L’aparell

circulatori i sistema
limfàtic.
Aprenentatge i Ensenyament
de les Ciències Naturals. 

Sandra Entrena
Departament d’ELL i DCEM
Universitat de Barcelona
  Els vasos sanguinis formen una xarxa de canals que
distribueixen la sang per tot el cos. Hi ha tres tipus:

 Artèries. Envien la sang des del cor a tots els

òrgans. Són elàstiques gràcies a tenir una
gruixuda capa muscular intermèdia. Totes elles,
menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en
oxigen.

Els vasos  Venes. Porten la sang des dels òrgans fins al

cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen

sanguinis
tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn
de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar,
condueixen sang pobra en oxigen.

 Capil·lars. Són uns vasos extremadament prims

que uneixen el final de les artèries amb el
principi de les venes. Les seves parets són tan
primes que permeten l'intercanvi de gasos en els
pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la
sortida dels productes de excreció en els
ronyons.
  Les artèries es ramifiquen fins a arribar a tots
els òrgans, on es transformen en arterioles
que envien la sang als capil·lars.

 Els capil·lars es fan més grans i es

transformen en vènules i finalment venes, per
tornar al cor.
Els vasos  La sang que circula pels capil·lars té pressió
sanguinis elevada, per això el plasma, ric en nutrients i
oxigen, es filtra per les seves parets i es
barreja amb el líquid que banya les cèl·lules,
el líquid intersticial.

 D’aquesta manera, les cèl·lules reben les

substàncies que necessiten per viure.
Anatomia
del cor.
Anatomia
del cor.
  El període de contracció del miocardi es
denomina sístole, i el de relaxació,
diàstole. Un cicle cardíac comprèn les
següents fases:

 La sístole auricular. Envia la sang als

ventricles.

Els  La sístole ventricular. Provoca l’obertura

de les vàlvules aòrtica i pulmonar i
moviments impulsa la sang cap a les artèries.
 La diàstole ventricular (general). La
del cor sang venosa va omplint les aurícules i els
ventricles de manera passiva.
 Els ventricles es relaxen, es tanquen les
vàlvules aòrtica i pulmonar, s’obren la
mitral i la tricúspide, i la sang entra a les
aurícules i als ventricles.
La circulació de la sang

 La circulació de la sang és doble, ja que la sang es desplaça per tot el cos a través de dos circuits
connectats en sèrie:

 Circulació menor o pulmonar: S’estableix entre el cor i els pulmons. Té la funció

d’efectuar l’intercanvi dels gasos respiratoris, l’oxigen i el diòxid de carboni.

 Sístole auricular: La sang passa de l’AD per la vàlvula tricúspide al VD.

 Sístole ventricular: La sang surt pel VD a través de les artèries pulmonars. Al pulmó es
fa l’intercanvi de gasos i torna al cor per l’AE a través de les venes pulmonars, per la
diàstole.

 Circulació major o sistèmica: S’efectua entre el cor i la resta del cos. Transporta l’oxigen
i els nutrients a tots els teixits i retira els residus produïts per les cèl·lules.

 Sístole auricular: La sang passa de l’ AE al VE per la vàlvula mitral.

 Sístole ventricular: la sang surt del VE per l’artèria aorta amb sang carregada d’oxigen
cap als òrgans dels cos, allà i torna a través de les venes caves a l’ AD per la diàstole.
 El sistema limfàtic.

 Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El

líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són
cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen
part del líquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis.

 El sistema limfàtic realitza tres funcions:

1. Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa

de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis.

2. Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així

que arribin massa concentrades al cor.

3. Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen

limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals
ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La
seva inflamació és símptoma de patir una infecció.