6  |  Camp elèctric

El nostre món està ple de fenòmens entre càrregues

elèctriques. Així, una pinta pot carregar els cabells en
pentinar-los, de manera que els cabells, un cop carre-
gats, es repel·leixen i s’ericen. A vegades, sobretot en
dies de vent, hem pogut notar una petita descàrrega
elèctrica en apropar les puntes dels dits a un objecte
metàl·lic de forma més o menys punxeguda.
D’altra banda, els llamps d’una tempesta són la descàr-
rega elèctrica entre dues parts de l’atmosfera, o de l’at-
mosfera i el terra, les quals, per l’acumulació de càrrega
elèctrica de signe diferent, han assolit diferències de
potencial elèctric molt elevades.
La càrrega elèctrica forma part de la matèria i els seus
efectes s’escampen arreu, per tot l’Univers. En definitiva,
és la responsable de la interacció electromagnètica, una
de les quatre forces fonamentals de la naturalesa.
Aquesta és la base de la major part de les forces de con-
tacte entre els cossos i de moltes forces a distància.

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 1 21/4/09 11:37:07

 6  |  Camp elèctric
1012
1016
1020
B • En la super fície terrestre tenim un camp d’acceleracions.
1008
1024
1028 1004
A Quan la magnitud física que es mesura en cada punt d’un camp és una
1. Mapa del temps. La pressió
corresponent a cada línia està expressada
en mil·libars, unitat que solen utilitzar els
meteoròlegs. En el SI aquesta unitat
s’anomena hectopascal (hPa).
2. El mapa topogràfic d’un territori es pot
considerar la representació d’un camp
escalar on a cada punt del terreny li
correspon una altitud. Les isolínies,
formades per punts d’igual altitud,
s’anomenen corbes de nivell. En aquest
mapa la diferència de nivell entre dues
línies consecutives és de 20 m. Entre les
corbes de nivell més gruixudes la
diferència d’altitud és de 100 m.
001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 2
1  | Noció de camp
Existeixen moltes magnituds físiques de les quals podem mesurar el valor
en els diferents punts d’una zona de l’espai.
Per exemple:
• En cada punt d’una cambra frigorífica hi ha una temperatura.
• En cada punt de l’atmosfera l’aire es troba a una pressió determinada.
• En cada punt de la super fície terrestre els cossos cauen amb una acce-
leració determinada.
Quan una magnitud física pren un valor determinat en cada un dels punts
d’una zona de l’espai diem que en aquella zona existeix un camp.
Tornant als exemples anteriors diríem que:
• En la cambra frigorífica hi ha un camp de temperatures.
• En l’atmosfera existeix un camp de pressions.
2  | Camps escalars: isolínies
magnitud escalar, diem que es tracta d’un camp escalar.
Són exemples de camps escalars els camps de temperatures, pressions,
altituds, densitats, energies potencials, etc.
El mapa del temps que tantes vegades hem vist a les informacions meteo-
rològiques de la premsa i la televisió és un magnífic exemple de com es
representa un camp escalar.
En la figura 1 pots veure un mapa del temps on es representa la pressió
atmosfèrica en diferents punts d’una zona de la super fície terrestre. Cada
una de les línies dibuixades està formada per punts en els quals hi ha la
mateixa pressió. La línia que envolta la lletra A (anticicló) està formada per
punts en els quals la pressió és de 1 028 mil·libars. Es pot obser var, en
desplaçar-se de A cap a B (borrasca), que la diferència de pressió entre
cada dues línies consecutives és de 4 mil·libars. Per tant, en la línia que
envolta la B la pressió serà de 1 000 mil·libars.
Els camps escalars es representen per mitjà de línies formades per
punts en els quals la magnitud escalar pren el mateix valor. Aquestes
línies s’anomenen isolínies.
En alguns camps escalars les isolínies reben noms especials. Per exemple,
en els camps de pressions (com el mapa del temps) s’anomenen isòbares
i, en els camps de temperatures, isotermes.
A partir de les isòbares representades al mapa del temps de la figura 1, es
podria deduir de manera aproximada el valor que tenia en aquell moment la
pressió atmosfèrica a Barcelona, Madrid, Londres i Roma.
21/4/09 11:37:23
 Camp elèctric |  6

Secció d’un camp escalar i interpolació gràfica

e x p e r i è nc i a

La representació d'un camp escalar per mitjà d’isolínies és

una projecció sobre un pla d'una realitat que es distribueix
en l'espai de tres dimensions.
Per donar una nova representació d'aquesta realitat tridi-
mensional, es pot construir una secció del camp escalar en
una determinada trajectòria a través seu. Aquesta nova
representació és també una projecció en dues dimensions
del camp. En l'eix d'ordenades es representen els valors
del camp escalar i en el d'abscisses, les distàncies des del
punt de par tida.
Un exemple pràctic, de fàcil construcció, és el per fil d'un
trajecte, en línia recta, a través d'un mapa topogràfic entre
dos punts del terreny representat.
L'exemple escollit en aquest camp seria una hipotètica
ascensió al pic de l'Aneto, des del refugi d'alta muntanya de
la Renclusa, al Pirineu d'Osca.
Es traça una línia recta que uneix els punts elegits.
Es marquen les interseccions de la recta amb les corbes de
nivell.
A par tir d'aquí s'elabora una taula que contingui a les abs-
cisses, els valors de les distàncies, des de l'origen fins a
cada intersecció, i a les ordenades, les altituds correspo-
nents. Una vegada obtinguts aquests punts, es representen
en el pla a l'escala adient. Finalment, s'uneixen els punts
amb segments rectes, que donen lloc a una línia trencada,
interpolació gràfica.
Aquesta representació reflecteix la variació del camp esca-
lar, en el nostre exemple l'altitud, al llarg d'una línia deter-
minada.
altitud
m
3 400 A
3 200
3 000
2 800
2 600
2 400
2 200
R
0 1 000 2 000 3 000 4 000
distància horitzontal
m

Ascensió al pic de l’Aneto des del refugi de la

Renclusa (Pirineu d’Osca).

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 3 21/4/09 11:37:26

 6  |  Camp elèctric

3  | Camps vectorials: línies de camp

Quan en cada punt d’un zona de l’espai està definida una magnitud vecto-
rial diem que en aquesta zona existeix un camp vectorial.
Són exemples de camps vectorials els camps gravitatoris i elèctrics, i
també els camps de velocitats, d’acceleració, de forces, etc.
Els camps vectorials es representen per mitjà de línies de camp.

En un camp vectorial s’anomenen línies de camp les línies tangents en

cada punt al vector corresponent a aquest punt.

3. En un disc que gira tenim un exemple En la figura 4 s’ha dibuixat una línia de camp d’un camp vectorial imaginari
clar d’un camp vectorial, ja que a cada un i els vectors corresponents a diversos punts d’aquest camp.
dels seus punts li correspon un vector
velocitat. En la figura se n’han representat
alguns. Les velocitats de tots els punts
situats a una mateixa distància del centre
tenen el mateix mòdul, però diferent
direcció o sentit. Així doncs, en la
superfície del disc, no hi ha dos punts que
tinguin el mateix vector velocitat.

4. La línia de camp indica les direccions dels

vectors en cada un dels punts, però no
proporciona informació referent als mòduls,
que poden variar al llarg de la línia (com és el
cas de la figura).

En la figura 5 podem veure les línies de camp corresponents a l’exemple de

la figura 3 (camp de velocitats en un disc que està girant).
Quan a tots els punts d’un camp vectorial els correspon un vector idèntic
(en mòdul, direcció i sentit), diem que es tracta d’un camp uniforme.
Les línies de camp en un camp vectorial uniforme són un conjunt de rectes
paral·leles; en la figura 6 en pots veure un exemple.
Obser va que les línies de camp són una cosa molt diferent de les isolínies
dels camps escalars. En les isolínies, la magnitud que defineix el camp té
el mateix valor en tots els punts. Les línies de camp, en canvi, només tenen
relació amb la direcció del vector a cada punt.
5. Camp de velocitats en un disc que gira.
Les línies de camp són circulars i
concèntriques. Observa els vectors
velocitat tangents a aquestes línies.

6. Camp vectorial uniforme. Quan tots els

punts d’un mòbil es mouen amb la mateixa
velocitat (moviment de translació) el seu
camp de velocitats és un camp uniforme.
Les línies de camp són rectes paral·leles,
com les traçades de blau en la figura.

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 4 21/4/09 11:37:38

 Camp elèctric |  6

4  | Llei de Coulomb
Charles Coulomb va establir la llei d’interacció entre càrregues puntuals:

La intensitat de la força d’atracció o repulsió entre dues càrregues pun-

tuals és directament proporcional al valor de cada una d’elles i inversa-
ment proporcional al quadrat de la distància que les separa. Aquest
enunciat es coneix amb el nom de llei de Coulomb. Matemàticament
s’expressa així:
r Q Q’ r 1 Q Q’ r
F =k ur = ur
r 2
4 π ε r2
on Q i Q’ són els valors de les càrregues, r la distància entre elles, F la
força amb què s’atrauen o repel·leixen, k un coeficient el valor del qual
depèn del sistema d’unitats en què s’expressa i del medi on es troben
→
les càrregues, i ur és el vector unitari que indica la direcció de la força
aplicada.
→ →
Si r és el vector que uneix la càrrega Q amb la càrrega Q’, el vector ur es F
calcula:
r
r r →
Q’
ur = ; on r és el mòdul de r.
r
1
En el coeficient k = , ε s’anomena permitivitat del medi.
4πε r
El valor de k per al buit (o per a l’aire) és:

1 N m2 ur
k0 = = 9  109
4 π ε0 C2
Q
Es defineix la permitivitat relativa d’un medi com el quocient entre la –F
permitivitat del medi i la del buit: 7. Esquema de forces entre dues
ε càrregues positives.
εr =
ε0

De la igualtat anterior es dedueix que ε = ε0 εr, fet pel qual el valor de k en

el SI és:

1 1 9  109 N m2
k = = =
4πε 4 π ε0 εr εr C2
A partir de la fórmula de la llei de Coulomb es pot veure que càrregues del
mateix signe es repel·leixen, mentre que si són de signe contrari s’atrauen.
Cal remarcar la gran similitud entre la llei de Coulomb i la llei de Newton
d’atracció entre masses puntuals. En tots dos casos, les forces són inver-
sament proporcionals al quadrat de la distància entre les par tícules, i
directament proporcionals al producte de les càrregues elèctriques o de les
masses. Entre aquestes dues lleis es constaten les diferències següents:
la constant de proporcionalitat gravitatòria és universal, mentre que la
constant de la llei de Coulomb depèn del medi on es troben les càrregues,
i les forces gravitatòries són sempre atractives, mentre que les elèctriques
són atractives entre càrregues de signes contraris i de repulsió entre càrre-
gues del mateix signe.

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 5 21/4/09 11:37:42

 6  |  Camp elèctric

Q Q’ 5  | Energia potencial elèctrica

+
r –

Ue Les forces d’interacció entre les càrregues puntuals són forces conser va-
tives, i per tant entre elles hi haurà una energia potencial elèctrica. Si con-
r
venim considerar la referència d’energia potencial nul·la quan les càrregues
es troben a una distància infinita, l’energia potencial quan es trobin a una
distància r serà:
r
r r r r k Q Q’ r r r k Q Q’ k Q Q’ 
UE (r ) = – ∫ F · dr = – ∫ u r
· dr = – ∫ dr =  
∞ ∞
r2 ∞
r2  r ∞

En substituir els límits d’integració resulta:

8. Variació de l’energia potencial amb
distància entre dues càrregues de signes
contraris. k Q Q’ 1 Q Q’
UE (r ) = =
r 4πε r

Q Q’ En aquest cas, veiem que l’energia potencial depèn dels signes de les càr-
+
r +
regues. Quan les càrregues són de signes contraris l’energia potencial és
negativa. El valor màxim d’aquesta energia potencial es dóna quan les
Ue càrregues es troben a una distància infinita, atès que la força entre les
càrregues és d’atracció. Podem veure’n un exemple a la figura 8.
Si les càrregues són del mateix signe, la força serà de repulsió. Per tant, la
posició amb energia potencial menor serà amb les dues càrregues situades
a una distància infinita. Com que hem convingut que és nul·la, totes les
altres situacions hauran de tenir energia potencial positiva, tal com es
mostra en la gràfica de la figura 9.

r
9. Variació de l’energia potencial amb 6  | Camp elèctric
distància entre dues càrregues del mateix
signe.
La intensitat d’un camp elèctric en un punt és la força que actua sobre la
unitat de càrrega positiva situada en aquest punt per unitat de càrrega.

