Biofísica

Colꞏlecció de problemes i qüestions

Proble
emes de Estàtica de
e Fluids

1. Si 6 m3 d’un oli tenen una massa de 5 080 kg, calc

culeu el seu pes específiic (𝛾 𝜌𝑔), densitat i
dennsitat relativa
a.
3 -3 -3
RES: 8
8.30×10 Nm , 0.847 gꞏcm , 0.847

2. Callculeu la dife
erència de pressió
p atmoosfèrica entree la planta baixa
b i l’àtic d’una casa de 20 m
aire és consttant i igual a 1.26 g per littre.
d’alçada, supossant que la densitat de l’a
-3
RES: 2
2.44×10 atm

3. Callculeu la pre
essió sota l'aigua de marr a una profuunditat d’un quilòmetre.
q LLa densitat de
d l'aigua
de mar pot conssiderar-se co onstant i 1.05
5 vegades la
a densitat de l’aigua.
7
RES: P
Pressió absoluta = 1.0391×10 Pa

4. El p
pistó d’un ele
evador hidràulic d’automò òbils té 50 cm
m de diàmettre. Quina pre
ressió, expressada en
Passcals, es neccessita per elevar un cotxxe de 1500 kgk de massa?
4
RES: 7
7.487 × 10 Pa

5. Dettermineu la pressió abso oluta i la pre

essió manom mètrica
del gas de la fiigura, si la densitat
d relattiva del merc
curi és
de 13.6. 2m GAS
S Hg
a  = 107572 P
RES: Pman = 6272 Pa, Pabs Pa

10 cm

A
AIGUA

6. La pressió mannomètrica al centre del d

dipòsit que coonté el aire
uid A és de -1.079ꞏ104 Pa.
líqu P Sabent q que la densitat relativa
del líquid A éss de 1.60, determineu
d lla densitat relativa
r del 3.38 m
líqu
uid B
3.15 m
RES: denssitat relativa == 1 
3.00 m

2.70 m
líquid A líquid B

7. e 100 cm2 i 40
nsidereu un tub en U de branques de
Con 4 cm2. Sobrre les superfíícies lliures tenim dos
èmbols de 5.5 Kg
K i 3 Kg res
spectivamennt. Determine
eu la diferènc
cia entre els nivells d’aigua de les
due
es branques..
RES: 2
20 cm

8. El líquid cefalorraquidi és un
n fluid incolorr
quee protegeix l’encèfal i la medulꞏla a
esppinal de dan nys físics i químics. Ess
podden obtenir mostres del d líquid i
mesurar la seva a pressió miitjançant una a
punnció lumbar.. La punció ó es pot ferr
amb la person na en decúbit lateral o
asssegut. Consiiderem una persona en n
deccúbit lateral on la pressió espinal éss
de 10 mmHg,

a) Q
Quina serà l’a
alçada ha al manòmetre ssabent que s’utilitza
s un flluid de 1.0055 g/mL de de
ensitat?

1
Biofísica
Colꞏlecció de problemes i qüestions

b) Quina serà la pressió si fem la mesura amb la persona asseguda i la part superior del fluid
cefaloraquidi, al cap, es troba a 60 cm per sobre de la punció?

9. Un cub d’1 m3 de 500 kg està surant en aigua. Determineu la longitud h de l'aresta vertical que
resta per sobre del nivell de l'aigua.
RES: h=0.5m

10. Un físic boig ha decidit submergir-se en una piscina plena de mercuri. Quina és la força que
hauria de fer per baixar per l'escala de la piscina fins submergir-se completament? Dades:
massa del físic 63 kg, volum del físic 0.06 m3, densitat relativa del mercuri 13.6
RES: 7.38 kN

11. Un animal té una massa de 467 g. Quan l'introduïm en l'aigua el seu pes aparent és equivalent a
una massa de 34 g. Determineu la seva densitat en funció de la densitat de l'aigua.
RES: 1.079

12. Considereu que la densitat mitjana dels teixits d’un peix, sense considerar la bufeta natatòria, és
de 1050 kg/m3, i la densitat de l’aigua de mar és de 1025 kg/m3. Per un peix de 2 kg, quin haurà
de ser el volum de la bufeta natatòria?
3
RES: 46.5 cm

13. La bufeta natatòria en els peixos marins ocupa aproximadament un 2.5 % del volum del
peix.
(a) Quina és la densitat del peix sense considerar la bufeta natatòria?
(b) En ordre de magnitud, quin percentatge de volum ocuparà la bufeta en un peix d’aigua dolça?
Dada: densitat de l’aigua de mar 1027 .

