You are on page 1of 27

26/10/2022

2. Ambients de Muntanya
Ambients Geològics Actuals

Ramon Mercedes Martín


ramon.mercedes@uab.cat

4rt Curs – 1er Semestre


1

Introducció i antecedents

 Introducció
 Els ambients de muntanya representen 1/3 de la superfície de la Terra i viu el 10% de la
població mundial
 Són regions geomorfològicament actives amb grans tases d’erosió i sedimentació
 Pendents inclinades i relleus molt amplis: sensibles a activitats naturals i antròpiques (pulsos
climàtics, terratrèmols, deforestació o usos del sòl)
 Aquests ambients contenen recursos essencials (aigua, energia hidroelèctrica, turisme, refugi
ecològic, ninxols agriculturals)
 Extensions heterogènies. Europa: 5% UK, 44% Noruega, 100% Andorra (> 1000m alçada)
 Canvis en patrons de precipitació, habitats, tases d’escorrentia, polució d’aigües/ sòls,
règims geotèrmics

Canvis en els processos sedimentaris:


inestabilitat de talussos, augment de l’erosió i sedimentació fluvial

Sayre et al., 2018

2
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

1
26/10/2022

Introducció i antecedents

 Característiques rellevants dels ambients de muntanya


 Regions d’abundant aport de sediment i altes tases potencials d’erosió (de les més altes del
món)

 Altes tases de producció de sediment  altes tases de transferència/ deposició de sediment


 sediment delivery fluctua segons la tectònica (activa o estable) i natura dels processos
geomorfològics

 Pendents inclinades  elevats nivells d’esforços gravitacionals  moviments ràpids de sediment/


inestabilitat pendents

Caiguda de blocs a Himachal Pradesh's Sangla valley (India). Van morir 9 turistes.

3
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

Introducció i antecedents

 Característiques rellevants dels ambients de muntanya


 Tases de transferència de sediment (temporals i espaials) molt variables  conseqüències ambientals i socials

 Ambients de muntanya són sensibles a canvis climàtics i antropogènics

Vall de Núria
Proposed mechanism for the block topple of the Chaco Canyon
sandstones onto the ancient remains of Pueblo Bonito

4
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

2
26/10/2022

Introducció i antecedents

 Característiques rellevants dels ambients de muntanya


 Alta incidència de riscos geomorfològics (alta energia + valls estretes + pendents inestables)  infraestructures i poblacions
(expansió i asentaments creixents)

 Interconnexió entre zones de muntanya (sediment delivery) i zones d’inundació (accumulació)  millor gestió de les zones inundables
coneixent els riscos de les zones de muntanya

5
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

Introducció i antecedents

 Característiques rellevants dels ambients de muntanya


 Ambients de muntanya varien significativament, desde petites muntanyes aïllades a serralades kilomètriques

 Es donen en diferents climes i regions geogràfiques del Planeta

Sayre et al., 2018

6
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

3
26/10/2022

Introducció i antecedents

 Característiques rellevants dels ambients de muntanya

 Característiques bàsiques:
o Presència de pendents pronunciades
o Diferenciació vertical de vegetació i clima
o ↑ altitud  ↑ relleu escarpat  ↓vegetació  clima més extrem (↑plujes, ↑vent,
↑temperatura)
o Aquests factors augmenten la tasa d’erosió (weathering pel clima) i tasa de producció de
sediment

7
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

Introducció i antecedents

 Característiques rellevants dels ambients de muntanya

Ambients de muntanya són aquells que tenen:

 Relleus relatius escarpats

 Sedimentació i erosió està condicionada per els processos de la pendent de la muntanya/ canals

Perry and Taylor, 2007

8
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

4
26/10/2022

Introducció i antecedents

 Característiques rellevants dels ambients de muntanya

Ambients de muntanya són aquells que tenen:


Alt relleu de muntanya i sismicitat  Zones d’alta transferència de sediments
 Relleus relatius escarpats

 Sedimentació i erosió està condicionada per els processos de la pendent de la muntanya/ canals

