Unitat 1: Una terra no tan sòlida ni tan

ferma com sembla

1.1: La Terra en activitat continua

Avui comencem la Geologia de segon d’ESO, aquesta matèria que va de roques, de
minerals, de tot el que ni té vida ni es mou. I així sembla, les roques, si només depèn
d’elles, sempre són a un mateix lloc; per més que les trepitgis ni parlen, ni es queixen,
ni s’aparten a no ser que tu ho facis.

L’any passat vas veure que la terra és l’únic planeta conegut on hi ha vida i com
aquesta vida ha anat canviant al llarg dels anys. També l’any passa, vas descobrir la
importància de la atmosfera i de l’aigua. Aquest curs et proposem pensar en la
superfície sòlida de la terra.

L’aparent immutabilitat de les roques ha portat als científics

a controvèrsia, perquè si el planeta està fet de roques, llavors, també estarà sempre
quiet i estable com elles, no?

Veiem què hi diu un petit grup d’estudiants:

Carles: Vaja!!!! A mi sempre m’ho ha semblat que la Terra és

ben estable i sòlida.
Andrea: I a mi, per molt que ho penso no puc imaginar-me una terra
trencadissa i flonja.
Laura: Clar, perquè el terra que trepitgem n’és sempre de dur i de ferm
Judith: Sí, però, i quan hem vist a la “tele” que trontolla pels
terratrèmols?.
Roberto: “Cierto, en Chile no ponen jarrones en los muebles
porque caen”
Lena: I els volcans?, no és tan sòlida la terra allà on hi ha volcans eh!!
Víctor: Sí, és veritat, les imatges canten, encara que no ens ho sembli!!.
Judith: No sempre és tan estable la Terra, doncs!
Dolors: Sí, això ,i tan quietes que són les roques, com és que
hi ha volcans i terratrèmols?
Carles: A veure, tampoc són tan freqüents eh!!
Judith: No, però quan passen, se’n sent a parlar eh?

LLEGIM NOTÍCIES ALS DIARIS SOBRE VOLCANS I

TERRATRÈMOLS
A fi de constatar la inestabilitat interna del planeta proposem la lectura de tres notícies,
força populars en el seu moment, sobre volcans i terratrèmols. L’activitat queda pautada
en dues parts:

Part 1. Ajunteu-vos en grups de treball de 3-4 alumnes. Cada grup de treball treballareu
una de les 3 notícies.

Cada estudiant del grup, individualment, llegireu la notícia per després contrastar-la
amb els dos companys/es. Entre els 3 respondreu el qüestionari preparat sobre la notícia
i n’elaborareu un text expositiu (també pautat).

Part 2. Canvieu de grup (reagrupament entre 3-4 alumnes que treballen notícies
diferents)

Amb aquest canvi heu d’explicar la vostra notícia als dos companys que no saben de
què va (que han estat treballant notícies diferents). A la vegada, els dos companys us
explicaran, cadascun, la seva. Haureu de fer una posada en comú i elaborar una síntesi
de les tres notícies( també pautada).

Llegeix la notícia.
Part1. Lectura de la notícia 1: Grup de treball 1
EL PUNT AVUI

Un tsunami colpeja el Japó després del

terratrèmol i amenaça tot el Pacífic
Onades de fins a deu metres afecten la costa nord-est després del
sisme de 8,8 graus que ha sacsejat el país aquesta matinada
Apareixen entre 200 i 300 cadàvers en una platja de la ciutat de Sendai
11/03/11 07:50 - Tòquio – Agències

La nit ja ha caigut al Japó i ara comencen a arribar les conseqüències del tsunami originat pel terratrèmol
de 8,8 graus a l'escala de Richter que aquesta matinada ha sacsejat la costa nord-est del Japó. El nombre
de víctimes mortals augmenta a mesura que passen les hores i de les 90 víctimes que ha confirmat fins ara
el govern, s'hi hauran d'afegir les desenes de cadàvers que s'han trobat ara en una platja de la població de
Sendai, al nord-est. Entre 200 i 300, segons la televisió local. El govern també parla de 349 desapareguts
en tot el Japó.

El tsunami, que s'ha endinsat fins a uns cinc quilòmetres, ha colpejat la ciutat de Sendai, on l'aigua ha
arrossegat cases, cotxes, vaixells i tot el que ha trobat al seu pas.

A Tòquio, segons informen les autoritats locals, el moviment de terres ha provocat l'incendi de diversos
edificis. I s'ha interromput el tràfic aeri a l'aeroport de Narita. Els trens bala estan aturats arreu del país.
També s'han mostrat cotxes surant a l'aigua al costat de vaixells de pesca.

El primer ministre japonès, Naoto Kan, ha qualificat de “grans” els danys causats avui pel terratrèmol i ha
demanat calma a la població. Kan també ha afirmat que no s'han produït fuites radioactives en les dues
nuclears que hi ha a la zona afectada.

L'alerta de tsunami s'ha estès a tot el Pacífic, a excepció del Canadà i els EUA, i a hores d'ara, ja s'han
donat ordres d'evacuació dels ciutadans Un terratrèmol de 8,8 graus en l'escala de Richter ha sacsejat la costa nord-est del
Japó aquesta matinada

a Taiwan i Filipines. Precisament, ja s'ha confirmat que el tsunami ha arribat a les costes de Hawaii amb
força molt disminuïda, així com també a Indonèsia i les Filipines.

L'epicentre del sisme s'ha situat a l'oceà Pacífic, a 130 quilòmetres de la península d'Ojika i a una
profunditat de 10 quilòmetres, en la mateixa zona on fa dos dies va tenir lloc un altre terratrèmol de 7,3
graus que no va causar danys.

“Els edificis han tremolat una estona que s'ha fet molt llarga, i molta gent a la sala de premsa s'ha posat
els cascs i s'ha amagat sota les taules”, ha explicat la corresponsal de Reuters, Linda Sieg. “Probablement
és el pitjor que he patit des que vaig venir al Japó ara fa 20 anys”, ha conclòs Sieg.
Els terratrèmols són habituals al Japó, una de les àrees sísmiques més actives del món. Un 20% dels
terratrèmols de grau superior a 6 del planeta es registren en aquesta zona.

El terratrèmol és el més greu registrat en aquest país en els últims 140 anys, segons les autoritats
sismològiques japoneses.
Segons el Centre d'Observació Geològica d'Estats Units (USGS), el terratrèmol ha tingut una magnitud de
8,8 graus i es va produir a només 10 quilòmetres de profunditat. L'epicentre s'ha localitzat a 130
quilòmetres mar endins de Sendai, a l' illa de Honshu (prefectura de Miyagi).

Darrera actualització ( Divendres, 11 de març del 2011 22:03 )

Respon a les següents preguntes:

• On es troba el Japó? Indica’l amb una fletxa sobre el mapa següent:
20070410klpgeodes_10_Ees_SCO

• D’acord amb la notícia, quins són els fets més remarcables que tenen lloc?

• Quines n’han estat les conseqüències?

• Com explica la notícia la causa d’aquests fets?

• Com t’imagines que deu ser la Terra per dins perquè es produeixin terratrèmols?

Treball en grup:
1. Estem d’acord que els fets més remarcables que exposa la noticia sobre aquest
territori són......................
2. I que els seus efectes en els habitants del Japó ......................................

3. A fi d’aprofundir en el coneixement d’un terratrèmol, de com es produeix i dels seus

efectes, relacioneu les imatges de la columna de la dreta amb alguna de les explicacions
de la columna de l’esquerra:

Moviments bruscos en superfície fan

trontollar els edificis

Mapa de zones sísmiques arreu del

planeta

Ones sísmiques s’expandeixen a partir de

l’hipocentre o focus

Ones potents envaeixen la costa

4. On s’originen els terratrèmols? Per què deu ser que el planeta pateix terratrèmols?

5. Com us expliqueu que el Japó és una de les àrees sísmiques més actives del món?
Podríem dir el mateix de Catalunya?
6. Amb tot, creieu que és possible un psunami en algun indret de la costa catalana?

7. Què significa una magnitud de 8’8 a l’escala de Richter? Pel vostre compte indagueu
si és un terratrèmols molt fort i quines conseqüències pot tenir. Podeu consultar els
webs: http://www.angelfire.com/ri/chterymercalli/
http://www.angelfire.com/nt/terremotosTnt/
L’escala de Richter és l’escala utilitzada per avaluar i comparar la magnitud dels sismes i mesura
l’energia del terratrèmol a l’hipocentre o focus i segueix una escala d’intensitats que augmenta
exponencialment d’un valor al següent. Tot i que l’escala de Richter no té límit superior, fins avui no hi
ha hagut cap sisme que hagi superat 9’6 de magnitud. És una escala logarítmica; així, la magnitud d’un
sisme augmenta 10 vegades d’un gra u a l’altre. Per exemple un tremolor de grau 5 és 10 vegades més
intens que un de grau 4 i un tremolor de grau 8 no és el doble d’intens que un de grau 4 sinó 10.000
vegades més fort.
L’escala de Mercalli mesura la Intensitat d’un terratrèmol. La intensitat és una mesura subjectiva que es
basa en l’observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. Així, per exemple, un tremolor
de grau V tomba els objectes inestables o pot trencar plats i finestres; en canvi, en un de grau VI la gent
ja fuig dels edificis i cauen les parets guia. El màxim és el grau XII que ocasiona danys totals amb
canvis i tot de la forma del terreny.

