02 Estudi Medi

2 Estudi del medi costaner
2.1. Introducció semblant. Així mateix es poden definir unes xifres de transport lon-
gitudinal net de sediments per a cadascun d’aquests sectors que
La concentració creixent dels assentaments humans, l’acti- poden variar de forma significativa entre els diferents trams d’un
vitat nàutica i pesquera, i també el turisme suposen una pressió mateix sector.
sobre les zones litorals que porta sovint a la seva degradació urba-
nística i a la destrucció irreversible d’ecosistemes naturals. És per
això que cal conciliar els imperatius de protecció i desenvolupa- 2.2. Descripció geològica del litoral català
ment de les zones litorals per assolir la sostenibilitat d’un medi tan
estratègic com escàs. 2.2.1. Introducció
Amb aquest interès, el present capítol analitza les característiques Al llarg de la costa catalana, el litoral va canviant de forma.
físiques i ambientals de la costa, a fi de poder valorar l’impacte que La morfologia i les característiques geomorfològiques dels materi-
suposaria la instal·lació de noves infraestructures i el senyal de les als que constitueixen el litoral depenen en gran mesura de les ca-
ja existents. racterístiques de les formacions geològiques terrestres i varien en
funció dels factors ambientals que incideixen sobre els diferents
Sota aquest punt de vista es descriu primerament la geologia trams de costa. 19
del litoral català, establint-ne quatre unitats segons les caracte-
rístiques geològiques de la part continental de la costa: límit ori- A mesura que canvia l’orientació de la línia de costa es troben ca-
ental dels Pirineus, depressió de l’Empordà, el sistema litoral ca- racterístiques ben diferents en relació amb la forma i composició
talà des del cap de Begur fins al Barcelonès (Serralada Litoral, de la franja litoral. Això és degut al fet que en canviar aquesta ori-
depressió del Vallès-Penedès, Serralada Prelitoral) i els estreps de entació, canvia el règim d’onatge, el règim de vents i el règim de
la Serralada Prelitoral. De la mateixa manera, el fons marí també corrents submarins que incideixen sobre cada tram. Per aquesta
es divideix en trams que responen a les delimitacions tradicionals: raó és important diferenciar les diferents zones que formen la zona
de Portbou a Tossa o a la Costa Brava; de Tossa a Blanes, l’ano- terrestre i la tipologia d’elements que formen el medi geològic
menada marina de la Selva; de Malgrat al turó de Montgat, que és submarí.
la costa de Llevant; seguint fins al començament del golf de Sant
Jordi hi ha la costa de Ponent, i fins a arribar al riu la Sénia trobem En aquest apartat es pretén definir i enumerar els principals ele-
les goles de l’Ebre. ments del medi marí i terrestre del litoral català des d’un punt de
vista geològic.
A continuació es descriu la meteorologia i el clima marítim de Cata-
lunya. Posteriorment es realitza un estudi d’identificació dels com- Les fonts d’informació emprades per elaborar aquest document
ponents de la diversitat biològica a la costa catalana. Es concreten són bàsicament els estudis geològics i sedimentològics realitzats
les espècies, tant de flora com de fauna, que queden protegides per l’Institut Geològic i Geominer d’Espanya a les zones de Figue-
per alguna llei o norma. També s’especifiquen els espais territorials res, Barcelona i Tarragona-Tortosa.
de Catalunya que presenten una singularitat especial per la qual
s’han legislat amb una normativa d’usos específica. 2.2.2. El relleu del litoral
Finalment es descriu la dinàmica litoral present a la costa catalana. Catalunya és un país de contrastos: no gens allunyades en-
En funció de la morfologia litoral i de la continuïtat dinàmica es po- tre si, es poden trobar les neus permanents dels cims del Pirineu,
den definir set grans unitats estructurals de costa: Costa Brava, petites palmeres al Montsià, conques encerclades per muntanyes,
Maresme, Barcelona, Garraf, Vilanova-Tarragona, Tarragona-Cap platges sorrenques o els penya-segats de la Costa Brava. Aquesta
Roig i Delta de l’Ebre. Aquests sectors tenen una tipologia de perfil gran diversitat és deguda a la complexa divisió en compartiments
2 Estudi del medi costaner Pla de ports de Catalunya 2007-2015
Figura 2.1
Mapa de la disposició de les
serralades al territori català
Font: El web de les ciències socials.
20
del territori català, país de grans desnivells derivats de la configura- A partir del massís de Garraf, la Serralada Litoral desapareix sota
ció eminentment muntanyosa del país. les aigües de la Mediterrània, tot formant costes molt abruptes a la
franja de contacte entre el massís i el mar: les costes de Garraf.
Als voltants de la mar Mediterrània, molt sovint, les serralades es-
tan disposades paral·leles i properes a la costa, i, a vegades, les Respecte a les planes litorals es poden classificar en tres grups:
onades arriben a trencar directament a les penyes de les munta-
nyes (la qual cosa s’esdevé a la Costa Brava i al massís del Garraf). − Plana de l’Empordà
Algunes vegades, l’espai que resta entre la platja i la serralada és
suficient perquè s’obrin petites planes, les quals, si s’arriben a con- − Plana litoral
nectar les unes amb les altres, poden formar andanes litorals, ca-
racterístiques de tot el món mediterrani. − Planes de delta
Al litoral hi trobem les serralades costaneres, conegudes també com

Sistema Mediterrani Català. Són a l’extrem oriental del territori, amb
una orientació paral·lela a la costa, i s’hi distingeixen tres subunitats: la Figura 2.2
Tall de la disposició de les serralades de Catalunya. Sector NE
Serralada Prelitoral, la Serralada Litoral i la Depressió Prelitoral. Aques-
tes serralades costaneres es van transformar en serralades durant el
Terciari com a conseqüència dels moviments isostàtics posteriors a S. Prelitorals Dep. Prelitoral S. Litorals
Montseny
l’orogènia alpina, pels quals es va enfonsar el massís catalanobalear.
Montnegre
St. Celoni
M. Mediterrani
La Serralada Litoral o de Marina s’estén des de l’Empordà fins al
camp de Tarragona, vorejant la costa. És de poca altitud (500 m, NO SE
aproximadament) i ha estat molt treballada per l’erosió. La formen
Roques cristal·lines Roques sedimentàries detrítiques
els massissos de les Gavarres, el puig de les Cadiretes, el Montne- Primària Terciari i quaternari
gre (763 m, la cota màxima de la subunitat), el Corredor, Sant Ma-
Font: Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Departament d’Educació de la Generalitat de
teu, Collserola (512 m) i Garraf. Catalunya.
Estudi del medi costaner Pla de ports de Catalunya 2007-2015 2
Figura 2.3 pament de la desforestació de la conca del riu. La desaparició de
Tall de la disposició de les serralades de Catalunya. Sector SO la coberta vegetal vinculada a l’ocupació antròpica i a les activitat
humanes va accentuar els processos erosius, els quals van incre-
S. Prelitorals Depressió Prelitoral
mentar la seva aportació de materials que el riu va anar dipositant a
Muntanyes R S
de Prades e a la desembocadura, fins a formar aquesta ampla plana deltaica.
u l
s o
u Els deltes tenen un equilibri dinàmic molt delicat, que s’estableix
entre les aportacions sedimentàries (tendència al creixement) i els
NO SE
agents destructius i de transport (onades, corrents marins, vents).
Roques Roques Roques Roques En temps més antics el delta creixia a raó de 10 m per any, però en
cristal·lines sedimentàries calcàries sedimentàries l’actualitat es troba en regressió (uns 50 m per any) com a conse-
Primària Secundària Terciari i quaternari qüència de la retenció de llims que es produeix als embassaments
Font: Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Departament d’Educació de la Generalitat de de Flix, Mequinensa i Riba-Roja, i també de la reforestació dels
Catalunya. vessants, que n’evita l’erosió. En minvar els aportaments del riu al
delta, es produeix un desequilibri entre aquests i els corrents ma-
rins que provoca la disminució de la superfície de la plana deltaica.
La plana de l’Empordà és una plana d’enfonsament oberta a la
Mediterrània. Quan el bloc d’escorça es va enfonsar, deixant com 2.2.3. Geologia del litoral
a testimoni el massís del Montgrí, el mar va penetrar terra endins,
convertint l’actual plana en un golf ample i poc profund. Els materi- D’acord amb la definició realitzada als estudis de l’Instituto
als arrossegats pels rius van anar omplint aquest golf, fent retroce- Geológico y Minero de España, el litoral és la zona d’interfase entre
dir la línia de costa fins als límits actuals, i deixant al seu darrere una el mar i el continent. El litoral es divideix en tres zones:
extensa àrea d’aiguamolls on es barregen les aigües dels rius, i els
llims i argiles que aquests transporten, amb l’aigua del mar. − La zona supralitoral, situada damunt del límit superior de l’onat-
ge, que adopta diferents formes (dunes, penya-segats, etc.).
La plana litoral s’estén des de Portbou fins al riu de la Sénia, que 21
estableix el límit amb el País Valencià. El seu caràcter rectilini és − La zona interlitoral, o zona de flux i reflux de l’onatge. Es tracta
degut, sobretot, a les línies de falla que el delimiten. de la zona de màxima energia, on hi ha un gran moviment de
partícules i on es concentren els materials de mides més grans.
Quan les serres litorals s’acosten al mar produeixen unes costes Es caracteritza per ser una zona amb un pendent més pronuci-
accidentades, sovint altes i retallades, amb penya-segats, com el at que el de la resta.
cap de Creus, a la Costa Brava (de Begur a Blanes) i a Garraf. En-
tre aquestes costes accidentades hi ha petites cales sorrenques − La zona infralitoral, que comprèn la part submergida de la platja
de difícil accés, i trams llargs de platges com les de l’Empordà, fins al nivell inferior de l’onatge (nivell de base) que, a la Mediter-
Pals, el Maresme, Castelldefels, el Baix Penedès i el Tarragonès. rània, i en condicions normals, està situat a uns 20 m, aproxima-
dament. El pendent general dels perfils corresponents a aquesta
Les platges del Maresme són estretes i d’aigües sobtadament pro- zona és més gran davant de les costes rocoses i abruptes que
fundes per la falla costanera. Són platges constituïdes per sorres davant de les costes baixes i suaus. A més, davant de les cos-
gruixudes degut a la duresa dels materials d’erosió, granítics, pro- tes rocoses, a causa de la prolongació del litoral i dels aflora-
cedents del sector nord de la Serralada Litoral. En canvi, a partir ments rocosos que hi ha, la costa té un aspecte abrupte i irregular.
del Llobregat, els materials calcaris del sector sud de la Serralada
Litoral i els materials sedimentaris recents de la Depressió Prelitoral Segons la seva morfologia, la zona supralitoral es pot dividir en tres
produeixen unes sorres molt fines. L’amplada i la poca fondària de tipus de costes: les costes abruptes, les costes baixes i els deltes,
les platges del camp de Tarragona és deguda a l’origen recent que es defineixen a continuació.
d’aquest sector de la Depressió Litoral.
2.2.3.1. Costes abruptes
El delta de l’Ebre és una plana deltaica de 320 km², que penetra
25 km mar endins, formada per materials arrossegats pel riu Ebre Les costes abruptes poden ser de dos tipus: costes rocoses i
al llarg dels anys. És el tercer delta en importància a la Mediterrània, costes escarpades. Les costes rocoses es caracteritzen per tenir un
precedit pel del Nil i el del Roine. El delta de l’Ebre va evolucionar pendent inferior a les costes escarpades i d’alçada menor a 20 m. Les
ràpidament a partir de l’estabilització del nivell del mar que tingué costes escarpades, en funció de la seva alçada (més de 20 m), es
lloc ara fa de 3.000 a 5.000 anys, i que va accelerar el desenvolu- classifiquen en costes de petits i grans penya-segats. En aquest
darrer tipus de costa escarpada no hi ha les platges de gran dimen- 2.2.5. Geomorfologia del fons marí
sions. En canvi, són característiques les platges encaixades en
entrants d’aigua dels penya-segats. Són les anomenades cales. Geomorfològicament el fons marí es divideix en quatre parts
diferenciades segons la fondària. Aquestes parts són, per ordre de
2.2.3.2. Costes baixes menys fondària a més, la plataforma continental, el talús continen-
tal, la zona abissal i la zona hadal.
Les costes baixes es caracteritzen per tenir pendents relati-
vament suaus, sense grans desnivells, i les platges característiques Al domini que s’estén des de la franja litoral fins a la línia batimètrica,
es divideixen entre platges encaixades i platges obertes. de –200 m aproximadament, queda delimitada la plataforma conti-
nental. Es caracteritza per ésser una plataforma més o menys incli-
Les platges encaixades s’instal·len a recer dels entrants rocosos nada i més o menys estreta, en funció de l’estructura de costa de la
del litoral, en canvi les platges obertes, tal com el seu nom indica, qual és una prolongació. En qualsevol cas, la plataforma continental
són platges de longitud variable, que es poden trobar o no a recer té un pendent suau fins al seu límit amb el talús continental.
de formes rocoses. Es caracteritzen per tenir una línia de platja en
planta poc encorbada i s’associen a les planes deltaiques. El talús continental es caracteritza per tenir un fort pendent i arriba
fins a la línia batimètrica de –1.000 m de fondària. A partir d’aquí, el
2.2.3.3. Deltes perfil del fons torna a modificar-se i recupera novament el pendent
suau, guanyant fondària fins a uns 2.500 m, on torna a canviar en
Els deltes consisteixen en importants dipòsits sedimentaris un pronunciat pendent fins a arribar a unes zones de màxima pro-
formats a partir dels aportaments d’un riu a la seva desembocadura funditat, que són les zones abissal i hadal.
al mar. Aquests aportaments constitueixen la principal font d’ali-
mentació de materials sòlids a les platges. Les rieres i les rambles 2.2.6. Plataforma continental
del litoral també aporten materials sòlids, encara que les seves di-
mensions són molt més petites que les dels deltes creats pels rius. A la plataforma continental es distingeixen tres zones prin-
cipals:
22 2.2.4. Classificació geològica del litoral de la costa
catalana 1. Plataforma interna, que es localitza a continuació de la zona in-
fralitoral distal i s’estén fins a la línia batimètrica de –30 o –40 m
El litoral català es divideix en quatre unitats, segons les ca- de fondària. Es tracta d’una zona de gran varietat morfològica
racterístiques geològiques de la part continental de la seva costa: on s’acumulen els principals dipòsits de sediments.
− Límit oriental dels Pirineus. Constituït per materials paleozoics, 2. Plataforma mitjana, que correspon a la zona subhoritzontal de
metamòrfics i granítics, molt resistents a l’erosió. Hi destaquen la plataforma continental amb pendent suau, que s’estén fins
les unitats de la península del cap de Creus i la costa des de a una fondària de 80 m, aproximadament. Es caracteritza per
Llançà fins a Banyuls de la Marenda. la presència de dunes, barres, terrasses i ressalts sobre una su-
perfície que pot ser plana o irregular.
− Depressió de l’Empordà. Constituïda per materials al·luvials re-
cents, és una depressió que tendeix a ésser reblida pels aporta- 3. Plataforma externa, que està situada a continuació de l’anterior
ments dels rius Muga, Fluvià i Ter. Aquestes aportacions esde- i generalment no presenta un recobriment sedimentari. Algunes
venen els trams de costa baixa de tipus deltaic i donen peu a la de les morfologies de la plataforma mitjana s’estenen en aques-
formació de maresmes. ta zona, on es troben amb freqüència afloraments amb caracte-
rístiques diferents de les actuals.
− Sistema litoral català des del cap de Begur fins al Barcelonès.
Està constituït per la Serralada Litoral, la depressió del Vallès - 2.2.7. Talús continental
Penedès i la Serralada Prelitoral. Hi domina la roca granítica i
metamòrfica a la part de la Costa Brava més meridional, la roca Generalment, el talús continental es caracteritza per forts
granítica a la zona del Maresme i del Barcelonès i la calcària a la pendents, que arriben a superar els 10º d’inclinació, amb un pen-
zona de Garraf. dent continu i uniforme a tota la seva extensió. Es poden diferenciar
tres tipus de talussos:
− Contraforts de la Serralada Prelitoral, que incideix a l’alçada del
cap de Salou i continua fins a la seva confluència amb el Siste- 1. Talús suau, que pot arribar a assolir amplades mitjanes de 25 km
ma Ibèric. Està constituïda per materials de tipus calcaris. amb pendents de l’ordre de 3º i 4º.
2. Talús de forma esglaonada i que presenta sectors de diferents que fa referència a la seva morfologia abrupta. A grans trets, la
pendents. El primer sector, de pendent inclinat (3º-10º) se situa geomorfologia del litoral s’ajusta perfectament a la distribució de
entre la vora de la plataforma i 150-200 m de fondària. El segon les unitats estructurals continentals.
sector, de pendent més suau (1º-3º), s’estén des de la base del
primer fins a batimètriques de 600-700 m. Aquesta superfície Des de Portbou fins a Roses, passant pel cap de Creus, la costa
rep el nom de plataforma pelàgica. El tercer sector presenta un és abrupta i rocosa, l’alçada màxima es localitza a la punta del Pe-
pendent inclinat (5º) i perfil convex. llegrí, amb 140 m. Es caracteritza per les petites cales que són in-
tercalades entre els penya-segats. Davant de la zona axial pirenai-
3. Talús inclinat, que es caracteritza per presentar els pendents ca (de Portbou fins a cap de Creus), la plataforma continental
més forts (6º-10º). Les principals morfologies diferenciades són s’estreny considerablement. En aquesta zona es troben els canons
els canons submarins, la plataforma pelàgica i les depressions submarins de Lacaze - Duthiers, al nord, i el de cap de Creus.
perifèriques.
Des de Roses fins a l’Escala la costa és baixa i la formen tot un
Segons la seva morfologia, al talús continental es poden diferenciar seguit de platges obertes, associades a la plana deltaica formada
tres tipus de marges que s’enumeren i es defineixen a continuació: pels rius Fluvià i Muga, amb una longitud de 16 km, aproximada-
ment. En aquesta zona de la depressió de l’Empordà, la platafor-
1. Marge progradant. Es caracteritza per talussos continentals ma continental s’eixampla, arribant a superar els 30 km d’amplada
amb pendents intermedis i perfil convex-còncau que enllacen davant de l’Alt Empordà.
suaument amb la plana abissal. Els principals relleus morfolò-
gics són conseqüència de canons submarins, que tallen el talús Des de Cala Montgó fins a l’Estartit, on es troba el massís del
continental. Montgrí, la costa torna a ser abrupta, amb penya-segats d’entre
80 i 100 m d’alçada. Tanmateix les cales intercalades que hi ha
2. Marge intermedi. Presenta una gran irregularitat morfològica a són de dimensions més grans que les del tram rocós del nord i
la plataforma i al talús continental, com a conseqüència de la menys nombroses. La plataforma continental s’estreny una mica
influència del accidents tectònics del basament. en aquest tram, arribant a 20 km d’amplada davant la punta del
Castell. En aquesta mateixa alçada, i endinsada en el talús conti- 23
3. Marge abrupte. Disposa d’una plataforma continental d’exten- nental, es troba la vall de l’Escala orientada cap a l’est.
sió variable, encara que bastant reduïda.
Des de l’Estartit fins a la desembocadura del riu Ter hi ha el segon
2.2.8. Classificació del fons marí de la costa catalana tram de costa baixa, anomenat platja de Pals. La seva morfologia
està íntimament associada a la plana deltaica del riu Ter. A l’extrem
El fons marí de la Mediterrània està dividit en dues conques sud de la plana deltaica del delta del Ter destaca l’existència d’un
principals, l’oriental i l’occidental, unides pel canal de Sicília. L’occi- camp de dunes i la presència de petites llacunes al front deltaic. La
dental està dividida en dues conques o subconques, l’alguer balear platja de Pals té una amplada mitjana de 30 o 40 m i una longitud
i la tirrènica. És la primera d’aquestes dues la que interessa, ja que de 6,5 km, aproximadament.
s’hi ubica l’anomenada mar Catalana, on es poden trobar fondàries
d’uns 2.000 m, com per exemple la conca abissal de Mallorca. Des del cap de Begur fins a Tossa, la costa és abrupta, amb cales
intercalades. El tram de costa situat més al nord, entre Begur i Lla-
El perfil de costa és molt variat. Per diferenciar-la i delimitar-la s’han franc, està formada per pissarres, quarsites i roques calcàries. Entre
agafat tradicionalment les denominacions següents: de Portbou a les cales que s’encaixen, destaquen de nord a sud les següents:
Tossa es coneix com la marina de l’Empordà, també anomenada Tamariu, Pedrera, Aiguafreda, Aiguablava, Llafranc, Bona s’Algués,
Costa Brava; de Tossa a Blanes és la marina de la Selva; i de Mal- Clevadó, Llorell i Santa Cristina. Entre les platges obertes destaquen
grat al turó de Montgat és la costa de Llevant (el Maresme). Se- la platja de Pals, la de Palamós i la de Platja d’Aro. La plataforma
guint per la banda de Barcelona, i fins el començament del golf de continental es caracteritza per estar formada per grans superfícies
Sant Jordi, tenim la costa de Ponent; i d’aquesta fins al límit de Ca- d’abrasió que comencen a fondàries de l’ordre dels 80 m a la punta
talunya, les goles de l’Ebre. del Far i de 100 m a la resta. Pel que fa al talús continental d’aques-
ta zona, destaca el Canó de la Fonera, davant de Calella i Llafranc.
Marina de l’Empordà o Costa Brava
Marina de la Selva
Es considera que la marina de l’Empordà comprèn la franja
litoral des de Portbou fins a la desembocadura de la riera de Tos- El tram comprès entre Tossa de Mar i la desembocadura del
sa. És un tram de costa més conegut com a Costa Brava, nom riu Tordera s’anomena marina de la Selva, i es caracteritza per tenir
una morfologia de costa baixa amb pendents relativament suaus, nalment, al sud d’aquest sector, el delta presenta un lleuger avanç
sense grans desnivells, i amb platges encaixades i platges obertes. cap al mar.
La plataforma continental s’estreny en aquest tram arribant a am-
plades de 5 km davant de Lloret de Mar. En aquesta alçada la pla- Des del delta del Llobregat fins al límit nord del massís del Garraf, la
taforma enllaça suaument amb el talús fins a arribar a la capçalera costa és baixa, amb platges obertes i amb transport lliure de sor-
del canó de Blanes. El canó de Blanes presenta una forma en V a res entre elles. La plataforma continental és més estreta a la zona
la capçalera, molt marcada, que es va suavitzant amb la fondària més propera al delta i més àmplia a la zona davant de Castelldefels.
fins a esdevenir fons pla i té uns 90 m de fondària.
El tram corresponent al massís del Garraf es caracteritza per ser un
Entre Blanes i Malgrat es troba la plana deltaica formada per la de- tram de costa escarpada. Presenta pendents abruptes i talussos
sembocadura del riu Tordera. A la part emergida es diferencien verticals d’ampli desnivell, entre els quals es desenvolupen algunes
dos ambients ben definits: la plana deltaica, caracteritzada per la cales com la de Vallcarca, de graves i sorres gruixudes. Aquesta
presència d’un canal funcional, i el front deltaic, on es pot observar morfologia no es reflecteix a la zona infralitoral. La plataforma con-
l’existència d’una barra litoral que produeix la inflexió de la boca del tinental és àmplia en aquesta zona i enllaça bruscament amb els
canal en direcció SO. clots i canons submarins que formen part del talús continental. Es
tracta del clot de Sant Salvador i del clot del Vinyet, que esdevenen
Costa de Llevant amb la fondària el canó submarí d’Almera i el canó submarí del
Foix. Ambdós s’acaben fusionant a 1.500 m de fondària.
S’anomena costa de Llevant el tram comprès entre Malgrat
i el turó de Montgat. Aquest tram de costa es caracteritza per ser Des del límit sud del massís del Garraf fins al massís dels Munts, al
costa baixa amb grans platges. És una zona molt activa pel que fa terme municipal d’Altafulla, la costa es caracteritza per ser una
a la dinàmica litoral. La plataforma continental en aquest tram és costa baixa, amb platges obertes de morfologia gairebé rectilínia.
molt ampla, fins a 12 km d’amplada davant d’Arenys de Mar, i En aquest tram es troba la desembocadura del riu Foix amb la
es caracteritza per estar plena de grans dipòsits sorrencs en forma seva plana deltaica corresponent. La plataforma continental en
de barres relictes. A l’alçada d’Arenys de Mar, al talús continental, aquesta zona és més àmplia que a la zona anterior.
24 es troba la capçalera del canó d’Arenys. El canó d’Arenys es ca-
racteritza per no estar gaire encaixat i per disposar d’un rebliment Des del massís dels Munts fins a la desembocadura del riu Franco-
important. És característica pròpia de la zona la mobilitat de la sor- lí, la costa es caracteritza per ésser rocosa, d’alçades moderades,
ra al llarg de totes les platges del Maresme. amb platges de sorra llargues encaixades entre trams rocosos. La
plataforma continental és més àmplia que en zones anteriors, arri-
Costa de Ponent bant a amplades mínimes de 14 km. A l’alçada de la desemboca-
dura del riu Francolí i a 500 m de fondària es troba la capçalera del
El tram comprès entre el turó de Montgat i el golf de Sant canó submarí del Francolí. El tram des de la desembocadura del riu
Jordi s’anomena costa de Ponent. Aquest tram inclou el litoral de Francolí fins al cap de Salou es caracteritza per ser un tram de cos-
les comarques del Barcelonès, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarra- ta baixa.
gonès, el Baix Camp i el Baix Ebre fins al golf de Sant Jordi.
El cap de Salou és una zona de costa rocosa que separa dos trams
El tram que abraça el litoral del Maresme i del Barcelonès es carac- de costa baixa, el que va des del riu Francolí fins al cap de Salou i el
teritza per ser costa baixa amb platges obertes. Les platges ober- que va des del cap de Salou fins a Hospitalet de l’Infant. La plata-
tes presenten una línia de costa que tendeix a ser més recta en forma continental en aquesta zona és molt àmplia i està formada
funció de la longitud de les platges. Les platges del Barcelonès principalment per barres de sediments i per afloraments rocosos,
solen estar ubicades entre espigons artificials, que retenen la sorra. tals com les roques de Vila-Seca i les roques de Can Pallejà.
La plataforma continental és àmplia i es va estrenyent cap al sud.
Davant de Sant Adrià de Besòs es troba la capçalera del canó sub- La zona de l’Hospitalet de l’Infant es caracteritza per ser costa bai-
marí del riu Besòs. xa. Les platges són estables i s’aprecia una barra litoral ben desen-
volupada.
A la desembocadura del riu Llobregat hi ha la segona plana deltai-
ca més important després del delta del riu Ebre. Des del punt de El tram entre el Morro del Gos i Vandellòs, també formant costa
vista de l’evolució, es pot diferenciar en tres sectors: 1, en retro- baixa, està caracteritzat per l’existència de nombrosos cons al-
cés, 2, estable i 3, progradant. El sector en retrocés està situat luvials que enllacen amb el mar per mitjà d’un perfil suau. El traçat
entre la desembocadura del riu i l’estany de la Ricarda. La zona de la línia de costa presenta nombroses cales amb platges. Aques-
estable es localitza entre l’estany de la Ricarda i Castelldefels. Fi- ta zona es troba molt limitada a l’est per la platja de graves molt
alterades de Vandellòs, que actualment està en retrocés, i a l’oest del Fangar. Tot i que aquest sector litoral està sotmès a notables
pels afloraments rocosos del Morro del Gos. processos d’erosió i acumulació de sediments, a llarg termini es
pot considerar relativament estable. Es troben algunes excepcions,
Les goles de l’Ebre com succeeix a les àrees de canals abandonats, on el balanç sedi-
mentari és lleugerament negatiu.
S’anomena les goles de l’Ebre al tram comprés entre el golf
de Sant Jordi i la desembocadura del riu de la Sénia. Aquesta zona Península del Fangar
abraça el delta del riu Ebre i totes les morfologies que romanen en
aquesta plana deltaica. La formació de la península del Fangar es deu a la successi-
va annexió de barres de sorra litorals i es caracteritza per la contí-
Les característiques del litoral al delta de l’Ebre estan íntimament nua sedimentació en tota la seva extensió que dóna lloc al pro-
vinculades als processos d’evolució deltaica. En aquesta àrea es gressiu tancament de la badia del Fangar. Amb el temps, els
poden diferenciar quatre sectors principals caracteritzats per un successius temporals uniformitzen els petits relleus existents entre
conjunt de processos. De l’oest a l’est són els següents: les diferents barres annexionades i generen la plana de sorra que
ocupa la major part de la península del Fangar.
− Front deltaic actual
Litoral intern de la badia del Fangar
− Platges des de la Urbanització de Riumar fins a la península del
Fangar El litoral intern de la badia del Fangar presenta unes caracte-
rístiques diferents dels anteriors i es troba actualment ocupat per
− Península del Fangar maresmes de diferents tipus. Aquest litoral disposa d’una plata-
forma de sorra submergida a poca fondària que l’envolta en tota la
− Litoral intern de la península del Fangar seva extensió, coberta d’una fina capa de llots.
Front deltaic actual

2.3. Meteorologia 25
El front deltaic actual està definit per la desembocadura del
riu Ebre i per l’existència de barres de sorra. Al marge esquerre de 2.3.1. Introducció
la desembocadura, les diferents barres de sorra s’han fusionat
successivament per esdevenir una plana de sorra. A l’extrem més El territori ocupat per Catalunya es caracteritza per disposar
septentrional, aquest marge creix de forma contínua com a con- d’una morfologia i climatologia variables que li confereixen la possi-
seqüència dels aportaments del riu. D’altra banda, l’extrem orien- bilitat de desenvolupar activitats diverses dedicades a diferents
tal, que es tracta del front deltaic abandonat, s’està erosionant. sectors econòmics. Aquest tret diferencial és molt important a l’hora
d’entendre la situació socioeconòmica del territori i la seva tendèn-
Al marge dret del riu, contràriament, el front deltaic es caracteritza cia evolutiva.
per l’existència de barres de sorra que constitueixen una succes-
sió de tres conjunts, formades progressivament a mesura que el En aquest apartat es fa una descripció del clima del territori català,
delta avança mar endins. destacant-hi les característiques pròpies del litoral per mitjà d’una
anàlisi dels factors físics que confereixen la climatologia pròpia del
La diferència morfològica entre un marge i l’altre del front deltaic es territori. D’una banda, s’analitza la situació de Catalunya respecte
deu a la seva orientació respecte a l’onatge predominant en aquest de la resta de països de la Mediterrània i les característiques que la
sector. D’aquesta manera, els forts temporals de llevant no perme- proximitat del mar confereixen al territori. D’altra banda, es des-
ten la formació de barres de sorra al marge dret del riu, però en criuen els factors més rellevants a l’hora de caracteritzar la climato-
canvi el marge esquerre queda protegit pel mateix front deltaic. Això logia, com la temperatura, el vent, les precipitacions, la humitat de
afavoreix la formació de les barres i l’existència dels aiguamolls. l’aire i finalment el relleu del litoral.
Platges des de la Urbanització de Riumar fins a la península 2.3.2. El clima atmosfèric

del Fangar
La localització de Catalunya en la costa occidental de la pe-
Aquest sector litoral està caracteritzat perquè roman en un nínsula Ibèrica, davant una mar càlida, gairebé interior, com la Me-
equilibri dinàmic, on predominen els processos de transferència i diterrània, confereix al territori uns matisos climàtics particulars res-
deriva litoral de sediments des del front deltaic fins a la península pecte de les característiques generals del clima mediterrani. La
distància de la mar és un factor geogràfic que condiciona molt el o subhumit, amb temperatures suaus, que són més altes que en el
clima dels pobles de la Catalunya costanera. A més, sovint es veu sector humit, i per mitjanes hivernals força més elevades, encara
afectada per la massa d’aire fred centreeuropeu, de caràcter antici- que no arriben a baixar dels 10 °C.
clònic, que comporta temperatures baixes i estabilitat atmosfèrica.
Les precipitacions són bastant baixes, i l’eixut estiuenc és molt
La temperatura de l’aigua de la mar varia més lentament que la de acusat, perquè pot durar més de dos mesos sense que, en aques-
la terra al llarg de l’any i és per aquesta raó que la mar funciona ta època, caigui ni una gota d’aigua; en canvi, les pluges de tardor
com un regulador tèrmic, impedint els contrastos tèrmics acusats. són abundoses: signifiquen el 40% de les precipitacions anuals.
Cal destacar que a les comarques litorals les glaçades són molt
escasses, els estius són més frescos i l’amplitud tèrmica (diferèn- Les masses d’aire són un factor climàtic que pot explicar les carac-
cia entre temperatura màxima i mínima) anual és menor que a les terístiques del clima o l’esdeveniment dels fenòmens meteorolò-
comarques interiors. gics que configuren el temps. Les característiques de les masses
d’aire que arriben a Catalunya depenen del lloc d’origen i del seu
D’altra banda, l’altitud i orientació dels accidents orogràfics, entre recorregut. Les masses predominants al litoral català són la medi-
altres factors, expliquen la varietat climàtica en un territori relativa- terrània, la tropical marítima i la polar marítima.
ment petit com és el de Catalunya, fet evidenciat per la disparitat
dels valors dels elements meteorològics o climàtics. Aquest és el La massa d’aire mediterrània s’origina quan l’aire s’estanca uns
cas de la barrera orogràfica del Sistema Mediterrani Català, que dies seguits sobre la conca mediterrània, i dóna lloc a un temps
impedeix que l’aire marí progressi cap a les comarques de l’interior calmat i una mica humit. La massa d’aire polar marítima és fresca o
i es presenten grans oscil·lacions tèrmiques diàries i anuals i una freda i humida i procedeix de l’Atlàntic nord, i la massa d’aire tropi-
gran sequedat. Per exemple, l’hivern és una estació relativament cal marítima és càlida i humida i procedeix de latituds atlàntiques
seca i, fins i tot, la més seca en alguns sectors, pel fet que les per- més baixes.
torbacions procedents de l’Atlàntic hi arriben molt desgastades.
La massa tropical continental arriba a l’estiu al territori, i produeix
El clima predominant a la franja litoral és el clima mediterrani costa- una onada de calor, amb aire saharià, sec, molt càlid i carregat de
26 ner, que es caracteritza per ser en relació amb la humitat semiàrid pols en suspensió, que dóna lloc a un ambient sufocant, fins i tot a
Figura 2.4
Climes de Catalunya
(índex d’humitat de Thornthwaite)
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

de la Generalitat de Catalunya.
les costes. Les masses polar i àrtica continental són causants a La tramuntana és un vent fort, sec i fred que arriba a la plana em-
l’hivern de les onades de fred, amb aire sec i molt fred, que provo- pordanesa de direcció nord-nordoest, bufa amb molta intensitat,
quen glaçades fins i tot vora la mar. sobretot als mesos freds, de novembre a març. Al cap de Creus
aquest és un vent molt freqüent i també ho és al coll del Frare, a la
2.3.3. El vent carretera de Llançà a Portbou, considerat com el lloc més ventós
de tot Catalunya.
El vent, o aire en moviment, és el resultat de les diferències
de pressió atmosfèrica i té un paper important en la distribució de El mestral es canalitza pels Pirineus occidentals i la vall de l’Ebre. Al
les temperatures i de les precipitacions. tram de litoral comprès entre el cap de Salou i el delta de l’Ebre és
el vent predominant. El ponent és un vent que arriba força eixut a
Es poden deduir els fluxos generals dels corrents dels vent però és les costes catalanes després de travessar la península Ibèrica. Està
difícil quantificar el vent i predir-ne la direcció que realment afecta generalment associat a profundes depressions ubicades al nord
una zona determinada, ja que depèn de diversos factors, sobretot d’Europa. És, per tant, un vent geostròfic i sec.
de les particularitats topogràfiques, de la disposició de les valls, de
la cobertura vegetal i de les construccions humanes, etc. Tots El garbí és un vent d’origen tèrmic, que origina les marinades de la
aquests factors influeixen en la direcció i la velocitat del vent. costa central i sud i que es reforça amb les entrades del fronts at-
làntics. És molt regular i constant i desapareix als vespres per do-
Les brises que es produeixen al litoral són vents locals, que es nar pas a les contramarinades.
deuen a l’escalfament diferencial de dues superfícies, mar i terra,
que alhora escalfen diferencialment dues masses d’aire. El migjorn, el xaloc i el llevant són uns vents força humits que estan
associats normalment a fronts càlids. La situació sinòptica que els
genera és una depressió al nord d’Àfrica sumada a un anticicló al
Figura 2.5 nord d’Europa.
Rosa dels vents
El gregal, amb un marcat component nord, es dóna en situació de
NW N NE
Mestral Tramuntana Gregal tramuntanes i en aquest cas és sec i fort. Si presenta component 27
315º 0º o 360º 45º est, les seves característiques són similars a les descrites per al
llevant.
2.3.4. La temperatura
Per establir les característiques climàtiques d’un territori són

imprescindibles especialment les dades de temperatura. L’estudi
de les característiques tèrmiques d’un territori comprèn diferents
W E paràmetres, com la temperatura mitjana anual, les temperatures
Ponent Llevant
mitjanes mensuals o les temperatures extremes absolutes.
270º 90º
A Catalunya es poden distingir, a grans trets, quatre sectors com-

presos entre isotermes de valor diferent. A la franja litoral tenim la
isoterma 16 °C, que diferencia una estreta franja litoral, al nord talla
només els sortints més destacats de la Costa Brava fins al Barce-
lonès, on com a conseqüència de la modificació tèrmica de les
aglomeracions urbanes ja hi apareix de forma continuada i s’am-
SW S SE
plia al sud pel curs final de l’Ebre, i la isoterma 14 °C, que comprèn
Llebeig/Garbí Migjorn Xaloc
225º 180º 135º part del litoral, les zones baixes prelitorals i les més occidentals de
la Depressió Central, progressant per la vall de l’Ebre.
A la figura 2.5 es presenta una rosa de vents on s’indica el nom És també interessant l’estudi de les temperatures mitjanes men-
que rep el vent provinent de cada direcció. Dos dels vents més suals, sobretot la del mes més fred, gener, i la del mes més càlid,
característics al total del territori català són la tramuntana i el mes- agost. Les diferències entre els observatoris del litoral i els de l’inte-
tral, tant per la seva freqüència com per la seva intensitat. rior són més elevades per al gener que per a l’agost.
Figura 2.6
Temperatures mitjanes del mes de
gener (°C)
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de

la Generalitat de Catalunya.
28
Segons la temperatura mitjana del mes de gener, al litoral diferen- 2.3.5. La precipitació
ciem dos sectors: la isoterma 10 °C i valors superiors, que només
es registren al delta de l’Ebre i els seus voltants, i la isoterma 6º C Les dades de la quantitat mitjana anual i mensual de precipi-
(que sovint s’agafa com a llindar per sobre del qual no es dóna un tació recollides en un lloc determinat no poden faltar en una anàlisi
veritable hivern climàtic), que s’assoleix o se supera a la franja lito- climàtica. L’observació d’un mapa de precipitacions mitjanes anuals
ral i a la Depressió Prelitoral (vegeu la figura 2.6). posa en evidència certa relació entre el relleu i la quantitat de plu-
ja caiguda. La configuració orogràfica de Catalunya es tradueix
Respecte a les màximes temperatures mitjanes, a l’agost, la isoter- en una alta variabilitat de valors, des de quantitats superiors als
ma 24 °C es presenta de manera discontínua a la costa central de 1.200 mm, i fins i tot als 1.400 mm a les àrees d’alta muntanya, fins
Catalunya i continuadament a partir del litoral tarragoní meridional al voltant de 300 mm a les planes més occidentals. La isoieta dels
cap al sud (vegeu la figura 2.7). 700 mm és utilitzada com a marca de referència per separar la
Catalunya humida de la seca.
El coneixement de les temperatures extremes absolutes i de la
seva concurrència és interessant per a l’agroclimatologia. Les tem- La costa catalana, amb valors inferiors als 700 mm, se situa dins la
peratures mínimes absolutes, que s’han registrat al gener o bé al Catalunya seca, tot i que aquestes zones més pròximes a la costa
febrer, han arribat a valors negatius en gairebé tot el territori, uns són més plujoses que les interiors, perquè a prop de la costa hi ha
valors que oscil·len entre –5 °C i –10 °C al litoral. Les temperatures alineacions muntanyoses que solen retenir l’aire humit procedent
màximes absolutes, que s’han registrat al juliol o a l’agost, han ex- de la Mediterrània impedint que les precipitacions arribin a l’interior.
cedit els 40 °C algun cop a diferents sectors del prelitoral.
El règim pluviomètric estacional és la distribució de les pluges,
El paràmetre que ajuda a avaluar la disparitat dels valors de les mitja- agafant com a referència temporal les estacions de l’any, pot com-
nes és l’amplitud tèrmica anual, mensual, diària o absoluta. L’ampli- plementar-les amb les dades de precipitació mitjana mensual.
tud tèrmica mitjana anual oscil·la entre 14 °C i 15 °C al litoral. L’am-
plitud tèrmica entre les temperatures mitjanes de les màximes i de Aquest estudi és interessant especialment per a la biogeografia i
les mínimes sol ser més gran a l’estiu que a l’hivern. Les amplitud per a l’agricultura, ja que indica les possibilitats hídriques directes
tèrmiques absolutes superen els 40 °C pràcticament a tot el territori. al llarg de l’any.
Figura 2.7
Temperatures mitjanes del mes
d’agost (°C)