Sayre et al., 2018


Flemming 2011

Distribució dels principals relleus terrestres Distribució dels fluxes de sediments en suspensió
9
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

Font de sediments i processos de transferència

 La ‘cascada’ de sediment als ambients de muntanya

Als ambients de muntanya podem definir:

 Sub-ambients d’acumulació de sediment


 Processos de transferència de sediment

Sediment-budget reconstructions!
Perry and Taylor, 2007

10
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

10

5
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 La ‘cascada’ de sediment als ambients de muntanya Tofelde et al., 2021

 Sistema sedimentari de valls glacials


 Sistema sedimentari de debris de gra groller
 Sistema sedimentari de sediment de gra fi
 Sistema sedimentari geoquímic (aigua)

Àrees munyantoses
de grans elevacions i
relleus

Perry and Taylor, 2007


Àrees de pendents
desgastades i rierols

11
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

11

Font de sediments i processos de transferència

 La ‘cascada’ de sediment als ambients de muntanya

1. Ambient glacial i peri-glacial


d’elevada altitud
2. Cares de roca neta i pendents de debris

4. Pendents baixes
3. Pendents mitjanes actives
degradades i antigues valls

5. Fons de valls

Perry and Taylor, 2007

12
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

12

6
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 La ‘cascada’ de sediment als ambients de muntanya

Headwater catchment:
sediment production zones
feeding bedload &
suspended sediment Meandering lowland channels
downstream
Downstream fine suspended load
Coarse bedload (80 – 90% total anual load)
(50 – 90% total anual load)

“Còdols”

Perry and Taylor, 2007

 Amb ausència d’importants sistemes tributaris  tamany de gra disminueix cap a conca
 El tamany de gra a qualsevol punt de la xarxa de drenatge és funció de l’aport de sediment + sediment sorting i abrasió
13
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

13

Font de sediments i processos de transferència

 Producció de sediments de diferents ambients de muntanya

 L’activitat geomorfològica d’un ambient particular de muntanya pot ser estimada mesurant la producció de sediments de
les àrees de capçalera... Però quins factors controlen la “sediment delivery”??

 Clima, escorrentia, tectònica, o relleu són els principals factors que controlen la “sediment delivery”

Perry and Taylor, 2007

 La topografia i relleu de la conca “basin relief” té una bona correlació estadística amb la denudació mecànica

14
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

14

7
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 Producció de sediments de diferents ambients de muntanya

 Variacions en intensitat d’erosió en funció de la producció de sediment a diferents zones de muntanya

Perry and Taylor, 2007

Assentaments humans

 Factors que promouen erosió: deforestació, pastoreig excessiu, cultius a les pendents (slopes), construcció de carreteres, etc,
encara que tots aquests factors són més intensos a zones de baix relleu.
15
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

15

Font de sediments i processos de transferència

 Producció de sediments de diferents ambients de muntanya


Upland (500-1000m) Coastal plain (< 100m)

High mountain (> 3000m)

Lowland (100-500m)

Perry and Taylor, 2007

Mountain (1000-3000m)

 Relació entre càrrega de sediment i dimensiones de capçalera segons posició dintre d’un sistema fluvial

16
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

16

8
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 Models de “sediment budget” en diferents ambients de muntanya

China

Bangladesh

India

Romans et al. (2016) and Kuehl et al. (2005)

 Sediment Budget (fluxes) reconstructions: mass balance between inputs and outputs (rates of denudation, rates of deposition)

17
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

17

Font de sediments i processos de transferència

 Models de “sediment budget” en diferents ambients de muntanya

Perry and Taylor, 2007

Grimaud et al, 2017

 Sediment Budget (fluxes) reconstructions: mass balance between inputs and outputs (rates of denudation, rates of deposition)

18
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

18

9
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 Models de “sediment budget” en diferents ambients de muntanya

Grimaud et al, 2017

Map showing the main geologic and morphologic features of Sub-Saharan West Africa
for the Niger delta system.
Simplified map of the four selected drainage groups (bounded by black lines)