8. Per acabar, a fi de donar a conèixer la notícia que heu llegit als altres grups,
redacteu un text expositiu d’acord amb l’estructura i els connectors indicats:

A la noticia titulada “ Nou terratrèmol al Japó” es diu que.........................

A més..................................

També.......................

En conclusió, l’activitat generada en aquesta part del planeta és de naturalesa

 _____________(gradual/brusca) i el seu origen es troba en la
dinàmica_____________(interna/externa) del planeta que ha comportat
_______________(l’emissió/no emissió) de..................................................
Tanmateix, els efectes per a la població han estat.............................

Llegeix la notícia.
Part1. Lectura de la notícia 2: Grup de treball 2

Illes Canàries
El Hierro registra indicis d'una erupció
submarina a 7 quilòmetres de l'illa
Redacció Actualitzat a les 21:16 h 14/10/2011

Les últimes dades dels serveis d'observació sísmica indiquen que hi podria haver una
erupció submarina a 7 quilòmetres de l'illa canària d'El Hierro. El fenomen ha passat
poc abans de tres quarts de dotze i, segons els experts, hauria comportat un canvi
brusc en el procés sísmic a la zona. Això significaria que s'han aturat els tremolors que
contínuament es detecten a l'illa des de fa setmanes i hauria començat l'erupció.

El Comitè de Protecció Civil i Emergències per Risc Volcànic s'ha reunit d'urgència en
vista de les dades, i el director general de Seguretat i Emergències del govern canari,
Juan Manuel Santana, ha explicat que s'han detectat gasos entre 600 i 1.200 metres
de profunditat sota el mar, a uns set quilòmetres de la zona de La Restinga, indicis
que apunten a una erupció.

Santana ha afirmat que, en qualsevol cas, l'erupció no suposaria un perill per a la

població i només s'ha demanat als pescadors que feinegin amb precaució a les
proximitats de la zona afectada. També s'ha llançat un missatge tranquil·litzador als

Registre sísmic a l’illa de Hierro (Illes Canàries)

bussejadors, ja que es tracta d'una de les zones més apreciades per fer immersions.
Per la seva banda, el president del cabildo d'El Hierro, Alpidio Armas, ha anat més
enllà i ha assegurat que l"erupció està en marxa", però que no se sap en quin estadi
es troba, si en l'alliberament de gasos o en una segona fase en què també expulsaria
magma.

Tot això passa després que aquest dissabte a la nit es va registrar un terratrèmol de
4,3 graus a l'escala de Richter, el moviment més potent des que va començar aquest
episodi volcànic, que ja suma més de 9.000 moviments sísmics des del juliol. Si es
confirma la dada, a més, serà la primera erupció de què es té constància a Espanya
des del 1971, quan es va produir la del volcà Teneguía, a l'illa de La Palma.

Respon a les següents preguntes:

• On es troba la illa de l’Hierro?. Amb una fletxa, senyala la seva posició en els
dos mapes:

20070410klpgeodes_8.Ges.SCO mapaislascanarias.gif

• D’acord amb la notícia, quins són els fets més remarcables que tenen lloc?

• Quins canvis tenen lloc o es preparen en aquest territori en conseqüència?

• Com afecten als habitants de la illa?

 • Com t’imagines que deu ser la Terra per dins perquè es produeixin aquestes
fenòmens?

Treball en grup:
1. Estem d’acord que els fets més remarcables que exposa la noticia sobre aquest
territori són......................

I que els seus efectes en els habitants de l’illa del Hierro...................

2. A fi d’aprofundir en el coneixement de terratrèmols o d’erupcions, de com es

produeixen i dels seus efectes, relacioneu les imatges de la columna de la dreta amb
alguna de les explicacions de la columna de l’esquerra:

Mapa de zones sísmiques arreu del

planeta

Emissió de gasos submarins

 Ones sísmiques s’expandeixen a partir
de l’hipocentre o focus

Erupció submarina a el Hierro

• On s’originen els terratrèmols? Per què deu ser que el planeta pateix
terratrèmols?

• El vulcanisme a les Illes Canàries sembla un fenomen força corrent. Què

enteneu per erupció volcànica?

• I a Catalunya, és que hi ha volcans? Creieu que del fons de la Mediterrània

també és possible que hi pugui sortir una erupció?

• Què significa una magnitud de 4’3 a l’escala de Richter? Pel vostre compte
indagueu si és un terratrèmols molt fort i quines conseqüències pot tenir. Podeu
consultar les webs: http://www.angelfire.com/ri/chterymercalli/
http://www.angelfire.com/nt/terremotosTnt/
 L’escala de Richter és l’escala utilitzada per avaluar i comparar la magnitud dels sismes i mesura
l’energia del terratrèmol a l’hipocentre o focus i segueix una escala d’intensitats que augmenta
exponencialment d’un valor al següent. Tot i que l’escala de Richter no té límit superior, fins avui no
hi ha hagut cap sisme que hagi superat 9’6 de magnitud. És una escala logarítmica; així, la magnitud
d’un sisme augmenta 10 vegades d’un gra u a l’altre. Per exemple un tremolor de grau 5 és 10
vegades més intens que un de grau 4 i un tremolor de grau 8 no és el doble d’intens que un de grau 4
sinó 10.000 vegades més fort.
L’escala de Mercalli mesura la Intensitat d’un terratrèmol. La intensitat és una mesura subjectiva que
es basa en l’observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. Així, per exemple, un
tremolor de grau V tomba els objectes inestables o pot trencar plats i finestres; en canvi, en un de
grau VI la gent ja fuig dels edificis i cauen les parets guia. El màxim és el grau XII que ocasiona
danys totals amb canvis i tot de la forma del terreny.

7. Per acabar, a fi de donar a conèixer la notícia que heu llegit als altres grups,
redacteu un text expositiu d’acord amb l’estructura i els connectors indicats:

A la noticia titulada “ Nou terratrèmol al Japó” es diu que.........................

A més..................................

També.......................

En conclusió, l’activitat generada en aquesta part del planeta és de naturalesa

_____________(gradual/brusca) i el seu origen es troba en la
dinàmica_____________(interna/externa) del planeta que ha comportat
_______________(l’emissió/no emissió) de..................................................
Tanmateix, els efectes per a la població han estat.............................
Llegeix la notícia.
Part1. Lectura de la notícia 3: Grup de treball 3
Diari de Girona.cat
Dels últims 2 anys i mig

El terratrèmol de Caldes és el més fort de Catalunya

La majoria dels 45 sismes que s'han registrat aquest 2010 ho han fet a la Selva i el Ripollès

FRANCESC BENEJAM. El terratrèmol de 3,7 graus a l'escala de Ritchter registrat el passat diumenge a Caldes de
Malavella ha estat el més intens que hi ha hagut a Catalunya en els últims dos anys i cinc mesos. Segons dades de
l'Institut Geològic de Catalunya, ens hem de remuntar fins el 16 d'agost de 2008 per trobar un sisme de magnitud
similar. En aquella ocasió el terratrèmol, de 3,8 graus va tenir lloc al Maresme només un mes després que se'n
registrés un altre d'igual a Sant Feliu de Buixalleu.

I és que Catalunya és una zona amb una activitat sísmica moderada degut al seu emplaçament en una zona de
col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i Àfrica. Aquest 2010 hi ha hagut, només a la demarcació de Girona,
un total de 45 terratrèmols. Aquesta xifra es troba bastant per sota de la setantena de sismes que hi va haver el 2009,
però segueix essent un clar indicador de l'activitat tectònica a casa nostra.

Una vegada més, les comarques que van registrar el major nombre de sacsejades van ser les de La Selva, Ripollès i
Cerdanya. En la primera es van detectar un total de 22 terratrèmols i si exceptuem el de diumenge, tots els altres van
ser de baixa intensitat (no més d'un grau a l'escala de Richter). El mateix passa amb els del Ripollès (11 terratrèmols)
i la Cerdanya (8). La llista la completen les comarques de la Garrotxa i l'Alt Empordà amb dos sismes cadascuna,
tots amb una relativa baixa magnitud. Les dades de l'Institut Geològic indiquen que exceptuant Febrer i Març, en tots
els mesos de 2010 hi ha hagut terratrèmols a la demarcació de Girona, i la freqüència ha augmentat sobretot a partir
de la segona meitat de l'any. En aquest sentit, el desembre ha estat, amb 9 terratrèmols, un dels més prolífics, i bona
part d'aquests són rèpliques del sisme de Caldes de Malavella.

1991_mapa_pirineus1.jpg icc.es

En poc més d'una hora es van produïr en aquesta localitat sis sacsejades més provinents del sisme detectat a les 7 del
matí, però segons destaquen des de l'Institut Geològic, "no van ser de gran importància.

Sotrac de 2,8 graus

Malgrat l'elevat nombre de terratrèmols que hi ha a la província de Girona, la gran majoria són de tan poca intensitat
que no es solen notar. Fonts de l'Institut Geològic destaquen que la força d'un sisme es comença a fer evident a partir
dels 2,8 graus a l'escala de Richter. És en aquest punt que els objectes de menys pes comencen a sacsejar-se degut a la
vibració que provoquen les plaques tectòniques.
Entre els 4,5 i 5 graus el terratrèmol comença a ser intens i pot provocar les primeres destrosses materials, tant en
objectes lleugers com en estructures d'edificis.
Sense anar més lluny, el sisme de més magnitud en els últims 20 anys va tenir lloc l'any 2004 a Ripoll. Tot i que no
es van lamentar ferits, alguns edificis van quedar malmesos

Respon a les següents preguntes:

• D’acord amb els mapes següents (seguint les fletxes), on es situa Caldes de
Malavella en el context de Catalunya?.

mapa.jpg mapa_C34_m07.gif

• D’acord amb la notícia, quins són els fets més remarcables que tenen lloc?

