4.4.

Traball sistòlic i corva pressió-volum

Quantificació de la funció cardíaca (ventricular)
L’avaluació de la funció ventricular es realitzava rutinàriament en els laboratoris d’hemodinàmica. Avui dia
es calcula i avalua per ecocardiografia amb una i dos dimensions de manera més fàcil i automàtica.
Un dels paràmetres més importants i més senzills per avaluar la funció ventricular és el càlcul dels volums
ventriculars i d’aquí, inferir un paràmetre bàsic com és el càlcul de la fracció d’ejecció del ventricle
esquerre, paràmetre elemental i extremadament útil en la definició del funcionament cardíac.

Volum Telediastòlic (VTD): Volum total dels ventricles al final de la diàstole. VTD = 130 mL.
Volum Telesistòlic (VTS): Volum residual als ventricles després de la ejecció ventricular. VTS = 60 mL.
Volum Sistòlic (VS): VS = VTD – VTS. Volum total expulsat pel ventricle en la sístole. VS = 70 mL.
Fracció d’ejecció (FE): VS/VTD. % de volum expulsat pel VE. FE normal = 60%. És un indicador de la
contractilitat, increments de la FE = aug contractilitat.
Despesa cardíaca (DC) = VS x FC. És el volum de sang ejectada (que surt del cor) per cada ventricle/minuto.
DC normal = 5L/min.
Retorn venós: Volum de sang que retorna a la AD des de les venes per minut.

Precàrrega: Equival al VTD, és la pressió telediastòlica quan el ventricle s’ha omplert. Grau de tensió del
múscul quan comença a contraure’s. A major retorn venós major precàrrega.

Postcàrrega: Equival a la tensió parietal que desenvolupa el ventricle durant la sístole. La càrrega contra la
qual el cor exerceix la seua força contràctil. Pressió que ha de superar els ventricles per expulsar la sang.
Habitualment pressió arteria aorta i pulmonar. A vegades la postcàrrega es considera com la resistència de
la circulació (en lloc de la pressió).
La HTA sistèmica augmenta la postcàrrega del VE i la HTA pulmonar augmenta la postcàrrega del VD.

Generació del treball del cor

El treball sistòlic del cor és la quantitat d’energia que el cor converteix en treball durant cada batec.
El treball minut és la quantitat total d’energia que es converteix en treball en 1 minut. TM = TS x FC

S’utilitza de dues maneres:

· Treball extern: treball per moure la sang des de les venes de baixa pressió cap a les artèries d’alta pressió.
· Treball per generar l’energia cinètica del flux sanguini: treball per accelerar la sang fins la seua velocitat
d’ejecció a través de les vàlvules SL, és a dir, massa de sang que s’expulsa per la velocitat d’ejecció al
quadrat.
La major proporció s’utilitza com a treball extern i poc com a treball cinètic. El treball extern del VD és
normalment 1/6 part de la del VE ( ja que la pressió sistòlica del VE és 6 vegades la del VD).

Anàlisi gràfica del bombeig ventricular

 Pressió diastòlica
Fins volum del VE major de 150 ml, la pressió diastòlica ventricular no augmenta molt. Fins aquest volum la
sang pot fluir amb facilitat cap al ventricle des de l’aurícula.
Per sobre de 150 ml la pressió diastòlica ventricular augmenta ràpidament perquè el teixit fibrós del cor ja
no es pot distendre més i el pericardi que envolta el cor s’ha omplert gairebé fins al seu límit.
  Pressió sistòlica
Durant la contracció ventricular, la pressió sistòlica augmenta fins i tot a volums ventriculars baixos i arriba
a un màxim a un volum ventricular de 150 a 170 ml. Si V> 170 ml, la pressió sistòlica disminueix ja que la
força de la contracció de les fibres cardíaques es fa menys òptima segons la llei Frank-Starling.
PS màx VE = 250-300 mmHg. PS màx VD = 60-80 mmHg.

Diafragma pressió-volum durant el cicle cardíac: Treball cardíac

Les línies vermelles formen un bucle anomenat diafragma volum-pressió per un cicle cardíac. Son una bona
eina per analitzar la funció ventricular del ventricle esquerre.

 Fase I-Període d’ompliment (AB)

A- Volum ventricular aprox 50 ml (VTS) i una P diastòlica 2-3 mmHg.
Sang venosa --> flueix cap al VE des de AE, el volum ventricular augmenta fins aprox 120 ml (VTD).
La pressió diastòlica augmenta fins aprox. 5 a 7 mmHg.

 Fase II contracció isovolumètrica (B  C)

Volum del ventricle no es modifica perquè totes les vàlvules estan tancades. La pressió a l’interior del
ventricle augmenta fins igualar-se a la pressió que hi ha a l’aorta, aprox. 80 mmHg.

