APUNTS AMBIENTS GEOLÒGICS ACTUALS

Guillermo Bello Marabé

Introducció

Per començar vam ficar un clar exemple de la massificació de la civilització al voltant dels rius
Tigris i Èufrates (Irak), aprofitant les zones humides d’aquests rius, aixecant ciutats en elles.

Al mirar al creixement de la població s’observa un creixement progressiu exponencialment i a

de sobte observem una caiguda molt radical en la població, per tant estem parlant d’un
col·lapse, el qual no es un accident natural sinó que sabem que per alguna raó la població va
decréixer. Els estudis que es van fer, es van basar en les estalactites, les quals tenen un registre
dels minerals que precipiten cada any. Continuant amb l’estudi es va observar dos períodes en
el increment de magnesi i calci, i això es degut a un creixement de pols, procedent de l’àrea
mesopotàmia.

Aquest augment de pols ens porta a deduir que hi va haver una arenificació en aquesta regió
mesopotàmica que va portar a l’abandonament de la terra ja que a nivell de terres de cultiu,
habitatges... per tant aquets augment de pols va portar a una zona tant humida col·lapses de
carbonats i hi hagués un canvi en el sòl provocant un canvi irreversible en els correus i
provocant la fugida de molta gent que s’hi dedicava majoritàriament.

Els canvis humans al llarg dels sistemes sedimentaris tenen un efecte en la quantitat i qualitat
dels sediments en diferents ambients geològics, aquests canvis en la quantitat i qualitat dels
sediments poden respondre amb un impacte major en els sistemes socials, econòmics i
ambientals. L’escalfament global i l’increment de la pressió antròpica fan necessari un
seguiment i una identificació de problemes i potencials de riscos presents en segons quin
ambient geològic.

Els ambients geològics actuals els podem categoritzar en tres grups principals:

- Terrestres
- Costaners
- Marins

Els quals son vulnerables als canvis antròpics i climàtics. L’impacte d’aquests canvis ha de
ser estudiat amb l’objectiu d’implementar estratègies de mitigació dels seus efectes i
gestió dels sistemes sedimentaris.

Sabem que, a partir del registre sedimentari podem determinar els canvis ambientals que han
tingut en el passat. Per tant podem dir que el passat es la clau del futur.

Tema 1 – Processos Sedimentaris

Sabem que els processos sedimentaris es poden donar en rangs de temps molt diversos, anant
de milions d’anys fins a diaris. En l’escala humana, la qual serien centenars d’anys, podem
registrar processos sedimentaris com erosions, retreballament de les tempestes, progradació i
retrogradació de les illes barreres...

Factors que determinen principalment la composició de sediments.

- Composició de l’àrea font

- Processis de transport i acumulació de sediment
 - Processos químics que operen dins els sediments o la columna d’aigua.

Determinem tres tipologies bàsiques de sediments:

- Detrítics: sabem que la composició d’aquests sediments depèn de la seva àrea font,
com per exemple si tenim diferents rius que passen per àrees amb diferents litologies,
els rius reflexaran a aquestes en quan a la composició de les seves litologies.
- Orgànics o biogènics: podem destacar els sediments de restes orgàniques que es
formen a partir de restes orgàniques d’organismes morts que podem trobar en llacs
aiguamolls deltes plataformes... després tindríem els carbonatats, que es formen a
partir de restes d’organismes amb esquelet calcaris, i els trobem a medis marins soms,
terrestres, intermareals, aigües dolces... i aquests van associats a la latitud,
temperatura... i finalment tenim els sediments siliciclàstics que són restes
d’organismes amb esquelet de sílice i els trobem en medis marins, i lacustres.
- Antropogènics: els trobem en medis urbans o medis fortament antropitzats. Aquests
presenten diferents propietats a diferencia dels sediments naturals ja que tenen una
interacció molt diferent amb el seu entorn. I dins d’aquests podem trobar-hi presencia
de contaminants. Poden tenir composicions:
• Metalls
• Components inorgànics (plàstics, mercuri, sofre...)
• Nutrients (P, C, N)
• Compostos orgànics ( pesticides, herbicides, hidrocarburs, virus...)
• Radionúclids

En quan a formes d’aquests sediments tenim que poden ser:

• Particulada, es a dir partícules

• Dissolta o gasosa, i poden acabar precipitant en el sediment.

L’origen d’aquests sediments pot ser:

• Puntual, com ara mines, abocadors, fàbriques, aigües residuals ...

• Difós, com ara deposició atmosfèrica, escorrentia urbana, retreballament de
sediments de planes al·luvials...

Descripció i classificació de les partícules.

a) Destaquem diferents tipus de partícules en base de tamany

b) Segons la forma
c) Segons la selecció

Mecanismes de transport i acumulació

Per a que es realitzi un transport d’un sediment es necessita una certa velocitat per moure
aquest. Aquesta velocitat, va relacionada amb el tamany
de la partícula el qual estarà relacionat amb el pes. Si
observem la gràfica següent observem que segons quin
tamany de gra tindrem uns processos o uns altres. A
menor velocitat i menor tamany de gra augmentarem la
deposició, si augmentem la velocitat i mantenim el tamany
de gra passarem de deposició a transport i finalment
erosió. Em de tenir en compte la cohesitat que poden
tindre els materials, per això aquest diagrama no es
perfecte però es una aproximació.

Dintre dels fluxos, tenim fluxos que van de laminars a turbulents on els turbulents tenen més
facilitat per erosionar i els laminars per deposicions.

Destaquem el numero de Froude el qual es un numero que mostra la relació entre la força
necessària per parar una partícula i la gravetat. Si aquest es menor a 1 tindrem un regim
subcrític i si es major a 1 tindrem un regim supercrític on hi predominaran uns processos o
altres. En els règims subcrítics hi acostuma a dominar la deposició i en els supercrítics, la
erosió.

El sediment dins d’un flux es pot moure, o ser transportat per diferents mecanismes que son
els següents:

- Arrossegament
(rodament/lliscament)
- Saltació
- Suspensió
- Dissolució

Els sediments poden ser transportats per diferents medis, per lo tant podem parlar de
ambients aquàtics, eòlics, glacials i gravitacionals.

Transport de sediments en ambients aquàtics:

Principalment, aquests tenen lloc a medis fluvials i marins somers, i es transporten a partir de
corrents tractius.