• Quins canvis tenen lloc o es preparen en aquest territori en conseqüència.

• Com afecten aquests canvis els habitants de Caldes de Malavella i de Catalunya en

general?

• Com t’imagines que deu ser la Terra per dins perquè es produeixin aquestes
fenòmens?
Treball en grup:
• Estem d’acord que els fets més remarcables que exposa la notícia sobre aquest
territori són........................................

• I que les implicacions per als ciutadans...................

• A fi d’aprofundir en el coneixement de terratrèmols i de com es produeixen,

relacioneu les imatges de la columna de la dreta amb alguna de les explicacions de
la columna de l’esquerra:

Moviments bruscos en superfície fan

trontollar els edificis

Mapa de les zones sísmiques

Esquerdes produïdes en el terratrèmol del

2004 al campanar de l’església de
Queralbs (Ripollés)

Ones sísmiques s’expandeixen a partir de

l’hipocentre o focus
• On s’originen els terratrèmols? Per què deu ser que el planeta pateix terratrèmols?

• Respecte Catalunya, com explica la notícia la freqüència dels sismes que es

registren?

• Són igualment susceptibles de patir terratrèmols totes les regions de Catalunya?

Quines poden ser les més afectades?

• Creieu que es podria parlar de perillositat sísmica en algun indret de Catalunya?

Justifiqueu la vostra resposta.

• Si a Caldes hi ha terratrèmols, vol dir que hi pot haver també una erupció volcànica
alguna vegada?

• Què significa una magnitud de 3’7 a l’escala de Richter? Pel vostre compte
indagueu si és un terratrèmols molt fort i quines conseqüències pot tenir. Podeu
consultar les webs: http://www.angelfire.com/ri/chterymercalli/
http://www.angelfire.com/nt/terremotosTnt/

L’escala de Richter és l’escala utilitzada per avaluar i comparar la magnitud dels sismes i mesura
l’energia del terratrèmol a l’hipocentre o focus i segueix una escala d’intensitats que augmenta
exponencialment d’un valor al següent. Tot i que l’escala de Richter no té límit superior, fins avui no hi
ha hagut cap sisme que hagi superat 9’6 de magnitud. És una escala logarítmica; així, la magnitud d’un
sisme augmenta 10 vegades d’un gra u a l’altre. Per exemple un tremolor de grau 5 és 10 vegades més
intens que un de grau 4 i un tremolor de grau 8 no és el doble d’intens que un de grau 4 sinó 10.000
vegades més fort.
L’escala de Mercalli mesura la Intensitat d’un terratrèmol. La intensitat és una mesura subjectiva que es
basa en l’observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. Així, per exemple, un tremolor
de grau V tomba els objectes inestables o pot trencar plats i finestres; en canvi, en un de grau VI la gent
ja fuig dels edificis i cauen les parets guia. El màxim és el grau XII que ocasiona danys totals amb
canvis i tot de la forma del terreny.

• Per acabar, a fi de donar a conèixer la notícia que heu llegit als altres grups,
redacteu un text expositiu d’acord amb l’estructura i els connectors indicats:
 Posada en comú.
Part 2. Posada en comú de les 3 notícies
Ara, entre tres alumnes (que heu estat, cadascun, en grups diferents en la part 1 de
l’activitat), heu de fer una síntesi de les tres notícies tot seguint l’esquema que s’exposa
a continuació:

Per començar, la notícia sobre el Japó tracta sobre......

I la notícia sobre l’illa del Hierro explica................

En canvi, la notícia sobre Catalunya tracta de........

Les tres notícies coincideixen en el fet que el planeta és sacsejat d’alguna manera, ara
bé, hi ha algunes diferències sobre la manera com es manifesta aquest impuls que surt
de l’interior de la terra, així comparant les notícies sobre el Japó i l’illa del Hierro
podem dir que...

I entre aquestes dues i la de Catalunya s’observem que.....

 En conclusió, les tres notícies, referides a canvis ______(graduals/sobtats) que el
planeta experimenta en la seva superfície, són manifestacions (ja que no podem veure
l’interior, però sí els efectes que té en l’escorça) amb emissió o sense emissió de
materials, d’una activitat que ha de procedir de...................................... i que es podria
explicar.............

Respon a les següents preguntes:

• D’acord amb el que has treballat, quin és el factor comú que es repeteix en
cadascuna de les tres notícies?

• Què t’aporten de nou sobre la comprensió de la dinàmica del nostre planeta i també
sobre el territori que habites?

• Subratlla els fets més rellevants de la lectura següent?

Terremoto en Catalunya 3,9 E. Richter
« en: Miércoles 26 Febrero 2003 11:17:30 am »
Esta madrugada a las 04,35 a.m. un temblor de 3,9 en la escala de Richter ha sacudido Catalunya. No ha sido
de gran intensidad pero ha despertado a mucha gente.
A eso de las 03,30 a.m. mi gata ha comenzado a maullar con insistencia, fuera llovía con intensidad y el viento
aullaba entre las ramas y resquicios de las ventanas. He pensado que lo de la gata era el celo, pero me llamaba
la atención lo repentino de ese celo. Como no me dejaba dormir me he levantado, el reloj marcaba las 04,30.
Miré por la ventana y una densa niebla envolvía el valle en medio de un autentico temporal, de lluvia y viento.
Cinco minutos mas tarde escucho un trueno. Pero no he visto el resplandor del rayo. Pensé que era por la
niebla, pero de inmediato, se han abierto las puertas de un armario, ha caído algún libro que estaba ya medio
ladeado y han retumbado los cristales. Lo que mas me ha llamado la atención ha sido ver a los gatos erizados ,
e incluso a mí también se me han puesto los pelos de punta. Una hora después en la radio, daban el parte. El
epicentro entre la Garrotxa y el Ripollés. El responsable del Instituto Cartográfico de Catalunya, decía que es
probable que se reproduzca en forma de réplicas o incluso que pueda haber uno de intensidad superior. La
causa, las placas Africana y Europea y la presión entre ellas.

• Quins detalls del relat d’aquesta persona desperten la teva curiositat? Creus que hi
havia indicis del terratrèmol que es va produir passades les 4.30 i que, per tant, es
podria haver previst?
LA LOCALITZACIÓ DE VOLCANS I TERRATRÈMOLS. ÉS
FORTUITA?
Acabem de veure com la Terra és un planeta que es mou, com a mínim de tant en tant i
en uns llocs més que en d’altres. Quan ho fa, com hem vist a l’activitat anterior, els
éssers humans notem els efectes de l’energia alliberada de l’interior, ja siguin
terratrèmols, ja siguin erupcions.
A fi d’indagar millor sobre aquests interrogants i de tenir més informació sobre llocs
del planeta que pateixen terratrèmols i erupcions, busqueu al web:
http://www.mapasnet.com/mambo/desastres-naturales/desastres-naturales-en-los-
ultimos-dias.htm
Obriu l’apartat del costat esquerre (en lletra blava petita): “últimos terremotos”.
Observeu el mapa “seismic monitor”que hi ha a la part inferior. Veieu que, d’acord amb
la llegenda, els punts del planeta que han patit terra trèmols en els últims dies estan
marcats amb cercles de diferents colors i grandàries.
Obriu també l’apartat del costat esquerre: “erupciones volcánicas activas”.
Mireu en el mapa la situació d’aquestes erupcions.

Respon a les preguntes següents:

• Reprodueix (copia) les dades de terratrèmols (en color blau) i d’erupcions (en color
vermell) dels darrers dies en el mapa:
mapa 1

• És que els terratrèmols es troben distribuïts de manera igual per tot el planeta? O pel
contrari, es concentren més en unes zones que en unes altres?. Explica el que
observes.

3. Entre quins valors es mou la seva magnitud?. Quins són els punts amb terratrèmols de
major magnitud en aquests moments?

4. Hi trobes alguna relació entre els llocs on esdevenen les erupcions volcàniques i els
llocs on esdevenen els terratrèmols?
Tasca per parelles
• Què creieu que hi deu haver d’especial en aquestes parts de la terra sobre les quals
es dóna una major concentració d’activitat sísmica i volcànica?

Unitat 1.2: Indaguem els terratrèmols

A Catalunya, el barranc de Monclús a la Noguera, amaga un secret. Entre els seus
monòlits de pedra hi ha escrita una història desconeguda d’un poble que va desaparèixer
fa més de 600 anys. Durant segles es va atribuir el fenomen a la ira divina, perquè
només en va quedar l’església. La llegenda parla del miracle de Monclús. Només segles
més tard, els científics han aclarit que la desaparició del poble va ser causada per un
terratrèmol.

http://www.324.cat/noticia/1217126/noguera/

Els estudiants de 2n. d’ESO troben la història interessant i no paren de fer comentaris:

Andrea: Què curiós. Un altre cas on només queda l’església

Judit: És veritat, en unes imatges sobre terratrèmols també em va
cridar l’atenció que només hi quedava el campanar
Laura: A veure si serà veritat això del càstig diví......ja, ja...
Víctor: Llàstima, que entre les primeres imatges captades del
terratrèmol de Llorca el campanar es veia caure
Roberto:“Me pregunto que pensaria sobre ello la gente de aquella
època.”
Laura: És veritat, tampoc és tan normal que el terra tremoli i tot caigui
Víctor: Bé, que tremoli i tot caigui, potser no, però que hi hagi petits
tremolors és més freqüent del que ens pensem. Segur que al
1400 també n’hi hauria.

