TEMA 8.

TERRATRÈMOLS
FORMACIÓ I CREIXEMENT DE FALLES:

Manifestacions del comportament fràgil.

Associats amb el desplaçament i propagació en el camp fràgil de fractures.
Manifestació veure com aquest a arribat a la superfície (desplaçament relatiu).
Les falles son finites, tenen una longitud a partir de la qual no tenen més desplaçament (picks point),
en general tenen un desplaçament que augmenta cap al centre amb una geometria el·líptica més
allargada en superfície que en profunditat.
Associat al límit de resistència del material i propagació d’una fractura que es desplaça.
No estan distribuïts de zona uniforme, en funció de la tectònica als límits de placa. Tendeixen
acumular-se als límits de plaques, zones d’extensió (dorsals), de convergència (subducció) o on les
plaques passen una al costat de l’altre (strike slip).
Normalment es produeixen en un lloc en profunditat (hipocentre) a partir del qual es propaga una
fractura que va creixent i desplaçant els dos blocs, les superficies de ruptura les tendim a imaginar
simètriques però no, son més complicades. Tendeixen a propagar-se sobre tot en una direcció.
Terratrèmols no associats a límits de placa es produeixen per esforços residuals, zones intraplaques,
normalment associades a trencament de fractures prèvies. Reactivació d’estructures prèvies dins de
contextos aparentment on no toquen.
Al sud de la península ibèrica ens trobem en el límit de la placa europea amb la africana.
Nosaltres ens trobem en el back-arc d’una zona de subducció.

1
ONES SÍSMIQUES:
S’allibera l’energia elàstica emmagatzemada, en forma de sismicitat. A partir del punt, de forma
radial. Primer arriben les ones P tenen velocitat més elevada, son compressives, la seva velocitat
depèn del mòdul de cisalla elàstica, la densitat del material i una altre cosa que no se.
Ones P 1.7 vegades més rapides que les S (no es poden propagar en fluids).
Ones Love and Rayleigh, les que es propaguen paral·leles a la superfície, son les associades als danys
estructurals, vibracions complicades paral·leles o perpendiculars a la superfície lliure.
L’energia tb es pot perdre
perquè es propaga la
fractura, perquè es
desplacen els dos blocs,
mitjançant alliberament de
calor...

2
Associades a ones elàstiques i propietats mecàniques elàstiques, part
de la deformació es recupera  REBOT ELÀSTIC.

Mentre s’acumula l’energia es separa un bloc de l’altre, a la que es

va deformant, els esforços augmenten i fins que s’arriba el
trencament.
Quan es trenca part de la deformació elàstica es recupera i anirà en
sentit contrari generen el desplaçament entre els 2 blocs.

SISMÒGRAFS:
Senzills: detecten els canvis en superfície
vertical, a partir d’un sistema continu gràfic o
de forma digital. Moviments verticals.
Moderns: 3 tipus de moviments
- Vertical
- 2 eixos perpendiculars paral·lels a la
superfície

COM MESURAR ELS TERRATRÈMOLS:

Magnitud: Escala de Richter
Diagrama definit a partir de 2 paràmetre: amplitud de l’ona que detectem (es calcula el desplaçament
en mm i el seu log en base 10) i l’espai de temps entre l’arribada de les ones P i S.
Projectes els resultats en el gràfic i et dona el valor de la magnitud.
Terratrèmol de Sumatra, magnitud (a una estació a 100 km).
Moment sísmic: relació entre el mòdul de cisalla elàstica, el lliscament (d) per l’àrea de
superfície de trencament. Mesura l’energia irradiada a partir de la falla en el seu conjunt en
lloc de mesurar-la en el focus.

MO = m · u · A
Unitats N·m. m el mòdul d’elasticitat (3x1010 Nm-2 per l’escorça i 7x1010 Nm-2 pel
mantell). u valor mig de desllisament en la ruptura d’àrea (A).

Magnitud del moment: mesura de l’energia de strain alliberada en tota la superfície de

ruptura.