29
Figura 2.8
Precipitacions totals mitjanes
anuals de Catalunya (mm)

La diversitat geogràfica del territori de Catalunya explica la seva boira, rosada, gebre, etc. El paràmetre de mesura que es fa servir
gran varietat de règims pluviomètrics: a la franja litoral l’estació més és la humitat relativa, que acostuma a presentar els màxims valors
plujosa és la tardor, centrada especialment en els mesos de se- diaris a l’alba i els mínims a primera hora de la tarda, quan la tem-
tembre i, sobretot, d’octubre, situació relacionada amb la ciclogè- peratura és més elevada. Anualment, els valors més elevats es
nesi mediterrània. concentren a l’hivern i els més baixos a l’estiu, a excepció d’alguns
punts del litoral, on l’elevada humitat estival provoca una forta sen-
Els mínims de pluja estival al litoral català acostumen a produir-se sació de xafogor.
el mes de juliol i són semblants a les mitjanes del gener o febrer; cal
dir, però, que el percentatge de precipitació estival és força esti- En termes generals, els valors mitjans anuals d’humitat relativa més
mable entre el litoral barceloní i el tarragoní, malgrat que disminueix freqüents es troben entre el 65% i el 75%, segons dades de l’Insti-
de nord a sud. tut Nacional de Meteorologia.
Aquesta variabilitat pluviomètrica s’expressa, sovint, amb el coe- Un dels fenòmens que es poden donar sovint al litoral és la gota
ficient de variació, expressant el percentatge, i augmenta territo- freda. És una bombolla d’aire fred en les capes altes de l’atmosfera
rialment de nord a sud i de l’interior cap al litoral. En alguns in- envoltada per una massa d’aire més càlid. La diferència de tempe-
drets del litoral tarragoní els valors del coeficient de variació ratura entre les dues masses d’aire produeix pertorbacions amb
superen el 35%. importants repercussions pluviomètriques. A Catalunya aquest fe-
nomen sobretot es dóna al litoral i a la tardor, moment en què la
Cal dir que als sectors litorals també s’observa una gran variabilitat temperatura del mar encara és molt càlida, i provoca precipitacions
pluviomètrica, ja que s’obtenen sovint quantitats de pluja molt dis- excepcionals de forta intensitat horària.
pars. És freqüent que en un any sec tot just s’arribi a la meitat de la
mitjana anual, amb la consegüent repercussió negativa per a les
reserves hídriques i per a l’agricultura. L’Observatori de Barcelona 2.4. Clima marítim
enregistrà 1.006,5 mm anuals l’any 1951, mentre que el 1877 no-
més va recollir 272 mm. 2.4.1. Introducció
30
La irregularitat de les precipitacions és una altra peculiaritat L’objectiu d’aquest punt és caracteritzar, de forma general,
d’aquest element, ja que no tots els dies de precipitació registren les condicions d’onatge presents a les aigües properes al litoral
una quantitat semblant. Si bé en la majoria de dies amb precipita- català (caracterització denominada clima marítim), amb la finalitat
ció les quantitats són petites, cal tenir en compte que en bona part que serveixin com a referència per al càlcul de les condicions am-
del territori el 10% dels dies amb quantitats més elevades aporta bientals costaneres que cal considerar en el disseny de futures ac-
un 70-75%. tuacions a la costa.
Finalment és interessant l’estudi de la intensitat, que s’entén com Aquesta caracterització es porta a terme a través de l’anàlisi de
el quocient entre la quantitat de precipitació i l’interval de temps en registres d’onatge amb dades d’alçada, període d’oscil·lació i di-
què s’ha produït, malgrat que és un paràmetre que no queda reco- recció de propagació de les onades, mesurades de forma més
llit en la majoria d’observatoris. o menys contínua en punts diversos del litoral al llarg del temps.
A partir d’aquestes dades s’obtenen, generalment, tres tipus de
Cal indicar que les precipitacions de major intensitat presenten una descriptors del clima marítim per a la zona on s’han obtingut els
gran irregularitat espacial i temporal durant els episodis en què es registres:
produeixen; normalment es tracta de precipitacions localitzades,
de manera que a pocs quilòmetres del sector afectat pot donar-se • Distribució sectorial de l’onatge. Consisteix en l’anàlisi de la pro-
el cas que amb prou feines s’apreciï precipitació, fet que ha quedat cedència dels onatges i en l’obtenció de freqüències de presen-
freqüentment patent a la ciutat de Barcelona, on es poden produir tació dels onatges des de les diferents direccions. Per tal d’ob-
diferències notables entre els barris, i també en zones del litoral tenir i representar aquesta informació s’utilitzen les denominades
com al Maresme, on en més d’una ocasió s’ha produït una rierada roses d’onatge. Una rosa d’onatge és un gràfic amb forma
a causa de la pluja torrencial a la capçalera de la conca. d’estrella on els braços representen totes les direccions possi-
bles de procedència de l’onatge mesurat en un punt, agrupa-
2.3.6. La humitat de l’aire des generalment en sectors de 22,5º (N, NNE, NE, ENE, E, ESE,
SE, SSE, S, SSW, SW, WSW, W, WNW, NW i NNW). Cada braç
Es considera la humitat com la concentració de vapor es divideix en fragments que representen rangs d’alçada d’ona,
d’aigua a l’atmosfera, origen de la nuvolositat i de la pluja, neu, de manera que la longitud de cada fragment és proporcional a
la probabilitat de presentació de l’onatge de la direcció i alçada milars, i, per a cadascuna de les zones, s’ha presentat un resum al
representades. D’aquesta manera es pot veure visualment final de l’estudi.
quins són els sectors que predominen i quins són els més ener-
gètics. 2.4.2. Fonts de dades
• Règim mitjà de l’onatge. Aquest descriptor caracteritza les Les fonts de dades considerades per caracteritzar el clima
condicions mitjanes de l’onatge i permet conèixer la freqüèn- marítim al llarg de tota la costa catalana han estat de dos tipus: da-
cia de presentació de diferents nivells d’onatge en un any mit- des que provenen de hindcasting, pertanyents a la xarxa de nodes
jà. La manera més intuïtiva de caracteritzar aquest règim és WANA (Puertos del Estado), i dades instrumentals de les xar-
indicar la mitjana d’hores anuals en què se superen uns certs xes REMRO (Puertos del Estado) i XIOM (Generalitat de Catalu-
llindars d’alçada o unperíode de propagació de l’onatge. Un nya). Les primeres són dades obtingudes mitjançant retroanàlisi,
règim mitjà de l’onatge pot ser de tipus escalar, si només re- calculant valors d’alçada, període i direcció de l’onatge a partir de
presenta l’alçada d’ona, o direccional, si a més a més n’inclou dades de vent proporcionades pels models de previsió meteorolò-
la direcció de procedència. Aquesta informació permet deter- gica, mentre que les dades instrumentals procedeixen de mesures
minar les dinàmiques responsables del comportament morfo- d’onatge en boies fondejades a mar obert.
lògic de la costa, definir condicionants per al disseny funcional
i predir l’evolució costanera futura en resposta a canvis en la Puertos del Estado disposa d’un model de predicció de l’onatge
seva geometria. per a tot el litoral espanyol, a partir de dades de vent conegudes
(hindcast), el qual proporciona, com a resultat, informació direccio-
• Règim extremal. Aquest règim agrupa la informació obtinguda nal de l’onatge (és a dir, tenint en compte la direcció), en una sèrie
de l’anàlisi dels esdeveniments extrems d’onatge, amb molt pe- de punts anomenats nodes WANA. De tots els punts existents al
tita freqüència de presentació. Proporciona la probabilitat litoral de Catalunya, s’han escollit un conjunt de deu d’aquests no-
d’ocurrència dels temporals mitjançant els seus períodes de re- des repartits per tot el litoral.
torn. La caracterització dels valors extrems és molt important
des del punt de vista de l’enginyeria, atès que està relacionada Les dues boies REMRO (xarxa de Puertos del Estado) utilitzades
amb la definició de les accions externes que han de resistir les han estat les situades a Palamós i a Tarragona. Aquestes boies 31
estructures que es dissenyen. proporcionen dades instrumentals escalars de l’onatge, és a dir,
informació únicament de la seva alçada i període de propagació.
Aquests descriptors de l’onatge s’han obtingut per a nombroses De la xarxa XIOM (xarxa de la Generalitat de Catalunya) s’han ana-
sèries de dades registrades al llarg del litoral català, i finalment els litzat els registres de les boies de Roses, la Tordera, el Llobregat i
resultats s’han agrupat segons zones amb condicions d’onatge si- del cap de Tortosa.
Taula 2.1
Resum de les fonts de dades utilitzades
Xarxa Situació Data inicial registre Data final registre Latitud Longitud Profunditat
Roses (*) 09/1992 42º 10.79 N 03º 11.99 E 46 m
Tordera (*) 05/1984 41º 38.81 N 02º 48.93 E 74 m
XIOM 10/2004
Llobregat (*) 05/1984 41º 16.69 N 02º 08.48 E 45 m
cap de Tortosa 06/1990 40º 43.29 N 00º 58.89 E 60 m
Palamós 04/1988 03/2004 41º 49.80 N 03º 11.22 E 90 m
REMRO
Tarragona 11/1992 12/2001 41º 03.96 N 01º 11.46 E 35 m
2058048 10/2003 41º 00.00 N 01º 15.00 E
2065050 04/2004 41º 15.00 N 02º 07.50 E
2066051 12/2001 41º 22.50 N 02º 15.00 E
2067051 11/2003 41º 22.50 N 02º 22.50 E
2068052 11/2004 41º 30.00 N 02º 30.00 E
WANA 01/1996
2071053 07/2000 41º 37.50 N 02º 52.50 E
2074055 03/2004 41º 52.50 N 03º 15.00 E
2074057 10/2002 42º 07.50 N 03º 15.00 E
2075058 10/2002 42º 15.00 N 03º 22.50 E
2075059 03/2004 42º 22.50 N 03º 22.50 E
(*) Les boies no van operar entre els anys 1997 i 2000.
Figura 2.9
Fonts de dades analitzades
32
Les dades instrumentals de les boies tenen més precisió que les distribueix l’energia dins de cada direcció, i quins són els sectors
dades WANA; però, excepte la boia del cap Tortosa i la del Llo- més energètics.
bregat (a partir de l’any 2004), no donen informació de la direccio-
nalitat de l’onatge. Per tant, s’ha utilitzat la informació direccio- Un cop analitzades cadascuna de les fonts de dades disponibles
nal dels nodes WANA com a complement dels registres de les segons aquest mètode, s’han agrupat els resultats que mostraven
boies. característiques d’onatge similars, de la qual cosa ha resultat una
divisió del litoral català en una sèrie de “zones climàtiques”. En total
La localització de totes les fonts de dades analitzades es pot veu- s’han definit sis zones, caracteritzades cada una per la seva rosa
re a la figura 2.9. Els triangles corresponen a les boies escalars d’onatge, i que coincideixen aproximadament amb la posició de
REMRO de Palamós i Tarragona. Els cercles grocs són les boies les boies analitzades (vegeu la figura 2.10). Les zones resultants
de la xarxa XIOM (Roses, Tordera, Llobregat i cap de Tortosa). són les recollides a continuació:
Els cercles blaus indiquen els nodes WANA analitzats.
• Zona 1: Nord de Girona. Agrupa les dades dels nodes 2075058
2.4.3. Distribució sectorial de l’onatge i 2075059. No s’han inclòs les dades del node 2074057 perquè
com que se situa a l’interior de la badia de Roses el comporta-
Les dades utilitzades per analitzar la distribució sectorial de ment que té és bastant diferent dels altres dos nodes.
l’onatge han estat totes les que tenen informació direccional, és a
dir, la boia del cap de Tortosa i tots els nodes WANA. • Zona 2: Girona. Caracteritzada pel node 2074055.
Per definir les distribucions sectorials de cadascuna de les zones, • Zona 3: Nord de Barcelona. Node 2071053.
s’agrupen prèviament les dades obtingudes en cada node WANA
en intervals de direcció i alçada d’ona. A partir d’aquesta discretit- • Zona 4: Barcelona. Formada pel conjunt dels registres dels no-
zació es calcula, en primer lloc, la probabilitat de presentació de des 2068052, 2067051, 2066051 i 2065050.
cada sector d’onatge, en forma de freqüència relativa mostral.
Aquesta discretització en alçades d’ona permet determinar com es • Zona 5: Tarragona. Caracteritzada pel node 2058048.
Figura 2.10
Divisió de la costa catalana en
zones climàtiques
33
• Zona 6: Sud de Tarragona. Caracteritzada a partir de les dades obtenir la relació d’alçades d’ona amb el seu percentatge de pre-
de la boia del cap de Tortosa. sentació anual en hores.
Atès que no hi ha un línia clara que delimiti aquestes zones, per als Per a l’anàlisi del règim mitjà escalar s’han utilitzat les dades instru-
punts de la costa localitzats entre dues zones s’haurà de valorar mentals, atès que no és necessària la informació direccional i que
quina informació s’ha de fer servir. aquestes tenen més precisió en la mesura de l’alçada d’ona que les
dades de hindcast. En total s’ha analitzat les dades de sis boies.
2.4.4. Règim mitjà de l’onatge Cadascuna caracteritza el règim mitjà a una de les zones definides
anteriorment: Roses (Zona 1), Palamós (Zona 2), Tordera (Zona 3),
2.4.4.1. Règim mitjà escalar Llobregat (Zona 4), Tarragona (Zona 5) i cap de Tortosa (Zona 6).
El règim mitjà escalar es determina mitjançant l’ajust de la El mateix procediment es pot aplicar a l’anàlisi del règim mitjà de
mostra d’alçades d’ona disponible a una funció de distribució acu- períodes, representant les probabilitats de no-superació de cada
mulada, expressant la freqüència com a probabilitat de no-supera- llindar de període de l’onatge.
ció de diferents nivells d’alçada d’ona en un any mitjà. La funció que
s’utilitza habitualment per caracteritzar el règim mitjà de l’onatge és Cal destacar que aquests règims mitjans defineixen l’alçada i el
la distribució Weibull. La seva funció de distribució acumulada és: període de propagació de l’onatge a l’emplaçament on es troba
c cada boia, generalment a grans profunditats, per la qual cosa, si es
[(
P [Hs ≤ h] = 1 – exp –
h–A
B )] volen determinar les condicions d’onatge al litoral, caldrà realitzar
el corresponent estudi de propagació d’onatge fins a la zona ob-
on A és el paràmetre de posició, B és el paràmetre d’escala i C és jectiu.
el paràmetre de forma. Per a aquest estudi, els tres paràmetres
d’aquesta distribució s’han estimat amb el mètode dels moments. En el cas de les boies fondejades a menor calat (p. ex.: la boia del
A partir d’aquesta distribució de freqüències acumulades es pot Tarragona és a 35 m), no es pot considerar que estiguin en aigües
Figura 2.11 Funció de distribució Weibull (3p)

Temps anual
Comparació dels règims F(Hs) F(Hs)=1-(1/[1-exp(-[(Hs-A)/B] ^C )])
de superació
mitjans escalars obtinguts
0,99999
per a cada boia/zona
Roses
30 minuts
0,9999 Palamós
Tordera 1 hora
Llobregat 2 hores
Tarragona
Cap Tortosa 6 hores
0,999
12 hores
24 hores
48 hores
0,99
1 setmana
15 dies
0,9 1 mes
2 mesos
6 mesos
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Alçada d’ona Hs (m)
fondes. Si es volen utilitzar aquests resultats per caracteritzar una mitjà, condicionada al fet que l’onatge provingui d’un sector de-
zona que estigui allunyada de la posició de la boia corresponent, terminat.
s’haurà de retropropagar aquesta informació fins a aigües fondes i,
34 posteriorment, propagar-la fins al lloc d’estudi. El procediment per calcular els règims mitjans direccionals és el
mateix que per al règim escalar, dividint prèviament les dades
A la figura es pot veure la comparació de les funcions de distribució d’onatge en classes, en funció de la seva direcció d’incidència.
acumulada ajustades per a cadascuna de les boies analitzades. Al
resum de resultats agrupats per zones es presenta l’ajust de la Per tant, la font de dades per practicar aquesta anàlisi ha de pro-
distribució de Weibull a la distribució mostral. La taula 2.2 mostra el porcionar informació sobre la direccionalitat de l’onatge. Atès que
valor estimat dels paràmetres de la distribució de Weibull. Cal rela majoria de les dades instrumentals no tenen informació direccio-
marcar, novament, que aquestes distribucions es poden utilitzar nal i que les dades WANA no són les més precises pel que fa als
únicament per a condicions mitjanes. valors d’alçada d’ona i període, s’ha fet una composició d’ambdu-
es fonts d’informació. S’ha comparat el registre de cada boia amb
el del node WANA més proper, seleccionant el valor d’alçada d’ona
Taula 2.2
i el període de la boia i la direcció del node WANA per a tots aquells
Règims mitjans escalars. Paràmetres estimats de la distribució
registres coincidents en el temps. Això permet definir una font de
de Weibull
dades direccional composta. Un inconvenient d’aquest mètode és
Boia A B C que aquesta nova font té un període de registre menor que l’origi-
Roses 0,160 0,296 0,72 nal, però en tots els casos és suficientment llarg per poder caracte-
Palamós 0,572 0,339 0,80 ritzar els règims mitjos.
Tordera 0,324 0,331 0,85
Llobregat 0,232 0,481 1,07 Per a la boia de Roses s’ha utilitzat el node 2074057, que no s’havia
Tarragona 0,264 0,286 0,94
considerat per a l’anàlisi de direccionalitat. S’ha escollit aquest node
Cap de Tortosa 0,402 0,317 0,85
perquè és el que està més a prop de la boia. Els resultats d’aquests
règims mitjans direccionals estan molt influenciats pel cap de Creus.
2.4.4.2. Règim mitjà direccional Al resum final de resultats per zones es presenta una gràfica amb
la comparació de tots els règims mitjans direccionals de cada boia
El règim mitjà direccional proporciona la probabilitat de composta i una taula amb els paràmetres estimats de la distribució
no-excedència de diferents valors d’alçada d’ona, en un any de Weibull. Les probabilitats de no-excedència definides per a les
funcions de distribució obtingudes han de ser interpretades com a prou gran, la distribució del màxim d’aquestes s’aproxima a un
probabilitats condicionades, per tant han de ser valorades amb dels següents models: Fréchet, Gumbel o Weibull.
la corresponent freqüència de presentació sectorial de l’onatge a
partir del teorema de les probabilitats totals. Per caracteritzar el règim extremal a cadascuna de les zones defi-
nides prèviament, s’ha utilitzat la distribució de Weibull. Per poder
2.4.4.3. Relacions entre l’alçada d’ona i el període estimar els paràmetres d’aquest model cal tenir dades fiables i que
corresponguin a un període de registre llarg. Per aquests motius
En aquest apartat s’analitza la relació existent entre l’alçada s’han agafat les dades instrumentals per fer aquesta anàlisi.
d’ona significant, Hs, i el període de l’onatge, T. Aquesta relació
pot servir per definir el conjunt d’onatges tipus que caracteritzen el El mètode per seleccionar les dades que es volen analitzar ha estat
clima de la zona. el d’excessos sobre un llindar. Com més alt sigui el llindar, més pro-
bable és que les dades analitzades es distribueixin segons una dis-
Per resumir les dades, es discretitzen les dues variables contínues tribució de màxims, si bé queden menys dades per fer l’estimació
en diferents classes: les alçades d’ona en intervals de 0,25 m i els dels paràmetres. Per tant, per cada boia s’ha definit un llindar, de
períodes en intervals de 0,25 s (tot i que en la representació gràfica manera que el nombre de dades que es vol analitzar sigui coherent
dels resultats aquesta malla és de 0,5 m × 2 s). Comptant el nom- amb el temps de registre i suficientment gran per fer l’estimació.
bre de dades que inclou cada classe Hs-T així definida, i normalit-
zant-la a la unitat (dividint pel total de dades mesurades), s’obté la La relació de boies per avaluar el règim extremal de cada zona és
freqüència absoluta mostral de cada parell Hs-T (freqüència de la mateixa que la utilitzada pel règim mitjà. Aquests règims extre-
cada classe relativa al total de dades mesurades). mals defineixen les característiques de l’onatge al lloc on és cada
boia.
Representant aquestes freqüències en una gràfica Hs-T contínua,
mitjançant la interpolació de les freqüències associades al punt La representació gràfica del règim extremal de l’onatge consisteix
central de cada cel·la, tenim la funció de densitat bivariada Hs-T, en una corba d’ajust que relaciona diferents valors llindar d’alçada
que indica la probabilitat associada a cada parell Hs-T. d’ona en funció de la seva probabilitat de no-excedència, expres-
sada com a període de retorn. 35
Aquesta informació numèrica es pot representar en gràfica en for-
ma de temps anual de presentació. Les representacions gràfiques Al resum final de resultats per zones es mostra l’ajust de les dades
que es mostren a l’apartat de resultats corresponen, per tant, a a la distribució de Weibull. Addicionalment, a cada figura es mos-
la funció de densitat obtinguda multiplicada pel nombre d’hores tren diferents paràmetres estimadors de la fiabilitat de l’ajust, com
anuals. D’aquesta manera, cada punt Hs-T de la gràfica es pot in- les bandes del test de bondat d’ajust de Kolmogorov-Smirnov i les
terpretar com el nombre d’hores a l’any que es presenta una alça- bandes de confiança al 90%, fetes amb el mètode bootstrap.
da d’ona Hs amb un període T determinat.
2.4.4.5. Resultats
2.4.4.4. Règim extremal de l’onatge
Finalment, en aquest apartat es presenten els resultats ob-
El principal problema per poder caracteritzar aquestes acci- tinguts en cadascuna de les zones definides anteriorment, a partir
ons és que els esdeveniments extrems succeeixen amb molt poca de l’anàlisi dels registres d’onatge segons la metodologia anterior-
freqüència, fet pel qual s’ha d’utilitzar una teoria que permeti esti- ment comentada. Aquests resultats es representen en forma gràfi-
mar el comportament dels valors alts d’onatge a partir dels baixos. ca (distribucions estadístiques) i numèrica (taules amb paràmetres
Això s’aconsegueix amb l’anomenada teoria de valors extrems. descriptius). Cadascuna de les sis zones (nord de Girona, Girona,
nord de Barcelona, Barcelona, Tarragona i sud de Tarragona) dis-
En funció de les dades que s’utilitzen per extrapolar el comporta- posa, així, d’una fitxa de caracterització del seu clima marítim, que
ment de la cua superior de la distribució es distingeixen els mèto- recull els elements descriptius següents:
des següents: distribució de mides, que utilitza totes les dades
disponibles i extrapola el resultat a la cua superior; distribució d’ex- • Distribució sectorial de l’onatge (roses d’onatge)
trems, que divideix el temps de registre en intervals i només utilitza
el màxim de cadascun, i distribució d’excessos, que calcula la dis- • Règim mitjà (escalar i direccional)
tribució dels excessos sobre un llindar.
• Diagrames de dispersió Hs-Tz
Segons el teorema de Fisher-Tippett, si la distribució que es vol
caracteritzar té la cua superior regular i el nombre de dades és • Règim extremal d’onatge
Zona 1 0 Figura 2.12

Comparació dels règims
Fonts de dades utilitzades: mitjans escalars
315 45 Rosa d’onatge anual. Punts
• Direccionalitat: WANA 2075058 i 2075059. WANA 2075059 i 2075058.
Zona 1
• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia de

Roses.
270 90
• Règims mitjans direccionals: boia de Roses
composta amb WANA 2074057. 0% 5% 10% 15% 20% 25%
Hs, m
< = 0,5
> 0,5 - 1
>1-2
>2-3
225 135
>3-4
>4-5
>5
180
Figura 2.13 Ajust MC a la funció de Weibull (3p)

Règim mitjà escalar. F(Hs)=1-exp(-[(Hs-0,160)/0,296] ^c ) c=0,72
25
Boia de Roses. Zona 1
Variable reduïda (-In[1-F(Hs)])^(1/c)
20
36
15 0,999
10
0,99
5
0,9
0
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7
Altura d’ona Hs (m)
Figura 2.14 Funció de distribució Weibull (3p) Probabilitat de

Règims mitjans direccionals. F(Hs)=1-exp(-[(Hs-A)/B] ^C ) no-superació
0,99999
Boia de Roses composta
amb WANA 2074057
0,9999
0,999
N
NNE
NE 0,99
ENE
E
ESE
SE 0,9
SSE
S
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Taula 2.3
Règims mitjans direccionals. Paràmetres estimats de la distribució de Weibull. Boia de Roses composta amb WANA 2074057. Zona 1
Sector A B C
N 0,026 0,539 1,73
NNE 0,200 0,399 1,32
NE 0,088 0,463 1,06
ENE –0,240 0,888 1,01
E –0,882 1,771 1,42
ESE –0,251 1,075 1,36
SE 0,156 0,368 0,92
SSE 0,455 0,049 0,56
S 0,354 0,106 0,76
Figura 2.15
Diagrama de dispersió
Hs-Tz. Boia de Roses +
WANA 2074057. Zona 1
37
Figura 2.16 1.000

Règim extremal escalar.
Boia de Roses. Zona 1
100
Període de retorn T (anys)
10
1
Funció empírica
Distribució ajustada (Weibull a = 2,179; b = 3,019; c = 3,83
Test de Kolmogorov-Smimov (a = 10%)
Observacions (16)
Interval de confiança 90%
0,1
3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5

Rosa d’onatge anual. Punt
Fonts de dades utilitzades: WANA 2074055. Zona 2
315 45
• Direccionalitat: WANA 2074055.
• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia

de Palamós.
270 90
• Règims mitjans direccionals: boia de Pa-
lamós composta amb WANA 2074055. 0% 4% 8% 12% 16% 20%
Hs, m
< = 0,5
> 0,5 - 1
>1-2
>2-3
225 135
>3-4
>4-5
>5
180

Boia de Palamós. Zona 2

20
Variable reduïda (-In [1-F(Hs)])^(1/c)
38 15
0,999
10
0,99
5
0,9
0
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7
Altura de ola Hs (m)

F(Hs)=1-exp(-[(Hs-A)/B] ^C)
Règims mitjans escalars. no-superació
Boia de Palamós composta
N
amb WANA 2074055. Zona 2 NNE
NE 0,9999
ENE
E
ESE
SE 0,999
SSE
S
SSW
0,99
0,9
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Taula 2.4
Règims mitjans direccionals. Paràmetres estimats de la distribució de Weibull. Boia de Palamós composta amb WANA 2074055. Zona 2
Sector A B C
N 0,308 0,698 1,40
NNE 0,049 0,986 1,78
NE 0,103 0,707 1,10
ENE 0,196 0,851 0,93
E 0,106 0,988 1,07
ESE 0,290 0,618 0,91
SE 0,413 0,354 0,78
SSE 0,342 0,300 0,76
S 0,477 0,279 0,76
SSW 0,485 0,431 0,94
Figura 2.20
Diagrama de dispersió Hs-
Tp. Boia de Palamós +
39
Figura 2.21 1.000

Boia de Palamós. Zona 2
100
10
1 Funció empírica
Distribució ajustada (Weibull a = 3.731; b = 0,988; c = 1,28
Test de Kolmogorov-Smimov (a = 10%)
Observacions (21)
0,1
3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0

Rosa d’onatge anual. Punt
Fonts de dades utilitzades: WANA 2071053. Zona 3
315 45
• Direccionalitat: WANA 2071053.

de Tordera.
• Règims mitjans direccionals: boia de Tor- 270 90
dera composta amb WANA 2071053. 0% 4% 6% 8% 10% 12%
Hs, m
< = 0,5
> 0,5 - 1
>1-2
>2-3
225 135
>3-4
>4-5
>5
180

Règim mitjà escalar. F(Hs)=1-exp(-[(Hs-0,32) 0,331] ^c ) c=0,8
Boia de Tordera. Zona 3 20
18
16
14
40
12
10 0,999
8
6 0,99
4
0,9
2
0
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7

F(Hs)=1-exp(-[(Hs-A)/B] ^C ) no-superació
Règims mitjans escalars.
0,99999
Boia de Tordera composta
amb WANA 2071053. Zona 3
0,9999
0,999
NE
ENE
E 0,99
ESE
SE
SSE
S 0,9
SSW
SW
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Taula 2.5
Règims mitjans direccionals. Paràmetres estimats de la distribució de Weibull. Boia de Tordera composta amb WANA 2071053. Zona 3
Sector A B C
NE 0,280 0,384 1,00
ENE 0,160 0,652 1,04
E –0,776 1,871 2,26
ESE –0,019 0,779 1,38
SE 0,156 0,475 1,15
SSE 0,208 0,373 0,94
S 0,060 0,562 1,14
SSW 0,470 0,253 0,73
SW -0,148 1,038 1,95
Figura 2.25
Hs-Tz. Boia de Tordera +
41
Figura 2.26 1000

Boia de Tordera. Zona 3
100
10
1 Funció empírica
Distribució ajustada (Weibull a=3,132 b=1,792 c=1,58)
Test de Kolmogorov-Smirnov (a=10%)
Observacions (20)
0,1
3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0

Rosa d’onatge anual. Punts
Fonts de dades utilitzades: WANA 2068052, 2067051,
315 45 2066051 i 2065050. Zona 4
• Direccionalitat: WANA 2068052, 2067051,
2066051 i 2065050.

de Llobregat.
270 90
• Règims mitjans direccionals: boia de Llo- 0% 4% 8% 12% 16% 20%
bregat composta amb WANA 2065050 Hs, m

< = 0,5
> 0,5 - 1
>1-2
>2-3
225 135
>3-4
>4-5
>5
180

Boia de Llobregat. Zona 4
14
12
42 10
6 0,999
4 0,99
2 0,9
0
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7

Règims mitjans escalars. F(Hs)=1-exp(-[(Hs-A)/B] ^C) no-superació
Boia de Llobregat composta 0,99999
0,9999
0,999
NE
ENE
E 0,99
ESE
SE
SSE
S 0,9
SSW
SW
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Taula 2.6
Règims mitjans direccionals. Paràmetres estimats de la distribució de Weibull. Boia de Llobregat composta amb WANA 2065050. Zona 4
Sector A B C
NE 0.535 0.324 0.83
ENE 0.480 0.442 0.87
E 0.275 0.645 1.16
ESE 0.142 0.563 1.10
SE 0.044 0.544 1.20
SSE 0.283 0.254 0.83
S 0.332 0.270 0.83
SSW 0.437 0.265 0.74
SW 0.498 0.226 0.79
Figura 2.30
Hs-Tz. Boia de Llobregat +
43
Figura 2.31 1000

Boia de Llobregat. Zona 4
100
10
1 Funció empírica
Observacions (20)
0,1
3,00 3,25 3,50 3,75 4,00 4,25 4,50 4,75 5,00 5,25 5,50 5,75 6,00 6,25 6,50

14% Rosa d’onatge anual. Punt
Fonts de dades utilitzades: 12% WANA 2058048. Zona 5
315 45
10%
• Direccionalitat: WANA 2058048. 8%
6%
• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia 4%
de Tarragona. 2%
270 90
• Règims mitjans direccionals: boia Tarra-
gona composta amb WANA 2058048.
Hs, m
< = 0,5
> 0,5 - 1
>1-2
>2-3
225 135
>3-4
>4-5
>5
180

Règim mitjà escalar. F(hs)=1-exp(-[HS-0,264)/0,286]^C) c=0,94
Boia de Tarragona. Zona 5 16
14
Variable reduïda (-ln [1-F(Hs)] )^(1/c)
12
44
10
8 0,999
6
0,99
4
2 0,9
0
0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7
Figura 2.34 Funció de distribució Welbull (3p) Probabilitat de

Règims mitjans escalars. F(Hs) = 1 exp(-[(Hs-A)/B] ^C) no-superació
Boia de Tarragona 0,99999
composta amb WANA

2058048. Zona 5 0,9999
ENE 0,999
E
ESE
SE 0,99
SSE
S
0,9
SSW
SW
0 1 2 3 4 5 6
Taula 2.7
Règims mitjans direccionals. Paràmetres estimats de la distribució de Weibull. Boia de Tarragona composta amb WANA 2058048. Zona 5
Sector A B C
ENE 0,311 0,371 1,05
E 0,196 0,562 1,25
ESE 0,179 0,379 1,09
SE 0,226 0,263 0,94
SSE 0,253 0,198 0,84
S 0,182 0,371 0,97
SSW 0,471 0,157 0,73
SW 0,395 0,198 0,79
Figura 2.35
Règim mitjà direccional.
Paràmetres estimats de la
distribució de Weibull. Boia
de Tarragona composta
45
Figura 2.36 1000

Boia de Tarragona. Zona 5
100
10
1 Funció empírica
Observacions (14)
0,1
2,25 2,50 2,75 3,00 3,25 3,50 3,75 4,00 4,25 4,50 4,75

Rosa d’onatge anual. Boia
20%
Fonts de dades utilitzades: del cap de Tortosa. Zona 6
315 16% 45
• Direccionalitat: boia direccional del cap 12%

de Tortosa.
8%
• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia 4%

direccional del cap de Tortosa. 0%
270 90
• Règims mitjans direccionals: boia direccio-

nal del cap de Tortosa. Hs, m
< = 0,5
> 0,5 - 1
>1-2
>2-3
225 135
>3-4
>4-5
>5
180

20
Boia del cap de Tortosa.
Zona 6 18
Variable reduïda (-ln [1-F(Hs)] )^(1/c)
16
14
46
12
10 0,999
8
6 0,99
4
0,9
2
0
0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7

Règims mitjans escalars. F(Hs)=1-exp(-[(Hs-A)/B] ^C) no-superació
Boia del cap de Tortosa. 0,99999
Zona 6
0,9999
0,999
ENE
E 0,99
ESE
SE
SSE 0,9
S
SSW
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Taula 2.8
Règims mitjans direccionals. Paràmetres estimats de la distribució de Weibull. Boia del cap de Tortosa. Zona 6
Sector A B C
ENE 0.330 0.713 1.04
E 0.450 0.396 0.85
ESE 0.141 0.412 1.08
SE 0.254 0.163 0.74
SSE 0.013 0.374 1.13
S 0.178 0.427 1.09
SSW 0.146 0.423 1.08
Figura 2.40
Règim mitjà direccional.
Paràmetres estimats de la
distribució de Weibull. Boia
del cap de Tortosa. Zona 6
47
Figura 2.41 1000

