INFORME SOBRE EL MODEL DE GESTIÓ

APLICAT A LA VALL DE SADERNES I

PROPOSTES DE MILLORA

Mònica Nogueras Pons

Biòloga
Índex
1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 3
2. OBJECTIU ............................................................................................................ 3
3. METODOLOGIA.................................................................................................... 3
4. ÀREA D’ESTUDI ................................................................................................... 4
4.1. Clima .............................................................................................................. 4
4.2. Hidrologia ....................................................................................................... 5
4.3. Fauna ............................................................................................................. 6
4.4. Turisme .......................................................................................................... 6
5. MODEL DE GESTIÓ I PROPOSTES DE MILLORA.............................................. 7
5.1. Regulació de l’accés ....................................................................................... 7
5.2. Organització i control dels usuaris .................................................................. 8
5.3. Regulació d’activitats ...................................................................................... 9
5.3.1. Senderisme ............................................................................................. 9
5.3.2. Escalada................................................................................................ 10
5.3.3. Barranquisme ........................................................................................ 11
5.3.4. Zones de bany ....................................................................................... 12
6. CONCLUSIÓ ....................................................................................................... 13
7. BILIOGRAFIA ..................................................................................................... 14

2
1. INTRODUCCIÓ

Actualment la societat té més tendència a desplaçar-se cap a espais naturals en el

seu temps d’oci. Ja sigui per passejar, per conèixer noves meravelles naturals del
país o per practicar esports com el senderisme, el barranquisme o l’escalada. Un
exemple és la zona de l’Alta Garrotxa. Concretament la Vall de Sadernes i Sant
Aniol. Segons el consorci de l’Alta Garrotxa, l’any 2020 s’ha incrementat un 30% el
nombre de visitants entre juny i setembre, i s’han registrat fins a més de trenta-tres
mil visitants durant tot l’any, dada lleugerament superior a anys anteriors, tenint en
compte el període de confinament al març, on el nombre de visitants era
pràcticament nul.
Aquest canvi en la societat, juntament amb la presència de turisme rural a la zona,
fa que l’augment de l’ús públic d’aquest espai, sigui notable i perjudicial. Per aquest
motiu, és necessari aplicar un pla de gestió adequat, que permetrà regular l’activitat
i no excedir la capacitat de càrrega.
En aquest informe, s’exposarà el pla de gestió actual i es faran propostes de millora.

2. OBJECTIU

L’objectiu d’aquest informe és descriure, avaluar i fer propostes sobre el model de

gestió emprat a l’àrea d’estudi.

3. METODOLOGIA

Per elaborar aquest informe, s’ha realitzat una visita de camp a l’àrea d’estudi
acompanyats d’un coneixedor de l’espai. S’han anotat els elements presents
relacionats amb la gestió de l’ús públic de la zona.
També s’ha fet una recerca bibliografia per tal de localitzar i emmarcar correctament
les característiques de l’espai.

3
4. ÀREA D’ESTUDI

L’Alta Garrotxa (Figura 1) és una regió dels Pirineus orientals, localitzada al Nord-
est de Catalunya, i delimitada per les comarques del Ripollès, l’Alt Empordà i la
Garrotxa. Té una superfície d’uns 400 km2, dels quals 32.864,57 ha, estan
protegides pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i per la Xarxa Natura 2000, en
ser considerat Lloc d’Importància Comunitària, i Zona d’Especial Protecció per les
Aus. Dins d’aquesta àrea es troba la Vall de Sadernes.
Està regulada pel Consorci de l’Alta Garrotxa, que anteriorment tenia la seu a la
Rectoria de Sadernes i que actualment té la seu a Olot.

Figura 1. Localització de l’Alta Garrotxa a Catalunya. Font: Consorci de l’Alta Garrotxa.

4.1. CLIMA

A l’Alta Garrotxa hi trobem un clima mediterrani humit, caracteritzat per

precipitacions abundants (1000 mm anuals) i temperatures hivernals baixes a la
zona nord-est, i per precipitacions més moderades (800 mm anuals) i temperatures
més suaus a l’hivern. Poden haver-hi gelades des d’octubre fins a l’abril. Les
temperatures màximes poden arribar als 35 ºC a l’estiu i les més fredes a uns -6 ºC
(dades d’Olot).