- Fluvials: destaca un transport unidireccional amb un retreballament de fons. Això

provoca una reducció de la mida de gra a mesura que anem riu avall i provoca una
granoselecció. A mes a mes també hi ha una seqüencia d’augment de velocitat, que
depenent d’aquesta tindrem unes formes sedimentaries o d’altres, com ripples...
- Marins somers: a diferencia del fluvial, el flux es bidireccionals amb un retreballament
de fons. Serien les onades que van i tornen. Les marees també són un flux
bidireccional i en funció de l’energia del flux/reflux es produirà mes o menys transport
i grano-selecció terra endins.
 - Corrents de densitat: es una altre forma de transport de sediments i es un transport
tractiu i en suspensió. Aquest es produeix a partir de la diferencia de densitats entre
dos fluids, que pot ser causada per un contrast de temperatura, salinitat i carrega
sedimentària.

Amb aquests sediments es poden transportar contaminants, i més del 90% d’aquests
contaminants són metalls i d’altres són contaminants orgànics com els clorats, els quals es
transporten com a carrega de fons. Aquests metalls es poden transportar com a partícules o
patines d’òxids de Fe i Mn. Es a dir hi ha una precipitació d’aquestes patines i aquestes estan
formades per clastos d’aquests oxids.

Alguns d’aquests metalls poden ser transportats com a soluts o material col·loidal a pH baixos.
Les aigües amb ph molt baixos porten metalls en la dissolució i els metalls acaben precipitant
en aquestes aigües deixant una coloració ferrosa. La mida de gra es un factor crucial en la
retenció i concentració dels contaminants. En particular, els metalls es troben principalment
associats a la fracció llim i argila del sediment, es a dir a les fraccions més fines.

Transport de sediments en ambients eòlics

Principalment es dona en zones:

- Desèrtiques
- Costaneres o d’illes barrera
- Al voltant de masses de gel

I els processos de transport són:

- Tracció
- Suspensió

Als deserts i dunes eòliques els processos de rodament i saltació són molt comuns. La velocitat
crítica necessària per moure les partícules anirà també lligada a la mida de gra del sediment, i
per a aquests, són necessàries altes velocitats. Aquestes, un cop s’assoleix aquesta velocitat i ja
trobem les partícules en moviment, poden arribar a recórrer grans distancies.

Les estructures sedimentaries resultants estaran molt condicionades per la direcció i

variabilitat del vent i pel subministrament de sediment. Al voltant dels casquets de gel aquesta
deposició de partícules està associada al transport en suspensió, i les estructures que es
formen reben el nom de Loess.

Transport de sediments en ambients glacials

Els processos de transport son:

- Aquos en suspensió -> varves lacustres (sequencies de lutites laminades)

- Aquos per corrents tractives
- Eòlic en suspensió, Loess

Les glaceres s’erosionen i transporten sediments, que es transporten sota i dintre de la glacera
i es dipositen als marges i als fronts de les glaceres, aquests reben el nom de till. En les
glaceres no s’observa una grano selecció, ja que es transporta tot a la vegada.

En aquests ambients hi ha un altre tipus de episodis de transport de sediments de gran

magnitud que reben el nom de els Jokulhlaups, que es tracten de inundacions catastròfiques,
degudes al trencament de dics naturals en llacs glacials o a fenòmens volcànics sota la massa
de gel que fundeix del gel. Això provoca uns dipòsits resultants massius amb una pobre
selecció sense estructura interna que es diuen Outburst depòsits.

Transport de sediments en processos gravitacionals

Destaquem tres categories principals les quals formen un

continu entre elles i són les següents:

- Caigudes de roques
- Lliscament i slumps
- Mass-flows (transport en massa)

En quan a processos post-deposicionals poden ser de diferent naturalesa:

- Física, que fa referencia a la compactació resuspensió, erosió...

- Química
- Biològica

Els químics i biològics fan referencia a reaccions redox com per exemple la oxidació de la
matèria orgànica, precipitació d’espècies minerals...

Diagènesi inicial en sediments aquàtics

Els processos de la diagènesis inicial poden tindre efectes importants en la mobilització de

contaminants. Un cop el oxigen es consumeix, les bactèries anaeròbiques comencen a realitzar
reaccions/reduccions de nitrats, manganès, ferros... passem de tindre sulfats a sulfurs, i en
aquest pas es pot integrar en la estructura contaminants.

Les reaccions que tenen lloc en aquetes fases diagenetiques inicials, poden influir en els
contaminants mitjançant dos mecanismes principals:

- Alliberament de contaminants a les aigües intersticials dels sediments. Aquest

alliberament es pot produir la difusió molecular d’aquests contaminants cap a la
columna d’aigua suprajacent.
- Absorció de contaminants durant la precipitació de minerals autigènics. La reducció de
sulfats associada a la oxidació de la matèria orgànica resulta en la precipitació de
sulfurs, els quals tenen la capacitat de incorporar metalls en la seva estructura o
d’absorbir-los a la seva superfície.

Mobilització de sediments en planes d’inundació.

aquestes planes, com ja sabem són espais on s’acumula molt de material, i part de la qual pot
arribar a estar contaminada. Aquests contaminants poden mobilitzar-se per erosió física de les
planes d’inundació ja sigui per causes naturals o antròpiques. Aquests contaminants també
poden mobilitzar-se al produir-se canvis en els nivells freàtics.

- Els efectes locals de l’escalfament global en la dinàmica dels rius pot produir
alteracions en els perfils d’equilibri dels rius, i remobilitzar contaminants presents als
sediments que formen la plana d’inundació.
 - Els canvis físics com ara preses o obres, o els canvis químics, com ara un canvi en el
nivell freàtic per l’explotació d’aqüífers, poden condicionar en els perfils d’equilibris i
mobilitzar contaminants.

Resposta sedimentaria a pertorbacions per processos naturals.

La quantitat de sediments (tracció suspensió) en condicions normals es baixa. I bona part del
transport te lloc durant esdeveniments de gran magnitud poc freqüents. Per tant direm que en
pocs dies podem moure igual o més quantitat de sediment que s’ha generat en un any.

- En ambients deltaics de zones tropicals, pot passar que en determinats moments,

algunes zones siguin d’acumulació i en altres moments de transport ( monsons)
diguem-ne que es poc freqüent però quan hi ha esdeveniments, aquests són extrems.
- En ambients costaners, l’impacte de fenòmens meteorològics de gran magnitud es
molt significatiu. Grans inundacions.

