APARELL LOCOMOTOR

TORAX I ABOMEN

- El tòrax es troba molt protegit entre les costelles per tal de protegir el cor i els pulmons
- L’abdomen no està protegit per una estructura dura perquè sinó no ens podem moure d’una
manera còmoda, sinó que es protegeix amb musculatura.
- Esternó: os pla amb tres parts: manubri (superior), cos i apèndix
xifoides (inferior). Els dos primers formen l’angle esternal (on s’agafa la
segona costella
- El cor està envoltat pel pericardi fibrós.
- Costelles: 12 parells de costelles
o 1-7 costelles verdaderes (unió directa amb l’esternó)
o 8-12 costelles falses (sense unió directa)
8-10: unió cartilaginosa anterior amb l’esternó
11-12: no tenen cap unió amb l’esternó (costelles
flotants)
o S’articulen amb les vertebres i amb l’esternó
o 4 parts
Cap: s’articula amb el cos de la vertebra
Coll: entre cap i tuberositat
Tuberositat: s’articula amb la apòfisis transversa de la vertebra
Cos: major part de la costella
o Enganxades amb altres ossos per cartílags: articulacions
Costovertebrals: articulacions costella-vèrtebra
• Caps costes i costotransverses
Costocondrals (fibroses): costella-cartílag costal
Intercondral (sinovials): unió cartílag costal-cartílag
• Costelles 8, 9 i 10 i el costal de la 7
Esternocostals: estèrnum-cartílag costal
• Són unions flexibles per donar elasticitat al tòrax
Esternoclaviculars
Sincondrosis de l’estèrnum

Les venes i nervis i demes

solen anar sota de les
costelles (CANAL COSTAL) i
no per sobre ja que estan
mes protegits així que si
s’ha de fer una punció del
pulmó s’ha de fer per
sobre d’una costella ja que
hi ha menys risc de donar
en una vena, nervi o
arteria
MUSCULATURA RESPIRATORIA
- Diafragma
o Quan s’inspira es troba aplanat (contracció múscul)i al expirar es troba en forma de
de bol invers (relaxació)
Quan inspirem el cor guanya espai i s’estén i al expirar, el diafragma queda
en cúpula i el cor puja.

o La freqüència respiratòria normal en adults és de 15-20/ minut

o Al inspirar, el diafragma provoca un augment de volum dels pulmons i que fa
disminuir la pressió alveolar i interpleura
o Les fibres musculars van en sentit de dalt cap a baix
o Punts de subjecció: tendinosos
Centre frènic -> al centre del
diafragma, les fibres surten
d’aquí formant la imatge de
cúpula
Extrem inferior: encaix al
voltant de la cavitat toràcica
o El cor queda enganxat sobre el centre
frènic pel pericardi
o Enganxat per les vores als pulmons gracies a les pleures
o Múscul esquelètic estriat -> ha de rebre ordres del SN
Innervat pels nervis frènics dret i esquerra
Donen ordres al pericardi (que envolta cor i part superior del diafragma)
Si una persona té un accident que afecta a la part superior de la medul·la a
nivell de la costella 4 no podrà respirar ja que els nervis frènics van per sobre
de la C4 -> no es contraurà el diafragma
o Orificis: per tal de travessar el diafragma i la cavitat abdominal
Esòfag (Tub digestiu): del tòrax al abdomen
• Travessa per l’orifici o hiat esofàgic: part de múscul
• Quan inspirem l’esòfag es tanca -> sinó fos així el contingut de
l’estomac podria sortir (pujar, vomitar-lo...) -> reflux gàstric
• Quan expirem l’esòfag es dilata
Arteria aorta: porta la sang arterial
• Passa per darrere del diafragma -> túnel entre els dos “pilars” del
diagrama -> orifici o hiat aòrtic
• Baixa enganxada a la columna
vertebral
• Surt del ventricle esquerre
formant la crossa o “cayado”

