CARDIO-VASCULAR

Circuits sanguinis

Existeixen dos tipus de circuits:

1. Pulmonar → La sang va des del cor als pulmons i viceversa. Als pulmons, la sang
expulsa CO2 i absorbeix O2.
2. General → La sang va des del cor cap a les parts del cos i torna. Ho fa per
proporcionar les substàncies necessàries i així poder tenir energia, a part de agafar
els residus i CO2 que originen les cèl·lules.

Òrgans de l’aparell cardiovascular

- Cor: propulsa la sang.

- Artèries: surten del cor per transportar la sang al cos o als pulmons.
Existeix la arteria pulmonar, i es divideix en dos branques per anar a cada pulmó.
Aquesta sang va sense O2. També tenim l'artèria aorta que és l’encarregada de
portar tota la sang al cos.
- Capil·lars: es fa l’intercanvi metabòlic entre la sang i els teixits.
- Venes: porten la sang dels capil·lars cap al cor. Són les que entren al cor al final del
circuit.
Existeixen les venes caves que són les que arriben al cor situades en la part superior
del cor. En canvi, també tenim les caves inferior que recull la sang que ja ha passat
per tot el cos. També tenim les venes pulmonars que recull la sang oxigenada per
repartir-la per tot el cos.
Cicle cardíac

1. Sístole auricular → contracció de les aurícules per transportar la sang cap als
ventricles.
2. Diàstole ventricular → entren la sang als ventricles relaxats per la sístole auricular.
3. Sístole ventricular → els ventricles es contrauen per portar la sang a les artèries
corresponents, mentre que hi ha diàstole auricular (mínima)

Automatisme cardíac

- Nòdul sinusal: situat en l’aurícula dreta, anomenat també marcapassos perquè emet
els impulsos nervioses per provocar la sístole.
- Nòdul auriculoventricular: rep els impulsos anteriors fa que hi hagi un temps de
retard per permetre que les aurícules s’omplin de sang.

Electrocardiograma

Registre gràfic de l'activitat elèctrica del cor. Es poden observar les següents parts:

- Ona P: Contracció de les aurícules

- Complex QRS: Contracció dels ventricles
- Ona T: Relaxació dels ventricles
Signes i símptomes

● Dispnea cardiovascular: deguda a una acumulació de sang en el teixit pulmonar.

● Dispnea d’esforç: molesties respiratòries quan el cor ha d'impulsar de sang més
elevats.
● Dolor precordial: dolor davant del cor.
● Claudicació intermitent. dolor que apareix en extremitats només al fer un esforç.
● Palpitacions: percebre el batec del cor.
● Varices: dilatacions venoses anormals que no tornen al seu estat normal.
● Arritmia
● Edema: acumulació excessiva de líquid intercel·lular.
● Tromboflebitis: obstrucció en una vena per un coàgul en l’interior.
● Cianosi: increment de la hemoglobina reduïda en la sang que provoca una coloració
blava.

Malalties cardiovasculars

Insuficiència cardíaca

Pèrdua de la força de contracció del miocardi i dels ventricles. Provoca que no es pugui
expulsar cap a les artèries la quantitat suficient de sang. Mentre segueix arribant sang i
provoca que es quedi en el cor i no surti.

Causes: HA, IM, estretor de les vàlvules, cardiopàties…

Malaltia coronària

Manca d’aportació d’oxigen al miocardi deguda a una reducció del diàmetre en les artèries
coronàries.

*Coronària: vena o arteria que forma part del cor.

Causes: arteriosclerosi, espasme de les artèries coronàries, trombosi…

*Coronària: vena o arteria que forma part del cor.

*Arteriosclerosi: plaques en la paret interna dels vasos.

Angina de pit (MC)

Manca transitòria d’oxigen en el miocardi que provoca dolor en el tòrax.

Infart miocardi (MC)

Necrosi d’un sector el cor deguda a una manca d’oxigen amb dolor intens i prolongat.
Arteriosclerosi

Enduriment i engrossiment progressiu de les artèries degut a unes plaques d’ateroma. És un

tipus de aterosclerosi.

Pericarditis

Inflamació del pericardi de la membrana del cor.