Boia del cap de Tortosa.
Zona 6
100
10
1 Funció empírica
Distribució ajustada (Weibull a=3,124; b=0,854; c=1,027)
Observacions (17)
0,1
3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0
2.4.5. Resum dels resultats obtinguts Figura 2.42

del clima marítim Esquema dels nivells de referència.
Barcelona
A continuació es fa un breu resum dels principals resultats
obtinguts per a cada una de les zones en aigües profundes: PMVE
• Zona 1. En aquesta zona els onatges de component nord 0,42

són els que es presenten més sovint i tenen una alçada d’ona
NMM
més gran.
0,242 NMMA
• Zona 2. Els onatges que es presenten més sovint són els de

0,214
component nord-nord-est, que també són els que presenten 0,25
una alçada d’onada més gran. BMVE
Zero del port = Zero del mareògraf
• Zones 3 i 4. En aquestes zones els onatges de component
Font: Atlas d’inundació del litoral peninsular espanyol.
sud-oest són els que més sovint es presenten i tenen una alça-
da més gran. Els següents en importància són els de compo-
nent est.
2.4.6.1. Impactes potencials del canvi climàtic i un ascens del
• Zones 5 i 6. En aquestes dues zones predominen els onatges nivell del mar
de component sud i est, amb una freqüència d’aparició lleuge-
rament superior en el primer cas. Els principals impactes del canvi climàtic sobre zones cos-
teres es relacionen amb potencials canvis en la freqüència i/o in-
2.4.6. Nivell del mar tensitat de les tempestes, així com en el possible ascens del nivell
mitjà del mar (NMM).
48 L’objecte d’aquest apartat és la descripció dels nivells de
marea al litoral de Catalunya. Per assolir aquest objectiu s’ana- Quant al nivell del mar, les previsions d’evolució varien considera-
litzen tant les marees astronòmiques (causades per la influencia blement entre els diversos estudis realitzats a la zona del Mediter-
de la Lluna, el Sol i residualment dels altres planetes, que són rani nord-occidental, atès que les variacions observades en el pas-
les marees més representatives), com les anomenades marees sat estan relacionades molts sovint amb fenòmens locals no
meteorològiques (fluctuacions de nivell mitjà del mar motivades aplicables a tot el litoral.
per variacions de la pressió atmosfèrica), que poden produir-se
al mateix temps pel fet de ser generades per fenòmens físics En general, les dades disponibles que es desprenen de treballs re-
diferents. alitzats per diversos autors mitjançant l’estudi de dipòsits sedimen-
taris costers indiquen una tendència generalitzada d’estabilitat en el
Com a resultat final de l’estudi s’obtenen els diferents nivells de litoral català1, si bé aquesta tendència pot estar emmascarada lo-
marea (tant del règim mitjà com de l’extremal), en què són especial- calment per fenòmens regressius relacionats amb la disminució de
ment importants els nivells màxim i mínim, coneguts respectivament les aportacions sedimentàries o subsidència del terreny2 (costa del
com pleamar màxima viva equinoccial (PMVE) i baixamar mínima Maresme, delta de l’Ebre, etc.).
viva equinoccial (BMVE), i també el nivell mitjà del mar (NMM) rela-
cionat amb la referència del nivell mitjà del mar a Alacant (NMMA), D’altra banda, segons suggereixen nombroses anàlisis dutes a terme
cota de referència habitual en topografia. per diversos autors en dipòsits costers i reblerts d’estuaris de múlti-
ples zones litorals, el NMM a nivell global europeu3, aproximadament
La font de dades utilitzada per caracteritzar aquestes marees ha
estat l’Atles d’inundació del litoral peninsular espanyol, realitzat a
partir de les dades subministrades pel Programa de clima marí- 1. Dabrio et al. (2000), Zazo et al. (1994), Goy et al. (1996), Zazo et al. (1996), Rodrí-
tim. La informació s’ha pres de l’Àrea VIII, subzona a, correspo- guez Ramírez et al. (2000).
nent al mareògraf de Barcelona, que és el més proper a les dife- 2. Somoza et al. (1998), Sanchez-Arcilla et al. (1998).
3. Altuna et al. (1989), Cearreta (1992,1993,1994,1998), Cearreta y Murria (1996),
rents zones d’estudi. A la figura següent s’esquematitzen les
Edeso (1990, 1994), Flor (1983, 1995), Hoyos Gómez (1987), Mary (1968, 1975,
dades obtingudes. 1979, 1985), Mary et al. (1975), Moñino (1986), Moñino et al. (1988), Mosquera et
al. (1994), Rodríguez Asensio y Flor (1980), Rivas y Cendrero (1987), Santos Fidal-
go et al. (1993), Santos Fidalgo y Vidal Romaní (1993), Vidal Romaní et al. (1997).
entre 5.500 i 2.000 anys enrere, se situava quasi 1 m per damunt undació, fet que suposaria incrementar els nivells de càlcul per a
de l’actual, en un moment en el qual les condicions climàtiques van les estructures de protecció costera a fi d’evitar que s’ultrapasses-
ser molt similars a las que s’esperen per a final del segle actual. sin en situacions extremes.
En funció d’aquestes dades i de l’anàlisi de sèries històriques de D’altra banda, el canvi climàtic i la variació del nivell del mar també
nivells, diversos organismes i grups d’investigació4 pronostiquen pot generar una modificació dels patrons d’onatge i dels transports
possibles ascensos futurs del nivell del mar a escala global del pla- sedimentaris a la zona litoral. En anàlisis realitzades durant un perío-
neta, compresos entre els 10 i els 68 cm per al final del present de de més de quaranta anys de dades d’onatge registrats en el lito-
segle, si bé les variacions locals diferiran notablement d’unes re- ral català, s’ha identificat una tendència suau de reducció de l’alçada
gions a altres. En la costa mediterrània, i particularment en la cata- d’ona i en la direcció de l’onatge que afecta aquestes costes, per la
lana, els estudis realitzats a l’actualitat indiquen que un ascens im- qual cosa és previsible que aquesta tendència tingui continuïtat.
portant del NMM en aquesta costa és poc probable i menys encara
en les magnituds indicades a nivell global. Si es manté la tendència al canvi d’orientació de les onades domi-
nants (principalment detectada a la Costa Brava), podrien tenir lloc
En el cas d’una hipotètica elevació generalitzada del nivell del mar, lleugeres variacions de la forma en planta de les platges, amb les
les zones més vulnerables serien els deltes (principalment el de consegüents implicacions en els patrons de transport sedimentari.
l’Ebre i el Llobregat) i les platges confinades o rigiditzades. Supo-
sant una elevació pessimista aproximada de 50 cm en el NMM, la 2.4.6.2. Conclusions
reducció en la superfície de les platges podria arribar a ser de fins
el 40% si no es produeix un canvi associat en les aportacions sedi- Tot i el gran nombre d’estudis i investigacions que s’estan
mentàries. Igualment, el delta de l’Ebre podria perdre el 50% de la fent en l’actualitat amb la finalitat de quantificar les variacions cli-
seva extensió actual. màtiques i del NMM a llarg termini, encara domina un elevat grau
d’incertesa en la interpretació de les evidències analitzades, ja que
Respecte a l’afecció d’un hipotètic ascens del NMM a les actuals poden respondre a la interacció de nombrosos fenòmens i dinàmi-
instal·lacions portuàries, és necessari tenir en compte que el NMM ques el mecanisme dels quals encara no és gaire conegut.
és el nivell d’equilibri global sobre el qual actuen addicionalment 49
variacions en diverses escales de temps que determinen el nivell Partint d’aquest punt, els estudis realitzats a nivell global i regional
de la superfície del mar (conegut també amb el nom de cota d’in- només fan possible la identificació de tendències evolutives en les
undació). Aquestes variacions es deuen principalment a la combi- variacions del nivell del mar. També es detecten canvis en els pa-
nació de tres components: trons de l’alçada i direcció de les onades que arriben al litoral.
− El component periòdic associat a la marea astronòmica, amb La potencial variació futura del nivell del mar no és, en principi, a la
un rang d’oscil·lació molt petit de 25 a 40 cm a les costes medi- llum del coneixement actual en la matèria, motiu de preocupació
terrànies. per a l’estabilitat de la costa catalana ni de la seguretat de les se-
ves instal·lacions portuàries en l’horitzó temporal d’aquest Pla de
− El component no periòdic associat a la marea meteorològica. ports, encara que s’hagi de mantenir l’atenció en aquest punt en
previsions a més llarg termini.
− Un component de molt llarg període associat a la variació relati-
va de la interfase terra-mar, associada a moviments de subsi-
dència o elevació del terreny. 2.5. Biodiversitat al litoral català
L’ascens del NMM suposaria, en principi, una reducció dels perío- El medi litoral és un sistema fràgil sotmès a la concentració
des de retorn actuals per arribar a determinats nivells de cota d’in- creixent dels assentaments humans que l’urbanitzen, de l’activitat
nàutica que en fa ús, de l’activitat pesquera que l’explota i del turis-
4. Comparació de resultats obtinguts pel International Climate Change Partnership
me que el freqüenta. La vulnerabilitat d’aquest medi fa que des de
(ICCP) en 1991, la Commission on Coastal and Marine Processes del International les diverses administracions s’hagi establert el compromís de prac-
Union for Quaternary Research (INQUA) i el International Geoscience Programme ticar una gestió integral de la zona litoral per tal de garantir la con-
(IGCP) (projectes 369 y 437). servació d’un medi tan estratègic com escàs pel que fa a la protec-
IPCC, 2001. Climate Change 2001: The Scientific Basis. Contribution of Working
ció i el desenvolupament sostenible.
Group I to the Third Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate
Change. [Houghton, J.T., Ding, Y., Griggs, D.J., Noguer, M., van der Linden, P.J.,
Dai, X., MaskelL, K. and Johnson, C.A. (eds.)]. Cambridge University Press, Cam- Sota aquest punt de vista, en aquest apartat s’efectua un estudi
bridge, United Kingdom and New York, NY, USA, 881 pp. d’identificació dels components existents quant a la diversitat bio-
lògica de la costa catalana, amb la descripció dels diferents hàbi- informació sobre les normatives que protegeixen una espècie
tats, espècies i comunitats de l’espai litoral. determinada, tant de la fauna com de la flora, així com la llista
de les espècies que protegeix una normativa determinada.
Tot seguit es determina el grau de vulnerabilitat dels components
biòtics en funció de la seva raresa, recuperabilitat, valor ambiental i • Llista dels Hàbitats a Catalunya (LHC), elaborada a partir del
resposta davant de pertorbacions degudes a la construcció CORINE Biotopes Manual of the European Community (CBM),
d’instal·lacions nàutiques. per a la cartografia dels hàbitats a Catalunya, un projecte en
conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la
Finalment, es determina l’estat actual de conservació dels ecosis- Universitat de Barcelona.
temes litorals i es descriuen breument les pressions més impor-
tants que afecten aquests ecosistemes. • Cartografia digital i base de dades sobre els hàbitats d’interès
comunitari a Catalunya segons la Directiva d’hàbitats de la UE.
2.5.1. Identificació dels components de la diversitat
biològica a la costa catalana • Inventari i cartografia digital de les zones humides de Catalunya.
Es relacionen les fonts emprades i els components que es • Inventari i catàleg d’espais d’interès geològic del territori català.
consideren com a descriptors de la diversitat biològica de la costa
catalana quant a hàbitats, espècies i comunitats. A més, també s’ha tingut en compte l’estudi de la vulnerabilitat
ambiental de la costa catalana realitzat per l’Agència Catalana de
2.5.1.1. Fonts emprades l’Aigua l’any 2003 per al Pla especial d’emergències per contami-
nació d’aigües marines a Catalunya (CAMCAT), del Departament
Aquest estudi es redacta a partir de les investigacions efec- de Justícia i Interior. Tota la base cartogràfica ha estat extreta del
tuades sobre les bases documentals que proporcionen les entitats MIRAMON (GENCAT).
oficials, essent la principal font el Sistema d’informació del patri-
moni natural. 2.5.1.2. Hàbitats
50
El Sistema d’informació del patrimoni natural es desenvolupa en el El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en conveni
marc del Sistema d’informació ambiental de Catalunya, del De- amb la Universitat de Barcelona, ha elaborat la Llista dels Hàbitats
partament de Medi Ambient i Habitatge. És gestionat per la Direc- a Catalunya (LHC), construïda com una adaptació al territori català
ció General del Medi Natural i consta, entre altres, dels productes del document CORINE Biotopes Manual of the European Commu-
següents: nity, editat per la Comissió Europea el 1991. Aquest document su-
posa la llista publicada més completa i exhaustiva dels hàbitats
• Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC), que ha presents en el territori europeu i és la que va servir de referència,
estat concebut a partir del Banc de Dades de la Flora i de la posteriorment, per a la definició dels hàbitats d’interès comunitari
Vegetació a Catalunya (FLORACAT), el qual n’ha constituït l’ex- de l’annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva d’hàbitats).
periència pilot. El Banc de Dades de Biodiversitat és una reco-
pilació de la informació sobre les espècies i les comunitats de En els apartats que segueixen es presenta la llista dels hàbitats lito-
Catalunya que conté, entre altres aspectes, l’inventari de les es- rals marins i terrestres de la LHC presents a la costa catalana. Per
pècies, la identificació de la seva distribució territorial, el seu tal de simplificar la llista, s’ha citat únicament el nom genèric que
estat de conservació, els graus d’amenaça, raresa i endemici- engloba un conjunt d’hàbitats.
tat, etc. Actualment, conté dades corresponents a set grups
biològics (flora, vegetació, artròpodes, fongs, líquens, mol·luscs i La llista dels hàbitats marins bentònics de la LHC s’ha ampliat amb els
vertebrats), encara que, per a alguns grups, les investigacions que descriu el Pla especial d’emergències per contaminació d’aigües
no abracen la totalitat del territori costaner i, per tant, encara hi marines a Catalunya (CAMCAT) en l’estudi de la vulnerabilitat ambien-
manquen dades. El BDBC es duu a terme des de l’any 1993 en tal de la costa catalana, els quals hom considera també representatius
col·laboració amb la Universitat de Barcelona (Departament de a la costa catalana encara que no es troben inclosos a la LHC.
Biologia Vegetal).
2.5.1.2.1. Ecosistemes marins
• Banc de Dades d’Instruments i Figures de Protecció de la Natu-
ra (PROTNAT). Es tracta d’una recopilació de les normatives i Al medi marí, les espècies es distribueixen pràcticament per
disposicions que confereixen algun grau de protecció a les es- tots els hàbitats. Els organismes s’ajunten en diferents comunitats
pècies i als espais naturals de Catalunya, que permet obtenir que estan determinades per les condicions ambientals existents.
L’ecosistema marí es pot dividir en dues grans zones o regions: la ponent vertical produït per les onades, a les zones més profundes
pelàgica (de l’aigua) i la bentònica (del fons). Les relacions entre els corrents són predominantment horitzontals.
aquests dos ecosistemes són molt intenses, especialment a la
zona costanera on la fondària limitada de la capa pelàgica obliga a Segons la LHC i el CAMCAT, els hàbitats bentònics que es troben
interaccions molt més fortes. a la zona litoral de la costa catalana són, per zones i fondària:
Hàbitats pelàgics 1. Zona circalitoral:
La regió pelàgica té dues divisions: el domini nerític i l’oceà- • Fons rocosos circalitorals* (Coral·ligen*, comunitat de Cysto-
nic. El primer és la massa d’aigua que cobreix la plataforma conti- seira zosteroides).
nental i el segon el que cobreix la resta. Aquí se citen només els
hàbitats presents al domini nerític, que és la zona influenciada per • Fons sedimentaris circalitorals (comunitat d’Arthrocladia vi-
les infraestructures portuàries. llosa, comunitat dels fons detrítics costaners o maërl*).
Segons la LHC, els hàbitats pelàgics presents al domini nerític del • Coves submarines*.
litoral català són els següents:
2. Zona infralitoral:
• Aigües costaneres properes
• Praderia de Posidonia oceànica, mediterrània*
• Aigües costaneres llunyanes
• Corrents d’aflorament • Praderia de Cymodocea nodosa, mediterrània*.
• Baixos sorrencs • Praderia de Zostera noltii, mediterrània*.
Hàbitats bentònics • Comunitats d’algues esciòfiles infralitorals (comunitat d’Ha-

lopteris filicina, comunitat de Peyssonnelia squamaria). 51
La regió bentònica comprèn tota una sèrie de divisions en
funció de la batimetria. En una primera aproximació es distingeix • Comunitats d’algues fotòfiles* (comunitat d’Halopteris sco-
entre la zona litoral, en la qual se centra aquesta descripció i que paria, comunitat infralitoral de Corallina elongata, comunitat
abraça la plataforma continental, i la zona profunda, a partir de l’ini- de Schottera nicaeensis).
ci del talús continental. A la zona litoral es troba, a la part superior,
encara fora de l’aigua i només mullat de tant en tant pels esquitxos • Comunitat de Caulerpa prolifera*.
de les onades, l’estatge supralitoral. A la zona on trenquen les ona-
des hi ha l’estatge mediolitoral o mesolitoral, que mai no està per- • Comunitat de Lithophyllum incrustans/Spongites notarisii*.
manentment submergit. Per sota d’aquest es troba l’estatge infra-
litoral, permanentment submergit i que arriba fins a la fondària on • Fons marins sublitorals tous (llots, sorres o graves), colonit-
desapareixen les algues carnoses per manca de llum. Aquest límit zats sobretot per animals (comunitat de sorres fines ben cali-
varia en funció de la transparència de l’aigua i pot anar des dels brades i comunitat de sorres gruixudes).
15 m als 50 m, on comença l’estatge circalitoral que arriba fins on
sigui possible algun tipus de vida vegetal. • Fons marins sublitorals de palets o còdols, colonitzats so-
bretot per invertebrats i per algues anuals.
Dos són els factors més importants a l’hora de permetre que s’es-
tableixi una comunitat o una altra. Un és el tipus de substrat, que • Fons marins sublitorals rocosos.
pot ser tou (sorres, fangs, llims...) o dur (roques, estructures artifi-
cials...), i l’altre és la fondària. Aquesta influeix sobre tota una sèrie • Bancs marins formats per gasteròpodes o poliquets, infrali-
d’altres factors: la llum disminueix ràpidament amb la fondària i així, torals.
per exemple, la vida vegetal només es pot donar generalment fins
als 50 m, i la temperatura, que per damunt del 50 m varia molt se- 3. Zona mesolitoral:
gons l’estació de l’any (entre 13 °C i 25 °C) mentre que per sota és
gairebé sempre constant i al voltant del 13 °C al litoral català. L’hi- • Penya-segats i roques de la zona mesolitoral:
drodinamisme també es veu influenciat per la fondària i, mentre
que a la capa superficial els moviments de l’aigua tenen un com- − Comunitat de Cystoseira mediterranea*.
− Comunitat d’ulvàcies/cianofícies*. des unes comunitats d’organismes que s’han adaptat a les condi-
cions del sòl, al vent i a l’ambient salí i que, en molts casos, esde-
− Comunitat de Corallina elongata* de la zona mediolitoral. venen veritables exemples del procés d’adaptació de la vida a
condicions extremes.
− Comunitat d’algues fotòfiles de la zona mesolitoral.
Un altre element a tenir en compte en la descripció del litoral català és
− Terrasses de Lithophyllum lichenoides de la zona mesoli- la transformació que ha sofert a causa de l’assentament de la major
toral mediterrània (“trottoir”)*. part de la població al litoral, el qual ha comportat la implantació de les
estructures necessàries per satisfer les demandes d’aquesta pobla-
− Muscleres (comunitats de Mytilus galloprovincialis) de la ció i que, en la majoria dels casos, ha generat la destrucció d’una
Mediterrània*. gran extensió dels ecosistemes naturals costaners.
− Basses excavades a les roques mesolitorals, permanent- Amb tot, a la costa catalana es troba encara una diversitat elevada
ment salines. de paisatges i d’hàbitats en un estat de conservació acceptable i,
fins i tot, molt bo.
4. Zona supralitoral:
A continuació se citen, de forma esquemàtica, els hàbitats terres-
• Sorres supralitorals*. tres litorals presents a la costa catalana que figuren a la LHC, tant
els naturals com els humanitzats.
• Penya-segats i roques de la franja supralitoral, ocupats so-
bretot per líquens (Verrucaria spp.). Hàbitats salins
• Basses excavades a les roques supralitorals, de salinitat molt • Entrades de mar terra endins (calanques i braços de mar).
variable.
• Hàbitats salins o guixencs:
52 * Hàbitats representats a la sèrie de plànols “Comunitats litorals i − Vegetació pionera de teròfits.
instal·lacions marines d’interès”.
− Espartinars.
2.5.1.2.2. Ecosistemes terrestres − Prats i jonqueres mediterranis.
− Matollars halòfils.
La franja costanera constitueix una zona limítrof entre dos
medis amb condicions molt diferents, el terrestre i el marí, i s’hi − Matollars halonitròfils.
dóna la confluència de factors provinents d’ambdós ambients: per
− Comunitats d’ensopegueres (Limonium spp.) i espartars ha-
una banda l’atmosfera, la irradiació solar i el substrat, inestable o
lòfils.
no però sotmès a l’erosió, i per l’altra, l’ambient salí, la humitat, el
vent i la influència mecànica del mar. És, doncs, una estreta franja − Brolles i timonedes ibèriques de sòls guixencs.
on es combinen un conjunt de factors que fan que la vida hi sigui
• Hàbitats costaners sorrencs:
difícil i que els organismes que s’hi assenten hagin adoptat estratè-
gies molt específiques per adaptar-se a aquestes condicions. Tot − Platges sorrenques.
això fa que els ecosistemes terrestres de la franja costanera cons-
− Hàbitats dunars.
titueixin uns elements vulnerables i amb un alt valor ecològic, ja
que la seva distribució es limita a una franja molt estreta. − Hàbitats interdunars.
El litoral de la costa catalana és un territori morfològicament i geo- • Codolars litorals:

morfològica molt divers, amb 780 km de tot tipus de costes. Es − Codolars litorals sense vegetació.
troba una alternança entre costes rocoses abruptes i poc accessi-
− Codolars litorals, colonitzats per teròfits -rave de mar (Cakile
bles (el cap de Creus, el massís del Montgrí, el massís del Garraf o
maritima) i barrella punxosa (Salsola kali) - i nitròfiles.
el cap de Salou), costes rocoses alternades amb cales accessibles
(Costa Brava) i costes sorrenques baixes, formades per llargues • Hàbitats rocosos litorals (penya-segats i roques amb vegetació
platges, arenals o deltes (badia de Roses, badia de Pals, delta del vascular).
Tordera, el Maresme, delta del Llobregat, major part de la costa
tarragonina i delta de l’Ebre). Cada tipus de costa porta associa- • Illots i farallons.
Hàbitats aquàtics no marins Terres agrícoles i hàbitats artificialitzats
• Llacunes salines o hipersalines del litoral. • Àrees urbanes i industrials.
• Aigües salabroses o salines, estagnants. • Camps abandonats, ermots i vegetació ruderal.
− Aigües salabroses o salines sense vegetació vascular. − Conreus abandonats.
− Vegetació de les aigües salabroses o salines. − Comunitats ruderals.
• Masses d’aigua temporeres. • Hàbitats aquàtics artificialitzats.

− Ports marins.
• Aigües corrents (per exemple: ullals).
− Salines.
• Vegetació submersa. − Canals i llacunes salins industrials.
• Aiguamolls: canyars i formacions anàlogues. 2.5.1.3. Espècies i comunitats
Vegetació arbustiva i herbàcia El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC) és

una recopilació de la informació sobre la biodiversitat de Catalu-
• Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis. nya, que inclou una avaluació de totes les citacions en el territori
− Màquies i altres bosquines altes de les costes rocoses del li- català de les espècies que formen la biodiversitat a Catalunya, a
toral (cadequers i savinoses). més d’altres dades taxonòmiques, biològiques, ecològiques, bi-
bliogràfiques, etc.
− Bosquines i matollars silicícoles de les contrades mediterrà-
nies marítimes (bruguerars, estepars, brolles). El BDBC representa espacialment la biodiversitat del territori català
− Bosquines i matollars calcícoles de les contrades marítimes de forma compartimentada, mitjançant una quadrícula de qua- 53
mediterrànies. drats UTM. Per poder descriure la biodiversitat de la costa catala-
na d’una forma més integrada i coherent amb la representació de
− Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contra- la resta d’elements que es presenten en aquest Pla de ports, s’han
des mediterrànies (sobretot les marítimes). agrupat les unitats UTM de la franja litoral en onze sectors i s’ha fet
una llista dels tàxons dels diferents grups biològics per a cada sec-
• Prats (i altres formacions herbàcies) bassòfils, secs, de terra
tor (vegeu l’apèndix 2 d’aquest capítol).
baixa i de la muntanya mitjana:
− Prats alts mediterranis de les contrades marítimes càlides: A l’Annex 3 del BDBC, referent a la biodiversitat a la costa catalana
poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) i prats i la seva protecció, es presenten les llistes dels tàxons de flora, ve-
sabanoides d’albellatge (Hyparrhenia hirta) getació, fongs, líquens, artròpodes, mol·luscs i vertebrats per a
cada un dels sectors. Cal tenir en compte que aquest banc de da-
Boscos des es va actualitzant a mesura que avancen les investigacions en
el territori català i que, per tant, el fet que alguns sectors no pre-
• Boscos aciculifolis: sentin referències d’algunes espècies no significa necessàriament
que aquestes no hi existeixin.
− Pinedes mediterrànies de les contrades marítimes mediterrànies.
2.5.1.4. Vulnerabilitat de la costa
• Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits:
− Alberedes i altres boscos de ribera mediterranis de les con- Dins del present Pla de ports s’avalua la vulnerabilitat ambi-
trades marítimes. ental del sistema litoral català per tal de poder establir zones i ni-
vells de vulnerabilitat i de garantir-ne la conservació per procurar la
− Bosquines mediterrànies de rambles i rieres o de llocs molt
gestió mediambientalment integrada de la zona costanera.
humits de les contrades marítimes.
Amb aquest objectiu es determina la vulnerabilitat ambiental de les
• Boscos d’escleròfil·les:
diferents comunitats que integren l’ecosistema litoral català, tenint
− Alzinars i carrascars de les terres marítimes. en compte els següents factors:
1. L’afectació de les comunitats: defineix el grau d’exposició que • Emissaris, espècies protegides a una distància a la costa infe-
té una comunitat enfront de les alteracions del medi associades rior a 500 m i hàbitats d’interès comunitari prioritaris a una dis-
a la construcció d’un port. Les alteracions més importants que tància a la costa inferior a 500 m.
es produeixen són: la destrucció directa de sòl i la modificació
de la dinàmica sedimentària, de la qualitat de l’aigua i de la qua- • Reserves naturals i hàbitats d’interès comunitari prioritaris a una
litat dels substrats. distància a la costa inferior a 500 m.
2. El valor ambiental d’una comunitat: es considera com el valor • Reserves naturals i espècies protegides a una distància a la
propi que té la comunitat a l’ecosistema i es relaciona amb l’es- costa inferior a 500 m.
tructuració i el grau de desenvolupament de la comunitat. Les
comunitats que es consideren “clímax” dins d’un ecosistema • Espais marins protegits i espècies protegides, a una distància a
tindrien el màxim valor ambiental. la costa inferior a 500 m.
3. La raresa d’una comunitat: mesura l’abundància d’una comuni- • Espais marins protegits i hàbitats d’interès comunitari prioritaris,
tat als ecosistemes del litoral català. Així, hi ha comunitats molt a una distància a la costa inferior a 500 m.
rares i altres més abundants. Les comunitats més rares haurien
d’estar protegides per evitar que desapareguin. Els trams de costa que estan dins de zones incloses a una propos-
ta de PEIN o parc natural s’han considerat preventivament trams
4. La recuperabilitat d’una comunitat: mesura la capacitat que amb nivell de vulnerabilitat 1.
aquesta pot tenir de recuperar-se en el cas que desaparegui o
que quedi molt alterada després d’una construcció d’un port. Nivell de vulnerabilitat ambiental 2
Així, les comunitats més vulnerables són les més rares a la costa El nivell de vulnerabilitat 2 s’ha considerat per zones que, si
catalana, difícilment recuperables després de ser eliminades o per- bé no s’inclouen en nivell de vulnerabilitat 1, mereixen una atenció
torbades, amb un gran valor ambiental atès el seu grau d’estructu- especial. Han merescut aquest nivell de vulnerabilitat:
54 ració i fàcilment afectades per la construcció d’un port a causa de
la seva situació i de la seva fragilitat. • Els geòtops i les geozones.
Basant-nos en aquests criteris, es consideren tres nivells de vulne- • Reserves naturals.

rabilitat enfront de les instal·lacions nàutiques:
• Espais marins protegits.
Nivell de vulnerabilitat ambiental 1
• Espais pròxims a zones amb presència d’espècies protegides
S’aplica a aquells trams de costa amb espais la protecció (a distàncies inferiors a 500 m de la línia de costa).
dels quals és legislada per llei o a aquelles zones que per les se-
ves condicions específiques s’ha considerat necessari garantir-ne • Espais pròxims a zones amb presència d’hàbitats d’interès co-
la conservació. Han merescut aquest nivell de vulnerabilitat: munitari prioritaris (a distàncies inferiors a 500 m de la línia de
costa).
• Espais naturals del territori costaner català protegits pel Pla
d’espais d’interès natural (PEIN) determinat per la Llei 12/1985, Nivell de vulnerabilitat ambiental 3
de 13 de juny, d’espais naturals.
El nivell de vulnerabilitat 3 s’aplica a tots els trams del litoral
• Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). que no reuneixen les característiques necessàries per considerar-
los en els nivells de vulnerabilitat 1 o 2. Aquestes són zones sense
• La zona del cap Roig, per la presència d’afloraments del thyrranià. un interès mediambiental destacat.
• Les zones humides. 2.5.2. Estat actual de conservació dels ecosistemes