Figura 2. Climograma d’Olot (1980-2009). Font: lagarrotxa.net

4
4.2. HIDROLOGIA

A la zona de l’Alta Garrotxa la hidrologia està dominada per la capçalera de la Muga

i dos afluents del Fluvià (Les conques de Llierca i del Borró). Aquests rius estan
caracteritzats per un cabal irregular. Els dos afluents del Fluvià, després de fortes
pluges, poden tenir baixades intenses, però la resta de l’any, estan secs. Per altra
banda, la Muga i rieres com la Vall de Bac o trams de Sant Aniol tenen un curs
permanent.
L’aigua d’aquests cursos fluvials es pot filtrar per esquerdes i sortir en forma de font.
També, a través d’aqüífers, l’aigua de les conques de Llierca i del Borró, alimenten
el Llac de Banyoles (Figura 3).

Figura 3. Mapa indicant els rius més destacables de la zona i punts d’interès. Font: Visor
de l’ACA editat amb QGIS.

5
4.3. FAUNA

Actualment el canvi de paisatge amb la disminució de zones més obertes a causa

de la davallada en l’activitat agrícola i ramadera cap a àrees boscoses, ha provocat
també canvis en la fauna, fent augmentar les espècies forestals com els senglars, i
reduint les d’aquells espais oberts com els conills o la perdiu roja. Això s’encadena
amb la disminució de mamífers i aus que s’alimenten d’aquests individus, com l’àliga
cuabarrada que ja no es reprodueix en aquesta zona.
Per altra banda la poca accessibilitat i la poca població del voltant d’aquest indret,
ha permès preservar espècies sensibles a l’home, com el gat salvatge o l’àliga
daurada (de la que s’han observat 3 nius) i el trencalòs (del que s’ha observat algun
individu), present a les cingleres. També s’ha observat la presència de falcó peregrí,
Mallerenga carbonera i voltors. Aquests darrers s’alimentarien dels senglars i
ovelles.
Pel que fa als mamífers, hi ha cabirols i Isards que venen de la perifèria de la zona.
També s’hi troba el cérvol, la daina i el mufló, gràcies a les introduccions fetes amb
tanques cinegètiques i alliberaments. Als boscos caducifolis, podríem trobar l’aligot
vesper i el liró, i als alzinars trobarem els senglars i el gamarús.
Als ecosistemes aquàtics de la zona, als rius, trobarem peixos com la bagra, el barb
i la merla d’aigua. També podríem trobar amfibis com certes espècies de granota o
gripau i altres com el tritó pirinenc que té el límit meridional de distribució en aquest
punt, a l’Alta Garrotxa.

4.4. TURISME

A la Vall de Sadernes, també s’hi pot anar a fer turisme rural. El Molí de Sadernes
(Figura 4), el Càmping Masia de Sadernes i l’Hostal de Sadernes són algunes de les
àrees de turisme rural de la zona. Més amunt també trobem l’Hostal Cala Bruta.

Figura 4. El Molí de Sadernes. Font: molidesadernes.com

6
5. MODEL DE GESTIÓ I PROPOSTES DE MILLORA

Com s’ha esmentat, l’Alta Garrotxa, tot i tenir pocs habitants, és molt concorregut
per visitants que hi van a realitzar activitats d’oci. Per aquest motiu, la problemàtica
més present en aquest espai, està directament relacionat amb excedir la capacitat
de càrrega. Per tal d’evitar i disminuir l’impacte que té l’activitat humana en l’ambient,
s’aplica una gestió dirigida principalment, a l’organització i control de visitants.
Tot i això, el model de gestió actual podria tenir mancances. Aquestes també seran
adreçades a continuació juntament amb una proposta de millora.

5.1. REGULACIÓ DE L’ACCÉS

Problemàtica: els visitants de la Vall de Sadernes, accedeixen en gran majoria, amb

cotxe, fins a l’aparcament principal, i alguns fins als aparcaments de places reduïdes
que es troben més amunt. El primer aparcament té una alta capacitat, és gratuït i es
troba molt a prop de les zones d’interès. També hi ha una alta afluència d’usuaris
tant a peu com en cotxe per la pista principal. Això causa un impacte en el medi. Hi
ha un tall de la connectivitat ecològica entre un costat i l’altre del camí (Figura 5).