Modificacions antropogèniques dels sediments i dels sistemes sedimentaris.

aquests canvis ambientals tenen conseqüències al llarg de tots els sistemes des de les àrees
fonts fins les zones d’acomodació on es dipositen els sediments, on passem de zones on tenim
la influencia de la tectònica i el clima on tenim erosió i meteorització on tindrem un imput de
sediment i un transport del sediment que a partir d’uns mecanismes com ara l’aixecament
tectònic, el clima, la vegetació ... que determinaran la distribució d’aquests sediments.

Nosaltres aquests sistemes sedimentaris els podem canviar, canviant els seus mecanismes de
transport i deposició o canviant la seva composició dels dipòsits acumulats.

Com per exemple ho podem fer construint presses, canviant els usos del sol, activitats de
conservació de sols i aigües...

Aquests canvis provoquen variacions en carreca sedimentaria que poden condicionar fins i tos
l’estil fluvial i la seva geomorfologia, ja que si reduïm la carrega sedimentaria, augmentarem la
capacitat del corrent a erosionar.

Si ens fixem en la costa, a l’hora de construir en la costa, podem observar canvis com:

- Increment de l’erosió en penya-segats

- Canvis a les illes barrera
 - Importants retrogradacions dels ambients deltaics
- Desaparició de platges.

A part dels canvis costaners, la urbanització causa canvis al llard ge tot el sistema “source to
sink”.

- Es poden produir canvis en els processos de mobilització i transport.

- Canvis en hidrogeologia de les àrees font i conques fluvials.
- La impermeabilització del sol provoca un augment de l’escorrentia superficial per lo
tant incrementem les inundacions.
- Extracció de material de les planes d’inundació, incrementem la inundació
- Soterrament/canalització de rius en ambients urbans, provoquem que els sediments
no s’acumulin i per tant aquests no frenen l’aigua i incrementem les inundacions.

Resposta dels sistemes sedimentaris a canvis climàtics i ambientals.

- Sabem que l’escalfament global existeix i que tindra un impacte important al llarg de la
vida
- Els models predictius i el registre geològic apunten a que s’assoliran valors de CO2 que
configuraran una terra molt diferent.
- Això implica que aquests canvis climàtics modificaran els processis i els productes
sedimentaris als diferents ambients geològics.

L’escalfament global pot exercir una pressió significativa en relació al funcionament i dinàmica
de molts ambients geològics. Els canvis globals previstos són:

- Increment dels GEI (CO2, CH4, N2O)

- Increment de la temperatura en mai i terra
- Canvis en la distribució de la precipitació, i en la frequencia i magnitud de les
tempestes
- Increment global de nivell del mar.

Aquests factors es retro alimenten, i tenen efectes secundaris, alterant els ambients
sedimentaris .

Anteriorment em parlat a nivell global, però a nivell local la predicció es més complicada ja que
aquestes pertorbacions afecten diferent a tot arreu.

- La pujada del mar en zones equatorials es major que a les zones subsidents (deltes)
- Els efectes temporals als ambients costaners pot magnificar-se ja que la influencia
marina pot arribar més terra endins
- Canvis en taxes de precipitació i evaporació en ambients lacustres interiors poden patir
dessecacions o augments
- En algunes regions fredes pot fer molt més fred ( corrent del golf, corrent d’aigües que
pasen de ser aigües calentes a fredes, perdent-se una gran quantitat de calor, i la
salinitat disminueix i al arribar aquests corrents poden generar temperatures molt
baixes)
- Els efectes locals de la modificació de fenòmens com els monsons el niño, la niña,
poden ser força dràstics
- Un increment del contrast tèrmic pot portar a fenòmens atmosfèrics més energètics,
provocant més precipitacions sobtades amb una intensitat més alta i provocant
esllavissades, caiguda de roca, inundacions, colades de fang...
Avaluació i gestió de sediments i sistemes sedimentaris

La gestió dels sistemes sedimentaris generalment es centra en...

- La qualitat o quantitat de sediments on el sediment s’ha de tractar i extreure

- Atrapar o retenir sediments per maximitzar el funcionament ecològic o ambiental del
sistema

Abans de gestionar aquests sistemes sedimentaris el que s’ha de fer primer es una avaluació
de riscos per evitar efectes secundaris un cop feta la gestió. Per determinar com i quan estan
contaminats els sediments cal primer saber els nivells naturals i els llindars màxims per cada
contaminant:

- En el cas de contaminants artificials el nivell natural serà 0 ja que la única font

d’aquests contaminants es l’activitat humana
- Per altres contaminants per conèixer el seu nivell natural es fan estudis estudiant
sediments dels mateixos ambients amb nivells preindustrials.
- S’han d’avaluar conjuntament criteris biològics químics i físics

De tot això ens surten unes taules de la qualitat de sediments que cada regió i cada país les te
adaptades als seus ambients. Per fer-les em de tindre en compte:

- La resposta ambiental als contaminants

- Test de toxicitat
- Efectes biològics in-situ

Gestió de problemes en la quantitat i qualitat dels sediments

Un cop detectem un problema sigui de qualitat o quantitat hi ha una sèrie de mesures que
podem dur a terme. I les agrupem en tres categories:

- Extracció física dels materials (drenatge), s’acostuma a fer en zones portuàries, preses,
llacs...
- Aïllament dels materials (contenció)
- Tractament químic dels materials (insitu o exsitu)

Si els materials estan contaminats, procedim al aïllament que es un mètode barat però
efímer o a la descontaminació química que es un mètode car i els costos associats no
acostumen a se assumits per les empreses responsables.

Estratègies per la retenció i estabilització de fluxos de sediments

Es tracta de retenir els sediments per tal de limitar els canvis en un sistema sedimentari, això
es fa:

- Després d’un esdeveniment erosiu catastròfic (tsunami, terratrèmol...)

- En resposta a processos de pèrdua gradual de sediments (ambients amb balanç
negatiu de sediments)

Això es típic d’ambients costaners i les tècniques emprades més importants són:

- Construcció d’espigons per retenir el material que circula paral·lel a la costa

- Acumulació artificial de sediments, per mantindré la geomorfologia
- Estabilització artificial de dunes costaneres
Aquestes tècniques poden tindre efectes secundaris, i a més a més aquestes tècniques
solucionen el problema temporalment però no soluciona l’arrel del problema que es la manca
de sedimentació.

Resum de conceptes.

En resum d’aquest tema tenim que tant l’acció humana directa com els canvis al clima produïts
per l’home tenen un important impacte a la natura, els seus efectes provoquen canvis als
ambients geològics. Aquesta infleuncia afecta a:

- La trasferencia i la deposició de sediments

- Contaminació en ambients pn s’hi acumulen sediments
- Modificació de les propietats químiques i la diagènesis dels sediments

com a solució del problema, em d’integrar sedimentologia, geoquímica i ecologia i aplicar

noves tècniques. Prendre mesures de regulació i de control dels ambients geològics i la seva
relació directa amb els sediments, a part de reduir els riscos geològics, aquestes tècniques ens
garanteixen un estalvi econòmic i una millora de les condicions socials.

