1.

Quins factors hidrogràfics expliquen el gran nombre d'embassaments de la xarxa

pirinenca?
Durant els últims segles s'ha construït numerosos embassaments en els pirineus degut a l’increment
de la producció hidroelèctrica en rius dotats de elevats caudals i importats desnivells. A més els
contrastos litologics existents en el Pirineu han generat morfologies que han facilitat la construcció de
presas. D’aquesta forma la totalitat dels principals rius pirinencs es troben regulats per
embassaments o sistemes d’embassaments, capaços d'emmagatzemar bona part de la aportació
anual que reben, especialment en els rius Cinca i Noguera Ribagorzana. El règim nivopluvial
d'aquests rius i el fet de ser els més cabalosos de Catalunya afavoreixen l'aprofitament de les aigües
per mitjà d'embassaments.

2. Definiu el següent terme " Xarxa hidrogràfica catalana" i "Sanejament d’aigües"

● Xarxa hidrogràfica catalana.
La xarxa hidrogràfica d'un territori la formen el conjunt de les seves aigües superficials (rius, rieres i
llacs). Una xarxa hidrogràfica és un sistema de circulació lineal, jerarquitzat i estructurat que
assegura el drenatge de conca. Les xarxes hidrogràfiques es classifiquen per la manera de
combinar-ne els elements i les podem diferenciar diferents xarxes hidrogràfiques segons el seu
naixement i segons on desemboquin.

La xarxa hidrogràfica de Catalunya es constitueix en 367 trams fluvials que conformen el conjunt de
masses d'aigua de la categoria rius, 248 de les quals pertanyen a les conques internes, i 119 a les
conques catalanes de l'Ebre, la Garona i la Sénia.

● Sanejament d'aigües
El sanejament de l'aigua és el tractament i depuració de totes les aigües que s'aboquen a la xarxa de
clavegueram per retornar-les al medi en perfectes condicions. El sanejament d'aigües consisteix a
produir aigua neta o reutilitzable a l'ambient. Per això les aigües residuals han de ser tractades
correctament i acuradament, això implica recollir i separar els residus i disminuir les emissions de
gasos contaminants.

3. Selecciona un dels parcs naturals de Catalunya, busca informació a internet i elabora un

informe (redactat) que inclogui els punts següents:

Montseny
El parc natural que he triat és el Montseny ja que tinc una casa en un poble proper i molts cops fem
excursions amb la meva família. Es troba a tan sols una hora des de Barcelona i és un espai natural
impressionant. En aquest parc, la natura ho inunda tot i el paisatge va canviant a mesura que passen
les estacions.

El Parc Natural del Montseny es situa entre les províncies de Barcelona i Girona i comprèn territoris
de la comarca d'Osona, la comarca de la Selva i la comarca del Vallès Oriental. A través del Decret
127/2021 sobre el Parc Natural del Montseny i sobre els espais del PEIN el Montseny i Cingles de
Bertí, el Parc Natural del massís del Montseny passa a anomenar-se Parc Natural del Montseny i
s'amplia el seu l'àmbit territorial. L'ampliació cerca garantir la conservació dels valors naturals i
culturals de l'espai, incorporant el parc sectors adjacents amb valors equivalents als ja inclosos, i
optimitzar el funcionament de la xarxa dels espais naturals de Catalunya, juntament amb la gestió de
les diputacions de Barcelona i Girona.

La superfície del parc és de 31.064 ha i es va declarar Parc Natural al 1987. Les diferències d'humitat
i de temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera de pisos, es
reprodueixen les formacions vegetals característiques del mediterrani a les parts baixes (alzinars,
sureres i pinedes), a la muntanya mitjana plujosa, (alzinar muntanyós i rouredes), amb ambients
centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (faigs i avets) i, fins i tot, amb ambients subalpins i als cims
(matolls i prats que els culminen).
La vegetació que podem trobar al Montseny és molt variable. Aquesta diversitat i la seva distribució estan
condicionades per tres factors: clima, tipus de sòl i home. Les plantes més representatives al Montseny
són el grèvol, el bruc, la falguera, el ginebre i el galant. Pel que fa als arbres, destaquem l'alzina,
l'avellaner, el castanyer, el faig, l'avet vermell i el roure albar.

El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el
turó de l'Home i les Agudes, i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre
si per colls. El massís del Montseny s'estructura en dues parts ben diferenciades: d'una banda, el fris,
format pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i
metamòrfiques; d'altra banda, la cobertura, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries.

En quant a roques trobem de diversos tipus: les roques ígnies que es formen pel refredament del
magma provinent de l'interior de la Terra, les roques metamòrfiques causades per les grans
variacions de pressió i temperatura que es produeixen a l'interior de l'escorça terrestre sobre diferents
tipus de roques provoquen canvis en la seva constitució o en la seva estructura i les roques
sedimentàries que resulten de la compactació de sediments acumulats per l'erosió de les muntanyes.

El Montseny presenta una gran riquesa de minerals. Les explotacions subterrànies de la zona han
estat destinades, principalment, a l’extracció de ferro, coure, marbre, i de les famoses ametistes del
Montseny i les explotacions a cel obert, s’han emplaçat arreu per l’extracció de marbre, granit,
pissarra, gres, calcària i argila.

