Pressió.

Estàtica de fluids
 1. CONCEPTE DE PRESSIÓ
1.1. Pressió entre sòlids en contacte

 Quan dos cossos estan en contacte, aquest es produeix

damunt una superfície anomenada superfície de
contacte, en la que es reparteix la força que un fa
sobre l’altre.

 La pressió és la magnitud que relaciona la força

amb la superfície sobre la qual s’exerceix.

La pressió (P) és el quocient entre el valor de la força F

exercida i la superfície S sobre la qual actua.

F
P 
S

2
 1. CONCEPTE DE PRESSIÓ
1.2. Unitats de pressió

 Unitat de pressió en el Sistema Internacional: pascal (Pa).

Un pascal (1 Pa) és la pressió exercida per una força d’un newton (1 N)

quan actua sobre una superfície d’un metre quadrat (1 m 2).

1N
1 Pa 
1 m2

 Una altra unitat de pressió molt utilitzada és el bar (bar) i un dels seus submútiples,
el mil·libar (mbar).

1 bar = 105 Pa 1 mbar = 10-3 bar = 100 Pa = 1 hPa

 En la mesura de la pressió atmosfèrica s’utilitza també l’atmosfera (atm) i el

mil·límetre de mercuri (mm Hg).

1 atm = 760 mm Hg = 1,013·105 Pa = 1013 hPa 3

 1. CONCEPTE DE PRESSIÓ
1.3. Explicació d’alguns efectes de les forces

Com més punxeguda sigui la punta del clau, més bé es clavarà.

En ser la superfície de contacte menor, la pressió exercida pel

clau sobre la superfície serà més gran i es clavarà més
fàcilment.

Una persona que camini sobre la neu amb esquís

s’enfonsa menys que si ho fa només amb unes botes.

La superfície de contacte dels esquís amb la neu és

més gran que la de les botes, de manera que amb
els esquís s’exerceix una pressió sobre la neu menor
que amb les botes.

4
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.1. Pressions sobre cossos submergits

 Anomenem fluids les substàncies líquides

i gasoses.

 Tots els fluids exerceixen pressió damunt

els cossos que es troben en el seu
interior, i sobre les parets del recipient
que els conté.

 La força que exerceix el fluid és sempre

perpendicular a la superfície del cos i
depèn de la profunditat (es fa més gran
en augmentar aquesta).

5
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

 El recipient que conté un líquid suporta una força deguda al pes d’aquest i, per
tant, està sotmès a una pressió.

 Aquesta pressió actua també damunt el líquid, ja que el líquid de la part superior
recolza damunt el que es troba a sota, i hi exerceix una força.

Anomenem pressió hidrostàtica la pressió que hi ha a l’interior d’un

fluid i que prové del seu propi pes.

 En el si dels gasos també hi ha aquesta mena de pressió. Però la densitat dels

gasos és molt petita i la seva pressió hidrostàtica també.

 Ara bé, si tenim una capa de gas molt gruixuda, la pressió exercida pel seu propi
pes pot arribar a tenir valors considerables. Aquest és el cas de la pressió deguda
al pes de l’atmosfera que envolta la Terra, anomenada pressió atmosfèrica.

6
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

Càlcul de la PRESSIÓ HIDROSTÀTICA en un LÍQUID

 Considerem un recipient ple de líquid fins a una altura h.

La massa del líquid és m, el seu volum és V i la secció del
recipient és S.

 La pressió que exerceix la columna F m·g

de líquid sobre el fons és: P  
S S
h
 El volum de líquid és: V=S·h

 La massa del líquid pot m

expressar-se en funció    m   · V   ·S·h
de la seva densitat: V

F m·g  ·S·h· g r·g·h

Per tant: P      · g·h P =
S S S 7
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

Càlcul de la PRESSIÓ HIDROSTÀTICA en un LÍQUID

 L’equació anterior no permet només calcular la pressió en el fons del recipient, sinó
també en qualsevol punt del líquid.

La pressió hidrostàtica en el punt A, situat a una

profunditat h de la superfície lliure del líquid és:

P = r·g·h

h
A r és la densitat del líquid en kg/m3
g és l’acceleració de la gravetat, g = 9,8 m/s 2
h és la profunditat en m
P és la pressió hidrostàtica en Pa
8
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

 La pressió total en un punt d’un líquid depèn de si el líquid es troba en un recipient

tancat (sense contacte amb l’atmosfera) o obert (en contacte amb l’atmosfera).