 Fase III: període d’ejecció (C D)

La pressió sistòlica augmenta (120 mmHg).
El volum del ventricle disminueix perquè la vàlvula aòrtica s’obre i la sang surt del ventricle cap a l’aorta.

 Fase IV: període de relaxació isovolumètrica

En el punt D al final del període d’ejecció es tanca la vàlvula aòrtica, la pressió ventricular disminueix de
nou fins al nivell de la pressió diastòlica sense canvis de volum.
El ventricle recupera el seu valor inicial, en què queden 50 ml de sang i la pressió ventricular és
d’aproximadament 2-3 mmHg.
Diagrama pressió-volum durant el cicle cardíac: Treball cardíac
L’àrea que tanca aquest diagrama representa el treball cardíac extern net del ventricle durant el seu cicle
de contracció.
A major bombeig de sang, àrea més gran i més treball. Trobem tres diferències en el diagrama:
Àrea s’estén més cap a la dreta perquè el ventricle s’omple amb més sang durant la diàstole.
S’eleva molt més perquè el ventricle es contreu amb més pressió.
S’estén més a l’esquerra perquè el ventricle es contrau fins a un menor volum.

Factors que influeixen en la funció cardíaca (bombeig cardíac)

Precàrrega (volum telediastòlic): Volèmia, retorn venós, funció auricular, distensibilitat ventricular,
freqüència cardíaca.
Postcàrrega (tensió parietal): Radi, gruix, volèmia, resistències perifèriques.
Contractilitat (inotropisme = força): Massa contràctil, pH, Ca++, inotròpics + i -.

Factors que regulen el volum sistòlic

Augment precàrrega: augment del retorn venós, del VTD i del VS amb contractilitat constant (Llei F-S).
Augment postcàrrega: augment pressió aòrtica i pressió ventricular, disminució del VS i augment del VTS
amb contractilitat constant.
Augment de contractilitat: Augment tensió i pressió durant sístole i augment de VS i la fracció d’ejecció.

Mecanisme de Frank-Starling
La quantitat de sang que bombeja el cor cada minut està determinada, casi totalment, per la velocitat del
fluix sanguini cap al cor des de les venes, que se denomina retorn venós. El cor, a la vegada, bombeja
automàticament cap a les artèries aquesta sang que li arriba, de manera que puga fluir de nou pel circuit.
Aquesta capacitat intrínseca del cor de adaptar-se a volums creixents de flux sanguini de entrada se
denomina mecanisme de Frank-Starling del cor en honor de Otto Frank i Ernest Starling, dos grans filòsofs
de fa 1 segle. Bàsicament, aquest mecanisme significa que quan més se distén el múscul cardíac durant
l’ompliment, major és la força de contracció i major és la quantitat de sang que bombeja cap a l’aorta.
D’una altra manera, dins dels límits fisiològics el cor bombeja tota la sang procedent de les venes.

Quan una quantitat addicional de sang fluix cap als ventricles, el propi múscul cardíac es distén fins a una
major longitud. Aquest, a la vegada, fa que el múscul es contraga amb més força perquè els filaments
d’actina i miosina són desplaçats cap a un grau més òptim de superposició per a la generació de força. Per
tant, degut al augment de la funció de bomba, bombeja automàticament la sang addicional cap a les
arteries.

A més a més, hi ha altre factor que augmenta la funció de bomba del cor quant augmenta el seu volum. La
distensió de la paret de la aurícula dreta augmenta directament la freqüència cardíaca en un 10-20%; açò
també contribueix a augmentar la quantitat de sang que bombeja cada minut, encara que la seua
contribució és molt menor que la del mecanisme de Frank-Starling.

Corbes de funció ventricular

Manera d’expressar la capacitat funcional dels ventricles de bombejar la sang i són una manera de
expressar el mecanisme de Frank-Starling del cor. A mesura que els ventricles se omplin en resposta a unes
pressions auriculars més altes, se produeix un augment del volum dels dos ventricles i de la força de
contracció del múscul cardíac, el que fa que el cor bombe majors quantitats de sang cap a les artèries.
Corba de treball sistòlic: A mesura que augmenta la pressió auricular de cada un dels costats del cor, el
treball sistòlic de aquest costat augmenta fins assolir el límit de la capacitat de bombeig del ventricle.
Corba de volum ventricular: A mesura que augmenta la pressió auricular dreta i esquerra, també ho fan els
volums ventriculars per minut respectius.

Resumint
En condicions fisiològiques, el cor bombeja tota la sang que li arriba gràcies al mecanisme de Frank-
Starling.
La funció ventricular depèn de la precàrrega i la postcàrrega.
El rendiment del cor a una precàrrega i una postcàrrega derminada ve donat per la contractilitat del
miocardi.
La despesa cardíaca depèn del mecanisme de Frank-Starling i de l’activitat del SNA.