Pere Agustin Piguillem C.

Biomèdiques Curs 2017/18

TEMA 4 – BIOFÍSICA DE LA CIRCULACIÓ SANGUÍNEA

ESTRUCTURA CIRCUIT CARDIOVASCULAR

COR: (doble bomba sincrònica que expulsa la sang de

forma intemitent)

- Cabal sanguini (aprox. constant en repòs)

- Circuit amb resistència (dificultat de la sang a circular) variable

_____________________________________________________________________________

𝑭𝒚
Pressió = 𝑨

La pressió es manifesta perpendicularment a la superfície de les parets dels vasos sanguinis

𝑭𝒚·𝒉 𝑬
Pressió = =
𝑨·𝒉 𝑽
 Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

Pressió exercida per un fluid en repòs: llei de Pascal

Els punts que es troben en el mateix pla horitzontal tenen la mateixa pressió.
La pressió hidrostàtica depèn de la profunditat:

P només depèn de la profunditat, de Pext, de densitat i de g. No depen de la forma, ni de la

massa total, ni del volum del fluid...

Si mesurem per exemple la pressió d’una artèria del peu, haurem de prendre com a referència
de pressió la del cor (Pa), la densitat de la sang (kg/m3), la gravetat (m/s2), i la distància del cor
al peu (m). El resultat surt en Pa.

Tots els punts en una mateixa superfície horitzontal tenen la mateixa pressió
P1 = P2 = P3 = P4

Sense saber-nos les quivalències, podem saber la pressió en mmHg amb el producte

mmHg = quina pressió exerceix un mil·limetre de mercuri

cmH2O = quina pressió exerceix un centímetre d’aigua
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

La pressió de la sang és manomètrica (és relativa a la pressió atmosfèrica)

Psang mesurada = P interna – Pext (atm)

P manomètrica = 0 → la pressió interna és igual a la atmosfèrica

P manomètrica < 0 → la pressió interna és menor a la atmosfèrica

HIDRODINÀMICA (EQUACIÓ DE CONTINUÏTAT)

Cabal (Q): volum de líquid que travessa una secció A per unitat de temps

Q (m3/s)

Secció disminueix – Velocitat augmenta

Secció igual – Velocitat igual
Secció augmenta – Velocitat disminueix

(llei vàlida per a fluids reals i ideals)

Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

TUBS BIFURCATS:

A1 · v1 = 2 · A1 · v2
Quan el tub es bifurca, el cabal es divideix i la velocitat disminueix

1
v = v1
2

El cabal de l’aorta s’haurà de repartir per tots els capil·lars.

La secció total dels capil·lars és enorme, per tant la velocitat als capil·lars es molt baixa, fet que
és essencial als organismes
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

PRESSIONS IMPLICADES EN EL MOVIMENT D’UN LÍQUID

**Condicions: densitat = ctn ; flux laminar ; ideal (no roçament)

Considerem el tub inclinat ple de líquid:

*L’energia de pressió la exerceix el cor

 Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

CONSERVACIÓ DE
L’ENERGIA

Si dividim cada terme energètic entre el volum, passarem a termes de pressió:

LA P TOTAL (O ENERGIA TOTAL) D’UN FLUID IDEAL QUE CIRCULA PER UN TUB ES MANTÉ CONSTANT

____________________________________________________________________________________

TUB MANOMÈTRIC: permeten visualitzar la pressió que exerceix un líquid en circular per un tub

Pujarà fins que s’iguali la

pressió que exerceix el líquid
que surt amb la que exerceix
el líquid que ha pujat pel tub
manomètric
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

EXEMPLES:

1) LÍQUID EN MOVIMENT (TUB INCLINAT)

2) EFECTE VENTURI (ESTRETAMENT)

v2 > v1 ja que A2 < A1, per tant, p2 < p1

3) EFECTE VENTURI

Pressió hidrostàtica 1 > Pressió hidrostàtica 2 > Pressió hidrostàtica 3 < Pressió hidrostàtica 4...

v1 < v2 < v3 > v4 > v5

Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

APLICACIÓ A VASOS SANGUINIS

Amb l’edat, les artèries:

- Arteriosclerosi: terme general per canvis degeneratius en la paret de les artèries que les fan
menys elàstiques

- Aterosclerosi: acumulació de plaques a les parets

Efecte Venturi (importància fisiològica): amb l’edat a la paret de les artèries es poden formar
plaques ateroscleròtiques

Estenosi: oclusió total del

vas, cabal interromput

Aquest fet d’obrir-se i tancar-se els vasos pot originar trombos (acumulacions de plaques de
colesterol) que taponen els vasos sanguinis, degut a l’erosionament del colesterol al produir-se
el moviment

APLICACIÓ DE BERNOULLI EN LÍQUIDS REALS:

Al circular, sempre hi ha pèrdues d’energia en forma de calor, degut a la viscositat, de manera
que Bernoulli es transforma en una desigualtat