VIST DES DE SOBRE

 de la aorta, quan passa pel tòrax se li diu aorta toràcica i pel
l’abdomen, aorta abdominal
• Vas sanguini més important -> No es pot entretallant pel diagrama ->
ha de arribar a tot arreu del cos
• Protecció: està ven protegida pel diafragma i columna

Vena cava: porta la sang venosa

• Travessa pel centre frènic: el forat es dilata quan inspirem i contreu
quan expirem -> funció de vàlvula per facilitar el bombeig de sang en
sentit contrari a la gravetat
• Dos parts: la superior per sobre del cor i la inferior per sota (que es la
que ajuda el centre frènic)

VIST DES DE SOBRE

o Mediastí: zona central entre els pulmons -> inclou el cor i els seus vasos
 VIST DES DE LA DRETA VS. VISTA ESQUERRA
- Músculs que complementen en la respiració al diafragma
o Inspiració normal i profunda (quan fem exercici)
Procés actiu que depèn de la contracció muscular
60-75% del canvi del volum inspiratori depèn del diafragma
25-40% depèn de:
• Músculs intercostals externs -> 11 parells que aixequen les costelles.
Segueixen la direcció obliqua de dalt a baix
• Escalens -> aixequen la primera i segona costella. 3 a cada cantó
• Els dos anteriors quan es contreuen ajuden a pujar les costelles ->
fan un moviment enfora en direcció lateral
• Esternocleidomastoideos

o Expiració o exhalació
Procés passiu que es realitza sense contracció muscular en condicions
normals, disminueix la capacitat toràcica
Expiració normal: relaxació dels músculs inspiratoris
Expiració profunda: contracció dels músculs expiratoris
 • Músculs intercostals interns: antagonismes dels externs -> es
contrauen i aplanen les
costelles -> direcció obliqua
de baix a dalt. 11 parells
• Músculs abdominals: es
contrauen i tiren les costelles
inferiors endins -> això fa
pujar els intestins i el fetge i
empenyen el diafragma cap
amunt.

Altres músculs que participen amb

MUSCULS ABDOMINALS EN LA RESPIRACIÓ
menor importància
Actuen contenint el desplaçament de les vísceres a la
Músculs serrats menors
inspiració i participa en la expiració forçada
- Superiors: aixequen les costelles
- Oblic major -> més externs
- Inferiors: Ancoratge de costelles
- Oblic menor -> per sota del major
inferiors i flotant per tal de que
- Transvers -> per sota del menor
no es clavin als pulmons al
- Rectes de l’abdomen -> per sota del menor ->
expirar i inspirar
tableta
Múscul quadrat lumbar
 LA COLUMNA VERTEBRAL

- Primeres 7 vertebres: vertebres cervicals

- 12 vertebres toràciques -> articulades amb les costelles
- 5 Vertebres lumbars -> més ample perquè aguanten el pes
- 5 Vertebres del sacre -> fusionades
- 4 del Còccic: final de la cua, fusionades

- Curvatures
o Primàries: des de naixement (convexes)
Cifosis dorsal (curvatura vertebres toràciques)
• Pot ser normal, accentuada (la xepa) o pot ser molt deforme per la
escoliosis (causant convexitat)
Cifosis sacra (curvatura vertebres sacres)
o Secundaries: en adults per tal d’aguantar el pes (còncava)
Lordosis cervical (curvatura vertebres cervicals)
Lordosis lumbar (curvatura vertebres lumbars)
• Pot ser normal (curvatura normal), disminuïda (casi no te curvatura) i
accentuada (en té massa -> passa a vegades per l’embaràs)
- Parts comuns de una vertebra:
o Cos: com més ample, més pes a d’aguantar
o Arc: hi ha un forat anomenat orifici vertebral,
que és per on passa la medul·la espinal
La unió de els orificis vertebrals dona lloc
al conducte raquidi
o Apòfisi espinosa: els petits bultos que notem
o Disc inter-vertebral o anell fibrós: fibrocartílag
entre vertebres -> si es trenca = HERNIA
- Nervis espinals:
o 8 parells de nervis cervicals
o 12 parells de nervis toràcics
o 5 parells de nervis lumbars
o 5 parells de nervis sacres
o 1 parell de nervis coccigis
 o Nervis sacres + lumbars = cua de cavall
- VERTEBRES LUMBARS
o Apòfisis articulars: cartílag hialí
que uneix les vertebres -> cada
vertebra en té 4
o Forat inter-vertebral o de
conjunció: espai entre
vertebres per on surten els
nervis