Tema 2 ambients fluvials

Definició i classificació dels sistemes fluvials.

A escala temporal, els rius tenen processos que van des de pocs anys fins a desenes de milers
d’anys, com per exemple la formació d’un meandre, o el trencament d’un dic natural, o
l’ompliment de una vall.

Els rius són molt diversos, poden tindre mida, geometria, substrat, tipus de sediments, grau de
desenvolupament ( joves o antics) o clima. Tot això condicionarà al tipus de sediment que
puguem trobar al riu i, condicionarà el tipus de sediment que transportarà el riu.

Els rius els podem classificar segons si:

- Meandriformes
- Anastomosats
- Trenats
- Rectilinis

Tot això són casos extrems però un riu al llarg de la seva vida poden pasar d’una
morfologia a l’altre depenent de diferents factors.

La geometria dels rius esta controlada per:

- Tectònica
- Clima
- Us de terreny

Aquests controls modificaran:

- El cabal i el regim hidràulic

- La quantitat de sediment que transporta el riu
- Els processos i productes sedimentaris

En resposta a canvis com ara en la mida del gra, o en augment de la font sedimentari, poden
produir canvis en la morfologia del riu. Com per exemple un riu es tornaran més estables a
mesura que augmentem el nombre de sediments, o quan tenim un augment en el tamany del
gra, o gradient tenim un ascens en la inestabilitat del riu. Si hi ha una tendència cap a
l’estabilitat, tendirem cap a un flux rectilini, sinó cap a un meandriforme.

Característiques i procedència dels sediments fluvials.

Aquests sediments es transporten en carrega de fons o en suspensió. Segons el tamany de gra

tindran un o un altre mecanisme de transport.

La forma i mida del gra dependrà de l’àrea font, del clima i del transport que aquestes
partícules hagin rebut. Ja que a més transport més ben seleccionades trobarem les partícules.
Aquesta mida es important ja que segons la mida podem tindre una redistribució dels
contaminants o una altre. Per tant les característiques d’aquests sediments ens informen
sobre la litologia que trobem a l’àrea font i el tipus de transport que han rebut.

L’anàlisi de procedència de sediments ens informen sobre:

- Diferents fonts de sediment.

- Contribucions relatives de les diferents fonts
- Patrons d’erosió, transferència i emmagatzematge

Les propietats dels materials fluvials es poden comparar amb les propietats dels materials de
l’àrea font. Per tant podrem detectar i estudiar els canvis en l’àrea font en base al registre
sedimentari. Per els contaminants, hi ha uns traçadors que permetran saber les
característiques de l’àrea font .

Podem determinar molts tipus de fonts, ja siguin de sediments, com de contaminants,

separant cada tipus de font com a metalls, pesticides, químics, residus nuclears...

Per estudiar la procedència dels sediments i els diferents elements que hi trobem, utilitzarem
una sèrie de traçadors, com algun radionúclid, també podem utilitzar la mineralogia amb
estudis de raigs x, podem mirar el magnetisme, geoquímica de elements traça o simplement
mirar la forma i la mida.

Fonts de contaminació

Si parlem de les fonts contaminats, cada una te les seves característiques, que les fan
traçables, es a dir que estudiant aquests contaminants podem determinar la font de la qual
provenen. Però primer cal entendre com han entrat al sistema, aquestes fonts de
contaminació poden ser:

- Localització en l’espai:
• Mono episòdiques
• Poli episòdiques
- Disperses en l’espai
• Continues en el temps
• Mobilitzades per tempestes/temporals.

Controls en l’aportació, transport i acumulació de sediment.

Els materials que composen els sediments dels rius, s’originen a partir de processos de
meteorització química i física. Aquests processos, són els següents.

- Geometria, mineralogia i estructura de les roques font

 - Precipitació (quantitat, distribució, pH...)
- Temperatura (contrast diari, estacional...)
- Cobertura vegetal

per tant tenim com a principals factors de control de meteorització tenim la litologia, el clima i
el ús del sol.

El transport i la distensió dels sediments es produeix normalment, la major part del transport,
en les crescudes. I quan això passa aquesta erosió i deposició es màxima. I aquests són els
principals modificadors en els canals i planes d’inundació.

Dins d’aquests sistemes fluvials, des de la capçalera fins el propi canal del riu, existeixen
diferents processos que donen lloc a processos d’emmagatzemat temporal els quals tenen el
nom de reservoris i aquests tenen diferents edats, que van de desenes d’anys a milers i milers
d’anys, i es la pròpia morfologia del canal qui ens diu molts cops que es el que esta succeint
amb els sediments quan aquests es depositen a la conca. Tenim dos tipus de sistemes:

- Equilibri dinàmic: el sistema desprès d’una pertorbació es reequilibra,

- Desequilibri: es poden donar canvis en la morfologia del canal que després poden ser
irreversibles per part del propi sistema a restablir la estabilitat o, canvis molt difícils de
tornar a reequilibrar. Aquests canvis poden haver sigut a causa de l’activitat
antropogènica o grans inundacions que han trencat les barreres del riu.

quan es supera el llindar es molt difícil tornar a equilibrar.

Les pertorbacions naturals causen canvis en les taxes d’erosió, transport i deposició als
ambients fluvials. Entre d’altres pertorbacions naturals són:

- Canvi climàtic
- Aixecament tectònic
- Rebot glacioeustatisme
- Incendis forestals
- Erupcions volcàniques

Canvi climàtic

Aquests canvis tenen una influencia directa en el sediment supply, es a dir en la quantitat de
sediment que entra al sistema. Principalment mitjançant els canvis en la precipitació i la
temperatura que afecten a la meteorització erosió i transport de material.

Existeix una relació entre la precipitació i el transport de sediment, normalment als climes amb
molta estacionalitat hi ha una tendència a incrementar el sediment supply. Aquesta relació te
el seu grau de complexitat perquè si per exemple hi ha una cobertura vegetal, aquesta
dificultarà l’erosió.

Una altre relació directe amb la precipitació i el transport de sediment, es un augment en la

magnitud i freqüència de inundacions ja que incrementarà la descarrega i el sediment supply.
Si aquest canvi fos molt important, es podria arribar a produir un canvi en l’estil fluvial.