Aquesta calor ve a expenses de la pressió hidrostàtica, i no de la velocitat (pressió cinemàtica)

Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

IMPORTÀNCIA RELATIVA DE LA PHIDROST I PC EN LA CIRCULACIÓ

Pressió hidrostàtica (p)

- Subministrada pel cor al bombejar la sang

- Es perd al llarg del sistema circulatori.
- En repòs, els valors de p a l’aorta, oscil·len entre 80-120 mm Hg
- És el principal component de la pressió al cos humà:
- p aorta: 100 mm Hg
- p artèria pulmonar: 20 mm Hg
- p venes: 2-5 mm Hg

Pressió cinemàtica (½·densitat·v2)

- La seva contribució en repòs és petita:
- pc aorta: 0,5 mm Hg
- pc artèria pulmonar: 1 mm Hg
- pc venes: 0,4 mm Hg
*En la major part del sistema circulatori és despreciable
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

VISCOSITAT
- La viscositat és el paràmetre que quantifica la fricció
- Responsable de la pèrdua d’energia i de p en els conductes
- Els líquids mostren resistència al desplaçament, conseqüència de forces de fricció que
s’oposen al moviment

Degut a la viscositat, el líquid a l’interior d’un tub es mou formant capes

concèntriques, amb vmax al centre del tub:

Llei de Poiseuille (règim laminar, newtonià, Q i r ctns.)

a) La Δp és proporcional al Q, en un mateix tub (Δp = pèrdua de pressió)

petita
gran

Δp = pressió inicial – pressió final

La constant de proporcionalitat s’anomena resistència, R, del sistema:

Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

b) Efectes de la pèrdua de p en funció del r del tub

a igualtat de Q: radi petit → Δp gran radi gran → Δp petit

Com més gran és el radi del tub, menys pèrdua de pressió hi ha

Petits canvis en el radi afectaran molt a R i, per tant, a Q

Canvis en el cabal sanguini:

1.- Els vasos petits són els que més contribueixen a la resistència
2.- Petites oclusions arterials, poden tenir efectes dramàtics
3.- La regulació del cabal es duu a terme per vasodilatació i vasoconstricció en arterioles

La pressió arterial pot augmentar com a molt fins a 180-200 mmHg

Per augmentar el cabal sanguini local, es farà una vasodilatació de les arterioles d’aquella zona
(augment del radi) per disminuir la resistència.

En aquest moment, es farà una vasocosntricció de les arterioles d’altres òrgans que en aquell
moment no necessitin tant aport d’oxigen.

Un augment de la pressió arterial augmentaria al cabal global

Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

PRESSIÓ SANGUÍNIA AL LLARG DEL SISTEMA CIRCULATORI

Aquest gràfic no és lineal. La pèrdua de pressió més important es dona a les arterioles ja que la
resistència a les arterioles és més gran
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

Resistències en sèrie (sense ramificacions)

La resistència total és la suma de les resistències individuals – Req = R1 + R2...

Resistències en paral·lel (distribució de cabals)

ΔP = ΔP1 = ΔP2 = ...

Q total = Q1 + Q2 + ...

Aquest fet explicat en el sistema circulatori, ens diu que:

R capilar > R arteriola

n capilars >>> ncarterioles

𝑅 𝑐𝑎𝑝 𝑅 𝑎𝑟𝑡
R eq capilar = <<< R eq arteriola =
𝑛 𝑐𝑎𝑝 𝑛 𝑎𝑟𝑡

PRESSIONS SISTÒLIQUES

La resistència total de la circulació sistemàtica (per òrgans) és més gran que la R de la circulació pulmonar
(la pèrdua de pressió és més gran al circuit sistemàtic)
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

CABAL SANGUINI, LLEI DE POISEUILLE I VISCOSITAT

Cabal sanguini: Directament proporcional a la diferència de pressió i inversament proporcional
a la resistència

Llei de Poiseuille: cabal disminueix quan la resistència augmenta – Resistència al cabal

disminueix quan el diàmetre augmenta

Viscositat: Mesura la dificultat del líquid a circular – En augmentar la viscositat, augmenta la

pressió necessària per circular

RÈGIM DE CIRCULACIÓ TURBULENT

RÈGIM LAMINAR Velocitat RÈGIM TURBULENT

crítica
Es dissipa més energia i la pèrdua de
pressió és més important que al
règim laminar

No compleix la llei de Poiseuille

NÚMERO DE REYNOLDS: Si Nr > 1000 flux turbulent

Si Nr< 1000 flux laminar

*En tub llis

Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

Ara, la majoria de tubs no són llisos (poden tenir vàlvules...)