TERRATRÈMOLS: SUPERSTICIÓ O REALITAT?

Respon a les següents preguntes:

• I tu què opines sobre aquest tema? Creus que en aquest cas la superstició podia
estar justificada?

• Has estat mai en un edifici a la vora d’una màquina que comprimeix un terreny,
com per exemple quan es fa una autovia? A les cases que es troben a desenes de
metres es perceben petits tremolors de les parets que fan trontollar les copes o
d’altres objectes fràgils. Pensa i escriu altres exemples de la vida diària en que
notes petits moviments o vibracions del terra.

• Creus que alguns d’aquests tremolors, es podien percebre als segles XIV i XV?
Quins sí i quins no?
 • Davant d’un mateix terratrèmol, creus que totes les edificacions responen igual?
Quins factors poden influir a que una edificació caigui abans que una altra? Com
aquests factors explicarien el fet que històricament moltes esglésies siguin més
resistents als terratrèmols?

Tasca per grups

Activitat 1: Posada en comú

Ara, agrupeu-vos cada 3 alumnes i ompliu aquesta fitxa que recull una síntesi de les
vostres impressions.

Creiem que la superstició Sí, perquè en aquells temps tots ceien en deus, i no
de Monclús estava sabien que eren terremotos, i que la ciencia no
justificada estaba tan avançada com ara.

No, perquè....
Alguns dels tremolors Un soroll molt fort, Un concert, quan hi ha obres i
freqüents que podem un taladre.
percebre avui en dia
Tremolors que es podien Cops forts
sentir als segles XIV-XV

Factors que poden influir La estructura, la forma, el terreny.

a la resistència d’una
edificació davant d’un
mateix terratrèmol.
ELS SISMÒGRAFS EVIDENCIEN QUE LA TERRA ES MOU
Utilitzem un sismògraf casolà

Petits o grans, els terratrèmols, avui en dia, poden ser detectats amb uns aparells ancats
al terra que s’anomenen sismògrafs. Tot i que ja es fabriquen sismògrafs amb una
tecnologia molt avançada, el seu funcionament es basa en principis senzills que
nosaltres podem tractar d’entendre i d’aplicar.

Un sismògraf enregistra la intensitat i la duració d’un terratrèmol. Encara que a la teva

vida no experimentis un terratrèmol real, aquesta activitat et donarà idea sobre com
funciona un sismògraf.

Tot seguit s’explica la manera de construir-ne un, amb el material necessari. Per a la
realització de la pràctica és necessari que cada 3 alumnes disposi d’un sismògraf (que es
pot haver construït prèviament).

Material necessari:

• Un llibre gran de text

• 2 m de corda ben resistent
• Un llapis afilat
• Cinta adhesiva
• Paper (com el portafolis del dibuix, amb alguns fulls de paper
• Una taula que es pugui moure
Procediment :

• Col·loqueu el portafolis sobre la taula i enganxeu-lo a ella amb cinta adhesiva.

En cas de no disposar de portafolis es pot enganxar el full de paper directament a
la taula.
• Enganxeu el llapis amb cinta adhesiva sobre la tapa del llibre, de manera que la
punta sobresurti de la tapa.
• Passeu la corda per la meitat de les pàgines i lligueu els extrems. Ara podeu
sostenir la corda i suspendre el llibre de manera que aquest pengi sobre el paper
de la taula. Eviteu que el llibre s’obri, (podeu segellar-lo amb cinta adhesiva).
• Col·loqueu el llibre perquè el llapis toqui el paper
• Amb un moviment estable, moveu el llibre (amb el llapis incorporat) al llarg del
paper, de manera que es dibuixi una línia (Aquesta és la línia de referència). Si
és necessari, practiqueu vàries vegades fins que us acostumeu al moviment
necessari per dibuixar una línia estable i continua.

Per grup de 3 alumnes

I ara, amb el muntatge així preparat i distribuint-vos de forma idònia, de quina manera
creieu possible simular un terratrèmol? Feu una predicció de com aquest terratrèmol
afecta a la línia de referència. Dibuixeu-ho:
Línia de referència: continueu-la en el seu sentit descendent

• Per comprovar-ho, dibuixeu una línia des de la part superior del paper fins a
l’inferior, com abans, però aquesta vegada un company ha de moure la taula
perpendicularment a la direcció en que viatja el llapis.

• Repetiu el procediment utilitzant moviments més forts i mes febles. Compareu

els resultats.
Posada en comú

A què s’assemblen les línies que us ha sortit? Compareu-les amb les que han obtingut
altres grups de companys/es.
Un grafic.

Acabeu de dibuixar línies molt semblants a les que perfila un sismògraf quan enregistra
les ones d’un terratrèmol. Aquests enregistraments es coneixen amb el nom de
sismogrames.

Com heu pogut comprovar, un sismògraf inclou una eina d’escriptura connectada a una
massa suspesa (que queda immobilitzada per inèrcia, encara que tot el seu voltant es
mogui) i a una superfície d’escriptura que descansa sobre un recolzament que toca a
terra (entorn que es mou).
En Física, la inèrcia és la propietat que tenen els cossos per romandre en el seu estat de
moviment o de repòs mentre no s’apliqui sobre ells cap força. O, dit d’una altra manera,
la inèrcia és la resistència que oposa la matèria a modificar el seu estat de repòs (en el
cas que contemplem) o de moviment. Es diu que un sistema té més inèrcia quan més
difícil resulta provocar-li un canvi. En el cas de la inèrcia mecànica depèn de la
quantitat de massa (gruix del llibre que sosté el llapis) i del tensor d’inèrcia (cordill que
sosté llibre i llapis)

Conclusions:

• Què passa, doncs, quan es produeix un terratrèmol?tot comença a tremolar

 • De què depèn que les línies surtin més o menys irregulars?de la ,agnitut de
terretremol

• Quina funció creieu que fa la massa suspesa del llibre?. Quin element representa
la Terra?

• Amb tot, quins avantatges, utilitats o tipus de dades creieu que es poden obtenir
a partir de la confecció de sismogrames?

• Per Internet, busqueu imatges i informació addicional sobre sismògrafs moderns

i compareu-lo amb el que acabeu d’utilitzar.

ONES ENS ARRIBA LA CONSEQÜÈNCIA D’UNA

PERTURBACIÓ QUE VIATJA A DIFERENTS VELOCITATS
Els estudiants de 2n. d’ESO estan entusiasmats amb l’apassionant món de les ones
sísmiques, però...:

Roberto: “Todo esto está muy bien, pero francamente lo veo un poco
abstracto”
Carles: Per què? Si els sismogrames hem comprovat com es fan i
surten a partir de quelcom molt real com és un terratrèmol?.
Víctor: I que els terratrèmols no es noten poc eh!!!
Laura: Sí, és veritat, però, com són les ones? T’imagines poder-les
veure?
Andrea: Sí que n’has vist d’ones! Tira una pedra a una bassa i les
tornaràs a veure!
Roberto: Lista, la Tierra esta hecha de rocas y no de agua
Dolors: I què?
Víctor: T’imagines un terratrèmol, en el moment que es produeix a
l’interior de la Terra?
Dolors: Com és que pot afectar tan territori? És que les ones també
s’escampen per les roques? I quan arriben a la superfície? Em
costa d’imaginar tot plegat.

Aquests estudiants tenen raó, tot i que podem veure ones quan, per exemple, es tira una
pedra a una bassa d’aigua:

Pot ser complicat entendre com l’energia que fa que un fluït adopti aquest moviment
circular al voltant d’un punt emissor, també es pugui anar traslladant per les roques i
causar els terratrèmols.

Què li passa a l’aigua d’una bassa quan es va expandint una ona en el seu si? Què creieu
que els passa a les roques que van traspassant aquesta energia? Es queden igual o bé
pateixen modificacions?

A fi d’entendre com l’energia es pot expandir a través de les roques, experimentem amb
les dues simulacions següents.

Activitat de grup: Simulem el pas de les ones sísmiques

Simulació 1

Com si nosaltres estiguéssim fets de material de roques, ens seiem de costat, de manera
que les nostres espatlles es puguin tocar, formant una llarga renglera. El que representa
l’últim alumne de la renglera es posa al costat un objecte qualsevol de la seva mida (una
cadira, una caixa gran de cartró...)
Tot seguit, el primer/a alumne/a de la renglera empeny el seu company/a, de manera que
l’empenta es va passant progressivament al company/a següent i des d’aquest fins a
l’últim, que comunicarà l’impuls a l’objecte.

Simulació 2

Tots dempeus, l’un al costat de l’altre i agafats de la mà, tornem a formar una llarga
filera. Tot seguit, els companys/es d’un extrem comencen a saltar, primer cap amunt
amb les cames ben estirades i després cap avall, tocant de mans a terra, amb els genolls
encongits. En la mesura que els companys del costat van acabant el seu salt, els
següents de la filera l’inicien i repeteixen el moviment, de manera que el moviment es
va traslladant a l’extrem oposat de la filera.