Recipient TANCAT Recipient OBERT

h h
A A

P = r·g·h P = Patm + r·g·h

9
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

Alguns fets relacionats amb la PRESSIÓ HIDROSTÀTICA

Els submarinistes han d’anar en compte quan es submergeixen,

perquè amb la profunditat augmenta la pressió de l’aigua sobre
el cos, la qual cosa pot causar problemes greus.

Els batiscafs, petits submarins que baixen a

grans profunditats, han de tenir un casc molt
resistent, capaç de suportar grans pressions.
10
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

Alguns fets relacionats amb la PRESSIÓ HIDROSTÀTICA

Les preses dels embassaments tenen el mur de formigó

més gruixut a la base que no pas a la part superior,
perquè la pressió de l’aigua que han de suportar
augmenta amb la profunditat.

Els dolls d’aigua que surten pels forats arriben

a una distància més gran a mesura que els
dolls surten de més avall, degut a què la
pressió del líquid augmenta amb la profunditat.
11
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

Alguns fets relacionats amb la PRESSIÓ HIDROSTÀTICA

La pressió hidrostàtica en el fons d’un recipient no depèn de la seva forma ni del

pes total de líquid. Només depèn de l’altura de la columna de líquid.

Com a conseqüència, la pressió en el fons dels quatre recipients de la figura serà

la mateixa, sempre que continguin el mateix líquid.

Aquest fet s’anomena paradoxa hidrostàtica, perquè intuitivament tendim a

pensar que el recipient amb més massa de líquid tindrà més pressió en el fons. 12
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.2. Pressió hidrostàtica

Alguns fets relacionats amb la PRESSIÓ HIDROSTÀTICA

Experiment de Pascal (1647)

Quan el nivell del líquid arriba a una gran altura dins del tub, malgrat que el
pes de l’aigua introduïda en el tub sigui petit, la pressió del líquid dins de la
bota és tan forta que aquesta rebenta.

13
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.3. Vasos comunicants

 El fenomen dels vasos comunicants

consisteix en el fet que si tenim diversos
recipients de formes i volums diferents,
comunicats per la part inferior i que
contenen el mateix líquid, l’altura del líquid
és idèntica a tots ells.

 Una aplicació pràctica molt útil dels vasos comunicants la trobem en la

distribució de l’aigua potable a les poblacions.

14
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.3. Vasos comunicants

VASOS COMUNICANTS que contenen UN ÚNIC LÍQUID

Degut a la pressió hidrostàtica en el

fons de cada recipient, sobre el líquid
del tub actuen les forces:

h1 F1
h2 P1   F1  P1 · S
F1 S F2 S
p1 p2
F2
P2   F2  P2 · S
S

 Donat que el líquid està en equilibri: F1 = F 2  P1 = P2

 Per tant: P1 = P2  r · g · h1 = r · g · h2  h1 = h2

L’altura del líquid es la mateixa en els dos recipients

15
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.3. Vasos comunicants

VASOS COMUNICANTS que contenen LÍQUIDS DIFERENTS NO MISCIBLES entre ells

Introduïm en un tub en forma d’U dos líquids

no miscibles entre ells. Els líquids assoleixen
A
nivells diferents a les dues branques.

B
r1 Si els líquids estan en equilibri, la pressió en
h1 el nivell CD és la mateixa en les dues
r2 h2
branques.
C D

Per tant, la pressió de la columna de líquid 1

AC ha de ser igual a la de la columna de
líquid 2 BD.

P1  P2  1 · g · h1  2 · g · h2  1 · h1  2 · h2
16
 2. LA PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
2.3. Vasos comunicants

VASOS COMUNICANTS que contenen LÍQUIDS DIFERENTS NO MISCIBLES entre ells

1 · h1  2 · h2

A
L’altura de cada columna és inversament
B proporcional a la densitat del líquid que conté.
r1
h1
r2 h2 Així, el líquid de menor densitat assoleix
C D més altura, per poder exercir la mateixa
pressió hidrostàtica.