- Si hi ha imperfeccions, Nr disminueix i apareixen turbulències a velocitats més baixes

Hi ha més probabilitat de haver turbulències on la velocitat i el radi són més grans, és a dir, a
l’AORTA i a l’ARTÈRIA PULMONAR

Podem dir que la llei de Poiseuille excepte a l’aorta i en l’artèria pulmonar

DISTENSIBILITAT VASCULAR
Els vasos sanguínis no són rígids

Influència de les parets vasculars en la circulació de la sang:

(hidrostàtica)

Si Pi > Pext , Ptm > 0 → dilatació

Si Pi < Pext , Ptm < 0 → col·lapse

Generalment, Ptm és més gran que la Pext. Per això ha d’haver una força tensió sobre el
vas que equilibri la pressió transmural

La tensió de la superfície d’un vas sanguini depèn:

- De la seva composició en elastina i colàgen. Causen la tensió elàstica (depèn del radi)
- De la contracció dels músculs llisos que l’envolten. Causen la tensió activa (independent del radi)
Depèn de l’estrés, fred, por...
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

Les venes es deformen amb més facilitat que les artèries (el mateix augment de tensió de la paret, produeix
un augment de radi més gran a les venes).

Per a una mateixa tensió el radi de les venes es major que el de les artèries.

Per a un mateix radi, la paret de les artèries suporta més tensió.

LLEI DE LAPLACE: tensió d’un vas sanguini en funció de la pressió

Els vasos sanguinis experimenten una diferència de pressió entre el seu interior i l’exterior: pressió
transmural, Ptm (Ptm= Pi – Pe > 0)

Sempre haurà d’haver un equilibri entre radi i

tensió per tal de suportar la pressió transmural

A l’augmentar el radi, haurà d’haver més

tensió a les parets per tal de poder
aguantar la pressió

Sempre s’anirà buscant aquest equilibri vascular

Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

EFECTE DEL TO MUSCULAR

Cas a) La tensió activa disminueix

Augmenta la vasodilatació (augmenta el radi)

Cas b) Augment de la tensió activa

Vasoconstircció (disminueix el radi)

Cas c) Augment excessiu de la pressió

Tancament del vas sanguini

EFECTE DE LA PRESSIÓ TRNASMURAL

Si no hi ha canvis en la tensió activa però si en la Ptm

Cas a) Augment pressió per vasoconstricció

Augmenta hipertensió fins a un límit

Cas b) Augment excessiu de pressió

El vas no té tanta capacitat de dilatació → trencament del vas (ANEURISME)

Cas c) Artèria patològica (moltmés distensibles)

No pot exercir tanta tensió per a la pressió
exercida: ANEURISME

1) Ptm crítica de tancament: Valor mínim perquè el

vas no es tanqui
2) Ptm inferior a la crítica de tancament: oclusió del
vas

*Un massatge cardíac ha de generar una pressió

superior a la crítica de tancament
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

Amb l’edat els vasos perden elasticitat

Per mantenir el mateix cabal, les artèries han de tenir el mateix radi.
Si l’artèria és més rígida, la Ptm haurà de ser més elevada, de manera que es produeix la HIPERTENSIÓ

La conseqüència de la pèrdua d’elasticitat és la HIPERTENSIÓ

CAPACITÀNCIA I COMPLIÀNCIA VASCULAR. DISTRIBUCIÓ DE VOLUMS

Per a una determinada Ptm, les artèries

emmagatzemen més volum que les venes

L’augment de volum en augmentar la pressió,

és més gran la de les venes

Capacitància: a capacitat d’emmagatzematge

Compliància: capacitat de deformació

*No podem comparar entre artèries,
arterioles...

Distensibilitat: capacitat de deformació relativa

Els medicaments es donen a les venes perquè són molt més distensibles, de manera que no
augmentem tant la pressió transmural.

Cvenes = 24 Cartèries
V0 venes = 3 V0 artèries
Dvenes = 8 Dartèries
 Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

- Tendència a augmentar V sang d’un vas en augmentar la P de la sang

- Quan més fàcilment s’expandeix un vas, té més compliància
- Venes tenen més capacitància que les artèries
- Sistema venòs té gran compliància i actúa de reservori de sang de l’organisme.

EFECTES DE LA PSOTURA CORPORAL EN LA CIRCULACIÓ

Respecte
quan estem
de peu

P venes: 8 13 8 96
Pere Agustin Piguillem C. Biomèdiques Curs 2017/18

MECANISMES PER COMPENSAR L’AUGMENT DE Ptm EN EXTREMITATS

(la dilatació de les venes acumulen una gran quantitat de sang i hi hauria un dèficit de retorn
venós si no hi haguéssin mecanismes per regular-ho):

- AUGMENT DE LA RÍGIDESA VENOSA, oposant-se a la dilatació

- LIMITACIÓ FÍSICA per la presència d’altres teixits en l’espai extravascular

- BOMBEIG ACTIU mitjançant contracció muscular

- La contracció muscular sobre les venes facilita el moviment de la sang cap al cor.
- Les venes tenen vàlvules en un sentit per impedir el retrocés de la sang.