litorals
També s’han considerat amb nivell de vulnerabilitat 1 els trams de
costa que combinen les variables següents: Per tal d’avaluar l’estat actual de conservació dels ecosiste-
mes litorals, s’han tingut en compte diversos estudis realitzats al
• Reserves naturals i espais marins protegits. llarg del litoral català, ja sigui provinents de l’Administració com de
la comunitat científica. També s’han descrit les pressions que es Muga). Les principals alteracions es relacionen amb la sobrefre-
produeixen sobre els ecosistemes litorals. qüentació antròpica, les entrades d’aigua dolça i l’eutrofització. La
zona humida que presenta més alteracions és la de les llacunes de
Per una banda, hi ha diversos programes de seguiment que avaluen la Massona i la Llarga, la conservació de les quals, per altra banda,
la qualitat ambiental de la costa catalana. Alguns se centren en as- té un gran interès.
pectes molt específics del litoral, com la qualitat de l’aigua o les co-
munitats marines, mentre que altres són més genèrics i abracen di- Pel que fa als usos, totes les zones humides de la conca de la
ferents aspectes, la qual cosa permet obtenir una visió més àmplia i Muga excepte una, que només s’utilitza per al lleure i els esports,
integrada de l’estat del litoral. Per descriure l’estat de la costa catala- són gestionades com a zones humides. En una d’aquestes, a més,
na s’han emprat les dades dels programes de vigilància següents: també s’hi fa educació ambiental (estany del Cortalet), en una altra
s’hi practica el lleure i els esports (llacunes de la Muga Vella) i en
• Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i dues més s’hi practica la ramaderia (estany d’en Túries i estany del
zones de bany a Catalunya: portat a terme per l’Agència Catala- Tec), amb una sobrecàrrega d’aquesta activitat. Totes les zones
na de l’Aigua. humides de la conca de la Muga tenen alguna figura de protecció,
excepte la de la bassa de la Rubina.
• Projecte de conservació dels ecosistemes de fanerògames ma-
rines: promogut pel Departament d’Agricultura, Alimentació i A la conca de les rieres de la Costa Brava tan sols la zona humida
Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. de la bassa del Dofí està gestionada com a tal i, a més, també
s’usa per a l’educació ambiental. Les altres dues (platja del Castell
• Projecte Coastwatch, coordinat per Greenpeace Espanya. Es i els estanyols del pla dels Estanyets) no tenen usos aparents. Tan
tracta d’un estudi de pressions i impactes a la costa catalana. sols la zona humida dels estanyols del pla dels Estanyets té figura
de protecció.
D’altra banda, l’Inventari de zones humides de Catalunya inclou
una valoració de l’estat d’aquests ecosistemes litorals. Les zones humides de la conca del Fluvià es gestionen totes com a
tal i tenen alguna figura de protecció. No tenen altres usos aparents.
Per últim, la comunitat científica ha començat a recopilar la infor- 55
mació generada al llarg d’anys d’investigació, per tal que aquesta Pel que fa a la conca del Ter, solament una té usos aparents. Es
pugui estar a l’abast de tothom i ser consultada des de la web. tracta de les basses d’en Coll, destinada al regadiu i als usos agrí-
Aquesta és una eina molt valuosa que permet aplicar els coneixe- coles. No obstant això, cal destacar l’alteració per extensió de
ments adquirits per la comunitat científica i comparar-los amb els camps i plantacions que presenten les zones humides de les bas-
d’altres indrets. Un exemple és la base de dades d’episodis de ses de l’Anser i de la bassa de la Mota de l’Om. Totes les zones
proliferacions d’algues nocives registrats a Europa. humides d’aquesta conca tenen alguna figura de protecció excep-
te aquesta darrera.
2.5.2.1. Estat de les zones humides del litoral català
Zones humides del sector portuari central
L’estat de les zones humides del litoral català es descriu a
partir de l’Inventari de zones humides de Catalunya, elaborat pel Al sector portuari central es troben les zones humides perta-
Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural del Departament nyents a les conques de la Tordera, el Llobregat, el Garraf i el Foix.
de Medi Ambient i Habitatge, que descriu l’estat, els usos i les alte-
racions que pateixen aquests espais litorals tan fràgils. Cal destacar que algunes zones humides d’aquest sector portuari
estan situades en plena ruta de migració d’ocells, per la qual cosa
Zones humides del sector portuari nord constitueixen zones de refugi i de pas per a les aus migratòries
(desembocadura del riu Tordera, desembocadura de la riera de Ri-
Al sector portuari nord hi ha les zones humides pertanyents bes i desembocadura del riu Foix).
a les conques de les rieres de la Costa Brava, de la Muga, del Flu-
vià i del Ter. La conca del Llobregat concentra la majoria de les zones humides
presents a la demarcació de Barcelona, per bé que aquestes es
Les que tenen més interès per la seva conservació són les que troben modificades, sota la pressió d’impactes de diversa mena i
pertanyen a les conques de la Muga i del Ter. amb poca connexió amb altres espais naturals. Tot i així, algunes
encara conserven prou valors ecològics o paisatgístics per recollir
Totes les zones humides d’aquest sector presenten algun tipus una elevada diversitat biològica i, n’hi ha una que és zona ZEPA
d’alteració destriable, excepte l’estany del Cortalet (conca de la (els Reguerons).
Hi ha dues zones humides en aquest sector portuari que, segons Francolí (desembocadura del Francolí). En conjunt, tots són espais
l’Inventari, no presenten cap alteració destriable: els Reguerons d’elevat interès ecològic.
(zona ZEPA) i l’estany de Ca l’Arana (espai que ha estat modificat
per les activitats humanes però que ha esdevingut una de les zo- Respecte als usos, cal destacar que són les zones humides de la
nes humides més destacables del delta), de la conca del Llobre- conca de l’Ebre les que presenten una diversitat d’usos més eleva-
gat. Pel que fa a la resta, les principals alteracions que reben són la da, entre els quals cal destacar l’aprofitament cinegètic, la pesca
sobrefreqüentació antròpica i l’eutrofització de les aigües. i/o piscicultura, la gestió com a zones humides i, amb menor abast,
la recerca i l’educació ambiental. La resta de zones humides de la
La majoria de les zones humides de la conca del Llobregat es ges- demarcació o bé no tenen usos aparents o bé estan destinades al
tionen com a tal, excepte l’estany de la Roberta i les Jonqueres de lleure i als esports.
la rerapineda de Gavà, que tenen usos de lleure i d’esports les
dues i, a més, usos paisatgístics, la primera, i usos de ramaderia, Finalment, cal destacar, també, la dualitat que hi ha entre les zones
regadiu i usos agrícoles, la segona. La resta de zones humides del humides de la conca de l’Ebre i la resta respecte a l’existència de
sector tenen ús de ramaderia o no tenen usos aparents. figures de protecció, ja que si bé la majoria de les zones humides
de la conca de l’Ebre tenen alguna figura de protecció, de la resta
Tan sols algunes de les zones humides del sector portuari centre tan sols tres en tenen (desembocadura del riu Gaià, platja de Tor-
tenen alguna figura de protecció i totes es troben a la conca del redembarra i desembocadura del torrent de Santes Creus).
Llobregat.
2.5.2.2. Qualitat de l’aigua
Zones humides del sector portuari del sud
La qualitat ambiental de l’aigua marina es descriu a partir de
Al sector portuari del sud es troben el major nombre de zo- la qualitat sanitària, de la qualitat química i del registre d’episodis
nes humides de la costa catalana, pertanyents a les conques de de proliferacions algals.
les rieres de la Bisbal, el Gaià, el Francolí, les rieres meridionals,
l’Ebre i la Sénia. Qualitat sanitària de l’aigua
56
Entre les zones humides d’aquest sector portuari cal distingir entre L’Agència Catalana de l’Aigua porta a terme, des de l’any
les que presenten un gran interès per la nidificació i hivernada 1990, el Programa de vigilància i informació de l’estat de les plat-
d’ocells o pel seu alt valor paisatgístic i ecològic, ubicades princi- ges i zones de bany a Catalunya. El Programa inclou la realització
palment a la conca de l’Ebre, però també a les conques de les rie- de visites d’inspecció quasi diàries a les platges durant la tempora-
res de la Bisbal, del Gaià i del Sénia i algunes a les rieres meridio-
nals; i les que es troben alterades o sotmeses a una forta pressió
Figura 2.43
antròpica per la proximitat de zones urbanitzades, com les de les Qualitat sanitària de les aigües de bany de les platges del litoral
conques del Francolí i de les rieres meridionals. català (estiu de l’any 2004)
Bona
Totes les zones humides d’aquest sector portuari, excepte l’Illa de Molt bona
9,5%
90,5%
Sant Antoni i l’Illa de Buda i riu Migjorn, de la conca de l’Ebre, pre-
senten algun tipus d’alteració destriable. Les principals alteracions
es relacionen amb la sobrefreqüentació antròpica, l’alteració de la
circulació de l’aigua i l’eutrofització, per bé que amb una distribució
per conques força desigual: les alteracions a la fauna i a la flora per
sobrefreqüentació antròpica es donen majoritàriament a les zones
humides situades fora de l’àmbit de la conca de l’Ebre (amb algu-
nes excepcions), mentre que les alteracions hidrològiques (altera-
ció de la circulació de l’aigua i, en menor mesura, abocaments de
runes i residus inerts) i les alteracions de la qualitat de l’aigua (eutro-
fització) es produeixen bàsicament a les zones humides de la con-
ca de l’Ebre.
Categories:
Molt bona Bona
Les zones humides que presenten més alteracions se situen a la
Deficient Dolenta
conca de l’Ebre (la Tancada i bassa dels Ous i platges de l’Alfaca-
da, la Platjola i els Eucaliptus i erms de la Tancada) i a la conca del Font: Agència Catalana de l’Aigua.
da de bany i l’anàlisi setmanal de les aigües de bany, a fi de deter- ríode analitzat són la Costa Brava (diversos episodis a la platja de la
minar-ne la qualitat sanitària d’acord amb els criteris que estableix Fosca, Palamós) i els ports de Vilanova i la Geltrú, d’Arenys de Mar
la Directiva comunitària de les aigües de bany (76/160/CEE). i de Barcelona, i també les costes de Tarragona.
Segons els resultats del Programa, la proporció de platges de qua- Els efectes més freqüents causats per episodis de proliferació d’al-
litat sanitària “Molt bona” ha passat del 26%, l’any 1990, al 90,5% gues nocives són: coloració de l’aigua, elevades concentracions
l’any 2004, i la qualitat de la resta de platges és “Bona” (informe de fitoplàncton, secrecions de mucílag, mortalitats massives de
Coastwatch mitjana 2000-2004, “Índex de qualitat de la costa se- peixos i marisc i toxicitat en organismes marins (de consum humà
gons el municipi i qualitat de les platges (2003)” i figura 2.43). Pel o no). La toxicitat, amb conseqüències importants per a la salut
que fa al grau de compliment de la Directiva de les aigües de bany, humana, està produïda a les costes catalanes per dues espècies
els índexs de qualitat de Catalunya han estat, des de l’any 1993, de microalgues pertanyents a la família de les dinofícies: Alexan-
sempre superiors als de la mitjana europea. Actualment, el 100% drium minutum i Alexandrium catenella; mentre que la mortalitat
de les platges que es controlen a Catalunya compleixen els requi- massiva de peixos i de marisc la produeix també una dinofícia:
sits de qualitat sanitària que estableixen les normes vigents. Gyrodinium corsicum.
Qualitat química de l’aigua 2.5.2.3. Estat de les praderies de posidònia
La qualitat química de les aigües litorals de Catalunya durant El Projecte de conservació dels ecosistemes de faneròga-
el període 1994-2002 es resumeix a la Taula 2.9. Es pot observar mes marines és una iniciativa promoguda per la Direcció General
la influència del continent, sobretot en les zones on la renovació de de Pesca i Afers Marítims del DARP. Consisteix en l’establiment
les aigües és més lenta i hi ha més acumulació de matèria orgàni- d’una sèrie de punts de control (actualment 34 punts, situats en-
ca, com les costes de sedimentació (platges) i l’interior dels ports. tre els 2,5 i els 25 m al llarg del litoral català) on, anualment, es
mesuren un seguit de paràmetres que permeten avaluar l’estat de
salut de les praderies i llur evolució en el temps: Xarxa de Vigilàn-
Taula 2.9 cia de la Qualitat Biològica de les Praderies de Fanerògames Mari-
Qualitat química de les aigües litorals de Catalunya, elaborada a nes. Aquesta xarxa constitueix, doncs, una eina molt útil per al di- 57
partir de dades mitjanes del període 1994-2002 segons Camp agnòstic tant d’aquest ecosistema com de les mateixes aigües
(2004)
que l’envolten.
Paràmetre Mar Costa Platja Interior
oberta rocosa de port La major part de les praderies en bon estat es troben al litoral de
DIN (ug-at/l) 3,4 3,9 29,7 31,0 la demarcació de Girona i a la part sud del golf de Sant Jordi, a la
PO4 (ug-at/l) 0,2 0,3 1,5 0,8 demarcació de Tarragona. La resta de praderies presenten dife-
SiO4 (ug-at/l) 1,5 1,3 6,0 7,3 rents graus d’estat de conservació i, encara que la seva evolució
Chl (ug/l) 0,4 1,4 2,8 3,9
no ha estat clarament negativa en els darrers anys, moltes roma-
nen en un estat precari de conservació.
Episodis de proliferacions algals Les conclusions a les quals es pot arribar després del seguiment
realitzat al llarg dels anys 1998-2001 són les següents (Rubinat i
El grup de treball en dinàmica de proliferacions o blooms Corbera, 2002):
d’algues nocives ICES-IOC de la UNESCO ha estat enregistrant de
manera regular els episodis de proliferacions algals relacionats • Dels 28 punts d’observació en estudi al llarg del litoral català fins
amb microalgues nocives des del 1987. Amb aquestes dades, ha a l’any 2001, la majoria té un grau de conservació baix (82,1%),
creat la base de dades HAE-DAT (Harmful Algae Event Data Base), un 14,3 % es troba en estat de conservació regular i el 3,6 % en
que conté registres dels episodis de proliferacions algals noci- estat de conservació normal.
ves que han succeït a Europa durant el període 1987-1998.
• Més de la meitat de les estacions (53,8%) semblen seguir una
Segons aquesta base de dades, a Catalunya, durant aquest perío- tendència negativa o tenen risc de regressió (ja el 1992, la
de, han tingut lloc, de mitjana, uns tres episodis de proliferació DGPAM va diagnosticar que les praderies de posidònia en el
d’algues nocives a l’any. A la badia dels Alfacs, al sud del delta de litoral català es trobaven en general en un estat d’elevada re-
l’Ebre, és on es produeixen més episodis, fins i tot més d’un episo- gressió). Quasi un terç de les estacions (30,8%) mostren creixe-
di a l’any. A la resta del litoral, les localitats on s’han produït al- ment o tendència positiva i el 19,2% de les estacions analitzades
menys dos episodis de proliferació d’algues nocives al llarg del pe- es mostren estables.
• Cal destacar el grau de conservació baix d’estacions situades en aquesta zona pel projecte de conservació dels ecosistemes de
reserves marines o zones protegides, com Port Lligat 1 (2,5 m) fanerògames marines és més nombrós que a la resta del litoral
o Medes (13,5 m), Ses Negres (13,6 m) o Cala Culip (23 m), en- català.
cara que les quatre presenten una tendència positiva en major o
menor grau. No és el cas de Cala Jugadora (21 m) que presenta Normalment aquestes praderies ocupen la major part de la costa
un grau de conservació molt baix i mostra una lleugera tendèn- sorrenca, exceptuant la perifèria del delta de l’Ebre (tot i que a les
cia a la regressió. badies sí que es troba Zostera spp.). Les praderies en aquesta
zona són força extenses, i l’estat de conservació és millor com més
• Les estacions que mostren els graus de conservació més baixos al sud.
i que a més tenen tendència a la regressió es troben situades, la
majoria, a la Costa Daurada. El 1992, la DGPAM ja havia detec- La regressió d’aquestes praderies ha estat molt evident (n’ha min-
tat fortes regressions en aquesta zona. vat l’extensió i la densitat, sobretot a les parts més fondes), en
molts casos a causa de les pràctiques d’arrossegament il·legal que
• Les estacions de Medes 1 (5 m) i de Mont-roig (10,2 m), que han tingut lloc aquestes àrees.
presenten un grau de conservació normal o regular, respecti-
vament, i que són estables, són dues de les estacions en més Distribució de praderies a Barcelona
bon estat.
A Barcelona, en canvi, només hi ha praderies al Garraf, a
• S’ha detectat un nombre elevat de factors de risc, provocats en Mataró i a Arenys de Mar, i no se’n troben a la zona compresa en-
gran mesura per la forta pressió urbanística i pel turisme en tot tre el Llobregat i el Besòs, atès el seu caràcter deltaic. Pel que fa a
el litoral: les praderies del Garraf, s’han anat reduint en praderies aïllades i
de densitat baixa.
- Pesca amb diferents arts (ròssec, gàbies, etc.).
Antigament se sabia de la presència de petites praderies de posi-
- Fondeig d’embarcacions. dònia a Badalona, al Masnou i a Premià de Mar, que actualment
58 han desaparegut. En el cas de Mataró, hi trobem les praderies més
- Submarinisme i altres activitats marines desenvolupades pel ben conservades d’aquesta zona, amb un bon estat i una bona
turisme. densitat.
- Contaminació per residus. Cal destacar que la presència de Cymodocea nodosa en aquesta
àrea és evident, encara que de forma molt aïllada i amb densitats
- Regeneració de platges. minses.
• L’estat d’aquests ecosistemes sembla indicar la necessitat de Distribució de praderies a Girona

majors mesures de protecció contra el factor antropogènic i
també de potenciació del creixement de les praderies de posi- A Girona, a causa de l’orografia de la seva costa (penya-se-
dònia al litoral català. gats i pendents forts), les praderies es troben associades a cales,
entre les quals queden encaixades, ja que el pendent de la costa
Mentre que a la Costa Brava la pressió més forta que han patit les és molt acusat. Això representa una amplada de colonització de la
praderies ha estat deguda a l’ancoratge d’embarcacions a ca- planta inferior a la de zones amb un pendent més suau. Així, aques-
les tranquil·les, a la Costa Daurada ha obeït, en més gran mesura, tes praderies no són tan extenses, sinó que són petites i nombro-
a les activitats pesqueres d’arrosegament no permeses a menys ses, a diferència de les que es troben a Tarragona.
de 50 m de fondària.
També existeixen en aquest litoral praderies aïllades a diferents
A continuació es presenta la distribució de les praderies a Catalu- llocs sorrencs com ara el nord de la badia de Roses.
nya per demarcacions, segons el DARP.
Pel que fa a la presència d’altres espècies diferents de Posidònia
Distribució de praderies a Tarragona oceànica, cal dir que al cap de Creus podem trobar Zostera spp.
A Tarragona es troba el 62% del total de la superfície ocu- A la Taula 2.10 es presenta la distribució general de praderies de
pada per Posidonia oceànica al llarg de la costa catalana. És per fanerògames marines al litoral de Catalunya.
aquest motiu que el nombre de llocs d’estudi establerts en
Taula 2.10 bre de 2002, la primera dessalinitzadora de Catalunya va entrar
Dades generals sobre la presència de praderies al litoral de en funcionament a Blanes. La segona dessalinitzadora de Cata-
Catalunya lunya estarà situada a les comarques de Tarragona. La mala
gestió dels recursos hídrics repercuteix sobre els ecosistemes
Sector portuari Superfície ocupada Percentatge de
per posidònia (Ha) superfície ocupada que depenen d’aquest recurs i contribueixen al seu equilibri (zo-
Sud 2.483 62 nes humides) i en el medi receptor de les aigües residuals (cur-
Centre 1.275 31 sos d’aigua i aigües costaneres litorals).
Nord 302 7
TOTAL 4.060 100 • La contaminació de la sorra en forma d’escombraries. Durant la
Font: web del D.A.R.P., any 2004. temporada de bany del 2002, a Catalunya es van recollir al vol-
tant de 700 m3 de residus (per exemple, plàstics, fustes, restes
de material de pesca, greixos, restes vegetals i altres tipus de
2.5.2.4. Pressions sobre els ecosistemes litorals matèria orgànica).
Per tal de descriure les pressions més destacables que pa- • L’afectació a les comunitats marines i la pèrdua de terrenys de
teixen els ecosistemes litorals catalans s’han consultat els resultats gran valor ecològic per l’erosió costanera, com a conseqüència
de la campanya de Coastwatch del 2003 a Catalunya. de l’alteració de la dinàmica litoral. El 90% del litoral sofreix pro-
blemes d’erosió segons dades del Ministeri del Medi Ambient, a
Coastwatch és un projecte de control del litoral que permet conèi- causa, per una banda, de les obres de canalització dels rius que
xer amb detall l’estat de la costa i fer un seguiment anual dels seus limiten l’arribada de sediment per terra i atrapen el sediment a
problemes. Les dades són recollides per voluntaris (alumnes de les preses, i, principalment, per la construcció de passeigs ma-
secundària, grups ecologistes o associacions locals), en trams rítims, ports i altres obres de formigó i ciment a la franja costa-
de costa de 5 km, dividits, al seu torn, en unitats de 500 m de lon- nera, que alteren els patrons de la dinàmica litoral i impedeixen
gitud. A Catalunya, el projecte Coastwatch és coordinat per Green- que el sistema natural aconsegueixi autoprotegir-se de la pèr-
peace Espanya. dua de sorra causada per les tempestes. Aquesta alteració pro-
voca l’enterrament, en alguns indrets, i el desenterrament, en 59
Conclusions de l’informe Coastwatch 2003 d’altres, de les praderies de fanerògames marines i d’altres co-
munitats bentòniques, així com la destrucció d’hàbitats costa-
Els resultats de l’informe Coastwatch 2003, en què es va ners com a conseqüència de l’erosió. Per solucionar aquesta
inspeccionar un 42,4% de la costa catalana, evidencien una sèrie pèrdua de sorra de les platges, sovint es porten a terme rege-
de problemes ambientals que ja es repeteixen des d’anys ante- neracions artificials que poden afectar les comunitats marines si
riors i que acaben afectant, d’una manera o altra, els ecosistemes no es prenen les mesures adequades.
litorals:
Índex de qualitat de la costa (INCAS)
• Una desmesurada urbanització de la costa (inclosa la prolifera-
ció de ports esportius). Només l’11% del litoral (62 km) resta L’INCAS resumeix en una sola xifra l’estat de la costa de
lliure d’ocupació. Pel que fa als ports, Catalunya té la quantitat cada un dels municipis en els quals s’ha portat a terme el projecte
més elevada de ports de tot l’Estat, 1 per cada 17 km de mitja- Coastwatch i reflecteix alhora el contingut del qüestionari de suport
na. Aquesta pressió urbanística és la principal responsable de la a l’observació de la zona costanera. S’expressa en una escala
destrucció d’hàbitats costaners i marins de gran importància, del 0 al 10, on “0” representa la màxima contaminació i insostenibi-
com les zones humides, els sistemes dunars, les comunitats de litat i “10” la màxima qualitat ambiental.
penyals o les praderies de fanerògames marines, la qual cosa
provoca una pèrdua de diversitat d’ecosistemes litorals i elimina Aquest índex va ser creat l’any 1999 i es basa en les dades recolli-
el paper que cada un hi té en el manteniment de l’equilibri global des durant les campanyes d’estudi i de control de les costes inclo-
del sistema litoral. ses en el Coastwatch (CW), tenint en compte només els paràme-
tres mesurats en aquest projecte. La principal finalitat de la seva
• La mala gestió i el malbaratament de recursos hídrics. Per creació no és tant voler certificar d’una manera positiva unes plat-
exemple, dos de cada tres camps de golf no tenen permís per ges i desqualificar-ne unes altres, sinó expressar els resultats del
regar. Per posar fi a aquesta pràctica l’Agència Catalana de projecte CW d’una forma sintètica. D’aquesta manera, l’equip de
l’Aigua (ACA) va obrir vint expedients en contra de camps de golf Coastwatch desaconsella la comparació d’aquest índex amb al-
i va formular una proposta perquè els camps es connectin a una tres de similars (bandera blava), perquè es basen en l’anàlisi d’altres
depuradora d’aigües residuals i en reutilitzin l’aigua. El desem- paràmetres. A més, cal dir que aquest índex té, com a límit superior,
la mateixa confiança científica i grau de precisió propis de les da- gres de la costa com les zones que tenen una molt bona qualitat.
des del Coastwatch. Començant per aquestes últimes, els valors més alts de l’INCAS es
troben en la part més septentrional de l’Alt Empordà (Portbou i Cole-
L’INCAS té en compte les deixalles trobades a la platja. S’atribueix ra), a la part septentrional del Baix Empordà (entre Torroella de Mont-
una especial rellevància a les obres que es troben dins la franja cos- grí i Mont-ras) i al Delta de l’Ebre. En canvi, les zones amb pitjor quali-
tanera (dics, espigons, esculleres, ports i urbanitzacions), així com tat de la costa estan associades principalment a les zones amb més
també al tipus d’influència o dedicació que pateix la zona pròxima a densitat de població, principalment les que van de Vilassar de Mar al
la costa (per exemple: camps de golf, turisme, indústria, grans Prat de Llobregat (part meridional del Maresme, Barcelonès i part orien-
construccions, abocadors). A més, s’avaluen les característiques tal del Baix Llobregat) i la zona de la ciutat de Tarragona. En general,
de la costa física i les amenaces imminents que poden empitjorar-la la qualitat de la costa es manté semblant a la dels anys anteriors.
(per exemple: extracció de sorra, abocaments d’escombraries, ero-
sió, contaminació per olis, derivats del petroli o radioactivitat). 2.5.2.5. Protecció del medi natural a la costa catalana
L’índex està compost de sis parts o fórmules, els valors resultants En aquest apartat es fa, en primer lloc, una breu descripció
de les quals se sumen per donar lloc a un valor global que es mou de les estratègies adoptades a Catalunya per a la conservació del
en un rang teòric entre [0-10], on “0” reflecteix la màxima contami- medi natural. En segon lloc, es descriuen els diferents nivells de
nació i “10”, la mínima. Cada part de l’índex té en compte un as- protecció del medi natural al territori català. Tot seguit es definei-
pecte ambiental diferent: xen les lleis i normes que protegeixen les comunitats i les espècies
a tot el territori, tant les de flora com les de fauna.
1. Residus i contaminació. Té en compte la presència, tant en
nombre absolut com en percentatge, de diferents tipus de dei- Un cop definides les normes de protecció de les comunitats i de
xalles a la costa i a les zones supralitoral i mesolitoral. El rang de les espècies, es relacionen aquells espais territorials que presenten
valors és de [0-2]. una singularitat especial per la qual s’ha legislat una normativa
d’usos especials. A Catalunya, aquests espais són els que es tro-
2. Zona d’influència i urbanització. Té en compte el nombre ben inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) o a la Xarxa
60 d’obres i el tipus d’influència que pateix la costa procedent de Natura 2000, o bé els que estan explícitament protegits per la le-
terra (pastura, població, turisme, indústria, infraestructures, gislació autonòmica, estatal o comunitària.
etc.). El rang de valors és de [0-3].
A Catalunya hi ha definits, també, una sèrie d’espais que no tenen
3. Característiques físiques de la costa. Representa el tipus de una regulació tan limitada com els espais esmentats, però que te-
costa predominant (roca, sorra, edificis, escullera), tenint en comp- nen unes qualitats notables. Aquests espais estan catalogats i po-
te que la costa sorrenca es considera un element negatiu en den, per tant, esdevenir espais protegits, per la qual cosa s’han de
tant que zona d’acumulació de residus i turistes, enfront de les protegir en el planejament. Aquests són els hàbitats d’interès co-
costes altes. El rang de valors corresponent és de [0-1,5]. munitari, les zones humides i els espais d’interès geològic.
4. Efluents. Considera les conseqüències directes de la presència Finalment, es descriuen els instruments de planejament urbanístic
d’efluents en la costa, considerant dos tipus d’abocaments d’abast supramunicipal que ordenen el territori litoral català i que
(aigües residuals i olis o petroli). El rang de valors és de [0-2]. constitueixen una mesura complementària al Programa de planeja-
ment territorial de Catalunya per tal de garantir el desenvolupament
5. Riscos: Representa els riscos o amenaces imminents d’empit- urbanístic sostenible. Aquests instruments corresponen al Pla di-
jorar la costa (erosió, extracció de sorra, edificació, abocador, rector urbanístic del sistema costaner (PDUSC) i al Pla director ur-
abocaments, contaminació, activitats recreatives, etc.). El rang banístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de
de valors és de [0-0,8]. sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2).
6. Olis i petroli. Representa la presència d’olis o petroli a l’aigua, en 2.5.2.6. Estratègies per a la conservació del medi natural a
la zona supralitoral i mesolitoral, i en els ports, expressada en tant Catalunya
per cent. El rang de valors és de [0-0,7].
2.5.2.6.1. L’estratègia per a la conservació i l’ús sostenible de
Segons l’INCAS, l’estat de la costa catalana en general és decebe- la diversitat biològica a Catalunya
dor. Pel que fa a l’àmbit del sector portuari, l’únic port que té una
qualitat en general suficientment alta és el de Girona. Però només a El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir l’any
nivell de municipi és possible identificar tant els veritables punts ne- 1996 que calia elaborar una estratègia pròpia per a la conservació i
l’ús sostenible de la diversitat biològica de Catalunya. En el ma- nística, d’espais naturals etc., conté disposicions amb contingut
teix sentit, es va pronunciar el Parlament de Catalunya amb una proteccionista, de compliment obligatori a qualsevol indret, amb
resolució aprovada el 8 d’octubre de 1997. L’estratègia catalana ha independència de l’àrea concreta.
de compartir àmpliament, com és lògic, els grans objectius de
totes les estratègies, tant les internacionals (Estratègia mundial La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, constitueix el
per a la conservació,1980; Conveni de Río sobre la diversitat bio- marc jurídic bàsic per a la protecció de la natura a Catalunya.
lògica, 1992; Estratègia global per a la biodiversitat,1992), com les Aquesta Llei inclou una sèrie de disposicions genèriques, aplica-
europees (Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i bles a tot el territori, referents a la protecció de la Gea, la vegetació,
paisatgística,1995, “Sobre una estratègia de la Comunitat Europea la fauna i les zones humides, i al control de l’impacte ecològic i
en matèria de biodiversitat”,1998) i les espanyoles (Estrategia Es- paisatgístic de les infraestructures i les activitats extractives.
pañola para la Conservación y uso sostenible de la diversidad
biológica,1999), i més com més properes a l’escala territorial prò- Un segon nivell, de protecció territorial, correspon al Pla d’espais
pia resulten. Alhora, però, ha d’incorporar l’especificat de la sensi- d’interès natural (en endavant, el PEIN) i a altres normes que deter-
bilitat catalana enfront dels reptes ambientals. minen algunes àrees protegides (fanerògames, reserves mari-
nes...). Consisteix a establir sobre determinades zones que con-
També la Llei 12/1985, d’espais naturals, ha estat capdavantera en tenen valors naturals d’interès general (és a dir, referit al conjunt del
la integració de la biodiversitat com a objecte fonamental de protec- territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conser-
ció jurídica, ja que en el seu article primer estableix com a objectius vació d’aquests valors enfront de les causes de degradació poten-
seus “protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar cials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pe-
la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals dreres, infraestructures, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl
de Catalunya”. Aquesta llei també fa referència a la protecció de les amb valors naturals remarcables que així queda exclosa de trans-
zones humides (Article 11), cosa que contribueix alhora a la conser- formacions importants.
vació de la biodiversitat. Així i tot, la biodiversitat, com a tal, només
ha estat específicament prevista de manera recent en les accions Un tercer nivell de protecció és el constituït pels anomenats genèri-
que, tant des de la societat civil com des dels governs locals i auto- cament espais naturals de protecció especial, que poden adoptar
nòmic, s’han emprès a Catalunya els últims anys en relació amb el alguna de les modalitats següents: parcs nacionals, parcs naturals, 61
medi, encara que sí que ha estat un dels factors tinguts en compte paratges naturals d’interès nacional i reserves naturals. Es tracta
en la selecció, per exemple, dels espais d’interès natural recollits en d’espais que, tot i que també formen part del PEIN, demanen una
el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), un dels instruments bàsics regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada i especialment
per a l’aplicació de la Llei d’espais naturals. acurada. Addicionalment, en alguns d’aquests espais es practica
una protecció particularment activa, consistent a destinar esforços
Això resulta explicable pel fet que la protecció d’espècies individu- humans i materials i recursos per portar a terme tasques que per-
als generalment té poc sentit si no va associada a un tractament metin preservar i potenciar els valors naturals de l’espai.
sostenible dels seus hàbitats. Sobre la base del PEIN, per altra
banda, ha estat elaborada la proposta d’espais de Catalunya que 2.5.3.1. Espècies protegides a tot el territori de Catalunya
han d’integrar la 2000, en compliment del que disposa la Directiva
d’hàbitats de la UE, la qual té precisament com a finalitat contribuir A l’inventari d’espècies que formen la biodiversitat al litoral
a garantir la diversitat biològica mitjançant la conservació dels hà- de Catalunya, presentat a l’Annex 3 del Banc de Dades de Biodi-
bitats naturals i de la flora i la fauna silvestres. versitat de Catalunya, referent a la biodiversitat a la costa catalana i
la seva protecció, s’assenyalen les espècies que tenen altribuïda
2.5.3. Nivells de protecció del medi natural a Catalunya alguna mena de protecció, ja sigui per la normativa autonòmica,
estatal i/o comunitària, vigent i d’aplicació a Catalunya, o pels con-
A Catalunya se superposen tres tipus o nivells diferents de venis internacionals subscrits per l’estat espanyol que protegeixen
normes conservacionistes de la natura, segons el seu àmbit territo- les espècies.
rial i també segons el tipus de mesures que contenen per dur a
terme la seva finalitat proteccionista. Així mateix, a l’annex esmentat es presenta una llista de la resta
d’espècies protegides en el territori català, espanyol i/o europeu
Un primer nivell, de protecció horitzontal, és el constituït per la nor- que no figuren al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, per
mativa d’aplicació general a tot el territori del país. bé que se’n recull alguna citació al litoral català.
Així, la legislació d’espècies protegides, de control de la contami- En el cas de la Directiva d’hàbitats, concretament segons s’espe-
nació i de l’impacte ambiental, d’aigües, de costes, forestal, urba- cifica a l’Annex II d’aquesta mateixa Directiva, hi ha algunes espè-
cies que, per la mena de protecció a què se les sotmet, cal desig- b) Espais naturals que tenen redactat un pla especial de protecció
nar com a zones especials de conservació. del medi natural i del paisatge
La informació sobre les normatives i les disposicions que conferei- c) Espais naturals de protecció especial. Són espais declarats a
xen algun grau de protecció a les espècies de Catalunya s’ha ex- banda del PEIN que han de tenir una regulació jurídica pròpia i
tret, majoritàriament, del banc de dades de figures i instruments per una gestió individualitzada. La seva creació implica la inclusió
a la protecció del patrimoni natural a Catalunya (PROTNAT). Aques- automàtica al PEIN. Poden adoptar alguna de les modalitats
ta informació s’ha complementat amb les modificacions i actualitza- següents:
cions de la normativa que, en molts casos, no estan incorporades
al PROTNAT. Paral·lelament, s’ha fet una recerca exhaustiva d’in- • Parc natural. Un espai natural es considera parc natural si
formació en les diferents administracions que tenen competència conté valors naturals qualificats que tenen per objectiu facili-
en la gestió dels espais i les espècies protegides a Catalunya. tar contactes entre l’home i la natura. Els parcs naturals són
declarats per decret.
El marc normatiu que s’aplica en el present Pla de ports pel que fa a
les diferents categories de protecció de les espècies presents al lito- • Paratges naturals d’interès nacional. Es defineixen com es-
ral de Catalunya es presenta al final de l’apèndix 2 d’aquest capítol. pais naturals d’àmbit mitjà o reduït amb interès científic, pai-
satgístic i educatiu. Els paratges naturals són declarats per
2.5.3.2. Espais protegits al territori de Catalunya llei i les activitats en aquest espai s’han de limitar als usos
tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles compatibles amb
Es tracta dels espais PEIN, dels espais amb protecció espe- els objectius de protecció.
cial i dels espais de la Xarxa Natura 2000.
• Reserves naturals. Es caracteritzen per ser espais d’extensió
2.5.3.2.1. Espais PEIN reduïda amb considerable interès científic. Són declarades
per llei quan és reserva integral i per decret quan es tracta
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel Govern d’una reserva parcial. En les reserves naturals integrals no-
62 català mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre, és un més hi són permeses les activitats d’investigació científica i
instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial l’accessibilitat hi és rigorosament controlada. En les reserves
sectorial. Això significa que té un abast que comprèn tot el territori parcials no es permeten les activitats que poden perjudicar
de Catalunya i que les seves disposicions normatives són de com- els valors naturals.
pliment obligatori per a les administracions públiques i també per
als particulars. • Parcs nacionals. Es caracteritzen per ser espais naturals
de gran extensió no modificats per l’acció humana. Els
El PEIN estableix les determinacions necessàries per a la protecció parcs nacionals tenen un excepcional valor científic, pai-
bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals es considera satgístic i educatiu. Són declarats per llei i no s’hi permet
que cal assegurar. Els espais naturals inclosos en el PEIN tenen cap activitat excepte les compatibles amb els objectius de
diferents categories. Hi ha un règim jurídic general que afecta tots protecció
els espais naturals i unes normes particulars que els afecten en
menor o major mesura, depenent de la categoria. El PEIN defineix actualment una xarxa de 145 espais naturals repre-
sentatius de l’àmplia varietat d’ambients i formacions que es recu-
En el context de la planificació territorial del país, el PEIN s’incardi- llen a Catalunya, des de l’alta muntanya a les planes litorals i dels
na al Pla territorial general de Catalunya (aprovat pel Parlament de boscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global
Catalunya l’any 1995), del qual esdevé un instrument de desplega- acumulada d’aquests espais equival aproximadament al 21% del
ment, de manera que les determinacions tenen caràcter vinculant territori català.
per a tots els altres instruments de planificació física.
2.5.3.2.2. Règim jurídic dels espais delimitats al PEIN
Les diferents categories d’espais naturals inclosos en el PEIN, que
s’especifiquen en aquesta llista de menys a més estrictes, són les Règim urbanístic
següents:
Dins del límit de cada espai regeix necessàriament el règim
a) Espais naturals sotmesos al règim jurídic general del PEIN que urbanístic de sòl no urbanitzable, amb les limitacions que disposa
encara no tenen redactat un pla especial de protecció del medi la legislació urbanística vigent a Catalunya (Llei 2/2002, d’urba-
natural i del paisatge. nisme), sense perjudici d’aquelles altres que puguin establir el
planejament urbanístic municipal o l’ordenació específica de cada tament per aquest Pla, mentre que als plànols es representen tots
espai del PEIN. els espais que queden dins de l’abast d’aquest document (que es-
tarien afectats indirectament pel present Pla), per bé que tan sols
Regulació d’usos i activitats es mostra el codi dels que arriben a línia de costa.
Les normes del PEIN contenen un annex amb una relació