 Sediment Budget (fluxes) reconstructions: mass balance between inputs and outputs (rates of denudation, rates of deposition)

19
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

19

Font de sediments i processos de transferència

 Models de “sediment budget” en diferents ambients de muntanya

Grimaud et al, 2017

Cenozoic denudation map and associated exported volumes. [a] Map of


total denudation depth at the scale of Sub-Saharan West Africa since the
abandonment of S1. Clastic export rates are shown by drainage groups
(i.e. Senegambia drainage [b], Short Atlantic drainages [c], Long Atlantic
drainages [d] and the Niger catchment [e]). The eastern swells are
separated from the rest of the study area by the black dashed line

 Sediment Budget (fluxes) reconstructions: mass balance between inputs and outputs (rates of denudation, rates of deposition)

20
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

20

10
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 Models de “sediment budget” en diferents ambients de muntanya

Perry and Taylor, 2007

Ambients i processos
sedimentaris Tones de sediment

 Sediment Budget (fluxes) reconstructions: mass balance between inputs and outputs (rates of denudation, rates of deposition)

21
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

21

Font de sediments i processos de transferència

 Models de “sediment budget” en diferents ambients de muntanya

Tot i que les reconstruccions de “sediment-budget” són importants, el seu ús per la Sedimentologia Ambiental és limitat!! Per què?

Perquè la majoria d’esdeveniments més importants són en forma de:

 Moviments en massa,
 De gran escala,
 Caràcter altament episòdic i
Perry and Taylor, 2007

 Espaialment molt restringits

 Sediment Budget (fluxes) reconstructions: mass balance between inputs and outputs (rates of denudation, rates of deposition)

22
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

22

11
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 Processos de transferència de sediments en sistemes de muntanya

La magnitud i freqüència dels processos de transferència en ambients de muntanya varien segons:

 Tectònica local o regional


 Entorn geològic específic

Bona correlació entre:

 Activitat sísmica  debris flows;


 Activitat volcànica  sedimentació;
 Producció de sediment  zones tectònicament inestables

Fluxes de sediment- aigua serán els productes sedimentaris més característics!!

23
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

23

Font de sediments i processos de transferència

 Processos de transferència de sediments en sistemes de muntanya


Debris flow  Altes tases de producció de sediment + ràpida o catastròfica transferència d’aigua
Popocatépetl Volcano, Mexico
Coviello et al., 2021

Rainfall measurements at rain gauge ALTZ from 1 August to 4 October 2017. A total accumulated rainfall of 200 mm was recorded during the 30 days preceding the earthquake, 19.7 mm of which
was on 17 September 2017 (red bar). On 4 October 2017, the population of San Juan Tehuixtitlán noticed the passage of sediment-laden flow in the Hueyatlaco ravine.

24
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

24

12
26/10/2022

Font de sediments i processos de transferència

 Processos de transferència de sediments en sistemes de muntanya


El comportament de les masses fluides depèn de la relació entre sediment i aigua. Tenim un ventall molt ampli entre:

* *
Fluxes secs, granulars i de
detritus de roques (‘non-liquified’)

*
Mud flows
Fluxes de desbordament que contenen
molta aigua (‘debris avalanches’)
Debris flows

*
*
*
Perry and Taylor, 2007
Landslide
25
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

25

Font de sediments i processos de transferència

 Processos de transferència de sediments en sistemes de muntanya

Mount St Helens,USA

Monument Creek,USA

Perry and Taylor, 2007


26
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

26

13
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Sistemes glacials i canvi ambiental

 Inestabilitats de pendents induïdes per terratrèmols

 Moviments en massa induïts per fenòmens volcànics

27
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

27

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Sistemes glacials i canvi ambiental

 Molts ambients de muntanya estàn caracteritzats per la presència de glaciars amb gel.

 A l’actualitat aquests ambients estàn ubicats a llocs d’alta muntanya i casquets polars, però al passat (èpoques de glaciacions)
varen tenir una extensió més gran.

