteries de l’extremitat inferior, per exemple entre la ilíaca i la poplítia quan es troba
la femoral obstruida.
Les dues safenes, tot i que sobretot la safena major ja que té un major diàmetre, també es fan
servir per realitzar aquest tipus de procediments quirúrgics.
Aquestes dues venes també són impotants perquè és on es desenvolupen les varius: quan les
vàlvules que tenim a nivell de les venes perforants, no són del tot funcionals, tenim a vegades,
sobretot en persones que estan molta estona de peu, la sang de les venes profundes, tendeix a
passar en excés per aquestes venes perforants cap a les safenes. I això fa que les safenes, que
són superficials, estan només envoltades de grassa i la seva paret és fina, moltes vegades es
dilatin i facin unes dilatacions tipu sacs, que són el que anomenem varius.
A vegades aquests “sacs” es poden trombosar i aleshores causen dolor o altres problemes.
·Vena safena menor→ es troba a la regió lateral del peu i la cama. És

tributària de la vena poplítia.
Totes dues estan comunicades amb les venes profundes mitjançant

venes perforants, a l’igual que les artèries de l’extremitat intferior. I
aquestes venes perforants conjuntament amb les venes de
l’extremitat inferior, són riques en vàlvules per facilitar que la sang
avanci en direcció al cor i evitar que hi hagui un reflux excessiu de sang degut a la grabetat.
7. SISTEMA LIMFÀTIC
Aquest és un sistema de vasos a través dels quals passa la limfa i té la funció de recuperar l’excés
de líquid intersticial a nivell dels capil·lars. Aquests es classifiquen en diferents tipus en funció
del seu calibre:
-Capil·lars limfàtics→ són els més prims. Aquests són els que aniran recollint aquest líquid.
-Vasos limfàtics→ els capil·lars es van fusionant a mesura que ens

acostem al cos donant lloc a aquests vasos.
-Troncs limfàtics→ els vasos es fusionen entre ells donant lloc a

estructures vasculars més grans que anomenem troncs. Aquests ja
recullen la limfa de territoris grans com són un braç, una cama, etc.
-Conductes limfàtics→ són la fusió dels troncs limfàtics. Aquests

són els vasos limfàtics de major calibre, en tenim 2, no són
simètrics, l’esquerra és més gran i desenvolupat que el dret..
-Venes subclàvies→ és on desemboquen els conductes limfàtics D

i E. Aquesta s’uneix amb la vena jugular interna com ja havíem vist anteriorment, formant el que
anomenem el confluent jugulosubclavi.
Al llarg d’aquests vasos hi trobem unes estructures que anomenem ganglis

limfàtics, aquests tenen forma com de mongeta, i al seu interior hi trobem
cèl·lules immunitàries que s’encarreguen de fer de sentinelles, detectar si hi ha
algun patogen
Aquests reben vasos limfàtic (vasos aferents) que els hi porten limfa, aquesta limfa és analitzada
dins del gangli i continua/ surten per uns altres vasos limfàtics (vasos eferents). En aquests
ganglis també els hi arriba vasos arterials i en surten vasos venosos. Normalment els aferents
són més nombrosos que els eferents.
GRUPS GANGLIONARS LIMFÀTICS
Aquests ganglis limfàtics no estan distribuïts homogèniament per tot el cos sinó que es troben
agrupats, n’hi ha molts, però els principals els tenim a la imatge representats.
-Pericervicals (1)→ al voltat de la mandíbula, a la regió inferior del crani,

etc. Es palpen sovint quan ens trobem un pacient que té per exemple
una infecció a la boca.
-Cervicals (2)→ acompanyen a la vena jugular interna. Molt important

en els processos tumorals del cap i coll.
-Inguinals (7)→ reaccionarien per exemple davant d’una infecció a

l’extremitat inferior.
-Toràcics (3), Axil·lars (4), Abdominals (5), Pèlvics (6).

Els grups ganglionars són molt importants, per exemple, en el context del càncer. Quan una
persona té un tumor, per exemple a nivell de la mama, aquest pot donar metàstasis als ganglis
axil·lars, i el grau d’afectació d’aquests ganglis axil·lars, condicionarà el tractament de la persona.
Quan tenim els ganglis infectats, es provoca el que en diem un limfedema, cosa que dona lloc a
que el braç de la pacient s’infli de líquid intersticial.
7.1. CONDUCTES LIMFÀTICS
Aquests són, sobretot l’E, que l’anomenem toràcic, els podem veure
a nivell anatòmic sense fer res especial, a nivell macroscòpic, el que
millor es veu del sistema limfàtic són els ganglis i sobretot el
conducte toràcic. Els vasos i troncs són molt petits i a més tenen una
paret molt fina, per això no els veiem.
-Conducte toràcic (conducte limfàtic esquerre)→ és el més important. Es troba al costat

esquerra i s’origina en una dilatació que tenim en l’extrem inferior que és el que anomenem
cisterna del quil o de pecquet. Aquesta cisterna és la unió de diversos troncs limfàtics.
Aquest conducte es situa al mediastí posterior, adjacent a la columna vertebral, i ascendeix

per tot el tòrax per acabar drenant a la unió de la vena jugular interna esquerra i la subclàvia
esquerra, el que en diem confluent jugulosubclavi esquerra.
Recull la major part de la limfa de la meitat inferior del cos (meitat

infradiafragmàtica) i també de la meitat esquerra (meitat
supradiafragmàtica esquerra).
-Conducte limfàtic dret→ es forma per la unió d’un tronc limfàtic que ve del braç, un que ve del
cap i un altre que ve del tòrax i forma un petit conducte molt curt que drenarà al confluent
jugulosubclavi dret. Recollirà només la limfa de la meitat supradiafragmàtica dreta. (l’hemicòs
dret)