La intensitat de camp elèctric s’expressa en el SI en N/C.

Per expressar vectorialment la intensitat del camp elèctric creat per una
càrrega puntual Q en un punt qualsevol, P, tal com es representa en la figu-
ra 10, acceptarem els convenis següents:
• A cada semirecta amb origen en el punt O, on es troba la càrrega Q,
P s’adopta com a sentit positiu el que s’allunya de O.
→
• Es designa mitjançant r el vector posició del punt P.
→
• Se simbolitza amb r la distància del punt O al punt P (r = r ).
r →
• Es representa mitjançant ur el vector unitari en la direcció i el sentit del
r
r r r
vector: r : ur = .
r
O La intensitat del camp elèctric creat per una càrrega puntual Q en un punt
ur
situat a una distancia r de Q és:
Q
10. Representació de l’entorn d’una r r
r F 1 Q r 1 Q r
càrrega puntual Q amb el vector de posició E = = u =
4 π ε r2 r 4 π ε r2 r
→
d’un punt P, r , i el vector unitari en Q’
→
aquesta de direcció u r.

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 6 21/4/09 11:37:47

 Camp elèctric |  6

7  | Camps elèctrics creats per una o més

càrregues puntuals
Quan dues o més càrregues puntuals estan situades en una mateixa zona
de l’espai, el camp elèctric que crea cadascuna no està influït per la pre-
sència de les càrregues restants. Per això, la intensitat del camp elèctric
en un punt qualsevol es calcula aplicant l’anomenat principi de superposi-
ció de camps, que es pot enunciar de la manera següent:

La intensitat del camp elèctric creat en un punt de l’espai per un conjunt

de càrregues puntuals és igual a la suma vectorial de les intensitats dels
camps que crearia per separat cadascuna d’aquestes càrregues.

exemple

1. Tres càrregues elèctriques puntuals QA = 0,2 μC, QB = – 0,3 μC i QC = 0,1 μC estan situades respecti-
vament en els punts, les coordenades en metres dels quals són A(–2, 3), B(9, –9) i C(7, 7). Calcula
la intensitat del camp elèctric creat per aquestes càrregues en el punt P(4, 3), si la permitivitat
relativa del medi en què es troben és er = 1,5.
Les intensitats dels camps elèctrics que cadascuna d’aquestes càrregues crea en el punt P tindran
direccions diferents. Per això, haurem d’expressar-les vectorialment. Per calcular-les aplicarem:
r 1 Q r
E = u
4 π ε r2 r
Per trobar els vectors unitaris corresponents
uur uur uals
ur camps creats per cadascuna de les tres càrregues,
primerament calcularem els vectors AP, BP i CP i els seus mòduls (obser va la figura):
→ uur →
rA = AP = (4, 3) – (–2, 3) = (6, 0) = 6 i
→ Y C
rA  = 6 m +

→ uur → → uC
rB = BP = (4, 3) – (9, –9) = (–5, 12) = –5 i + 12 j
uA P
r A
rB = (–5)2 + 122 = 13 m +

→ uur → →
rC = CP =(4, 3) – (7, 7) = (–3, –4) = –3 i – 4 j
r O X
rC = (–3)2 + (–4)2 = 5 m

Els vectors unitaris corresponents són:

r r
r r
u A = rA = i (com es dedueix de la figura)
rA uB
r r
–
r B
r r –5i + 12 j
uB = rB =
rB 13
r r r
r rC –3i – 4 j
uC = r =
rC 5

Si la permitivitat relativa del medi és d’1,5, llavors:
1 1 9  109 N m2
= = N m2 C –2 = 6  109 2
4πε 4 π ε 0 εr 1, 5 C

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 7 21/4/09 11:37:53

 6  |  Camp elèctric

Ara podem calcular les intensitats dels camps creats per cadascuna de les tres càrregues:
r 1 QA r N m2 0, 2  10 –6 r r N
EA = u A = 6  109 2  C i = 33, 3 i  
4 π ε rA 2
C (6 m) 2
C

r 1 QB r N m2 –0, 3  10 –6 C r r r r N
EB = uB = 6  109 2  (–5 i + 12 j ) = 4, 1 i – 9, 8 j  
4 π ε rB 2
C (13 m) 2
C

r 1 QC r 9 N m
2
0, 1  10 –6 C r r r r N
EC = u = 6  10  (–3 i – 4 j ) = –14, 4 i – 19, 2 j  
4 π ε rC 2 C
C 2
(5 m) 2
C

La intensitat del camp elèctric en el punt P és la suma vectorial de les tres intensitats de camp que
hem calculat:

r r r r r r N
E = E A + E B + E C = 23 i – 29 j  
C

recorda que

Els camps vectorials es representen per mitjà de línies de camp

a de
camp. En un camp vectorial s’anomenen línies de camp les Líni
E
línies tangents en cada punt al vector corresponent a aquest
punt. S’assigna a aquestes línies el sentit del vector intensitat E
de camp.

El nombre de línies de camp és infinit. Si se’n tracessin moltes, tota la super-

fície del dibuix estaria ocupada per les línies i no seria possible distingir les
unes de les altres, fet pel qual només se’n traça un nombre limitat.
En la figura 11 s’han representat les línies del camp elèctric creat per dues
càrregues puntuals positives i iguals, i en la figura 12, les del camp creat
per dues càrregues puntuals iguals però de signe contrari. En tots dos
casos totes les línies de camp són corbes, excepte les situades sobre la
recta que passa per les dues càrregues.

+ + + –

11. Camp creat per dues càrregues 12. Camp creat per dues càrregues iguals
positives iguals. i de signe contrari.

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 8 21/4/09 11:37:59

 Camp elèctric |  6

En les zones en què les línies estan molt properes entre si, la intensitat del
camp és més gran que en les zones on estan molt separades. Així doncs,
el diagrama de línies de camp no informa només de la direcció i del sentit
del vector intensitat de camp, sinó també del seu mòdul.
És interessant obser var que les línies de camp no són les trajectòries que
segueixen les partícules electritzades en moure’s lliurement sota l’acció de
les forces del camp. Per contra, quan només actuen aquestes forces i les
línies de camp són corbes, és impossible que una partícula electritzada s’hi
desplaci.
Com sabem, en tot moviment cur vilini la força que actua sobre el mòbil ha
de tenir un component normal a la trajectòria; aquest component és preci-
sament el que fa variar la direcció del moviment. Si la trajectòria fos una
línia de camp, no existiria aquest component normal de la força, ja que és
tangent a la línia.

8  | Potencial elèctric

S’anomena potencial d’un camp elèctric en un punt l’energia potencial

de la unitat de càrrega positiva situada en aquest punt per unitat de
càrrega.

La unitat de potencial elèctric en el SI és el joule per coulomb, que s’ano-

mena volt (V).
El potencial del camp elèctric d’una càrrega puntual Q en un punt situat a
una distància r de la càrrega és:

UE (r ) 1 Q
V = =
Q’ 4πε r

9  | Potencials dels camps creats per una o

diverses càrregues puntuals
Per calcular el potencial en un camp creat per diverses càrregues puntuals,
es pot aplicar el principi de superposició; és a dir, el potencial en un punt
és la suma algebraica dels potencials que crearia en aquest punt cadascu-
na de les càrregues.
Però, en general, més que el valor del potencial en un punt, interessa la
diferència de potencial entre els punts del camp. Mitjançant aquesta dife-
rència es pot calcular fàcilment el treball que realitza la força electrostàtica
quan es desplaça una càrrega Q entre dos punts.
Suposa que es trasllada la càrrega Q d’un punt A, el potencial del qual és
VA, a un altre punt B, de potencial VB. L’energia potencial de la càrrega Q en
aquests punts serà Q VA i Q VB, respectivament. Per tant, el treball realitzat
pel camp és:

WC = –∆UE = –(Q VB – Q VA) = Q (VA – VB)

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 9 21/4/09 11:38:00

 6  |  Camp elèctric

exemple

2. Dues càrregues puntuals, QA = +10–10 C i QC = –2  10–10 C, es troben respectivament en els vèrtexs A

i C d’un quadrat ABCD de 10 cm de costat (observa la figura). Calcula el potencial en el centre O
del quadrat i en el vèrtex D, si el medi en què es troben les càrregues és l’aire.
Quin treball realitza el camp quan es trasllada una càrrega Q = 5  10–9 C des de D fins a O?
La distància de cadascuna de les càrregues en el centre O del quadrat és:

(0, 1 m)2 + (0,1 m)2 C

r = = 0, 0707 m D –
2
El potencial a O s’obté sumant els potencials dels camps que
crearien QA i QC per separat:

10 cm
1 QA 1 QC 1 QA Q 
VO = + =  + C O
4πε r 4πε r 4πε  r r 

1
Si substituïm Q , Q i r pels seus valors, resulta:
4πε A C
+
A B
N m2  10 –10 C –2  10 –10 C  10 cm
VO = 9  10 9
2
 +  = – 12,7 V

C  0, 0707 m 0, 0707 m 

El potencial en el vèr tex D es calcula de la mateixa manera;

l’única diferència és que la distància de cada càrrega al punt
D és r = 0,1 m. Així, doncs, el potencial a D és:

N m2  10 –10 C –2  10 –10 C 
VD = 9  109  +  = –9 V
C2  0, 1 m 0, 1 m 

El fet que els potencials resultin negatius significa que una unitat de càrrega positiva tindria menys
energia potencial situada en els punts O o D, que si estigués infinitament allunyada de les càrregues
Q A i Q C.
El treball realitzat pel camp quan traslladem la càrrega Q de D a O és:
WC = Q (VD – VO) = 5  10–9 C  (–9 + 12,7) V = 18,5  10–9 J

recorda que

Els camps escalars es representen en un pla per mitjà de línies formades per punts en els quals la magnitud
escalar pren el mateix valor. Aquestes línies s’anomenen isolínies.
En l’espai de tres dimensions els punts en els quals una magnitud escalar pren el mateix valor no formen
línies, sinó super fícies.

En el camp creat per una càrrega puntual, tots els punts situats a una dis-
tància r de la càrrega tenen el mateix potencial. Aquests punts formen una
super fície esfèrica de radi r amb centre en la càrrega puntual.

10

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 10 21/4/09 11:38:03

 Camp elèctric |  6

Les super fícies formades per punts que posseeixen el mateix potencial
s’anomenen superfícies equipotencials.

Així doncs, les super fícies equipotencials són un conjunt de super fícies
esfèriques concèntriques (figura 13).
Si no considerem tots els punts de l’espai sinó només un pla que passi pel
centre del camp, els punts d’igual potencial determinaran un conjunt de
circumferències concèntriques, que, com ja sabem, reben el nom d’isolí­
nies (figura 14).

