El sistema cardiopulmonar

Victoria Brito
Enrique Llorca
 1. Sistema respiratori (pàgines 3-8)

2. Sistema cardiovascular (pàgines

Índex
9-18)

3. Sistema limfàtic (pàgines 19-22)

4. Aparell fonador (23, 30)

 Sistema respiratori
➔ Anatomia i Fisiologia de l’aparell respiratori

➔ Vies respiratòries i pulmons

➔ El procés respiratori

➔ Ventilació pulmonar

➔ L’intercanvi de gasos

➔ Adaptacions i beneficis respiratoris a l’exercici físic

 Anatomia i Fisiologia de l’aparell respiratori
S’encarrega de l'intercanvi de gasos

Capta oxigen de l'aire i el passa a la Arreplega de la sang el diòxid de

sang perquè aquesta el transporte a carboni per expulsar-lo a l’exterior.
totes les cèl·lules

Format per

Les vies respiratòries: els conductes Els pulmons: on es fa l’intercanvi de

que arrepleguen l’aire. gasos entre la sang i l’aire
 Vies respiratòries i pulmons
➔ Punt de partida de l’aire Pulmons
➔ Abundant capil·lars que ajuden a calfar
Fosses nasals millor l’aire
➔ Comuniquen amb la faringe Contenen teixits que els permeten unflar-se i desunflar-se
sense perdre la seua forma
➔ Zona de pas a les vies digestiva i respiratòria
Faringe ➔ Conté les amígdales, encarregades de produir
glòbuls blancs

Tràquea ➔ En l’interior hi ha mucus (atrapa partícules

estranyes de l'aire) i els cilis (desplacen el mucus
amb impureses cap a la faringe)

Bronquis i bronquíols ➔ La tràquea presenta dos bronquis,

cada un dels qual penetra en un
pulmó i es ramifica en bronquíols
 Procés respiratori
1. L'aire entra pel nas
2. És conduït a través de les vies respiratòries fins als alvèols
3. Es produeix l'intercanvi de gasos.

El pas d’un gas d’un lloc a un altre es fa per difusió:

- L’oxigen passa a la sang per a ser transportat a totes les

cèl·lules.
- El diòxid de carboni de la sang passa als alvèols on es mescla
amb l’aire que hi ha i és expulsat en l’espiració.

Ventilació pulmonar
Per a que l’intercanvi de gasos tinga lloc de manera efectiva, l’aire dels alvèols ha de renovar-se constantment,
aquest procés s’anomena ventilació pulmonar.
L’intercanvi de gasos

Dues etapes

Inspiració Espiració

- L’aire penetra en els pulmons, la caixa - L’aire ix dels pulmons, el

toràcica augmenta de volum i el diafragma es relaxa i la caixa
diafragma es contrau, s’aplana i baixa. toràcica minva de volum.
 Adaptacions respiratòries a l’exercici físic
Paràmetres que es veuen modificats

El volum pulmonar

La capacitat respiratòria màxima

El consum d'oxigen La musculatura que rodetja els

pulmons i en conseqüència
l'augment de la capacitat pulmonar
 Sistema cardiovascular
➔ El sistema circulatori sanguini

➔ El cor

➔ Els vasos sanguinis

➔ Fisiologia cardiaca

➔ Adaptacions i beneficis cardiovasculars a l'exercici físic

➔ Sistema cardiovascular

➔ Hàbits saludables
 Sistema circulatori sanguini
Format per

Cor Vasos sanguinis Sang

Funcions:
Transportar substàncies Defensar l’organisme Mantenir l'homeòstasi

Les cèl·lules encarregades Les cèl·lules encarregades de La sang regula el volum,

de dur-lo a terme són els dur-lo a terme són els glòbuls la temperatura i el pH
glòbuls vermells. blancs. D'altra banda, les dels fluids corporals.
plaquetes també defensen
evitant hemorràgies.
 El cor
Òrgan essencial del sistema circulatori amb Format per dos bombes
la funció principal de bombejar la sang.

