PROCESSOS MINERALITZANTS IGNIS:

Son els processos que passen quan

cristal·litza un magma  en
MATERIAL MMAGMÀTIC
Hi ha alguns elements que és mes
abundant en algun magma que a un
altre. Això ens pot ajudar en el
moment d’anar a explotar, saber on
hem d’anar.

Quins processos es produeixen en el magma?

- Cristal·lització magmàtica
- Segregació magmàtica (cristal·litzen SEPARANT-SE del magma)
A Namíbia hi ha una jaciments de uraninita, betafita + altres secundaris per cristal·lització magmàtica.
(concentracions d’Urani anòmales). Urani afinitat per magmes àcids.
Segregació magmàtica:
- Cristal·lització fraccionada: minerals que cristal·litzen primer, i van fins al fons de la cambra
magmàtica. Per tant, podem tenir nivells de minerals d’interès econòmic durant la
cristal·lització d’un magma.

-
-
-
-

1
Variació de solubilitat de sulfurs amb cristal·lització progressiva en magma màfic (Naldrett and Von
Grünewaldt, 1989).
- Immiscibilitat magmàtica: hi ha magmes sulfurosos o òxids que es poden produir per
desmescla a partir d’un magma silicatat. Potser que un magma tingui tant de S que es separi el
sulfur del sulfat. Es separa un magma sulfurós de un silicatat. DESMESCLA DE MAGMES

2
A la imatge, la part inferior veiem fusió parcial, es fon part del mineral (no tot) i per això hi ha
elements del mineral que passen al magma i d’altres no, hi ha una partició d’elements que explica que
uns magmes s’enriqueixin amb uns elements i d’altres magmes amb uns altres.
Subratllat amb groc: el magma aquí a dalt es troba en fase gasosa a l’interior, però al sortir, es
separa d’aquesta fase. Pot haver particions tb entre el magma i un fluid.
Els elements es van repartint en tots els processos i diferents camins que s’observa a la imatge.

Primer dipòsit que veiem – Dipòsits de

Cromita:
La cromita és un mineral (una espinela –
com la magnetita però amb Crom) FeCr2O4.
D’aquests jaciments s’extreu crom, que és
un material inoxidable amb un punt de fusió
molt alt, no corrosiu, refractari, brillant i
s’utilitza per fer recobriments. S’utilitza
molt en la industria mèdica, aeronàutica...
També alguns òxids de crom es poden fer
servir de pigments.
Primer diem perquè és important el jaciment
i perquè serveix, després on el trobem en
l’espai i el temps i per últim expliquem com
es creu que s’ha format.

Hi ha 2 tipus de cromitites:
- Les que es troben en zones cratòniques (27000 – 20000 Ma): Sudàfrica, Zimbabwe, Finlàndia
- Les associades a cinturons orogènics en zones ofiolitics (qualsevol edat): Urals, Cuba,
Turquia, Albània...

3
 GROC  Estratiformes
VERD  Associats a
cinturons ofiolitics

Eix x: Edat
Eix y: Milions de tones de cromites associades a cada edat
Per tant observem:
- Estratiformes o associats a cratons son Proterozoics i Arqueans
- Els associats a ofiolites són més joves

4
 Mineralògicament la cromita sol estar junt amb
la bronzita (ortopiroxè), amb olivines, plagiòclasi i
clinopiroxens.
Geològicament sol estar associada a roques
ultrabàsiques i anortosites gabres.
A part, la cromita és fosca i l’emblanqueix la
plagiòclasis, l’olivina...

ESTRATIFORMES (cratons):
- Nivells de mm a m en part inferior de complex igni
- Textures: massives, disseminacions i bandats
- Morfologia cristalls: idiomòrfics i hipidiomòrfics
(tenen punts triples, han crescut en equilibri amb la
resta de minerals)
- Cromita rica en Fe3+
Son estratiformes perquè formen nivells, com capes, no es que
formin estrats sedimentaris. Les capes poden ser mil·limètriques, centimètriques, mètriques.
Solen estar associades a complexos ígnis, és a dir, associat a roques ígnies i es troben a la part
inferior.
La textura massiva està en més d’un 50%. Disseminacions i bandejats no son massius.
Exemples: Complex de Bushveld, Sudàfrica. Gran Dic de Zimbabwe.
Amb la llei (percentatge) i la reserva (tonatge) podem calcular el que podríem extreure dels diferents
jaciments.

Complex de Bushveld, Sudàfrica (2095 Ma)

Nivells subhoritzontals

5
 Els nivells de cromita estan associats a
roques ultramàfiques o bàsiques, com la
peridotita, la piroxenita i la gabroanortita.

Les cromitites és lo verd. Estan inclinades, i

s’alternen amb nivells de diferents roques
ígnies.
El nivell blau, son platinoides, que també
tenen interès econòmic.

Fan formes semblants a canals sedimentaris, però son roques ígnies.

6
 A la primera foto, amb PPL,
els opacs son les cromites,
veiem el contacte entre
anortosita i cromita. A la
segona foto veiem el mateix
amb nicols encreuats.

Amb el microscopi de llum reflectida podem veure els punts

tiples dels cristalls, que creixen en equilibri.

Els salts volen dir que hi ha hagut interrupcions en el

procés magmàtic, aquest diagrama representa un
complex igni. Veiem una signatura isotòpica amb
interrupcions.