Mw = 2/3 log10(MO) - 6

3
No hi ha cap límit, ni superior ni inferior, però coses molt
petites seran indetectables.
Gràfic d’equivalència de magnituds.
Intensitat: Escala de Mercalli
El que produeix, com la gent sent el terratrèmol.
Des de 1 a 12.

Equivalència relativa amb l’escala de Richter.

El problema de la intensitat no és tant simple
com la distància respecte el terratrèmol, aquí va
molt en funció de la litologia, que pot amplificar
la intensitat.

4
 Relació entre les escales d’intensitat (Mercalli) i magnitud (Richter)

Falla de Hayward (Sant Francisco), a partir de la cartografia dels materials, es pot fer un mapa de la
intensitat, no es produeix la mateixa intensitat en substrats poc rígids (nivell freàtic elevat, tendeixen a
augmentar la intensitat) o molt rígids (atenuació intensitat).
A partir dels mapes d’intensitat es poden preveure els riscs i els impactes.

5
 Relació entre el moment de la magnitud i
l’energia és logarítmica, per tant petits canvis de
magnitud suposen l’alliberament de molta
energia.
Mw/E
9.5 magnitud màxima històricament.

Es pot arribar a deduir que la

magnitud dels terratrèmols està
augmentant.

Nº terratrèmols/magnitud, segueix una tendència lineal, magnituds petites molts terratrèmols,

magnituds grans pocs terratrèmols.  Llei de Gutemberg-Richter

6
N = 10(a-bM) = 10a · 10(-bM)  Ntotal · propbabilitat que es produeixi un terratremol a una magnitud.
En algunes zones les tendències han canviar. EUA corba de terratremols de magnitud superior 3
augmenta, degut a l’acció antropica (fracking). Genera un increment respecte la tendencia natural
lligada a aquest fracking (injecció de fluid en profunditat).

EL CICLE SÍSMIC:
4 intervals que estan lligats a la sismicitat NATURAL:
Vertical esforç i horitzontal temps
1. Interval de recàrrega (alfa) o intersísmic, l’esforç dins del material progressivament va
augmentant durant un temps molt llarg. Es van emmagatzemant els esforços.
2. Interval presísmic (beta), es comencen a generar petits precursors de inestabilitat. Fenòmens
precursors. Les fractures encara no tenen prou energia per fer baixar bruscament els esforços.
No hi ha prou capacitat per alliberar l’energia.
3. Fase cosísmica (y), es produeix el terratrèmol, els esforços cauen bruscament, alliberació de
l’energia. Es produeix la fractura i es propaga consumint energia, generant zones elàstiques
perquè es recupera l’energia elàstica i lligada aquesta  calor.
4. Fase postsísmica (&), alliberament més lent de l’energia en la qual es produeixen
terratrèmols de magnitud mes petita (rèplica). Amb el temps la probabilitat de rèpliques
disminueix. A vegades les rèpliques son de magnituds més elevades que els propis
terratrèmols.

7
Recurrència: temps que passa entre 2 ruptures successives d’un mateix segment de falla. Temps fins
que es torna a trencar la falla pel mateix segment. A nivell de probabilitat: temps promig que un
mateix segment de fractures es produeix-hi.
FENÒMENS PRECURSORS:
Mai podrem predir exactament quan
es produirà un terratrèmol.
Però hi ha estudis a nivells estadístics
de probabilitat.
Canvis de velocitats de propagació
de les ones P, baixada de la velocitat
abans que es produeix-hi un
terratrèmol. Precursor que per
l’Albert no és realment viable.