La part dreta s'encarrega de La part esquerra ho fa a la resta dels

bombar sang pobra en oxigen als òrgans del nostre cos.
pulmons.

Format per:
Paret cardíaca Cavitats cardíaques

Pericardi, miocardi i 2 cavitats superiors 2 cavitats inferiors (de

endocardi (receptores) bombament)
 La sang circula des del cor cap a la
resta dels òrgans (sang centrífuga)

3 capes:
- La túnica adventicia
Artèries Formades per
- La túnica mitjana
- La túnica interna

Les seues parets són molt

Els vasos sanguinis

elàstiques

La sang circula des dels òrgans fins al

Venes
cor (sang centrípeta)
Estructura
Iguals a les artèries però
menys elàstiques

Vasos molt prims que permiteixen l’intercanvi de

Capil·lars
substàncies amb els teixits a través de la seua paret.
Fisiologia cardiaca
1. Aurícula dreta
2. Aurícula esquerra
3. Vena cava superior
4. Aorta
5. Arteria pulmonar superior
6. Venes pulmonars superior i inferiors esquerres
7. Válvula mitral
8. Válvula aórtica
9. Ventrícle esquerre
10. Ventrícle dret
11. Vena cava inferior
12. Válvula tricúspide
13. Válvula pulmonar
Fisiologia cardiaca
 Sistema cardiovascular
Dels més importants del Que tinga un bon
Format per
cos funcionament

Encara que alguns no li Hem de cuidar-lo un El cor i els vasos

donen la importància que poc, i mantindre uns sanguinis: artèries,
mereix, del seu bon hàbits saludables per venes i capil·lars.
funcionament depenen a poder evitar alguns
molts processos vitals. problemes.
 Adaptacions cardiovasculars a l’exercici físic
Sistema circulatori

Adaptable al tipus També es produeix una major

d’exercici. densitat de capil·lars sanguinis.

Major reg sanguini en els Augment del diàmetre de les

òrgans més activats. artèries i de les venes.
Paràmetres que es veuen
afectats: la freqüència
cardíaca, la tensió arterial, el
número de glòbuls rojos, etc.
 Hàbits saludables
Fer exercici físic per a cuidar - L'activitat física exerceix beneficis directes sobre
1 la salut cardiovascular.
el sistema cardiorespiratori.

- Seguir uns hàbits saludas pot evitar l’aparició

Mantenir una alimentació
2 sana i equilibrada.
de: el colesterol alt, la pressió arterial
descontrolada i l'excés de pes.
- És destacable l'impacte negatiu del consum de
Limitar el consum tabac, l’'alcohol pot consumir-se amb moderació,
3 d'alcohol i tabac.
però un consum excessiu d'alcohol és altament
perillós.

- Menjar peix favoreix a l’incrementació d’omega 3.

Incrementar el consum
4 d'omega 3.
- El recomanat és menjar peix cinc vegades a la
setmana.
 Hàbits saludables
- Mantindre un pes inadequat afecta de manera
Mantindre un pes
5 saludable.
negativa a la salut del cor, el sistema circulatori
i el cervell.

- L'ansietat i l'estrés són dos factors que també

Practicar tècniques de poden afectar.
6 relaxació. - És primordial fer activitats relaxants i plaents.
Sistema limfàtic
➔ El sistema limfàtic
➔ El medi intern
➔ Composició i funcions
➔ La sang
➔ Composició i funcions
 El sistema limfàtic
Constituït per

Capil·lars limfàtics

Formen Hi entra

Venes limfàtiques Plasma limfàtic

Desemboquen en
Conduït fins a la sang
Venes sanguinies

Intercanvi continu
Els ganglis limfàtics són uns òrgans que alliberen limfòcits al plasma
limfàtic.

Es localitzen en les axil·les, l’engonal i el coll

 El medi intern
Les cèl·lules de qualsevol organisme viuen en un medi del qual obtenen tots els nutrients que necessiten. En el
cas dels organismes pluricel·lulars (com l'ésser humà) aquest medi s’anomena medi intern.

Composició i funcions
Format per
Què passaria si
la sang deixa de
circular?