Tasca per parelles

Responeu a les següents preguntes:

• Com s’ha quedat la renglera de companys i companyes després de realitzar el

moviment en ambdues simulacions,? S’ha quedat intacta, o bé ha quedat
deformada? En la primera simulacio a quedat deformada i en la segona ha
quedat intacte.

• Com ha afectat el pas de l’energia a cadascun de vosaltres (que simuleu ser

roques)? Us heu quedat igual, o bé no? El pas de l’energia no ens hem quedat
igual.

• En quina de les dues simulacions es comunica millor i més ràpid l’impuls al

company/a? En la primera.

• Si cadascú de vosaltres sou una partícula de roca que vibra al pas de l’energia,
dibuixeu ara, amb fletxes, la direcció que pren el moviment que feu en
cadascuna de les dues simulacions.
 • Com es comunica millor l’impuls, si esteu més junts o bé més separats? Es
comunica millor més junts.

• Si al interior de la terra les roques han de suportar tot el pes de les que hi ha a
sobre seu, com creieu que es trobaran, més juntes entre elles o bé més
separades? Entre elles.

• Quan més a l’interior de la terra, com es comunicarà doncs l’impuls que reben,
més de pressa o més a poc a poc?

Més a poc a poc

• En conclusió, què creieu, doncs, què els passa a les roques del interior de la
Terra quan propaguen l’energia que reben? Quin comportament creieu que tenen
i què els passa? Com viatgen les ones sísmiques a través d’elles? Que quden
descolocades, i es coquen entre si.

Les dues simulacions es refereixen a les dues maneres com l’energia es propaga per
l’interior de la Terra.

http://www.geo.mtu.edu/UPSeis/images/P-wave_animation.gif
http://www.geo.mtu.edu/UPSeis/images/S-wave_animation.gif

De fet, quan a partir de qualsevol punt de l’interior s’allibera energia es formen dos
trens d’ones. Unes que surten primer i que ho fan de manera més ràpida i per això
s’anomenen “Ones primàries o P”; segons més tard, s’escampa el següent tren d’ones,
que viatja més a poc a poc i per aquest motiu s’anomenen “ones secundàries o S”.

• Quina de les dues simulacions creieu que es correspon amb el pas de les ones P?
I amb el pas de les ones S? La P correspon al primer i la s al segon

• Les dues reproduccions següents sobre ones s’han realitzat amb molles
semblants a les que volten les mines d’alguns bolígrafs (que si disposéssim
 d’alguna amb una longitud adequada podríem provar). També, escriviu a sota
de cadascuna, amb quina de les dues simulacions efectuades es correspon:

Dibuix 1 p Dibuix 2 s

Però, pel que fa a les ones generades a l’interior de la terra, mai ningú ha pogut baixar a
l’interior terrestre per veure com es propaguen.

Tasca per parelles

Us proposem que veieu el vídeo flash que tracta d’una simulació basada en la generació
d’ones sísmiques en un punt del interior de la Terra i de la seva propagació, tant pel
interior com per la superfície:
http://www.youtube.com/watch?v=JY_o0DnEbeo&feature=player_detailpage.

Seleccioneu la informació necessària per omplir la taula següent que, ben segur, ja
respondrà els interrogants d’aquests estudiants de 2n. d’ESO al principi de la unitat.

Tipus d’ones Viatgen pel A una velocitat Grau de perillositat

sísmiques interior (I)o per de per als humans
la superfície(S)
P I

4KM-7KM

S I 2KM-5KM

Love S 2KM-3KM

Raigley S

• Ara, justifiqueu la diferència de velocitat de les ones P i S tot relacionant-ho amb les
dues simulacions del principi. Què era més fàcil i més ràpid, empènyer amb
l’espatlla els companys del costat o posar-se a saltar amunt i avall? La P era mes
rapida i la s mes lenta
 Com diu el vídeo, quan més a l’interior de la terra, hi haurà més materials a sobre
(més pressió) i molta més temperatura.

• També recordant la simulació anterior sobre les ones, creieu que viatjaran a la
mateixa velocitat les ones sísmiques a 20 Km de profunditat (les roques no estan a
tanta pressió) que a 2000 km de profunditat(les roques es troben a molta pressió i
estan, per tant, molt més juntes) I doncs, per què?no perque cuan esta en molta
pressio es mol facil

Efectivament, per proves experimentals, s’ha deduït que les velocitats de les diferents
ones depenen de les característiques del medi que travessen; per exemple, en roques
ígnies o magmàtiques (que són força consistents)i que són les que formen l’interior del
planeta, la velocitat de les ones P és de l’ordre de 6 Km/s, mentre que en roques poc
consolidades (graves vora un riu) (que són un tipus de sedimentàries) baixen a uns 2
Km/s aproximadament. LES ONES P PODEN VIATJAR PER MEDI LÍQUID, EN
CANVI, LES ONES S NOMÉS VIATGEN PER MEDI SÒLID I QUAN ARRIBEN A UNA
ZONA LÍQUIDA QUEDEN COLAPSADES..

Posada en comú

Ara que ja en sabeu sobre ones sísmiques, com us expliqueu els terratrèmols de Caldes i
el més fort del Japó?per

Per què l’un és més intens que l’altre? De què depèn? Quines són les ones responsables
dels desastres i com actuen? perque un esta mes dintre de la terra que a altre no mes per
ones superficials

Què permeten deduir les diferents velocitats que adquireixen les ones sísmiques per allà
on passen? depend del medi solid liquid o el medi solid
Per acabar, compareu el vostre sismograma amb el següent, que il·lustra les ones P i les
S que viatgen per l’interior.

TEMPS QUE PASSA

Laboratorio de Ingeniería Sísmica

del Instituto de Investigaciones en Ingeniería (INII)

La “coda” és la part del sismograma que decau conforme passa el temps, fins arribar al
nivell original (del “pre-evento” ).
S’observa que les ones L o superficials arriben poc més tard que les S. La lletra A
assenyala l’amplitud de l’ona i

Expliqueu ara: què hi veieu d’igual? Què de diferent?

• Ara, compareu les vostres dades amb el mapa de risc sísmic, elaborat amb dades
obtingudes en la dècada entre el 90 i el 2000.
mapa 2
• Amb l’ajuda del mapa de risc sísmic (mapa 2) completeu cadascú el mapa 1 (on
únicament hi ha les dades dels últims dies). En completar-lo podeu unir els punts
que indiquen el risc sísmic-volcànic en línies. Com veieu que queda la superfície
del planeta?trancada

Unitat 1.3: I, com és la Terra per dins?

Si les ones sísmiques hi viatgen a diferents velocitats, quines peculiaritats deuen tenir
els seus materials? Segur que tota igual i homogènia, la Terra per dintre no és.
 L’escriptor francès Jules Verne en la seva obra “Viatge al Centre de la
Terra” escriu aquest paràgraf:

“Aquesta mena de caverna feia cent peus d’alçada. El terreny havia estat violentament
obert per una commoció subterrània. El massís terrestre, en cedir a alguna força
poderosa, s’havia dislocat i havia deixat aquell enorme buit al qual uns habitants de la
terra penetraven per primera vegada.”

I TU, COM TE LA IMAGINES?

Tasca individual
Respon a les següents preguntes:

• Jules Verne obre les portes a la imaginació per fer conjectures sobre l’interior terrestre.
A què es deu referir l’escriptor quan parla d’una commoció subterrània? Què creus
que s’imagina ell que hi deu haver a l’interior que la faci esclatar? Se refereix a un
terretremol.una força poderosa

• Tot i que, amb les ones sísmiques, ja hem vist alguna il·lustració del interior de la terra,
com te l’imagines tu? Com deu ser el que hi ha sota el pati del teu Centre? Què s’hi
deu trobar i de quina manera? T’has parat a pensar on aniria a parar un possible forat
d’una profunditat màxima? Et convidem a que facis una representació de la manera
que creus que pot ser en aquest requadre:
• Fins a quina profunditat has arribat en el teu dibuix?

LES ONES SÍSMIQUES ENS DONEN DADES

Com ja sabeu, quan té lloc un terratrèmol, les ones sísmiques (P i S) s’escampen en totes
direccions a través de l’interior de la Terra. Recordem que la velocitat de les diferents
ones depèn de la densitat del medi que travessen; a major densitat dels materials van a
major velocitat
Gràcies a l’estudi de molts sismogrames, semblants al que vosaltres heu realitzat amb el
sismògraf casolà, obtinguts arreu del planeta, s’ha pogut elaborar gràfics com el següent:

L’eix vertical representa una secció de la terra que arriba fins el seu centre, a més de
6000 Km. En l’eix horitzontal s’hi representa la velocitat de les ones sísmiques.

Tasca individual

D’acord amb el gràfic, quines ones viatgen a més velocitat?p

A quina/es profunditat/s hi ha un canvi molt brusc de velocitat en ambdós tipus d’ones?

3000 5000
Què impliquen aquesta canvis de velocitat tan sobtats en els materials que formen el
planeta?

Tot seguit, omple els buits de la taula següent.

aAa

Velocitat de les ones Profunditat en Km Deduccions respecte la

naturalesa dels materials
Ones P Ones S -------------------------- Seran de naturalesa sòlida o
- líquida?
8 4,5 De 0 a 100 Km

solid

11 6 De 700 a 800 Km
solid

13 7 2800-3000 Km solid

11 4 5100 Km liquid

APROFITEM AQUESTES DADES

Per parelles
Contrasteu les vostres respostes i tracteu de reproduir les capes de la Terra a partir de les
dades de velocitat de les ones sísmiques del gràfic anterior.