Aquest fet pot utilitzar-se per determinar la

densitat desconeguda d’un líquid, utilitzant
un segon líquid de referència del qual en
coneixem la densitat.
17
 3. PRINCIPI DE PASCAL
3.1. Enunciat

 Si apliquem un força sobre l’èmbol que

comprimeix el líquid contingut en una
esfera amb forats, veurem que el líquid
surt per tots els forats amb la mateixa
intensitat i amb direccions perpendiculars
a la superfície de l’esfera.

 Aquesta propietat del fluids s’explica amb

el principi de Pascal:

Qualsevol pressió exterior exercida sobre un fluid tancat i en equilibri

es transmet, sense perdre intensitat i de manera uniforme, a tots els
punts del fluid.

18
 3. PRINCIPI DE PASCAL
3.2. Premsa hidràulica

F1
 La premsa hidràulica consisteix en
F2 dos cilindres de diàmetres diferents,
plens d’un líquid que pot passar de
l’un a l’altre a través d’un tub.
S1
S2  Els cilindres es troben tancats per dos
èmbols que poden lliscar dins seu.

 Si apliquem a l’èmbol petit (1) una força

F1 cap avall, la pressió es transmet a
través del líquid fins a l’èmbol gran (2),
que puja.

Pressió que exerceix F1

P1 
l’èmbol 1 damunt el líquid: S1
F1 F
P1  P2   2
Pressió exercida pel líquid F2 S1 S2
P2 
sobre l’èmbol 2: S2
19
 3. PRINCIPI DE PASCAL
3.2. Premsa hidràulica

F1
F2

S1
S2

 La força que actua sobre F1 F S

 2  F2  F1 · 2
l’èmbol gran (2) és: S1 S2 S1

 Aquesta força és més gran que la que s’exerceix a l’èmbol petit, ja que S 2 > S1.

 Com més gran sigui la diferència entre les àrees dels dos èmbols, més gran és
també la diferència entre les forces que s’hi exerceixen.
20
 3. PRINCIPI DE PASCAL
3.3. Altres aplicacions

ELEVADOR HIDRÀULIC

 L’elevador hidràulic té el mateix principi de funcionament que la premsa hidràulica.

 S’utilitza per elevar objectes pesants utilitzant forces petites.

21
 3. PRINCIPI DE PASCAL
3.3. Altres aplicacions

FRENS HIDRÀULICS

 El sistema de frens hidràulics d’un automòbil consisteix en un circuit ple d’oli.

 En un extrem del circuit hi ha un èmbol que es regula amb el pedal del fre.

 A l’altre extrem hi ha un cilindre que rep la pressió i desplaça els seus dos
èmbols per comprimir les sabates sobre el tambor de cada roda.

22
sense frenar durant la frenada
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.1. Definició

 L’atmosfera és la capa gasosa que

envolta la Terra.

 A la superfície té una densitat

d’1,29 kg/m3, però a mesura que
augmenta l’altura, la densitat
disminueix. Es considera que
l’atmosfera arriba fins a uns 100
km d’altura, encara que la major
part de la seva massa es troba en
els 10 km inicials.

S’anomena pressió atmosfèrica la pressió exercida pel pes de l’atmosfera

sobre la superfície de la Terra i sobre tots els cossos que hi ha al damunt.
23
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.2. Mesura

 La pressió atmosfèrica a la superfície de la Terra va ser mesurada per primer cop

pel físic italià Evangelista Torricelli l’any 1643.

EXPERIMENT DE TORRICELLI

1. S’omple de mercuri un tub de vidre d’una

longitud aproximada d’1 m.

2. Es submergeix el tub per l’extrem obert en

un recipient ple de mercuri.

3. S’observa que el nivell de mercuri dins del

tub disminueix fins que el seu valor
s’estabilitza al voltant dels 76 cm, si
l’experiment es fa al nivell del mar.

24
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.2. Mesura

 Els punts A, B i C són tres punts d’un mateix líquid (el

mercuri) que es troben en el mateix nivell horitzontal.
Per tant, tots tres han de suportar la mateixa pressió.

 Els punts A i C es troben a la superfície lliure del

líquid. La pressió que suporten és la pressió
atmosfèrica exterior.
76 cm
PA = PC = Patm

A B C
 El punt B suporta la pressió hidrostàtica que exerceix
la columna de mercuri de 76 cm d’altura.