Plasma intersticial Sang Limfa El plasma no podria

renovar-se, no arribarien
els nutrients que aprofiten
d'aliment a les cèl·lules,
Ha de renovar-se Circula de manera contínua per tot l’organisme
i subministra els nous nutrients al mateix fent que aquestes puguen
contínuament
temps que retira els productes d’excreció arribar a morir.
 la sang 5,5 L
aprox.
Quantitat de sang que
circula per el cos humà

Líquid viscós que recorre l’interior dels conductes de l’aparell circulatori

Composició i funcions Transporta hormones i oxigen a les cèl·lules.

Arreplega els productes de rebuig formats en

el metabolisme.

Transporta hormones.

Participa en la regulació de la temperatura.

Plasma sanguini Cèl·lules sanguínies Intervé en la defensa de l’organisme contra

infeccions.
La sang té mecanismes per evitar-ne la pèrdua
quan es trenca un vas conductor.
 Aparell Fonador
➔ Què és l’aparell fonador.

➔ Anatomia i funcionament.

➔ Coordinació de la fonació.

➔ Principals patologíes del sistema cardiopulmonar.

➔ Disfonies funcionals.
 Aparell Fonador
- Conjunt d'òrgans del cos humà
encarregat de generar i ampliar el
so que es produeix al parlar.

- Hi ha òrgans que intervenen en

l’aparell fonador i a més serveixen
per a altres funcions com a part
del sistema respiratori o digestiu.

- Sense l’aparell fonador no ens

podriem comunicar.
 Anatomia i funcionament
Òrgans que componen Funcionament
l'aparell fonador

Sistema de fonació Sistema d'articulació

Sistema respiratori: Aparell digestiu:

Els pulmons, els bronquis, les dents, llavis,

la tràquea i la laringe llengua, paladar,
glotis.
 Coordinació de la fonació
Per a una correcta
emissió de la veu

Es busca:
Educar la respiració perquè siga eficaç.
conseguir un màxim
rendiment amb el
mínim esforç i sense Augmentar l'elasticitat de les cordes vocals i
causar patologies. el seu correcte funcionament.

Augmentar l'agilitat i elasticitat dels òrgans de

Per a aconseguir
l’anterior és molt l'articulació i de les cavitats de ressonància.
important realitzar Objectius que
totes les fases de la tractem
producció del so amb d’aconseguir
la tècnica apropiada.
 Coordinació de la fonació
Durant el cant

La posició del cos. Els músculs del cos han Fer prèviament exercicis
d'estar el més relaxats de relaxació.
possibles.

*Tècnica cost-diafragmàtica.* *Respiració abdominal

o diafragmàtica.*

*Respiració toràcica o costal.*

Principals patologíes del sistema cardiopulmonar
Inflamació de la laringe.
Laringitis

Es caracteritza per ronquera,dolor en engolir o dolor

Càncer de laringe irradiat a una oïda.

Bronquitis aguda És una inflamació de l'arbre traqueobronquial.

Principals patologíes del sistema cardiopulmonar
Infecció aguda dels alvèols. La causa més freqüent és
Pneumonia una bactería, el pneumococ, encara que pot causar-la
altres bacteris, virus, fongs o protozous.
És una infecció respiratòria, que sol confondre's amb
Rinofaringitis els costipats normals.

És la bronquitis que dura almenys tres mesos

Bronquitis crònica a l'any durant dos anys successius. és una
inflamació dels bronquis.
És una malaltia crònica obstructiva de les vies
aèries, en la qual es presenta un estrenyiment
Asma
dels bronquis.

És un tumor maligne que prolifera

Càncer de pulmó
directament en el teixit pulmonar
 Disfonies funcionals
Disfonia: quan existeix un
problema en les cordes
vocals, la vibració és
defectuosa i la veu ix
alterada.
Degudes a sobreesforços vocals,
dolenta tècnica vocal, fatiga... :
- Nòduls.
- Pòlips.
- Paràlisi de les cordes vocals.
- Laringitis aguda.