d’obres, instal·lacions o activitats que s’han de sotmetre a l’avalua- Taula 2.11
ció d’impacte ambiental quan afectin espais del PEIN. Espais de la costa catalana inclosos al PEIN (la numeració dels
espais es correspon amb la del Departament de Medi Ambient i
Habitatge)
Pel que fa a les activitats extractives (pedreres, graveres, etc.), dins
de l’àmbit dels espais inclosos al PEIN, hi són aplicables les exi- Numeració Espai Figures de protecció
gències de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’esta- 109 Delta de l’Ebre Parc natural
bleixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial in- Reserva Natural Parcial Punta de la Banya
terès natural afectats per activitats extractives, i de la Llei d’espais Reserva Natural Parcial Illa de Sapinya
naturals i legislació complementària. 110 Illes de l’Ebre
107 Cap de Santes
Creus
A l’interior dels espais delimitats no és permesa la circulació de
104 Rojala-platja Pla especial de protecció del medi natural
vehicles motoritzats camp a través ni fora de carreteres o camins del Torn
habilitats per al pas d’automòbils. Aquesta disposició no afecta les 97 Tamarit-punta Pla especial de protecció del medi natural
activitats agropecuàries, silvícoles o similars, ni les de prevenció i de la Móra
extinció d’incendis. Igualment, resta prohibit que els circuits de 96 Desembocadura Pla especial de protecció del medi natural
qualsevol de les modalitats motociclistes o automobilístiques es- del riu Gaià
portives circulin pels espais inclosos al PEIN. 95 Platja de Pla especial de protecció del medi natural
Torredembarra
(*) Gorg del Creixell
Normes particulars 87 Massís del Garraf Pla especial de protecció del medi natural
85 Delta del Llobregat Reserva Natural Parcial Remolar-Filipines
63
El PEIN estableix unes normes específiques de protecció, Reserva Natural Parcial la Ricarda-Ca l’Aranya
aplicables únicament als espais que el PEIN mateix indica en cada (**) Pinya de Rosa Paratge natural d’interès nacional
cas, que fan referència al planejament urbanístic, a prohibicions 67 Massís de
específiques, a la protecció de les aigües superficials i subterrànies Cadiretes
i a les zones humides. 145 Castell-cap Roig Pla especial de protecció del medi natural
Zona marina vedada
PROPOSTA Reserva marina de les illes
Protecció especial de la flora i la fauna
Formigues
66 Muntanyes Zona marina vedada de cap Negre
Únicament en els espais concrets que s’hi relacionen, el de Begur
PEIN declara estrictament protegides un seguit d’espècies ve- 61 Aiguamolls del Baix
getals i animals, la preservació de les quals es considera priorità- Empordà
ria en aquelles àrees (Article 21 de les normes del PEIN). Aquesta 63 El Montgrí
64 Illes Medes Sistema mediterrani-zona marina vedada
declaració implica l’aplicació a les espècies inventariades del rè-
Grau de protecció especial de la costa
gim legal de protecció estricta, amb les consegüents prohibi-
60 Aiguamolls de l’Alt Parc natural
cions (d’arrencada, captura, comerç, etc.) i la protecció dels seus Empordà Reserva Natural Integral I, els estanys
hàbitats. A l’apèndix 2 d’aquest capítol es presenten aquestes Reserva Natural Integral II, les llacunes
espècies. Reserva Natural Integral III, illa de Caramany
58 Cap de Creus Parc Natural
2.5.3.2.3. Espais naturals de la costa catalana inclosos en el PEIN Pla especial de protecció del medi natural
EN TRÀMIT
Els espais naturals de la franja litoral continguts en el PEIN Paratge Natural d’Interès Nacional Serra de
Rodes
es representen en la sèrie de plànols “Espais naturals protegits
Paratge Natural d’Interès Nacional Cap
(PEIN i ZEPA), geòtops, geozones i zones humides de les conques Gros-cap de Creus
internes de Catalunya”, i estan especificats en forma de llista a la Paratge Natural d’Interès Nacional Punta
taula 2.11. En aquesta taula tan sols es fa la llista dels espais PEIN Falconera-Cap de Norfeu
que arriben a la línia de costa, que són els que estan afectats direc- Continua a la pàgina següent
Taula 2.11 (continuació) A part d’aquests espais protegits, la Generalitat de Catalunya està
impulsant la creació de la Reserva Marina de les Illes Formigues,
Numeració Espai Figures de protecció
espai inclòs dins el PEIN Castell-Cap Roig, la preservació de la qual
58 Cap de Creus Reserva Natural Integral del Cap de Creus
dependrà de l’Estat, ja que es troba en aigües exteriors. A més, el
Reserva Natural Integral del Cap de Norfeu
Pla especial de protecció de Castell-cap Roig també preveu prote-
Reserva Natural Parcial els Farallons (zona
marina) gir les pedres submarines dels Ullastrets, davant de Llafranc. Men-
Reserva Natural parcial del Cap de Norfeu tre l’Estat no declara la reserva, el Pla estableix una regulació provi-
(zona marina) sional per mantenir-ne l’interès biològic.
Reserva Natural Parcial del Cap de Creus
(zona marina) A les sèries de plànols “Espais naturals protegits (PEIN i ZEPA), geò-
Reserva Natural Integral Marina s’Encalladora
tops, geozones i zones humides de les conques internes de Catalu-
21 Massís de l’Albera Paratge natural d’interès nacional
nya” es presenta la ubicació de cada un d’aquests espais protegits.
(*) iniciat el tràmit per ser inclòs al PEIN per mitjà de la Resolució MAH/1284/2004,
de 29 d’abril, per la qual s’ordena l’inici de la tramitació de l’expedient administratiu per a la
inclusió en el Pla d’espais d’interès natural del paratge del gorg del Creixell i es determina Àrees protegides de les illes Medes
l’aplicació del règim previst a l’article 18.1 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais
naturals. Aquesta resolució aplica preventivament el règim de sòl no urbanitzable a la zona.
(**) espai declarat paratge natural d’interès nacional per la Llei 25/2003, de 4 de juliol, per la La normativa que regula aquesta àrea protegida és:
qual cosa queda inclòs automàticament al PEIN.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004. • Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la flora i
la fauna del fons marí de les illes Medes (DOGC núm. 1381, de
17.12.90).
2.5.3.3. Espais amb protecció especial
• Decret 215/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aproven les normes
S’han establert a Catalunya una sèrie d’espais, marins i ter- generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de
restres, que han estat protegits per normes mitjançant una regula- les illes Medes per al període 1999-2002 (DOGC núm. 2944,
ció d’usos i d’activitats. Es relacionen a continuació: de 03.08.99). La vigència de les normes ha estat prorrogada pel
64 Decret 59/2003, de 16 de març i posteriorment pel Decret
• Àrees protegides de les illes Medes. Llei 19/1990, de 10 de de- 234/2004, de 20 de febrer.
sembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les
illes Medes. Les principals normes de l’esmentat Pla per a la conservació de les
àrees protegides de les illes Medes que dicta el Decret 215/1999 són:
• Zona vedada del cap Negre al Pa de Pessic (ses Negres). Espai
protegit per l’Ordre, de 3 de març de 1993, per la qual es prohi- • La pesca professional queda totalment prohibida en totes les
beix la pesca i l’extracció de recursos marins vius i s’estableixen àrees (zona protegida i zona estrictament protegida), amb l’excep-
normes d’obligat compliment a la zona vedada del cap Negre al ció del palangre i del tresmall que, dins la zona protegida, poden
Pa de Pessic, contingut al litoral del municipi de Begur. ésser practicats per les embarcacions autoritzades censades.
• Reserva Marina Masia Blanca. Espai protegit pel MAPA amb la
Ordre, de 21 de desembre 1999, per la qual s’estableix la reser- • Pel que fa a l’marratge d’embarcacions, el Departament de
va marina de Masía Blanca davant del terme municipal del Ven- Medi Ambient i Habitatge mantindrà la senyalització dels límits
drell (Tarragona). de la zona protegida i de la zona estrictament protegida, així
com els punts d’amarratge mitjançant les boies corresponents.
• Reserva Marina del Garraf. Proposta de protecció promoguda
per la Fundació Natura. • Es regula el nombre màxim d’immersions mitjançant llicències
específiques atorgades pel Departament de Medi Ambient i Ha-
• Praderies de fanerògames marines establertes per l’Ordre, de bitatge, mentre que per a les activitats d’apnea professional
31 de juliol de 1991, per a la regulació de les praderies de fane- s’estableix un màxim de 300 llicències/dia.
rògames marines.
• Esculls artificials. Se’n regula l’ús per normativa comunitària vin- • Les embarcacions dels creuers turístics hauran de seguir els re-
culada a la moratòria de pesca durant els cinc anys posteriors a correguts marcats per l’Oficina de les Àrees Protegides de les
la instal·lació dels esculls anomenats de producció. Illes Medes.
• Reserves naturals de fauna salvatge, regulades per la Llei En el moment de la redacció del present Pla de ports, el Departa-
22/2003, de protecció dels animals. ment de Medi Ambient i Habitatge està treballant en la redacció
d’un pla rector d’ús i gestió que substitueixi les disposicions del Segons l’Ordre de 30 de juny de 2004, (BOE núm. 164 de 8.7.04),
Decret 215/1999 i les seves pròrrogues. està en vigor un període de veda de tres anys (fins al 8 de juliol
de 2007) per a qualsevol tipus d’activitat, excepte les de caràcter
Zona vedada del cap Negre al Pa de Pessic (ses Negres) científic, en tota l’àrea de reserva.
La normativa base és l’Ordre de 3 de març de 1993, per la La zona anomenada de reserva marina parcial, que abraça una su-
qual es prohibeix la pesca i l’extracció de recursos marins vius i perfície de 43 ha, és la compresa per una circumferència de 0,2 mi-
s’estableixen normes de compliment obligat a la zona vedada del lles nàutiques de radi comptat a partir del punt d’origen amb la lati-
cap Negre al Pa de Pessic (DOGC núm. 1725, de 24.03.93). tud 41º 10’ 27” N i longitud 1º 30’ 40,2” E. La franja de 0,6 milles
que l’envolta, zona d’amortiment, abraça 277,9 ha, excloent-hi
A l’àrea es prohibeix: l’àrea del port de Coma-ruga (vegeu la sèrie de plànols “Espais
naturals protegits (PEIN i ZEPA), geòtops, geozones i zones humi-
• Qualsevol tipus d’extracció (excepcionalment podran autoritzar- des de les conques internes de Catalunya”).
se amb finalitat científica).
Reserva Marina del Garraf (proposta)
• Immersió amb botelles.
En data de redacció del present Pla de ports, la Fundació
• El fondeig d’embarcacions. Excepte força major.
Natura està duent a terme els treballs necessaris per promoure la
• Navegació. Excepte força major. creació d’una reserva marina al litoral del Garraf. L’àrea proposada
per a la protecció es mostra a la sèrie de plànols “Espais naturals
• El bany. S’hi podran habilitar zones específiques. protegits (PEIN i ZEPA), geòtops, geozones i zones humides de les
conques internes de Catalunya”.
La zona vedada queda delimitada pel següent polígon (vegeu la
sèrie de plànols “Espais naturals protegits (PEIN i ZEPA), espais Praderies de fanerògames marines
d’interès geològic i zones humides de Catalunya”):
A la sèrie de plànols “Comunitats litorals i instal·lacions ma- 65
A l = 41° 58’ 31” N L = 003° 13’ 17” E rines d’interès”, es presenta la distribució de les praderies de fa-
D l = 41° 58’ 13” N L = 003° 14’ 02” E nerògames marines al litoral català (conegudes popularment com
B l = 41° 58’ 34” N L = 003° 13’ 20” E alguers), protegides per l’Ordre, de 31 de juliol de 1991, per a la
E l = 41° 58’ 09” N L = 003° 13’ 59” E regulació de praderies de fanerògames marines.
C l = 41° 58’ 32” N L = 003° 13’ 28” E
F l = 41° 58’ 08” N L = 003° 13’ 53” E Actualment, a la costa catalana, les praderies de fanerògames ma-
rines ocupen una superfície aproximada de 4.000 ha.
Reserva Marina Masia Blanca
Esculls artificials
L’ordre que regula la creació de la Reserva Marina Masia
Blanca, zona popularment coneguda com el roquissar del Vendrell, A fi d’aturar la degradació dels fons marins litorals causada,
és l’Ordre de 21 de diciembre de 1999, “por la que se establece la principalment, pels arts d’arrossegament, i recuperar, en la mesura
reserva marina de Masía Blanca, frente al término municipal de El que sigui possible, la qualitat de les aigües i la producció de bio-
Vendrell (Tarragona)”, (BOE núm. 7 de 08.01.2000), modificada massa de la plataforma continental, des de l’any 1975 s’han instal-
per l’Ordre de 20 de juny de 2001, (BOE núm. 165 de 11.07.01). lat al llarg de la costa catalana diversos esculls artificials.
L’Ordre defineix dues zones de protecció ben diferenciades, una Els esculls artificials són majorment estructures formades per mò-
de reserva marina parcial on resta prohibida tota classe de pesca duls de diferent forma, fetes de formigó i reforçades amb acer, en-
marítima i d’extracció de fauna i de flora, i una zona d’amortiment cara que, genèricament, un escull artificial el formen un conjunt
on s’autoritza la pesca marítima professional amb ormeigs tradicio- d’objectes dipositats en el fons del mar que, pel seu volum i forma,
nals (tremall i palangre de fons). Les activitats subaquàtiques tant poden fer alhora d’escull natural (rocam, cova...). Aquestes estruc-
en la zona de reserva com en la zona d’amortiment, en la modalitat tures, convenientment instal·lades, formen veritables barreres que
de busseig autònom, podran practicar-se amb els corresponents impedeixen el pas dels vaixells que arrosseguen les xarxes pel fons
permisos i restriccions que marca l’Ordre. Estan prohibides, entre marí, per la qual cosa queden protegides les zones interiors menys
altres activitats, les immersions nocturnes, la utilització d’equips de profundes. Els esculls potencien i milloren la pesca artesanal i ge-
propulsió submarins i la tinença d’estris assimilables als pesquers. neren caladors artificials a zones degradades.
Taula 2.12
Llista d’esculls artificials
Numeració Escull Any Situació Organisme Superfície protegida

promotor (ha)
1 Delta de l’Ebre 1998 Les Cases d’Alcanar Generalitat 355
2 L’Ampolla 1986 L’Ampolla/Deltebre Generalitat 1
3 Golf de Sant Jordi Sud 2001 L’Ampolla/Deltebre Generalitat 634
4 Golf de Sant Jordi Nord 2002 L’Ametlla de Mar/Mont-Roig del Camp Generalitat 9.811
5 Salou 1987 Salou Generalitat 5
6 Calafell l 1987 Calafell Generalitat 1
7 Calafell ll 1997 Calafell Generalitat 320
8 Garraf-Penedès 2000 Roda de Barà /Sitges MAPA 7.066
9 Vilanova i la Geltrú 1992 Vilanova i la Geltrú Generalitat 188
10 Baix Llobregat* 2005 Front deltaic del Llobregat MAPA 700
11 Barcelona 2003 Platges de Barcelona Ajuntament 300
12 Maresme IV* 2002 Badalona/Vilassar de Mar Generalitat 300
13 El Masnou 1992 El Masnou Generalitat 200
14 Maresme Escórpora 1978 Arenys de Mar MAPA 10
15 Maresme II 1987 Arenys de Mar/Canet de Mar Generalitat 50
16 Maresme III 1998 Cabrera de Mar/Malgrat de Mar MAPA 2.766
17 La Selva* 2006 MAPA 500
18 Lloret de Mar 1994 Lloret de Mar Ajuntament 150
19 Pas del Congo 1990 Punta Garbí-Cala Giverola Generalitat 1.000
20 Sa Tuna 1983 Begur MAPA 20
21 Illes Medes 1987 L’Estartit Generalitat 5
22 Badia de Roses 1993 L’Escala-Castelló d’Empúries Generalitat 460
23 Golf de Roses II* 2003 Badia de Roses Generalitat 500
66 24 Port de la Selva 1992 Port de la Selva Generalitat 509
25 Alt i Baix Empordà* 2005 Badia de l’Estartit i Llançà Generalitat 250
* esculls en projecte.
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2003.
A la Taula 2.12 es presenta una relació dels vint-i-set projectes • Reserva natural de fauna salvatge a l’illa de Sant Antoni, a Deltebre.
d’esculls artificials executats o projectats a la costa catalana, men-
tre que al plànol 5.c “Comunitats litorals i instal·lacions marines • Reserva natural de fauna salvatge de l’estació biològica del ca-
d’interès”, se’n presenta la situació en el litoral. nal Vell, al Delta de l’Ebre.
Reserves naturals de fauna salvatge • Reserva natural de fauna salvatge la punta del Fangar, a Deltebre.
Les reserves naturals de fauna salvatge són hàbitats d’es- • Reserva natural de fauna salvatge del Torrent del Pi, a la costa
pècies de fauna protegides emparats per la Llei 3/88, de protecció del municipi de l’Hospitalet de l’Infant.
dels animals (derogada parcialment per la Llei 22/2003, de protec-
ció dels animals). • Reserva natural de fauna salvatge de la desembocadura del riu
Gaià.
Al litoral català trobem les següents reserves naturals de fauna sal-
vatge (vegeu la sèrie de plànols “Espais naturals protegits (PEIN i 2.5.3.4. La Xarxa Natura 2000
ZEPA), geòtops, geozones i zones humides de les conques inter-
nes de Catalunya”): La xarxa Natura 2000 és un instrument creat per garantir la
conservació de la biodiversitat europea, que sorgeix de la Directiva
• Reserva natural de fauna salvatge de la llacuna de la Tancada, d’hàbitats i engloba un conjunt d’espais pels quals defineix unes
al delta de l’Ebre. mesures de conservació especials.
La Directiva d’hàbitats posta, igualment, de les comunitats autònomes. Un LIC és un lloc
que, en la regió o regions biogeogràfiques a les quals pertany, con-
La Directiva d’hàbitats (Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, tribueix de forma apreciable a mantenir o restablir un tipus d’hàbi-
relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora tat natural d’interès comunitari (annex I de la Directiva d’hàbitats) o
silvestres) representa, actualment i juntament amb la Directiva de una espècie d’interès comunitari (annex II de la Directiva d’hàbitats)
les aus (Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus en un estat de conservació favorable i que pot, d’aquesta manera,
silvestres), l’instrument més important d’aplicació en tot el territori contribuir a la coherència de la Xarxa Natura 2000 i al manteniment
de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les esde la diversitat biològica en la regió o regions biogeogràfiques de
pècies i la biodiversitat. En la legislació de l’Estat espanyol, la trans- què es tracti.
posició de la Directiva d’hàbitats es materialitza en el Reial decret
1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per A la costa catalana, actualment no hi ha cap ZEC ni cap LIC, però
contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hi ha una sèrie d’espais que han estat proposats a la comunitat
hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. europea per tal que siguin declarats LIC i puguin ser, posterior-
ment, designats com a ZEC i ser inclosos a la Xarxa Natura 2000:
Posteriorment, el Consell de les Comunitats Europees ha aprovat la
Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta al progrés • Massís de l’Albera.
científic i tècnic a la Directiva 92/43/CEE i que, en la legislació espa-
nyola, ha quedat transposada mitjançant el Reial decret 1193/1998, • Cap de Creus.
de 7 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 1997/1995. • Aiguamolls de l’Alt Empordà.
La Directiva d’hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent • Aiguamolls del Baix Empordà.
de zones especials de conservació (ZEC) i de zones d’especial
• El Montgrí-les illes Medes.
protecció per a les aus (ZEPA) anomenada Natura 2000. Els espais
inclosos a la Xarxa Natura 2000 es defineixen per conservar una • Muntanyes de Begur.
mostra representativa dels hàbitats de l’annex I (hàbitats d’interès
comunitari) o de les espècies de l’annex II (espècies d’interès co- • Massís de les Cadiretes. 67
munitari) de la mateixa directiva, i dels hàbitats d’aus incloses a
• Delta del Llobregat.
l’annex I de la Directiva d’aus, i han de garantir el seu manteniment
(o restabliment) en un estat de conservació favorable. • Serres del litoral central.
La Xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais: • Litoral tarragoní.
• Cap de Santes Creus.

• Les zones especials de conservació (ZEC).
• Delta de l’Ebre.
• Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).
Alguns d’aquests espais formen part del PEIN i ja han estat reco-
A Catalunya, el PEIN forma part integrant de la Xarxa Europea Na- llits al corresponent apartat i als plànols del present informe. La
tura 2000. resta es recullen de forma implícita en els apartats referents als es-
pais catalogats com a zones humides o com a espais d’interès
Zones especials de conservació (ZEC) geològic (apartat 4.2.4. i sèrie de plànols “Espais naturals protegits
(PEIN i ZEPA), geòtops, geozones i zones humides de les conques
Són espais designats per les comunitats autònomes d’acord internes de Catalunya”), ja que pertanyen a l’un o a l’altre.
amb la Directiva d’hàbitats en els quals s’han d’aplicar les mesures
de conservació necessàries (plans de gestió i mesures reglamentà- Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)
ries, administratives o contractuals que responguin a les exigències
ecològiques dels hàbitats protegits) per al manteniment o restabli- Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) són es-
ment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals pais designats pels estats membres d’acord amb la Directiva del
d’interès comunitari i/o de les poblacions de les espècies d’interès Consell de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus
comunitari que contenen (Article 4 de la Directiva d’hàbitats). silvestres (79/409/CEE). El fet que un espai de la Xarxa Natura
2000 estigui designat com a ZEPA indica el seu interès comunitari
Abans de designar un espai ZEC, aquest ha de ser declarat lloc per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Direc-
d’importància comunitària (LIC) per la Comissió Europea, a pro- tiva de les aus.
Les zones d’especial protecció localitzades a la costa catalana són A la sèrie de plànols “Hàbitats d’interès comunitari”, es presenta la
tres (vegeu la sèrie de plànols “Espais naturals protegits (PEIN i cartografia dels hàbitats d’interès comunitari a la costa catalana,
ZEPA), geòtops, geozones i zones humides de les conques inter- mentre que a la Taula 2.13 es presenta una llista d’aquests hàbi-
nes de Catalunya”): tats catalogats presents al litoral català.
• Zona d’especial protecció per a les aus a l’Alt Empordà.

Taula 2.13
• Zona d’especial protecció per a les aus al delta del Llobregat. Hàbitats d’interès comunitari presents a la costa catalana
Codi Prioritat Nomenclatura

• Zona d’especial protecció per a les aus al delta de l’Ebre. Aigües marines i zones intermareals
1110 No prioritari Fons marins sorrencs coberts permanentment per
Pràcticament la totalitat de les zones ZEPA localitzades a la costa aigües no gaire profundes
catalana coincideixen amb espais PEIN. 1120 Prioritari Praderies de posidònia (Posidonion oceanicae)
1150 Prioritari Llacunes, albuferes i estanys costaners (Ruppietea
Molt recentment el Govern de la Generalitat ha aprovat la designa- maritimae, Potametea, Zosteretea)
1160 No prioritari Calanques i braços de mar*
ció de quatre zones ZEPA que passaran a formar part de la Xarxa
1170 No prioritari Esculls, coralls, muscleres i deposicions marines*
Natura 2000. Es tracta dels espais del cap de Creus, el Montgrí-les
Penya-segats marítims i platges de palets
illes Medes, les muntanyes de Begur i les serres del litoral central 1210 No prioritari Vegetació sobretot anual colonitzadora de cúmuls
(vegeu la taula 2.13). de restes orgàniques i de graves (Cakiletea)
1240 No prioritari Vegetació dels penya-segats del litoral mediterrani
2.5.3.5. Espais catalogats al litoral de Catalunya amb Limonium endèmics
Maresmes i prats halòfils atlàntics i mediterranis
Es tracta dels hàbitats d’interès comunitari, de les zones hu- 1310 No prioritari Vegetació anual colonitzadora de sòls salins
litorals o interiors
mides de l’Inventari de zones humides de Catalunya i dels espais
1320 No prioritari Vegetació graminoide vivaç de Spartina
d’interès geològic.
Maresmes i prats halòfils mediterranis i termoaltlàntics
68 1410 No prioritari Pradells i jonqueres halòfiles, mediterrànies
2.5.3.6. Hàbitats d’interès comunitari (Juncetalia maritimae)
1420 No prioritari Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics
La Directiva d’hàbitats defineix, com a hàbitats d’interès co- (Arthocnemetalia fruticosae)
munitari, una selecció dels hàbitats naturals presents en el territori 1430 No prioritari Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)
Matollars mediterranis continentals halòfils i gipsòfils
de la UE que, o bé es troben amenaçats de desaparició en l’àrea de
1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat molt fluctuant
distribució natural que els correspon, o tenen una àrea de distribu-
Dunes marítimes de les costes mediterrànies
ció reduïda, o bé són exemples representatius d’una de les sis re-
2110 No prioritari Vegetació de les dunes mòbils primàries (dunes
gions biogeogràfiques en què es troba la UE (l’alpina, l’atlàntica, la embrionàries) amb Elymus farctus
continental, la macaronèsica, la mediterrània i la boreal) o de diver- 2120 No prioritari Vegetació de les dunes mòbils secundàries (dunes
ses alhora. blanques) amb Ammophila arenaria
Dunes continentals, antigues i descalcificades
Són els hàbitats que apareixen a l’Annex I de la Directiva i és im- 2210 No prioritari Vegetació de les dunes mediterrànies
(Crucianellion maritimae)
portant remarcar que no són hàbitats naturals protegits sinó cata-
2230 No prioritari Vegetació teròfita efímera de les dunes
logats. La conservació d’aquests hàbitats requereix la designació mediterrànies (Malcolmietalia)
de zones d’especial conservació per part de la Comunitat Autòno- 2270 Prioritari Pinedes plagioclimàciques de dunes de pi pinyer
ma en què s’ubiquen (que no està obligada a protegir tots els hàbi- (Pinus pinea) i pi marítim (Pinus pinaster)
tats d’interès comunitari, tan sols una mostra) i, en últim terme, de Aigües quietes (estanys i llacs)
la Comissió Europea. Tan sols estan protegits, doncs, aquells hà- 3140 No prioritari Vegetació de carofícies del bentos d’aigües
bitats que es troben dins una zona ZEC o LIC designada per la dolces, dures, oligomesotròfiques
3150 No prioritari Vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i
comissió europea a proposta de la Comunitat Autònoma o els hà-
aigües eutròfiques
bitats que estan explícitament protegits per la legislació estatal o
3170 Prioritari Vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals
autonòmica. Entre els hàbitats d’interès comunitari destaquen els (Isoetion, Cicendion, Nanocyperion flavescentis)
hàbitats naturals prioritaris, com aquells amenaçats de desapari- Aigües corrents (rius i torrents)
ció, “la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat 3250 No prioritari Vegetació de les lleres pedregoses dels rius
atesa la importància de la proporció de la seva àrea de distribució mediterranis (Glaucion flavi)
natural” (Article 1.d de la Directiva d’hàbitats). Continua a la pàgina següent
Taula 2.13 (continuació) 2.5.3.7. Inventari de les zones humides de Catalunya
Codi Prioritat Nomenclatura El Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural del De-
3270 No prioritari Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels
partament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat l’Inventari de
sediments fluvials (Chenopodion rubri)
3280 No prioritari Gespes vivaces decumbents dels rius mediterranis
zones humides de Catalunya amb un objectiu doble: facilitar l’apli-
amb cabal permanent (Paspalo-Agrostion cació i l’acompliment del que disposa l’article 11.1 de la Llei 12/1985,
semiverticilatae) d’espais naturals, en relació amb la protecció de les zones humi-
Matollars arborescents mediterranis des, i constituir la base per a la redacció del futur pla sectorial de
5210 No prioritari Bosquines mediterrànies i submediterrànies zones humides previst en el Pla hidrològic de les conques internes
dominades per Juniperus
de Catalunya.
Matollars, garrigues i ginestars mediterranis termòfils
5330 No prioritari Matollars termomediterranis i predesèrtics
L’Inventari de zones humides de Catalunya ha identificat i delimitat
Timonedes i matollars pulviniformes espinescents del litoral ventós
5410 No prioritari Timonedes rupícoles (frigana) aerohalines 204 zones humides. L’elaboració de l’Inventari ha comportat paral-
pulviniformes lelament la creació d’una base de dades i una cartografia integrada
Pastures seminaturals en el Sistema d’Informació Ambiental del Departament de Medi
6220 Prioritari Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i Ambient i Habitatge.
vivaces (Thero-Brachypodietea)
Pastures humides i herbassars megafòrbics
La Llei 12/1985 determina que totes les zones humides han de ser
6420 No prioritari Jonqueres mediterrànies (Molinio-Holoschoenion)
preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la reces-
6430 No prioritari Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com
de l’alta muntanya
sió i la degradació i que, a les zones de litoral, s’han d’establir, per
Prats mesòfíls reglament, faixes de protecció dins les quals no es permeti ni l’exe-
6510 No prioritari Prats de dall dels estatges bassal i muntà cució d’obres d’urbanització, ni noves construccions de caràcter
(Arrhenatherion) permanent. Les disposicions referents als usos i actuacions per-
Torberes basòfiles mesos a l’àmbit d’actuació del pla sectorial de zones humides de-
7210 Prioritari Canyars torbosos basòfils dominats per mànsega terminaran el rol de les instal·lacions nàutiques en aquests espais.
(Cladium mariscus) 69
A l’espera d’aquest pla sectorial, s’ha de prendre una actitud con-
Tarteres de muntanya
servadora i considerar les zones costaneres humides amb nivells
8130 No prioritari Altres tarteres
Vegetació casmofítica de parets i cingleres
de vulnerabilitat elevats, conforme al que estableix la Llei 12/1985.
8210 No prioritari Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola
8220 No prioritari Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola S’entenen com zones humides, a l’efecte del Pla de ports, les
Altres hàbitats rupícoles identificades a la sèrie de plànols “Espais naturals protegits (PEIN i
8310 No prioritari Coves no explotades pel turisme ZEPA), geòtops, geozones i zones humides de les conques inter-
8330 No prioritari Coves marines submergides totalment o nes de Catalunya”. A la llista de la Taula 2.14 s’especifiquen única-
parcialment ment les que afecten la franja més litoral (fins als 500 m des de
Boscos caducifolis mediterranis i submediterranis
la ZMT) i que podrien rebre l’afectació d’una actuació portuària.
9240 No prioritari Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus
faginea) i roure africà (Quercus canariensis)
92A0 No prioritari Salzedes, alberedes (i omedes) mediterrànies
2.5.3.8. Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya
92D0 No prioritari Alocars, tamarigars i espinars de rius, rierols,
rambles i llacunes (Nerio-Tamaricetea) La Direcció General del Medi Natural ha engegat un projecte
Boscos escleròfils mediterranis d’inventari i de catàleg dels espais d’interès geològic de Catalunya,
9330 No prioritari Suredes integrats en el Sistema d’informació sobre el patrimoni natural.
9340 No prioritari Alzinars i carrascars
* Aquests hàbitats no apareixen als plànols, atès no estan actualitzats a la base L’objectiu d’aquest projecte és crear una selecció d’elements i de
cartogràfica del MIRAMON.
llocs d’interès geològic que, en conjunt, testimoniïn l’evolució geo-
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004.
lògica del territori català, tot i que en el projecte encara no es con-
sidera una protecció especial d’aquestes localitats pel fet d’ésser
zona d’interès geològic, per bé que la Llei d’espais naturals sí que
fa referència a la protecció de la Gea.
Les localitats de l’Inventari dels espais d’interès geològic a consi-

derar en el litoral català són les que s’enumeren a la Taula 2.15 i les
que s’especifiquen a la sèrie de plànols “Espais naturals protegits
Taula 2.14
Zones humides de la franja litoral de Catalunya
Conca hidrogràfica Nom de l’espai Número Règim de Espai del PEIN

de codi protecció*
Zones humides de la conca Estanyols del pla dels Estanyets 0210100 RNI Parc Natural del Cap de Creus
de les rieres de la Costa Brava Llacuna de la platja de Castell 1080100
Bassa del Dofí 0100100
Zones humides de la conca Bassa de la Rubina 0080200
de la Muga Estany del Tec 0630200 RNI Parc Natural dels Aiguamolls
Estany d’Aiguaclara 0660200 RNI de l’Alt Empordà
La Massona i la Llarga 0850200 RNI
La Fonda 0840200 RNI
La Rogera 0870200 RNI
La Serpa 0880200 RNI
Estany d’en Túries 0440200
Estany del Cortalet 0610200
Llacunes de la Muga Vella 0920200
Zones humides de la conca Riu Vell 1230300 Parc Natural dels Aiguamolls
del Fluvià Meandres del riu Fluvià 0950300 de l’Alt Empordà
Zones humides de la conca El Ter Vell 0390400 Aiguamolls del Baix Empordà
del Ter Bassa de l’Anser 0190400
Bassa del Frare Ramon 0110400
Closes de la Fonollera 0250400
La Platera 0860400
Bassa de la Mota de l’Om 0060400 Aiguamolls del Baix Empordà
Basses d’en Coll 0160400
Zones humides de la conca Desembocadura del riu Tordera 0330500
70 de la Tordera
Zones humides de la conca Basses del Golf i maresmes de can Camins 0550800
del Llobregat Estany de la Murtra 0530800 Delta del Llobregat
Ca l’Arana-Cal Tet 0460800 RNP
Estany de la Ricarda 0540800 RNP
Els Reguerons 0400800
Estany de la Magarola 0520800 RNP Delta del Llobregat
Estany de la Roberta 0550800
Estany del Remolar i braç de la Vidala RNP Delta del Llobregat
Jonqueres de la rerapineda de Gavà 0680800
Riera de Sant Climent 1220800 Delta del Llobregat
Zona de Can Sabadell o Filipines Nord 1290800
Zones humides de la conca del Garraf Desembocadura de la riera de Ribes 0270900
Zones humides de la conca del Foix Desembocadura del Foix 0301000
Zones humides de la conca Antiga llera de la riera de la Bisbal d’Empordà 0041100
de les rieres de la Bisbal Platja de Torredembarra 1091100 PE
Zones humides de la conca del Gaià Desembocadura del Gaià 0311200 RNFS Desembocadura del riu Gaià
Zones humides de la conca del Francolí Desembocadura del Francolí 1211300
Zones humides de les rieres meridionals Séquia Major 1251400 Séquia Major
Desembocadura de la riera de Maspujols o 0291400
Riudoms
Desembocadura de la riera de Riudecanyes 0281400
Desembocadura del torrent de l’estany Gelat 0351400
o Salat
Desembocadura del riu Llastres 0321400
Desembocadura del torrent de Sant Jordi 0361400
Desembocadura del torrent del Pi 0371400 RNFS
Desembocadura del torrent de l’Estany 0341400
Desembocadura del torrent de Santes Creus 0241400 Cap de Santes Creus
Continua a la pàgina següent
Taula 2.14 (continuació)
Conca hidrogràfica Nom de l’espai Número Règim de Espai del PEIN

de codi protecció*
Zones humides de la conca de l’Ebre Les Olles 2031900 Parc Natural del Delta de l’Ebre
El Garxal 2061900 RFS
Illa de Sant Antoni 2021900 RNFS
Illa de Buda i riu Migjorn 2111900
L’Alfacada 2131900
Platges de l’Alfacada, la Platjola i els Eucaliptus, 2181900
i erms de la Tancada
La Tancada i bassa dels Ous 2121900 RNFS
Antigues salines de Sant Antoni 2171900 Delta de l’Ebre
El Fangar i platja de la Marquesa 2001900 RNFS Parc Natural del Delta de l’Ebre
Badia dels Alfacs, sector nord 2211900
Punta de la Banya 2161900 RNP Parc Natural del Delta de l’Ebre
L’Encanyissada 2141900
La Platjola 2151900
Erms de Casablanca (Vilacoto) 2201900
Zones humides de la conca del Sénia Desembocadura del riu Sénia 2092000
• Reserva (RNI: reserva natural integral, RNP: reserva natural parcial, RNFS: reserva natural de fauna salvatge), refugi o paratge (RFS: refugi de fauna salvatge), parc natural (PN) o pla especial (PE).
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge (Inventari de les zones humides de Catalunya), 2005.
(PEIN i ZEPA), geòtops, geozones i zones humides de les conques abracen el sistema litoral català (altrament dits plans directors ur-
internes de Catalunya”. banístics).
Actualment existeixen dos plans directors urbanístics, aprovats o 71

Taula 2.15
en procés d’aprovació, que abracen el territori costaner català: el
Espais d’interès geològic al litoral català
Pla director urbanístic del sistema costaner de Catalunya” (PDUSC)
Codi Descripció i el Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner inte-
320 Front del delta de l’Ebre (hemidelta nord) grats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial
311 Cap de Salou aprovat” (PDUSC-2).
348 Massís del Garraf
358 Roques granítiques de S’Agaró El PDUSC fou aprovat inicialment el maig del 2004 (DOGC núm.
357 Cap Gros, la Fosca i Sant Esteve 4155, de 16.06.04) i, en data de redacció del present Pla de ports,
355 Intrusions de granitoides a cala Pedrosa
no es troba encara aprovat definitivament. L’objecte bàsic d’aquest
354 Eixam de dics a Aiguablava i Aigua-xelida
Pla, descrit més detalladament a l’apartat següent, són els sòls
352 Discordances de la platja del Racó i de la punta de la Creu
lliures d’ocupació classificats com a sòl no urbanitzable o com a
168 Illes Medes i Montgrí oriental
166 Les Llaunes- aiguamolls de l’Alt Empordà sòl urbanitzable no delimitat.
165 Estanys de Vilaüt- aiguamolls de l’Alt Empordà
163 Zones de cisalla de Roses Per la seva banda, el PDUSC-2, aprovat definitivament el 16 de
164 Paleozoic del cap de Norfeu desembre de 2005, regula els sòls lliures d’ocupació classificats
162 Extrem oriental de la península del cap de Creus com a sòl urbanitzable delimitat i sense pla parcial aprovat que, per
160 Roques del cap de Creus (Rabassers-punta dels Farallons) raó de la seva posició immediata en relació amb la costa així com
159 Gneis de Port de la Selva pel seu valor intrínsec, fan considerar que la seva eventual urbanit-
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004. zació podria generar un impacte significatiu que es pot evitar amb
l’adopció de mesures preventives.
2.6. Planejament i ordenació urbanística del sistema 2.6.1. El Pla director urbanístic del sistema costaner de
litoral català Catalunya
En aquest apartat es descriuen els instruments de planifi- El Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC)
cació i ordenació urbanística de caràcter supramunicipal que constitueix un instrument de protecció bàsica aplicable a la franja
costanera de tot el territori català compresa, majoritàriament, dintre L’ordenació del territori que abraça el Pla director es basa en la
dels cinc-cents metres des de la línia d’atermenament del domini definició de dos tipus d’unitats territorials de regulació: les de sòl
públic marítimoterrestre, amb les excepcions de l’Ebre i d’alguns costaner (UTR-C), que impliquen una reclassificació automàtica
espais situats més enllà de la franja de cinc-cents metres i que han del sòl en sòl no urbanitzable costaner, i les de sòl costaner espe-
estat necessaris abraçar per garantir la connexió dels espais cos- cial (UTR-CE), que no impliquen necessàriament un canvi de la
taners encara no transformats urbanísticament amb altres d’inte- qualificació del sòl a sòl no urbanitzable costaner. Ambdós tipus
rès rellevant emplaçats més enllà. Es tracta d’un conjunt de direc- d’unitats inclouen sòl actualment classificat com a no urbanitzable
trius d’obligat compliment per part del planejament urbanístic, tant i com a urbanitzable no delimitat.
derivat com parcial, referit a l’àmbit territorial que inclou.
2.6.2. El PDUSC-2
L’objectiu del Pla és identificar i preservar del desenvolupament ur-
banístic massiu els espais costaners classificats actualment com a El Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner
sòl urbanitzable no delimitat i com a sòl no urbanitzable, que no han integrats pels sectors de sòl urbanitzable delimitat sense el pla par-
sofert, encara, un procés de transformació urbanística significatiu. cial aprovat (PDSUC-2) sorgeix de la identificació d’alguns sectors
A aquest efecte, el Pla director preveu la classificació definitiva de de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat com a sòls
24.500 hectàrees de la franja costanera com a sòl no urbanitza- en els quals es poden considerar insuficients les mesures i deter-
ble costaner i en regula el règim d’ús. minacions que per a aquest tipus de sòl estableix el PDUSC, en la
mesura en què en alguns hi concorren diversos valors específics
El sòl no urbanitzable costaner es divideix en quatre subcategories que els qualifiquen positivament (alt valor paisatgístic, directa vin-
de sòl, ordenades de més a menys restrictives segons el règim culació amb la ribera del mar, morfologia acusada, presència de
d’ús del sòl: valors culturals, capacitat de connexió entre espais costaners i in-
teriors, etc.) alhora que altres característiques en sentit contrari
• sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (CPEIN). (població isolada, ús, intensitat i densitat inadequades, incompli-
ment de terminis previstos pel seu desplegament, col·lisió amb les
• sòl no urbanitzable costaner 1 (C1). previsions del PDUSC envers les unitats territorials de regulació
72 costanera, funció no estructural envers el model urbanístic vigent,
• sòl no urbanitzable costaner 2 (C2). impacte paisatgístic, etc.).
• sòl no urbanitzable costaner 3 (C3). Les restriccions del PDUSC-2 en cada un dels sectors que inte-
gren el seu àmbit d’aplicació encara no han estat concretades.
El sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN queda sotmès al Tan sols determina que les mesures que al final resultin d’aplicació
règim d’ús establert en la seva normativa específica aplicable i hauran d’establir, entre altres, unes condicions especials de de-
pel règim d’ús corresponent al sòl no urbanitzable costaner 1 en senvolupament en determinats sectors o bé unes mesures preven-
tot allò que comporta un nivell superior de protecció. tives i normatives de correcció dels impactes mediambientals i pai-
satgístics derivats del desenvolupament d’alguns sectors.
El sòl no urbanitzable costaner 1 admet els usos directament i
substancialment vinculats a la naturalesa rústica dels terrenys. Tots El PDUSC-2 abraça els sectors de sòl urbanitzable delimitat sense
els altres usos, obres, instal·lacions i construccions genèricament pla general aprovat que es relacionen a la Taula 2.16, els quals
previstos com a potencialment admissibles en sòl no urbanitzable comprenen una superfície total de 720,93 ha repartides en 28 mu-
per part de l’article 47 de la Llei 2/2002 d’urbanisme es qualifiquen nicipis.
com a incompatibles amb aquesta categoria de sòl.
El sòl no urbanitzable costaner 2 admet els usos, obres, instal- 2.7. Estudi de dinàmica litoral
lacions i construccions expressament previstes per l’article 47 de
la Llei 2/2002 d’urbanisme sota les directrius establertes per l’arti- 2.7.1. Introducció
cle 51 de la mateixa Llei, sempre que no lesionin o impedeixen la
realització dels valors i l’assoliment de les finalitats que l’article 1 La dinàmica litoral, analitzada des de la perspectiva de les
del PDSUC preserva i persegueix, respectivament. interferències o limitacions que poden representar les obres costa-
neres i els ports esportius, pot ser considerada a partir dels efectes
Al sòl no urbanitzable costaner 3 li correspon el règim d’ús de sòl que són induïts per l’input energètic de l’onatge: transport de sedi-
no urbanitzable regulat per la Llei d’urbanisme i pel corresponent ment i processos de progradació o retrocés de la línia de costa. El
planejament general. coneixement que avui dia tenim d’aquests processos és cada cop
Taula 2.16
Relació dels sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla general aprovat que integren líàmbit del PDUSC-2
Comarca Municipi Aprovació definitiva Sector