Figura 5. Amfibi mort en mig de la pista principal. Font: pròpia.

Gestió actual: l’iniciar el recorregut per la vall de Sadernes, trobem un punt

d’informació, que permet consultar i informar-se del que es pot fer a la zona, quins
atractius té i quines limitacions i prohibicions hi ha. A continuació es troba el primer
aparcament gratuït, amb una capacitat de 170 places, que obre de les 6 del matí a
les 22, en el qual no es pot passar la nit. Més endavant hi ha més aparcaments, molt
més limitats de places, només s’hi pot accedir amb autoritzacions específiques. A
més, en aquests aparcaments més petits d’unes 15 places, des de mitjans de març
fins a finals d’estiu romanen tancats. Això evita que durant l’època de bon temps i
vacances, la zona estigui sobrecarregada.

7
 També s’ha trobat en una zona, més amunt d’aquest punt (Figura 6), una àrea on
s’aparcava de manera incorrecta. S’hi van posar unes roques per evitar-ho.

Figura 6. Advertència i prohibició del pas per vehicles no autoritzats a l’inici de la pista.
(Sanció de 300 €).

Aquests elements, tant el punt d’informació com els aparcaments, permeten

controlar la quantitat de visitants, és a dir, evitar que s’excedeixi la capacitat de
càrrega. A més, la informació proporcionada permet advertir-los per tal que facin un
bon ús de l’espai.
Mancança: tot i regular la quantitat d’usuaris que accedeix a la zona, el problema
segueix existint. Hi ha un impacte no desitjat dels visitants cap a l’espai natural.
Proposta: per tal de regular i limitar més l’aforament, es podria demanar entrada
abans de realitzar la visita. A través d’internet, es podria regular la quantitat de gent
que arriba a la zona segons les entrades venudes per aquell dia, que serien limitades
i en les quals s’hauria d’especificar l’horari de visita, per a un control més exhaustiu.
A l’hora de reservar, s’hauria d’incloure si es requereix plaça d’aparcament, així
també controlant l’afluència de cotxes.

5.2. ORGANITZACIÓ I CONTROL DELS USUARIS

Problemàtica: a causa de l’alta afluència de visitants, els camins principals estan

molt erosionats i s’hi poden trobar deixalles.
Gestió actual: des del punt d’informació també s’organitza als usuaris. Segons
l’activitat que vinguin a fer, el que vulguin visitar o veure i el seu perfil, es podrà dirigir
cap a una zona o una altra, repartint així els visitants. També trobem itineraris en els
quals s’indica el temps de durada, que ja pot ser un filtre per evitar que tots vagin
allà mateix.
També hi ha estructures que dirigeixen els usuaris a punts concrets, com en l’inici,
en sortir de l’aparcament principal, hi ha unes escales i un caminet molt ben arreglat,
o més endavant uns ponts que garanteixen la comoditat de l’usuari. També permet
que es passi per aquest punt i no per un altre molt més sensible i protegit. També
els bancs distribuïts en alguns punts estratègics per tal que les acumulacions de gent
no es facin en altres espais més sensibles.

8
 Pel que fa al control de deixalles, a l’inici del recorregut, es troben cartells de
prohibicions i recomanacions d’higiene per tal de mantenir l’àrea neta.
El turisme també s’ha convertit en un element que permet als usuaris acomodar-se
prop de les àrees d’interès. Com l’Hostal Cala Bruta, entre d’altres, permeten tenir
un control sobre possibles usuaris de la zona.
Mancança: tot i organitzar i distribuir la gent a través de diversos mecanismes, hi ha
una sobrecàrrega d’usuaris a zones concretes en les quals hi ha un major impacte
Proposta: com s’ha proposat per tal de controlar l’accés, a l’hora de fer la reserva,
s’hauria d’especificar quina activitat es vol realitzar i d’aquesta manera
proporcionarien recomanacions de destins i àrees que s’adeqüessin més a les
necessitats i requeriments de l’usuari.

5.3. REGULACIÓ D’ACTIVITATS

A la vall de Sadernes, s’hi practiquen diverses activitats i esports que s’han de

regular per tal d’evitar un major impacte al medi. Entre aquestes activitats hi ha
l’escalada, el barranquisme i el senderisme, que seria el més practicat.