28
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

28

14
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Sistemes glacials i canvi ambiental

 La quantitat de sediment que es pot produir es sensible a canvis climàtics i accions humanes

 Canvis sobtats i de curta durada poden suposar un risc significatiu per la societat (depen del grau d’antropització: estructures i
assentaments)

Tipus de riscos:

 Fluctuacions de glaceres (periodes glacials i interglacials  desequilibri)

 Colapses (outburst) de glaciars (jökulhlaups)

 Allaus/ despreniments/ debris flows

Mesurar el grau d’impacte dels processos antròpics és complicat: moltes catàstrofes són naturals
29
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

29

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Sistemes glacials i canvi ambiental

Colapses (outburst) de glaciars (jökulhlaups)

Mount Rainier (USA) presenta zones glacials on l’aigua prové de la neu, gel fos i aigua de precipitació que s’emmagatzema en les
cavitats del glaciar i a la base. Magnituds de les inundacions: 100.000 m3/ s

Mount Rainier (USA)

Formació de jökulhlaups en relació a erupcions volcàniques o escalfament geotèrmic


sota els gels produïnt col.lapses dels mateixos
30
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

30

15
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Sistemes glacials i canvi ambiental


Kautz Creek, Mount Rainier (USA)
Perill per les comunitats i propietats. Són sobtades i
evolucionen ràpidament a debris flows.

Kautz Creek  outburst causat per plujes intenses (38x106 m3


d’aigua) blocs de 4 m de diametre  carreteres destruïdes
9Km downstream  3m de fang i debris dipositats

 22 inundacions outburst desde 1967


 A 1967, 1971, 1973, 1986 i 1988 van succeir petites inundacions
 debris flow  destrucció de ponts, campings

31
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

31

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Inestabilitats de pendents induïdes per terratrèmols

Despreniments o caiguda de blocs succeixen quan una massa de roca cau a través de plans de fractura molt inclinats i
verticalitzats. La massa de roca es trenca i cau pendent avall, de forma que els trossos es van trencant en fragments. Aquests
moviments tenen aquestes característiques:

 Despreniments succeixen en zones inestables, fallades o diaclasades


 Sempre estàn associats a mecanismes detonants (sismes, plujes
intenses, etc)
 Els fluxes que transporten els blocs despressos poden ser complexes i
evolucionar amb el temps
 Després del dipòsit, les masses de roques encara són inestables i poden
ser modificades (slope processes)
 Els moviments de blocs són molt ràpids

32
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

32

16
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Inestabilitats de pendents induïdes per terratrèmols

Cas 1: Huascarán, Yungay, Perú (1970)

 Despreniment gegant al 1970 motivat per un sisme de magnitud 7,7.

 El sisme va causar allaus catastròfiques de neu i roques desde el cim (6654m)

 Les mases de roques caigueren verticals al glaciar de sota provocant un debris flow gegant que
viatjava a 70-100 m/s incorporant sediment

 Al arribar al riu Sacsha el fluxe era mudflow (1Km d’ample) portant blocs gegants (15m3)
Rio Sacsha
 El fluxe va viatjar 15Km arrivant al riu Santa

Rio Santa
Perry and Taylor, 2007

33
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

33

Processos i impactes: perturbacions naturals

 Moviments en massa induïts per fenòmens volcànics

Cas 2: Mount Saint Helens, USA (1980)

 Erupció volcànica catastròfica

 Diferents processos de transferència de sediment al llarg dels 60Km de transecte

 Transició de fluxos piroclàstics (surge), a debris flow i finalment fluxos


hiperconcentrats

 Allaus volcàniques (lahars, fluxos pirocl.) viatjen més llargues distàncies 


+ poder destructiu

https://pubs.er.usgs.gov/publication/ofr20211118

Perry and Taylor, 2007

34
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

34

17
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Impacte antropogènic en ambients de muntanya

Els canvis en les estructures poblacionals i les pressions humanes poden generar canvis importants als ambients de
muntanya en escales de temps molt curtes.