PGOU/POUM
Alt Empordà Portbou Normes subsidiàries 1986 1 Clau-16 Coma Morisca
Llançà 2002 2 SUP-9 Canyelles (cap Ras)
Cadaqués 1986 3 Sector 7 Quatre camins nord
4 Sector 13 Racó d’es Calders
Sant Pere Pescador 2001 5 SUS (C)-12 La Gaviota
6 SUS (C)-11 Las Palmeras
7 SUS (C)-10 Las Dunas
8 SUS (C)-9 La Ballena Alegre
Baix Empordà Begur 2003 9 S-8 Sa Riera
10 S-28 Pedrera de s’Antiga
Palafrugell 1999 11 Pa 2.2 Puig Gruí I
12 Pa 2.3 Puig Gruí II
Calonge 1994 13 Clau 3a5 El Collet est
Sant Feliu de Guíxols 1999 14 SUP-9 Vista Alegre
La Selva Lloret de Mar 1985 15 S-3aA La Caleta
16 S-3 A-1 Cala Banys
Maresme Pineda de Mar 1992 17 PP-1 Pineda centre
Canet de Mar Normes subsidiàries 1999 18 U.5.a (Camping Globo Rojo)
Sant Andreu de Llavaneres Normes subsidiàries 1995 19 PP-10 Sant Pere Nord
Mataró 1996 20 El pla de Sant Simó
Cabrera de Mar 1992 21 UP-10 Costa
El Masnou 2001 22 PP-7 Voramar II
23 PP-6 Voramar II
Montgat 2001 24 Pla de Montgat sud
73
Garraf Vilanova i la Geltrú 2001 25 S-3.10 La Muntanyeta
Baix Penedès Cunit 1992 26 s-2 (Riera de Cunit)
El Vendrell 2000 27 SUND-16 (Les Madrigueras)
Tarragona Altafulla 1991 28 Sector 9 Els Munts
Tarragona 2003 29 PP-28 Mas Rabassa
30 PP-27 La Bota-Mas Clarà
Salou 2003 31 Sector 03 Pla de les Poderes-Barenys
Baix Camp Cambrils 1993 32 SUP-20 Eixample turístic
33 SUP-18 Eixample turístic
Mont-roig del Camp 1985 34 Sector 25 (Platja de la Pixerota I)
35 Sector 26 (Platja de la Pixerota II)
36 Sector 27 (Platja de la Pixerota III)
37 Sector 32 (Platja de Rifà I)
38 Sector 33 (Platja de Rifà II)
39 Sector 34 (Platja de Rifà III)
40 Sector 37 (Platja de Rifà IV)
41 Sector 59 (Barranc de l’Estany Salat I)
42 Sector 60 (Barranc de l’Estany Salat II)
Baix Ebre L’Ametlla de Mar 1992 43 Sector H Nova Ametlla
44 Sector G L’Estany Nord
45 Sector I Punta de l’Àliga
L’Ampolla 1994 46 PP-4 Cala Maria
Deltebre Normessubsidiàries 1995 47 Desenvolupament turístic. Riumar IV
48 Desenvolupament turístic. Riumar I
Montsià Alcanar 1997 49 PP-5 (Les Delicias Sud)
50 PP-9 (Barranc de la Martinenca)
Font: Document “Objectius i propòsits generals del PDUSC-2”, elaborat per la Secretaria de Planificació Territorial de la Direcció General d’Urbanisme (desembre de 2005).
més profund, tot i que la major part es basa en estudis indirectes, L’extensió i variabilitat interna dels sectors poden ser importants i
de tipus morfològic, experimentals o realitzats en àrees molt limi- comportar tipologies de costa força diferenciades, però de longi-
tades, entre les quals destaquen el delta de l’Ebre i el Maresme. tud limitada, com per exemple el de la Costa Brava, on s’alternen
trams abruptes amb petites cales i badies, en les quals la deriva
Les actuacions pal·liatives a l’erosió, natural o antròpica, han se- litoral (transport longitudinal) no té continuïtat entre les successives
guit les diferents tècniques del moment, que han evolucionat des cales o badies. El balanç sedimentari i les obres limitadores de la
de les de tipus “dur”, com els espigons, fins a les actuals, encap- deriva també són tingudes en compte en aquesta primera divisió.
çalades per les actuacions de regeneració artificial. Els resultats
obtinguts són molt variables, en part com a conseqüència de la Els set sectors considerats separadament tenen, en el conjunt
manca d’un coneixement profund de la dinàmica litoral en detall d’elements de platja definits, diferents característiques de continuï-
per sectors, atesa la diversitat que presenta el litoral. tat entre ells. En el primer cas, la Costa Brava, totes les platges i
sistemes referits són totalment independents, per la qual cosa
L’anàlisi del conjunt de la costa catalana ens mostra que dels s’han de considerar les característiques dinàmiques de forma se-
780 quilòmetres que té de longitud, poc menys de la meitat pre- parada en cadascuna.
senta formacions de platja, mentre que la resta està representada
per formacions rocoses i penya-segats. Aquesta distribució no és El sector següent, el Maresme, és el cas que presenta una ma-
igual al llarg de tota la costa: de nord a sud els sectors de costa jor continuïtat, ja que en els 50 quilòmetres considerats hi ha
abrupte i rocosa tenen una presència decreixent, i consegüent- hagut continuïtat, i això constitueix un sistema únic: la “província
ment una major importància dels processos de transport litoral. sedimentària” del Maresme, per bé que actualment està trencada
per la presència del conjunt de ports que s’hi han construït, els
Els valors del transport litoral que ens ofereix la bibliografia varien quals han donat lloc a les cel·les corresponents.
notablement pel fet de la diversitat de mètodes utilitzats. Tot i les
noves aportacions, encara queda un punt feble o no resolt com és El sector de Barcelona també presentava continuïtat, tot i la pre-
el de la importància relativa dels processos de transport longitudi- sència del massís de Montjuïc, fins que es va fer la construcció del
nal i transversal, i la valoració d’aquest últim. port de Barcelona, que el divideix en dos compartiments separats
74 a ambdós costats del port. Així mateix, les actuacions realitzades
2.7.2. Zonificació i caracterització de la costa catalana arran de les obres olímpiques i les del Fòrum 2004 i de l’ampliació
del port en fan un sector totalment artificialitzat.
En funció de la morfologia litoral i la continuïtat dinàmica, i te-
nint en compte l’estudi del Pla de ports de 1983 i el del Pla de ports El sector de Garraf, en el qual s’inclou part del sistema deltaic del
de l’any 2001, els sectors en què es va dividir la costa catalana en Llobregat, presenta continuïtat, tot i la presència del massís, enca-
aquell moment responien a criteris bàsicament morfològics, que es ra que també limitada parcialment per les instal·lacions portuàries.
podrien mantenir per a una anàlisi zonal de la dinàmica litoral, tot i que
en molts casos poden ser inclosos en divisions d’ordre superior. A partir de Vilanova i fins a Tarragona, es troba de nou una continu-
ïtat marcada, amb una instal·lació com la del port de Coma-ruga
A grans trets, es pot definir una gran zonificació, que comprendria les (port illa) que inicialment devia permetre el trànsit sedimentari, tot i
grans unitats estructurals de la costa, que confereixen una tipologia que els resultats han mostrat un resultat força contrari. Port Segur,
de perfil semblant, així com una direcció mitjana de costa poc variable amb la nova configuració, assoleix una batimètrica considerable, i
(a excepció dels grans accidents morfològics). Aquesta primera divisió continuarà suposant una barrera per al transport longitudinal de
està representada per set sectors, en els quals la divisòria és marcada sediment. Tarragona i el seu port tornen a ser una barrera total al
per un riu, un accident morfològic o una instal·lació portuària: trànsit sedimentari, i deixen un petit enclavament, que és el com-
près entre el port de Tarragona i el cap de Salou, aïllat de la resta
A. Costa Brava (Tordera) del següent sector, que està constituït per unitats amb molt poca
aportació detrítica continental, limitada als barrancs que travessen
B. Maresme (Besòs)
i desemboquen a la costa formant platges de poca extensió i sen-
C. Barcelona (Llobregat) se continuïtat.
D. Garraf
El darrer sector, el delta de l’Ebre, constitueix per si sol una unitat
E. Vilanova - Tarragona caracteritzada per la seva continuïtat, vulnerabilitat i dependència
dels factors fluviomarins. La variabilitat és mínima al llarg de la seva
F. Tarragona - cap Roig
costa exterior. La costa interna, corresponent a les badies, i la que
G. Delta de l’Ebre arriba fins a Alcanar presenten unes característiques totalment di-
ferents, amb poques formacions de platges independents i poc • L’ocupació del front marítim per construccions que alteren la
desenvolupades. dinàmica transversal de les platges i per tant els seus cicles na-
turals d’erosió i sedimentació.
2.7.3. Influència dels ports sobre la dinàmica litoral
No es considera factible incorporar aquí unes indicacions de ca-
Els ports, que comporten beneficis socials i econòmics ràcter genèric sobre com dissenyar un port per evitar els impactes
en determinades ocasions i millores ambientals en l’entorn, s’han negatius sobre la dinàmica litoral, ja que la gran quantitat de varia-
de desenvolupar en àrees abrigades de l’onatge, fet que en el bles que intervenen en l’aparició, tipus i magnitud dels impactes fa
cas dels ports artificials sovint implica l’alteració de les condicions que unes recomanacions genèriques puguin no acabar de funcio-
de l’onatge existents en un indret com a conseqüència de la cons- nar en circumstàncies concretes. És necessari un estudi de dinà-
trucció d’una infraestructura. Els canvis en la dinàmica litoral in- mica litoral detallat en cada indret concret per avaluar les possibles
duïts per aquestes estructures poden ser més o menys importants afeccions a la costa i valorar si aquests impactes es poden corregir
en funció del tipus de port (exterior o marina interior) i de les condi- amb mesures correctores i compensatòries. Aquest estudi perme-
cions i morfologia originals del litoral. trà determinar si és possible construir o ampliar un port sense
afectar negativament la costa adjacent.
Per tant, s’ha d’entendre que la construcció dels ports implica l’al-
teració del camp d’onatge i dels corrents marins d’un indret con- Amb tot, sí que podem determinar, però, els impactes principals
cret del litoral. És responsabilitat de l’Administració vigilar que els sobre la dinàmica litoral que cal avaluar en construir un port:
canvis originats no suposin un impacte negatiu sobre la dinàmica
litoral i el medi ambient en general. • Interrupció total o parcial del transport longitudinal de sediments
i afecció als trams de costa adjacents. Per aquest motiu actual-
Les alteracions que indueix la infraestructura de recer d’un port en ment es descarta construir ports enmig de platges sorrenques
el camp d’onatge provoquen canvis en la dinàmica marina (en el amb un transport potencial brut de sediments elevat, o bé s’im-
sistema de corrents induït pel trencament de les onades, i/o en el de posa un transvasament artificial de sediments com a mesura
les induïdes per vent). Aquestes infraestructures també poden ac- correctora de l’impacte generat. Aquest seria el cas típic d’al-
tuar com a barrera parcial o total al transport sedimentari. guns ports del Maresme. 75
Aquests fenòmens provoquen canvis en la dinàmica sedimentaria • La basculació (o gir en planta) de les platges que genera la pre-
de la zona costanera més propera al port i poden provocar també sència d’un port. Aquest gir es produeix per l’acumulació de
canvis en zones més allunyades dins de la unitat fisiogràfica. sorra en els indrets que queden més protegits de l’onatge gràci-
es al recer dels ports. El volum de sorra acumulat es compensa
Per aconseguir que els impactes i la incidència a la costa adjacent amb l’erosió de trams de platja més allunyats del port. Aquest
sigui mínima, s’ha de buscar una ubicació idònia per a cada instal- és un dels motius pels quals no es pot assegurar que la cons-
lació i potar a terme un disseny adient. És imprescindible fer un trucció d’un port en l’extrem d’una platja sigui la solució per no
estudi d’impacte sobre la dinàmica litoral de les actuacions propo- patir problemes d’erosió ni d’aterraments. El cas del port de
sades, fixant en cada cas les mesures correctores pertinents. Llafranc seria un exemple d’aquesta problemàtica.
Es poden esmentar exemples d’aquests impactes com són l’ero- • La variació en els corrents marins que pot produir un port pot
sió localitzada o de trams sencers del litoral, la formació de platges afectar el funcionament dels emissaris de la zona. Cal assegurar
al costat dels ports, els aterraments a les bocanes o també la dis- que la qualitat de l’aigua es mantingui en una situació tan pro-
minució de la qualitat de l’aigua en certs punts que queden més pera com sigui possible a l’original.
arrecerats de l’onatge en construir un dic. Els ports també generen
efectes beneficiosos per a les platges, ja que hi disminueixen l’ener- • Formació de barres de sorra davant del dic de recer i la bocana
gia de l’onatge que arriba a alguns trams de platja i perquè accen- del port pel perill que suposen per a la navegació i els proble-
tuen la fucnió de recolzament lateral a un extrem de la platja. mes d’explotació que provoquen per a la instal·lació.
Els problemes d’erosió que pateix el litoral tenen el seu origen en Altres consideracions en relació amb l’afecció de la dinàmica lito-
diferents factors: ral són:
• Reducció de les aportacions de sorra dels rius i rieres. • Una zona amb un transport total (o “net”) de sorres reduït no
necessàriament està exempta de patir problemes importants
• L’augment del nivell del mar de dinàmica litoral si s’hi construeix un port. El transport “net”
anual és el resultat de fer el balanç del transport de sorra que valors ambientals i paisatgístics elevats que en desaconsellen la
originen els onatges de tot l’any. Per tant, és possible que el utilització com a zona portuària.
balanç sedimentari anual doni lloc a una taxa de transport sedi-
mentari net petita si el transport sedimentari induït pels onatges Dins d’aquest capítol s’ha inclòs una descripció de les característi-
del primer quadrant (al litoral català generen habitualment un ques de l’onatge en aigües fondes davant del litoral de Catalunya,
transport cap al sud) es compensa amb un transport sedimen- a fi de fer més fàcil la realització d’estudis preliminars de dinàmica
tari induït pels onatges del segon quadrant (a la costa de Cata- litoral en el cas que es prevegi ampliar o crear noves infrastructures
lunya generen habitualment un transport cap al nord). Aquest portuàries.
balanç fa que el tram de costa estigui en una situació d’equilibri
dinàmic, que es pot alterar si es construeix una barrera al flux de A continuació es fa una descripció del patró general del transport
sediment en un port i els efectes dels transports en ambdues sedimentari en el nostre litoral. Si bé no es pot fer servir per extreure
direccions ja no es compensen. Trobem exemples d’aquest cas conclusions sobre un port en concret, sí que ofereix una informació
en determinades platges de la Costa Daurada. Cal concloure interessant sobre quines són les zones amb un transport potencial
que si un tram de costa presenta transports de sorra importants de sorres més important i, per tant, quines són més susceptibles de
en una direcció concreta, cal estudiar amb especial cura els im- patir canvis si s’alteren les condicions hidrodinàmiques existents.
pactes potencials de la construcció d’una obra portuària.
2.7.3.1. La dinàmica litoral: el transport de sediment al llarg
• És obvi que si no hi ha una quantitat important de sorra en un de la costa
indret, no es generaran impactes negatius sobre el transport de
sediments, encara que un port alteri la hidrodinàmica marina. Els nombrosos estudis del transport del sediment per l’ac-
Des del punt de vista d’afecció a la dinàmica litoral, la construc- ció de la dinàmica litoral de la costa catalana han aportat en els
ció de ports en zones de penya-segats pot ser tècnicament fa- darrers vint anys dades cada cop més fiables, tot i que hi manca
vorable, encara que aquestes zones acostumen a presentar una sèrie de dades contínues de les condicions d’onatge a dife-
76
Platja Nova Icària (Barcelona). Rosa Busquets

rents sectors. S’ha de tenir present que el factor primer que condi- Taula 2.17
ciona el transport al litoral és l’onatge incident a la costa, i específi- Tramificació del litoral
cament, la direcció, l’alçada i el període. Codi Límits del tram
del tram
De les diferents formulacions empíriques per calcular el transport lon- 1 Sud desembocadura riu Sénia - nord desembocadura riu
gitudinal de sediment, s’han utilitzat diferents modalitats, i la més apli- Sénia
cada és, concretment, la formulació del CERC en diverses variants. 2 Nord desembocadura riu Sénia - port de les Cases
d’Alcanar
Diferents estudis sobre el transport litoral a la costa catalana arriben a
3 Port de les Cases d’Alcanar - límit sud platja de Maricel
la conclusió que la variant del CERC més idònia per al nostre litoral és
4 Límit sud platja de Maricel - port industrial d’Alcanar
la que incorpora l’alçada significant de l’ona trencant (Hbs). D’altra 5 Port industrial d’Alcanar - límit sud urbanització Alcanar
banda, la metodologia de càlcul del transport amb models numèrics Platja
ha estat ampliada en els darrers anys amb diversos programes, tot i 6 Límit sud urbanització Alcanar Platja - límit sud platja
que la seva aplicació requereix un coneixement molt acurat de les Delícies
condicions dinàmiques i morfològiques locals. Altres mètodes per 7 Límit sud platja Delícies - port de Sant Carles de la Ràpita
obtenir la capacitat de transport de l’onatge són la mesura directa, 8 Port de Sant Carles de la Ràpita - límit sud PEIN Parc
Natural Delta de l’Ebre
in situ, la cubicació de volums retinguts per obres (dics, espigons)
9 Parc Natural del Delta de l’Ebre
situades a la rodalia, la determinació d’erosions i acumulacions a la 10 Límit oest PEIN Parc Natural del Delta de l’Ebre - límit riu
línia de costa mitjançant fotografies aèries preses al llarg del temps. Ebre (1)
11 Límit riu Ebre (1) - límit riu Ebre (2)
Entre el Maresme i Tarragona (el tram de costa de Catalunya que 12 Límit riu Ebre (2) - límit est Reserva natural parcial de l’illa
presenta certa continuïtat) s’estima un valor aproximat del trans- de Sapinya
port longitudinal de sediment de 100.000 m3/any en sentit NE-SW: 13 Reserva natural arcial de l’illa de Sapinya
14 Límit oest Reserva natural parcial de l’illa de Sapinya -
10.000 a 90.000 m 3/any entre Tarragona i Vilanova i la Geltrú,
embarcador de Tortosa
de 80.000 a 180.000 m3/any a l’entorn del Delta del Llobregat i de
15 Límit nord Parc Natural Delta de l’Ebre - límit nord platja
30.000 a 160.000 m3/any a la zona del Maresme. A la resta de la de l’Arenal
costa el transport de sediment i el seu sentit serà molt variable en 16 Límit nord platja de l’Arenal - port de l’Ampolla 77
funció de l’orientació de la costa, les característiques de l’onatge 17 Port de l’Ampolla - límit sud platja de les Avellanes
incident, la presència d’obstacles, el tipus de sediment, etc. 18 Límit sud platja de les Avellanes - límit nord platja
de les Avellanes
Entre els treballs realitzats per avaluar el transport de sediment al li- 19 Límit nord platja de les Avellanes - límit nord platja
de Baconé
toral, cal fer esment dels estudis encarregats pel Ministeri d’Obres
20 Límit nord platja de Baconé - límit sud platja de Cap Roig
Públiques –“Estudio de la dinàmica litoral de la costa peninsular, me- 21 Límit sud platja de Cap Roig - Morro del Gos
diterrània y onubense”–, als quals en van seguir altres com els de 22 Morro del Gos - límit sud PEIN Cap de Santes Creus
Copeiro, fins a arribar als darrers estudis i tesis doctorals localitzats 23 Límit sud PEIN Cap de Santes Creus - límit nord PEIN Cap
en àrees concretes, com les del delta de l’Ebre, el Maresme, etc. de Santes Creus/Riera de Santa Clara
24 Riera de Santa Clara - port natural de l’estany Gras
25 Port natural de l’estany Gras
2.8. El litoral per trams 26 Port natural de l’estany Gras - port de l’Ametlla de Mar
27 Port de l’Ametlla de Mar - sud cala del Torrent del Pi
28 Cala del Torrent del Pi
En els apartats anteriors s’ha fet una caracterització de la fran-
29 Límit nord cala del Torrent del Pi- límit sud cala de Sant
ja litoral segons la morfologia dels seus fons i segons la seva dinàmi- Jordi
ca litoral, i s’han recopilat i sintetitzat els estudis i la legislació que 30 Límit sud cala de Sant Jordi- límit nord cala de Sant Jordi
protegeixen i cataloguen la biodiversitat del medi costaner. Aquests 31 Límit nord cala de Sant Jordi - port de Sant Jordi d’Alfama
elements serveixen en aquest apartat per confeccionar una matriu de 32 Port de Sant Jordi d’Alfama - límit sud cala Trebal
la costa catalana, que presenta, per trams de costa, informació am- 33 Límit sud cala Trebal - port de Calafat
biental, morfologia del tram de costa, informació urbanística i sobre 34 Port de Calafat - límit nord platja de l’Arenalet
serveis i infraestructures existents. D’aquesta manera, hom podrà 35 Límit nord platja de l’Arenalet - límit sud PEIN la Rojala-
platja del Torn
localitzar l’esmentada informació per cada un dels trams del litoral.
36 Límit sud PEIN la Rojala-platja del Torn - límit nord PEIN la
A la taula següent es presenten els trams en els quals s’ha dividit el Rojala-platja del Torn
litoral, i dins l’apèndix 1 d’aquest capítol es presenta la matriu amb 37 Límit nord PEIN la Rojala-platja del Torn - port de
la informació per cada tram de costa. Aquesta informació es pre- l’Hospitalet de l’Infant
senta gràficament al document 2 d’aquest Pla de ports. Continua a la pàgina següent
Codi Límits del tram Codi Límits del tram

del tram del tram
38 Port de l’Hospitalet de l’Infant - aigües amunt riera de 77 Límit sud port de Coma-ruga - platja de Sant Salvador i
Llastres tram de costa darrere del port
39 Aigües amunt riera de Llastres - límit sud cala del Solitari 78 Platja de Sant Salvador - límit sud desembocadura riera de
40 Límit sud cala del Solitari - límit nord cala dels Vienesos la Bisbal
41 Límit nord cala dels Vienesos - punta dels Penyals 79 Límit sud desembocadura riera de la Bisbal - límit nord
42 Punta dels Penyals - límit sud platja de l’Estany Gelat desembocadura riera de la Bisbal
43 Límit sud platja de l’Estany Gelat - límit nord platja del Rifà 80 Límit nord desembocadura riera de la Bisbal - port Segur
44 Límit nord platja del Rifà - límit sud platja de la Pixerota 81 Port Segur - dic exempt platges de Cunit
45 Límit sud platja de la Pixerota - port de Cambrils 82 Dic exempt platges de Cunit - límit nord riera de Cunit
46 Port de Cambrils - límit sud desembocadura de la riera de 83 Límit nord riera de Cunit - dàrsena Central Tèrmica
Riudoms 84 Dàrsena Central Tèrmica - límit sud desembocadura riu Foix
47 Límit sud desembocadura de la riera de Riudoms - límit 85 Límit sud desembocadura riu Foix - límit nord
nord de la riera de Riudoms desembocadura riu Foix
48 Límit nord de la riera de Riudoms - port de Salou 86 Límit nord desembocadura riu Foix - límit sud Reserva
49 Port de Salou - límit sud cap de Salou Marina del Garraf
50 Límit sud cap de Salou - punta dels Replanells 87 Límit sud Reserva Marina del Garraf - límit sud platja Sant Gervasi
51 Punta dels Replanells - punta del Cavall 88 Límit sud platja Sant Gervasi - port de Vilanova i la Geltrú
52 Punta del Cavall - cala el Reguerot de Claveguer 89 Port de Vilanova i la Geltrú - límit nord platja del far de Sant
53 Cala el Reguerot de Claveguer - límit sud pedrera Cristòfol
54 Límit sud pedrera - límit nord pedrera 90 Límit nord platja del far de Sant Cristòfol - límit sud
desembocadura riera de Ribes
55 Límit nord pedrera - límit nord cap de Salou
91 Límit sud desembocadura riera de Ribes - límit nord
56 Límit nord cap de Salou - port de Tarragona
desembocadura riera de Ribes
57 Port esportiu de Tarragona - punta del Miracle
92 Límit nord desembocadura riera de Ribes - port d’Aiguadolç
58 Punta del Miracle - límit sud platja de l’Arrabassada
93 Port d’Aiguadolç - límit nord cala d’Aiguadolç/límit PEIN
78 59 Límit sud platja de l’Arrabassada - límit nord platja de
Massís del Garraf
l’Arrabassada
94 Límit nord cala d’Aiguadolç/límit sud PEIN Massís del Garraf
60 Límit nord platja de l’Arrabassada - límit sud platja Savinosa
- límit sud cala de Vallcarca
61 Límit sud platja Savinosa - límit nord platja Savinosa
95 Límit sud cala de Vallcarca - port industrial de Vallcarca
62 Límit nord platja Savinosa - límit sud platja Llarga
96 Port industrial de Vallcarca - port del Garraf
63 Límit sud platja Llarga - límit sud PEIN Tamarit-punta de la
97 Port del Garraf - límit PEIN Massís del Garraf
Mora
98 Límit PEIN Massís del Garraf - Port Ginesta
64 Límit sud PEIN Tamarit-punta de la Mora - límit nord PEIN
99 Port Ginesta - límit sud desembocadura riera de Sant Climent
Tamarit-punta de la Mora
100 Límit sud desembocadura riera de Sant Climent - límit sud
65 Límit nord PEIN Tamarit-punta de la Mora - límit sud PEIN
PEIN Delta del Llobregat (Reserva Natural Parcial Remolar-
desembocadura del riu Gaià
Filipines)
66 Límit sud PEIN desembocadura del riu Gaià - límit nord
101 Límit sud PEIN Delta del Llobregat (Reserva Natural Parcial
PEIN desembocadura del riu Gaià
Remolar-Filipines) - límit nord PEIN Delta del Llobregat
67 Límit nord PEIN desembocadura del riu Gaià - límit nord
(Reserva Natural Parcial Remolar-Filipines)
platja d’Altafulla
102 Límit nord PEIN Delta del Llobregat (Reserva Parcial
68 Límit nord platja d’Altafulla - port de Torredembarra
Remolar-Filipines) - límit sud PEIN Delta del Llobregat
69 Port de Torredembarra - límit sud PEIN platja de (Reserva Natural Parcial la Ricarda-L’Arana
Torredembarra
103 Límit sud PEIN Delta del Llobregat (Reserva Natural Parcial
70 Límit sud PEIN platja de Torredembarra - límit nord PEIN la Ricarda - l’Arana - límit nord PEIN Delta del Llobregat
platja de Torredembarra (Reserva Natural Parcial la Ricarda - l’Arana / port de Barcelona)
71 Límit nord PEIN Platja de Torredembarra - límit nord PEIN 104 Límit sud platja de la Barceloneta - límit nord platja de la
Gorg del Creixell Barceloneta
72 Límit nord Gorg del Creixell - límit nord Platja Llarga 105 Límit nord platja de la Barceloneta - Port Olímpic
73 Límit nord platja Llarga - port de Roda de Barà (en construcció) 106 Port Olímpic - límit nord platja Mar Bella II
74 Port de Roda de Barà (en construcció) - límit sud Reserva 107 Límit nord platja Mar Bella II - port del Besòs
Marina Masia Blanca
108 Port del Besòs - límit nord platja del Besòs
75 Límit sud Reserva Marina Masia Blanca - límit nord Reserva
109 Límit nord platja del Besòs - platja de la Mora
Marina Masia Blanca
110 Platja de la Mora - límit nord platges de Badalona (principi
76 Límit nord Reserva Marina Masia Blanca - límit sud port de
d’escullera)
Coma-ruga
Continua a la pàgina següent
Codi Límits del tram Codi Límits del tram

del tram del tram
111 Límit nord platges de Badalona (principi d’escullera) - banys 149 Marina Port d’Aro - àrea d’avarada port de Palamós/espigó
de Montgat est platja Gran de Palamós
112 Banys de Montgat - port del Masnou 150 Àrea d’avarada port de Palamós - port de Palamós
113 Port del Masnou - port de Premià 151 Port de Palamós - larina Palamós
114 Port de Premià - aigües amunt riera d’Argentona 152 Marina Palamós - límit sud cap Gros, la Fosca i Sant Esteve
115 Aigües amunt riera d’Argentona - espigó de la platja 153 Límit sud cap Gros, la Fosca i Sant Esteve - límit nord cala
116 Espigó de la platja - port de Mataró de la Fosca (cap Gros)
117 Port de Mataró - límit nord platges de Mataró (principi d’escullera) 154 Límit sud cala de la Fosca (cap Gros) - límit PEIN Muntanyes
118 Límit nord platges de Mataró (inici tram amb escullera) - de Begur (1)
Port Balís 155 Límit PEIN Muntanyes de Begur (1) - límit PEIN Muntanyes
119 Port Balís - port d’Arenys de Mar de Begur (2)
120 Port d’Arenys de Mar - riera de Vallmaria 156 Límit PEIN Muntanyes de Begur (2) - port de Llafranc
121 Riera de Vallmaria - límit nord platja de llevant 157 Port de Llafranc - límit PEIN Muntanyes de Begur (3)
122 Límit nord platja de llevant - punta del Refugi 158 Límit PEIN Muntanyes de Begur (3) - límit PEIN Muntanyes
123 Punta del Refugi - la Punta de Begur (4)
124 La Punta - límit sud platja de Calella 159 Límit PEIN Muntanyes de Begur (4) - límit PEIN Muntanyes
de Begur (5)
125 Límit sud platja de Calella - riera de Santa Susanna
160 Límit PEIN Muntanyes de Begur (5) - límit PEIN Muntanyes
126 Riera de Santa Susanna - canvi d’orientació de la punta del
de Begur (6)
Tordera
161 Límit PEIN Muntanyes de Begur (6) - port d’Aiguablava
127 Canvi d’orientació de la punta del Tordera - aigües amunt
del riu Tordera 162 Port d’Aiguablava - límit PEIN Muntanyes de Begur (7)
128 Aigües amunt del riu Tordera - port de Blanes 163 Límit PEIN Muntanyes de Begur (7) - cap sa Sal
129 Port de Blanes - límit sud PEIN Pinya de Rosa 164 Cap sa Sal - ses Negres
130 Límit sud PEIN Pinya de Rosa - límit nord PEIN Pinya de Rosa 165 Ses Negres - límit PEIN Muntanyes de Begur (8)
131 Límit nord PEIN Pinya de Rosa - tancament sud badia del 166 Límit PEIN Muntanyes de Begur (8) - límit nord discordances 79
port de cala Canyelles de la platja del Recó i de la Punta de la Creu
132 Tancament sud badia del port cala Canyelles - port cala 167 Límit nord discordances de la platja del Recó i de la Punta
Canyelles de la Creu - Radio Liberty
133 Port cala Canyelles - límit oest cala Canyelles 168 Radio Liberty - límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (1)
134 Límit oest cala Canyelles - límit nord platja de Llorell 169 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (1) - límit PEIN
Aiguamolls del Baix Empordà (2)
135 Límit nord platja de Llorell - límit PEIN Massís de les
Cadiretes (1) 170 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (2) - límit PEIN
136 Límit PEIN Massís de les Cadiretes (1) - límit PEIN Massís
de les Cadiretes (2) 171 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (3) - límit PEIN
137 Límit PEIN Massís de les Cadiretes (2) - límit sud platja del
Codolar 172 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (4) - límit PEIN
138 Límit sud platja del Codolar - límit PEIN Massís de les
Cadiretes (3) 173 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (5) - límit PEIN
de les Cadiretes (4) 174 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (6) - límit PEIN
de les cadiretes (5) 175 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (7) - port de l’Estartit
141 Límit PEIN Massís de les cadiretes (5) - límit est cala del 176 Port de l’Estartit - límit sud PEIN el Montgrí
Vigatà/punta roca s’Adolitx 177 Límit sud PEIN el Montgrí - límit nord PEIN el Montgrí
142 Límit est cala del Vigatà/punta roca s’Adolitx - límit est platja 178 Límit nord PEIN El Montgrí - límit nord Cala Montgó
de Sant Feliu de Guíxols 179 Límit nord cala Montgó - límit sud cala Mateua
143 Límit est platja de Sant Feliu de Guíxols - port de Sant Feliu 180 Límit sud cala Mateua - port de l’Escala
de Guíxols 181 Port de l’Escala - límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de
144 Port de Sant Feliu de Guíxols - límit PEIN Massís de les l’Alt Empordà (1)
Cadiretes (6) 182 Límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (1)
145 Límit (6) PEIN Massís de les Cadiretes - límit (7) PEIN Massís - límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (2)
de les Cadiretes 183 Límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (2)
146 Límit PEIN Massís de les Cadiretes (7) - límit sud roques - límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (3)
granítiques S’Agaró 184 Límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (3)
147 Roques granítiques S’Agaró - límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (4)
148 Límit nord roques granítiques S’Agaró - marina Port d’Aro Continua a la pàgina següent
Taula 2.17 (continuació) La distinció entre aquestes fases de poblament ha estat marcada
per la capacitat tecnològica de les cultures que han poblat el país,
Codi Límits del tram els interessos que han pogut manifestar sobre el territori, els estí-
del tram
muls exteriors tant de defensa com d’expansió, i sobretot, per la
185 Límit PEIN Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (4)
- límit nord Estanys de Vilaüt i Aiguamolls de l’Alt Empordà capacitat d’articular el territori més enllà dels límits estrictes d’allò
186 Límit nord Estanys de Vilaüt i Aiguamolls de l’Alt Empordà - que abraça l’activitat quotidiana dels grups de pobladors. Ara bé,
límit nord platja del Rastell la història de l’ocupació territorial no és unidireccional.
187 Límit nord platja del Rastell - límit sud zones de cisalla de Roses
188 Límit sud zones de cisalla de Roses - límit nord zones de Els pobladors de Catalunya, en la prehistòria, van triar llocs elevats
cisalla de Roses
però no escarpats per construir-hi els seus poblats, sempre amb la
189 Límit nord zones de cisalla de Roses - límit PEIN Parc
voluntat d’aprofitar-ne els recursos de l’agricultura i la ramaderia, a
Natural Cap de Creus (1)
190 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (1) - límit PEIN Parc més de les possibilitats de defensa, i de defugir les àrees més insa-
Natural del Cap de Creus (2) lubres del territori. Aquesta estratègia de defensa orogràfica va ser
191 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (2) - límit PEIN Parc continuada pels ibers fins a l’arribada dels primers colonitzadors
Natural del Cap de Creus (3) organitzats, grecs i romans.
192 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (3) - límit PEIN Parc
Natural del Cap de Creus (4)
Les colònies gregues van modificar poc, territorialment parlant,
193 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (4) - límit nord gneis
del Port de la Selva
l’estructura de poblament del Principat, però confirmen un corrent
194 Límit nord del gneis del Port de la Selva - límit PEIN Parc d’intercanvis entre l’interior i la costa, que continuarà al llarg de la
Natural Cap de Creus (5) història. Amb la colonització grega apareixen les primeres ciutats
195 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (5) - límit PEIN Parc grans a la costa catalana, amb vocació de representació comercial
Natural Cap de Creus (6) d’una metròpolis situada a l’altre costat de la Mediterrània.
196 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (6) - platja de les
Carboneres
Però és al segle XVIII quan el poblament de Catalunya inicia un im-
197 Platja de les Carboneres - límit nord platja del port de Llançà
198 Límit nord platja del port de Llançà - port de Colera
portant procés de canvi. Noves tècniques d’explotació agrària i
80 199 Port de Colera - límit sud PEIN Paratge Natural d’Interès les possibilitats comercials renovades amb la pacificació d’una
Nacional Massís de l’Albera Mediterrània que ja havia perdut el seu primer interès comercial per
200 Límit sud PEIN Paratge Natural d’Interès Nacional Massís la consolidació de les rutes americanes, i la integració progressiva
de l’Albera - límit nord PEIN Paratge Natural d’Interès dels catalans en el comerç intercontinental, fan aparèixer ciutats
Nacional Massís de l’Albera
costaneres impulsores d’una agricultura especialitzada que integra
el món rural català en dinàmiques supralocals i estimula el creixe-
ment demogràfic de les àrees litorals.
2.9. Situació socioeconòmica
2.9.2.2. Evolució demogràfica i distribució de la població al litoral
2.9.1. Introducció
Quan Catalunya va iniciar el seu procés d’industrialització hi
En aquest capítol es descriu breument la situació socioeco- havia un clar predomini demogràfic de les àrees de costa sobre les
nòmica actual del litoral català mitjançant una anàlisi de cada un de l’interior, i l’augment demogràfic que es produí durant el se-
dels sectors econòmics (primari, secundari i terciari), i de les comu- gle XVIII i la primera part del XIX comportà un creixement generalitzat
nicacions terrestres i marítimes de què disposa en l’actualitat. de la densitat, més intens a les àrees del litoral català.
Prèviament es realitza una descripció de les fases de poblament Durant la industrialització, al segle XIX, les possibilitats de comuni-
de Catalunya i es descriu el procés evolutiu al llarg dels segles que cació, especialment per a la importació de matèries primeres i de
ha produït la distribució actual de la població. productes energètics com ara el carbó, i el requeriment de la proxi-
mitat de mercats, tant de mà d’obra com de consum, van impulsar
2.9.2. El poblament de Catalunya la localització de les primeres empreses en les planes litorals i preli-
torals de la geografia catalana.
2.9.2.1. Precedents del poblament litoral
Un altre salt qualitatiu a la població de les ciutats catalanes es va
La història del poblament del territori que avui dia coneixem produir durant els anys seixanta del segle XX, fruit de les noves lo-
amb el nom de Catalunya és llarga i ha passat per diverses etapes calitzacions industrials derivades de la revolució en els transports i
que s’han succeït entre elles sense anul·lar les formes preexistents. les comunicacions.
La força del procés industrialitzador anà acompanyada per la rebu- De les dades presentades a la taula 2.20 es desprèn que durant els
da d’una forta allau d’immigrants d’altres regions de l’estat i a la darrers anys del segle XX i els primers del segle XX (fins a l’any 2003),
vegada per un procés d’immigració intern que acabà de confirmar la població concentrada a les comarques litorals ha reduït la seva
les tendències que s’apuntaven anteriorment: urbanització de la importància percentual respecte al total del la població de Catalu-
població a les ciutats del litoral i prelitoral, especialment a l’àrea de nya, a causa fonamentalment de la pèrdua de població del Barce-
Barcelona i també a la de Tarragona, per la localització del port lonès fins a l’any 2003. Si s’analitza l’evolució de la població de les
petrolier de Catalunya i per la ubicació d’empreses petroquímiques comarques litorals amb la ficció de l’eliminació del Barcelonès (tau-
que hi estan vinculades. la 2.22), es comprova com aquestes comarques han experimentat
un augment del seu pes percentual respecte al total de la població
Entre mitjan segle XIX i l’actualitat el nombre d’habitants a Catalu-
de Catalunya, fet que suposa la consolidació d’una segona línia
nya ha experimentant un creixement del nombre d’habitants que
d’assentament mes enllà del litoral. Finalment, el percentatge de
ha portat a quadruplicar la població en aquest període (vegeu les
població assentada a les comarques interiors es manté pràctica-
taules 2.18 i 2.19). Històricament, aquesta població ha tendit a
ment constant.
concentrar-se en el litoral, una tendència que es va accentuar du-
rant una bona part del segle XX.
2.9.2.3. L’impacte de la població flotant
Taula 2.18 S’entén per població flotant aquella que no està censada.
Evolució de la població a Catalunya entre 1857 i 1981 A l’hora d’avaluar la dinàmica demogràfica s’ha de tenir en comp-
te el pes que representa la població flotant de segones residènci-
Any 1857 1900 1940 1981 es i la població estacional derivada del turisme. El fenomen de
Població (milers d’habitants) 1.625 1.966 2.891 5.956 l’existència d’una quantitat notable de població flotant és un dels
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. trets característics de la Catalunya actual i dóna lloc a diferents
règims de funcionament del país i, si bé es tracta d’una magnitud
difícil de censar, hi ha estimacions de l’impacte que representa en
A la taula 2.20 es presenta un resum amb l’evolució del nombre l’àmbit municipal.
d’habitants per comarca, diferenciant entre comarques costane- 81
res, comarques d’influència costanera i la resta de comarques in- Si s’observa el mapa de distribució de la població estacional apa-
teriors. A la taula 2.21 es presenta l’evolució de la població assen- reix amb evidència l’acumulació majoritària d’habitants temporals
tada a les comarques costaneres, d’influència litoral i a la resta de als municipis litorals, gràcies a unes activitats turístiques molt de-
comarques entre els anys 1975 i 2004 en percentatge respecte a senvolupades que s’hi concentren especialment durant els mesos
la població total de Catalunya. estivals.
A partir de les dades presentades a la taula 2.20 es pot concloure A la figura 2.44 es pot observar la distribució de places hoteleres als
que, com s’ha explicat, Catalunya presenta una concentració no- municipis del litoral català, així com el nombre de places hoteleres
table de la seva població en les dotze comarques costaneres: per cada 1.000 habitants. S’observa una concentració de les pla-
més de la meitat de la població (4.379.063 habitants, el 64% de la ces hoteleres a la Costa Brava, a la zona de Barcelona i al tram de
població total a Catalunya el 2004) es concentra en una superfície litoral entre Tarragona i Cambrils. La quantitat de places hoteleres
reduïda de Catalunya (el 22,74% del territori): l’Alt Empordà, el en relació amb la població és especialment alta a la Costa Brava.
Baix Empordà, la Selva, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llo-
bregat, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, el Així, aquest lloc ben qualificat que Catalunya ocupa en el turisme
Baix Ebre i el Montsià. El 88% del total dels habitants de Catalu- nacional i internacional fa que als municipis situats a les zones lito-
nya viuen al conjunt de les comarques litorals i les comarques rals hi hagi una població flotant molt important. A la taula 2.23 es
d’influència litoral. Només el 12% dels habitants viuen a les co- mostren les dades de població estacional (per a municipis amb
marques de l’interior. més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals). L’elevada
Taula 2.19
Evolució de la població a Catalunya entre 1991 i 2004
Any 1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Població (milers d’habitants) 6.059 6.090 6.148 6.209 6.262 6.361 6.506 6.704 6.813
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Taula 2.20
Evolució de la població per comarques a Catalunya, classificades segons comarques litorals, comarques d’influència i resta de
comarques (1975-2004)
Comarca Població (habitants)