PB = PHg = rHg · g · h

PB = 13595 kg/m3 · 9,8 m/s2 · 0,76 m = 101328 Pa

A la pràctica: Patm = 101 300 Pa = 1,013·105 Pa = 1013 hPa 25

 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.2. Mesura

 Aquest experiment permet definir una altra unitat de pressió.

Una atmosfera és la pressió exercida per una columna de 76 cm de Hg

al nivell del mar.

 Per altra banda, el nivell de mercuri en el tub indica el valor de la pressió atmosfèrica.
Per això és encara habitual expressar la pressió atmosfèrica en mm de Hg:

Un mm de Hg és la pressió hidrostàtica d’una columna de Hg d’1 mm

d’altura.

1 atm = 760 mm Hg = 1,013·105 Pa = 1013 hPa

26
4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.3. Baròmetres

Baròmetre DE MERCURI

 Un baròmetre és un aparell que

mesura la pressió atmosfèrica

 N’hi ha de diferents tipus, però el

més senzill és el que es basa en
l’experiment de Torricelli, anomenat
baròmetre de mercuri.

27
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.3. Baròmetres

Baròmetre ANEROIDE

 És un tipus de baròmetre molt comú. S’acostuma a trobar a les llars.

 Consta d’un petit recipient metàl·lic flexible en què s’ha fet un buit parcial. La pressió
atmosfèrica el deforma i aquestes deformacions, convenientment amplificades, es
transmeten a una agulla que es mou sobre una escala de pressions.

28
4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.4. Fets relacionats amb la pressió atmosfèrica

La pressió
atmosfèrica evita
que l’aigua surti
del got.

Consulta els
La pressió atmosfèrica ha vídeos de
esclafat aquesta llauna l’aula virtual
d’alumini!!

29
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.4. Fets relacionats amb la pressió atmosfèrica

ELS HEMISFERIS DE MAGDEBURG

 L’any 1672 Otto von Guericke va

utilitzar una bomba pneumàtica
que ell mateix havia inventat per
treure l’aire de l’interior de dues
semiesferes col·locades l’una al
costat de l’altra formant una
esfera.

 Vuit cavalls que tiraven cada

semiesfera, com mostren els
gravats de l’època, no les van
poder separar.

30
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.5. Variació de la pressió atmosfèrica amb l’altitud

 A mesura que augmenta

l’altura, disminueix la
pressió atmosfèrica, ja que
es fa més petit el gruix de la
capa d’aire que hi ha per
damunt.

 Així, la pressió atmosfèrica es

redueix a la meitat a 5,5 km i a
la quarta part a 11 km, per
exemple.

 Els altímetres es fonamenten

en aquest fet per mesurar
l’altura d’un determinat lloc.

31
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.6. Variació de la pressió atmosfèrica amb la temperatura
El vent

 En augmentar la temperatura l’aire es dilata, la seva densitat és menor i la pressió

disminueix. En canvi, en disminuir la temperatura la pressió augmenta.

 Quan en una zona de la Terra fa calor

i la pressió atmosfèrica disminueix,
l’aire es fa més lleuger i puja.
Aleshores, l’aire de les zones
properes ocupa el lloc que ha deixat
l’aire calent i això provoca el vent.

 Si una zona de la Terra es refreda i

augmenta la pressió atmosfèrica,
l’aire forma un corrent descendent i
l’aire va d’aquesta zona d’alta pressió
a les zones de baixa pressió que
l’envolten.
32
 4. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
4.7. La pressió i el temps meteorològic

 Conèixer la pressió atmosfèrica permet predir el temps meteorològic.

 En els mapes del temps es dibuixen les línies isòbares, que uneixen punts amb la
mateixa pressió atmosfèrica.

 Amb una A es representen els

anticiclons, zones d’alta pressió
associades al bon temps.

 Amb una B o una D es representen les

depressions o borrasques, zones de
baixa pressió associades al mal temps.

33
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.1. Força ascensional o empenta

 Els líquids exerceixen una força cap amunt sobre els cossos submergits, anomenada
força ascensional o empenta.

 Observacions experimentals:

 Cal aplicar una força per submergir una pilota en l’aigua.

 La fusta, el suro, no s’enfonsen en l’aigua. Els vaixells suren.