- VERTEBRES DORSALS O TORACIQUES

o Articulades amb les costelles

- VERTEBRES CERVICALS
o Tenen uns forats als costats (menys la C1 i
C2)
o 1ra vertebra cervical (C1): atles
o Axis: part sortida de l’atles on descansa i
s’enganxa el crani (C2) -> odontoides
o Apòfisis odontoides:
o Forats transversos: forats laterals que es
formen en unir-se les vertebres cervicals i
pel qual hi passa l’arteria vertebral
- VERTEBRES SACRES
o Estan fusionades formant l’os sacre, deixant uns forats per on passen els nervis
o Os còccics: cua molt primitiva
o Hiat sacre: zona al final de l’os sacre per on es pot ficar l’anestesia epidural
 LA EXTREMITAT SUPERIOR

- OSSOS I ARTICULACIONS
o escàpula (omòplat): part superior
de l’esquena
A la part posterior està
dividida per l’espina
escapular, que continua
amb l’acròmion, que
s’articula amb la clavícula
(no té cavitat medul·lar)
L’aprofitis coracoides és la
unió de molts músculs
S’articula amb l’húmer per la
cavitat glenoidea, que és molt
plana i per això té tendència a
luxar-se, tot i tenir molt moviment
-> Articulació esferoide (recoberta
de cartílag hialí i lubrificades amb
líquid sinovial)
• Pot fer moviments de
flexió, extensió, rotació
lateral i medial , abducció
o Húmer:
Epífisis proximal o superior
• Cap rodó, amb
prominències formades
pel tròquiter i troquí
Coll quirúrgic: unió entre diàfisis i la epífisis superior
Part final formada per l’epicòndil lateral i medial, que s’uneix amb el cúbit i el
radi
o Cúbit i radi: formen junts una unitat funcional
S’uneixen entre ells i cada un d’ells amb el
húmer (3 articulacions), que comparteixen
cavitat sinovial -> cèl·lules de teixit conjuntiu
• Apòfisis coronoides: prominència
del cúbit
• Olècranon: cap del colze
 Les articulacions radio-cubital proximal (superior) i distal (inferior) formen
una unitat funcional de forma que el radi rota sobre el cúbit i no es poden
moure un sense l’altre
Entre els dos hi ha una membrana interòssia fibrosa que connecta les vores
de les diàfisis dels dos ossos
Apòfisis estiloides lateral i medial: llocs on cúbit i radi, respectivament
s’articulen amb el carp
Articulació del canell: articulació radio-carpiana (s’articula també el cúbit
però principalment e radi)
• NO POT FER ROTACIÓ degut a la seva forma d’elipse
o Carp: conjunt d’ossets en el principi de la ma i el canell
Articulació carpo-metacarpiana: unió entre la ma en si i els dits
• Totes tenen poc moviment menys la del polze, que pot fer tots
aquests moviments:

• Articulació metacarpofalàngica: amb les falanges

• Articulacions falàngiques: als dits que tenen tres falanges

- ARTERIES
o Porten oxigen i metabòlits
o Diferenciem troncs i “arteries”: els
troncs son arteries que neixen en el
cor i es divideixen en dos en algun
moment
o Arteria subclàvia canvia el nom
Axil·lar: pas axil·la
Branquial: pas bíceps
braquial, al cantó de l’húmer
• Per la part interior
per tal de protegir-la
Cubital: pas cúbit
Radial: pas radi
• Forma el canal radial, on és molt fàcil trobar el pols, agafant com a
referencia el tendó del palmar major
La cubital i radial es divideixen formant l’arc palmar superficial
- VENES
o Retorna la sang amb residus al cor
o Com més lluny del cor, més n’hi ha i es van fusionant a mesura que s’apropen
o Venes profundes: no es poden
veure a traves de la pell
Arcs venosos de la palma
de la ma
Venes radials
Venes cubitals
Venes braquials
Vena axil·lar
Vena Subclàvia
Vena jugular interna
Les dos ultimes s’uneixen
formant el tronc venós
braquioencefalic (tan
dret com esquerra)
AMDÓS S’UNEIXEN FORMANT LA VENA CAVA
o Venes superficials: son visibles en la pell
Vena cefàlica: va per fora
Vena basílica: va per dins
Vena mitjana del colze: va pel mig (fosa del colze)
 Les venes en la part del colze (fosa) solen tenir la forma
de M que es veu en la imatge, però hi ha variabilitat en
la població i formen estructures diferents

- NERVIS
o Tots els nervis de la extremitat superior surten del plexe braquial
o Nervi mitja: va descendint per la part anterior (interior) del braç, creua pel colze i allí
es fica a la part externa i al arribar al carp, travessa pel túnel carpià, que de vegades
pot comprimir el nervi (quan es dorm i es nota formigueig)
Transporta la sensibilitat de la cara externa de la palma i els tres primers dits i
meitat del quart, transportant la informació cap al sistema nerviós
o Nervi cubital: passa sempre per la part interna
Passa per sobre del túnel carpià
Transporta la sensibilitat del cinquè i meitat del quart dit, la part interna de la
palma i part de la part interna del canell
o Nervi radial: descens pel compartiment posterior del braç (darrere del húmer)
Produeix el moviment del tríceps braquial i de tots els músculs extensors del
braç i avantbraç
Transporta la sensibilitat de la cara posterior i externa del braç i posterior del
avantbraç i fins i tot de la part superior de la ma per la part superior i canell
 LA EXTREMITAT INFERIOR
- Cintura pelvica
o 2 ossos coxals o ilíacs -> cada un és la fusió de l’ ilion, isquion
i pubis
Estan units amb tendons
S’uneixen a partir de l‘adolescència
La part superior de l’ílion és la cresta ilíaca i s’hi pot
obtenir medul·la òssia
o 1 sacre
o 1 coccigi
o 1 articulació sacroilíaca
o 1 articulació coxofemoral o iliofemoral
Cavitat articular més gran del cos
De tipus sinovial
Molt moviment: flexió/extensió,
abducció/adducció i rotació lateral
o 1 símfisis púbica

- Fèmur
o Extrem superior -> epífisis superior
Cap (bulto gran), trocànter
major i menor
(protuberàncies)
o Diàfisis inclinada per aguantar el pes
del cos
o Extrem inferior -> epífisis inferior amb
bultets anomenats condilis medials i
laterals on entre mig deixa espai per
la ròtula

- Tíbia
o Os gran i intern que s’articula amb el fèmur
o Al extrem superior presenta dos
bultos: la tuberositat medial (interna)
i la lateral (externa) i entre les dues hi
ha la meseta tibial
o Al extrem inferior hi ha un bulto
anomenat mal·lèols interns
- Peroné
o Os extern de la cama amb poca
funció de suport, sinó per subjectar
músculs
o Al extrem inferior hi ha un bulto
anomenat mal·lèols extern, igual que
la tíbia
o Articulació tibio-peronea o femoro-tibial
Moviment de flexió i extensió i una mica de rotació quan està doblegat
o Articulació tibio-tarsiana -> amb el peu, moviments de flexió dorsal i flexió plantar
- Articulació del genoll
o Lubricada amb líquid sinovial i
coberta amb cartílag hialí
o Connecta extrem inferior del
fèmur i el superior de la tíbia
o Formada per dos meniscs, un
lateral (C més tancada) i un
medial (C més oberta)
o El menisc lateral es sol lesionar
més
o Lligaments creuats: dos bandes que es troben
dins de la càpsula articular entre meniscs
Hi ha un posterior, que neix més darrere
i acaba davant i un anterior, que fa el
contrari
o Lligament colateral peroneu o extern -> el que
està extern
o Lligament colateral tibial o intern -> el que està
intern
o Ròtula: os semoideu -> queda inclosa dins del tendó rotulià que surt del quàdriceps
o Bursitis -> inflamació de bosses sinovials, molt comuns en aquesta articulació