Any 1975 Any 1981 Any 1986 Any 1991 Any 1996 Any 1998 Any 2001 Any 2003 Any 2004
Comarques litorals
Alt Empordà 77.449 80.790 85.398 90.755 93.172 95.871 99.321 110.743 112.439
Baix Camp 107.055 118.189 123.745 131.599 140.540 140.217 145.675 156.312 161.090
Baix Ebre 65.673 62.554 64.452 64.645 65.879 65.696 66.369 70.373 71.708
Baix Empordà 77.093 81.990 83.911 89.930 95.986 98.398 102.566 112.553 115.566
Baix Llobregat 511.971 573.461 583.354 610.192 643.419 654.958 692.892 730.111 741.024
Baix Penedès 27.429 29.722 33.211 38.080 47.550 50.597 61.256 69.083 73.665
Barcelonès 2.412.613 2.454.491 2.376.600 2.302.137 2.131.378 2.117.496 2.093.670 2.192.450 2.193.380
Garraf 62.904 69.084 71.816 76.915 90.435 96.032 108.194 117.436 122.229
Maresme 231.112 253.527 269.502 293.103 318.891 329.488 356.545 377.608 386.573
Montsià 48.543 52.971 54.027 54.307 54.765 54.875 57.550 60.728 61.989
Selva 76.071 82.606 91.238 98.255 104.833 108.816 117.393 131.730 136.738
Tarragonès 132.887 149.411 149.090 155.881 169.016 172.286 181.374 196.387 202.662
Comarques d’influència costanera
Alt Camp 30.898 32.788 33.804 34.016 34.403 34.546 35.635 37.744 38.824
Alt Penedès 60.958 64.894 67.005 69.863 73.196 74.566 80.976 86.306 89.444
Gironès 107.346 115.832 122.350 125.875 129.044 131.349 136.543 149.297 154.274
Priorat 11.093 10.431 10.051 9.475 9.212 9.119 9.196 9.335 9.521
Ribera d’Ebre 24.327 24.984 23.650 23.055 22.442 22.265 21.656 22.464 22.632
Vallès Occidental 545.591 598.324 620.786 649.699 685.600 695.910 736.682 773.800 790.432
Vallès Oriental 194.564 225.095 240.464 262.513 285.129 295.399 321.431 340.546 350.566
Resta de comarques
82
Alt Urgell 18.788 19.335 18.865 19.010 19.006 18.950 19.105 20.106 20.315
Alta Ribagorça 4.276 4.549 3.626 3.514 3.542 3.490 3.477 3.687 3.796
Anoia 42.701 78.201 79.594 82.450 86.964 87.984 93.529 98.581 101.748
Bages 148.256 150.657 150.421 152.177 152.586 152.635 155.112 161.561 165.123
Berguedà 43.205 41.630 40.677 38.965 38.606 38.252 37.995 38.955 39.224
Cerdanya 12.609 12.041 12.200 12.396 12.757 13.324 14.158 15.540 16.065
Conca de Barberà 18.443 18.268 18.404 18.001 18.285 18.258 18.766 19.401 19.589
Garrigues 20.950 20.469 20.214 19.429 19.273 19.237 18.999 19.315 19.210
Garrotxa 44.546 45.245 45.368 46.060 46.708 46.919 47.747 49.625 50.616
Noguera 36.542 36.051 35.847 34.782 34.390 34.482 34.744 35.705 36.394
Osona 107.232 115.000 115.258 117.442 122.923 124.320 129.543 135.871 138.630
Pallars Jussà 14.779 14.219 13.817 12.860 12.817 12.482 12.057 12.563 12.712
Pallars Sobirà 6.115 5.450 5.464 5.418 5.815 5.865 6.174 6.396 6.666
Pla d’Urgell 28.246 28.806 28.675 28.802 29.116 29.186 29.723 30.934 31.757
Pla de l’Estany 19.074 20.805 21.416 21.072 23.833 24.397 24.347 26.720 27.141
Ripollès 29.673 29.620 28.314 27.167 26.365 26.357 25.744 26.138 26.162
Segarra 17.674 17.380 17.104 17.040 17.407 17.625 18.497 19.710 20.166
Segrià 151.480 157.200 158.677 162.904 163.691 164.382 166.090 173.092 176.618
Solsonès 11.290 10.911 10.796 10.792 11.171 11.275 11.466 12.047 12.297
Terra Alta 13.983 13.732 13.449 12.945 12.584 12.386 12.196 12.322 12.464
Urgell 29.784 29.893 29.964 29.789 30.181 30.495 31.026 32.498 33.038
Vall d’Aran 5.170 5.808 6.034 6.184 7.130 7.425 7.691 8.373 8.832
Comarques costaneres 3.830.800 4.008.796 3.986.344 4.005.799 3.955.864 3.984.730 4.082.805 4.325.514 4.379.063
(12 comarques)
Comarques d’influència litoral 974.777 1.072.348 1.118.110 1.174.496 1.239.026 1.263.154 1.342.119 1.419.492 1.455.693
(7 comarques)
Resta de comarques de l’interior 824.816 875.270 874.184 879.199 895.150 899.726 918.186 959.140 978.563
Total Catalunya 5.630.393 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.147.610 6.343.110 6.704.146 6.813.319
Taula 2.21
Evolució de la població assentada a comarques costaneres, d’influència litoral i resta de comarques entre els anys 1975 i 2004
(percentatge respecte a la població total de Catalunya)
Població (percentatge respecte a la població total)

Comarques costaneres 68 67 67 66 65 65 64 65 70
Comarques d’influència litoral 17 18 19 19 20 21 21 21 18
Resta de comarques de l’interior 15 15 15 15 15 15 14 14 12
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Taula 2.22
Evolució de la població assentada a comarques costaneres sense el Barcelonès, (percentatge respecte a la població total de Catalunya)
25 26 27 28 30 30 31 32 26
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Figura 2.44
Places hoteleres i places
hoteleres en relació amb la
població als municipis litorals
(2002)
Font: Diagnosi socioeconòmica i territorial del

sistema litoral català (Universitat de Girona). 83
quantitat de població flotant, que en total per als municipis recollits ment de la demanda social, ambiental, urbanística, d’equipaments
és de 3.078.228 persones, suscita una pressió sobre els serveis i d’infraestructures. Aquest augment també es produeix en alguns
urbans molt forta durant els mesos estivals, període en el qual altres municipis catalans en els quals, si bé el nombre total d’habi-
es concentra l’afluència d’aquesta població flotant. La pressió ge- tants temporals no arriba a les altes xifres dels municipis amb faça-
nerada sobre els municipis amb menor població fixa encara és su- na marítima, l’increment relatiu de població que experimenten és
perior, com a conseqüència de la major proporció que significa la notable. Aquests municipis es localitzen a la Serralada Prelitoral,
població estacional sobre la població fixa. als Pirineus i en algunes altres àrees muntanyenques on el turis-
me, però especialment el desenvolupament de la segona residèn-
La població flotant condiciona les necessitats de serveis, infraes- cia, són la causa de moviments no tan sols estivals sinó també de
tructures i equipaments. Al litoral, aquest fenomen causa un aug- cap de setmana durant tot l’any.
Taula 2.23
Població estacional (dades de l’any 2003) en municipis litorals de més de 5.000 habitants i capitals de comarques litorals
Municipi Població Municipi Població

estacional estacional
Roses 28.941 Prat de Llobregat, el 62.808
Escala, l’ 15.282 Viladecans 54.806
Torroella de Montgrí 20.350 Gavà 41.434
Palafrugell 25.525 Castelldefels 49.970
Calonge 15.969 Sitges 26.688
Castell - Platja d’Aro 21.175 Sant Pere de Ribes 23.035
Lloret de Mar 52.932 Vilanova i la Geltrú 57.244
Blanes 45.097 Cubelles 9.085
Malgrat de Mar 20.611 Cunit 10.137
Pineda de Mar 26.376 Calafell 22.263
Calella 25.113 Vendrell, el 33.435
Canet de Mar 12.252 Torredembarra 15.196
Arenys de Mar 14.244 Tarragona 126.980
Sant Andreu de Llavaneres 7.929 Salou 42.465
Mataró 107.215 Cambrils 34.554
Vilassar de Mar 17.581 Mont-roig del Camp 13.201
Premià de Mar 24.531 Ametlla de Mar, l’ 7.482
Masnou, el 19.354 Deltebre 10.731
Tiana 5.769 Tortosa 31.942
Montgat 8.000 Amposta 17.869
Badalona 194.545 Sant Carles de la Ràpita 13.171
Sant Adrià de Besòs 30.775 Alcanar 9.688
Barcelona 1.624.478
84
2.9.2.4. Migracions estan associats a migració interna i un 59% a immigració proce-

dent d’altres comarques catalanes (any 2003). En el cas del Bar-
La migració és el trasllat o moviment de persones des d’un celonès, el 58% dels trasllats van ser intercomarcals i un 42% de
lloc d’origen a un altre de destí per establir-s’hi de manera perma- trasllats intracomarcals.
nent o temporal. Aquest moviment de població, vist des del lloc
d’origen rep el nom d’emigració. Al seu torn, el grup de persones El resum dels moviments migratoris a les comarques de Catalunya
que arriben a un lloc per establir-s’hi procedents d’un altre, sota el durant l’any 2003 es presenta a la taula 2.24.
punt de vista del territori que els acull, es denominen immigrants.
2.9.3. Sector primari
L’any 2003, un total de 49.912 espanyols van migrar de la seva
terra d’origen a comarques catalanes. L’any 2004 el nombre d’es- El sector primari és el conjunt d’activitats que es relacionen
trangers residents a Catalunya era de 462.046 persones. amb l’obtenció de matèries primeres a través de l’agricultura, la
ramaderia principalment, la pesca, la silvicultura i altres dedicaci-
Considerant el territori de Catalunya, del total de 251.813 tras- ons més marginals. Aquestes activitats tenen una relació de de-
llats registrats l’any 2003 a les terres catalanes, el 59% correspo- pendència amb les condicions del medi físic.
nen a trasllats intercomarcals (148.411 trasllats). El 41% restant
(103.372 trasllats) corresponen a moviments intracomarcals. Així 2.9.3.1. Agricultura i ramaderia
doncs, els trasllats dins la mateixa comarca original de residència
són lleugerament superiors als trasllats a una altra comarca cata- En l’estructuració del sector primari català, cal remarcar la im-
lana diferent. portància en la composició final del producte que hi té la ramaderia.
Si es porta a terme una anàlisi limitada al territori costaner de Cata- L’agricultura, que va ser hegemònica dins del sector per la seva
lunya, es presenta una tendència idèntica: un 41% dels trasllats producció, per la superfície conreada i per la capacitat d’ocupació
Taula 2.24 Els cultius que s’exploten a la franja litoral catalana corresponen en
Moviments migratoris per comarques (any 2003) general a la trilogia mediterrània perquè estan ben adaptats al medi
Immigració per lloc de procedència i per l’arrelament cultural que arrosseguen: la vinya, el blat i l’olivera
dins de la de la resta de la resta han estat la base de la producció agrària fins als anys seixanta.
comarca/àmbit de Catalunya d’Espanya Amb la modernització i l’entrada del sector agrari al sistema de
Alt Camp 491 1.351 286 mercat s’ha diversificat la producció.
Alt Empordà 2.798 2.334 985
Alt Penedès 1.813 3.390 604 2.9.3.2. Pesca
Alt Urgell 254 473 303
Alta Ribagorça 20 158 85
La pesca és un dels mètodes que l’home fa servir per explotar
Anoia 2.001 4.056 538
el mar. A la costa de Catalunya té una importància social elevada.
Bages 2.900 3.327 748
Baix Camp 2.725 3.870 1.799
Baix Ebre 686 1.151 479 La llarga tradició pesquera de Catalunya ha fet que actualment es
Baix Empordà 2.219 2.974 867 coneguin i es practiquin una considerable quantitat de maneres de
Baix Llobregat 13.665 19.446 5.025 pescar. Avui dia podem comptar més de trenta varietats d’arts
Baix Penedès 1.628 5.844 657 de pesca a Catalunya, però hi ha sobretot quatre arts amb les
Barcelonès 22.736 24.383 16.355 quals actualment es fa gairebé tota la captura. Són les arts que per
Berguedà 501 985 129 l’eficàcia que comporten, la comoditat del maneig o altres , com la
Cerdanya 244 630 183
legislació o els preus, són les que els pescadors trien principal-
Conca de Barberà 170 561 121
ment. Aquestes arts principals són l’encerclament, el bou, l’arros-
Garraf 2.194 5.048 1.068
segament i la teranyina.
Garrigues 95 374 87
Garrotxa 712 1.131 296
Gironès 3.584 4.309 1.396 A Catalunya es troben totes aquestes formes de pescar desigual-
Maresme 7.941 11.605 2.221 ment repartides. Així, no és estrany que una determinada tècnica
Montsià 557 813 738 solament s’utilitzi en una zona molt restringida i que sigui descone-
Noguera 327 874 252 guda a la resta del territori. Amb aquest criteri podem considerar 85
Osona 2.806 2.461 721 l’existència de dues parts de costa amb característiques força dife-
Pallars Jussà 95 362 178 renciades de la resta:
Pallars Sobirà 113 344 82
Pla d’Urgell 401 754 253
• Marines de l’Empordà i la Selva.
Pla de l’Estany 457 610 108
Es presenten formes molt especialitzades de pesca en fons de
Priorat 49 413 40
Ribera d’Ebre 178 384 113
roca i pesca en cales: arts de platja, pesca amb ham, nanses,
Ripollès 251 609 91 pesca de coral, etc. Actualment, però, la teranyina i el bou, en
Segarra 181 488 132 molts casos de profunditat, són els més importants. Hi ha tres
Segrià 2.044 2.201 1.968 ports importants: Roses, Palamós i Blanes, i una certa quantitat
Selva 1.470 5.837 1.205 de pobles on la pesca és una activitat significativa.
Solsonès 96 390 65
Tarragonès 2.908 4.916 2.597 • Les goles de l’Ebre.
Terra Alta 36 153 55
Zona poc profunda, amb pesca molt especialitzada en tresmall,
Urgell 296 991 206
sobretot per al llagostí. També és molt important la pesca de l’ora-
Val d’Aran 99 330 303
da i els llenguados o palaies. El port més important és Sant Carles
Vallès Occidental 12.296 17.493 4.645
Vallès Oriental 9.335 10.618 1.928
de la Ràpita i la flota de l’Ametlla treballa sovint en aquesta zona.

La flota pesquera es concentra als ports de les Cases d’Alcanar,
Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Ampolla de Mar, Ametlla de
de la població, fins als anys setanta, ha perdut la seva supremacia Mar, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Bar-
pel que fa al valor del producte final, i a la vegada està en retro- celona, el Masnou, Premià, Mataró, Arenys de Mar, Blanes, St. Fe-
cés pel que fa als altres dos aspectes. liu de Guíxols, Palamós, l’Estartit, l’Escala, Roses, el Port de la Sel-
va i Llançà.
Tot i així, cal considerar que és la base del sector per la quantitat
d’espai que gestiona i perquè la ramaderia sovint es practica des En general, els ports petits perden embarcacions que fondegen en
d’empreses agrícoles. els ports més grans com Roses, el Port de la Selva, Palamós, Bla-
nes, Arenys, Barcelona, Vilanova, Tarragona, Cambrils, l’Ametlla i vei a altres empreses o directament als consumidors. Es caracte-
Sant Carles de la Ràpita. És en aquests ports on es practica la ma- ritza per la varietat de camps d’actuació, l’especialització i la seva
jor part de la venda de peix. La competència fa que les embar- capacitat d’adaptació. Els serveis a Catalunya suposen el 75% del
cacions que eren avarades a la platja, com a St. Feliu, Badalona i l’ocupació a les comarques litorals.
Calafell, tendeixin a desaparèixer.
Gran part de les activitats d’aquest sector es realitzen des de l’ad-
Durant els últims anys s’ha produït una davallada de les captures ministració. La diversitat afecta no només les diferències entre els
de la flota pesquera catalana, tal com es detalla en els capítols mateixos subsectors, sinó la composició interna de les activitats.
d’estudi de la demanada del present Pla de ports. D’altra banda, el seu dinamisme li permet una adaptació a les inno-
vacions tecnològiques i als canvis socioeconòmics que repercutei-
2.9.4. Sector secundari xen tant en l’oferta com en la territorialització de les activitats.
La industrialització ha estat un dels elements més impor- Una de les activitats amb més transcendència en l’articulació del
tants en la configuració de l’actual fesomia de Catalunya. Aquest territori és el turisme. En general, el turisme, nacional i internacio-
procés va haver de superar dificultats derivades d’una conjuntura nal, ha anat adquirint gran envergadura des dels anys seixanta fins
política no sempre favorable, de la falta de disponibilitat de matè- a l’actualitat, i s’ha convertit en un dels sectors més importants de
ries primeres i de recursos energètics propis i de mercats prou ca- l’economia catalana.
paços de sostenir el ritme de producció creixent.
Les àrees turístiques de costa han estat les capdavanteres en el
Tot i així, la industrialització va afavorir la concentració i la urbanit- desenvolupament turístic actual de Catalunya. El litoral català s’ha
zació de la població, va dotar el marc general de l’economia d’un transformat paisatgísticament per acollir la major part dels més de
nou sector de producció i va condicionar el marc de les relacions dotze milions de turistes que hi arriben cada any des de mitjan dè-
socials de la Catalunya contemporània. cada dels vuitanta.
En relació amb el sector industrial català es pot definir un eix litoral, on Les transformacions urbanístiques han comportat la creació d’au-
86 es concentra l’activitat industrial, que aniria des del Tarragonès fins a tèntiques ciutats de temporada on abans només hi havia pobles li-
les comarques gironines, amb un eixamplament a l’àrea barcelonina. torals. La construcció de blocs d’apartaments, grans hotels o ur-
banitzacions al voltant d’aquestes ciutats comporta inevitablement
La indústria catalana d’aquest darrer període es caracteritza per la destinació d’espais a infraestructures (aparcaments, ports es-
l’aprofundiment en la composició sectorial que ja tenia als anys se- portius o camps de golf) i l’adequació de l’espai per donar una
tanta i per l’especialització en busca d’una major competitivitat en imatge de qualitat que uniformitza el paisatge d’aquestes ciutats,
els mercats interiors i exteriors. com els passeigs marítims.
Respecte a la situació de les indústries dins la geografia catalana, A aquestes construccions, que s’han de mantenir tot l’any per a
actualment la modernització de les tecnologies i la necessitat de una utilització pràcticament trimestral, cal afegir-hi l’aparició d’al-
descongestió de l’àrea de Barcelona ha incidit en el procés de des- tres serveis com els parcs d’atraccions (temàtics o aquàtics) que
centralització que caracteritza l’última etapa de la industrialització responen a l’atractiu econòmic d’aquests centres i que es conver-
catalana. Una sèrie de millores ha influït en les noves localitzacions. teixen en noves ciutats, de poblament efímer, al voltant de les ja
Les infraestructures i les modalitats de transport, la comunicació existents.
telemàtica i l’accés a l’energia, representat sobretot per l’exten-
sió dels conductes de gas natural, han permès a les empreses te- L’aparició del turisme de la gent gran, com a modalitat de tempo-
nir una major accessibilitat al territori. rada baixa, permet, si més no, el manteniment de les instal·lacions
i d’algunes activitats en els mesos de menor ocupació.
Les cinc comarques principals a nivell industrial són el Barcelonès,
el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Maresme i el Vallès Orien- Si parlem de la capacitat d’allotjament del sector turístic, Catalunya
tal. Aquestes comarques, a més de tenir la influència de la ciutat de és la regió turística més important d’Europa, amb 494.520 places
Barcelona propera, són comarques litorals o d’influència litoral. entre hotels i càmpings.
2.9.5. Sector terciari L’oferta més important a nivell turístic correspon al litoral, amb
413.502 places de pernoctació, de les quals més de 198.361 cor-
El sector terciari comprèn les activitats i les empreses que, responen a càmpings i unes 215.141 a establiments hotelers
com a fruit del seu treball, no forneixen cap producte, sinó un ser- (l’any 2005). Els principals centres turístics són Platja d’Aro, Lloret
de mar i la Costa Daurada (que abraça tot el sud del Garraf) on el la construcció, tres sectors que es troben, evidentment, en interac-
centre principal és el complex turístic situat entorn de Salou. ció. Per contra, les activitats industrials coneixen una regressió arreu
–llevat del Camp de Tarragona (en dialèctica amb el turisme)– i les
En definitiva, l’estructura econòmica costanera ha accelerat la seva primàries en general estan sotmeses a la pressió de la urbanització.
dependència del turisme –de visitants i residencial–, del comerç i de Fins i tot en les àrees de forta tradició industrial, agrària o pesquera,
les pèrdues de pes d’aquests sectors semblen irreversibles i no
només degut a situacions certes de descens de la competitivitat.
Taula 2.25
Establiments hotelers i places a Catalunya, per comarques 2.9.6. Ocupació per sectors
(any 2005)
La distribució de l’activitat a Catalunya i Espanya per sec-
Càmpings Hotels
tors econòmics per al tercer trimestre de l’any 2004 es representa
Establiments Places Establiments Places
Alt Camp 0 0 6 263
a les figures 2.45 i 2.46, respectivament.
Alt Empordà 34 32.387 204 14.861
Alt Penedès 1 313 18 771
Alt Urgell 9 2.088 37 1.453
Alta Ribagorça 5 926 43 2.010 Figura 2.45
Anoia 1 63 13 708 Nombre de persones ocupades a Catalunya en els diferents
Bages 3 420 30 1.111 sectors econòmics (tercer trimestre 2004) en milers de persones
Baix Camp 18 23.969 70 8.283
Baix Ebre 9 4.373 26 1.317
Baix Empordà 44 51.673 177 14.275
Agricultura
Baix Llobregat 3 6.949 72 5.635 71,3
Baix Penedès 6 4.304 45 4.013
Barcelonès 0 0 453 43.663 Indústria
723,7
Berguedà 14 4.367 45 1.145
Cerdanya 7 3.883 58 2.504 87
Conca de Barberà 2 1.071 18 734 Construcció
307,1
Garraf 6 7.143 62 4.558
Garrigues 0 0 3 34 Serveis
Garrotxa 16 2.901 37 963 1.818,5
Gironès 2 1.013 36 1.511
Maresme 33 17.884 180 35.013
Montsià 7 2.399 31 1.641
Noguera 4 1.048 21 621
Osona 7 1.952 46 1.743
Pallars Jussà 5 1.496 21 734
Pallars Sobirà 20 6.148 62 2.946 Figura 2.46
Pla d’Urgell 0 0 9 220 Nombre de persones ocupades a Espanya en els diferents
Pla de l’Estany 3 1.576 13 383
sectors econòmics (tercer trimestre 2004) en milers de persones
Priorat 3 853 14 205
Ribera d’Ebre 1 163 10 315
Ripollès 12 3.439 57 1.878 Agricultura
Segarra 0 0 8 182 908,9
Segrià 2 628 41 3.042
Indústria
Selva 26 19.836 283 44.419
3.091,1
Solsonès 5 1.923 21 637
Tarragonès 26 27.444 127 37.463
Construcció
Terra Alta 1 335 11 330 2.059,9
Urgell 0 0 10 278
Val d’Aran 9 2.559 90 5.354 Serveis
10.990,2
Vallès Occidental 0 0 35 3.659
Vallès Oriental 10 3.556 48 2.563
Total 354 241.082 2.591 253.438
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (dades per a l’any 2005). Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
S’observa una important dedicació al sector de serveis en ambdós Figura 2.47

casos, que suposa més del 60% de l’ocupació tant a Catalunya PIB per habitant a les regions de la UE. Catalunya, el País Basc i
com a Espanya. El sector que té més importància després del sec- Madrid són les tres comunitats autònomes que aporten una
tor de serveis és el de la indústria, especialment a Catalunya (25% major participació en el PIB a Espanya
del total), mentre que al conjunt d’Espanya, el sector de l’agricultu-
ra i la construcció tenen un pes més important que a Catalunya.
2.10. La logística a Catalunya i el paper dels ports
La logística emmarca un conjunt d’activitats que s’encarre-

guen de la distribució eficient en temps i cost dels productes d’un
determinat punt fins a un altre. Entre les principals activitats de la
logística destaquen:
• Les activitats de planificació i direcció estratègica de l’activitat

logística.
• Les activitats de gestió en els centres logístics.
• Les activitats del transport que posicionen les mercaderies en

els punts de destinació.
• Les activitats complementàries que donen servei a la logística,

com les aplicacions informàtiques.
88
Catalunya, com molts altres països europeus, destina una part im-
portant dels seus pressupostos a inversions relacionades amb la
logística, amb l’objectiu que les seves empreses siguin més com-
petitives i estiguin per davant dels altres països veïns. En aquest
sentit, el territori català necessita unes bones infraestructures marí-
times, viàries, aèries i ferroviàries per tal de millorar la qualitat i els
terminis de lliurament de les mercaderies, i necessita unes platafor-
mes logístiques que permetin la perfecta combinació de tots els
modes de transport. Font: Eurostat.
En les línies següents es presenta la perspectiva de l’economia ca-

talana i de les seves necessitats logístiques, dels operadors logís- a l’estranger, i és la principal àrea dinamitzadora de l’economia de
tics que hi ha establerts a Catalunya i de la situació actual de les l’estat espanyol.
plataformes logístiques i infraestructures que hi ha en el territori ca-
talà. En un darrer apartat es presenta el paper que tenen els ports En termes macroeconòmics se sap, segons dades de l’exercici de
catalans en els serveis logístics en relació amb la càrrega. l’Institut d’Estadística de Catalunya, que la comunitat autònoma
catalana representa el 18,8% del PIB d’Espanya i el 1,5% del PIB
2.10.1. L’economia catalana i les necessitats de la UE. Catalunya és la primera comunitat autònoma pel que fa a
logístiques la participació en el PIB espanyol, amb una renda familiar bruta per
càpita de 16.370 euros, xifra que es troba per sobre de la mitjana
Catalunya, i més concretament Barcelona, s’ha configurat espanyola, concretament en un 119%.
com un punt d’entrada i sortida de fluxos de mercaderies i passat-
gers gràcies a la seva ubicació geogràfica estratègica, i a unes re- Com totes les economies desenvolupades, l’economia catalana
lacions comercials excel·lents amb Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient és una economia en constant transformació. Durant els últims
Mitjà. En aquest sentit, Catalunya destaca com la primera comu- anys la deslocalització d’empreses industrials a Catalunya ha ocu-
nitat autònoma espanyola quant a nombre d’empreses que venen pat un espai preferent, no només projectant la seva activitat cap a
l’àrea mediterrània sinó també cap a l’est d’Europa i les regions • Les zones d’activitats logístiques portuàries.
asiàtiques.
• Les terminals marítimes interiors.
En aquest sentit, la deslocalització i la profunda transformació de
l’empresa explicada en paraules com “la globalització econòmica”, 2.10.3.1. Xarxa de plataformes logístiques
“les estratègies de subcontractació”, “la satisfacció del client”,
“l’optimització de la fase productiva i de distribució”, han donat a la Una plataforma logística no és més que un espai (magat-
logística un paper clau en el cicle de negoci, i noves necessitats zem, campa, terminal, etc.) adequat per al dipòsit i la manipulació
respecte a l’emmagatzematge de les mercaderies, al transport, a de mercaderies.
la gestió d’existències i dels fluxos d’informació que acompanyen
les matèries primes, els components i els productes acabats. Els principals serveis que ha de subministrar una plataforma logísti-
ca als seus operadors són els següents:
2.10.2. Els operadors logístics que hi ha a Catalunya
• Serveis al flux i a la gestió de la mercaderia, considerant que
La definició més recent d’operador logístic, la que respon mi- la plataforma és un node d’emmagatzematge, de manipula-
llor a les seves activitats actuals, diu el següent: “l’operador logístic ció de mercaderies, i de canvi de mode de transport. La qua-
és l’empresa que dissenya, organitza i controla els processos d’una litat i la rapidesa d’aquests serveis determinarà la competiti-
fase o de diverses fases de la cadena de subministrament (aprovi- vitat de la plataforma.
sionament, transport, emmagatzematge, distribució i algunes activi-
tats del procés productiu), utilitzant infraestructures físiques, tecno- • Serveis al transport, al transportista, al transitari, etc., com a
lògiques i sistemes d’informació, propis o aliens” (font: Lògica). elements actius de la cadena total.
El volum de negoci dels operadors a Espanya està per sobre dels A Catalunya, l’empresa pública CIMALSA de la Generalitat de Ca-
2.600 MEUR, amb una quota de creixements continuats. És im- talunya ofereix la més àmplia xarxa de plataformes logístiques a
portant assenyalar que es detecta una tendència gradual a la con- Catalunya. Des de l’any de la seva creació (1992) ha promogut la
centració empresarial. Tant és així, que els cinc primers operadors construcció de més de 270 ha de sòl logístic, en dos tipus de pro- 89
espanyols tenen una quota de mercat del 36,1%. postes, els centres integrats de mercaderies (en endavant CIM) i
els Logis, parcs d’activitats industrials i logístiques.
Més del 70% dels operadors logístics es troben a Madrid i a Cata-
lunya. La presència a Catalunya dels principals operadors està de- El CIM més important de Catalunya és el del Vallès. Aquest centre
terminada per la demanda dels serveis especialitzats en l’activitat integral de mercaderies va entrar en funcionament l’any 1997 i està
productiva i del consum. Com a principals consumidors de logísti- ubicat en el terme municipal de Santa Perpètua de la Mogoda, a la
ca en el territori català, destaquen la producció editorial, el sector comarca del Vallès Occidental. En total en aquest CIM hi ha més
farmacèutic i el de l’automoció. de trenta empreses ubicades i, al llarg d’un dia corrent, hi circulen
més de 5.000 vehicles, dels quals 1.000 són camions, 2.600 són
2.10.3. Les plataformes logístiques catalanes furgonetes i la resta cotxes. Altres CIM que hi ha a Catalunya són el
CIM Lleida, el CIM la Selva i el CIM el Camp (aquests dos últims en
Catalunya s’ha consolidat com un important nucli logístic grà- procés de comercialització).
cies a la seva àmplia i variada oferta de sòl industrial. El notable in-
crement de la demanda d’espais adequats per al desenvolupament Quant als Logis, CIMALSA està desenvolupant dues noves cen-
d’activitats logístiques, per part dels operadors especialitzats i les trals que ja estan en procés de comercialització: Logis Bages i Lo-
empreses industrials, ha propiciat que el nombre d’àrees logístiques gis Empordà; i té previst promoure dues noves instal·lacions: Logis
hagi experimentat un creixement sostingut durant els últims anys. Penedès i Logis Ebre.
A continuació es repassen les principals zones d’activitats logísti- En total, les plataformes logístiques de CIMALSA generen uns 13.000
ques que es localitzen a Catalunya, en els diferents grups: llocs de treball, i representen un impacte econòmic de 470 MEUR.
• La xarxa de plataformes logístiques. 2.10.3.2. La Zona Franca de Barcelona
• La Zona Franca de Barcelona. El Consorci de la Zona Franca, des de la seva creació l’any
1916, gestiona projectes logístics que ajuden a consolidar Catalu-
• Els centres de distribució urbana de mercaderies. nya com un territori emprenedor, dinàmic i competitiu.
La institució fomenta i desenvolupa diversos projectes industrials i euromediterrani, totes aquestes empreses haurien de generar trà-
disposa de més de dotze milions de metres quadrats de sòl indus- fic marítim. L’activitat total que realitzen aquests clients genera un
trial en diferents fases de realització. Els principals exemples són moviment de dos milions i mig de tones de mercaderies anuals.
el Polígon Industrial de la Zona Franca, la Zona Franca Duanera, el El 35% d’aquestes mercaderies tenen un origen o un final marí-
Parc Logístic de la Zona Franca, i altres àrees industrials i de ser- tim. El 56% de les empreses pertanyen a transitaris; el 28% a ope-
veis com el Polígon Industrial Barberà del Vallès, el Polígon Indus- radors logístics, el 9% a distribuïdors dedicats al comerç exterior, i
trial de Constantí, el Polígon Industrial Domenys II, el Parc Industrial el 7% a fabricants d’altres sectors.
Granollers-Montmeló, el Parc Tecnològic del Vallès, el Polígon i el
Parc Comercial Santa Margarida II, i també el Parc Industrial Urbà La ZAL ofereix naus logístiques en lloguer amb disseny i acabats
Poble Nou. d’alta qualitat, ubicades en un entorn intermodal. En total, 66 ha
amb 250.000 m2 de naus logístiques i 45.000 m2 d’oficines. I no es
2.10.3.3. Els centres de distribució urbana conforma només de fer bé aquesta gestió immobiliària, sinó que a
més s’ofereixen serveis adreçats a les naus, a les empreses i, sobre-
Els centres de distribució urbana nodreixen el comerç urbà tot, a les persones que hi treballen. En aquest últim apartat, la ZAL
de les seves àrees d’influència i també el comerç de les províncies disposa de l’edifici que culmina la primera fase, el Service Center,
que els envolten. un recinte multifuncional, que constitueix el centre neuràlgic de la
plataforma.
A Catalunya, el centre de distribució urbana més important és el de
Mercabarna, situat a Barcelona, i és de titularitat pública. Els cen- La ZAL està en procés d’expansió, amb una primera fase comple-
tres de Girona i Lleida tenen magnituds menors, encara que Mer- tada de 68 ha; i una segona fase, la ZAL Prat, en desenvolupament,
colleida és la principal llotja d’animals i fruita d’Espanya. de 143 ha de noves parcel·les de terreny tant per a la construcció
d’instal·lacions pròpies com per al lloguer de mòduls de magatzem
A tall d’exemple, Mercabarna concentra més de 900 empreses amb oficines.
que ocupen una superfície de 90 ha. Les empreses són de tota
mena, de manipulació, d’elaboració, d’envasat, de conservació, La ZAL del Port de Tarragona
90 de comerç i de distribució de productes alimentaris frescos. Diària-
ment entren més de 17.000 vehicles, i es disposen més de 8,2 km La ZAL del Port de Tarragona s’ha projectat amb 150 ha de
de molls de càrrega i descàrrega i 9.000 places d’aparcament. superfície i es preveu que sigui una infraestructura clau en el desen-
volupament del port tarragoní i en la seva diversificació dels tràfics.
2.10.3.4. Les zones d’activitats logístiques (ZAL)
2.10.3.5. Les terminals marítimes interiors
Una zona d’activitats logístiques o ZAL és una zona indus-
trial o d’activitats econòmiques relativament segregada de la resta Les terminals marítimes interiors neixen a partir d’un nou
d’àrees portuàries, i generalment dedicada a la mercaderia maríti- concepte anomenat “port interior”, i tenen per objectiu facilitar el co-
ma, la missió de la qual consisteix a ajudar el port a generar més merç internacional marítim.
tràfic marítim amb l’oferta de serveis logístics de valor afegit a la
mercaderia. A Catalunya s’ubica una gran zona d’activitats logísti- Les terminals marítimes interiors ofereixen serveis logístics a arma-
ques, al port de Barcelona, i s’està executant la segona més im- dors, transitaris, transportistes, operadors logístics, importadors i
portant, al port de Tarragona. exportadors com ara:
La ZAL del Port de Barcelona • Logística de càrrega: consolidació i desconsolidació de conte-

nidors amb servei de magatzem (classificació, paletització...).
La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Barcelona
és la plataforma logística intermodal en l’enclavament portuari bar- • Logística de contenidors: dipòsits per a contenidors buits, ser-
celoní. Ha estat la primera plataforma logística portuària establerta veis de magatzem, manipulació, neteja i reparació, serveis de
a Espanya i s’ha convertit en un model a seguir en molts altres en- manipulació de contenidors plens, i zona de transbord per a
torns portuaris. operacions de càrrega i descàrrega.
La ZAL de Barcelona dóna cabuda a les millors empreses transità- • Servei de recollida i distribució local, i servei de transport entre
ries, logístiques i relacionades amb el comerç exterior, tant nacio- la terminal i el port.
nals com internacionals. A causa de la missió establerta d’ajudar a
créixer el port de Barcelona i convertir-se en el primer hub logístic • Servei de règim de dipòsit duaner.
Figura 2.48
Terminal Marítima de
Saragossa
Font: Port de Barcelona.
L’Autoritat Portuària de Barcelona disposa de dues terminals marí- 2.10.4. Les infraestructures catalanes
times interiors:
La dotació d’infraestructures és una condició necessària,
• La Terminal Marítima de Saragossa (tmZ). encara que no suficient per si mateixa, per generar nous espais
logístics i que a la vegada susciten el creixement econòmic d’un 91
• La Terminal Marítima de Tolosa (tmT). territori.
La Terminal Marítima de Saragossa (tmZ) Catalunya, com a plataforma logística del sud d’Europa, exerceix
un paper rellevant en la xarxa transeuropea del transport, tant en
La terminal tmZ està ubicada a la Zona d’Activitats Logísti- relació amb el corredor mediterrani (que connecta l’estret de Gi-
ques de Mercazaragoza, en una zona molt pròxima a altres punts braltar i entra a Europa a través de França), com respecte a les
estratègics de la ciutat. Disposa d’una superfície de 30.000 m2 i connexions marítimes.
disposa d’una connexió ferroviària i un enllaç directe amb l’auto-
pista Madrid - Zaragoza - Barcelona. S’identifiquen quatre corredors de transport que connecten les ter-
res catalanes amb la resta de la península Ibèrica i Europa, i que
La Terminal Marítima de Saragoss actua com a port interior i impul- per tant, permeten la sortida i entrada de passatgers i mercaderies
sa el negoci marítim de la comunitat autònoma d’Aragó, la vall de al territori. Són els següents:
l’Ebre i zones adjacents. Per tant, aquesta zona logística representa
un factor clau per a l’expansió i consolidació del port de Barcelona. • El corredor del Mediterrani, que comunica tota la franja costa-
nera del Mediterrani peninsular des de Cadis fins a França i con-
Terminal Marítima de Tolosa (tmT) tinua cap a la resta d’Europa.
La Terminal Marítima de Tolosa està ubicada dins de la pla- • El corredor de l’Ebre, que connecta amb Aragó i el nord i centre
taforma multimodal Eurocentre, a 14 km al nord de Tolosa, i a node la península Ibèrica.
més 19 km de l’aeroport internacional de Blagnac. Disposa d’una
connexió ferroviària i d’un enllaç directe amb les autopistes A62 • El corredor central català, el qual, a més de connectar Catalu-
(Bordeus) i A20 (París). nya de nord a sud, també representa una segona sortida cap a
França (eix Barcelona - Tolosa - París) i Europa.
Des de la Terminal Marítima de Tolosa s’ofereixen serveis d’agru-
patge marítim gràcies a la cooperació entre la tmT i les empreses • El corredor transversal, que vertebra el territori català interna-
transitaries ubicades a Barcelona. ment, connecta entre ells els altres corredors i facilita l’accés als
Figura 2.49 Figura 2.50