Ho comparem amb una balança entre el el subministrament de sediment (supply) i la

descarrega de aigua, si augmenta la aportació de sediment augmenti tindrem una agradació i
si augmenta la descarrega d’aigua tindrem una degradació per lo tant una erosió.
Trobem que hi ha una relació entre l’increment de fenòmens d’inundació amb l’increment
d’esllavissades, d’aportació sedimentaria i de la migració lateral dels canals/avulsions. I
aquesta relació la utilitzem per entendre el clima del passat (paleoclima). Sintetitzant diguem-
ne que hi ha una relació entre el canvi climàtic i la ocurrència de fenòmens de grans
inundacions.

A nivells de base, els canvis climàtics també afecten, provocant un desplaçament de cinturons
de fàcies i dels subsistemes sedimentaris aigües
amunt. Aquests canvis en el nivell de base estan
generant desequilibris en el sistema fluvial i per
tant aquest respondrà amb nous reajustaments
fins aconseguí l’equilibri.

Pesaria el mateix amb l’aixecament tectònic i causa un augment de la incisió de cursos fluvials i
augmenta una generació i transferència de sediment, això seria equivalent a baixar el nivell de
base d’un riu. En la morfologia dels canals hi ha un augment del pendent reduint l’amplada
d’aquests i en la carrega sedimentaria com que hi ha una major denudació hi ha més
descarrega i hi ha un augment en l’arribada de sediment a les parts baixes, per tant hi ha una
progradació dels sistemes sedimentaris.

Incendis forestals

Com efectes tenen:

- Remoure la vegetació
- Remoure la cobertura del terra
- Alterar les propietats del sòl

Això implica:

- Com que el sòl es torna més impermeable i hi ha menys infiltració

- Formació de nivells impermeables per vaporació de components orgànics (resina)

Per tant augmenta l’escorrentia superficial, i com que no tens la vegetació que fixa el
sediment, per tant tenim un augment de l’erosió en els materials de gra fi.

Un incendi pot produir un esdeveniment extraordinari fent que es generi un desequilibri com
ara canviar l’estil fluvial a causa d’un augment de pendent. Normalment després del foc h ha
canvis en l’amplada i profunditat, geometria i perfil longitudinal del riu, per acomodar
l’increment d’aigua i sediments.

Erupcions volcàniques

Les erupcions volcàniques son capaces de acumular grans quantitats de sediments en les
planes d’inundació en molt poc temps. Els efectes més devastadors, són els lahars.

Impactes antropogènics en les taxes i estils de sedimentació

Agricultura i desforestació.
Als ambients fluvials, l’agricultura i la desforestació ha causat un impacte en l’entrada de
sediments al sistema, ja que aquestes activitats, exposen els materials relativament frescos i
no degradats, per tant aquests tendiran més a patir processos de meteorització física i/o
química .

Per tant totes aquestes activitats ens porten a l’erosió dels sols i l’estabilitat als vessants
provocant esllavissades, despreniments...

A tot això hi ha un increment en el sediment supply i

de la taxa de sedimentació. I la composició dels
sediments es va alterant i passarà a tindre menys
matèria orgànica i el trobarem més menys
meteoritzat i passarà a ser un sediment menys
madur.

L’erosió del sòl característica de l’agricultura, es un problema per:

- Per la pròpia agricultura

- Per la captura de CO2 (menys vegetació)

La re mobilització de sòls provoca:

- Acumulació en els sistemes d’irrigació

- Pèrdua de capacitat dels embassaments.

La desforestació seguida d’un increment de sediments al sistema fluvial produiran canvis als
canals on hi ha una tendència cap a braided.

La resposta sedimentaria a aquests fenòmens, no es instantània, sinó que amb el pas del
temps tot te les seves causes i conseqüències. Ho podem veure fàcilment en les gràfiques.

El fet de tenir magatzems al llarg del curs del riu que reten sediments, en diferents punts abans
d’arribar al flux, per tant la resposta a l’increment de sediment al riu no ha de ser immediata,
ja que aquest material emmagatzemat pot arribar al riu al cap d’un temps.

L’agricultura, genera contaminants en els ambients fluvials, els quals principalment són
alteracions dels cicles naturals de C, N i P que provenen dels fertilitzants. Son fonts difoses de
contaminació ja que hi ha una gran extensió agrícola al llarg de la conca i també són
poliepisodiques ja que cada cop que plogui aquests fertilitzants es mouran amb l’aigua. Aquest
augment de nutrients degut a la lixiviació de fertilitzants pot provocar l’eutrofització que pot
portar a un riu ric en aquests nutrients, hi hagi un increment en el creixement d’algues, es pot
donar el moment que hi hagi tant d’organisme consumint O2, es pot acabar aquest O2 i
provocar la mort de molts organismes que habiten en aquelles aigües.

Mineria

Es la responsable de la introducció als sistemes fluvials de:

- Grans quantitats de sediments (canvi en l’ús del terreny que provoca l’eliminació dels
sòls)
- Contaminants que acostumen a ser metalls, fonts de contaminants:
 • Processament de residus
• Ruptura de preses de decantació o rebuig
• Erosió dels dics de les basses
• Remobilització de sediments prèviament contaminants
• Drenatge de mines de metalls i zones carboníferes

El trencament de basses de decantació o rebuig suposa un problema molt greu en la

contaminació per metalls als sistemes fluvials, això provoca:

- Vessaments amb molt sediment que provoca canvis en la geometria dels canals
- Agradació a les zones de canal i sobretot a planes d’inundació amb materials molt
contaminants.

la lixiviació de metalls de materials exposats o bé enterrats esta controlat per:

- Dissolució de minerals
- Oxidació de sulfurs
- Precipitació de minerals secundaris

Regulació i canalització dels rius.

Això ho fem per:

- Navegació eficient
- Control de flux
- Control de l’erosió dels marges
- Estabilització de canals
- Aprovisionament d’aigua
- Energia hidroelèctrica
- Control de residus

Per establir totes aquestes regulacions construïm:

- Preses
- Embassaments
- Canalitzacions ( les quals són modificacions del curs natural, extracció de sediments,
utilització de dics artificials i clavegueram, construcció de terraplens...)

Si ens centrem en la regulació i la canalització d’aquests rius, en la regulació es generen

diferencies respecte els rius naturals. La construcció d’un embassament pot ser positiu en les
parts altes del riu però es molt perjudicial a les parts baixes ja que no arriba el sediment i
pateixen molta erosió i retrocés.