13. Les superfícies equipotencials en el 14. Les isolínies del camp creat per una
camp creat per una càrrega puntual són massa puntual són circumferències
superfícies esfèriques concèntriques. concèntriques.
Naturalment existeixen infinites isolínies; en passa una per cada punt de
l’espai. Però a l’hora de representar un camp, només se’n tracen algunes,
de manera que la diferència de potencial entre dues isolínies consecutives
sigui sempre la mateixa. Apareixen molt a prop l’una de l’altra en la zona
propera al centre del camp. En allunyar-se del centre, la separació entre
isolínies consecutives va augmentant (figura 14). +Q
Quan una càrrega elèctrica es mou sobre una super fície equipotencial, el
A B
treball realitzat pel camp és constantment nul, ja que no hi ha diferència de
potencial entre els diferents punts del recorregut.
Com que actua una força sobre la càrrega i aquesta es desplaça, el treball
només pot ser nul si la força és perpendicular al desplaçament. Per aques-
ta raó, les línies de camp, que tenen la direcció de la força, són sempre 15. La intensitat de camp és perpendicular
perpendiculars a les super fícies equipotencials (Fig. 15). a la superfície equipotencial.
En les figures 15 i 16 s’han representat les isolínies i les línies de camp en
el cas del camp creat per dues càrregues puntuals iguals del mateix signe
i de signes contraris. En aquest cas, les isolínies representen les intersec-
cions de les super fícies equipotencials amb el pla del dibuix. Es pot veure
clarament com cada isolínia forma un angle recte amb totes les línies de
camp que talla.

+ + + –

16. Línies equipotencials en el camp creat 17. Línies equipotencials en el camp creat
per dues càrregues positives iguals. per dues càrregues iguals i de signe
contrari.

11

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 11 21/4/09 11:38:18

 6  |  Camp elèctric
Simulació de línies de camp i isolínies de camps elèctrics
e x p e r i è nc i a
Hi ha diverses aplicacions que representen els camps
elèctrics al voltant d’una o més càrregues elèctri-
ques. L’objectiu de l’experiència que proposem és
arribar a tenir unes nocions més completes del com-
portament dels camps elèctrics, dels seus efectes i
les seves representacions a l’espai.
Un exemple d’aplicació és fislab.net de la xtec. En
aquest entorn podem escollir la simulació d’elec-
trostàtica.
En aquesta aplicació podem establir diferents situa-
cions:
– Escollir el valor de la càrrega elèctrica, entre –5 mC
i 5 mC, en valors enters. Fent clic amb el ratolí
da­­munt d’on és la càrrega aquesta va canviant el
seu valor d’un en un mC.
– Situar-la en un lloc determinat del pla fixant-ne les
coordenades car tesianes, es pot arrossegar la
càrrega amb el ratolí, o establir-ne les coordena-
des en les caselles corresponents.
– Afegir més càrregues.
– Representar els vectors camp elèctric, fent clic amb
el ratolí, en un punt del pla diferent d’on hi ha la càr-
rega. A la part inferior de l’àrea de treball es donen
els valors del mòdul del vector intensitat de camp,
dels seus components, de l’angle que forma amb
l’eix horitzontal, i del potencial elèctric en aquest punt
assenyalat, a més de les coordenades d’aquest.
– Representar les línies de camp.
– Representar isolínies, equipotencials.
– Representar les superfícies equipotencials, en 3D.
Camp creat per una càrrega puntual
Començarem escollint la representació del camp
d’una sola càrrega.
1. Obser varem i anotarem com varia la representa-
ció del camp en anar incrementant el valor de la
càrrega, entre 1 mC i 5 mC. Podem situar aquesta
càrrega en el centre de coordenades.
2. Repetirem l’observació amb càrregues negatives,
entre –1 mC i –5 mC.
Després podrem respondre les preguntes següents:
a) Com varia la representació de les línies de camp en
anar augmentant el valor absolut de la càrrega?
12
001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 12
b) Quina diferència hi ha entre la representació de
les línies de camp per una càrrega positiva o per
una càrrega negativa.
3. Obser vació conjunta de línies de camp i d’isolí­
nies, per cadascuna de les càrregues: –4 mC,
–2 mC, 1 mC, 3 mC i 5 mC. Després d’aquesta
ob­­ser­­vació respon la qüestió:
Com són les línies de camp respecte les isolínies?
4. Aprofitant la representació dels eixos de coorde-
nades, amb divisions de longitud de 10 m en
10 m, completa una taula com la següent, a partir
d’una càrrega determinada:
Valor de la càrrega, Q = 4 mC
Distància Valor del Valor del
a la càrrega camp potencial
elèctric elèctric E × r2 V×r
r (m)
E (N/C) V (V)
50
100
150
200
250
Un cop completada la taula, esbrina les qüestions
següents:
a) Quina relació hi ha entre el valor del camp elèc-
tric, E, la càrrega, Q, i la distància, r, entre la càr-
rega i el punt?
b) Determina la relació entre el valor del potencial
elèctric, V, la càrrega, Q, i la distància, r, de la cà­­
rrega al punt considerat.
Camp creat per dues càrregues puntuals
5. Escollirem primer dues càrregues del mateix valor
i de signes oposats, situarem les càrregues en
posicions simètriques respecte l’origen de coorde-
nades. Observarem com són les línies de camp.
a) Com s’han modificat les línies de camp respecte
de la seva representació per una sola càrrega?
A partir d’una de les línies de camp, representa el
vector intensitat de camp elèctric al llarg de la
línia, en uns quants punts que vagin de la càrrega
positiva a la negativa, i anota els valors del camp
elèctric i del potencial en cada punt.
21/4/09 11:38:19
 Camp elèctric |  6

b) Com són els vectors intensitat de camp elèctric b) Com són els vectors intensitat de camp elèctric
e x p e r i è nc i a

respecte de les línies de camp? respecte les línies de camp?

c) Com canvia el potencial elèctric?
6. Escollirem ara dues càrregues del mateix valor i
d’igual signe, i les situarem en posicions simètri-
ques respecte de l’origen de coordenades. Obser­
varem com són les línies de camp.
a) Com s’han modificat les línies de camp respecte
de la seva representació per una sola càrrega?
A partir d’una de les línies de camp, representa el
vector intensitat de camp elèctric al llarg de la
línia, en uns quants punts que vagin des d’una de
les càrregues cap a punts cada vegada més allu-
nyats de la càrrega, i anota els valors del camp
elèctric i del potencial en cada punt.
c) Com canvia el potencial elèctric?
7. Per a cadascuna de les situacions dels apar tats
5 i 6, obser va la representació conjunta de les
línies de camp i de les isolínies. Tot seguit respon
les preguntes següents:
a) Com són, en cada situació, les línies de camp
respecte les isolínies?
b) És possible establir algunes simetries en la repre-
sentació de les línies de camp?
c) I en la representació de les isolínies, podem veu-
re-hi alguna simetria?

10  | Camp elèctric creat per una distribució

esfèrica de càrrega
En el cas de distribucions uniformes de càrrega en una esfera, els camps
creats a l’exterior d’aquesta, seran iguals als que crearia una massa o una
càrrega d’igual magnitud, situada al centre de l’esfera.
Quan es tracti d’una esfera conductora carregada, caldrà tenir present les
consideracions següents:

En tots els conductors carregats estàticament, la càrrega elèctrica es

distribueix automàticament de manera que la intensitat del camp és nul·
la a l’interior del conductor i el potencial igual en tots els seus punts.

L’explicació és la següent: tot conductor ho és perquè conté una quantitat

enorme de partícules que posseeixen càrrega elèctrica i poden moure’s
lliurement pel seu interior. Però, si un conductor està carregat estàticament,
no hi circula corrent elèctric; és a dir, les partícules carregades que conté no
es desplacen en una direcció determinada. Això demostra que no hi ha camp
elèctric a l’interior del conductor, ja que, si n’hi hagués, exerciria una força
sobre les partícules carregades que les obligaria a desplaçar-se.
Per altra banda, com que la intensitat del camp és nul·la, el treball W realit-
zat sobre qualsevol par tícula amb càrrega Q que es desplacés d’un punt A
a un altre B a l’interior del conductor també seria nul. Per tant, la diferència
de potencial entre A i B valdrà:
VA – VB = W/Q = 0/Q = 0
D’aquí es dedueix que VA = VB, és a dir, que tots els punts a l’interior del
conductor tenen el mateix potencial elèctric.
18. Esfera metàl·lica carregada
En la figura 18 es pot veure com es distribueixen les partícules carregades en negativament. Els punts vermells són
una esfera metàl·lica electritzada negativament. Els punts vermells repre- partícules positives i els negres,
senten les par tícules positives (ions del metall) i els negres, les negatives negatives.

13

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 13 21/4/09 11:38:22

 6  |  Camp elèctric

++ + ++ + (electrons). L’interior de l’esfera conté la mateixa quantitat de partícules de

+ + + +
+ + + + cada signe, fet pel qual és elèctricament neutre. Només a la super fície les
partícules negatives superen en nombre les positives, fet pel qual aquesta
+ + + + zona està carregada negativament.
+ + + + En els conductors carregats estàticament, la càrrega elèctrica se situa sem-
+ + + +
pre en la super fície, mentre que l’interior roman elèctricament neutre.
+ + + + + + La càrrega estàtica se situa a la super fície dels conductors perquè les càr-
19. Representació de la càrrega en un regues amb el mateix signe tendeixen a allunyar-se les unes de les altres al
conductor massís i en un conductor buit. màxim a causa de la força de repulsió entre aquestes. Per aquesta mateixa
La càrrega es distribueix en tots dos de la raó, les càrregues elèctriques tendeixen a concentrar-se més a les zones
mateixa manera: a la superfície del
sor tints o punxegudes.
conductor i més concentrada a les zones
sortints. Tant si el conductor és buit com si és massís, la càrrega elèctrica es distri-
bueix de la mateixa manera (Fig. 19), ja que es troba tota únicament a la
super fície.
E En els conductors esfèrics la càrrega es distribueix uniformement en tota
la super fície, ja que no té cap zona que sobresur ti. Les línies de camp són
r P
++ + + radials com les del camp creat per una càrrega puntual, però no existeixen
+ + a l’interior de l’esfera, ja que, com sabem, la intensitat de camp és nul·la
+ +
en aquesta zona (Fig. 20).
+ O +
+ + En l’espai que envolta l’esfera, la intensitat del camp és la mateixa que
+ + ++
crearia una càrrega puntual igual a la càrrega total de l’esfera, situada en
el seu centre. En un punt P, el vector posició del qual respecte del centre de
→
l’esfera és r (Fig. 20), la intensitat del camp serà, per tant:
20. Camp creat per un conductor esfèric r r
1 Q r 1 Q r
carregat elèctricament. E = u =
4 π ε r2 r 4 π ε r2 r
El potencial elèctric a la super fície i a l’exterior d’un conductor esfèric és:

1 Q
V =
4πε r
En les dues expressions anteriors, ε representa la permitivitat del medi que
envolta el conductor esfèric.
A l’interior d’un conductor esfèric, el potencial és el mateix que a la seva
super fície, ja que tots els punts d’un conductor carregat estàticament
tenen el mateix potencial elèctric.

exemple

3. Una esfera conductora de radi R = 10 cm es troba en un medi, la permitivitat relativa del qual és εr = 3.
Es carrega l’esfera d’electricitat fins que el potencial a la seva superfície és de V = 180 V. Calcula:
a) La càrrega de l’esfera.
b) El mòdul de la intensitat del camp i el potencial elèctric a 15 cm de la superfície.
c) La intensitat del camp i el potencial elèctric a 5 cm del centre.
a) El potencial a la super fície de l’esfera és:
1 Q
V =
4πε r

14

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 14 21/4/09 11:38:28

 Camp elèctric |  6

Aïllem Q, i obtenim:
V R 180 V  0, 1 m
Q= = = 6  10 –9 C
1 9  109 N m2 C
–2

4πε 3
b) Un punt situat a 15 cm de la super fície de l’esfera de 10 cm de radi es troba a 25 cm del centre.
El mòdul de la intensitat de camp en aquest punt és:
1 Q 9  109 N m2 C –2 6  10 –9 C N
E = = = 288
4πε r 2
3 25 m)2
(0,2 C
El potencial elèctric en aquest punt és:

1 Q 9  109 N m2 C –2 6  10 –9 C
V = = = 72 V
4πε r 3 (0,2
25 m)
c) Un punt a 5 cm del centre està situat a l’interior de l’esfera, fet pel qual la intensitat del camp
elèctric serà nul·la.
El potencial elèctric és el mateix a l’interior que a la super fície del conductor, és a dir, serà de
180 V.