Anatomia Cardiovascular

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Anatomia Cardiovascular

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SISTEMA CARDIOVASCULAR Andrea Ortiz

1. INTRODUCCIÓ AL SISTEMA CIRCULATORI O CARDIOVASCULAR

El sistema cardiovascular està constituït per 3 elements:

· El cor → bomba que impulsa el medi de transport.

1.1. TIPUS DE VASOS SANGUINIS

A nivell anatòmic tenim bàsicament 2 tipus de vasos sanguinis:

-Les terminals→ l’artèria arriba a un punt on aquesta es bifurca en 2 i des

Les artèries són estructures que en general estan dissenyades per

En el cas de les venes no parlem de branques sinó de tributàries, tindríem

Una característica de les venes, no de totes elles, però sobretot de

·Els capil·lars→ aquests són microscòpics, per tant no es veuen a nivell

En l’adult no hi hauria d’haver comunicació entre l’aurícula D i E, ni entre el ventricle D i E, en

1.3.1. CIRCULACIÓ MENOR

Aquesta depèn del cor dret, i consisteix en el següent:

Comença quan les venes caves porten la sang a l’aurícula

1.3.2. CIRCULACIÓ MAJOR O SISTÈMICA

Aquesta comença on hem deixat la sang, a nivell de

1.3.3. CIRCULACIÓ FETAL

Abans del naixement tenim una comunicació molt gran entre

Un cop a l’aurícula esquerra, la sang seguirà la circulació

1.4. SISTEMA LIMFÀTIC

Al llarg del recorregut troben unes estructures en forma de mongeta que

La acumulació de limfa s’anomena limfedema, és dona en patologies en que hi ha acumulació

2. ANATOMIA DEL COR

-Posterior→ hi trobem l’esòfag i l’aorta descendent o toràcica.

-Anterior→ en l’adult no hi trobem casi res, però en nens petits hi ha una

-Central/Mig→ es troba ocupat pel cor.

-El pericardi fibrós→ és bàsicament un sac fibrós que s’estén

-El pericardi serós→ presenta dues fulles, i bàsicament el que

2.2. MORFOLOGIA EXTERNA

-La cara anterior/esternal/esternocostal → es troba en relació amb l’estern. És

-La cara inferior/diafragmàtica/basal→ és la que es relaciona amb el

-La cara pulmonar→ es troba en relació amb el pulmó esquerra.

-2 marges→ un dret (a la imatge es veu a l’esquerra on la massa de grassa) i un marge esquerra

2.2.1. CARA ANTERIOR O ESTERNOCOSTAL

-Solc interventricular→ s’arriba a connectar amb el solc

-Vena cava superior→ desemboca a l’aurícula dreta, pintada de blau.

-Artèria aorta→ surt del ventricle esquerra, és la es que es veu perfectament.

EX: veiem unes arteries on el solc interventricular, que surten de l’aorta.

2.2.2. CARA DIAFRAGMÀTICA O INFERIOR O BASAL

-Solc coronari→ es veu on hi ha el vas sanguini de color blau que

-Solc interventricular posterior→ que s’estén per la cara posterior

-Solc interauricular→ es veu seguint la direcció de la vena cava

2.3. MORFOLOGIA INTERNA

Tenim 4 vàlvules cardíaques, 2 es troben entre les auricules i ventricles (auriculoventriclars), i

· Vàlvula mitral: està formada per 2 valves, 2 vels.

·Vàlvula tricuspide: es troba entre el ventricle i auricula dreta, i esta formada

-Vàlvules semilunars (3)→ La de dalt és la pulmonar i la de sota és l’aòrtica.

2.3.2. AURÍCULA DRETA

-Fossa oval→ es troba al mig del septe interauricular, és una petita

2.3.3. AURÍCULA ESQUERRE

En aquesta aurícula s’hi veuen pocs elements anatòmics.

-Plec semilunar→ és la petita depressió que veiem en mig del septe

-Vàlvula mitral→ es la zona filamentosa que veiem sota el plec semilunar.

El fet de que les pressions que generen sigui diferent fa que el

Quan es contrau el VE comprimeix la seva llum i impulsa la sang, quan es contrau el VD

La paret dels ventricles no és llisa, aquesta presenta unes

3. IRRIGACIÓ DEL COR (ART. CORONÀRIES I VEN. CARDÍAQUES)

·L’artèria descendent anterior o interventricular anterior: se situa al solc

·L’artèria circumflexa: dona la volta al marge esquerra del cor i arriba a la

Quan una d’aquestes artèries falla, es quan tenim un infart de miocardi.

-V. Cardíaca major→ aquesta acompanya l’artèria descendent anterior.

-V. Cardíaca mitjana→ es troba a la cara basal, aquesta acompanya la