Urbanització

L’expansió urbana pot afectar intensament la morfologia dels canals i el subministrament i

deposició de sediments. Principalment a causa d’activitats com:

- Construcció a les planes d’inundació

- Extracció d’aigua subterrània
- Construcció de terraplens
- Construcció de sistemes de drenatge urbans (clavegueres)
- Afectació per aigües residuals i d’escorrentia de carreteres (contaminada)
Cal determinar que en les primeres fases d’urbanització, la descarrega de sediment es
particularment alta, seguidament d’un procés d’estabilització on els rius s’ajusten al descens
del sediment supply.

La major part dels contaminants en els sediments, es transporten com a partícules però també
es poden transportar, com a element dissolt, dependrà dels factors físics i químics.

Factors químics:

- Ph i processos de redox (el + important per explicar el transport de contaminants en la

fase dissolta)
- Salinitat
- Materials en suspensió
- ...

Els rius subjectes al rentat d’aigües acides de mines o roques acides, poden portar molt de
material dissolt ja que se’ls hi caracteritza un pH molt baix i, es mantindran dissolts fins que
aquest pH es reguli i es torni neutre a l’entrar en contacte amb altres afluents. Quan aquest pH
pugi, aquests contaminants dissolts precipitaran.

Factors físics:

- Mida de gra ( el més important ja que com més fi sigui el gra més es concentraran els
metalls degut a la seva relació volum-superfície)
- Textura
- Flux del riu
- Altres...

Aquests contaminants, acabaran dins dels canals, a les planes d’inundació, als aiguamolls i els
embassaments .

L’afinitat dels contaminants per un tipus determinat de sediment es clau per entendre la seva
zona de dipòsit, sediment fi a les planes d’inundació i sediment groller al fons dels canals i
zones proximals.

El temps d’emmagatzematge d’aquests sediments contaminants a les planes d’inundació pot

anar de desena d’anys a milers d’anys, tot dependrà de l’efectivitat que tinguin els processos
de remobilització del sediment. Aquets poden ser canvis químics com en redox o canvis en el
pH o deguts a l’erosió física.

Aquests canvis poden ser naturals (climàtics...) o antropogènics, que provoquen modificacions
en la carrega, erosió i deposició dels sediments.

La majoria de rius del mon han estat regulats, ja sigui per mitigar els perills o per obtenir
recursos. En molts casos no tenim en compte la geomorfologia i sedimentologia fluvial. Per
tant hi ha 3 punts els quals sempre s’haurien de tindre en compte:

- Tots els processos i formes estan relacionats i interconnectats, per tant hem d’estudiar
els efectes del canvi en els fluxos d’aigua i/o sediments en totes les dimensions
(lateral/longitudinal...) per tant així sintetitzant, em de pensar en el sistema fluvial com
a tot i no localment.
 - L’estudi de la cronologia i magnitud d’esdeveniments del passat i la seva periodicitat
en resposta al sistema fluvial. Es a dir conèixer les condicions climàtiques del lloc. Per
així saber com respondre a canvis climàtics i/o antropogènics.
- Em de tindre en compte que aquests processos fluvials controlen la geomorfologia que
te un paper important en la distribució dels ecosistemes, que també influeixen en la
seva geomorfologia. (vegetació...)

Els processos de transferència de sediments son importants per lligar l’enginyeria amb la
geomorfologia fluvial.

- Cal considerar tant les fonts, com la distribució i els llocs de dipòsits de sediment.
- Cal comunicació i col·laboració entre geòlegs i enginyers per establir mesures
- Cal implementar millores en la gestió integrada de sediments

Això es el que s’ha de tenir en compte per fer una gestió optima dels sistemes fluvials. Primer
nomes teníem en compte la qualitat de l’aigua a l’hora de restaurar rius, i ara ja es sap que
dins d’un sistema s’ha de tractar com un tot i per lo tant ja es tenen en compte la qualitat i la
quantitat de sediments.

Tema 3 – canvi climàtic i antropocè

Si mirem en els últims registres dels darrers anys podem deduir que en els últims anys hi ha
hagut un increment de temperatura en el nostre planeta. Per lo tant, el nostre planeta s’està
escalfant, i això ve a causa de l’activitat humana.

Això ho sabem i queda demostrat en el gel, on hi ha bombolles d’aire que ens permet veure les
condicions climàtiques quan aquestes es van crear. Això ens permet tirar enrere fins a 123mil
anys (Groenlàndia), però a l’Antàrtida ens permet veure bombolles de fa més de 800mil anys.
Aquestes bombolles un cop analitzades en una gràfica on es reflexa la quantitat de CO2. Si
aquesta es alta doncs es tracta de períodes càlids i viceversa.

Una manera de saber si aquestes dades de les bombolles de gel es comparar les dades més
recents on tenim mesures instrumentals i mirem si correlacionen aquestes dades. Un cop fem
la comparació observem que aquestes dades correlacionen perfectament en un gràfic.

Si ens fixem en els valors de CH4 CO2 i NO2 dels últims 800mil anys veiem que tenim períodes
glacials interglacials... on els gasos es veuen reflectits a aquests fenòmens, però a l’anar a
l’actualitat veiem que aquests valors, els trobem molt per sobre de qualsevol període
interglacial, com ara ens trobem (holocè) per lo tant tot indica que les concentracions que
tenim ara no són pròpies de la dinàmica normal del clima de la terra. Si ens fixem en la
variabilitat de concentracions en relació a períodes càlids i períodes freds que bàsicament
farien referencia a l’estiu i hivern observem que la tendència que hi ha no es una tendència
natural.

Antropocè nova era?

Es vol marcar l’Antropocè com a nova època ja que volen remarcar el pas de la humanitat que
ha generat un canvi, a partir d’una gran acceleració de l’impacte de les nostres activitats i
moviments sobre el planeta.
Em començat a incrementar exponencialment:

- Us de l’energia primària
- Transport
- Us de l’aigua
- Concentració atmosfèrica del diòxid de carboni
- Acidificació de l’oceà
- Desforestació

Hi ha una acceleració en els gràfics en tots els casos ja siguin socio econòmics com sistemes de
la terra, i tot això passa a partir del 1950 aproximadament.

Però per marcar l’inici de l’Antropocè han de ser canvis que s’hagin detectat en tot el món com
ara extincions... podríem utilitzar diferents events que podríem dir, com ara algunes
extincions, o contaminació... també ens podem fixar en els radionúclids artificials que van
associats a bombes nuclears. I aquests radionúclids els podem veure en el registre sedimentari,
i es diu que aquest podria ser un event que marqui l’Antropocè com una nova era.