Tomografia, estacions on tens estables en diferents llocs amb soroll, nomes per l’efecte de marea
dona un soroll que es pot monitoritzar amb una tomografia i a partir de veure com varien aquestes
ones es podria fer una tomografia de les ones P i S, intentar-ho fer el més ràpid possible, a temps real.
Abans de l’erupció de la palma, reducció ones S abans de l’erupció  indicador de fluid per tant
erupció, però aquesta anomalia es va detectar al 2017. A mitjans de setembre va començar a accelerar.
Zones amb molts pous canvis bruscs de la pressió de fluid dins el pou, canvia el nivell de l’aigua.
Precursor. Pous dins d’uns zona de falla activa mitjançant el nivell de l’aigua al nivell freàtic. Aquesta
li agrada.
Ignició de radó quan es produeix l’apertura o dilatació, gasos que poden arribar a nivell freàtic o en
superfície. L’Albert tampoc el té clar. Anomalies d’Heli impossibles d’explicar en profunditat si no ve
del mantell.
Canvis de resistivitat elèctrica: aigua en profunditat té sals, quan dilatem si tenim un fluid, cau la
pressió i el fluid es bellugarà i si aquest fluid és una salmorra suposa un canvi del corrent elèctric.
Seqüència de terratrèmols petits que acaba esdevenint un terratrèmol gran. Els de baixa magnitud
poden ser precursors dels de més magnitud però no ha de perquè ser sempre així.
Canvis de temperatura i dels nivells de l’aigua.
Canvis en la deformació abans de que es produeix-hi el terratrèmol (li agrada).

8
PROPAGACIÓ D’UNA FRACTURA:
Tindrà un focus a partir del qual
s’alliberarà d’energia, fractura,
propagació i lliscament dels
blocs.
Ens ho imaginem homogeni però
realment no ho és.
Desplaçament no és homogeni,
en zones com les vermelles la
falla es desplaça més que en les
blaves o verdes.
Els sentits de propagació tampoc
son homogenis, lo normal és que
tendeix-hi a propagar-se més en
una direcció.

FORMACIÓ I PROPAGACIÓ D’UNA FALLA

Angles de cabussaments baixos  terratrèmols

Llegir per sobre el cas del terratrèmol de Sumatra així com els fenòmens associats

9
 RECURRÈNCIA

Per predir si un sector d’una falla esta sensible/susceptible.

10
 COLLS SÍSMICS:

Una de les formes de poder fer una previsió d’una zona de terratrèmols és detectar una zona amb
dèficit de terratrèmols. Porta molt temps en fase intersísmica acumulant esforços i és molt probable
que se’n produeix-hi un.
Zona de dèficit sísmic  COLL SÍSMIC
TSUNAMIS:

Zones de subducció
d’angle baix. On més
probabilitat hi ha de
que es produeix-hi un
terratrèmol que amb
presència d’aigua
suposa un tsunami.
Durant el procés de
recarrega la placa
superior s’aixeca i en
el punt en que supera
la resistència que la te
encaixada amb la
zona de subducció,
s’allibera tota
l’energia i o bé genera
subsidència o bé
aixecament . Efecte
aixecament i
depressió  tsunamis

11
Què és un tsunami? Gran onada marina desencadenada pel desplaçament ràpid d’un gran volum
d’aigua a l’oceà.
Involucra tota la columna d’aigua que es troba al seu pas, i pot implicar un moviment d’una làmina
d’aigua de 6 km d’espessor.
- Transmeten quantitats enormes d’energia
- Penetren ràpidament a la terra com una paret d’aigua
Com es propaga un tsunami?
En aigües profundes es propaguen a 700 km/h i les onades son tant petites que no s’observen.
En aigües més someres es propaguen a 100 km/h i l’aigua s’apila formant grans onades que trenquen.

RISC I PERILL SÍSMIC:

Risc sísmic: probabilitat que es produeixin en una zona danys per moviments sísmics en un temps
determinat.
Factors de risc sísmic:
- Probabilitat que es produeix-hi un terratrèmol
- Existència de població
- Vulnerabilitat de construccions
- Presència de propietats i bens que puguin patir danys
Perill sísmic: probabilitat que es produeixin en una regió moviment d’una certa magnitud en un
temps determinat.
Davant un risc sísmic:

12