TECTÒNICA SALINA:

Tectònica condicionada pe runa unitat mòbil generalment sals però també fangs. Nivell dúctil de sal.
Estructura diapírica: cos de sal intruït
dins una estratigrafia al voltant més
fràgil. La sal ocupa un espai no intrueix
literalment. Intrusió geològica en la que
una roca mòbil i dúctilment deformable,
s’intrueix en una cobertora relativament
més fràgil.
La tectònica salina es basa en la
diferència de densitats i diferències de
pressions, imatges molt explicatives.
Mecanisme de diferencies de pressió (què
activa el diapirisme):
- Zona d’extensió
- Encavalcament amb sal al nucli amb erosió a la part superior
- Zona completament erosionada
- Anticlinals erosionats
- Etc.
La sal es desplaça de les zones de més pressió cap a la de menys pressió.
ESTADIS DIAPÍRICS:
1. Cobertora, potència constant i sense diferencia de pressions
 la sal no té la capacitat de moures.
2. ESTADI REACTIU: falla normal que va generant extensió
i observem una petita acumulació de salt degut a la
descarrega litostàtica. La sal s’acomoda. La sal va anat cap
a les zones de menys pressió conforme la falla va
augmentant el seu desplaçament
3. ESTADI ACTIU: moment en què la sal comença a
deformar la cobertora
4. ESTADI PASSIU: la sal va fluint sense exercir pressió
5. Desbordament de la sal en superfície i flueix cap als costats
o en la direcció que li sigui més fàcil fluir

1
Estructures diapíriques:

- Salt pillow (coixí)

- Salt wall (paret)
- Bolet
El que ens indica molt bé si tenim sal o no és els sediments que tenim al voltant.
*zona de weld o zona de sutura, tenim la sutura mecànica entre ela cobertora i el que hi havia per sota
la sal.

: marquen les zones de sutura.

Els diferents estadis d’evolució s’han de veure amb els sediments del voltant.
Estrats halocinètics: el registre del diapirisme

Conca petita limitada per dues sals. Així es veu en sísmica el diapirisme.

2
Exemples de províncies diapíriques:

3
4