I ens preguntarem si ens dirigim cap a un mon sostenible? Tot indica però no ho podem
confirmar

Em de tindre en compte les tres E, energia, economia i ecologia. Per lo tant el que em
d’intentar fer es fer entendre a les empreses entrar en raó, tenint en compte aquest trilema de
les tres E i no prioritzar una cosa més que l’altre.

Tema 4 – ambients deltaics i estuarians

Són ambients molt influenciats per processos marins i continentals. Reben amb totalitat el
drenatge continental (aigua, sediments i els contaminants). Tot i representar únicament un
0,5% de la superfície emergida a nivell global, els deltes, suporten més del 5% de la població
humana, on l’activitat humana hi construeix en les planes deltaiques, ja que són terres fèrtils, i
planes amb poca complexitat topogràfica. Aquests al estar a uns nivells molt baixos, els
trobarem molt exposats a l’acció marina i a fluctuacions del nivell relatiu del mar. La
salinització de l’aigua i el sòl amenaça a la productivitat agrícola.

Definició i classificació dels sistemes deltaics i estuarians.

Aquests es desenvolupen a partir dels sediments dipositats a les desembocadures dels rius i es
diferencien en:

- Els estuaris els trobem formats per sediments marins i fluvials com a resposta d’un
augment relatiu del nivell del mar
- En canvi els deltes estan formats mar endins per sediments fluvials, quan la taxa de
subministrament sedimentari excedeix la de subsidència i la erosió marina.

En contexts regressius tindrem la formació de deltes i en contexts transgressius tindrem la

formació d’estuaris. Un delta pot passar a estuari i viceversa. Tot i això els dos presenten
similituds com es el fet de que ambdós estan afectats per:

- El subministrament sedimentari i que el cabal d’aigua dolça dels rius

- Les marees
- Les onades
Tot i tractar-se d’ambients força energètics (a causa dels anteriors) en ells s’hi dipositen
quantitats considerables de sediment de gra fi. Això passa perquè ja que en contextos on la
salinitat augmenta, les partícules d’argila s’ajunten per atracció electrostàtica formant grans
sedimentaris majors i aquest procés rep el nom de floculació en el que els contaminants
augmenten la seva capacitat de ser absorbits.

Els principals factors que donen lloc a la variabilitat entre deltes i estuaris, són:

- Subministrament sedimentari (el + important)

- El rang mareal
- Activitat d’onades
- Mida de gra

En els estuaris la quantitat d’aigua que entra durant les marees és crítica, i per tant es poden
classificar en base al rang mareal:

- Micromareals <2m
- Mesomareals entre 2-4m
- Macromareals entre 4-6m
- Hipermareals >6m

Una altre classificació dels estuaris, es basa en el grau de

barreja entre l’aigua dolça i la salada, en funció de com es
produeix això tenim:

- Estuaris on l’aigua esta ben estratificada on l’aigua

dolça queda ben diferenciada de la salada i
observem un límit, el picnoclina que delimita
- Estuaris on hi ha més barreja entre aquestes
aigües
- Estuaris on la barreja és a tota la columna

Aquest grau de barreja dependrà del rang mareal i de

l’energia de la costa, ja que a mesura que creixen aquests
dos, la barreja d’aigües en l’estuari és major.

En quan als deltes la seva classificació es basa en el grau de retreballament marí:

- Dominat pel riu

- Dominat per les onades, tal com el sediment surt del delta, aquest es retreballat per
les onades i portat cap a les bandes.
- Dominat per les marees -> estuari

Segons el procés que hi domini en el delta, hi haurà unes formes o unes altres.
Fonts de sediments deltaics i estuarians.

Aquests els podem agrupar en:

- Fonts exogèniques, que són aquells que s’han generat fora del propi sistema, com per
exemple a la capçalera dels rius o dins del mar. Aquests sediments augmenten quan el
sòl presenta menys vegetació o durant períodes d’aixecament tectònic a les capçaleres
que ens porta a l’expansió dels deltes. Aquestes fonts disminueixen quan hi ha una
construcció de preses. Altres causes per les quals disminueixen serien, dragats,
cessament activitat extractives, estabilització dels aportaments després d’un ràpid
increment per desmunts, desforestació. Quan això passa, hi ha una retracció dels
deltes
- Fonts endogèniques, són aquells sediments generats dins del propi sistema ja sigui per
retreballament de depòsits existents o activitat biogènica. Aquests retreballament té
lloc principalment durant les èpoques amb més tempestes o en episodis del nivell
relatiu del mar. La producció biogènica, és principalment vegetal i en menor quantitat,
tenim material esquelètic i fecal.

El balanç sedimentari, es el factor més important per l’estabilitat d’aquests ambients

sedimentaris. El creixement de deltes i l’acreció vertical a les planes intermareals i
aiguamolls dels estuaris depèn de que l’acumulació de sediment a la seva superfície
substitueixi els extrets per la marea i l’onatge, a més de compensar un eventual augment
del nivell del mar.

Controls en l’acumulació i transport dels sediments deltaics i estuarians.

Els principals controls sobre la distribució sedimentaria i la seva morfologia deposicional

són :

- Descàrrega fluvial, que és la càrrega sedimentaria + l’energia del corrent

- Coberta vegetal, dissipa l’energia del corrent, afavorint la sedimentació
- Marees, les quals distribueixen el sediment, i aquestes poden ser:
• Simètriques, tenim que l’energia del flux i del reflux són similars i per lo tant
no hi ha una influencia en el balanç de sediment.
• Asimètriques, tenim que l’energia del flux i reflux són diferents i es produeix
un balanç positiu o negatiu.
 - Onatge, acció marina, redistribueix el sediment.

En un delta tenim el delta top que es la part emergida i després tenim el front deltaic i el
prodelta els quals estan submergits.

La llei d’stoke-> es un mètode que s’utilitza per estimar la velocitat terminal de caiguda d’una
partícula sedimentaria que trobem dins d’un fluid. Depèn del
radi de la partícula i de la viscositat del fluit. Sabent això segons
aquesta llei, veiem que una partícula de 2 micrometres trigaria
uns 56 dies en caure en 0,5m en aigua estancada, això ens diu
que es impossible que en un ambient deltaic o estuarià, és impossible que es dipositi l’argila, ja
que hi ha un retreballament constant en aquests ambients sedimentaris. Per tant, ens
preguntem d’on surt l’argila en els ambients deltaics o estuarians en fundaries significatives.
Això es degut a la FLOCULACIÓ, que depèn de la salinitat, ja que quan hi ha un augment
d’aquesta, hi ha un augment de les partícules d’argila per unir-se entre elles.