Efectes del creixement de la població mundial:

 Millores sanitarias desde 1950  ràpida expansió de la població  més fenòmens migratoris  augment
demanda de hidrocarburs, material de construcció, terra de cultiu

 Deforestació massiva per obtenir terres de cultiu i construcció

 Deforestació  condueix a la fragilitat de les pendents i erosió del sòl i esllevisades. Canvis en els
cursos dels rius i cicle hídric

 Canvis en les pendents  increment de l’escorrentia durant els estius monsònics  increments en les
inundacions  augment de tases de sedimentació als deltes

 Retroalimentació dels fenòmens: deforestació accelerada per pèrdua de sols de cultiu per esllevisades.

35
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

35

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Impacte antropogènic en ambients de muntanya

11/08/2019
Esllevisada de blocs trencats (pissarres i gneissos) a la carretera d’accès a Andorra

36
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

36

18
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Impacte antropogènic en ambients de muntanya

17/08/2019
Esllevisada de blocs trencats (pissarres i gneissos) a la carretera d’accès a Andorra

37
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

37

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Construcció de carreteres en ambients de muntanya: Karakoram Highway

Karakoram és una de les carreteres més perilloses del mon està localitzada Hunza Valley (Pakistan). La localització geogràfica fa
que requereixi manteniment constant donat que experimenta problemes continuus.

Tillites
 Valls glaciars sobreexcavades amb vessants escarpats poc consolidats.

 Fons de valls inestables amb terrenys variats: morrenes, ventalls


al.luvials, tills glacials, dipòsits de debris flows

 Règims hidrològics molt variats amb escorrenties enormes de


900mm/ any (fins a 2000m3/ s) causades per inundacions outburst
glacials, valls amb dipòsits de debris flows

 Molts trams estàn construïts sobre materials Holocens i Plistocens


inestables i sobre zones terminals de glaceres

38
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

38

19
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Construcció de carreteres en ambients de muntanya: Karakoram Highway

Karakoram és una de les carreteres més perilloses del mon està localitzada Hunza Valley (Pakistan). La localització geogràfica fa
que requereixi manteniment constant donat que experimenta problemes continuus.
Tillites

Carretera Karakoram (segon 27’’):

https://www.youtube.com/watch?v=31_QK72_R3Y

Landslide in Pakistan (minut 1’ 30’’)


https://www.youtube.com/watch?v=yAQ6dPWGP2c

39
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

39

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Construcció de carreteres en ambients de muntanya: Karakoram Highway

video

40
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

40

20
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Construcció de carreteres en ambients de muntanya: Karakoram Highway


Landslide hunza (Pakistan) July 2018

video

41
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

41

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Construcció de carreteres en ambients de muntanya: resum


 El rol dels “sedimentòlegs ambientals” recau en disenyar les
carreteres tenint en compte la geomorfologia i tipus de terrenys

 Evaluació de estabilitat de talussos i riscos geològics

 Minimitzar el risc derivats de processos de pendents

En països amb més recursos es poden plantejat la implementació de mesures de contingència


per minimitzar riscos:

 Explosius per arribar a vies i zones més segures


 Pons i carreteres en zig-zag
 Estructures protectives (malles contra caiguda de blocs)
 Túnels

42
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

42

21
26/10/2022

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Construcció de carreteres en ambients de muntanya: resum


 El rol dels “sedimentòlegs ambientals” recau en disenyar les
carreteres tenint en compte la geomorfologia i tipus de terrenys;

 Evaluació de estabilitat de talussos i riscos geològics;

 Minimitzar el risc derivats de processos de pendents;

Wreckingball from helicopter used to remove unstable rock in Norway :

https://www.youtube.com/watch?v=N8JLfT0r058

43
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

43

Processos i impactes: perturbacions antròpiques

 Altres riscos derivats d’activitats antròpiques

A banda de les vies de comunicació, hi ha una sèrie d’ activitats humanes que poden tenir un impacte en els
ambients de muntanya:

•Construcció de monestirs o centres de pelegrinatge


•Mineria (en galeries o cel obert), d’aigües potables...
•Infraestructures científiques o militars (observatoris, radars, antenes)
•Esports/ lleure (pistes d’esquí, pressió turística..)
•Embassaments i obres hidràuliques

44
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

44

22
26/10/2022

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Gestió del risc

Els riscos geològics a les zones de muntanya poden ser molt rellevants, en particular degut a les creixents pressions
climàtiques i humanes sobre el terreny.