5.3.1. Senderisme

Problemàtica: com activitat majoritària, el senderisme acumula molts visitants en els

principals itineraris i zones més concorregudes. Això provoca que en aquestes
àrees, se superi la capacitat de càrrega i hi hagi un impacte negatiu cap al medi.
Gestió actual: els cartells amb itineraris (Figura 7), permeten informar els usuaris, de
les possibilitats d’arribar a diferents destins, i de la durada i dificultat de cada itinerari.
Això, permet distribuir les persones, per tal que no passin totes per allà mateix. El
que també s’ha fet en algun cas, és eliminar el cartell de senyalització: a la cova del
Bisbe, s’hi pot arribar a través d’un camí que ara no està senyalitzat, i per tant el
camí es veu molt més naturalitzat i no tan erosionat.

Figura 7. Cartells d’informació sobre itineraris. Font: pròpia.

Mancança: el senderisme provoca erosió dels camins, soroll per la fauna i una
possible contaminació a través de deixalles.
Proposta: com en la regulació d’accés, proposo limitar l’accés als diferents itineraris.
Per evitar molta gent de cop, es podria permetre el pas cada trenta minuts. Per tal

9
de regular-ho, s’hauria de reservar l’hora i l’itinerari al qual es vol accedir. També, a
l’hora de fer la reserva, es proporcionaria informació sobre l’espai natural, les
normatives, i les prohibicions de la zona. D’aquesta manera els visitants ja serien
conscients de la zona que visiten i del que es pot fer.

5.3.2. Escalada

Problemàtica: l’escalada és una activitat molt popular. En l’àrea d’estudi hi ha

diverses vies obertes a l’escalada. Tot i que sembla que no té un impacte major amb
el medi, més que la possible erosió de la muntanya, les aus es poden veure
afectades. A la vall de Sadernes es poden trobar àguiles, voltors, entre d’altres,
algunes de les quals fen els seus nius a les esquerdes i petites coves de les
muntanyes. L’escalada pot suposar un perill per aquestes.
Gestió actual: per aquest motiu, abans d’arribar a les vies d’escalada, es poden
trobar cartells informatius dirigits directament a aquesta activitat, en els que trobarem
quines són les vies disponibles, quins són els períodes en els quals està prohibit
escalar i altra informació sobre l’estat i perillositat de les vies. A la pàgina web del
consorci de l’Alta Garrotxa, també podem trobar-hi la informació necessària (Figura
8).

Figura 8. Mapa de la zona de Sadernes, amb els punts d’escalada classificats segons la
disponibilitat i protecció. Font: consorci de l’alta Garrotxa.
Mancança: hi ha escaladors que encara no respecten les prohibicions, i escalen o
en períodes en els quals no es pot, o en vies no disponibles.
Proposta: els escaladors hauran d’haver reservat la via, el dia i l’hora abans del dia
de l’escalada. Per tal de controlar que l’activitat es faci en la zona acordada i no es
saltin les restriccions, un vigilant de seguretat podria controlar i vetllar per el
compliment de les normes.

10
 5.3.3. Barranquisme

Problemàtica: dins l’àrea d’estudi es pot fer barranquisme. Aquesta activitat té un

impacte important en la zona en la qual es practica, ja que té una baixa relació
superfície perímetre, és a dir tothom passa per allà mateix, i per tant l’erosió en
aquests punts concrets és molt elevada.
Gestió actual: per tal de reduir l’impacte, no es pot practicar durant tot l’any i tampoc
es pot fer en qualsevol barranc. A la vall de Sadernes, només està permès en dos
barrancs. S’ha de reservar amb antelació i només poden passar 10 persones pel
mateix barranc cada dia.

Figura 9. Mapa de l’alta garrotxa. Remarcats amb colors els barrancs amb una llegenda
indicant la dificultat, el pendent, entre altres característiques. Font: Consorci de l’Alta
Garrotxa.

La gestió actual d’aquesta activitat em sembla adequada, ja que regula la quantitat

de gent a cada barranc i limita els barrancs en els quals es pot practicar.