14. Un peix està nedant a 10 m de fondària. En un determinat moment baixa nedant fins 20 m de
fondària. Com haurà variat el volum de la bufeta natatòria? Avalueu l’ordre de magnitud
d’aquesta variació (ΔV/V). Ha variat la densitat mitjana del peix? Ha augmentat o ha disminuït?
Per poder restar a 20 m de fondària de forma estable, hem d’introduir o extreure gas de la
bufeta?
RES: El volum disminueix; ΔV/V = 1/3; la densitat mitjana augmenta; cal introduir gas a la bufeta

15. Determineu l’energia superficial d'una bombolla de sabó (tensió superficial 0.042 Nm-1) de 4 cm
de diàmetre.
-4
RES: 4.22×10 J

16. Una gota d’aigua té un diàmetre de 0.2 mm. Calculeu la sobrepressió al seu interior.
RES: 1460 Pa

17. Un líquid de densitat 0.83 g/cm3 forma un angle de 75º quan està en contacte amb vidre. Sabent
que aquest líquid ascendeix 17 mm en un tub de vidre d’1.4 mm de diàmetre, calculeu la tensió
superficial del líquid.
-1
RES: 187 dyn cm

18. Calculeu l’energia superficial total d'una bombolla de sabó esfèrica de 3 cm de diàmetre,
considereu σ = 30 dyn/cm. Expresseu el resultat en el sistema internacional d’unitats.
-4
RES: 1.70×10 J

19. A quina alçada pujarà l’aigua per un tub de vidre de 10-3 m de radi? Dades: Angle de contacte
aigua-vidre = 0°, σ (aigua) = 7,28 × 10-2 N/m1
RES: 15 mm

20. Un peix està nedant a una fondària de 10 cm. Calculeu quina és la pressió a l’interior d’una
bombolla d’aire d’1 cm de diàmetre que acaba d’expulsar el peix. Indiqueu el resultat en pressió
manomètrica (respecte la superfície de l’aigua) i en pressió absoluta.
RES: Pmanomètrica = 1009.2 Pa ; Pabsoluta = 102.3 kPa

2
Biofísica
Colꞏlecció de problemes i qüestions

21. Un arbre té tubbs de xilema niforme de 2 x 10-4 mm de radi. Si la tensió

a de forma cilíndrica un
sup
perficial és 0.05
0 N/m i l'angle de ccontacte 45o, quina alça
ada pot pujaar l’aigua de
egut a la
cap
pilꞏlaritat?
RES: 3
36 m

22. Ava alueu el diàmetre que haurien

h de ttenir els cap
pilꞏlars del xilema
x d’un pi gegant de 100 m
d’alçada si la te
ensió superficial fos l’úniica responsa
able de l’asccens de la saaba fins a la a copa de
l’arbre. Compa areu el resulltat amb un a mesura experimental
e que ens d óna un diàm metre de
2.5×10-5 m. Pod deu considerrar la saba ccom a un líqu al 73×10-3
uid similar a l’aigua (tenssió superficia
N/mm, angle de contacte
c 0º, densitat
d 1000 0 kg/m3).
RES: 0
0.3