Bé, joves sismòlegs, acabeu de deduir que la Terra per dins queda distribuïda en capes!.
És el model “geoquímic”.
Aquest model seria suficient si no fos perquè el planeta, com ja hem constatat en les
notícies llegides a la primera unitat, es comporta com un objecte dinàmic que es mou
contínuament.
Així, els científics s’han trobat en la necessitat de construir un nou model, el “model
dinàmic”, complementari del nostre, que tracta d’explicar els moviments que poden
tenir lloc.
Penseu que en ciència les teories evolucionen constantment i aquest model dinàmic és
objecte de discussió i s’intenta millorar.
DOS MODELS PER A UNA MATEIXA TERRA
En el dibuix següent, observeu i compareu els dos models:

Gràfic en revisió

Responeu el qüestionari només tenint en compte el costat esquerre (model geoquímic):

• La capa més prima i superficial rep el nom de.........corteza.

• La capa que s’estén entre els 50 i els 2900 Km de profunditat (aproximadament)

s’anomena ...mantell......................, ...... De fet, aquesta capa està subdividida en
dos, ........superior.............................i ..............................inferior..... ,separades
ambdues per una zona de transició

• La capa més interna, que arriba al Centre de la Terra és.....nucli..

• Poseu els noms de les capes representades en el vostre dibuix (que, per cert, és més
senzill i n’hi falta alguna hidroesfera
 Ara compareu els dos models (el dinàmic i el geoquímic):

• A què equival la litosfera en el model geoquímic?

• A tot el mantell
• Pràcticament al mantell superior, però descomptant el tros que forma part de la
litosfera
• Al mantell superior més la zona de transició

• Quin gruix té la litosfera?

• Només 50 Km
• 400 Km
• De 150 a 200 Km aproximadament

7. L’endosfera equival a:
a. al nucli intern més el nucli extern
b. només el nucli intern
c. només el nucli extern

1.4: Explorem els volcans

VOLCANS, EL PLANETA S’EXPRESSA: COM I DE QUINES

MANERES?

Els volcans sempre han inspirat un profund misteri entre els pobles que els han vist
sorgir i desenvolupar-se. Com és possible que del bell interior terrestre s’expressi tanta
força i potència?

La paraula volcà prové de l’illa de Vulcano, al sud-est de la costa d’Itàlia. A causa de la

freqüència de les activitats eruptives en aquella illa, els romans la consideraven la forja
de Vulcà, el Déu del foc i el creador d’armes. Des d’aleshores un volcà és una
manifestació de la dinàmica de la Terra, que s’expressa mitjançant la sortida a l’exterior
de matèria fosa de l’interior. Així doncs, hi ha volcans allà on les vies de pas són prou
fondes per arribar a comunicar els llocs on es troba la matèria fosa amb la superfície.
Et convidem a la lectura de la carta a l’historiador Tàcit en la que Plini el Jove descriu
l’erupció del Vesubi a l’any 79 i la mort del seu oncle Plini el Vell. La mateixa erupció

que va sepultar la ciutat de Pompeia.

Era a prop de Nàpols. El dia novè abans de l’inici de setembre la meva mare va advertir
al meu oncle de que apareixia un núvol de grandària i de forma poc típiques. Després de
menjar i estudiar, es va posar les sandàlies i va pujar a un lloc des d’on pogués observar
millor aquella meravella. S’aixecava un núvol (els que s’ho miraven de lluny no sabien
ben bé de quina muntanya sortia, després es va saber que era el Vesuvi), la semblança i
la forma del qual s’apropava més a la figura d’un pi que a la de cap altre arbre.
Projectant-se en l’aire, com un tronc llarguíssim que s’anava obrint en branques. Jo crec
que passava així perquè al afeblir-se el corrent que impulsava en aquell moment el
núvol, que no tenia aquesta força, queia pel seu propi pes i es feia gran en amplada. En
un principi era de color blanc, però després va anar agafant un color molt brut i amb
taques, com si portés terra o cendra.

Al meu oncle, aquell espectacle li semblava extraordinari, digne de ser conegut de més a
prop. Va agafar una petita embarcació; ja sortia de casa quan va rebre la carta de la
dona d’un amic demanant-li ajuda Llavors ell va canviar el seu objectiu i va decidir

anar a ajudar-la agafant uns quants vaixells.

A la muntanya del Vesuvi relluïen flamarades amplíssimes, l’esclat i la claror dels quals
s’accentuava durant la nit. El meu oncle, per tranquil·litzar-se, no parava de repetir que
serien fogaines dels pagesos. El pati de la casa on estaven començava a omplir-se de
cendres i pedruscall gros, així que van decidir-se per anar al ras i cobrir-se amb coixins.

Ja era de dia en altres llocs, però, en aquella zona, tot era negre fosc de la nuvolada que
tenien a sobre. Van decidir anar cap a la platja, que estava deserta, i veure com estava el
mar. Van seure allà i el meu oncle va demanar una mica d’aigua, i en va beure. De sobte
van aparèixer flames i seguidament una olor forta a sofre, fent que fugissin de la zona.
El meu oncle s’aixeca ràpid però va tornar a caure, segurament empès per la dificultat
de respirar provocada per la boira que s’havia format. Quan es va tornar a fer clar el van
trobar sencer, intacte, vestit tal i com anava, mort”.

1. Possiblement, la descripció que fa Plini el jove sobre el que el seu oncle va observar
abans de morir et recordi un fenomen volcànic que va impactar força la societat i
l’economia europea no fa massa temps. Sabries descriure’l, què va passar i a on? Quines
repercussions va tenir? la erupción se cree que comenzó el 20 de marzo de 2010,12 a unos
ocho kilómetros al este del cráter del volcán, en la región de Fimmvörðuháls, donde es
muy popular la práctica del senderismo. Esta primera erupción no ocurrió en el glaciar y
fue menor que la prevista por algunos geólogos, puesto que desde el 4 de marzo se había
detectado una deformación del volcán, que presentaba una tasa de crecimiento de un
centímetro diario, fruto del ascenso del magma, que fue acompañada de una serie de
sismos, lo que hizo desalojar a los habitantes más cercanos al glaciar.
La erupción se dio en una fisura volcánica, abierta en el flanco oriental del volcán, a unos
1000 metros de altitud, de entre 300 y 500 metros de largo y orientada en dirección
noreste-suroeste. La lava pasó entre las capas de hielo de Eyjafjallajökull y Mýrdalsjökull.

2. L’observació del vídeo de youtube “Pompeya y el Vesubio”

http://www.youtube.com/watch?v=M2oLhd0l0PI et permetrà calcular pel teu compte la
grandiositat del vulcanisme i la seva repercussió històrica. Aquest tràgic esdeveniment
va permetre que la ciutat quedés conservada pràcticament igual que fa 2000 anys.

Creus que tots els volcans són iguals? Quina diversitat de fenòmens volcànics coneixes?
Fes-ne un llistat.no
Que surten de sota terra
Que cuan pasa un temps el Volca erupciona
Que cuan erupciona surten pedres i lava
Que surt molt fum
Que dins del Volca hi ha magma
LA LAVA CREA NOU TERRENY I ES CONSTRUEIX
RELLEU

En Víctor, que viatja molt amb els seus pares, va visitar l’any passat les illes de la
Palma i de Lanzarote. En Víctor ensenya algunes fotografies del viatge als seus
companys/es de segon:

Laves encoixinades de la Caldera de Taburiente

Colades del lava anant al Timanfaya

En Víctor els explica que les Illes Canàries, van emergir del fons del mar:

Judith: Què són aquestes boles que es veuen formant aquesta paret?

En Víctor respon que són laves encoixinades que es formen quan la lava molt calenta es
troba amb l’aigua freda del mar i es separa en aquestes boles, a la vegada que solidifica.
Aquestes boles són el testimoni que l'illa va començar a créixer per aquesta zona.
Correspon, així doncs, a la part més antiga de l’illa.

Dolors: Fixa’t en tota aquesta taca negra, es veu perfectament per on

passava el riu de lava

Víctor: Víctor: Sí, és el que ha solidificat a partir de l’erupció; a partir de

successives erupcions, una sobre l’altra, l’illa va creixent i es va
formant relleu

Laura: Però són sempre igual les erupcions?

Pregunta oberta:

I vosaltres que en sabeu sobre diferents tipus d’erupcions i diferents paisatges que es
poden formar?depend de quin tipu de erupcions el entorn del volca pode quedar
deteriorat per exemple si el volca esta en un entorn de un bosc i el volca erupciona el
bosc es pot torna ceniza

Algunes erupcions tiren bombes, fum, lava

Formen illes ,relleus ,montanyes
DIFERENTS PAISATGES VOLCÀNICS: ANALITZEM-LOS

• Les dues imatges es refereixen a volcans, quines diferències i semblances

observeu entre el volcà de la imatge 1 i el de la imatge 2?

Imatge 1

Imatge 2

2. I dels volcans que apareixen tot seguit, quin diferents materials surten? Quin creieu
que és el volcà més explosiu de tots? Quins d’ells creen més pendent o desnivell sobre
el terreny? Quins d’ells són més semblants entre sí? Lava ,fum algunes altes pedres,el
volca mont pelee,hawaiia exploció,
3. De quins factors creieu que depenen aquestes diferències que heu observat entre uns i
altres?