11
 5.3.4. Zones de bany

A la Vall de Sadernes, no només s’hi poden fer activitats d’esport com l’escalada,
també s’hi pot banyar, menjar, fer turisme, etc.
Problemàtica: les zones de bany són una de les atraccions turístiques més
importants. Molta gent es banya, i això pot provocar erosió i pot malmetre el medi
aquàtic. Els productes químics com la crema solar o productes d’higiene o
maquillatge tenen un impacte en la flora i la fauna de l’ecosistema.
També hi ha zones en les quals l’aigua que hi passa, és recollida més avall per l’ús
públic dels municipis propers i per tant és necessari que aquesta aigua sigui neta i
sense contaminants
Gestió actual: a l’inici del recorregut, abans d’arribar a les zones de bany, hi ha
cartells informatius i de prohibició. (Actualment, a causa del coronavirus, està
prohibit el bany), però en condicions normals, els cartells indiquen on i en quines
condicions es pot practicar el bany. Hi ha diverses zones en les quals està prohibit
banyar per evitar que l’aigua que va cap als municipis es contamini.
Mancança: els productes químics són molt perjudicials i necessiten una regulació. A
les zones amb prohibicions, encara hi ha persones que no les compleixen del tot i
per tant requeririen un control més exhaustiu.
Proposta: pel que fa a la crema solar, es prohibiria l’ús de crema solar convencional
d’aquelles persones que es volguessin banyar i es recomanaria l’ús d’una crema
solar ecològica o de roba per al bany. Aquests productes estarien també disponibles
per comprar al punt d’informació que es troba a l’entrada.
Pel que fa a les prohibicions que no es compleixen, s’implantaria la figura del vigilant,
que garantiria el compliment de les normes.

12
6. CONCLUSIÓ

En aquest informe, es descriu un model de gestió aplicat a la Vall de Sadernes que evita
un impacte dels usuaris cap al medi. Tot i això, s’han identificat mancances i s’han fet
propostes per tal de millorar-lo.
La Vall de Sadernes, s’ha convertit en un destí turístic habitual. En aquest espai s’hi
practica el turisme, l’escalada, el barranquisme, el senderisme i altres activitats d’oci.
Això deriva en una problemàtica preocupant, com és superar la capacitat de càrrega de
la zona i causar un impacte no desitjat al medi.
Per aquest motiu s’aplica un model de gestió principalment orientat al control i
organització dels usuaris. Cal destacar, que la Vall de Sadernes està dins de les
hectàrees de l’alta Garrotxa que estan protegides pel PEIN i Xarxa Natura 2000.
El primer que es regula és l’accés. Amb un aparcament limitat i un punt d’informació, es
controla l’afluència d’usuaris. Per incrementar aquest control, proposo que, per tal
d’accedir a la vall, s’hagi de reservar prèviament, concretant hora i activitat que es
realitzarà. D’aquesta manera es controlarà de manera més eficaç els visitants i les zones
més concorregudes.
L’organització dels usuaris és necessària per evitar acumulacions en punts no desitjats.
Per això hi ha elements que dirigeixen l’usuari i eviten que passi per zones més sensibles
i que requereixen més protecció. Si es reservés abans d’anar a la Vall, i s’informés de
l’activitat prevista dels usuaris, aquesta tasca d’organització seria més eficient. La
presència de turisme a la zona, també facilita l’organització.
L’escalada i el barranquisme es regulen a través d’unes senyalitzacions i documentació
que informa l’usuari de les restriccions i les possibilitats que existeixen. En el cas del
barranquisme, s’ha de reservar i es limiten els usuaris a 10 al dia. Proposo una gestió
semblant per l’escalada, limitar les places i reservar amb antelació.
El senderisme seria l’activitat més practicada a la zona i es gestiona a través d’itineraris
específics amb característiques diferents que s’adapten als usuaris.
El bany també és una problemàtica que afecta directament als medis aquàtics a causa
dels productes químics que els usuaris utilitzen. Per reduir aquest impacte, proposaria
prohibir els productes perjudicials facilitant els ecològics i recomanant alternatives com
utilitzar roba pel bany.
Fins aquí, hem vist les problemàtiques de la Vall de Sadernes, la gestió actual que
s’aplica per solucionar-les i les possibles propostes de millora que acabarien de garantir
que aquest sigui un espai natural que els usuaris puguin gaudir, en unes condicions
òptimes de seguretat i protecció.

13
7. BILIOGRAFIA

Consorci de l’Alta Garrotxa (2021). Recuperat de: http://www.altagarrotxa.org/

Visor ACA (2013) Recuperat de: https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html

14