11  | Camp uniforme

En el cas del camp elèctric, s’obtenen camps uniformes a l’espai que
queda entre les làmines d’uns dispositius anomenats condensadors plans,
constituïts per dues làmines planes metàl·liques iguals, paral·leles, situa-
des una davant de l’altra a una distància molt petita en comparació amb les
seves dimensions i separades per un dielèctric. El camp elèctric creat per
un condensador pla és uniforme i perpendicular a les armadures i es limita
pràcticament a la zona compresa entre aquestes. La intensitat del camp és
igual en tots els punts i les línies de camp són rectes perpendiculars a
totes dues armadures (Fig. 21). El camp només presenta una lleugera dis-
torsió a la zona pròxima a les vores de les plaques.
Les super fícies equipotencials són planes i paral·leles a les làmines del
condensador.
21. Línies de camp (en vermell) i
En els camps uniformes existeix una relació senzilla entre la variació del superfícies equipotencials (en blau) en un
potencial i el vector intensitat de camp. condensador pla.
→
Recordem que la força, FE, sobre una càrrega elèctrica, Q, en un punt on el
→
vector intensitat de camp elèctric, E, és conegut val:
→ →
FE = Q E
Si el camp elèctric és uniforme, la força serà constant.
La variació d’energia potencial d’una càrrega Q, en anar d’una posició inici-
al, A, a una final, B, es pot determinar així:
∆UE= Q (VA – VB) = Q ∆V
D’altra banda, aquesta variació d’energia potencial també es pot calcular
com el treball, canviat de signe, de la força del camp elèctric en traslladar

15

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 15 21/4/09 11:38:31

 6  |  Camp elèctric

la càrrega, Q, de A a B. En el cas d’un camp uniforme, en ser la força cons-

tant, aquest treball serà:
→ → → → → → → → →
∆UE = –WA→B (FE) = – FE · (rB – rA) = –Q E · (rB – rA) = –Q E · ∆r
→ →
Per tant, Q ∆ V = –Q E · ∆r
→ →
I simplificant la càrrega, Q, ∆ V = –E · ∆r
Aquesta darrera expressió relaciona el vector intensitat de camp elèctric amb
la variació de potencial en un camp uniforme. Tal com es pot veure, si el des-
plaçament es produeix en el mateix sentit que el del vector intensitat de camp
el potencial disminueix, mentre que si es fa en sentit contrari el potencial aug-
menta. Les línies de camp indiquen el sentit de la disminució del potencial.
Si d és la distància entre les super fícies planes de potencials VA i VB, la
component del vector intensitat de camp elèctric en la direcció perpendicu-
lar a les super fícies val:
∆V
E =–
d
El vector intensitat de camp tindrà el sentit oposat a l’augment del potencial.

exemple

4. Una partícula amb càrrega elèctrica de 2 nC i una massa de 4 mg es troba en equilibri a l’espai central
que hi ha entre les dues làmines paral·leles i horitzontals d’un condensador.
Tot aquest sistema es troba en un laboratori a prop de la superfície de la Terra.
a) Dibuixa un esquema de les forces que produeixen aquest equilibri.
b) Calcula el camp elèctric en el lloc on està situada la partícula.
c) Quina és la diferència de potencial entre les làmines del condensador, separades una distància de
2 cm? Quina, de les dues làmines, té un potencial més elevat?
d) Explica què passarà si situem aquest sistema en un avió
que vola a una altura de 10 000 m sobre la superfície
de la Terra?
a) Tal com mostra la figura, les forces que equilibren la par-
tícula són la força d’atracció gravitatòria, a prop de la FE
super fície de la Terra, i la força electrostàtica sobre la
par tícula, que fa el camp elèctric entre les làmines del +
condensador. Segons això:
→ → FG
FE + m g = 0
b) De l’expressió anterior i del valor de la força electrostàti-
ca respecte de la càrrega elèctrica, en po­­dem obtenir el
→ → →
valor del camp elèctric E : FE = Q E.
r r
r mg 4 × 10 –6 kg  (–9, 8 j N/kg ) r N
E =– =– –9
= 19 600 j  
Q 2  10 C C

16

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 16 21/4/09 11:38:34

 Camp elèctric |  6

c) En un camp uniforme sabem que la relació entre el vector intensitat de camp i la diferència de
potencial entre dos punts situats a una distància d, en la mateixa direcció i sentit del vector inten-
sitat s’expressa:
∆V
E =–
d
d’on,
∆V = – d E
i substituint valors,
∆V = – 0,02 m  19 600 V/m = – 392 V
El signe – indica que el potencial disminueix en el sentit del vector intensitat del camp elèctric; per
tant, la làmina amb el potencial elèctric més alt és la inferior.
d) Si situem aquest sistema 10 000 m més amunt, la força d’atracció del camp gravitatori serà més
→
petita, en disminuir el vector g. De forma que, si es manté la diferència de potencial entre les làmi-
nes del condensador, la força electrostàtica sobre la par tícula serà més gran que la gravitatòria, i
la resultant no serà nul·la, sinó que hi haurà una acceleració en sentit ascendent.
Encara que aquesta acceleració serà petita.

12  | El tub de raigs catòdics

El científic britànic, William Crookes (1832-1919), va ser el descobridor del tub
de raigs catòdics, (tub de Crookes). Consistia en un tub o recipient de vidre en
el qual s’havia fet parcialment el buit, que contenia dos elèctrodes entre els
quals s’aplicava una diferència de potencial molt elevada, i es produïa un raig
de partícules que sortien del càtode i es desplaçaven en línia recta, els quals
produïen fosforescència en xocar contra determinades substàncies.
J.J. Thomson, l’any 1897, va realitzar un experiment en el qual va demostrar
que els raigs catòdics poden ser desviats per camps elèctrics i magnètics.
Per tant, estan formats per partícules carregades, amb càrrega negativa.
+

C
P
D
A
B
F

Fig. 22 Esquema del tub de raigs catòdics que va fer servir Thomsom per mesurar la
relació q/m de les partícules que formen els raigs catòdics.

En l’esquema (Fig. 22) podem veure que els electrons generats en el càto-
de, C, són accelerats fins l’ànode, A, amb una diferència determinada de
potencial entre aquests dos elèctrodes. Finalment es redueix el feix fent
passar els electrons per una petita escletxa de l’ànode B, després de la

17

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 17 21/4/09 11:38:40

 6  |  Camp elèctric

qual són desviats per les plaques metàl·liques carregades D i F (positiva la

D i negativa la F) entre les quals hi ha un camp elèctric uniforme. Aquest
camp produeix en els electrons una desviació igual a la del tir horitzontal
d’una massa a l’interior del camp gravitatori constant prop de la super fície
de la Terra.
En lloc de les plaques metàl·liques planes carregades, que generen un
camp elèctric uniforme, es poden utilitzar electroimants amb el camp mag-
nètic perpendicular a l’elèctric de les plaques. Aquest camp magnètic tindrà
un efecte similar al del camp elèctric, encara que l’acceleració produïda
serà centrípeta, i no ver tical i constant. No obstant això, si l’amplada del
camp magnètic constant no és gaire gran, el seu efecte serà molt semblant
al del camp elèctric uniforme.
J.J. Thomson va utilitzar aquest camp magnètic uniforme conjuntament amb
el camp elèctric, també uniforme i perpendicular al magnètic per calcular la
velocitat de les par tícules en entrar a la zona situada entre les plaques.
Si sabem l’energia comunicada als electrons per la diferència de potencial
entre el càtode i l’ànode, podem calcular la desviació que tindran en creuar
l’amplada de les plaques carregades, i finalment veure la desviació poste-
rior fins que impactin sobre la pantalla fosforescent.
La velocitat que assoleixen els electrons accelerats entre el càtode i l’ànode
es pot calcular tot aplicant la conser vació de la seva energia mecànica:
∆Ek = –∆UE
Llavors:
1
m v 2 = Qe ∆V
2
I, per tant,

2 Qe ∆V
v2 =
m

On m és la massa de l’electró, Qe la seva càrrega elèctrica, v la velocitat en

arribar a l’ànode, i DV la diferència de potencial entre l’ànode i el càtode.
Aquesta és la velocitat amb què els electrons entren a l’espai que hi ha
entre les plaques D i F, en el qual es genera un camp elèctric ver tical i uni-
forme. En creuar aquest espai els electrons són desviats ver ticalment. Es
pot calcular la velocitat de sor tida aplicant la dinàmica d’un moviment uni-
formement variat, amb la força perpendicular a la velocitat inicial. Es tracta
d’un moviment de tir horitzontal:
Pantalla

Plaques
deflectores vy
y2
y1
vx
vx

d L

23. Esquema de les desviacions d’un electró en creuar el camp elèctric uniforme i arribar
fins la pantalla fosforescent en l’experiment de J.J. Thomson.

18

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 18 21/4/09 11:38:42

 Camp elèctric |  6

Considerem E el camp elèctric entre les plaques, vx la velocitat horitzontal

d’entrada a les plaques, la qual serà igual a la velocitat assolida en l’ànode
pels electrons. Per tant l’acceleració ver tical dels electrons serà:
Qe E
a= ;
m
L’electró tarda a creuar les plaques:
d
∆t = .
vx
La velocitat de sor tida de la par tícula de les plaques tindrà un component
ver tical de valor:
Qe E d
v y = a ∆t =
m vx
A més, en aquest mateix inter val de temps la partícula haurà experimentat
un desplaçament ver tical y1:
2
1 Q E d 
y1 = a (∆t )2 = e  
2 2m v x 
→ → →
Un cop ha sor tit de les plaques continua amb una velocitat v = vx i + vy j , i
quan arriba a la pantalla, el seu desplaçament vertical s’incrementa en una
quantitat y2:

L Q E d L
y2 = v y = e
vx m vx vx
El desplaçament ver tical total es pot escriure:

Qe E  d 2 
y1 + y2 = 2
 + d L
m vx  2 

J.J. Thomson va fer servir aquesta expressió per determinar la relació entre
la càrrega i la massa de les par tícules que formaven els raigs catòdics. Va
determinar la velocitat de les par tícules en entrar a la zona del camp elèc-
tric uniforme situant en aquesta mateixa zona un camp magnètic uniforme,
perpendicular al camp elèctric i a la direcció de la velocitat de les par tícu-
les. Quan les partícules no es desviaven era a causa del fet que la força del
camp elèctric s’equilibrava amb la del camp magnètic sobre les càrregues
en moviment (Fig. 24).

Qe E

+ + + + + +
E
Qe –
vx
– – – – – –

Qe vx B B

24. Equilibri entre les forces d’un camp elèctric i un camp magnètic perpendiculars sobre
unes partícules carregades en moviment.