PROBLE
EMES D’EXA
AMEN
23. L'esstalagmòmetre és un aparella que ens perme et
mesurar d'una forma senzilla la tensió ssuperficial de e
uids. Consissteix en un tub amb
líqu b un volum m
conntingut 𝑉 do onat pels dos senyals d d'enràs (A,B)).
L'exxperiment co onsisteix en colꞏlocar el tub vertical i
commptar el nom mbre de gotes que es formen a la a
sorrtida del tub fins
f que s'haa consumit to ot el volum dee
líqu
uid.
Sigui 𝜎, la tensió superficiial d'un líquiid, ρ la seva a
dennsitat i 𝑉 el volum
v contin
ngut en l'esta alagmòmetre e.
Sigui 𝑛 el nomb bre de gotes corresponen nt al volum 𝑉.
𝑉 Cada gota està subjectta a la vora del
d tub tal
om s'indica a la figura. Quan
i co Q el pes d
de la gota és
é suficientment gran com m per vènceer la força
vincculada amb la tensió superficial (R R), la gota es
e desprendrà de la voora del tub i caurà, i
commençarà a fo ormar-se la gota següent .
(a) Considerem m dos líquidss amb tensio ons superficiials 𝜎 i 𝜎 , on
o 𝜎 𝜎.QQuin dels doos líquids
formarà mé és gotes? Jus stifiqueu la re
esposta.
(b) Quan fem la mesura am mb aigua a 1 15 ℃, es proodueixen 22 gotes. Quann fem la mes sura amb
alcohol se’nn produeixen n 55. Calcul eu la tensió superficial ded l’alcohol sabent que la tensió
é 𝜎
superficial de l’aigua és 72.75 𝑚𝑁/𝑚 i la densitat relativa dee l’alcohol a 15oC és
7
0.79.
-1
RES: E
El líquid 2; 22.99 mNꞏm .

24. En el reflex tusssigen s’expu

ulsen a l’exte
erior un grann nombre de e gotetes de diverses grandàries.
Perr una gota ded 5 μm de diàmetre, sa abent que la a tensió supperficial del ffluid és de l’ordre de
0.025 N/m, calcculeu: (a) quina és l’enerrgia superficial per unitatt de massa dde la gota, i (b) quina
és la pressió manomètrica a l’interior de
e la gota. Dadda: 𝜌 10000 𝑘𝑔 𝑚 .
-1
RES: 30 J kg ; 20000 Pa
a

25. Enn practicar busseig es parla de flotabilitat

possitiva quan l’empenta és més gran q ue el pes,
de flotabilitat ne
egativa quan n l’empenta és inferior
al p
pes i de flota abilitat neutrre quan l’em
mpenta i el
pess són iguals.. Per aconse eguir flotabiliitat neutre
els bussos utilittzen llasts metàlꞏlics. A laa figura es
mostra la masssa de llast a utilitzar, bu ussejant a
pulmó lliure sense equip de neo oprè, per
acoonseguir flotabilitat neutre n a diferents
fondàries.
a) P
Per entendre e aquest com mportament, ccalculeu com mons (inicialment 5.5
m varia el volum dels pulm
L) qquan ens trrobem a 15 m de fond dària en aigua salada (𝜌 ( 1030 kgg/𝑚 ). Considereu la
tem
mperatura con nstant.

3
Biofísica
Colꞏlecció de problemes i qüestions

b) M
Mirant la figu
ura, quina éss, aproximad dament, la densitat
d global del bus seense llast a 15 m de
fond
dària? Justifiiqueu com i per
p què ha vvariat la denssitat global de
el bus durantt el descens.
c) E
En aigua dolçça els pesos a utilitzar se
eran més gra
ans o més pe etits? Justifiqqueu la respo
osta.
Dadda: 𝑃 1..013 10 𝑃𝑎𝑎