 La cartografia i els mapes de riscos són una eina bàsica per


planificar els usos del sòl a nivell local i regional

45
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

45

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Gestió del risc

 Fer un ranking de la importància dels processos geomorfològics és problemàtic donada la dificultat en:

 Entendre i reconèixer les mecanismes causals


 Caracteritzar adequadament les escales temporals i la
freqüència d’actuació d’aquest processos
 Dissenyar mapes d’occurència d’aquests fenòmens

 Produïr registres de tipus de riscos és essencial


(esllevissades, moviments en massa, caiguda de
blocs, allaus de neu, incendis, inundacions, etc)

46
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

46

23
26/10/2022

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Gestió del risc

Procediment per reconèixer els riscos associats als moviments en


massa, basat en 3 passos:

 Identificació del risc. Classificació dels despreniments, mapeig dels que ja han
succeït, registrar events d’inestabilitat de talussos
 Valoració del risc. Requereix determinar la magnitud o intensitat d’un
esdeveniment en el temps + identificar-ho al mapa. Mapes de colors segons el risc,
probabilitat i intensitat (vermell, blau, groc, blanc)
 Gestió del risc i planificació en l’ús del terreny. Produir mapes generals per
gestionar la planificació d’infraestructures (color vermell  no es pot construir; blau
 només si s’acompleixen certes condicions, etc)

47
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

47

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Monitoritzant el risc

En zones on s’ha identificat alt risc geològic, cal fer un seguiment en el temps d’aquests perills.

Actuacions habituals de monitoreig inclouen pendre mesures directes sobre el comportament d’un riu, pendent, o
glaciar, que pot ser transmès a temps real a un observador  Activar plans de contigencia, evacuació, etc

- Sismògrafs superficials
- Sensors geodèsics
- Instal.lació de microseismic sensors dintre de pous

48
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

48

24
26/10/2022

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Reptes futurs

Tots els indicadors ambientals i econòmics suggereixen que en les pròximes decades, els ambients de muntanya
patiran fortes pressions, i augmentaran els fenòmens d’erosió i degradació ambiental.

 En zones glaciars, l’escalfament global afectarà l’estabilitat


tèrmica de les glaceres i el permafrost

Al nostre territori la disponibilitat d’aigua i el cabal dels rius es poden


veure afectats.

49
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

49

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Reptes futurs

Als ambients de muntanya Alpins es preveuen les següents conseqüències:

Major freqüència de outburst floods i augment dels riscos associats a les glaceres

50
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

50

25
26/10/2022

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Reptes futurs

Als ambients de muntanya Alpins es preveuen les següents conseqüències:

Degradació de zones amb permafrost i major inestabilitat dels vessants (↑ debris flows)

La descongelación del permafrost provoca rápidas pérdidas de carbono y metano atrapado en el hielo 9/03/2019

Colapso de un bloque costero de permafrost en Drew Point, Alaska (EEUU), 51


Ramon Mercedes Martín a orillas del mar de Beaufort Ambients de Muntanya

51

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Reptes futurs

Als ambients de muntanya Alpins es preveuen les següents conseqüències:

Degradació de zones amb permafrost i major inestabilitat dels vessants (↑ debris flows)

52
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

52

26
26/10/2022

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Reptes futurs

Als ambients de muntanya Alpins es preveuen les següents conseqüències:

Problemes als fonaments d’edificis en llocs d’alta muntanya

53
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

53

Gestió i remediació d’ambients de muntanya

 Reptes futurs

Als ambients de muntanya Alpins es preveuen les següents conseqüències:

 Danys estructurals als embassaments (preses) e increment de les taxes de sedimentació (reducció de la capacitat dels
reservoris)

54
Ramon Mercedes Martín Ambients de Muntanya

54

27

You might also like