 Els cossos immersos en els gasos també

experimenten una força ascensional però, degut
a la baixa densitat dels gasos, és molt més
petita que en els líquids.

Ara bé, damunt els cossos de gran volum i poc

pes, la força ascensional de l’aire pot ser
suficient per elevar-los, com en el cas dels
globus aerostàtics. 34
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.1. Força ascensional o empenta

 La força ascensional exercida per un líquid sobre un cos pot determinar-se

experimentalment mesurant el pes del cos amb un dinamòmetre en dues situacions
diferents.

 En l’aire. Obtenim el pes del cos, P.

 En l’aigua. Obtenim el pes aparent del cos, Pap.

Pap < P

La diferència entre ambdues mesures és la força

ascensional o empenta (E):

E = P - Pap
35
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.2. Principi d’Arquímedes

Sobre un cos submergit parcialment o totalment en un fluid actua una

força que l’empeny cap amunt (força ascensional o empenta) igual al
pes del fluid desallotjat.

E = Pfluid desallotjat = mfluid desallotjat · g = rfluid · Vdesallotjat · g

r fluid és la densitat del fluid en kg/m3

Vdesallotjat és el volum de fluid desallotjat en m 3
E = r fluid · Vdesallotjat · g
g és l’acceleració de la gravetat, g = 9,8 m/s 2

E és la força ascensional o empenta en N

36
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.2. Principi d’Arquímedes

 El fluid desallotjat és el fluid que té un volum igual al de la porció submergida del cos.

El volum desallotjat és
El cos està el volum total del cos:
 totalment
submergit Vdesallotjat = VT

El volum desallotjat és
VE
el volum de la porció
El cos està submergida del cos:
 parcialment
submergit
VS

Vdesallotjat = VS

VT = V E + V S
37
5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.2. Principi d’Arquímedes

 Un fluid exerceix força sobre qualsevol cos que

hi estigui submergit.

 Les forces sobre les cares laterals són iguals i

de sentit contrari: es contraresten i la
resultant és nul·la.

 Però la força que actua sobre la cara inferior és

més gran que la que ho fa sobre la cara
superior. Per tant, hi ha una força resultant
sobre el cos dirigida cap amunt.

La causa de la força ascensional que rep un cos en un fluid és la pressió

hidrostàtica que aquest exerceix sobre el cos.

38
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.2. Principi d’Arquímedes

Pressió i força sobre la cara inferior (1):

P1 = r · g · h1
F2 h2
h1 F1 = P 1 · S = r · g · h 1 · S

Pressió i força sobre la cara superior (2):

F1
P2 = r · g · h2

F2 = P 2 · S = r · g · h 2 · S

La resultant de F1 i F2 és la força ascensional o empenta (E):

E = F 1 – F2 = r · g · h1 · S - r · g · h2 · S = r · g · S · (h1 – h2)

39
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.2. Principi d’Arquímedes

E = r · g · S · (h1 – h2)
F2 h2
h1
r és la densitat del fluid

F1
és el volum del cos, que
S · (h1- h2) coincideix amb el volum
de fluid desallotjat

Per tant: E = r · g · S · (h1 – h2) = r fluid · g · Vdesallotjat

tal com estableix el principi d’Arquímedes

40
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.3. Flotació

 Sobre un cos completament submergit en un fluid actuen dues forces:

E
El pes és: P = m·g = r cos · VT · g

L’empenta és: E = r fluid · Vdesallotjat · g = r fluid · VT · g

P

 Les expressions del pes i de l’empenta només es diferencien en què en la

primera apareix la densitat del cos i en la segona la del fluid.

 Per tant, els valors relatius d’aquestes densitats determinen els valors
relatius del pes i de l’empenta.
41
 5. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
5.3. Flotació

 Situem un cos a una certa profunditat dins d’un líquid. Poden donar-se tres situacions:

r cos > r fluid

 P>E El cos s’enfonsa.

El cos queda en equilibri, submergit en el punt

 r cos = r fluid P=E
de l’interior del líquid on l’hem deixat.

El cos accelera cap a la superfície, on flota amb

 r cos < r fluid P<E una porció submergida de manera que el seu
pes iguali l’empenta de la part submergida.

VE
P= r cos · VT · g
VS P=E
E= r fluid · VS · g
42