pink snapperr (Pagrus auratus) és un dels peixos importants

26. El p
en la pesca de el sud d’Aus stràlia. La ddensitat de l’animal
l és
aprroximadamen nt la mateixa a que la de l’aigua de marm (1.026
g/m
mL). La seva bufeta natattòria, quan l’’individu estàà adaptat a
pressió exterrior, ocupa aproximadam
la p ment el 4.2 % del volum
del seu cos. Pe er regular la fondària on es mou té la a capacitat,
a seva bufeta natatòria, de secreta r o reabsorb
a la bir gas. La
buffeta és imperrmeable als gasos excep pte en dos punts;
p un on es produeixx la secreció i una altra
zonna on tenim l’absorció. LaL secreció d de gas es re
ealitza a trav
vés d’una xaarxa densa d’intercanvi
d
gassós a contra acorrent, de venes i arrtèries (rete mirabile, en n català: xa rxa meravelllosa), que
acoonsegueix so obresaturar la concentracció d’oxigen als capilꞏlars s arterials i pposteriormen
nt transferir
aquuest oxigen a la bufeta natatòria a un n ritme de 0.027 mL kg-1 min-1. La reaabsorció de l’oxigen és
pro
odueix simple ement per difusió a un rritme de 0.309 mL kg-1 min-1. Aquessts cabals no o varien ni
amb la pressió ó, ni amb la temperatura a. D’aquestaa manera el pink snappper pot regullar la seva
dennsitat i adaptar-se al mo oviment a differents fondàries o pres ssions. Un coop s’ha ada aptat a una
pre
essió es pot moure
m amb facilitat
f en unn rang de fon
ndàries (free vertical rangge, FVR). Ex xisteix poca
info
ormació sobrre les variaciions de presssió correspo onents al FVR R, es coneixx el seu valor per altres
esppècies. En ele cas del bacallà comú ú (Gadus mo orhua) se sap que el F FVR abasta des d’una
dismminució de pressió
p del 25
2 % fins un augment de e pressió del 50 % respeecte la pressió a la que
es troba adapta at. D’altra baanda, si un iindividu adaptat a certa fondària és arrossegat cap amunt
pidament es produirà la ruptura
ràp r de la
a bufeta. En el cas del pink snapperr la ruptura es e produeix
quaan la pressióó a la que es s troba adap ptat aquest òrgan
ò és 2.449 vegades lla pressió ex xterior. Per
conntestar les se
egüents qüe estions, conssiderem un inndividu de 10 kg adaptatt a una fond dària de 50
m, amb un volu um de 9700.8 85 mL.

a) Q
Quina és laa pressió ab
bsoluta a 500 m de fonndària? Quin
nes fondàriees corresponnen a una
d
disminució de
d pressió d’un 25 % i un
n augment de e 50 % resppecte la pressió a 50 m
d pressió de
d
de fondària?
?
b) QQuin és el volum
v de la bufeta
b quan eel peix està adaptat a la pressió exteerior? Considerant que
lla temperatu
ura de l’aigua
a no varia am
mb la fondàriia, si el peix es desplaçaa ràpidament de 50 m a
440 m de fonndària, quinaa és la varia
ació de volumm de la bufe eta? Si vol m
mantenir-se a 40 m de
ffondària qua
ant temps trig
garà a adaptaar-se a la no
ova pressió?
c) S
Si mitjançant pesca puge
em l’individu,, a quina fon
ndària es produirà la ruptuura de la buffeta?
Dada: 𝑃 1.013 10 𝑃𝑎. Refe
erència: Fish P
Physiol Biochem 40, 335–3
346 (2014)

RES: 6045
553 Pa, 34.9 m, 80.03 m; 407.4
4357 mL, 81.38 21 mL, 26.34 min;
m 14.06 m

27. Una dona de 50

5 kg té unaa densitat d m3 després d’una espiiració normal. Surarà
de 1.01 g/cm
en una piscina
a d’aigua do
olça? Surarà
rà després d’inspirar
d 2 L d’aire?

28. Elss alvèols só ón cavitats aproximad dament esfè èriques recobertes inteeriorment per
p líquid.
Considerem part p del pro
océs d’aspiiració, quan n l’alvèol està
e augmeentant la se eva mida.
Compararem un instant on o l’alvèol té é un diàmettre de 240 µm,µ i un mooment poste erior on té
un diàmetre de 400 µm. Calculeu:
C
a) La diferència de e pressió en
ntre l’interio
or i l’exterior de l’alvèol en els doss instants de
d temps
indiccats, si conssiderem quee la tensió ssuperficial és
é constant i igual a 0.003 N/m.