- Aigua dolça: entre 0-5, >50% de partícules en suspensió.

- Aigua salobre: entre 10 – 15
- Aigua del mar: + de 30, 15% de partícules en suspensió.

A més salinitat, menys % de partícules en suspensió.

Tot i produir-se aquesta floculació, es requereix d’un altre mecanisme per explicar la quantitat
d’argila que es troba als ambients on emboquen els cursos fluvials. Ja que tot i produir-se
aquesta agregats d’argila, segueix
havent-hi la suficient energia per
endur-se els agregats i que no es
concentrin. S’ha identificat una
capa viscosa que es mou just
sobre el fons. I aquesta, en funció
de la seva potencia, un cop cauen
les partícules d’argila allà la
dificultat de que les onades o
marees s’emportin les partícules
d’argila, incrementa molt.
Altres imputs d’argila són la remobilització d’argiles de forma continua ( independentment dels
cicles mareals) que han tingut un transport lateral, han sigut aportaments de la decantació a la
zona de barreja de la desembocadura.

Quan ens trobem en marea alta o baixa, les velocitats que tenim són mínimes, en canvi quan
ens trobem en zones transaccionals, es
quan tenim major energia que es quan més
sediment es mou.

En marees baixes i altes es sedimenta

argila i en marees transicionals el que
trobem és sorra (gres). Això ens dona
l’estratificació tipo flaser, wavy ... on hi ha
alternança de capes de gres i argiles i en
algunes, depenent del moment en el que
s’hagin format, dominarà l’argila o el gres
respecte un i l’altre.

Fonts d’aportacions antropogèniques en sediments deltaics i estuarians

Els deltes i estuaris s’alimenten de sistemes que drenen els ambients continentals, per tant el
rang de contaminants que podem trobar es molt ampli, podem trobar:

- Partícules, que es comporten com un sediment. I provenen de l’agricultura, industria,

entorns urbans, mineria...
- Fluids, si són immiscibles amb l’aigua. Provenen d’olis, derivats de petroli...
- En solució, que poden ser absorbides per partícules d’argila o residus orgànics. Aquests
provenen de metalls, nutrients, pesticides...

Observem un gràfic que reflecteix al sediment d’un estuari del regne unit. On observem en
funció de la profunditat d’aquest, que a nivell de contaminants, reflecteix a episodis del
passat.

Processos e impactes de canvis naturals en deltes i estuaris

- Reducció o increment en l’aportació de sediments

- Canvis en el rang mareal
- Canvis en el regim de tempestes
 - Augment o decrement en el nivell del mar
- Augment en l’activitat de les onades

Canvis en el subministrament sedimentari

Ës el factor més determinant en quan a la progradació o retrogradació de fronts deltaics i

aiguamolls.

Les causes naturals que provoquen això son:

- Qualsevol dels processos naturals que causen una variació en la carrega sedimentaria
dels cursos fluvials. ( canvis en la precipitació, aixecament tectònic, incendis
forestals...)
- Processos autocíclics d’avulsió, els quals controlen a quina zona del sistema arriba la
major part de la descarrega sedimentaria. Aquests es donen de forma molt sobtada i
amb freqüència molt elevada.

Fluctuacions del nivell del mar

Afecten a tot el funcionament d’estuaris i deltes perquè aquetes fluctuacions canvien les
condicions per a l’establiment de vegetació, així com l’energia de les marees i les onades.

Els seus efectes seran mes o menys importants en funció de quina sigui la capacitat del sistema
sedimentari per respondre a les fluctuacions i assolir unes noves condicions d’equilibri. En un
sistema sa, es a dir natural, on no s’ha produït cap actuació humana, les diferents franges de
vegetació aniran terra en dins, però si hi ha una actuació humana, com per exemple un mur,
poden limitar la capacitat dels sistemes biològics per adaptar-se del sistema sedimentari. I es
perdrà aquesta vegetació.

Erosió del substrat sedimentari intermareal

L’erosió i/o la pèrdua de la vegetació té un efecte dramàtic degut a la funció de les seves arrels
com a estabilitzadora del sediment, per tant la taxa d’erosió dels sediments es dispararà.

En quan a processos e impactes deguts a l’activitat de l’home, em de tindre en compte que els
deltes i estuaris, són dels entorns naturals que s’exploten de manera més intensiva per la seva
proximitat al mar, i es idoni pel desenvolupament de la industria i l’agricultura. Tenim:

- Turisme desenvolupat
- Espigons
- Industria
- Presses
- Barrages
- Extracció de sediments
- Tirar deixalles
- ...

Utilització de la superfície del sistema sedimentari

Canvis i taxes i estils de sedimentació

Els humans impactem en això principalment en:

 - Embassaments. On hi ha una reducció dràstica del subministrament sedimentari i
també hi ha una reducció del cabal d’aigua dolça i per lo tant hi ha un augment de la
salinitat a la desembocadura.
- Barreres mareals, són unes barreres artificials que intenten retenir l’aigua de la marea
i això ho fem per extreure energia, o per temes turístics. Aquestes afecten a
l’estructura de l’estuari, retenen els sediments que es mouen amb el reflux i
afavoreixen la deposició dels contaminants i dificulten la seva dispersió, per lo tant
contribueixen en deteriora la qualitat de l’aigua.
- Estructures perpendiculars a la costa com ara ports, espigons, ponts, estructures de
defensa costanera...

Globalment + del 50% del flux normal de sediment a les conques regulades es troba atrapat,
per tant el subministrament de sediment als deltes s’ha reduït o eliminat a totes les escales, i
això ha potenciat a l’erosió i la subsidència. També tenim altres motius que afavoreixen a la
subsidència dels deltes com ara la compactació de sediments per l’explotació d’aigües
subterrànies, de petroli i gas...

Remobilització de contaminants

Quan les condicions canvien, els sediments que emmagatzemen contaminants en els deltes i
estuaris es poden tornar inestables i fer que aquests contaminants tornin a entrar al sistema:

- Erosió, el material contaminat és físicament alliberat de nou al cos de l’aigua

- Canvis químics, són canvis de fase química causat per canvis en la disponibilitat
d’oxigen, en la salinitat, condicions redox, acidesa...
- Mort de la vegetació, produeix la alliberació de sediments contaminats fixats per la
vegetació

Alguns d’aquests processos poden ser molt ràpids i alliberar grans fluxos de contaminants i
poden ser produïts per l’activitat humana.