SESSI 3 Forces atmosfriques: Empenta, fora centrpeta, fora de Coriolis. Efecte Venturi.

Laire que envolta la Terra no es troba esttic. Diverses forces actuen sobre aquest, de manera que laire est en continu moviment. Lorigen daquestes forces s ben divers. El fet que la Terra giri sobre el seu eix, genera que sobre una massa daire aparegui una fora centrpeta, i una altra fora anomenada de Coriolis. Les diferncies de pressi en diferents punts de la superfcie terrestre genera forces de pressi, i en moures laire amb diferent velocitat en passar per sistemes orogrfics i carrers, lefecte Venturi fa que la velocitat de laire es modifiqui. Tot plega fa que el moviment de laire sigui realment complexe, i de difcil pronstic. 1. Fora dempenta (E). Va ser descoberta per Arqumedes de Siracusa (287-212 a.C). Tot cos submergit en un fluid desallotja un volum daquest fluid igual al seu propi volum (E = P V on V es el volum del fluid desallotjat). A latmosfera, aquesta fora empenta est relacionada amb les diferncies de densitat, i pot ser degut a canvis de temperatura o del contingut en vapor daigua. Els canvis de temperatura i de vapor de latmosfera generen diferents valors dempenta, com saben b els viatgers de vols transocenics, sobretot. Els canvis de densitat de laire poden generar moviments verticals daire, iniciar la convecci. a. Colloquem una regla sobre un llapis, de manera que aquest faci de balana. Colloquem dos vasos daigua en cada extrem, i procurem mantenir lequilibri. Introdum un dit en un vas, sense tocar-lo, noms laigua- La fora de lempenta inclinar la balana b. Omplim un vas amb aigua, i colloquem una pea de cera, i observem que sura. Fiquem-la ara en el fons, i veurem que laigua s incapa daixecarla. c. Lligem a un dinammetre una massa, i anotem el seu pes. El submergim en aigua calenta i freda, dola i salada, i anotem el pes. Lempenta depn de la densitat del fluid on est submergit, entre daltres. d. Mesurem la massa dun globus desinflat i dun altre inflat. El volum desallotjat pel globus inflat s el mateix que ocupa ell mateix. 2. Fora centrpeta. Christian Huygens va descriure la fora centrfuga el 1659 com una fora aparent que actua en un sistema rotant i perpendicular al seu eix de rotaci. Per existeix un punt de vista diferent, proposat per Newton, a partir del qual els objectes tenen tendncia a moures en lnia recta, de forma que existeix una fora real que empeny al cos cap al centre de curvatura. Lacceleraci centrpeta, com la va anomenar depn de la velocitat i el radi de gir: a = V2/r. A lequador, lacceleraci centrpeta t un valor de 0.00337 m/s2, 300 cops menor que la gravetat. a. En una galleda fins a la meitat daigua, la fem girar. Si s en un eix vertical, a major velocitat major s lalada de laigua en les parets. Si s en un eix horitzontal, laigua en el punt ms alt no arriba a caure.

b. Fem girar un fil al qual hem lligat en un extrem una massa, i en laltre diferents pesos. A ms velocitat, major s el pes que pot aixecar la massa en rotaci. 3. Fora de Coriolis. A la Terra, la fora de Coriolis s perpendicular a la velocitat relativa des objectes i sorienta cap a la dreta a lhemisferi nord i cap a lesquerra al sud. La magnitud s proporcional al producte de la massa de lobjecte, la seva velocitat, la velocitat angular de la Terra y el sinus de la latitud. s de valor molt petit i per tant produeix canvis significatius noms grans sistemes, i que tenen una durada important, com per exemple en el desplaament de les masses daire per latmosfera. Val a dir que el vrtex que es forma en les piques del lavabo, no s per causa daquesta fora. a. Aguanta pel centre duna fulla de paper a una taula. Usant un regle, dibuixa una lnia del centro cap a lexterior de la fulla. Fes el mateix tot fent girar la fulla en el sentit de les agulles del rellotge. La lnia ja no s recta. b. Traa una lnia des del pol cap a lequador en un globus terraqui. Si es fa girant el globus, les lnies no sn rectes, sin que es torcen. 4. Efecte Bernouille. Important principi de la fsica, que genera multitud de fenmens atmosfrics. Quan laire est en moviment, la seva pressi s menor quan major s la seva velocitat en el seu desplaament, i a linrevs. a. Omplim el tub en forma dU amb aigua. Sustentant-lo de forma que les dues boques quedin al mateix nivell, bufem per un dels extrems i en direcci horitzontal. El nivell de laltre extrem del tub variar per una disminuci de la pressi. b. En un embut fiquem una pilota de ping-pong. En bufar per lextrem de lembut, la pilota no sortir disparada, sin que es quedar adherida al tub estret de lembut. c. Sobre un conjunt de paperets passem una corrent daire horitzontal per sobre els paperets. Observarem com aquests salten verticalment, doncs sota dels papers laire est parat i la pressi s major. d. Si bufem per sobre dun paper enganxar als nostres llavis, aquest saixeca en comptes denfonsar-se. e. Amb un secador de cabells, generem un corrent vertical daire, i a sobre hi colloquem una pilota de ping-pong. Aquesta se sustenta sobre la vertical en un equilibri estable, degut a les diferncies de pressi en diferents parts de la pilota provocades per diferent velocitat de laire al seu voltant. f. Llanant una pilota de ping-pong en rotaci, amb efecte, aquesta es tora del seu moviment rectilini, com a conseqncia de les diferents velocitats en diferents punts de la pilota.