4
 Biofísica
Colꞏlecció de problemes i qüestions

En els alvè èols human ns la tensió superficial no és cons stant, sinó que
q varia taal com s’ind
dica a la
gràfica adjunta.
b) Repe etiu el càlccul anteriorr utilitzant les tensionns superficials
indiccades a la figura, ass sumint que el diàmetrre de 240 µm
correespon al pu unt A i que ele diàmetre e de 400 µm m correspon n al
punt B.
c) Quin na és la variiació d’enerrgia superficcial total en
ntre el punt B i
el puunt A?
d) Una persona té é de l’ordre de 700 miilions d’alvè èols, quina és
l’eneergia necesssària per paassar del pu unt A al pun
nt B en tots els
alvèo ols simultàn
niament?
e) Amb aquesta energia, quina alçad a podríem aixecar una u
masssa de 1 kg? ? Ajuda: 𝐸 𝑚𝑔ℎ.
f) Per què és im mportant que
q la tenssió superfiicial no sigui
consstant, com ene l’aigua?

Qüestio
ons

1.
1 Quines ssón les unitats de la dens
sitat relativa en el sistema internacion
nal?
2.
2 Interprettació microsccòpica de la pressió: quin
nes propietatts moleculars
s expliquen lla pressió de
els fluids?

3.
3 Considerem que la pressió p al cim est és 𝑃𝐸𝑣𝑒𝑟𝑒𝑠𝑠𝑡. Discutiu si la relació ssegüent és correcta
m de l’Evere c o
no: 𝑃𝑛𝑖𝑣𝑒𝑙𝑙𝑙 𝑑𝑒𝑙 𝑚𝑎𝑟= 𝑃𝐸𝑣𝑒𝑟𝑟𝑒𝑠𝑡+ 𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 𝑔 ℎ𝐸𝑣𝑒𝑟𝑒𝑠𝑡

4.
4 Si busquem a la xarxa
x imatgees de manò òmetres 1 2 3
trobem figures com m les següe ents, on apa areixen
( Pa, (3) kkgf/cm2,
aquestess unitats: (1) psi i bar, (2)
(4) kg ccm-2, (5) innches of wa ater, i (6) ccmH2O.
Busqueu u la informaació necessà ària i expressseu la
pressió d
d’una atmosffera en totess aquestes un nitats.
4 5 6

5.
5 A la figura tenim un manòmetre
m per
p mesurar la pressió de
e la sang. Ex
xpliqueu
què ens indica:
Sys. 1200 mmHg
Dia. 80 m
mmHg

6.
6 eu un procediment experimental per d
Propose a densitat de la biomassaa d’una perso
determinar la ona.

5
 Biofísica
Colꞏlecció de problemes i qüestions

7.
7 Un peixx està neda
ant a 20 m ded profundiitat. El volum de la buffeta natatòrria és l’adequat per
tal que la seva densitat
d glo
obalment ssigui la mateixa que la de l’aiggua. Per fu ugir d’un
depredaador puja ràpidament 10 m i es queda ned dant en aqu uella fondàrria. Haurà variat la
seva de
ensitat? Hauurà de fer entrar o fer ssortir gas de
e la bufeta natatòria?
n

8.
8 La palm mitoiloleoilfo
osfatidilcolin
na és una de les prin ncipals molèècules quee ajuden a
regular la tensió su uperficial dee la capa d
de líquid que recobreixx els alvèolss. La seva
concenttració per unitat de superfície
s a llarg del temps en inspirar i
vva variant al
espirar. Quan és més alta la a tensió su n la inspiració o en l’eespiració?
uperficial en
Justifiqu
ueu la respo osta. Perquè és molt im mportant aqquest compo ortament?

9.
9 Quan e els líquids cauen so obre una ssuperfície podem
observa ar dos comportaments s diferents, tal com s’in
ndica a
la figura
a. Indiqueu en quin de
els dos caso os és més gran la
força d’adhesió que la força a de cohessió. Justifiqqueu la
resposta a.