19

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 19 21/4/09 11:38:46

 6  |  Camp elèctric
26. Senyal produït pel so d’un diapasó a
través d’un micròfon connectat a
l’oscil·loscopi.
20
001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 20
E
Qe E = Qe v x B; d'on v x =
B
A par tir d’aquest valor de la velocitat d’entrada a l’espai entre les plaques
que creen el camp elèctric, J.J. Thomson va poder calcular la relació entre
la càrrega elèctrica i la massa de les par tícules que formen els raigs catò-
dics. Aquestes par tícules les va anomenar electrons.
La descober ta de J.J.Thomson va impulsar la utilització del tub de raigs
catòdics en la formació d’imatges sobre pantalles, per a aplicacions diver-
ses com poden ser l’oscil·loscopi, els monitors de radars i ordinadors, els
monitors utilitzats en l’exploració biomèdica (com ara les ecografies) i
també com a receptors de les imatges de televisió.
En l’oscil·loscopi hi ha dos parells de plaques de desviació (Fig. 25): un
parell produeix desviació horitzontal del feix d’electrons, i l’altre parell
desvia el feix de raigs catòdics en la direcció ver tical. El primer parell fa
escombrar la pantalla en la direcció horitzontal, i segueix una funció del
temps, mentre que el parell que produeix la desviació ver tical és funció
d’una variable física que dóna lloc a una variació d’un potencial elèctric
al llarg del temps. D’aquesta manera, l’oscil·loscopi s’utilitza per analit-
zar la resposta en el temps de la magnitud física que volem estudiar i
descriure.
plaques de desviació plaques
horizontal de desviació
càtode verticals
ànode
accelerador
pantalla
fluorescent
reixa de control
escalfador ànode d’enfocament
Fig. 25 Esquema del tub de raigs catòdics d’un oscil·loscopi.
Podem veure un exemple de l’aplicació d’un oscil·loscopi en la figura 26, on
s’obser va la imatge que ha enregistrat el so produït per les oscil·lacions
d’un diapasó, transformat a variació de potencial elèctric per un micròfon
connectat a l’oscil·loscopi.
En el tub de raigs catòdics d’un televisor en lloc de parells de plaques cre-
adores dels camps elèctrics que desvien els raigs catòdics, s’utilitzen dos
parells de bobines deflectores. Les bobines generen uns camps magnètics
variables, perpendiculars a la velocitat dels electrons que els desvien con-
venientment per tal que escombrin una pantalla horitzontalment i ver tical-
ment, amb una freqüència força elevada. Així, els punts de la pantalla
s’il·luminen, durant un petit inter val de temps, en rebre l’impacte del feix
d’electrons, tot formant una imatge que podem veure a l’altre costat del
vidre que mostra la pantalla a l’exterior.
21/4/09 11:38:51
 Camp elèctric |  6

1 2

4 5 6 7 8
Fig. 27 Esquema transversal d’un tub de raigs catòdics de televisor.
1. Reixeta de control
2. Ànode
3. Bobines deflectores
4. Filament escalfador
5. Càtode
6. Feix d’electrons
7. Bobina d’enfocament
8. Pantalla fluorescent
Hi ha dues bobines deflectores més, perpendiculars al pla de la figura, situades
aproximadament a la mateixa zona de les bobines 3.

En un televisor en color es creen tres feixos de raigs catòdics, un per a

cada color: verd, blau i vermell. Un cop desviats per les bobines deflecto-
res els feixos incideixen sobre la pantalla, després de passar per una
reixeta, i cadascun il·lumina una petita porció de la pantalla del color
corresponent. A tota la super fície interior de la pantalla hi ha una distri-
bució més o menys uniforme de petites porcions dels materials fosfores-
cents corresponents als tres colors que formen les imatges, com podem
veure a la figura 28. Quan veiem la imatge a distància, en cada zona de la
pantalla la combinació de les intensitats dels tres colors bàsics, verd,
vermell i blau, ens oferirà el color corresponent a la imatge que s’està
representant.

28. Esquema de la distribució de les cel·les dels colors verd, vermell i blau a la pantalla
d’un televisor en color.

21

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 21 21/4/09 11:38:56

 6  |  Camp elèctric

exemple

5. En un tub de raigs catòdics, els electrons són accelerats per una diferència de potencial entre el càto-
de i l’ànode de 2 000 V. Tot seguit els electrons entren en una zona situada entre dues plaques
metàl·liques horitzontals i paral·leles a la direcció de la velocitat de les partícules, separades una
distància de 2 cm, carregades amb una diferència de potencial de 100 V, que creen un camp elèctric
perpendicular a aquestes i a la velocitat dels electrons. L’amplada de la zona de plaques és de 5 cm.
Finalment, els electrons desviats continuen el seu camí, amb la velocitat assolida a la sortida fins
arribar a una pantalla fosforescent situada a 25 cm del final de les plaques.
a) Determina la velocitat dels electrons accelerats entre el càtode i l’ànode del tub.
b) Calcula el temps que tarden els electrons a creuar la zona del camp elèctric vertical i uniforme,
la desviació que experimenten en passar per aquest lloc i la seva velocitat de sortida.
c) Raona quina càrrega té cada làmina si el raig d’electrons es desvia en direcció vertical i
ascendent.
d) Calcula la desviació vertical que experimenta un electró des de la sortida de les plaques fins
xocar amb la pantalla fosforescent que hi ha a l’extrem del tub.
Dades: massa de l’electró, me = 9,1 × 10–31 kg, càrrega de l’electró, Qe = 1,6 × 10–19 C.

+
Pantalla

– C A B

h
Plaques
deflectores
d L

a) Aplicarem les característiques d’aquesta situació, on podem considerar que l’energia mecànica es
conser va.
Així, l’energia cinètica final dels electrons serà igual a la pèrdua d’energia potencial elèctrica.
1
me v x2 = – Qe ∆V
2
Per tant,

2 Qe ∆V
vx =
me

Substituïm els valors corresponents:

2  1, 6  10 –19 C  2000 V m
vx = –31
= 2, 65  107
9, 1  10 kg s

m
La velocitat dels electrons just a l’entrada de les plaques és de 2,65 × 107
s

22

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 22 21/4/09 11:39:04

 Camp elèctric |  6

b) El temps que tardaran els electrons a creuar les plaques és el necessari per recórrer una distància
igual a l’amplada de les plaques, a la velocitat horitzontal d’entrada a aquesta zona.
d 0, 05 m
t1 = = = 1, 89  10 –9 s
vx 2,65  107 m
s
La desviació ver tical serà la conseqüència de l’acceleració que el camp elèctric uniforme, en la
regió entre plaques, provoca sobre els electrons. La força del camp elèctric sobre els electrons a
l’interior de les plaques val:
∆V 100 V
F = Qe E = Qe = 1, 6  10 –19 C = 8  10 –16 N
h 0,02 m
I l’acceleració ver tical dels electrons serà:
F 8  10 –16 N m
a= = = 8,79  1014 2
me 9,1  10 –31 kg s

El desplaçament ver tical en creuar les plaques el trobarem:
1 1 m
( )
2
∆y 1 = a t 12 = 8,79  1014 2  1, 89  10 –9 s = 1, 57  10 –3 m
2 2 s
I el component ver tical de la velocitat en sor tir d’aquest espai serà:
m m
v y = a t 1 = 8,79  1014 2
 1, 89  10 –9 s = 1, 66  106
s s
c) Si els electrons es desvien ver ticalment i en sentit ascendent, la placa superior atraurà els elec-
trons i, alhora, la placa inferior els repel·lirà. Per tant la placa inferior estarà carregada negativa-
ment mentre que la superior ho estarà amb càrrega positiva.
d) Quan l’electró sur t de les plaques desviadores, continua a una velocitat constant:

r r r r r m 
v = v x i + v y j = 2, 65  107 i + 1, 66  106 j  
s

El temps que tardarà a arribar a la pantalla, després de sor tir de les plaques, serà:
L 0, 25m
t2 = = = 9, 43  10 –9 s,
vx 2,65  107 m
s
I la desviació ver tical en aquest desplaçament:
m
∆y 2 = v y t 2 = 1, 66  106  9, 43  10 –9 s = 1, 57  10 –2 m
s

Finalment, el desplaçament ver tical d’un electró des de l’entrada a l’espai entre plaques fins xocar
contra la pantalla serà:
∆y = ∆y1 + ∆y2 = 1,57  10–3 m + 1,57 x 10–2 m = 1,73 x 10–2 m

23

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 23 21/4/09 11:39:08

 6  |  Camp elèctric

13  | Gradient d’un camp escalar

Una manera de descriure com varia un camp escalar a través de l’espai és
utilitzar un operador matemàtic anomenat gradient. Podem definir el gra­
dient com l’operació matemàtica inversa de la integral d’un vector al llarg
d’un camí o d’una trajectòria. Així és com es relacionen les magnituds esca-
lars amb les magnituds vectorials dels camps conser vatius, com ara el
camp elèctric i el camp gravitatori.

Hem definit l’energia potencial com el treball de la força conser vativa, can-
viat de signe:
r r r
UE (r ) = – ∫ F · dr ;
∞

Si diferenciem aquesta expressió, obtindrem:

→ → →
dUE(r) = – F · dr ; d’on podem aïllar la força tot dividint per dr ,

r dUE (r ) dUE (r ) r uuuuur

F =– r =– ur = – grad (UE )
dr dr

L’operador gradient genera un vector a par tir d’una funció escalar.

Si tenim, per exemple, l’energia potencial elèctrica d’una partícula carrega-

da, a l’interior d’un camp creat per una altra càrrega puntual, podem obtenir
el valor de la força d’interacció entre les càrregues aplicant l’operador
gradient:
k Q Q’ 1 Q Q’
UE (r ) = =
r 4πε r
uuuuur dUE (r ) r 1 Q Q’ r
grad (UE ) = ur = – ur
dr 4 π ε r2

Per tant, la força serà:

r uuuuur 1 Q Q’ r
F = – grad (UE ) = + ur
4 π ε r2

D’una manera similar es pot trobar la relació entre l’escalar potencial elèc-
tric i el vector intensitat del camp elèctric. Aplicant les definicions de poten-
cial i de camp elèctrics, respecte de l’energia potencial i de la força del
camp elèctric, podem escriure:
r
UE r F
VE = ; i E = E.
Q Q

Per tant, si dividim la relació entre l’energia potencial i la força per Q:

r r r r
UE – ∫ F · dr r F r r r r
VE = = ∞
=–∫ · dr = – ∫ E · dr
Q Q ∞
Q ∞

Diferenciem aquesta expressió i aïllem el vector intensitat de camp elèctric.

Així obtindrem:

r dV (r ) dV (r ) r uuuuur
E = – Er = – E ur = – grad (VE )
dr dr

24

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 24 21/4/09 11:39:12

 Camp elèctric |  6

Si apliquem aquesta relació al potencial creat per una càrrega puntual al

seu voltant tindrem:
k Q 1 Q +30
VE (r ) = =
r 4πε r
+20
uuuuur dV (r ) r 1 Q r
grad (VE ) = E ur = – u
dr 4 π ε r2 r +10
I, per tant, el vector intensitat de camp elèctric serà: 29. Exemple de vectors gradient respecte
de les isolínies. En aquest cas les isolínies
uuuuur poden representar les diferents corbes de
r 1 Q r
E = – grad (VE ) = + u nivell d’un mapa topogràfic. Els diversos
4 π ε r2 r vectors gradient de l’altitud indicaran la
direcció de màxima pendent del terreny.