4. A fi de conèixer les variables que influeixen en les manifestacions del vulcanisme,

obriu el web:
http://www.alaskamuseum.org/features/volcano/.
Com podeu comprovar, es formen diferents tipus d’edificis volcànics amb emissió de
diferents productes segons la composició del magma que surt. Quan el magma és ric en
una substància anomenada “Sílice” (SiO2) presenta unes característiques diferents de
quan no en té tanta.

D’acord amb el que veieu, ompliu la següent taula de dades:

Contingut en Pressió Temperatura(T) Tipus Tipus de Grau de

SiO2 (P) d’erupció Volcà viscositat

Traducció de l’anglès: Shield = escut

Tephra o cinder cone= Con d’escòries o cendres
Stratovolcano= Estrato-volcà o volcà compost
Dome= Dom
Caldera = Caldera
5. Quines conclusions obteniu de les dades d’aquesta taula

6. Quin tipus de volcà i/o d’erupció considereu més perillosa per la les persones que
visquin en el territori? Justifiqueu-ho.

7. A part del mateix fenomen natural del vulcanisme, que com acabem de veure, pot ser
més o menys brusc, de quins altres factors creieu que pot dependre que la població que
habita un territori de volcans pugui sortir més o menys afectada?
8. I perquè practiqueu més, construïu el vostre volcà a través del web del National
Geogràfic, a “Forces of Nature”, premeu el número 2:
http://environment.nationalgeographic.com/environment/natural-disasters/forces-of-
nature.html?section=t#

9. I si encara voleu practicar més amb els volcans, entreu al web:

http://dsc.discovery.com/convergence/pompeii/interactive/interactive.html
A Volcano Explorer veureu la distribució de volcans arreu del planeta. A “virtual
volcano” podeu construir el vostre propi volcà i comprovar el que ja sabeu”. També,
podeu veure què hi ha a l’interior d’un volcà i els tipus de volcans.

VOLCANS, VULCANISME I PRODUCTES

Reorganitzem les idees: el mapa conceptual
La pàgina següent recull la major part dels conceptes treballats fins ara, que es
relacionen tal com s’indica. Observeu aquestes relacions
Les explicacions següents, sobre volcans, enumerades de l’1 al 10, es refereixen a
alguns dels conceptes del mapa. Decidiu a quin d’ells es refereix cadascuna de les
explicacions i col·loqueu sobre el mapa el número que correspon.
• El magma és ric en gasos perquè ha estat sotmès a grans pressions. Hi ha gasos
combustibles o inflamables (hidrogen hidrocarburs, nitrogen, CO2, vapor
d’aigua)) que en contacte amb l’atmosfera produeixen flamarades a causa de la
seva elevada temperatura.

• En un vulcanisme explosiu es poden expulsar trossos de lava, solidificar a l’aire,

d’una envergadura de l’ordre de centímetres. Tenen forma esferoïdal o de fus,
adquirida en la ràpida rotació que experimenten durant el seu vol. A vegades
tenen una escorça esquerdada com la d’un pa girat.

• És líquida i correspon al magma ja alliberat dels gasos; forma extenses colades

que poden ser més o menys fluïdes depenent de la seva composició química
(contingut en sílice). La lava molt densa, que li costa lliscar, té molta sílice.
També, en la mesura que es refreda va quedant més espessa.

• Són partícules com pols expulsades pel volcà, de diàmetre inferior a 2 mm. En
realitat són trossos minúsculs de lava solidificada a l’aire, mentre és expulsada
en un vulcanisme explosiu

• Rep el nom de la petita illa de Stromboli a la costa italiana. La lava és poc

fluïda. L’erupció és contínua, però quan la lava es posa en contacte amb l’aire
atmosfèric, els gasos que empresona es desprenen violentament i donen lloc a
explosions.
 • La lava surt, en enorme quantitat a través d’una fissura de gran longitud i pot
arribar a cobrir grans extensions de terreny.

• És el magatzem intern on s’acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i

pressió anomenada magma. Es situa a una profunditat de 10 a 70 Km.

• Activitat volcànica amb emissió lenta de laves i alliberament pacífic dels gasos
continguts en el magma.

• Magmes amb poc contingut amb sílice (SiO2).

• És l’elevació de terreny formada pels materials emesos pel volcà.

Posada en comú
Contraposeu la solució del vostre mapa amb la d’altres companys i amb el/la
professor/a.

FEM DE REPORTERS CIENTÍFICS

Aquesta matinada, des de tres indrets força allunyats del planeta han arribat unes
imatges sobre volcans que heu d’interpretar a fi d’escriure’n un reportatge. L’escrit, a
part de la situació geològica del lloc on es troben, ha de tenir en compte una
aproximació del tipus d’edifici volcànic que correspon a cadascun i de la seva activitat
eruptiva:
Busquem les dades:

Indret Tipus de Volcà Activitat eruptiva

Natural L'activitat hi és
 Etna (Itàlia) Estratovolcà gairebé constant, i
les erupcions posen
sovint en perill gent

Natural Activa
Hawai Volcán en escudo 15 de abril de 1984

Mauna Loa
Natural Activa
Mèxic Estratovolcà 18 de gener de 2017
Volcán de Colima

Escrivim el reportatge:

La Terra es desperta
Aquest matí el planeta ha despertat amb tres erupcions que han tingut lloc a diferents
indrets. A Itàlia, l’Etna, situat a ...Itàlia...................

La població de 60 Km a la rodona .seria evacuada....................

i algunes carreteres.....serien danyades.....................

També, a Mèxic, en la zona de ...Jalisco.....

Els habitants dels voltants...serien evacuats

Mentrestant, a les illes Hawaïi que es troben a ..............................................honolulu

Alguns turistes..................
1.5: Lava: més dades sobre l’interior de la
Terra
Els terratrèmols ens han permès deduir que la Terra està dividida en capes i que
aquestes són de diferents densitats, però la lava que surt d’un volcà ve directament dels
seu interior.

I si la Terra , a excepció del nucli extern, és sòlida, com s’ha format la lava? De quina
profunditat ve?

Aquesta és la pregunta que es fan ara els estudiants de 2n. D’ESO, vejam que hi diuen:

Judith: Doncs s’haurà hagut de fondre l’interior no?

Carles: Tampoc és tan impossible, si més avall hi ha més
Temperatura!
Andrea: Sí, però per què es fon a determinats llocs i a d’altres
no?
Carles: Això, per què a l’Hierro surt lava i a Caldes no?.
Helena: Per què l’Hierro és un volcà!!!
Dolors: Llavors les roques de l’interior són la lava quan encara no
s’ha fos.
Victor: ni idea, no crec que mai ningú hagi baixat per veure-
les

La densitat dels materials, les diferències de Temperatura i de Pressió expliquen

moltes coses.... fins i tot ajuden a entendre els volcans

A l’interior del planeta, les elevades Pressions i Temperatures fan que els seus
materials es puguin trobar en un estat semifós. Seria semblant a una esponja, que es
sòlida, els porus de la qual està plena de substància líquida o fosa

En ocasions, si la temperatura puja o la Pressió disminueix, pot arribar a fondre del tot
i es forma magma. La paraula magma, prové del llatí, que la va importar del grec
μᾶγμα, que significa “pasta” “ungüent”.

A fi de saber-ne més sobre el magma i les roques de l’interior de la Terra, tot seguit us
proposem la simulació següent, en la que tindrem en compte el factor Temperatura

SIMULACIÓ SOBRE LA FORMACIÓ I MOVIMENT DEL

MAGMA
Per a tot el grup classe

En aquesta activitat hi haurà manipulació del foc, per tant, tot i que l’activitat és més
segura del que pugui semblar, serà el/la professor/a qui efectuarà les passes mentre els
alumnes observen què passa.

Material necessari

• Un vas de precipitats de 500 ml

• Cera fosa de color vermell
• Sorra ben neta
• Aigua freda
• Font de calor

Procediment:

1. Omplirem el vas de precipitats, de baix cap a dalt, dels següents productes:

• un centímetre de gruix de cera fosa de color vermell
• un centímetre de gruix de sorra ben neta
• aigua freda fins a dal de tot

Tasca per als alumnes

Individual

1. Representa, en el vas de precipitats següent, la manera com quedaran disposats

aquests materials:

Dibuix 1
Què creus que representen la sorra neta i l’aigua?

Què creus que representa la capa de cera?

• El professor/a escalfarà la base del vas de precipitats, col·locat sobre un trípode,

amb un encenedor Bunsen.

Tasca per parelles

Responeu les següents preguntes:

El que el meu company/a

El que jo crec, ja que..
creu, ja que....
La sorra neta i l’aigua
representen

La cera representa

Què creieu que passarà quan la font de calor escalfi la base del vas de precipitats?

En el vas de precipitats següent representeu la vostra previsió. Per què ho creieu així?
Dibuix 2
3. Curs de la simulació:

• Què li ha passat a la cera? S’ha quedat al seu lloc? Quina és la seva posició
final?

• I els altres materials (sorra i aigua?) com queden ara respecte la cera?

• S’ha complert la vostra previsió i fins a quin punt?

• Quina substància simula la cera fosa?

• Què li passa a la cera fosa en la mesura que va ascendint i es va refredant?