Causes: infeccions, malalties cròniques…

Arrítmies

Alteracions en la freqüència o regularitat dels batecs del cor. Afecten a la freqüència les
malalties com taquicardia (>100 batecs/min) o bradicardia (<60 batecs/min). Les que afecten
a la regularitat són les extrasístoles.

Taquiarritmies

Descàrregues elèctriques molt ràpides que si arriben als ventricles farà que aquests es
contreguin de manera irregular. Poden haver dos tipus: aleteig i fibril·lació.

L’aleteig és un taquirritmia coordinada, és a dir, les aurícules es contrauen però de manera

molt ràpida. La velocitat alta fa que els impulsos no puguin arribar adequadament als
ventricles.
En canvi, la fibril·lació és una taquirritmia descoordinada, és a dir, els impulsos elèctric es
desenvolupen en moltes aurícules i al voltant de les aurícules fent que hi hagi una activitat
caòtica i que les parets del cor tremolin en comptes de contraure’s.
En els dos casos, existeix un major risc de tromboembòlic, que son coàguls que es fan en el
cor que es poden desplaçar a altres zones del cos fent que no hi hagi una corrent sanguínia
correcte.

Afeccions valvulars

● Afecció vàlvula mitral → lesions en la vàlvula auriculo ventricular esquerra. Tipus:

- Estenosi mitral: orifici valvular reduït i s'obre amb facultat.
- Insuficiència mitral: dilatació i no es tanquen correctament.
● Afecció vàlvula aòrtica → lesions en la vàlvula sigmoide esquerra. Tipus:
- Estenosi aòrtica
- Insuficiència aòrtica
● Afecció vàlvula tricúspide → lesions en la vàlvula auriculo ventricular dreta. Tipus:
- Estenosi tricúspide
- Insuficiència tricúspide
● Afecció vàlvula pulmonar → lesions en la vàlvula sigmoide dreta.
- Estenosi
- Insuficiència

Aneurismes arterials

Dilatació permanent i anormal d’una part de la paret arterial.

Hipertensió arterial

Augment persistent de la pressió arterial. Hi ha 2 tipus: HTA primària (causes desconegudes)

o la secundària (degut a malalties).
En una persona normal i adulta en repòs la pressió sistòlica està al voltant 140 mmHg i la
disastòlica en els 80 mmHg. En vanci, una persona amb HTA la seva pressió arterial estaria al
voltant dels 150 mmHg i la disastòlica en els 95 mmHg.

*Pressió arterial: força que efectua la sang en les parets arterials, gràcies a la que pot
circular per l’interior del circuit arterial i no aturar-se per la fricció arterial, resistència
vascular.

Hipotensió arterial

Disminució transitòria o permanent en la pressió arterial. Els tipus que existeixen són:
essencial o simptomàtica. Aquesta última es divideix en secundària i ortostàtica. La
secundària es divideix en hipovolèmica i vasomotora.

Varius (varices)

Dilatacions persistents de les venes causades per una fallida en les vàlvules venoses que fa
que la sang s’acumula en l’interior de les venes.

Flebotrombosi i Tromboflebitis

La feblo és un coàgul de sang que està unit a les parets i pot obstaculitzar la circulació
sanguínia. En canvi, el trombo és el mateix però provoca una inflamació.

Tetralogia de Fallot

Sèrie de trastorns que causen baixos nivells d‘oxigen en la sang. Són:

● Comunicació intraventricular → es dona en el orifici dels ventricles dret i esquerre.

● Estretament de l'artèria pulmonar → en la vàlvula i arteria que connecten el cor amb
el pulmó.
● Dextraposició de l’aorta → va des de el ventricle dret i en la comunicació
intraventricular, quan hauria de sortir per el ventricle esquerre. Aquesta fa que la
sang oxigenada es barreja amb la desoxigenada.
● Engrossiment de la paret muscular del ventricle dret → hipertrofia en el ventri dret.

Hemorràgia

Vessament de la sang per causes anormals, que pot ser externa i interna.

Hemofilia / Deshidratació

Disminució de volum de la sang.

Anèmia

Afecció que fa que le cos no tingui suficients glòbuls vermells per subministrar oxigen a la
resta del cos. (mirar otros apuntes)

Leucèmia

Proliferació anormal de leucòcits. Hi ha 2 tipus:

- Aguda: desenvolupament més ràpid i més agressives.
- Cròniques: desenvolupament més lent i menys agressives.