Físicament el gradient d’una magnitud escalar distribuïda a l’espai és un

– 300 V
vector que indica la direcció de la màxima variació de la funció escalar res-
pecte de la distància recorreguda. Si representem aquesta relació entre el – 400 V
E12
gradient i una funció escalar, a la figura 29, podem veure que la direcció de – 600 V
màxima variació de la funció escalar en el recorregut més cur t, és justa- E7
ment la direcció perpendicular a les isolínies. En una representació de E10 – 1 200 V
E5
super fícies equipotencials la direcció del gradient seria la d’un vector per- E2
E1 E4
pendicular a aquestes super fícies. E3
E9
Atès que el gradient té el sentit de l’augment de la funció escalar correspo- E6
nent, tant la força associada a l’energia potencial com el vector intensitat E8 E11
de camp elèctric respecte del potencial tindran una direcció perpendicular
a les línies o super fícies de la mateixa energia potencial o del mateix poten-
cial. Però el seu sentit serà el de disminució d’aquestes funcions escalars 30. Direcció del vector intensitat de camp
(Fig. 30). elèctric respecte les isolínies de potencial,
al voltant d’una càrrega puntual negativa.

exemple

6. Un condensador de làmines paral·leles, situades horitzontalment, es troba carregat amb una diferència
de potencial de 200 V, entre la placa superior i la inferior. La distància de separació entre aquestes
plaques és de 5 mm. Les superfícies equipotencials entre les dues làmines són plans paral·lels a
aquestes i el potencial varia linealment amb l’altura entre les dues làmines. Si suposem que hem
assignat valor nul al potencial de la làmina inferior:
a) Escriu la funció que determina el valor del potencial respecte de l’altura sobre la làmina inferior.
Quin serà al potencial d’un punt situat a 2 mm de la làmina inferior?
b) Calcula el vector intensitat de camp elèctric. Quina és la característica d’aquest camp? Pots trobar
algun paral·lelisme amb un altre camp de forces prou conegut?
c) Representa en un esquema les isolínies de potencial i les línies de camp a l’interior de les plaques
del condensador.
a) Prendrem com eix de coordenades, Oy, un eix vertical amb l’origen a la posició de la placa inferior.
Llavors, atès que el potencial elèctric varia de forma lineal amb l’altura, podrem escriure la fun-
ció de potencial com a:
V = k y;
on k serà el factor de proporcionalitat i y la variable de posició en la direcció ver tical.

25

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 25 21/4/09 11:39:16

 6  |  Camp elèctric

La dada és que a una altura y = 5 mm = 0,005 m li correspon un potencial de 200 V. Si substituïm

aquestes dades a la funció anterior trobem el valor del factor k.
200 V V
k = = 4  104
0, 005 m m
Per tant, la funció que determina el potencial d’una làmina a l’altra serà:
V = 4  104 y;
Per a y = 2 mm = 0,002 m, el valor del potencial serà:

V
V = 4  104  0, 002 m = 80 V
m
b) Calculem el vector intensitat de camp elèctric aplicant el gradient a la funció potencial:

r uuuuur
E = – grad (V ) = –
(
d 4  104 y r) r V 
j = – 4  104 j  
dy m 

Com podem veure es tracta d’un vector constant, ver tical i de sentit cap avall: Direm que un camp
d’aquestes característiques és un camp uniforme.
Aquest camp de forces s’assembla molt al camp gravitatori uniforme que considerem quan tractem
situacions de cossos situats a prop de la superfície de la Terra. En aquest cas el camp es designa per

r r N 
g 0 = – 9, 8 j  
 kg 

c) Un esquema que representi les isolínies de potencial i les línies de camp entre les làmines del
condensador serà com el de la figura següent:
200 V

160 V

120 V

80 V

40 V

14  | Les relacions entre el camp elèctric

i el magnètic. Equacions de Maxwel.
La síntesi electromagnètica
James Clerk Maxwell va ser un físic i matemàtic escocès, nascut a Edimburg
el 1831. Va estudiar a Edimburg i a Cambridge, i va ser professor de la uni­
­versitat d’Aberdeen, del King’s College de Londres i de Cambridge. Va rea-
litzar estudis i aportacions molt importants en diversos camps de la física:
va elaborar les teories de la mecànica estadística, conjuntament amb
Ludwig Boltzmann; va desenvolupar experiments impor tants sobre la visió

26

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 26 21/4/09 11:39:19

 Camp elèctric |  6

dels colors i va obtenir la primera fotografia en color; va escriure el primer

ar ticle impor tant de la teoria del control, i va establir els fonaments d’una
nova àrea científica, la dinàmica dels gasos enrarits, que es va desenvolu-
par en els anys posteriors. La seva contribució més impor tant és la deno-
minada síntesi electromagnètica, on es resumeixen les interaccions dels
camps elèctrics, dels camps magnètics, de les càrregues i els corrents que
els produeixen, i d’uns i altres alhora en l’anomenada interacció elec­
tromagnètica.

Aquest resum es concreta en quatre equacions que es coneixen amb el

nom d’equacions de Maxwell:
r r Q
∫ S
E · dS = interior
ε0
r r
∫ S
B · dS = 0

r r r
d
( )
r
∫ E · dr = –
C
dt
∫ S
B · dS

r r r
d
(∫ )
r
∫ C B · dr = μ0 Ι + μ0 ε0 dt S
E · dS

La primera és la llei de Gauss, la qual estableix que el flux net del camp
elèctric a través d’una super fície tancada qualsevol és igual a la càrrega
neta en el seu interior dividida per la permeabilitat del buit, ε0.
La segona és semblant a la llei de Gauss per al camp magnètic. Estableix
→
que el flux del camp magnètic B a través de qualsevol super fície tancada és
nul. Descriu l’observació experimental de la inexistència de monopols magnè-
tics, les línies de camp no surten des d’un punt i van a parar a un altre.
La tercera és la llei de Faraday. La circulació del camp elèctric al llarg d’una
corba tancada és la fem, que és al seu torn la derivada, respecte del temps
i canviada de signe, del flux magnètic a través de qualsevol super fície limi-
tada per la corba.
I, la quar ta equació és la llei d’Ampère, ampliada per Maxwell, per tal de
poder-la aplicar a casos en els quals el corrent no sigui continu, amb la
introducció del corrent de desplaçament en el segon terme de la dreta de
la igualtat.
A partir de les seves teories, Maxwell, va assegurar que es podien propagar
ones electromagnètiques transversals formades per les oscil·lacions har-
mòniques d’un vector intensitat de camp elèctric i d’un vector intensitat de
camp magnètic, perpendiculars l’un a l’altre, les variacions dels quals esta-
ven lligades íntimament. Maxwell, a més va calcular la velocitat de propa-
gació d’aquestes ones electromagnètiques, tot arribant a l’expressió
següent d’aquesta velocitat:
1
c=
ε0 μ 0

El més sorprenent del cas és que si utilitzem els valors coneguts de la per-
mitivitat elèctrica i la permeabilitat magnètica del buit:
ε0 = 8,8542  10–12 C2 / N m2; i m0 = 4 π  10–7 N/A2

27

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 27 21/4/09 11:39:21

 6  |  Camp elèctric

El resultat que s’obté per a la velocitat de propagació de les ones electro-

magnètiques és idèntica a la velocitat de la llum en el buit, determinada
experimentalment:
c = 3  108 m/s
Aquest fet va induir a Maxwell a considerar que la llum era un tipus d’ona
electromagnètica.
Uns pocs anys després de la mort de Maxwell, que es va produir l’any 1879
víctima d’un càncer, el físic alemany Heinrich Her tz va aconseguir produir i
detectar experimentalment ones electromagnètiques, amb unes freqüènci-
es situades en la banda de les ones de ràdio, les quals són de freqüències
inferiors a les de la llum visible. En honor d’aquest físic aquestes ones
reben el nom d’ones hertzianes, i també en el seu honor es dóna el nom de
la unitat de freqüència dels fenòmens periòdics, l’her tz (Hz).
Les equacions de Maxwell unificaven d’una banda els fenòmens elèctrics i
magnètics, i de l’altra els fenòmens òptics, en associar la llum a una ona
electromagnètica. D’aquesta manera es van unificar sota unes mateixes
lleis tres par ts de la física considerades diferents a principis del segle xix:
l’electricitat, magnetisme i òptica.
Les teories de Maxwell van obrir el camí de les telecomunicacions, amb la
producció d’ones electromagnètiques per par t de Her tz. Altres científics i
tecnòlegs han investigat les propietats dels diferents tipus d’ones electro-
magnètiques existents, en tot el seu ampli espectre: ones ràdio i TV, micro-
ones, infraroig, llum visible, radiació ultraviolada, raigs X i raigs γ. En tots
aquests camps s’han desenvolupat moltes tècniques i aplicacions en molts
camps de la ciència i la tecnologia, adreçades a ampliar el coneixement de
la natura i a millorar la qualitat de vida de la humanitat.

exemple

7. Una esfera conductora de 2 cm de diàmetre té una càrrega total de 4 µC, en equilibri, distribuïda de
manera uniforme en tota la seva superfície. Tot aplicant la llei de Gaus determina el vector intensi-
tat de camp elèctric que crea al seu voltant i a l’interior de l’esfera, i també el potencial elèctric al
voltant i a l’interior d’aquesta esfera.
Per tal de calcular el flux del vector intensitat de camp elèctric a través d’una super fície tancada, i, a
la vista de la simetria esfèrica de la distribució de càrrega, escollirem una super fície esfèrica de radi
r > 1 cm per al camp a l’exterior de l’esfera, una altra de
radi r < 1 cm, per al camp a l’interior de l’esfera, i amb el
centre al centre de l’esfera conductora. E
ds
Si r > 1 cm:
r
Donada la simetria esfèrica de la distribució de la càrrega, supo- +++++
+++++++
++ + + + + + + +
sarem que el vector intensitat de camp tindrà la direcció radial, +++++++++
+ + + +u++++++
+ + + + + + r+ + + + +
respecte del centre de l’esfera conductora. També podrem con- +++++++++++
+ + + + + + +1+ cm
+++
++++++++++
siderar que el mòdul d’aquest vector intensitat serà igual a tots + + + + + + + + ++
++++++++
els punts situats a una mateixa distància del centre de l’esfera. ++++++
++++

Si apliquem ara la llei de Gauss:

r r Q
∫ S
E · dS = interior
ε0

28

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 28 21/4/09 11:39:27

 Camp elèctric |  6

→
Com que el camp E és perpendicular a la super fície i, a més, el seu mòdul és constant en tota la
super fície d’integració, que és una super fície esfèrica de radi r:
r r Qinterior
∫ S
E · dS = ∫ S
E · dS = E ∫ s
dS = E 4 π r 2 =
ε0

D’aquí podem aïllar el camp elèctric:

1 Qinterior
E =
4 π ε0 r2

Sabem que té direcció radial i, com que la càrrega interior és positiva, tindrà sentit sor tint, tal com
es representa a la figura. Podem escriure, doncs:
1 Qinterior r N m2 4  10 –6 C r 3, 6  104 r  N m2 
E = ur = 9  109 2 ur = ur  
4 π ε0 r 2
C r 2
r2  C 

Podem veure que és igual que el camp que crearia al seu voltant una càrrega puntual de 4 µC,
situada al centre de l’esfera conductora, com ja havíem vist anteriorment.
Per a r < 1 cm
Podem aplicar les mateixes hipòtesis que en el cas ante­ +
rior, i el resultat d’aplicar la llei de Gauss donarà: + +
1 Qinterior
E =
4 π ε0 r2
; i en aquest cas, Qinterior = 0; per tant, E = 0. + r +
ur 1 cm
A l’interior de l’esfera conductora el camp elèctric serà nul,
la qual cosa és raonable ja que si no, la càrrega de l’esfera
+ + + + +
no estaria en equilibri.
+ +
Per calcular el potencial, establirem el valor nul de potenci-
al a una distància infinita del centre de l’esfera, i tot seguit + +
aplicarem el càlcul integral per determinar el potencial en +
un altre punt a una distància r , del centre de l’esfera.
Per a r > 1 cm:
r r r r
UE (r ) – ∫ F · dr
r
F r r r 1 Q  1 Qinterior 
VE (r ) = = – ∫ ∫ ∫ ∞ 4 π ε interior
r r r
= ∞
· dr = – E · dr = – dr =  
 4 π ε0
2
Q Q ∞
Q ∞
r r ∞
0

1 Qinterior 9 N m
2
4  10 –6 C 3, 6  104 N m2 3, 6  104
VE (r ) = = 9  10 = = Vm
4 π ε0 r2 C2 r r C2 r

Per a r = 1 cm, obtindrem el potencial a la super fície de l’esfera conductora:

3, 6  104
VE (0, 01) = V m = 3,6  106 V
0,01 m
Per a qualsevol punt interior a l’esfera conductora carregada, el potencial serà constant, ja que el
vector intensitat de camp és nul en aquesta zona. Per tant, no es produirà cap diferència de poten-
cial en desplaçar-nos entre dos punts qualsevol d’aquesta esfera. Així doncs, el potencial en tota
l’esfera conductora serà constant i igual al valor del potencial en la seva super fície, 3,6 × 106 V.