 • Feu una representació de com queda la situació final i comenteu el que més us
ha impactat de l’experiment
Dibuix 3

En aquesta simulació s’observa com el magma (cera fosa) va solidificant.

S’observa que part de la cera queda solidificada a l’interior del vas, mentre que una altra
part arriba a la superfície per contactar amb l’aire.

A l’interior de la terra passa el mateix. El magma que solidifica a l’interior (més

lentament) forma les roques magmàtiques intrusives o plutòniques; mentre que el
magma que solidifica en contacta amb l’atmosfera (més ràpidament) forma les roques
extrusives o volcàniques. Podeu comparar el resultat de la simulació amb el següent
dibuix;

Quines semblances i diferències observeu entre el model obtingut i el dibuix?

Un exemple de de roca intrusiva o plutònica és el granit i un exemple de roca extrusiva

o volcànica és el basalt.
Ambdues roques formen l’escorça o litosfera; el granit la continental i el basalt
l’oceànica.
ELS MATERIALS DE LA TERRA QUE JA PODEM VEURE:
ROQUES, MINERALS …CRISTALLS.

TOQUEM EL BASALT I EL GRANIT

Tasca per parelles

Material que disposem
• Safates amb les dues mostres de roca
• Lupa
• Mapa geològic de Catalunya
• Claus d’identificació de minerals

Objectius:
• Identificar les dues roques i conèixer quins són i com són els seus minenals
• Saber-ne les seves característiques: per exemple. quina és més pesada o densa

Desenvolupament:
De cada tipus de roca cal preparar una fitxa identificativa que indiqui:
• El color-- si és clar o fosc
• L’estructura: dibuixant en un cercle els minerals diferents que si observa, així
com la relació entre ells.
• La densitat
• La composició mineral: identificant cadascun dels minerals que forma la roca:
color, duresa i cristal·lització (si és possible)
• La utilitat de la roca
• Lloc on es troba a Catalunya (observació del mapa geològic):

Model de fitxa identificativa per al granit

Nom de la roca:
 Color:

Estructura:

Composició mineral:
(consulteu clau identificativa)

Utilitat de la roca:
(Busqueu amb el Google)

Llocs de Catalunya on es troba:

(consulteu mapa geològic annex)

Densitat:

Quina importància té aquesta roca en la dinàmica del planeta? Expliqueu-ho

Model de fitxa identificativa per al basalt

Nom de la roca:

Color:

Estructura:
 Composició mineral:
(consulteu clau identificativa)

Utilitat de la roca:
(Busqueu amb el Google)

Llocs de Catalunya on es troba:

(consulteu mapa geològic annex)

Densitat:

Quina importància té aquesta roca en la dinàmica del planeta? Expliqueu-ho

MATERIAL PER TREBALLAR:

• Mapa geològic de Catalunya

Clau d’identificació de les mostres

MOSTRA DE TONALITAT CLARA

• Mostra de roca magmàtica en la que es veuen tots els minerals ben cristal·litzats i de mida
relativament gran:

. Minerals de color clar : blanc

. grisós transparent (ratlla el vidre)----Quars

. lletós (no ratlla el vidre)-------------Feldspat

. Minerals de color fosc:

negre brillant laminar------------------------------Biotita
(mica negra)
NOM DE LA ROCA = GRANIT

MOSTRA DE TONALITAT FOSCA

• Mostra de roca magmàtica en la que s’observa alguns minerals grans, ben cristal·litzats, entre una
massa de minerals tan petits que no es veu la seva forma cristal·lina a simple vista (s’observa com
una massa .

. Minerals grans : de color verd------------------Olivina

.de color blanc----------------Plagiòclasi

. Massa mineral fosca homogènia-----------------Formada d’olivines i

d’altres minerals foscos (piroxens)

NOM DE LA ROCA = BASALT

Tasca per parelles:

Responeu les següents preguntes relacionades amb les conclusions:

1. Ben segur que, a tall de resum de “com és la terra per dins” i “de què estan fetes les
capes”, sabreu omplir els buits del text següent:

La capa més superficial, la que trepitgem amb els nostres peus és......................
o............................ Per tant, és la única capa de la que es possible observar directament
les roques.
A l’interior de la Terra, a elevades Temperatures i Pressions, les roques es troben en
l’estat sòlid o semi sòlid, però, a vegades, es poden arribar a fondre tot
originant ..................... Les roques magmàtiques són les primeres que van existir i a
partir d’elles deriven totes les altres (les metamòrfiques i les sedimentàries).
Algunes roques magmàtiques cristal·litzen a partir del magma a l’interior de la Terra;
són les anomenades......................................... D’altres, roques magmàtiques
cristal·litzen a partir del magma quan aquest es refreda bruscament en contactar amb
l’atmosfera; són les ....................................

Un exemple de cadascun del dos tipus és ................................... que és...

 ................................i ........................................que és.................................

Ambdues formen l’escorca; ...................................forma l’escorça continentals

i ..........................forma l’escorça oceànica

2. A la vista del mapa geològic, són abundants les roques magmàtiques a Catalunya? .

3. Així com, en començar, hi va haver la notícia del terratrèmol de Caldes, creieu que,
d’acord amb el mapa, és possible que en el futur en llegim alguna sobre una possible
erupció? Per què?

4. D’acord amb els resultats de l’estudi de les dues mostres de roca, l’escorça més
pesada és..................., en canvi, la més lleugera és............................

5. Quina relació hi veieu entre aquesta dada i l’estructura general de planeta deduïda a
partir de la sismologia?

Per saber-ne més:

http://www.youtube.com/watch?v=Ey8uKu8R_ms: vídeo que és interessant perquè

explica com en la història de la Terra van aparèixer els continents (formats de roques).

SIMULACIÓ SOBRE LA CRISTAL·LITZACIÓ DEL MAGMA

Tasca per parelles:

Les roques magmàtiques, com el granit o el basalt, provenen de la solidificació del
magma, però, com té lloc aquest procés? què passa quan el magma va solidificant? La
cera del model, en solidificar, a nivell macroscòpic queda homogènia i no permet
diferenciar la seva estructura.
A fi de poder observar què hi passa en el procés de solidificació del magma, anem a
realitzar l’experiment següent canviarem la cera fosa per una dissolució d’aigua amb
sals minerals. A la realitat, el magma és un fos amb un elevat contingut en aigua que
porta en dissolució moltes substàncies químiques i a una elevada temperatura.
En el nostre experiment mantenim el component aigua, a una temperatura ambient, a la
qual afegim dues o, com a molt, quatre substàncies químiques.
Experiment: La cristal·lització
Material:
Sal (NaCl), sulfat de coure (Cu SO4), aigua (H2O), espàtules, dos vasos de precipitats,
2 portaobjectes, lupa i/o microscopi
Objectiu:
Fer una simulació de les condicions que es donen a la natura, tot observant què hi passa
a partir d’una dissolució, que en aquest cas seria l’equivalent del magma.
Desenvolupament
• Prepareu una dissolució sobresaturada de sulfat de coure i una dissolució
sobresaturada de sal (sal i sulfat de coure serien els ions que es trobarien en
dissolució en aquest magma) en dos vasos de precipitats diferents. Per
aconseguir-ho, aneu afegint sal o sulfat de coure (segons el cas) i aneu remenant
fins que desapareguin de la dissolució. Aneu afegint solut fins que no se’n pugui
dissoldre més; s’observa que aquest pot quedar una mica precipitat al fons.

• Amb un comptagotes, un company/a agafa dues o tres gotes de la dissolució de

sal i la col.loca sobre un portaobjectes. L’altre agafa la de sulfat de coure i fa
el mateix

• Observeu, a la lupa o al microscopi, la preparació sense cobreobjectes. Feu-ho

tot movent la preparació i seguint amb la vista els marges de la gota.
Observacions:
• Què hi veieu de bon principi?

• Què hi veieu al cap d’un minut? I al cap de 2 minuts?. Aneu mirant, minut a
minut, fins el que fa 10 0 15 si és necessari.

• Si a sota de la lupa hi poseu paper mil·limetrat podreu prendre mesures de la

mida que els cristalls van adquirint. Amb les dades sobre la mida dels cristalls i
 el temps que va passant, podeu calcular la velocitat de creixement i representar-
la en el gràfic següent:
mida (mm)

temps (minuts)

7. Feu un dibuix dels cristalls que han crescut

sal

sal sulfat de coure

8. D’on surten els cristalls que van apareixent? Com us expliqueu el

seu origen i el seu creixement?.

9. Per què tenen una forma geomètrica els cristalls observats?

Conclusions:

10. Segons els tipus de substàncies químiques en dissolució que hem

utilitzat, els cristalls obtinguts són..........................................

11. Què creieu que passaria si en la mateixa dissolució barregéssim

les diferents substàncies químiques que hem utilitzat per separat
en cadascuna de les dues dissolucions anteriors?

12. I què passaria si encara hi haguéssin més substàncies químiques

en dissolució?
Per tant, aquest experiment dóna a entendre la varietat de roques magmàtiques que hi
pot haver segons les substàncies químiques que el magma porta en dissolució.

Per saber-ne més

Podeu veure el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=emTw0sybRXU, que explica les característiques i

tipus principals de roques formades a partir d’un magma.

A partir del seu visionat i del que heu vist de la simulació, responeu:

Quins són els dos grans grups de roques ígnies o magmàtiques? Escriviu el seu nom en
el dibuix 3 de la simulació, on correspongui i justifiqueu la seva posició