Els corredors bàsics de transport a Catalunya Corredors europeus de mercaderies, terrestres i marítimes
Corredor Central
Corredor del Mediterrani
Corredor
Transversal
Girona
Lleida
Barcelona
Corredor de l’Ebre
Tarragona
Corredor del Mediterrani
Font: Cambra de Comerç de Barcelona.
92
principals nodes d’activitat econòmica i transport (port, aero-
ports i zones logístiques).
Font: Elaboració pròpia a partir del Programa MOS, Comissió Europea.
Aquests corredors bàsics de transport han de complir les caracte-
rístiques següents:
• Oferir capacitat suficient per cobrir la demanda actual i futura de que concentren una part important de les operacions d’impor-
transport de passatgers i mercaderies. tació i exportació que són bàsiques per a l’economia catalana.
• Proporcionar una oferta equilibrada d’infraestructures i modes Per tal de complir les esmentades funcions de les infraestructures
de transport que permeti racionalitzar l’ús del transport i evitar és necessària la continuïtat dels corredors bàsics de transport més
friccions entre diferents tipus de tràfic, separant-los (de curt i enllà de Catalunya. Un exemple d’això és la continuació en territori
llarg recorregut, de passatgers i mercaderies). francès de la via ferroviària d’alta velocitat entre Barcelona i la fron-
tera francesa.
• Integrar diferents infraestructures: ferrocarrils, carreteres, ports i
aeroports. 2.10.5. La logística portuària a Catalunya
I complir, també, tres funcions essencials: L’apogeu del tràfic marítim de contenidors, el desenvolupa-
ment de vaixells portacontenidors de gran tonatge que donen la
• Connectar eficientment Catalunya amb la resta de la península volta al món amb una reducció del nombre d’escales en ports, i el
Ibèrica i Europa. fort creixement del comerç entre el continent asiàtic i l’europeu, ha
suscitat una nova orientació dels ports de la façana mediterrània,
• Establir l’estructura funcional d’una euroregió europea. entre ells els ports catalans.
• Constituir l’accés principal als grans nodes d’activitat econòmi- Està previst que aquesta tendència continuï en el futur, segons les
ca i transport a Catalunya (ports, aeroports i zones logístiques), previsions de creixements dels intercanvis comercials entre la UE i
Figura 2.51
Flux de mercaderies entre
Àsia i Europa a través del
canal de Suez
Font: Fundació CETMO.
els països asiàtics, i la constitució de la conca mediterrània com Els ports necessitaran noves àrees dedicades a les activitats de
a zona de lliure comerç a partir de l’any 2010. Aquesta nova orga- caràcter logístic per tal de facilitar la implantació d’empreses ope-
nització en la cadena logística, a escala mundial, comportarà una radores del sector logístic i d’empreses la proximitat al port de les
oportunitat de negoci en el segment marítim de les activitats portu- quals els suposa un factor de competitivitat.
àries a Catalunya.
2.10.5.1. Perspectives de futur: el transport marítim de curta
Actualment, el flux de mercaderies asiàtiques que entra a Europa a distància 93
través del canal de Suez se’n va, principalment, cap als ports at-
làntics. Tan sols un 24% d’aquest flux es queda en els ports del Per atenuar el grau de saturació de les infraestructures eu-
Mediterrani. ropees, entre elles les catalanes, s’està accelerant la implantació
d’alternatives al transport per carretera, especialment el transport
Un dels reptes dels ports catalans és captar aquests tràfics. Cata- marítim de curta distància (en endavant el TMCD), que a Catalunya
lunya, com a plataforma logística del sud d‘Europa, exerceix un podrà ajudar a mitigar la congestió del pas terrestre dels Pirineus, i
paper rellevant en aquest nou escenari, tant en relació amb el cor- a disminuir l’impacte ambiental que suposa.
redor mediterrani, com respecte a les connexions marítimes.
Figura 2.52
Índex de creixement del 135%
transport de mercaderies 130%

per mode de transport
125% Carretera
Font: La Comissió de les Comunitats 120% TMCD

Europees.
115% Rius
110% Ferrocarril
105%
100%
95%
95
96
97
98
99
00
01
02
03
04
19
19
19
19
19
20
20
20
20
20
Durant els últims anys el TMCD ha augmentat considerablement la dividit el capítol en tres grans grups, segons l’àmbit dels ports: co-
quota de mercat en el transport de mercaderies entre els països de mercial i industrial, pesquer i nàutic.
la UE, amb creixements similars als de la carretera.
2.11.1. Sector comercial i industrial
Tanmateix, el 85% de les tones per quilòmetre transportades per
modes terrestres entre els països de la Unió Europea van per car- A Catalunya hi ha cinc ports comercials i dos amb activitats
retera. Això provoca que prop del 10% de la xarxa viària europea industrials. Dos ports comercials estan gestionats per dues autori-
(uns 7.500 km) estigui afectada cada dia per embussos, i que aques- tats portuàries, i la resta (tres ports comercials i dos d’industrials)
ta congestió provoqui una pèrdua de competitivitat equivalent al estan gestionats directament o indirectament (aquest és el cas
0,5% del PIB comunitari. dels dos ports industrials) per l’ens Ports de la Generalitat. Així, els
ports són els següents:
A Catalunya comença a consolidar-se el TMCD com un mode de
transport competitiu, a banda que les condicions actuals de les in- Taula 2.26
fraestructures encara no són les desitjables i que els serveis portu- Ports comercials i industrials que hi ha a Catalunya i el seu òrgan
aris són millorables. gestor
Port Ús Òrgan gestor

Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona (“El Port de Barcelona Comercial Autoritat Portuària de
TMCD i els ports catalans”), les relacions que presenten més Barcelona
bones perspectives de futur per establir-hi servies TMCD són Port de Tarragona Comercial Autoritat Portuària de
amb Itàlia, amb Alemanya (zona sud, a través dels ports itali- Barcelona
ans del nord), i amb els països del Magrib (Marroc, Algèria i Port de Vilanova i la Geltrú Comercial Ports de la Generalitat
Tunísia). Port de Palamós Comercial Ports de la Generalitat
Port de Sant Carles de la Ràpita Comercial Ports de la Generalitat
Port Industrial Alcanar Industrial Ports de la Generalitat
Port Industrial Vallcarca Industrial Ports de la Generalitat
2.11. Impacte econòmic dels ports catalans
94 Font: Elaboració pròpia.
L’anàlisi econòmica de la importància estratègica que les in-

fraestructures portuàries tenen en el desenvolupament d’un terri-
tori ha estat, en les últimes dècades, objecte d’estudi per moltes 2.11.1.1. Autoritat Portuària de Barcelona
de les institucions implicades en la gestió portuària, i en els ports
catalans no és una excepció. En la seva memòria anual de l’any 1999, l’Autoritat Portuària
de Barcelona quantificava l’impacte econòmic del seu port a tra-
Des del punt de vista metodològic, a partir dels anys vuitanta es va vés de l’avaluació de les relacions econòmiques entre el port i la
començar a utilitzar l’anàlisi entrada/sortida (input/output) per iden- resta dels 73 sectors econòmics de Catalunya. En l’estudi es re-
tificar el sector portuari i les seves relacions amb la resta de sectors construïa la taula entrada/sortida de Catalunya amb la incorporació
productius. Aquesta metodologia ha permès determinar no no- i individualització del sector econòmic del port de Barcelona.
més els efectes directes de l’activitat portuària, sinó també els
efectes indirectes: Segons aquest estudi, la contribució de l’activitat portuària de Bar-
celona en l’economia catalana representava, l’any 1999, el 1,07%
• L’efecte directe recull fonamentalment la importància econòmi- del valor afegit brut (en endavant VAB5) generat a Catalunya, amb
ca de l’activitat portuària mateixa. un total de 134.090 milions de pessetes (805,89 MEUR). Aquest
total és la suma de l’impacte directe i indirecte. El primer suposa
• L’efecte indirecte representa l’impacte derivat de les successi- el 53% del total, amb 71.200 milions de pessetes (427,92 MEUR);
ves relacions entre compra i venda que tenen lloc entre el sector i el segon genera un valor afegit brut addicional de 63.000 milions
portuari i la resta de sectors econòmics. Aquest efecte inclou la de pessetes (378,62 MEUR). És a dir, per cada euro de VAB pro-
capacitat de consum i d’inversió de les empreses i agents eco-
nòmics directament relacionats amb l’activitat portuària (dit
també, efecte d’inducció). 5. El valor afegit brut es defineix com la diferència entre el valor de la producció (valo-
rat a preus bàsics) i els consums intermedis (valorats a preus d’adquisició). Aquest
indicador és la magnitud més representativa del procés productiu de cada regió.
A continuació es mostren les principals dades econòmiques publi- En l’exercici de 2005, l’import net de la xifra de negoci del port supera els 129
cades per les institucions implicades en la gestió portuària catalana MEUR, el cash flow o flux de caixa del port de Barcelona se situa en 82 MEUR, i les
que expliquen l’impacte econòmic dels ports que gestionen. S’ha inversions pressupostades superen els 200 MEUR.
duït directament pel port de Barcelona, es generen 88 cèntims Taula 2.28
d’euro de VAB de la resta de sector econòmics gràcies a l’activitat Indicadors econòmics del port de Tarragona
portuària.
Port de Tarragona Any 2005
VAB Catalunya s.d.
Quant a la creació de treball, en l’any 1999, el port de Barcelona Xifra de negoci 47 MEUR
generava un total de 16.104 llocs de treball (directes i indirectes), Cash flow 26,9
que representaven el 0,75% de l’ocupació catalana. Inversions 27,4
Font: Autoritat Portuària de Barcelona.
Les dades anteriors demostren que el port de Barcelona és una
infraestructura bàsica per a l’economia catalana i que ocupa un
paper rellevant en l’avenç de Catalunya dins l’economia mundial.
Sabent la importància econòmica que té el port de Barcelona so-
bre el territori català, en referència amb la generació de llocs de
Taula 2.27 treball i a la seva representació sobre el VAB, i comparant els seus
Indicadors econòmics del port de Barcelona resultats econòmics amb els del port de Tarragona, s’observa que
aquest últim contribueix notablement en el desenvolupament de
Port de Barcelona Any 1999 Any 2005
l’economia catalana. Cal destacar que els valors dels indicadors
VAB 1,07% sobre el VAB català s.d.
Xifra de negoci 80,3 MEUR 129,6 MEUR
econòmics del port de Tarragona són aproximadament la meitat
Cash flow 38,7 MEUR 82 MEUR que els del port de Barcelona.
Inversions 73,4 MEUR 213,6 MEUR
Font: Autoritat Portuària de Barcelona.
2.11.1.3. Ports de la Generalitat
Els ports comercials i industrials gestionats per la Generali-

tat de Catalunya van facturar l’any 2005 més de 5 MEUR, repartits
Aquestes dades es reafirmen s’hi s’actualitzen les dades econòmi- en cadascun dels seus ports de la següent manera:
ques del port i es comparen amb les de l’any 1999. 95
Comparant les dades de 1999 i les de l’últim exercici s’observa Taula 2.29
que la xifra de negoci del port de Barcelona ha superat, en mitjana, Facturació dels ports comercials i industrials gestionats per
el ritme de creixement del 10% anual; i, la partida d’inversions de Ports de la Generalitat, en euros (any 2005)
l’exercici de 2005 ha estat un 191% superior a la de l’any 1999.
Port Import (euros)
Vilanova i la Geltrú 1.807.778
Per tant, tot i que no existeixen dades actuals sobre l’impacte eco-
Palamós 1.519.154
nòmic del port de Barcelona a Catalunya, sí que es possible con-
Sant Carles de la Ràpita 1.147.203
cloure que si en l’any 1999 el port de Barcelona representava el
Port Industrial Alcanar 413.237
1,07% del VAB català, i generava el 0,75% de l’ocupació catalana, Port Industrial Vallcarca 152.132
en l’actualitat, el creixement econòmic del port invita a pronosticar Total 5.039.504
que aquesta instal·lació condiciona directament l’economia de Ca-
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Ports de la Generalitat.
talunya.
2.11.1.2. Autoritat Portuària de Tarragona

Analitzant les dades anteriors i comparant-les amb les del port de
El port de Tarragona és el segon port comercial de Catalu- Barcelona s’observa que els ports comercials i industrials gestio-
nya en termes de moviment de mercaderies i en facturació. En nats per la Generalitat de Catalunya facturen, aproximadament, un
l’exercici de 2005 el port de Tarragona va assolir un rècord històric 5% del total de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Tanmateix,
pel que fa al tràfic de mercaderies, en total va moure 31,4 milions aquests ports tenen un paper clau en el desenvolupament econò-
de tones. Aquest rècord no va ser l’únic que va batre el port en mic de les comarques on estan situats.
aquest exercici, sinó que els resultats econòmics del port van ser
els millors de la seva història: l’import net de la xifra de negoci es va 2.11.2. Sector pesquer
situar en 47,3 MEUR, i el seu benefici net es va incrementar en un
173,56% gràcies a la política de contenció de costos que l’Autori- Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (en
tat Portuària de Tarragona va iniciar l’any 2003. endavant Idescat) el sector pesquer a Catalunya suposa el
0,085% del VAB de Catalunya. Aquest percentatge ha dismi- ca espanyola suposa el 0,22% del producte interior brut (en enda-
nuït sensiblement els últims anys, tal com es pot observar en la vant, PIB6) del conjunt de la Indústria espanyola.
taula següent:
Estudis efectuats per l’ACPET (vegeu Espais, monogràfic núm. 48,
hivern 2002, la revista del DPTOP) indiquen que els ports esportius
Taula 2.30 generen de dos a sis ocupacions directes per cada cent amarrat-
Evolució del VAB del sector pesquer català, i del total de ges vinculats a la gestió estrictament portuària, i que la mitjana és
Catalunya de quatre llocs de treball. Així mateix, indirectament, si comptem
totes les activitats nàutiques portuàries que es desenvolupen com
Any Pesquer Catalunya % Pesquer/Catalunya
a conseqüència de l’existència del port i la serva oferta, aquesta
2000 108,94 107.839,36 0,101%
2001 109,12 116.756,41 0,093%
mitjana arriba a cinquanta. Per tant, l’àmbit general dels ports es-
2002 115,67 124.547,40 0,093% portius catalans suposa, en l’actualitat, uns 1.150 llocs de treball
2003 112,38 132.767,84 0,085% directes, i uns 13.175 d’indirectes.
2004 s.d. 141.804,91 s.d.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’idescat.
El tercer estudi, “La situació actual dels ports esportius a Espa-
nya”, de Marina Port Vell S.A., analitza l’impacte econòmic de les
embarcacions de més de 20 metres d’eslora que hi ha a Catalu-
nya, sota dos components: l’impacte directe i l’impacte indirecte.
Les dades que es mostren en la taula anterior representen l’impac- El primer correspon al nombre de treballadors que genera el port i
te econòmic directe del sector pesquer a Catalunya, mesurat a les zones comercials annexes a les instal·lacions portuàries, i els
partir del valor total de les captures de peix en llotja. Per afegir-hi consums bàsics de les embarcacions (amarratge, consums, com-
l’impacte indirecte, derivat de les successives relacions entre el bustible...). El segon correspon, principalment, a l’impacte del sec-
sector pesquer i la resta de sectors econòmics, tals com la distri- tor sobre la indústria nàutica, quant a la construcció, el manteni-
bució, la comercialització i les indústries auxiliars, com ara la repa- ment i la conservació de les embarcacions i al nombre de tripulants
ració de vaixells, l’aprovisionament, etc., s’hauria de multiplicar, que demanden les embarcacions (fonamentalment les de grans
96 segons la Direcció General de Pesca i Afers Marítims indica en el eslores o megaiots i embarcacions superiors a 24 metres).
Pla director de la pesca 2000-2006, per 2,5 el valor de les captu-
res en llotja. Respecte a l’impacte directe dels ports en l’economia d’un terri-
tori, l’estudi indica com per cada 100 embarcacions de més de
Aleshores, l’impacte econòmic total, directe i indirecte, del sector 20 metres es necessiten deu treballadors en el port en tasques
pesquer a Catalunya sumava l’any 2003 un total de 280,96 MEUR, de marineria, i que la xifra de negoci anual que suposa cada em-
xifra que representa el 0,21% del VAB català. barcació de gran eslora en despeses de combustible, consums i
amarratge s’aproxima als 18.000 euros/any.
2.11.3. Sector esportiu
Considerant que a Catalunya hi ha uns 550 amarradors de més de
En el cas dels ports esportius, l’estudi de l’impacte eco- 20 metres d’eslora, l’impacte directe de les grans embarcacions
nòmic que susciten sobre un territori és molt important, atès en el sector nàutic català representa gairebé uns 10 MEUR, i entre
l’enorme atractiu turístic que tenen les instal·lacions nàutiques. 50 i 60 llocs de treball en marineria (aquesta estimació de llocs de
Tanmateix, la manca de dades sobre el tema en dificulta l’anàlisi: treball no inclou els treballadors en zona comercial del port).
tan sols es disposa d’un estudi realitzat per l’Associació d’Indús- Aquestes dades no inclouen, tampoc, l’efecte de les embarcaci-
tries, Comerç i Serveis Nàutics (en endavant ADIN), de diversos ons menors de 20 metres d’eslora,
estudis efectuats per l’Associació Catalana de Ports Esportius i
Turístics (en endavant, ACPET) i d’un altre realitzat per Marina Pel que fa als impactes indirectes de la nàutica, segons el mateix
Port Vell. S.A. estudi es considera que sobre la indústria nàutica és creen uns
500 llocs de treball suscitats per les embarcacions de gran eslora, i
Catalunya té en l’actualitat 47 dàrsenes esportives, amb una oferta que la xifra de negoci referent a reparacions, manteniment, serveis
de 48.500 places de les quals 28.641 són amarradors. Per comu- a transeünts, restaurants, tripulacions, etc. d’aquestes embarcaci-
nitats autònomes Catalunya ostenta el 25% dels amarradors que ons ascendeix a la quantitat de 60 MEUR.
hi ha en tot l’estat espanyol.
En el primer estudi, “l’Informe econòmic de la nàutica esportiva i 6. El PIB és el valor total de la producció corrent de béns i serveis finals dins d’un ter-
d’oci a Espanya” publicat per ADIN, s’indica que la indústria nàuti- ritori nacional durant un període de temps determinat.
2.11.4. Resum D’aquests quatre mitjans de transport, el transport per carretera és
el més important, d’aquí la importància d’una bona xarxa viària. En
Les infraestructures portuàries que hi ha a Catalunya contri- els apartats següents es fa una descripció dels punts més impor-
bueixen al desenvolupament de l’economia catalana. A part de les tants de cada mena de transport.
rendes que generen directament, les seves activitats impliquen uns
efectes significatius en els altres sectors. 2.12.1. Transport per carretera
Com a conseqüència de l’escassesa de dades referents a la relle- La xarxa viària catalana ha tingut tradicionalment com a
vància que tenen les instal·lacions portuàries per a l’economia cata- principals eixos el paral·lel a la costa, que entre la Selva i el Baix
lana, per a cada un dels sectors s’han recollit tant les dades que fan Penedès es desdobla en litoral i prelitoral, i el que per diverses vies
referència directe a l’impacte econòmic com les dades macroeco- enllaça aquest eix amb la vall de l’Ebre. Així mateix, els darrers
nòmiques que ajuden a mesurar, de manera qualitativa, la contri- anys s’ha incorporat l’eix Transversal en aquesta xarxa, el qual
bució dels ports a l’economia catalana a través del conjunt de ser- suposa una millora de la comunicació de les ciutats de la Catalu-
veis que presten a les empreses. nya interior.
A continuació es fa un resum de l’impacte econòmic que susciten Si s’observa la configuració global de la xarxa viària dels nostres
els diferents ports catalans, classificats en tres sectors: el comer- dies, es comprova que el teixit de carreteres cobreix el territori ca-
cial, el pesquer i l’esportiu: talà amb un grau d’atapeïment més proporcional a la densitat de
població que a les dificultats de la topografia, encara que la distin-
• Del sector comercial s’observa que el port de Barcelona és el ció és sovint supèrflua per la coincidència entre les zones més
que té una major xifra de negoci (any 2005), i que el seu impacte muntanyoses i les més despoblades.
en l’economia catalana representa més de l’1% del VAB català.
A més, la força del treball associada és superior als 16.000 llocs En les darreres dècades el transport per carretera ha experimentat
de treball. un creixement ràpid, en detriment d’uns altres mitjans de locomo-
ció, especialment el ferrocarril. N’és una bona prova la constant
• L’impacte del sector pesquer a Catalunya era l’any 2003 de adequació de les infrastructures viàries a la intensitat del tràfic i la 97
280,96 MEUR, i representava el 0,21% del VAB català. remodelació d’un bon nombre de carreteres, tot i que hi continua
havent problemes de congestió en l’àrea de Barcelona.
• Per la seva part, el sector esportiu genera gairebé 15.000 llocs
de treball, si se sumen els que genera directament i indirec- La xarxa de carreteres existent pot ser descrita essencialment com
tament. una malla estructurada uniformement en sentit longitudinal, paral-
lelament a la línia costanera. De la zona central, àrea de Barcelona
i zones limítrofes, en surten diversos braços cap a l’interior, amb
2.12. Comunicacions potència decreixent en distanciar-se de l’origen, que generen una
estructura oberta i ramificada.
Les xarxes de transport i comunicació són el sistema arterial
i nerviós del territori. El transport és un sector imprescindible per En un àmbit més concret dels ports, cal destacar els problemes
al desenvolupament i l’equilibri territorial. Les infraestructures de actualment existents en els accessos viaris en una gran part del
transport són elements geogràficament estàtics que canalitzen re- ports de Catalunya. Això es fa especialment palès en el port de
lacions dinàmiques generadores de benestar i riquesa. Barcelona.
Els quatre mitjans bàsics de desplaçament de mercaderies i per- 2.12.2. Transport marítim
sones són l’automòbil, el ferrocarril, el vaixell i l’avió.
Els ports han tingut una gran importància en l’evolució eco-
Barcelona i la seva àrea d’influència metropolitana actuen com a nòmica de Catalunya al llarg dels segles. Durant molts anys, les
nucli central de la xarxa de comunicacions i transports de Catalu- relacions amb l’exterior i amb la resta de Catalunya s’han mantin-
nya. A part de ser el centre de producció industrial i el mercat gut per mar, a causa de la precarietat de les comunicacions ter-
més important del territori, la seva localització estratègica en rela- restres.
ció amb el comerç internacional fa que el seu aeroport, i princi-
palment el seu port, tinguin una projecció regional en l’àmbit me- Avui, malgrat el desenvolupament d’altres modes de sistemes de
diterrani amb possibilitats d’influir en l’àrea del sud-oest de la transport, els ports mantenen una funció comercial molt important
Mediterrània. pel que fa a les exportacions i les importacions. En parlar de trans-
port marítim cal fer una separació entre el transport de mercaderi- alternativa segura i favorable per al medi ambient, especialment
es i el transport de persones. davant de la congestió del tràfic per carretera.
Respecte al transport de mercaderies per via marítima, aquest es A instàncies de la Comissió Europea, s’han creat als estats mem-
concentra als ports de Barcelona i Tarragona, que es caracteritzen bres de la Unió centres de promoció específics per facilitar el de-
per la seva forta especialització. senvolupament del SSS (Shortsea Promotion Centers).
L’any 2004 el tràfic de mercaderies al port de Barcelona ha evolu- La concepció porta a porta d’aquesta mena de transport i el seu
cionat a l’alça, accentuant d’una manera més marcada la tendèn- caràcter internacional fan que la seva promoció en un àmbit nacio-
cia creixent dels exercicis anteriors. El tràfic total ha registrat un nal no sigui suficient. Per aquests motiu l’any 2001 els esmentats
augment del 13,07%, quasi el doble de l’assolit l’any 2003, pas- centres de promoció es van reunir a Brussel·les per establir una
sant dels 34,77 milions de tones d’aquell any als 39,32 milions de aliança de cooperació sota els auspicis de la Unió Europea. Aquests
tones del 2004. centres van acordar formar la Xarxa Europea de Transport Marítim
de Curta Distància (European Shortsea Network, ESN) amb l’objec-
Els contenidors manipulats el 2004 han fet un total d’1.916.493 TEU, tiu de coordinar i reforçar les seves actuacions nacionals.
amb un fort increment del 15,98%. Pel que fa al tràfic de passat-
gers, el 2004 s’ha saldat amb més d’1.968.000 passatgers, en- En el Programa d’actuació de la Comissió Europea 1998-2004 en
tre els quals, i per segon any consecutiu, hi ha més d’un milió de matèria de transport es va establir com a objectiu polític d’Europa
creueristes. El tràfic és principalment exterior. Les mercaderies el desenvolupament d’una política comuna per aconseguir un
generals (contenidors) són la mercaderia principal, i els vaixells transport segur, eficient, competitiu, respectuós amb el medi am-
portacontenidors representen una part important dels vaixells en- bient i que tingui en compte els interessos socials. El document
trants al port. “Llibre Blanc. La política europea de transports de cara al 2010:
l’hora de la veritat” (Brussel·les 12/09/2001) estableix la promoció
El port de Tarragona ha tingut un desenvolupament espectacular de les anomenades “autopistes del mar“, la millora de les conne-
des del 1975 quan s’hi va instal·lar la refineria ENPETROL. El trà- xions dels ports amb el ferrocarril i els rius navegables, i la millora
98 fic principal al port són els líquids i sòlids a lloure. L’any 2004 el de la qualitat dels serveis.
total del tràfic marítim va ser de 29.641.033 tones, de les quals
16.210.460 corresponen a petrolis, 1.847.247 a sòlids a lloure i la El nou programa “Marco Polo” de la Unió Europea té com a objec-
resta a mercaderia general, pesca, avituallament, transbord i trans- tiu transferir el total del creixement del transport internacional de
port local. mercaderies per carretera al ferrocarril, el transport marítim de cur-
ta distancia i vies navegables interiors. L’augment dels fons desti-
A Catalunya hi ha tres ports comercials gestionats per Ports de nats a aquest nou programa (dotat amb 30 MEUR per any), confir-
la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la ma la voluntat d’assolir l’esmentat objectiu.
Geltrú i Palamós. Aquests, amb una menor capacitat que Barcelo-
na i Tarragona, es dediquen principalment al comerç nacional. Es preveu que en els pròxims anys proliferin noves línies TMCD en
aquelles relacions on aquest mode sigui naturalment més competi-
Els dos ports industrials de Catalunya, Vallcarca i Alcanar, gestio- tiu respecte a la resta dels modes. A Catalunya aquestes relacions
nats per empreses privades, estan especialitzats en ciment i sestableixen fonamentalment amb Itàlia i països del Magreb.
clínquer.
Pel que fa al transport de viatgers per via marítima, és escàs a
Pel que fa al transport marítim de curta distància (TMCD), actual- nivell general i es limita als viatges a les Illes Balears i al trans-
ment existeixen quatre línies que operen a Barcelona: Barcelona - port entre diferents punts del litoral català amb objectius estric-
Gènova, Tarragona - Livorno - Tarragona - Civitavecchia - Salerno tament turístics o esportius, tot i que cal destacar l’increment
- Barcelona i dues línies Barcelona - Civitavecchia. Pròximament de les escales dels vaixells turístics al port de Barcelona regis-
l’Autoritat Portuària de Barcelona té previst la implantació d’una lí- trada al llarg dels darrers anys. El port de Palamós també ha
nia nova entre Barcelona i Livorno. Pel que fa al Port de Tarragona experimentat un important augment de les escales de creuers
, actualment també té en servei quatre línies de TMCD: Tarragona durant els darrers anys.
- Livorno - Tarragona - Civitavecchia - Salerno - Barcelona, Tarra-
gona - Salerno, Tarragona - Gènova i Tarragona - Vado Savona. 2.12.3. Transport aeri
La nova política de la Comissió Europea fomenta la sostenibilitat Al territori català hi ha quatre aeroports competència de
general del transport. En aquest marc, el TMCD es veu com una l’ens A.E.N.A. (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) a Bar-
celona, Girona, Sabadell i Reus, i set aeròdroms (Alfés, Calaf-Salla- A partir de l’entrada en vigor l’1 de gener de 2005 de la nova Llei
vinera, Manresa, Igualada-Òdena, Empuriabrava, Aeròdrom dels ferroviària, que ha permès la liberalització del sector, la tutela tant
Pirineus-Alt Urgell i Cerdanya). Els aeròdroms estan dedicats fona- de la xarxa ferroviària pública com dels actius que hi estan asso-
mentalment a funcions de base d’avionetes i altres aeronaus es- ciats (estacions, terminals de càrrega de mercaderies, etc.) recau
portives. Els quatre aeroports estan en localitats costaneres o a sobre un nou ens públic, l’ADIF, que dóna la possibilitat d’entra-
distàncies petites o mitjanes de la costa. da d’operadors ferroviaris privats. Així, RENFE esdevé un opera-
dor més que en el futur podrà tenir la competència d’altres em-
2.12.4. Transport per ferrocarril preses.
A Catalunya des de l’any 1979 el ferrocarril havia estat sota Pel que fa a la xarxa, actualment està funcionant la línia d’Alta Velo-
la tutela de dos grans empreses públiques: RENFE (estatal) i Ferro- citat (AVE) que connecta Madrid amb Lleida i que en una fase pos-
carrils de la Generalitat de Catalunya (autonòmica), amb tecnolo- terior enllaçarà Lleida amb Barcelona i Barcelona amb la frontera
gies diferents i xarxes independents i inconnexes. francesa.
99
Port de Port de la Selva. Rosa Busquets

02 Estudi Medi

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

02 Estudi Medi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2 Estudi del medi costaner

Font: El web de les ciències socials.

Al litoral hi trobem les serralades costaneres, conegudes també com

Front deltaic actual

Platges des de la Urbanització de Riumar fins a la península 2.3.2. El clima atmosfèric

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

Per establir les característiques climàtiques d’un territori són

A Catalunya es poden distingir, a grans trets, quatre sectors com-

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de

Figura 2.11 Funció de distribució Weibull (3p)

Alçada d’ona Hs (m)

Zona 1 0 Figura 2.12

• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia de

Figura 2.13 Ajust MC a la funció de Weibull (3p)

Figura 2.14 Funció de distribució Weibull (3p) Probabilitat de

Figura 2.16 1.000

Zona 2 0 Figura 2.17

• Direccionalitat: WANA 2074055.

• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia

Figura 2.18 Ajust MC a la funció de Weibull (3p)

Boia de Palamós. Zona 2

Figura 2.19 Funció de distribució Weibull (3p) Probabilitat de

Figura 2.21 1.000

Zona 3 0 Figura 2.22

• Direccionalitat: WANA 2071053.

• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia

• Règims mitjans direccionals: boia de Tor- 270 90

dera composta amb WANA 2071053. 0% 4% 6% 8% 10% 12%

Figura 2.23 Ajust MC a la funció de Weibull (3p)

Figura 2.24 Funció de distribució Weibull (3p) Probabilitat de

Figura 2.26 1000

Zona 4 0 Figura 2.27

• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia

• Règims mitjans direccionals: boia de Llo- 0% 4% 8% 12% 16% 20%

bregat composta amb WANA 2065050 Hs, m

Figura 2.28 Ajust MC a la funció de Weibull (3p)

Figura 2.29 Funció de distribució Weibull (3p) Probabilitat de

Figura 2.31 1000

Zona 5 0 Figura 2.32

Figura 2.33 Ajust MC a la funció de Weibull (3p)

Figura 2.34 Funció de distribució Welbull (3p) Probabilitat de

Boia de Tarragona 0,99999

composta amb WANA

Figura 2.36 1000

Zona 6 0 Figura 2.37

• Direccionalitat: boia direccional del cap 12%

• Règim mitjà escalar i règim extremal: boia 4%

• Règims mitjans direccionals: boia direccio-

Figura 2.38 Ajust MC a la funció de Weibull (3p)

Figura 2.39 Funció de distribució Weibull (3p) Probabilitat de

Figura 2.41 1000

2.4.5. Resum dels resultats obtinguts Figura 2.42

• Zona 1. En aquesta zona els onatges de component nord 0,42

• Zona 2. Els onatges que es presenten més sovint són els de

Hàbitats pelàgics 1. Zona circalitoral:

• Corrents d’aflorament • Praderia de Cymodocea nodosa, mediterrània*.

• Baixos sorrencs • Praderia de Zostera noltii, mediterrània*.

Hàbitats bentònics • Comunitats d’algues esciòfiles infralitorals (comunitat d’Ha-

El litoral de la costa catalana és un territori morfològicament i geo- • Codolars litorals:

• Llacunes salines o hipersalines del litoral. • Àrees urbanes i industrials.

• Aigües salabroses o salines, estagnants. • Camps abandonats, ermots i vegetació ruderal.

− Aigües salabroses o salines sense vegetació vascular. − Conreus abandonats.