29

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 29 21/4/09 11:39:31

 6  |  Camp elèctric

15  | El comptador Geiger-Müller. Camps

de vectors amb simetria radial
Un dispositiu força aplicat en la detecció de par tícules radioactives és
l’anomenat comptador de Geiger-Müller (Fig. 31). Consta d’un tub metàl·
lic cilíndric, en l’eix del qual hi ha una vareta metàl·lica aïllada del tub.
Aquest tub està tancat i s’omple d’un gas iner t, com ara un gas noble,
amb una petita quantitat d’un gas halogen. Aquest gas enrarit no és con-
ductor, però quan alguna par tícula radioactiva o un fotó de raigs γ pene-
tren a l’espai interior del tub, ionitzen el gas i el camp elèctric creat entre
la paret cilíndrica del tub (amb funcions de càtode) i la vareta situada en
l’eix del cilindre (en funcions d’ànode) produeixen una descàrrega en
cascada pel xoc successiu dels ions i els electrons accelerats pel camp
elèctric creat entre el càtode i l’ànode. Aquesta descàrrega és detectada
per un aparell, anomenat comptador, que indica l’activitat radioactiva per
mitjà d’una agulla sobre una escala graduada en descàrregues per unitat
de temps, a més d’un sorollet com el d’un petit espetec per cada
descàrrega.

ÀNODE
+
– – CÀTODE

500 V

31. Esquema d’un comptador Geiger-Müller.

E
Entre el càtode (les parets exteriors del tub) i l’ànode (l’eix central) s’aplica
ds una diferència de potencial força elevada, d’entre uns centenars i algun
miler de volts. Aquesta diferència de potencial crea en la regió interna del
tub un camp elèctric de simetria radial, respecte de l’eix del cilindre, que
accelera els ions positius cap al càtode i els electrons cap a l’ànode.
Podem determinar el camp elèctric a l’interior del tub. Llevat dels extrems
del tub, podrem considerar que el camp elèctric tindrà la direcció d’un radi
traçat des de l’eix del cilindre, per tant, perpendicular a aquest i amb el
sentit cap enfora (Fig. 32) atès que l’eix té càrrega positiva.
Si apliquem la llei de Gauss a una super fície cilíndrica coaxial amb el tub de
Geiger-Müller, de radi més petit que el del tub metàl·lic, podem veure que
el flux del camp elèctric a través de les super fícies de les bases superior i
32. Esquema del camp elèctric creat a inferior del cilindre és nul, ja que el vector intensitat de camp elèctric és
l’interior d’un tub de Geiger-Muller. paral·lel a aquestes super fícies i per tant no les creua. Per a un radi

30

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 30 21/4/09 11:39:43

 Camp elèctric |  6

determinat, i considerant la simetria cilíndrica de la distribució de càrrega,

podem considerar que el vector intensitat de camp elèctric creat, és igual,
en mòdul, en tots els punts de la super fície lateral d’aquest cilindre, i per-
pendicular a aquesta en tots els seus punts.
r r Qinterior
∫ S
E · dS = ∫ SL
E dS = E ∫ SL
dS = E 2 π r L =
ε0

D’on s’obté:

1 Qinterior
E = ;
2 π ε0 r L

o bé,
r 1 Qinterior r
E = ur
2 π ε0 r L

Si anomenem densitat lineal de càrrega, λinterior, de la vareta interna del tub

Q
de Geiger a la relació λinterior = interior , de la quantitat de càrrega per unitat
L
de longitud, podrem escriure:
r 1 λinterior r
E = ur
2 π ε0 r

Si obser vem aquesta darrera expressió podrem veure que el vector

intensitat de camp elèctric és més intens com més a prop estigui el
punt de l’eix del tub, per fora, i a mesura que s’allunya el seu valor va
disminuint de forma inversament proporcional al radi. Les super fícies
equipotencials seran super fícies laterals cilíndriques, concèntriques
amb el tub.

16  | Diferències i semblances entre els

camps conservatius gravitatori i elèctric
Si obser vem les funcions que descriuen els camps gravitatori i elèctric co­­
rresponents a masses o càrregues puntuals podem obser var similituds i
diferències entre elles.

Les expressions de la llei de Newton, d’atracció entre masses, i la llei de

Coulomb de la força d’interacció entre par tícules carregades tenen molta
similitud:
r m m’ r
FG = –G ur , (llei de Newton)
r2
r Q Q’ r
FE = k ur , (llei de Coulomb)
r2

Totes dues són directament proporcionals al producte d’una característica

de les par tícules (la massa en el cas del camp gravitatori i la càrrega elèc-
trica en el camp elèctric); són inversament proporcionals al quadrat de la
distància de separació de les par tícules, i la direcció de la força és la del
vector que uneix les dues par tícules.

31

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 31 21/4/09 11:39:47

 6  |  Camp elèctric

En canvi, la força entre dues masses sempre és d’atracció, mentre que la

força elèctrica entre partícules carregades depèn del signe: serà d’atracció
si les càrregues són de signes oposats, i de repulsió si les càrregues són
del mateix signe. Aquesta és una altra diferència: la magnitud creadora del
camp gravitatori, la massa, és positiva, mentre que la magnitud que genera
un camp elèctric, la càrrega elèctrica, pot ser positiva o negativa.
A més, la constant de proporcionalitat és universal per al camp gravitatori,
N m2
G = 6,67  10–11 , mentre que la del camp elèctric depèn del medi on
kg 2
1
es troben les càrregues, k = , on ε = εr ε0 és la permitivitat elèctrica
4πε
1 C2
del medi relacionada amb la permitivitat del buit, ε0 = ,
4 π 9  10 N m2
9

d’on podem obtenir el valor de la constant del camp elèctric en el buit,

N m2
k = 9  109 2 .
C
Si comparem aquests dos valors constatem la relació d’un factor 1020 d’or-
dre de magnitud de la constant del camp elèctric respecte de la del camp
gravitatori.
Pel que fa als vectors intensitat de camp podem obser var les mateixes
semblances i diferències.
r m r r Q r
g = –G 2 ur ; del camp gravitatori, i E = k 2 ur
r r
I de manera molt similar podem fer les comparacions de les expressions de
l’energia potencial i del potencial:
m m’ Q Q’
UG = –G , del camp gravitatori, i UE = k , del camp elèctric.
r r
O bé:
m Q
VG = –G , del potencial gravitatori, i, V = k , del potencial elèctric.
r r
En tots dos casos, el valor nul d’energia potencial i de potencial, s’ha situat
a distància infinita de la par tícula que crea el camp, la massa en el cas del
gravitatori o la càrrega en el cas de l’elèctric.
També en els dos casos les línies de camp, que indiquen la direcció i sentit
del vector intensitat de camp, són perpendiculars a les super fícies equipo-
tencials i el seu sentit va de potencials més alts cap a potencials més
petits.
Una partícula sotmesa a l’acció d’un camp gravitatori o elèctric, en general,
no seguirà les línies del camp. La seva acceleració sí que tindrà la direcció
de les línies de camp, però que la trajectòria sigui una o una altra dependrà
de la seva velocitat.

32

001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 32 21/4/09 11:39:50


RE S UM
Un camp és una zona de l’espai on existeix una
distribució de valors d’una determinada magnitud
física. Si la magnitud és escalar direm que tenim un
camp escalar, mentre que si és un vector es tracta-
rà d’un camp vectorial.
Els camps escalars es representen amb isolínies o
super fícies en les quals tots els punts tenen el
mateix valor de la magnitud escalar, mentre que els
camps vectorials es representen mitjançant línies
de camp, que són línies tangents al vector corres-
ponent en cada punt de l’espai on està definit el
camp vectorial.
Una càrrega elèctrica crea al seu voltant un camp
elèctric. Si una altra càrrega se situa dins del camp
es veu afectada per la força del camp, que entre
dues par tícules carregades s’expressa segons la
r Q Q’ r 1 Q Q’ r
llei de Coulomb: F = k ur = ur · ε
r 2
4 π ε r2
és una carac­­terística del medi anomenada permiti-
vitat elèc­tri­ca i el seu valor es dóna respecte el
valor de la per­mi­­tivitat elèctrica del buit, ε = εr ε0,
1 C2
ε0 = . L’energia potencial elèctri­
4 π 9  109 N m2
ca d’una càrrega elèctrica en el camp creat per una
Q Q’
altra es calcula: UE = k . Associades a la força
r ­talla impregnada d’un material fosforescent que,
del camp i a l’energia potencial tenim les dues mag-
nituds característiques del camp, el vector intensi-
tat del camp elèctric i el potencial elèctric, que es
defineixen de manera semblant respecte de les dues
r
r un escombratge d’aquesta pel feix d’electrons amb
F
anteriors: E = , vector intensitat de camp elèctric,
U Q’
i V = E , potencial elèctric. Les unitats del vector
Q’
intensitat de camp elèctric en el SI són N/C, i del
potencial elèctric els J/C = V (volts). Quan dues o
més càrregues puntuals intervenen en la creació
del camp, s’aplica el principi de superposició de
camps. Aleshores el camp resultant és la suma dels
camps individuals que crea cadascuna de les càrre-
gues que contribueixen al camp total. Aquesta suma
serà vectorial, per als vectors intensitat de camp
elèctric, i escalar per als potencials elèctrics:
→ → → →
E = E1 + E2 + E3, i V = V1 + V2 + V3; per al cas del
camp creat per tres càrregues elèctriques.
Una distribució esfèrica de càrrega crea, al seu
exterior, un camp elèctric com el d’una par tícula
Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia, en el CD.
001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 33
Camp elèctric  |  6
puntual amb la mateixa càrrega elèctrica situada al
centre de l’esfera. Si l’esfera és conductora amb la
càrrega en equilibri, aquesta es distribueix en tota
la seva super fície de manera uniforme, a l’interior
de l’esfera el vector intensitat de camp elèctric és
nul i el potencial elèctric és constant i igual al
potencial en la super fície d’aquesta esfera.
Un camp uniforme es caracteritza per un vector
intensitat de camp constant en tots els punts de
l’espai. Les línies de camp són paral·leles i unifor-
mement distribuïdes. Les super fícies equipoten­
cials són plans paral·lels i, al seu torn, perpendicu-
lars a les línies de camp. Al llarg d’una línia de
camp, si en un desplaçament ∆r, el potencial elèc-
tric canvia en ∆V, el component del vector intensitat
∆V
de camp valdrà: E = .
∆r
En un tub de raigs catòdics es produeix un feix
d’electrons, accelerats per un camp elèctric alineat
amb el corrent d’electrons entre un càtode i un
ànode, entre els quals s’aplica una diferència de
potencial molt elevada, de milers de volts. Tot se­­
guit aquest feix es concentra i es desvia per camps
elèctrics uniformes, o per camps magnètics també
uniformes, perpendiculars a la velocitat dels elec-
trons, i finalment xoca al final del tub amb una pan­
en rebre l’impacte dels electrons, s’il·lumina durant
uns breus instants. Aquesta característica s’aprofi-
ta per formar imatges en la pantalla, produïdes per
una freqüència força elevada.
La relació entre les magnituds escalars i les vecto-
rials s’obté per mitjà de l’operador gradient, que
aplicat a una funció escalar n’obté un vector:
r dU (r ) dU (r ) r uuuuur
F = – Er = – E ur = – grad (UE ) ;
dr dr
r dV (r ) dV (r ) r uuuuur
E = – Er = – E ur = – grad (VE )
dr dr
Maxwell va resumir tots els efectes dels camps
elèctrics i els camps magnètics en les seves quatre
equacions, que constitueixen l’anomenada síntesi
electromagnètica. Amb això, Maxwell va unificar
sota unes mateixes lleis l’electricitat, el magnetis-
me i l’òptica.
33
21/4/09 11:39:55
 6  |  Camp elèctric
Camps creats per dues o més càrregues
elèctriques puntuals
1 Dues càrregues elèctriques puntuals de
6 × 10–8 C i –3 × 10–8 C es troben en les po­­
sicions representades a la figura.
12 cm
4 cm
+ –
O +Q –Q
Calcula:
a) La intensitat del camp elèctric en el punt
mitjà del segment que uneix les dues cà­­r­
regues.
b) La intensitat del camp en el punt O.
2 Dues càrregues puntuals de 0,4 µC i –0,3 µC
estan situades respectivament en els punts
les coordenades en metres dels quals són
(0, 0) i (0, 5). Si la permitivitat relativa del
medi és d’1,5, quina és la intensitat del
camp en el punt (0, 2)?
3 Tres càrregues elèctriques puntuals es tro-
ben sobre l’eix Ox en el buit. Una d’aques-
tes, d’1 nC, es troba a l’origen de coordena-
des. Una altra càrrega, el valor de la qual es
desconeix, està situada en el punt x = 5 m.
Una tercera càrrega, de 0,5 nC, es troba en
el punt x = 10 m. Calcula el valor de la càrre-
ga desconeguda, sabent que la intensitat
del camp en el punt x = 12 m de l’eix Ox és
de 53 N/C en sentit positiu.
4 Dues càrregues puntuals de 0,1 µC i 0,3 µC
es troben a l’aire separades 1 m. En quin
punt de la recta que passa per a les dues
càrregues és nul·la la intensitat del camp
elèctric? Canviaria la resposta si les càrre-
gues es trobessin en un medi de permitivitat
relativa igual a 2?
5 En el punt (–4, 0) hi ha una càrrega elèctrica
puntual –q i, en el punt (4, 0), una altra càr-
rega +2q. Dibuixa-les i representa la intensi-
tat del camp elèctric en el punt (0, 3).
34
001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 34
A C T I V I TAT S
6 Dues càrregues puntuals, Q1 = 25 × 10–9 C i
Q2 = 2,4 × 10–9 C, es troben en dos vèr texs
oposats d’un rectangle amb costats de
10 cm i 8 cm, en un medi d’1,5 de permitivi-
tat relativa.
Calcula la intensitat del camp elèctric al vèrtex
del rectangle situat a 10 cm de Q1.
7 En tres dels vèrtexs d’un quadrat de 4 cm de
costat estan situades respectivament tres
càrregues elèctriques puntuals de 0,5 µC
cadascuna. Determina la intensitat del camp
al quar t vèr tex, si la permitivitat relativa del
medi que les separa és d’1,2.
8 Hi ha tres càrregues elèctriques puntuals
situa­des als vèr texs d’un triangle equilàter
de 20 cm de costat. Dues d’aquestes són de
+20 µC i la tercera de –20 µC. Determina la
intensitat del camp elèctric creat per aques-
tes càrregues en els punts mitjans dels
costats del triangle.
9 Dues càrregues puntuals de +200 µC i
–200 µC es troben a les posicions que s’indi­
quen a la figura, envoltades per aire. Calcula:
a) La intensitat del camp elèctric que creen
aquestes càrregues al punt A.
b) La intensitat del camp al punt A.
A
10 cm
+Q –Q
O
+ –
10 cm 10 cm
10 Als vèrtexs d’un rectangle ABCD estan situa-
des quatre càrregues elèctriques puntuals:
QA = +20 nC, QB = –30 nC, QC = +10 nC i QD
= –20 nC. El costat AB del rectangle mesura
32 cm i el BC, 24 cm. Calcula la intensitat
del camp elèctric al centre del rectangle, si
les càrregues es troben en un medi, la per-
mitivitat relativa del qual és de 2,25.
11 A l’origen de coordenades està situada una
càrrega elèctrica puntual de + 4 μC. Al punt
(–4, 0) hi ha una altra càrrega puntual Q
desconeguda.
21/4/09 11:40:00