Són molts els llocs d’interès turístic de gran tradició en el Parc natural. Podem destacar alguns:
Massís del Montseny, Castell de Santa Florentina, Parc del Montnegre i el Corredor, Castell de
Montsoriu, Matagalls, Pantà de Santa Fe del Montseny, Embalse de Vallforners, Castany de Can
Cuch, L’Estela de la Calma, Castell de Fluvià, Ermita de Sant Martí del Montseny, Jaciment de
vertebrats de la Mora, Discordança del Brull, Peneplana del Pla de la Calma…

El Parc Natural del Montseny té dos centres de documentació i nombrosos centres i punts
d’informació estratègicament ubicats i distribuïts arreu de l’àmbit del Parc, a més a més d’un gran
nombre itineraris senyalitzats, passejades guiades, rutes teatralitzades inclusives, equipaments
pedagògics i culturals, escoles de natura, àrees d’acampada i d’esplai, allotjaments, audiovisuals,
exposicions permanents, mostres itinerants i publicacions divulgatives. També s’hi organitzen tallers i
activitats d’educació ambiental i programes lúdics i culturals

Crec que qualsevol parc natural s’ha de conservar. Aquest parc natural és el més antic de Catalunya i
també és un dels més importants, ja que en una zona relativament reduïda es troben comunitats
vegetals típiques dels tres grans biomes europeus: el mediterrani (alzines, sureres i pi blanc),
l'eurosiberià (pi silvestre, faigs i avet blanc) i el boreoalpí (pradera alpina). Cal destacar que el bosc
natural d'avets del Montseny és el més meridional de tot Europa. Per aquestes característiques, el
1978 la UNESCO ho va declarar Reserva de la Biosfera.

4. Redacteu i expliqueu en unes 15-20 línies la situació física de la vostra localitat, tenint en
compte:

La meva localitat és Barcelona. Segons el seu relleu, està ubicada a la costa del mar Mediterrani,
s'assenta en una plana de lleuger pendent formada entre els deltes fluvials dels rius Llobregat, al
sud-oest, i Besòs, al nord-est. Limita pel sud-est amb la línia de costa, i al nord-oest amb la serra de
Collserola. El relleu del terme municipal de Barcelona pertany a tres unitats: la Serralada Litoral, el
pla de Barcelona i els deltes del Besòs i el Llobregat.
La part de Barcelona més propera a la serra litoral està esquitxada per petits cims, alguns dels quals
urbanitzats, i altres coronats per parcs, com són el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres),
etc. Però el cim més conegut de Barcelona, ​just a sobre de la línia de la costa i separant la ciutat del
delta del Llobregat, és la muntanya de Montjuïc (184,8 metres).

La ciutat de Barcelona té un clima mediterrani amb influències marítimes la ciutat es troba propera a
una zona de transició del clima subtropical d'estius secs i calorosos Csa (clima mediterrani) a un
clima subtropical humit.

Els hiverns són suaus, amb una mitjana que ronda els 12 °C al gener, el mes més fred. Les gelades
són excepcionalment rares dins de la ciutat i les nevades són molt rares a les zones urbanes. Els
estius són càlids, amb una mitjana de 26 °C a l'agost, el mes més càlid

La precipitació mitjana anual se situa al voltant dels 600 mm, amb un màxim de precipitacions de final
d'estiu i principi de tardor, que és originat sovint pel fenomen conegut com a gota freda. La humitat
mitjana anual és alta a causa de les condicions marítimes de la ciutat, situant-se entre 69 i 70% i
variant poc al llarg de l'any.

La flora autòctona de Barcelona és difícil de diferenciar a causa del gran nombre d'espècies que
s'han plantat per la jardineria. Aquest perill no existeix als mateixos parcs i jardins perquè són espais
artificials sotmesos a un manteniment constant que permet controlar o eliminar les plantes
considerades invasores.

Els parcs i jardins de Barcelona són un dels grans valors que té la Ciutat Comtal, oferint tant als seus
ciutadans com a turistes i visitants un espai on allunyar-se de la gran ciutat. Per gaudir de la flora en
conjunt, l'espai ideal és el Jardí Botànic, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a Montjuïc.

A Catalunya trobem un fort desequilibri entre població i disponibilitat de recursos hídrics. Cal que
distingim dues conques hidrogràfiques: la de l’Ebre (desemboquen a l’Ebre) i les conques internes de
la Mediterrània (desemboca al Mediterrani). Nosaltres ens trobem dins Les Rieres del Pla de
Barcelona, flanquejada per la conca del Llobregat i la del Besós.

A l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha tres tipus de recursos hídrics: aigua potable, aigua
regenerada i aigua freàtica. Les principals fonts de subministrament d'aigua potable procedeixen de
les conques dels rius Ter i Llobregat. L'aigua regenerada s'utilitza en els consums que no necessiten
una qualitat tan exigent com la potable. D'aquesta manera, la substitució de volums fa que augmenti
la disponibilitat i la reserva d'aigua per a usos potables. L’aigua freàtica és l'aigua subterrània que no
s'aprofita com a aigua potable. Els principals usos d'aquesta aigua són el reg de parcs i jardins, així
com

La combinació de les formes de relleu amb les condicions climàtiques i la vegetació dóna lloc a les
dues grans regions fisiogràfiques de Catalunya: la Catalunya seca i la Catalunya humida. Dins de
cadascuna d'aquestes regions es poden identificar diverses subregions fisiogràfiques.

Nosaltres pertanyem a la subregió del Litoral Mediterrani (dins la Catalunya seca). Dominen la regió
les muntanyes mitjanes (400-800m) i els rius d'escàs recorregut i règim torrencial. L’escassetat de
pluges és la principal característica. Els estius són secs i calorosos i els hiverns secs i temperats.
L’aridesa de la zona augmenta de nord a sud i des de la costa a l’interior.