- ARTERIES
o L’arteria aorta abdominal a nivell de L4
es divideix amb les arteries ilíaques
primitives, dreta i esquerra
o Més a baix, arteria ilíaca externa i
internes, tan dretes com esquerres
o Al passar per sota del lligament inguinal
s’anomenen arteries femoral, que
travessa tot el triangle d’escarpa i està recoberta per la fàscia lata, teixit conjuntiu
dens regular que recobreix els músculs de la cuixa
o Al nivell del genoll es transforma amb l’arteria poplítia
o Al travessar la fosa poplítia (forat per darrere del genoll) es divideix en arteria tibial
anterior i posterior
o L’anterior canvia de nom al turmell i es diu arteria dorsal pèdia
o La posterior es divideix en les arteries plantars

- VENES
o Profundes
Venes profundes de les plantes del peu
Vena tibial anterior i posterior
Vena poplítia
Vena femoral
Vena ilíaca externa i interna
Vena ilíaca primitiva
Vena cava inferior
o Superficials
 Arc venós dorsal
Vena safena menor o externa -> vena per darrere de la cama -> desemboca la
vena política
Vena safena major o interna -> per la part interna -> desemboca a la vena
femoral a la part del triangle
Necessiten vàlvules venoses per pujar la sang, quan aquetes són insuficients
surten les varius
També s’ajuden de la musculatura de la cama per pujar la sang

- NERVIS
o Plexe lumbo-sacre
Nervi femoral: descens per la pelvis i dona moviment i transporta la
sensibilitat als músculs de la cuixa i a la part anterior interna de la cama i el
dit gros
Nervi ciàtic major: nervi més gran de tot el cos, surt per la pelvis per la part
posterior i travessa la escotadura ciàtica major i per sota del múscul
piramidal o piriforme (que si l’obstrueix es dona la ciàtica) i penetra pel gluti,
rebent la sensibilitat a tots els músculs posteriors
Nervi ciàtic popliti intern o tibial posterior: divisió del ciàtic major que
descens per la part posterior de la cama, transportant la sensibilitat
d’aquesta part i de la palma i els flexors dels dits del peu
Nervi ciàtic popliti extern o peroneu: va envoltant el coll del peroné, és molt
vulnerable degut a la seva localització. Innerva la cara externa de la cama i
del dors del peu i els extensors dels dits del peu
- Triangle d’escarpa o femoral -> tapat per la fàscia lata

- Injecció intramuscular
o Gluti -> s’ha de dividir el gluti en 4
quadrants i la zona segura és el quadrant
superior dret (extern)
o Deltoides -> hombro
o Múscul vasto-lateral del quàdriceps
 ALTRES

PLANS DE TALLS

NOMENCLATURA

- Proximal: més proper al punt d’origen

d’un vas, nervi, extremitat...
- Distal: més llunyà del punt d’origen
- Superficial: més prop de la superfície
de la pell
- Profund: més llunyà de la pell
- Intern: més a prop del centre d’un
òrgan o cavitat
- Extern: més lluny del centre
- Homolateral o ipsilateral: del mateix
cantó del cos
- Contralateral: del cantó oposat
ZONES ABDOMINALS

1-Regió ilíaca (inguinal) esquerra

2-Regió hipogàstrica
3-Regió ilíaca (inguinal) dreta
4-Regió lumbar esquerra (flanc
esquerre)
5-Regió umbilical
6-Regió lumbar dreta (flanc dret)
7-hipocondri esquerre
8-Regió epigàstrica
9-Hipocondri dret
VERTEBRES TORACIQUES

1-Forat vertebral
2-Llamina
3-Pedicle
4-Cos
5-Carilla articular inferior
6-Apofisis espinosa
7-Escoltadura vertebral inferior
8-Carilla articular costal