dificultat: SENZILLA MITJANA ALTA SENSE CLASSIFICAR
Al punt (0, 3) la intensitat del camp elèctric creat
per les dues càrregues és
→ → →
E = –3 600 i + 1 300 j (N/C).
Calcula el valor de Q, si les càrregues es troben
en el buit (les coordenades estan expressa-
des en metres).
12 Dues par tícules, amb càrregues elèctriques
–Q/2 i Q, es troben en el buit situades res-
pectivament als punts (1/2, 0) i (2, 0) (coor-
denades en metres). Determina el potencial
als punts (1, 0) i (0, 1).
13 Dues càrregues elèctriques puntuals, de
+0,6 μC i –0,45 μC, es troben separades
17,5 cm en el buit. Troba els punts de la
recta que passa per totes dues on el poten-
cial elèctric és nul.
14 Dues càrregues elèctriques puntuals de +0,3
μC i –0,5 μC es troben separades 40 cm en
un medi, la permitivitat relativa del qual és
d’1,2. Calcula el potencial en el punt de la
recta que passa per les dues càrregues on
és nul·la la intensitat del camp elèctric.
15 A cadascun dels vèr texs d’un hexàgon regu-
lar de 15 cm de costat hi ha una càrrega
elèctrica puntual de –25 nC.
Calcula la intensitat del camp elèctric i el poten-
cial al centre de l’hexàgon, si la permitivitat
relativa del medi en què es troba és de 2.
Treball i energia en el camp elèctric
16 La diferència de potencial entre dos punts, A
i B, d’un camp elèctric és VA – VB = 100 V.
Calcula el treball que s’ha de realitzar mit-
jançant una força exterior per traslladar una
càrrega de –60 nC des de B fins a A sense
modificar-ne l’energia cinètica.
17 Una càrrega puntual de +80 μC es troba a
20 cm d’una altra càrrega, també puntual,
de –200 μC, a l’aire. Quin treball s’ha de rea­
­litzar per posar la primera càrrega a 30 cm
de la segona?
18 Dues càrregues elèctriques puntuals de 3 nC
i –2 nC estan separades 20 cm en el buit.
a) Quina és la intensitat del camp elèctric en
el punt mitjà entre les dues càrregues?
001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 35
Camp elèctric  |  6
b) Quin treball s’ha de realitzar per separar
aquestes càrregues 20 cm més?
c) Com variarien les respostes anteriors, si
la permitivitat relativa del medi en què es
troben les càrregues fos d’1,5?
19 Situades als vèr texs A, B i C d’un triangle
equilàter de 20 cm de costat, en el buit, hi
ha tres càrregues puntuals de –20 nC, +5 nC
i +10 nC, respectivament. Quin treball s’ha
de realitzar per traslladar la càrrega de –20 nC
des de A fins al punt mitjà de BC?
20 Un protó es troba inicialment en repòs en un
punt A d’un camp elèctric i és accelerat per
la força que exerceix aquest camp sobre
seu. Si el potencial electrostàtic de A és de
80 V, quina velocitat posseirà el protó en
passar per un punt B, el potencial del qual
és de –40 V?
Dades: càrrega del protó = 1,6 × 10–19 C;
massa del protó = 1,67 × 10–27 kg.
21 Dues càrregues elèctriques puntuals de
50 µC cadascuna estan separades 30 cm a
l’aire. En el punt mitjà del segment que les
uneix hi ha una tercera càrrega de 10 µC.
Calcula el treball que s’ha de realitzar per
desplaçar-la al llarg d’aquest segment fins
situar-la a 10 cm d’una de les càrregues i a
20 cm de l’altra.
22 Dues càrregues puntuals de 0,8 µC cadascu-
na estan fixes en els punts, les coordenades
en centímetres dels quals són (0, 20) i
(0, –20). En el punt (–15, 0) hi ha una par tí-
cula de 0,1 g de massa que posseeix una
càrrega elèctrica de –0,2 µC i que pot mou-
re’s lliurement. Calcula la velocitat que pos-
seirà aquesta par tícula en passar per l’ori-
gen de coordenades, si par teix del repòs.
23 En els punts que tenen les coordenades en
metres A (0, –12), B (7, –12) i C (16, 0), estan
situades respectivament les càrregues puntu-
als QA = 4 µC, QB = –3 µC i QC = –2 µC. El medi
en què es troben les càrregues és el buit.
Calcula:
a) La intensitat del camp electrostàtic en el
punt P(7, 12).
b) El treball que cal per traslladar fins a P la
càrrega QB.
35
21/4/09 11:40:01
 6  |  Camp elèctric
24 Una par tícula carregada elèctricament es
desplaça d’un punt A a un altre B, entre els
quals existeix una diferència de potencial
VA – VB = 0,4 V. Si la par tícula par teix del
repòs i té una velocitat de 6 km/s en passar
per B, quant val la relació Q/m entre la seva
càrrega elèctrica i la seva massa?
Esfera conductora carregada
25 Quina càrrega elèctrica ha de posseir una
esfera conductora de 5 cm de radi situada a
l’aire, perquè a 20 cm del seu centre el poten-
cial elèctric sigui de 200 V? Quins seran, en
aquest cas, els valors de la intensitat de camp
i el potencial a la superfície del conductor?
26 Dues esferes metàl·liques de 10 cm i 5 cm de
radi carregades elèctricament es troben tan
distanciades, que pràcticament no existeix
influència entre les seves càrregues. Els
potencials a les seves superfícies són de
400 V i 1 000 V, respectivament. En connec-
tar-les mitjançant un fil conductor, la càrrega
es reparteix entre aquestes, de manera que
les dues esferes adquireixen el mateix poten-
cial. Calcula el valor d’aquest potencial comú.
Camp uniforme
27 La Terra té un camp elèctric a la seva atmos-
fera de 150 N/C, dirigit cap a dalt, que po­­dem
considerar uniforme. Determina el mò­­dul, la
direcció i el sentit de la força que aquest camp
exerceix sobre una càrrega de –0,2 μC. Si
considerem nul el potencial al terra, quin és
el valor del potencial en un punt situat a 4 m
d’altura?
28 Un electró es troba en el buit entre les arma-
dures d’un condensador pla, que estan se­­
parades 3 cm.
a) Calcula la seva acceleració quan la dife-
rència de potencial entre les dues arma-
dures és de 200 V.
36
001-036_U6.FIS.2BTX.CAT.indd 36
b) Si l’electró estava en repòs en una de les
armadures, quina serà la seva velocitat
en arribar a l’altra?
c) Quin temps emprarà l’electró per despla-
çar-se d’una armadura a l’altra?
29 Les armadures d’un condensador pla tenen
200 cm2 de super fície (cadascuna) i es tro-
ben en posició horitzontal a 2 cm una de
l’altra, en el buit. Entre aquestes hi ha una
petita esfera de 0,12 mg de massa, carrega-
da negativament. L’esfera es manté en equi-
libri, equidistant de totes dues plaques,
quan la diferència de potencial entre elles és
de 800 V.
a) Quina de les armadures té un potencial
més gran? Raona la resposta.
b) Calcula la càrrega elèctrica de l’esfera.
30 Un electró es desplaça horitzontalment en el
buit a 1 000 km/s quan entra a l’espai com-
près entre dues làmines conductores ho­­
ritzontals, entre les quals hi ha una distàn-
cia d’1 cm i una diferència de potencial de
0,12 V. Suposant que el camp elèctric és
uniforme i es limita a l’espai comprès entre
les làmines:
a) Determina la força que actua sobre l’elec-
tró i comprova que, enfront d’aquesta, el
seu pes és negligible.
b) Calcula l’acceleració de l’electró i expres-
sa el seu vector posició en funció del temps
mentre es desplaça entre les plaques.
c) Quina distància s’haurà separat de la seva
trajectòria inicial després de recórrer entre
les plaques 6 cm, mesurats horitzon­tal­
ment?
Massa de l’electró: 9,1 × 10–31 kg; càrrega de
l’electró: –1,6 × 10–19 C.
21/4/09 11:40:02