Altres jaciments estratiformes són Stillwater, Montana i el Gran Dic de Zimbabwe. En el crató de
Zimbabwe s’observa una zona on està el complex igni, i hi ha diferents jaciments associats.

7
PODIFORMES (zones orogèniques, ofiolites):
- Llenties irregulars (kg – T) en peridotites bandades (serpentinitzades: asbests)
Però excepcions:
 Kempirsai (Kazakhstan) > 300 Mt
 Coto (Filipines) un cos té > 12 Mt
 Mercedita (Cuba), reserves > 5 Mt
- Cromita rica en Al
Un cinturó ofiolític son seqüencies on trobem roques de mantell, ultramàfiques, amb gabres i altres
roques que estan encavalcades sobre l’escorça i la trobem en diferents zones muntanyoses.
Exemple: Cinturó ofiolític de Cuba
Son morfologies irregulars, lenticulars. Varien de
kg a T. Estan associades a peridotites, que moltes
vegades estan alternades i tenen serpentines.

Cinturó Ofiolític Cuba

8
 En

mostra de mà presenten: textura

massiva de cromita (fosc) amb plagiòclasi
(blanc). No tenen punt triples ni cristalls
idiomòrfics, sinó que son molt
arrodonits.

Cromita

9
GÈNESI DE LES CROMITITES:
- Fusió parcial del mantell +
- + Ascens per fractures profundes +
- + emplaçament en mantell (podiformes) o en escorça superior (estratiformes
- + acumulació a fons de cambra (cristal·lització fraccionada) (T f cromita = 3762 ºC)
Per a que es formin associades a magmes peridotítics, màfics o ultramàfics, vol dir que provenen de
magmes que fonen el mantell, un magma que s’ha originat en el mantell.
Si prové del mantell i el trobem prop de la superfície vol dir que a pujat per fractures enormes per les
que pot ascendir. La forma d’embut del gran dic ens fa pensar que era una gran megafractura.
Els podiformes queden emplaçats en el mantell, i després encavalquen en la superfície, mentre que els
estratiformes...
Pot haver-hi cristal·lització fraccionada d’un magma molt màfic, i alguns dels cristalls més densos
s’acumulen al fons de la càmera. La cromita té un punt de fusió molt alt, pel que serà dels primers que
cristal·litzen, i al ser dens, caurà al fons de la càmera magmàtica.
Cristal·lització en un magma màfic  olivina + cromita i més tard ortopiroxè.

La cristal·lització normal a partir d’un magma màfic seria: primer cristal·litza l’olivina i després
cristal·litzarien a la vegada cromita i olivina i després el piroxè, però això no es veu en aquests
jaciments, sinó que es veuen només nivells de cromita.
Per fer que cristal·litzi només cromita, s’ha de tenir una barreja amb un altre tipus de magmes, i fer
que comenci a cristal·litzar la cromita. Una altre forma seria amb contaminació magmàtica, és a dir,
si es barreja amb un material sòlid. Barreja de magmes és barreja de 2 materials fluís, però
contaminació de magmes és una barreja d’un fluid (magma) amb un material sòlid.

10
Aquella espècie de paleocanals es formen a la part de cumulate
mush, on hi ha una espècie de cristalls formant un fang. SI hi ha
convecció a la càmera, això provoca moviments i crea aquestes
formes com de canals en el cumulate mush del fons, que
funciona semblant a un sediment.

GÈNESI:
Ofiolítiques:
1) Cristal·lització cromita – olivina + separació per convecció ?
2) Injecció de nou magma i mescla ?
3) Contaminació amb material silícic de sostre ?
4) Separació de gasos (CO2) i canvis de pressió en magma ?
5) Canvis fugacitat O2 ?

Les Ofiolítiques es formen perquè hi ha una mescla

amb un magma hidratat.
fO2 és la fugacitat d’oxigen d’un magma, que és el
mateix que redox.
Les cromites son lo vermell, les espineles. Quan més
crom tingui un magma, la línia o el camp d’estabilitat
de la cromita baixarà, a més crom baixa més la línia,
pel que la cromita pot precipitar en condicions més
oxidants quan un dels 2 magmes tingui crom. Si
l’altre magma tenia bastant de crom, en condicions
més oxidants pot precipitar més cromita.

11
 La placa que subdueix incorpora
sediments amb aigua marina, pel que
tenen diferent composició que la placa de
damunt, així doncs, formen magmes de
diferents composicions que provoquen la
precipitació de les cromites.

Com expliquem la diferència d’edats dels dipòsits de cromita? Pot ser que ara tinguem un mantell
empobrit en crom, i, aquest crom estigui a tota l’escorça. Pot ser que hi hagués estratiformes però
s’hagin erosionat i ja no els veiem a l’actualitat.
Quins criteris d’exploració utilitzaríem? (examen)
Hauríem de buscar cratons, també ofiolites i olivina. És a dir, buscaríem afloraments de roques ígnies,
sobre tot de mantell.

DIPÒSITS DE Fe – Ti:
Importància econòmica: V, Ti
Distribució en l’espai – temps:
- En complexos bàsics de Pre – Cambrià (Bushveld, Stillwater, Kiruna (Suècia))
- En intrusions anortosítiques de Pre – Cambrià (Allard Lace (Quebec))
Mineralogia: magnetita, hematites, ilmenita, rutil, ulvöespinel·la...
Lleis:
o 25% TiO2 Bushveld (+2.5% V2O5 i altres)
o 32% TiO2 Quebec

12