VERTEBRA LUMBAR
1-Cos
2-Forat vertebral
3-Pedicle
4-Apofisis transversa
5-Llamina
6-Apofisis espinosa
VERTEBRES LUMBARS

1-Anell fibrós
2-Nucli polpós
3-Disc inter-vertebral
4-Apofisis articular inferior
5-Escodatura vertebral
inferior
6-Forat de conjunció
7-Escodatura vertebral
superior

VERTEBRES CERVICALS

1-Cos
2-Apofisis transversa
3-Forat transvers
4-Pedicle
5-Llamina
6-Adipos odontoides
7-Apofisis espinoses

COLZE

1-Cóndil (húmer)
2-Cap del radi
3-Coll del radi
4-Olécranon (cúbit)
5-Fosa del olecranon
6-Epicóndili lateral
1-Lligament creuat anterior
2-Lligament colateral peroneu
3-Menisc lateral
4-Lligament colateral tibial
5-Lligament creuat posterior
 MUSCULATURA

EXTREMITAT SUPERIOR

- (1) Múscul supra-espinos: va des de la fosa

supraespinosa fins al tròquiter, abduint
l’húmer i ajudant a estabilitzar l’articulació
del hombro
- (2) Múscul redó major: des del dorsal de
l’escàpula fins la cara anterior de l’húmer,
ajudant a rotar medialment l’húmer
- (3) Múscul redó menor: des del límit lateral
de l’escàpula fins al tròquiter per tal de
rotar lateralment l’húmer i estabilitzar
l’articulació de l’hombro
- (4) Múscul Infraespinós: des de la fosa
infraespinosa fins al tròquiter per ajudar a
rotar lateralment a l´húmer i estabilitzar
l’articulació de l’hombro
- (5) Tríceps braquial: des de la cara
posterior de l’húmer fins al olècranon per
tal d’estendre el colze
- Múscul subescapular: des de la cara
anterior de l’escàpula fins el troquín, per
tal de ajudar a rotar medialment a l’húmer
i a estabilitzar l’articulació del hombro
- Bíceps braquial: des de la apòfisis
coracoides fins al radi per tal de poder flexionar el colze i supina l’avantbraç
- Manguito de rotadors: supraespinos + infraespinos + redó menor + subescapular + tròquiter

1-M. redó menor

2-M. supraespinos
3-M. infraespinos
4-M. redó major

5-M. subescapular

EXTREMITAT INFERIOIR

- Psoes ilíac: composat pel psoes major i el múscul ilíac, que va des de l’ultima vertebra dorsal,
les 5 lumbars... fins al trocànter menor per tal de flexionar l’articulació de la cadera i
estabilitzar el tronc sobre la cuixa
- Gluti major: és el múscul més gran del cos, que forma una massa gran sobre l’ísquium quan
el fèmur s’extensa. Serveix per flexionar la cuixa en l’articulació de la cadera i rotar
lateralment la cuixa
- Glutis mitjà i menor: abdueixen la cuixa en l’articulació de la cadera, sostenen la pelvis...
- Adductors (mitjà i menor): abdueixen la cuixa en l’articulació de la cadera i roten lateralment
el fèmur
- Múscul semi-tendinós: flexionen la cama en l’articulació del genoll i estenen el fèmur en
l’articulació de la cadera
- Bíceps femoral o crural: flexiona la
cama en l’articulació del genoll i la
seva porció llarga estén el fèmur en
l’articulació de la cadera
- Quàdriceps femoral o crural: unió del
múscul recte anterior, del vast lateral,
vast medial i vast intermedi. Estén la
cama en l’articulació del genoll
- Tríceps sural: format pel bíceps sural
(els bessons) i el múscul soleu. Estén
l’articulació del turmell

1- Múscul gluti mitjà

2-Múscul gluti major
3-Múscul bíceps femoral (porció llarga)
4-Fosa poplítia
5-Músculs bessons
6-Múscul semi-membranós
7-Múscul semi-tendinós