Eritroblastosi fetal

Anèmia hemolítica que apareix en la vida intrauterina per una incompatibilitat amb la sang
de la mare.

Malalties sistema limfàtic

Limfadenitis

Ganglis s’inflamen.

Limfedema

Munt anormal de líquid intersticial per una manca de reabsorció per la limfa.

Limfoma

Malaltia neoplàstica que es desenvolupa en el teixit limfoide. Hi ha 2 tipus:

- Limfoma de Hodgkin → només en un grup de ganglis axials.

- Limfoma no-hodgkin → afecta a molts ganglis perifèrics.
Anemias
Anèmia per deficiència de B12
El cuerpo necesita vitamina B12 para producir glóbulos rojos.
La falta de vitamina B12 (cobalamina) puede deberse a factores alimentarios, como:
• Consumir una dieta vegetariana • Alimentación deficiente en los bebés
• Desnutrición durante el embarazo • Alcoholismo crónico.
• Enfermedad de Crohn, celiaquía, infección con la tenia de los peces u otros

Anèmia perniciosa
Anemia perniciosa, un tipo de anemia por deficiencia de vitamina B12 que ocurre cuando el
cuerpo destruye células que producen el factor intrínseco (el factor intrínseco se produce en
el estómago).
Anèmia per deficiència de folat
El folato (ácido fólico) es necesario para la formación y crecimiento de los glóbulos rojos
sanguíneos. un tipo de vitamina B también llamado ácido fólico.(B9)

Anèmia ferropènica
La anemia ferropénica ocurre cuando el cuerpo no tiene suficiente cantidad hierro, el cual
ayuda a producir glóbulos rojos.
Anèmia per malaltia crònica
Algunas afecciones que pueden llevar a la anemia por enfermedad crónica son:
• Trastornos autoinmunitarios • Cáncer, incluso linfoma y enfermedad de Hodgkin
• Enfermedad renal crónica • Cirrosis hepática
• Infecciones prolongadas como endocarditis bacteriana, osteomielitis (infección de los
huesos), • VIH/SIDA, hepatitis B o hepatitis C

Anèmia hemolítica
Normalmente, los glóbulos rojos duran aproximadamente unos 120 días en el cuerpo. En la
anemia hemolítica, los glóbulos rojos en la sangre se destruyen antes de lo normal.
La anemia hemolítica se presenta cuando la médula ósea es incapaz de reponer los glóbulos
rojos que se están destruyendo.Porque el sistema inmunitario los coge como amenaza
Los glóbulos rojos se pueden destruir debido a:
• Anomalías genéticas dentro de los glóbulos • Exposición a ciertos químicos, fármacos y
toxinas• Infecciones

Anèmia aplàsica idiopàtica

La anemia aplásica idiopática es una afección en la cual la médula ósea no produce
suficientes células sanguíneas.
• El uso de ciertas drogas o la exposición a químicos tóxicos • Exposición a la radiación y/o
quimioterapia • Trastornos autoinmunitarios • Embarazo • Virus

Anèmia megaloblàstica
Anemia megaloblástica es un trastorno sanguíneo en el cual se presenta anemia con
glóbulos rojos que son más grandes de lo normal.

Anèmia drepanocítica
Es una enfermedad que se transmite de padres a hijos. Los glóbulos rojos, que normalmente
tienen la forma de un disco, presentan una forma semilunar. La anemia depranocítica es
causada por un tipo anormal de hemoglobina llamada hemoglobina S.
Talasèmia
Es un trastorno sanguíneo (hereditario) en el cual el cuerpo produce una forma anormal de
hemoglobina, la proteína en los glóbulos rojos que transporta el oxígeno. Este trastorno
ocasiona la destrucción de grandes cantidades de los glóbulos rojos, lo cual lleva a que se
presente anemia.
Existen dos tipos principales de talasemia:
• La talasemia alfa ocurre cuando en un gen la proteína globina alfa faltan o han
cambiado (mutado).
• La talasemia beta ocurre cuando defectos genéticos similares afectan la producción
de la proteína globina beta.